Alícia Martí Climent
Universitat de València
Col·loqui Internacional Llengua i Língüística Catalanes
Nanterre, 4 de novemb...
Memòria de suficiència investigadora dirigida pel
Dr. Antoni Ferrando de la Universitat de València,
titulada “Estudi dels...
El corpus analitzat
Un exemplar per cada mes de cada any
des de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià (...
Propòsit
Cap a quin
model de
llengua estem
anant?
Quinesen
són lescauses?
Ortografia
 dobletsambalternançaentrelesvocals a / e: sempre a
 dobletsambalternançaentrelesvocals i / e: i > e (2000)
...
Morfologia
 demostratius:
 determinants: introducció de les formes no reforçades
(este 1998, eixe 1999)
 pronoms neutre...
 numerals:
 v- / h-: predomini v-, introducció h- (1997)
 u / un: u > un
 dos / dues: predomina dues, major aparició d...
 formació del plural de paraules que acaben en:
 -sc, -st, -xt i -ig afegint una -s o bé la síl·laba -os:
predomini -os
...
 el verb i la conjugació:
 doble formad’alguns infinitius: valdre, defensar, ser (1992),
tindre (1994), vindre i derivat...
 presentd’indicatiu: predomini -eix, introducció -ix (1999)
 presentdesubjuntiu: introducció -isc (1993, predomini 1996)...
Lèxic
 servei /servici: servici (1998)
 signar / firmar: firmar (1999)
 ensenyament / ensenyança: ensenyança (2000)
 p...
El model lingüístic del DOGV
Doblets amb alternança entre les vocals: traure, depòsit...
Doblets amb r i sense: orde, però...
Models de normativització
Lacreu (2002: 247) Pradilla (2004: 124-126)
 Particularista
 Integracionista
 Convergent
 Co...
Models lingüístics
Acadèmic
Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)
Po...
AVL
 “codificació policèntrica però convergent” (AVL 2005)
 tendència a un model particularista
 l’ús dels demostratius...
Història política
 1975-1982
 1982-1995: majoria absoluta
del PSPV-PSOE
 1995-1999: coalició del PP
amb UV
 1999- : ma...
Evolució dels usos lingüístics del DOGV
0
1
2
3
4
5
6
7
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1...
Conclusions
 L’interés pel control de la llengua queda patent
 Model lingüístic particularista
 per tal d’evitar un div...
El model lingüístic valencià
El model lingüístic valencià
El model lingüístic valencià
El model lingüístic valencià
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El model lingüístic valencià

1,680 views

Published on

Published in: Education, Business, Lifestyle
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,680
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
31
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El model lingüístic valencià

  1. 1. Alícia Martí Climent Universitat de València Col·loqui Internacional Llengua i Língüística Catalanes Nanterre, 4 de novembre de 2010
  2. 2. Memòria de suficiència investigadora dirigida pel Dr. Antoni Ferrando de la Universitat de València, titulada “Estudi dels usos lingüístics del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana des del 1982 fins al 2002”
  3. 3. El corpus analitzat Un exemplar per cada mes de cada any des de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (DOGV, núm. 133, dijous 1-12-83) fins a la publicació de l’Acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pel qual s’aprova el referent normatiu del valencià (DOGV, núm. 4.237, divendres 26-4-02)
  4. 4. Propòsit Cap a quin model de llengua estem anant? Quinesen són lescauses?
  5. 5. Ortografia  dobletsambalternançaentrelesvocals a / e: sempre a  dobletsambalternançaentrelesvocals i / e: i > e (2000)  dobletsamb r i sense: r > senseròtica(2000)  aplecs tl / tll: predominatl  accentuacióobertaotancadade la e tònicaen: tendència al tancament Evolució global: depòsit / dipòsit 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 depòsit dipòsit
  6. 6. Morfologia  demostratius:  determinants: introducció de les formes no reforçades (este 1998, eixe 1999)  pronoms neutres: sistema ternari (açò / això / allò)  adverbis de lloc: sistema binari ací / allí Els demostratius: aquest / este 0 100 200 300 400 500 600 ANY1984 ANY1985 ANY1986 ANY1987 ANY1988 ANY1989 ANY1990 ANY1991 ANY1992 ANY1993 ANY1994 ANY1995 ANY1996 ANY1997 ANY1998 ANY1999 ANY2000 ANY2001 ANY2002 aquest este
  7. 7.  numerals:  v- / h-: predomini v-, introducció h- (1997)  u / un: u > un  dos / dues: predomina dues, major aparició de dos (1996) Evolució global: huit / vuit 0 20 40 60 80 100 120 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 huit vuit
  8. 8.  formació del plural de paraules que acaben en:  -sc, -st, -xt i -ig afegint una -s o bé la síl·laba -os: predomini -os  -e amb -s o –ns: predomini -s amb vacil·lacions La dualitat de formes en el plural 0 5 10 15 20 25 30 35 Any1984 Any1985 Any1986 Any1987 Any1988 Any1989 Any1990 Any1991 Any1992 Any1993 Any1994 Any1995 Any1996 Any1997 Any1998 Any1999 Any2000 Any2001 Any2002 ns s
  9. 9.  el verb i la conjugació:  doble formad’alguns infinitius: valdre, defensar, ser (1992), tindre (1994), vindre i derivats (finalsdels 90)  participisamb les terminacions -it / -ert: -it (1996) Evolució de la doble forma d'alguns participis 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 ANY1984 ANY1985 ANY1986 ANY1987 ANY1988 ANY1989 ANY1990 ANY1991 ANY1992 ANY1993 ANY1994 ANY1995 ANY1996 ANY1997 ANY1998 ANY1999 ANY2000 ANY2001 ANY2002 ert it
  10. 10.  presentd’indicatiu: predomini -eix, introducció -ix (1999)  presentdesubjuntiu: introducció -isc (1993, predomini 1996)  pretèrit imperfetdesubjuntiu amb –r o -s: predomini -r (1994) Evolució dels diferents paradigmes del present d'indicatiu 0 50 100 150 200 250 ANY1984 ANY1985 ANY1986 ANY1987 ANY1988 ANY1989 ANY1990 ANY1991 ANY1992 ANY1993 ANY1994 ANY1995 ANY1996 ANY1997 ANY1998 ANY1999 ANY2000 ANY2001 ANY2002 eix ix
  11. 11. Lèxic  servei /servici: servici (1998)  signar / firmar: firmar (1999)  ensenyament / ensenyança: ensenyança (2000)  perjudici / perjuí: perjuí (1998)  desenvolupar / desplegar / desenrotllar: tendència a desenrotllar Evolució global: perjudici / perjuí 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 perjudici perjuí
  12. 12. El model lingüístic del DOGV Doblets amb alternança entre les vocals: traure, depòsit... Doblets amb r i sense: orde, però tresor. Accentuació tancada de la e tònica. Demostratius: determinants (este, eixe), pronoms neutres (açò, això, allò) i adverbis (ací, allí). Numerals: huit, un, dues. Formació del plural: els substantius plans acabats en -e (-s) i les paraules masculines acabades en -sc, -st, -xt i -ig (-os). Infinitius: valdre, defensar, ser, tindre, vindre. Participis: -ert > -it. Verbs incoatius: present d’indicatiu (-ix) i de subjuntiu (-isc), imperfet de subjuntiu: -s > -r. Lèxic: servici, firmar, ensenyança, perjuí, desenrotllar.
  13. 13. Models de normativització Lacreu (2002: 247) Pradilla (2004: 124-126)  Particularista  Integracionista  Convergent  Codificació endonormativa autònoma  Codificació endonormativa integracionista  Codificació endonormativa autònoma
  14. 14. Models lingüístics Acadèmic Institut d’Estudis Catalans (IEC) Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) Polític Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
  15. 15. AVL  “codificació policèntrica però convergent” (AVL 2005)  tendència a un model particularista  l’ús dels demostratius no reforçats est (e), eix (e)  les formes verbals incoatives en –ix (patix) I a més…  Ortografia: variants de paraules amb a (llançar i traure), amb e (redó) i sense r adventícia (orde)  Morfologia: variants pròpies de la llengua parlada (hòmens, huit, tindre, vindre, establit...)  Lèxic: juí, servici...
  16. 16. Història política  1975-1982  1982-1995: majoria absoluta del PSPV-PSOE  1995-1999: coalició del PP amb UV  1999- : majoria absoluta del PP Història lingüística  La llengua no té un marc jurídic adequat  No hi ha canvis lingüístics fins al 1993/1994, i en la morfologia verbal  Censura de termes i conceptes. Canvis lingüístics abundants  Continuen els canvis en la llengua
  17. 17. Evolució dels usos lingüístics del DOGV 0 1 2 3 4 5 6 7 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Història política Història lingüística
  18. 18. Conclusions  L’interés pel control de la llengua queda patent  Model lingüístic particularista  per tal d’evitar un divorci massa accentuat entre la llengua escrita i la parlada  sense interés per acostar-se a les altres varietats de la llengua

×