El llenguatge i la comunicació humana

23,387 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
23,387
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14,869
Actions
Shares
0
Downloads
31
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El llenguatge i la comunicació humana

  1. 1. <ul><li>INTRODUCCIÓ. </li></ul><ul><li>LA COMUNICACIÓ. </li></ul><ul><ul><li>Definició de comunicació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tipus de comunicació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Funcions i finalitats de la comunicació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Elements de la comunicació. </li></ul></ul>El llenguatge i la comunicació humana
  2. 2. Introducció <ul><li>L’ésser humà té la capacitat de comunicar-se i és gràcies a aquesta capacitat que les persones es relacionen i poden conviure en societat. </li></ul><ul><li>Dins de la comunicació humana, la llengua, oral o escrita, és el codi més utilitzat i, per aquesta raó, el més important. </li></ul>
  3. 3. La comunicació <ul><li>Des que sona el despertador al matí fins que ens acomiadem amb un simple Bona nit! abans d’anar a dormir, se succeeixen tot de processos comunicatius. El telèfon, els senyals de trànsit o Internet poden proporcionar-nos un munt d’exemples. </li></ul><ul><li>Cada dia, codifiquem i descodifiquem missatges i transmetem i rebem tot tipus d’informació. Bona part d’aquests missatges ens arriben gràcies al llenguatge, el sisé sentit humà, com l’anomenen algunes cultures orientals. </li></ul><ul><li>La comunicació ha anat adquirint tant de pes en la societat contemporània que el món actual no pot ser entés sense ella. </li></ul>
  4. 4. Definició de comunicació <ul><li>Si es mira l’origen etimològic del mot, comunicació va del llatí COMUNICARE, és a dir, “posar en comú”. </li></ul><ul><li>Hom ha definit tradicionalment la comunicació com el procediment de transmissió d’informació des d’un punt d’emissió (origen) fins a un punt de recepció (destinació), mitjançant un missatge, en un codi conegut pels implicats en l’acte de comunicació, transmés a través d’un canal concret i en un context determinat. </li></ul>
  5. 5. Tipus de comunicació <ul><li>La comunicació no és exclusiva dels humans, també n’hi ha entre animals (zoosemiòtica) o entre màquines (cibernètica), tot i que aquesta última té al darrere indirectament la petja humana. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Hi ha tres tipus de comunicació en funció de la naturalesa de l’emissor i el receptor: </li></ul><ul><ul><li>la comunicació humana : la que es dóna entre persones, amb l’ús de codis verbals i no verbals. </li></ul></ul><ul><ul><li>la comunicació no humana : entre animals o entre màquines d’intel·ligència artificial. </li></ul></ul><ul><ul><li>la comunicació mixta o al·logènica : que es dóna entre persones i animals, o bé entre persones i coses. </li></ul></ul>
  7. 7. Funcions i finalitats de la comunicació <ul><li>La comunicació té dues finalitats bàsiques: </li></ul><ul><ul><li>la finalitat convencional (informar o informar-se i establir contacte amb altres persones), i </li></ul></ul><ul><ul><li>la finalitat estètica (crear literatura). </li></ul></ul><ul><li>Les funcions de la comunicació, exposades per Jean Macbride (1988), són: </li></ul><ul><ul><li>la informació : ja que difon notícies per entendre les situacions i prendre les mesures adients. </li></ul></ul><ul><ul><li>la socialització : en tant que facilita a l’individu d’integrar-se en la societat. </li></ul></ul><ul><ul><li>l’ educació : perquè transmet a les persones coneixements que els permeten formar-se i abastar camps diversos del saber. </li></ul></ul><ul><ul><li>l’ esbargiment : car afavoreix la difusió d’activitats recreatives tan diverses com la literatura, l’esport o la música. </li></ul></ul><ul><ul><li>la integració : atés que facilita l’accés de totes les persones, grups o cultures a conèixer-se i a comprendre’s mútuament. </li></ul></ul>
  8. 8. Elements de la comunicació <ul><li>emissor : qui origina la comunicació. </li></ul><ul><li>receptor : qui rep i interpreta la informació transmesa per l’emissor. </li></ul><ul><li>missatge : informació que es vol transmetre. </li></ul><ul><li>codi : sistema de signes i regles per xifrar o desxifrar el missatge que ha de ser compartit per l’emissor i el receptor. Els codis segons el seu origen poden ser naturals o artificials. </li></ul><ul><li>canal : mitjà físic o via a través de la qual circula el missatge des de l’origen fins a la destinació. </li></ul><ul><li>context : conjunt de circumstàncies extralingüístiques en què es produeix la comunicació i que condicionen la recepció del missatge. </li></ul><ul><li>referent : té a veure amb la realitat objectiva a la qual es refereix el missatge. </li></ul>
  9. 9. L’enfocament comunicatiu <ul><li>Competència lingüística </li></ul><ul><li>(coneixement de la llengua) </li></ul><ul><li>Competència comunicativa </li></ul><ul><li>(ús de la llengua) </li></ul>
  10. 10. <ul><li> Competència lingüística </li></ul><ul><li>Competència Competència sociolingüística </li></ul><ul><li>comunicativa </li></ul><ul><li> Competència pragmàtica </li></ul>
  11. 11. Competència lingüística o gramatical <ul><li>És la capacitat d’usar les regles formals del llenguatge. </li></ul><ul><li>Inclou els coneixements i les habilitats lèxiques, fonètiques i sintàctiques, i altres dimensions de la llengua com a sistema. </li></ul>
  12. 12. Competència sociolingüística <ul><li>Es refereix a les condicions socioculturals en l’ús de la llengua. </li></ul><ul><li>El component sociolingüístic –sensible a les convencions socials (les normes de cortesia, les normes que governen les relacions entre generacions, sexes, classes i grups socials, la codificació lingüística d’alguns rituals fonamentals per al funcionament d’una comunitat)– afecta tota comunicació lingüística entre representants de diferents cultures, encara que els participants sovint no siguen conscients de la seua influència. </li></ul>
  13. 13. Competència pragmàtica <ul><li>És el conjunt dels coneixements i les habilitats que fan possible l’ús adequat de la llengua, que té interioritzats un usuari ideal de la llengua. </li></ul><ul><li>Està relacionada amb la utilització funcional dels recursos lingüístics (producció de funcions lingüístiques, d’actes de parla), tot sobre la base de guions o escenaris d’intercanvis comunicatius. També es relaciona amb el domini del discurs, la cohesió i la coherència, la identificació de tipus i formes de text, la ironia i la paròdia. </li></ul>
  14. 14. Competència comunicativa <ul><li>Concepte proposat per l’etnògraf Dell Hymes durant els anys seixanta. </li></ul><ul><li>És la capacitat d’usar el llenguatge apropiadament en les diverses situacions socials en què ens trobem cada dia. </li></ul>
  15. 15. <ul><li>L' enfocament comunicatiu (angl. communicative approach ) és una proposta o plantejament didàctic aplicat a l'aprenentatge de llengües, que basa les seues actuacions en el fet que aprendre una llengua és aconseguir el domini del seu ús en qualsevol circumstància. </li></ul><ul><li>Aquesta metodologia té com a objectiu que l’alumnat no només domine una llengua en termes d’estructura (gramàtica i vocabulari), sinó que també obtinga una competència comunicativa. </li></ul>
  16. 16. <ul><li>Quines perspectives noves obre aquest plantejament didàctic? </li></ul><ul><ul><li>La primera i evident consideració és que únicament l’estudi del codi no és suficient per adquirir un domini pràctic i real de la llengua; que el codi i el sistema que el regula és només el material que en materialitza l'ús, l'expressió. </li></ul></ul>
  17. 17. <ul><li>Característiques pedagògiques: </li></ul><ul><ul><li>Desplaçament del centre d’interés en l’aula cap a la tasca i l’alumnat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Redefinició del paper del mestre. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tota tasca ha de tenir una finalitat comunicativa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Major consideració dels interessos de l’alumnat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Materials lingüístics reals o versemblants i diversos. </li></ul></ul><ul><ul><li>La llengua que s’ensenya és heterogènia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Autonomia de l’aprenentatge. </li></ul></ul><ul><ul><li>Atenció a la diversitat. </li></ul></ul>
  18. 18. Activitat . Aquestes característiques a quin tipus d’activitats corresponen? Característiques Activitats no comunicatives Activitats comunicatives Hi ha propòsit comunicatiu Centrades en la forma Centrades en el contingut S’estudia un aspecte de la llengua S’estudien diversos aspectes de la llengua Intervé el/la professor/a S’utilitzen materials reals

×