Your SlideShare is downloading. ×
El model lingüístic valencià
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

El model lingüístic valencià

1,105

Published on

Published in: Education, Business, Lifestyle
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,105
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Alícia Martí Climent Universitat de València Col·loqui Internacional Llengua i Língüística Catalanes Nanterre, 4 de novembre de 2010
  • 2. Memòria de suficiència investigadora dirigida pel Dr. Antoni Ferrando de la Universitat de València, titulada “Estudi dels usos lingüístics del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana des del 1982 fins al 2002”
  • 3. El corpus analitzat Un exemplar per cada mes de cada any des de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (DOGV, núm. 133, dijous 1-12-83) fins a la publicació de l’Acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pel qual s’aprova el referent normatiu del valencià (DOGV, núm. 4.237, divendres 26-4-02)
  • 4. Propòsit Cap a quin model de llengua estem anant? Quinesen són lescauses?
  • 5. Ortografia  dobletsambalternançaentrelesvocals a / e: sempre a  dobletsambalternançaentrelesvocals i / e: i > e (2000)  dobletsamb r i sense: r > senseròtica(2000)  aplecs tl / tll: predominatl  accentuacióobertaotancadade la e tònicaen: tendència al tancament Evolució global: depòsit / dipòsit 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 depòsit dipòsit
  • 6. Morfologia  demostratius:  determinants: introducció de les formes no reforçades (este 1998, eixe 1999)  pronoms neutres: sistema ternari (açò / això / allò)  adverbis de lloc: sistema binari ací / allí Els demostratius: aquest / este 0 100 200 300 400 500 600 ANY1984 ANY1985 ANY1986 ANY1987 ANY1988 ANY1989 ANY1990 ANY1991 ANY1992 ANY1993 ANY1994 ANY1995 ANY1996 ANY1997 ANY1998 ANY1999 ANY2000 ANY2001 ANY2002 aquest este
  • 7.  numerals:  v- / h-: predomini v-, introducció h- (1997)  u / un: u > un  dos / dues: predomina dues, major aparició de dos (1996) Evolució global: huit / vuit 0 20 40 60 80 100 120 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 huit vuit
  • 8.  formació del plural de paraules que acaben en:  -sc, -st, -xt i -ig afegint una -s o bé la síl·laba -os: predomini -os  -e amb -s o –ns: predomini -s amb vacil·lacions La dualitat de formes en el plural 0 5 10 15 20 25 30 35 Any1984 Any1985 Any1986 Any1987 Any1988 Any1989 Any1990 Any1991 Any1992 Any1993 Any1994 Any1995 Any1996 Any1997 Any1998 Any1999 Any2000 Any2001 Any2002 ns s
  • 9.  el verb i la conjugació:  doble formad’alguns infinitius: valdre, defensar, ser (1992), tindre (1994), vindre i derivats (finalsdels 90)  participisamb les terminacions -it / -ert: -it (1996) Evolució de la doble forma d'alguns participis 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 ANY1984 ANY1985 ANY1986 ANY1987 ANY1988 ANY1989 ANY1990 ANY1991 ANY1992 ANY1993 ANY1994 ANY1995 ANY1996 ANY1997 ANY1998 ANY1999 ANY2000 ANY2001 ANY2002 ert it
  • 10.  presentd’indicatiu: predomini -eix, introducció -ix (1999)  presentdesubjuntiu: introducció -isc (1993, predomini 1996)  pretèrit imperfetdesubjuntiu amb –r o -s: predomini -r (1994) Evolució dels diferents paradigmes del present d'indicatiu 0 50 100 150 200 250 ANY1984 ANY1985 ANY1986 ANY1987 ANY1988 ANY1989 ANY1990 ANY1991 ANY1992 ANY1993 ANY1994 ANY1995 ANY1996 ANY1997 ANY1998 ANY1999 ANY2000 ANY2001 ANY2002 eix ix
  • 11. Lèxic  servei /servici: servici (1998)  signar / firmar: firmar (1999)  ensenyament / ensenyança: ensenyança (2000)  perjudici / perjuí: perjuí (1998)  desenvolupar / desplegar / desenrotllar: tendència a desenrotllar Evolució global: perjudici / perjuí 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 perjudici perjuí
  • 12. El model lingüístic del DOGV Doblets amb alternança entre les vocals: traure, depòsit... Doblets amb r i sense: orde, però tresor. Accentuació tancada de la e tònica. Demostratius: determinants (este, eixe), pronoms neutres (açò, això, allò) i adverbis (ací, allí). Numerals: huit, un, dues. Formació del plural: els substantius plans acabats en -e (-s) i les paraules masculines acabades en -sc, -st, -xt i -ig (-os). Infinitius: valdre, defensar, ser, tindre, vindre. Participis: -ert > -it. Verbs incoatius: present d’indicatiu (-ix) i de subjuntiu (-isc), imperfet de subjuntiu: -s > -r. Lèxic: servici, firmar, ensenyança, perjuí, desenrotllar.
  • 13. Models de normativització Lacreu (2002: 247) Pradilla (2004: 124-126)  Particularista  Integracionista  Convergent  Codificació endonormativa autònoma  Codificació endonormativa integracionista  Codificació endonormativa autònoma
  • 14. Models lingüístics Acadèmic Institut d’Estudis Catalans (IEC) Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) Polític Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
  • 15. AVL  “codificació policèntrica però convergent” (AVL 2005)  tendència a un model particularista  l’ús dels demostratius no reforçats est (e), eix (e)  les formes verbals incoatives en –ix (patix) I a més…  Ortografia: variants de paraules amb a (llançar i traure), amb e (redó) i sense r adventícia (orde)  Morfologia: variants pròpies de la llengua parlada (hòmens, huit, tindre, vindre, establit...)  Lèxic: juí, servici...
  • 16. Història política  1975-1982  1982-1995: majoria absoluta del PSPV-PSOE  1995-1999: coalició del PP amb UV  1999- : majoria absoluta del PP Història lingüística  La llengua no té un marc jurídic adequat  No hi ha canvis lingüístics fins al 1993/1994, i en la morfologia verbal  Censura de termes i conceptes. Canvis lingüístics abundants  Continuen els canvis en la llengua
  • 17. Evolució dels usos lingüístics del DOGV 0 1 2 3 4 5 6 7 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Història política Història lingüística
  • 18. Conclusions  L’interés pel control de la llengua queda patent  Model lingüístic particularista  per tal d’evitar un divorci massa accentuat entre la llengua escrita i la parlada  sense interés per acostar-se a les altres varietats de la llengua

×