Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

1,392 views
1,334 views

Published on

Estudi de Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya publicat per la Generalitat de Catalunya

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,392
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
18
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

  1. 1. 29 29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIALCOL·LECCIÓ PAPERS DECONOMIA INDUSTRIAL Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya Universitat Pompeu Fabra. És director del Master en Direcció Financera i Comptable de lIDEC i del Centre1. Fiscalitat i empresa familiar 18. El bon govern de les empreses familiars Emilio Albi per a la Qualitat i la Innovació Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees, Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero, Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada, americanes i asiàtiques. Vicepresident de l’ACCID, membre de la Junta del Col·legi d’Economistes i2. Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía, de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. És membre del consell dadministració de vàries Josep M. Arús i Víctor Fabregat Xavier Calaf Aixalà i Jorge Alberto Rodríguez Aparicio empreses, del consell de redacció de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat i3. L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya Direcció. 19. L’empresa catalana en l’economia global Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcells i Salvador Guillermo Viñeta Jordi Fontrodona Francolí (Barcelona, 1962) és cap del Servei d’Estudis de l’Observatori de Prospectiva Oriol Amat Salas4. L’esperit empresarial a Catalunya Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Prats i Robert Tornabell 20. Innovacions organitzatives i competitivitat Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en economia i estadística industrial. D’entre les seves Jordi Fontrodona Francolí industrial5. Estratègia de gestió financera per a empreses Jaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, Andrea Bikfalvi i Martí Casadesús publicacions, destaca que és coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canvi estratègic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela a Joan Miquel Hernández Gascón Alexandrina Stoyanova industrials Catalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius locals Oriol Amat i Xavier Puig 21. Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007), a més de diversos articles6. La logística empresarial i el seu estat a industrials a Catalunya a revistes especialitzades. Catalunya Joan Miquel Hernández Gascón, Jordi Fontrodona Lluís Cuatrecasas i Laura Tremosa Francolí i Alberto Pezzi Joan Miquel Hernández Gascón (València, 1957) és director de l’Observatori de Prospectiva Industrial Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya 22. La localització geogràfica de la indústria de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrosos7. Canvi estratègic i clusters a Catalunya Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona, a Catalunya: el paper de les economies articles sobre anàlisi de conjuntura, economia industrial i política de clústers a revistes especialitzades Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárraga d’aglomeració i és autor o coautor dels llibres següents: L’empresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial de i Eugeni Terré Elisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny Catalunya (1987), El sector de productes farmacèutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport a 23. La innovació i l’R+D industrial a Catalunya Catalunya (1992), Canvi estratègic i clústers a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (19988. Les multinacionals industrials catalanes i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007).9. El consum de serveis per les empreses industrials 24. Directius catalans al món: 30 experiències Joan Miquel Hernández Gascón, Àngel Hermosilla Àngel Hermosilla Pérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi Alexandrina Stoyanova (Sofia, 1976) és gestora d’estudis de l’Observatori de Prospectiva Industrial, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques10. L’empresari familiar i el seu pla de successió Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó 25. Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir Públiques Socials. És doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals camps de la taula input-output de recerca inclouen l’economia de la salut i la del comportament, l’economia industrial, la immigració11. Les empreses catalanes i la col·laboració Josep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i Jordi i la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit nacional i empresarial Vilaseca internacional. Destaquen les seves publicacions en revistes científiques de gran prestigi internacional Josep Rialp Criado com ara Health Economics i Journal of Economic Geography. 26. La nova indústria: el sector central de l’economia12. Les empreses gasela a Catalunya catalana Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, Jordi Ezequiel Baró Tomàs i Cinthya Villafaña Muñoz Fontrodona i Isabel Fontana 27. Els factors de creixement de la indústria catalana13. La subcontractació industrial a Catalunya 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic i del treball (CEAM) Josep Oliver Alonso14. Canals de distribució en les empreses 28. Models de negoci per a una nova organització industrials catalanes industrial José Luis Nueno i Miguel Ángel Llano Joan E. Ricart i Costa15. Estratègies industrials de les multinacionals estrangeres a Catalunya Joaquim Solà, Paloma Miravitlles i Gonzalo Rodríguez16. Competència i innovació en la nova economia Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano Jorge Padilla i Ana Ramos17. Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització Xavier Vives # %$$!# !$"&!$
  2. 2. 29 29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIALCOL·LECCIÓ PAPERS DECONOMIA INDUSTRIAL Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya Universitat Pompeu Fabra. És director del Master en Direcció Financera i Comptable de lIDEC i del Centre1. Fiscalitat i empresa familiar 18. El bon govern de les empreses familiars Emilio Albi per a la Qualitat i la Innovació Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees, Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero, Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada, americanes i asiàtiques. Vicepresident de l’ACCID, membre de la Junta del Col·legi d’Economistes i2. Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía, de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. És membre del consell dadministració de vàries Josep M. Arús i Víctor Fabregat Xavier Calaf Aixalà i Jorge Alberto Rodríguez Aparicio empreses, del consell de redacció de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat i3. L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya Direcció. 19. L’empresa catalana en l’economia global Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcells i Salvador Guillermo Viñeta Jordi Fontrodona Francolí (Barcelona, 1962) és cap del Servei d’Estudis de l’Observatori de Prospectiva Oriol Amat Salas4. L’esperit empresarial a Catalunya Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Prats i Robert Tornabell 20. Innovacions organitzatives i competitivitat Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en economia i estadística industrial. D’entre les seves Jordi Fontrodona Francolí industrial5. Estratègia de gestió financera per a empreses Jaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, Andrea Bikfalvi i Martí Casadesús publicacions, destaca que és coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canvi estratègic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela a Joan Miquel Hernández Gascón Alexandrina Stoyanova industrials Catalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius locals Oriol Amat i Xavier Puig 21. Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007), a més de diversos articles6. La logística empresarial i el seu estat a industrials a Catalunya a revistes especialitzades. Catalunya Joan Miquel Hernández Gascón, Jordi Fontrodona Lluís Cuatrecasas i Laura Tremosa Francolí i Alberto Pezzi Joan Miquel Hernández Gascón (València, 1957) és director de l’Observatori de Prospectiva Industrial Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya 22. La localització geogràfica de la indústria de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrosos7. Canvi estratègic i clusters a Catalunya Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona, a Catalunya: el paper de les economies articles sobre anàlisi de conjuntura, economia industrial i política de clústers a revistes especialitzades Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárraga d’aglomeració i és autor o coautor dels llibres següents: L’empresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial de i Eugeni Terré Elisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny Catalunya (1987), El sector de productes farmacèutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport a 23. La innovació i l’R+D industrial a Catalunya Catalunya (1992), Canvi estratègic i clústers a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (19988. Les multinacionals industrials catalanes i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007).9. El consum de serveis per les empreses industrials 24. Directius catalans al món: 30 experiències Joan Miquel Hernández Gascón, Àngel Hermosilla Àngel Hermosilla Pérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi Alexandrina Stoyanova (Sofia, 1976) és gestora d’estudis de l’Observatori de Prospectiva Industrial, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques10. L’empresari familiar i el seu pla de successió Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó 25. Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir Públiques Socials. És doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals camps de la taula input-output de recerca inclouen l’economia de la salut i la del comportament, l’economia industrial, la immigració11. Les empreses catalanes i la col·laboració Josep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i Jordi i la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit nacional i empresarial Vilaseca internacional. Destaquen les seves publicacions en revistes científiques de gran prestigi internacional Josep Rialp Criado com ara Health Economics i Journal of Economic Geography. 26. La nova indústria: el sector central de l’economia12. Les empreses gasela a Catalunya catalana Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, Jordi Ezequiel Baró Tomàs i Cinthya Villafaña Muñoz Fontrodona i Isabel Fontana 27. Els factors de creixement de la indústria catalana13. La subcontractació industrial a Catalunya 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic i del treball (CEAM) Josep Oliver Alonso14. Canals de distribució en les empreses 28. Models de negoci per a una nova organització industrials catalanes industrial José Luis Nueno i Miguel Ángel Llano Joan E. Ricart i Costa15. Estratègies industrials de les multinacionals estrangeres a Catalunya Joaquim Solà, Paloma Miravitlles i Gonzalo Rodríguez16. Competència i innovació en la nova economia Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano Jorge Padilla i Ana Ramos17. Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització Xavier Vives # %$$!# !$"&!$
  3. 3. 29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIALLes empreses d’alt creixementi les gaseles a Catalunya
  4. 4. BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP: Les Empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya. – (Papers d’economia industrial ; 29) Bibliografia. Índexs ISBN 9788439382638 I. Amat Salas, Oriol II. Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa III. Observatori de Prospectiva Industrial IV. Col·lecció: Papers d’economia industrial ; 29 1. Empreses – Catalunya – Avaluació 2. Empreses – Catalunya – Estudi de casos 3. Eficiència industrial – Catalunya 4. Competència econòmica – Catalunya 5. Planificació estratègica – Catalunya 658.11(467.1)© Oriol Amat Salas Jordi Fontrodona Francolí Joan Miquel Hernández Gascón Alexandrina StoyanovaEdició:Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaSecretaria d’Indústria i EmpresaObservatori de Prospectiva IndustrialCol·lecció: Papers d’economia industrialAquest estudi ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial, del qual formenpart el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.Aquest estudi ha comptat amb el suport d’AVANÇSAPrimera edició: Barcelona, febrer del 2010Tiratge: 2.000 exemplarsConsell de redacció:Joan Miquel Hernández GascónJordi Fontrodona FrancolíAlexandrina Petrova StoyanovaCoordinació de l’edició:Alexandrina Petrova StoyanovaCorrecció lingüística:Josep-Lluís Sotorrahttp://www.gencat.cat/diue/ambits/empresa/opiDisseny, maquetació i impressió:www.cege.es D. Leg.: B-7119-2010 ISBN: 9788439382638El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa no participa necessàriament de les opinionsmanifestades en els documents de la col·lecció Papers d’economia industrial, la responsabilitatde les quals correspon exclusivament als autors.
  5. 5. 29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIALLes empreses d’alt creixementi les gaseles a CatalunyaOriol Amat SalasJordi Fontrodona FrancolíJoan Miquel Hernández GascónAlexandrina Stoyanova
  6. 6. AgraïmentsEls autors d’aquests estudi volen expressar el seu agraïment a totes les persones que, ambla seva col·laboració han contribuït a realitzar-lo.En primer lloc, a Veneta Andonova, professora de la Universidad de los Andes (Bogotà, Co-lòmbia), que, en col·laboració amb el doctorand Carlos Valencia, va analitzar les entrevistesde les vuit empreses gasela del període 1994-1997 i va realitzar una excel·lent síntesi de lesestratègies emprades per aquestes empreses al llarg dels últims deu anys.En segon lloc, a Garikoitz Mauleón per la seva col·laboració en totes les fases d’elaboració delpresent llibre. A Lluís Gascón per la seva participació en la recollida, la depuració i l’anàliside les dades de l’enquesta sobre el comportament estratègic de les empreses d’alt creixe-ment. A Patricia Crespo i Martí Guasch per la seva col·laboració en l’obtenció de dades pera l’anàlisi economicofinancera. A Belén Espinós, Sergi Montoliu i Marc Puyuelo que tambéhan col·laborat amb l’estudi.En tercer lloc, als empresaris que han aportat la seva experiència i les seves opinions percomprendre millor l’evolució de les empreses d’alt creixement i els determinants del seuèxit. Són els següents: • Òscar Balcells Curt, gerent de Mobel Línea, SL • Antoni Ballabriga Torreguitart, director de Responsabilitat i Reputació Corporatives de BBVA i exdirector general de Pastelería Ballabriga • Vicente Daniel Coz, gerent de Gonvauto, SA • Josep Domènech Giménez, president de Dogi, SA • Juan Carlos Escudero, director general de Lipotec, SA • Emiliano García Garcia, president de Bandalux, SA • Ricard Munné Dedeu, CEO corporatiu de Lipotec Group • Lluís Ratera Francitorra, administrador de Talleres Ratera, SA • Rosa Sánchez Bonet, directora de Màrqueting i Comunicació de Bandalux, SA • Joaquim Sastre Crous, president de Grup Fibosa, SATambé a Marta Codina, de l’empresa Informa, SA, per la seva eficiència i el seu interès persolucionar tota mena de dificultats amb les bases de dades.
  7. 7. Finalment, a totes les empreses que van respondre el qüestionari i van dedicar-hi part delseu temps.No obstant això, la responsabilitat dels errors que pugui contenir aquest document corres-pon exclusivament als seus autors. Els autors
  8. 8. PròlegPassats deu anys des de la publicació del primer treball sobre Les empreses gasela a Catalu-nya, ara veu la llum el segon. Per ser més precisos, el primer treball es va editar l’octubre del1999 i el segon el tindrem a disposició el primer trimestre del 2010.Per a aquelles persones que treballem en l’àmbit de l’economia aplicada i de l’emprenedoria,l’aparició del primer estudi sobre les empreses gasela al nostre país va ser una novetat moltvalorada. Coneixíem algun treball semblant, i en sabíem el concepte, però ens mancava lainformació, el diagnòstic i la reflexió específica sobre aquest aspecte del comportamentdel nostre teixit industrial. Per aquesta raó el vàrem llegir, estudiar i després guardar a lesnostres biblioteques. Posteriorment, l’hem consultat i l’hem citat a bastament.Ara, rellegint la primera edició m’adono que en l’apartat d’agraïments, entremig d’un seguitde persones, sortim en Jaume Royo i jo mateix. Recordo que els autors del treball ens varenvenir a consultar per la nostra qualitat de membres de l’equip directiu del programa Innova- UPC. El programa Innova tenia, i té, com a objectiu ajudar els professors i estudiants de laUPC a crear empreses basades en el coneixement i, per això, els autors varen pensar que enJaume Royo i jo els podríem ajudar amb la nostra experiència. Però el programa només por-tava un any funcionant i l’equip directiu era tot el personal de què disponia el programa, ésa dir, només nosaltres dos. Per tant, poc els podíem ajudar. A un any de la fundació, els “di-rectius” del programa Innova érem força conscients de la nostra poca experiència en l’oficide promoure l’emprenedoria i, més que d’ensenyar, teníem ganes d’aprendre. Hi havia pocsreferents, i tot allò que ens ajudés era molt benvingut. Consegüentment, vàrem rebre la tru-cada dels autors amb molta il·lusió. Pensàvem, i així va ser, que nosaltres aprendríem mésd’ells que no pas ells de nosaltres.Ajudar a crear empreses ens semblava una feina útil. Contribuir a la creació de teixit indus-trial podia ser una aportació a la millora de la nostra universitat i també al desenvolupa-ment del nostre país i vàrem suposar que el nostre èxit es mesuraria pel nombre d’empresescreades i pel percentatge de supervivència. Però vet aquí que, un cop creades les primeres100 empreses, vaig trucar al rector Jaume Pagès, que va ser l’inspirador del programa, percomunicar-li el que jo pensava que seria una molt bona notícia. Em sentia com aquell admi-nistrador de l’Evangeli que va treure fruit dels “denaris” deixats en dipòsit pel seu amo. Peròen Jaume Pagès em va fer una pregunta:“Quants dels empresaris dels que heu ajudat s’han fet
  9. 9. milionaris?”“Cap”, li vaig respondre. Era evident que el nostre èxit no es mesuraria solamentpel nombre d’empreses creades, ni tan sols per la seva supervivència, sinó per l’èxit delscreadors i de la seva contribució social, és a dir, es mesuraria pels beneficis, pel valor afegiti pel nombre de persones ocupades resultat de la creació de les empreses; en resum, per laseva capacitat de créixer. Ara, 10 anys després, un cop creades més de dues-centes empre-ses, al programa Innova, i en general a la majoria de les unitats que treballem en el suporta l’emprenedoria, encara no sabem exactament com ajudar a créixer les empreses que hemvist néixer. No hem trobat la pedra filosofal que faci créixer i comencem a pensar que potserno existeix o bé que n’hi ha més d’una. A tots ens interessa, ara més que mai, saber com esfa per créixer, quines són les barreres i quins són els facilitadors. El problema del creixementresta viu tant en l’àmbit de les empreses de base tecnològica com en la majoria dels sectorsde l’activitat econòmica. Ens interessa saber els perquès d’aquesta dificultat, per què quanuna empresa ha fet la primera brotada amb un gran èxit, no acaba de rematar la jugada.Ara surt el segon llibre sobre les empreses gasela a Catalunya amb l’objectiu d’ajudar-nosa respondre els interrogants que envolten l’àmbit del creixement empresarial com a pro-blema teòric i pràctic. D’aquest nou treball cal destacar dues característiques: primera, elsautors són gairebé els mateixos del primer i, segona, que s’ha resistit a la temptació de co-mençar de zero. Ens hem de felicitar per la iniciativa de la continuïtat de les persones i perla persistència en l’enfocament.Al nostre país no ens podem queixar de la quantitat i qualitat de la informació de la qualdisposem en l’àmbit de les ciències econòmiques i de la gestió. Tanmateix, hi ha encara unacerta mancança de continuïtat dels equips en els estudis sobre temes específics. Els veri-tables experts en un tema es formen amb l’exercici constant en aquest àmbit del coneixe-ment. Certament, per acreditar-se d’expert cal disposar d’una bona formació teòrica, quelògicament es va ampliant amb el temps, i disposar també de coneixements generals sobrela disciplina, però per parlar amb propietat d’un tema concret cal també haver acumulatun coneixement fruit del treball empíric sostingut, de la reflexió i del contrast amb les xar-xes científiques corresponents. És per això que ens hem de felicitar per la continuïtat delsequips de treball. Hi ha un proverbi alemany que diu que“l’exercici fa al mestre”, i crec que elproverbi també té aplicació en el món de l’expertesa. Si un estudi, com el de les gaseles, had’ajudar els empresaris i la política industrial i tecnològica, cal que estigui fet per gent quehi entengui, que arribi al fons de la qüestió, que vagi més enllà del comentari creatiu sobreels resultats prèviament endreçats i sobre l’evolució de les estadístiques. La bona voluntaten el disseny de les polítiques públiques que s’ocupen de promoure la renovació del teixitindustrial no és suficient. Per evitar la caiguda de cistelles d’instruments dissenyades sobreun coneixement imaginat de la realitat o resultat d’espigolar en les cistelles que han fetfortuna en d’altres territoris, calen experts i contrast.Dèiem que ens felicitàvem per la continuïtat de l’equip però també per la continuïtat del’enfocament del treball. Amb relació a la continuïtat de l’enfocament del treball, és d’agrairque en aquest segon llibre es dediqui una bona part del text a respondre la pregunta dequè ha passat amb les empreses industrials estudiades en el primer. Recordem que les em-preses estudiades en el primer llibre, i qualificades de gaseles, eren aquelles que fa deu anyscreixien més que les altres. Doncs bé, el treball es pregunta si les empreses gasela de fa deu
  10. 10. anys han seguit creixent més que les altres, si han esdevingut empreses líders en el seusector i si han tingut menys problemes que les que tenien uns creixements més modestoso, pel contrari, n’han tingut més.Les conclusions d’aquesta primera part del llibre són il·lustratives. Simplificant, l’estudi ensmostra un conjunt d’empreses que sobreviuen millor que les altres però que deixen decréixer o bé que tenen ritmes de creixement semblants a les que no havien crescut en elmoment de l’estudi. És bo? És dolent? És normal? És una característica del nostre país? Ésclar que hi ha empreses que en el seu moment varen trobar una veta, però les vetes no sóneternes, i quan les empreses de la competència s’adonen que hi ha una font de beneficismés enllà dels normals s’espavilen, els beneficis extraordinaris comencen a desaparèixer i elcreixement s’atura. És a dir, microeconomia en estat pur. En aquest moment es quan créixerrequereix creativitat i més risc. La literatura ens diu que per créixer cal actitud emprenedorarenovada, uns coneixements i unes competències de gestió adequades a cada moment. Noés el mateix gestionar per conservar la posició en el mercat que gestionar per créixer. Devegades, créixer no és necessari per sobreviure ni per obtenir uns beneficis superiors als dela mitjana, de vegades sí, però la voluntat de créixer sovint va més enllà del pur determinis-me i gairebé sempre és una opció personal que moltes vegades requereix anar jugant a ladiferenciació i a la diversificació; a la internacionalització i a la cooperació; sovint cal perdreel 100% per retrobar-lo més endavant. Per gestionar una empresa calen unes competènciesi una expertesa determinades, però per gestionar el creixement també.Finalment, cal preguntar-se també quin paper juga l’entorn com a facilitador o com a barre-ra per a aquest empresari emprenedor del qual estem parlant. L’entorn, en tant que facili-tador del creixement, té dues dimensions: el sector i l’espai de suport. Aquests dos entornssón també definitius per fer possible el creixement d’una empresa. Les característiques delterritori, i no necessàriament només les financeres, poden ser una barrera invisible al creixe-ment o un element esperonador. Cert creixement ha de menester complexitat i aquestacomplexitat no s’improvisa. Capital humà especialitzat, ecosistema innovador, sistemaciència-tecnologia, infraestructures, entorn institucional, etc. són elements del territori quepoden jugar a favor o en contra. La pregunta de per què en determinats entorns algunesempreses creixen amb més facilitat que en d’altres es pot respondre, més o menys, analit-zant la presència d’aquests elements; però la pregunta de quina cistella d’instruments depolítica pot compensar aquesta diferència és encara un trencaclosques teòric i pràctic. Lacreació de les externalitats que omplin els buits de l’entorn és difícil i, sovint, impossible is’ha d’esperar que la velocitat de creixement rebaixi les barreres al creixement més de pres-sa per compensar els avantatges de territoris més competitius.La segona part del treball estudia les empreses industrials d’alt creixement del present, ambl’afegitó del sector dels serveis a la indústria. Afegir el sector dels serveis a la indústria és unaltre encert del treball. A totes les disciplines hi ha llocs comuns i en l’economia aplicada esdiu sovint que el món es terciaritza, cosa que és veritat, i que per això la indústria és menysimportant que abans, cosa que és, simplement, un error. Encara no es coneix una economiad’un país, que no sigui molt petit, que visqui només dels serveis. Els serveis com el turismei, en alguns casos, els financers poden ajudar, però no són suficients. No cal dir que un paísno pot viure només dels serveis als consumidors si bona part d’aquests consumidors no es
  11. 11. guanya la vida en alguna altra cosa. El moviment continu encara no s’ha descobert. Però laimportància dels serveis en la indústria dóna mida de la seva complexitat i també pot con-vertir-se en un sector exportador. Per tant, incloure els serveis en la indústria és un encert.El treball aconsegueix l’objectiu d’identificar les empreses més dinàmiques de la nova in-dústria i és capaç de donar referències sobre les seves estratègies i la seva contribució al’economia catalana. Entendre el comportament de les empreses més dinàmiques és unelement essencial per dissenyar les polítiques que cal dur a terme. Però també és il·lustradorsaber quins són els comportaments estratègics d’aquestes empreses i quina és la seva con-tribució al desenvolupament del territori. El resum executiu ens diu que“els factors d’èxit sóncoincidents per a les gaseles del 1994-1997 i per a les empreses d’alt creixement del 2004-2007:la direcció estratègica i d’inversió, la innovació, la qualitat i productivitat, els recursos humans,la internacionalització i la política comercial. En ambdós períodes, la direcció estratègica és cla-rament el primer factor. En canvi, la qualitat i productivitat, que el 1994-1997 era clarament lasegona palanca, han perdut posicions (potser perquè actualment qualitat i productivitat ja esdonen per suposades) en favor de la innovació i dels recursos humans, factors que en el segle XXIes consideren més importants de cara a la transició cap a l’economia del coneixement”. És unaevidència amb la qual no hi podem estar més d’acord. Dit d’una altra manera, sabem queles empreses gasela, per definició, creen més ocupació però que també són la clau per alcanvi i la regeneració del teixit productiu i, per tant, són un exemple a seguir. Només ens calposar, entre tots, els mitjans perquè aquest creixement sigui més sostenible. Francesc Solé Parellada Catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC
  12. 12. ÍndexÍndex de taules 13Índex de figures 16Resum executiu 19 Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997 21 Les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 24 Visió de conjunt 29Introducció 31PRIMERA PART. LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 391. Síntesi de l’estudi sobre empreses gasela 1994-1997 41 1.1 Característiques generals 43 1.2 Anàlisi economicofinancera 44 1.3 Anàlisi estratègica 45 1.4 Perfil 462. Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997 49 2.1 Característiques generals de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives en l’actualitat 51 2.2 Anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives en l’actualitat 593. Aprendre de l’experiència empresarial: una revisió dels casos analitzats en l’estudi anterior 75 3.1 Introducció 76 3.2 Casos d’experiències empresarials 76 3.3 Anàlisi dels casos de les gaseles que segueixen actives 105 3.4 Aprendre dels errors 1094. Reflexions finals 111SEGONA PART. LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES DEL PERÍODE 20042007 1175. Criteris de selecció i classificació 1196. Característiques generals 125 6.1 Activitat principal 126 6.2 Edat 128 6.3 Facturació 129 6.4 Ocupació 130 6.5 Eficiència productiva 131 6.6 Localització geogràfica 132 ÍNDEX 11
  13. 13. 7. Anàlisi economicofinancera 133 7.1 Introducció 134 7.2 Anàlisi patrimonial 135 7.3 Gestió dels actius 137 7.4 Anàlisi econòmica i de la rendibilitat 138 7.5 Comparació entre les empreses d’alt creixement i la resta de les empreses industrials 140 7.6 Anàlisi economicofinancera de les empreses d’alt creixement per sectors 142 7.7 Anàlisi segons els resultats 147 7.8 Comparació entre les empreses d’alt creixement i les empreses gasela 149 7.9 Comparació entre les empreses gasela del període 1994-1997 i les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 150 8. Anàlisi estratègica 153 8.1 Introducció 154 8.2 Trets bàsics 155 8.3 Claus de la competitivitat 157 8.4 Direcció estratègica i d’inversió 162 8.5 Estratègies de comercialització 169 8.6 Mercats i internacionalització 174 8.7 Innovació 178 8.8 Qualitat i productivitat 184 8.9 Recursos humans i formació 188 9. Reflexions finals 193 Annexos 199 Annex 1. Qüestionari 200 Annex 2. Llista de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 205 Annex 3. Ràtios utilitzades en l’anàlisi economicofinancera 214 Bibliografia 21512 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  14. 14. Índex de taules Taula 1. Activitats industrials (segons codi CNAE 93) incloses a cada sector 43 Taula 2. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 44 Taula 3. Estat actual de les empreses gasela del període 1994-1997 50 Taula 4. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives el 2007 52 Taula 5. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives segons la província on tenen la seu social el 2007 53 Taula 6. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives per trams de facturació el 2007 54 Taula 7. Variació mitjana de la facturació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 55 Taula 8. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives per trams d’ocupació el 2007 56 Taula 9. Ocupació mitjana en el 2007 i variació percentual entre el 1997 i el 2007 57 Taula 10. Creixement de l’ocupació entre el 2004 i el 2007 a les empreses gasela del període 58 1994-1997 que continuen actives Taula 11. Composició de l’actiu de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 61 Taula 12. Ràtios d’endeutament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 63 Taula 13. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 65 Taula 14. Compte de pèrdues i guanys de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 66 Taula 15. Ràtios de rendibilitat i palanquejament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 67 Taula 16. Ràtios de creixement de les empreses gasela del període 1994-1997 68 que continuen actives Taula 17. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives, per sectors 70 Taula 18. Descripció de les estratègies de mercats i productes 106 Taula 19. Estratègies de reorganització 107 Taula 20. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis en l’àmbit espanyol 121 Taula 21. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis internacionals 122 Taula 22. Presència de les empreses d’alt creixement a diferents sectors industrials i branques de serveis a la producció 128 Taula 23. Facturació total i mitjana i l’evolució de la facturació segons l’activitat principal 129 Taula 24. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams de facturació el 2007 130 Taula 25. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams d’ocupació el 2007 130 ÍNDEX DE TAULES 13
  15. 15. Taula 26. Evolució de l’ocupació mitjana durant el període 2004-2007 131 Taula 27. Evolució dels ingressos per treballador segons sector d’activitat principal de les empreses d’alt creixement 131 Taula 28. Distribució territorial de les empreses d’alt creixement 132 Taula 29. Composició de l’actiu 135 Taula 30. Ràtios d’endeutament 137 Taula 31. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa 138 Taula 32. Compte de pèrdues i guanys 139 Taula 33. Ràtios de rendibilitat i palanquejament 140 Taula 34. Ràtios de creixement 140 Taula 35. Compte de pèrdues i guanys del conjunt de les empreses industrials i de serveis a la producció de Catalunya i de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 141 Taula 36. Ràtios d’anàlisi economicofinancera del conjunt d’empreses industrials i de serveis a la producció catalanes i de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 142 Taula 37. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses industrials i les empreses que proporcionen serveis a la producció entre les d’alt creixement del període 2004- 2007 143 Taula 38. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses d’alt creixement, per sectors 144 Taula 39. Compte de pèrdues i guanys segons la rendibilitat dels fons propis 148 Taula 40. Ràtios d’anàlisi economicofinancera segons la rendibilitat dels fons propis 148 Taula 41. Compte de pèrdues i guanys segons l’any de constitució 149 Taula 42. Ràtios d’anàlisi economicofinancera segons l’any de constitució 150 Taula 43. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997 i les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 151 Taula 44. Evolució més recent de la facturació d’algunes de les empreses d’alt creixement 157 Taula 45. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses industrials d’alt creixement 159 Taula 46. Factors de l’entorn que faciliten o limiten a les activitats de les empreses d’alt creixement del sector de serveis a la producció 160 Taula 47. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector industrial a la seva situació actual 164 Taula 48. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector de serveis a la producció a la seva situació actual 165 Taula 49. Accions estratègiques desenvolupades entre el 2004 i el 2007 165 Taula 50. Realització interna o externa de serveis 167 Taula 51. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement industrials 168 Taula 52. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement prestadores de serveis a la producció 16814 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  16. 16. Taula 53. Grau de rellevància dels canvis en la política comercial 173Taula 54. Percentatge d’empreses exportadores i propensió exportadora 176Taula 55. Destinacions de les exportacions de les empreses d’alt creixement 176Taula 56. Procedència de les importacions de les empreses d’alt creixement 178Taula 57. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D 180Taula 58. Finançament públic per a activitats d’R+D 184Taula 59. Distribució de l’ocupació l’any 2007 189Taula 60. Despesa en formació del personal realitzada durant l’any 2007 192Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement 195 ÍNDEX DE TAULES 15
  17. 17. Índex de figures Figura 1. Empreses d’alt creixement i evolució del PIB per càpita en alguns països de l’OCDE 32 Figura 2. Perfil de les empreses gasela del període 1994-1997 i model de comportament estratègic, econòmic i financer 47 Figura 3. Estat de les empreses gasela del període 1994-1997 no actives al 2007 51 Figura 4. Evolució del nombre d’empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives segons sector d’activitat el 2007 52 Figura 5. Tres exemples de taxes de variació de la xifra de vendes d’empreses que van ser gaseles el 1994-1997 i que tornen a presentar altes taxes de creixement el 2004-2007 56 Figura 6. Ràtio de liquiditat de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 61 Figura 7. Estructura del finançament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 62 Figura 8. Ràtios de rotació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 64 Figura 9. Ràtios d’increment de vendes de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 66 Figura 10. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb la mitjana del sector 71 Figura 11. Endeutament (Deutes / Passiu) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector 72 Figura 12. Increment de les vendes dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector 72 Figura 13. Rendiment de l’actiu (ROI) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gaseles comparat amb la mitjana del sector 73 Figura 14. Rendibilitat dels fons propis dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb la mitjana del sector 73 Figura 15. Evolució de les vendes de Bandalux, 1995-2007 77 Figura 16. Taxes de variació de les vendes de Bandalux, 1995-2007 78 Figura 17. Evolució de les vendes de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80 Figura 18. Taxes de variació de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80 Figura 19. Exportacions de Dogi International Fabrics segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 82 Figura 20. Evolució de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84 Figura 21. Taxes de variació de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84 Figura 22. Evolució del nombre d’empleats a Gonvauto, 1995-2007 85 Figura 23. Composició del Grup Fibosa 87 Figura 24. Evolució de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88 Figura 25. Taxes de variació de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88 Figura 26. Distribució percentual de les vendes del 2007 segons la divisió que les hagi generat 9216 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  18. 18. Figura 27. Evolució de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 92Figura 28. Taxes de variació de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 93Figura 29. Exportacions de Lipotec Group segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 95Figura 30. Evolució de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 96Figura 31. Taxes de variació de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 96Figura 32. Evolució de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99Figura 33. Taxes de variació de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99Figura 34. Exportacions de Talleres Ratera segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 100Figura 35. Evolució de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004 102Figura 36. Taxes de variació de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004 103Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida 113Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financer diferenciat entre els primers anys i els anys posteriors 114Figura 39. Definició de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela del període 2004-2007 a Catalunya 124Figura 40. Classificació de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela segons l’activitat principal 126Figura 41. Distribució de les empreses d’alt creixement per sectors industrials i de serveis a la producció 127Figura 42. Distribució de les empreses d’alt creixement segons l’activitat principal per trams d’edat 129Figura 43. Distribució territorial de les empreses industrials i de serveis a la producció a Catalunya el 2007 132Figura 44. Ràtio de liquiditat 136Figura 45. Estructura del finançament 136Figura 46. Ràtios de rotació 137Figura 47. Ràtios d’increment de vendes 139Figura 48. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 145Figura 49. Endeutament (Deutes / Passiu) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 145Figura 50. Increment de les vendes de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 146Figura 51. Rendiment de l’actiu (ROI) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 146Figura 52. Rendibilitat dels fons propis de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 147Figura 53. Empreses d’alt creixement i empreses gasela del període 2004-2007 149Figura 54. Pertinença a un grup 155Figura 55. Empresa familiar 156Figura 56. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses d’alt creixement 158 ÍNDEX DE FIGURES 17
  19. 19. Figura 57. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement 161 Figura 58. Factors clau per a la competitivitat de les empreses industrials d’alt creixement 162 Figura 59. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement proveïdores de serveis a la producció 162 Figura 60. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement a la seva situació actual 163 Figura 61. Fonts de finançament de les inversions dels darrers tres anys 166 Figura 62. Activitats de promoció comercial 169 Figura 63. Import dedicat a la promoció de marques pròpies 170 Figura 64. Principals clients 171 Figura 65. Compres que provenen dels tres majors proveïdors 172 Figura 66. Canvis en la comercialització de productes o serveis 173 Figura 67. Principals mercats durant el període 2004-2007 174 Figura 68. Competidors amb quota de mercat significativa 175 Figura 69. Mecanismes d’accés als mercats internacionals durant el 2007 177 Figura 70. Tipus d’innovació de producte realitzades durant el període 2005-2007 179 Figura 71. Empreses que tenen departament d’R+D formalitzat 180 Figura 72. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D per titulacions 181 Figura 73. Empreses que realitzen despeses en activitats d’R+D 182 Figura 74. Distribució sectorial de la despesa total en activitats d’R+D 182 Figura 75. Distribució de la despesa total en activitats d’R+D interna i externa 183 Figura 76. Empreses amb patents pròpies 184 Figura 77. Empreses amb certificació de qualitat 185 Figura 78. Tipus de política mediambiental 186 Figura 79. Distribució de les empreses segons el grau d’estandardització dels seus productes 187 Figura 80. Sistemes de producció 187 Figura 81. Subcontractació de la producció 188 Figura 82. Distribució de l’ocupació entre el sector industrial i de serveis a la producció l’any 2007 189 Figura 83. Distribució de la plantilla per nivells de formació 190 Figura 84. Introducció de nous mètodes d’organització dels llocs de treball durant el període 2005-2007 191 Figura 85. Plans de formació, desenvolupament personal i avaluació de la satisfacció laboral 191 Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement 19618 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  20. 20. Resum executiu
  21. 21. Passats deu anys des de la publicació del treball Les empreses gasela a Catalunya, la primera investigació d’àmbit català sobre empreses dinàmiques i rendibles, es va creure convenient fer-ne una actualització amb un doble objectiu: • En primer lloc, aprofitar la perspectiva que dóna el temps transcorregut per conèixer com havien evolucionat les empreses que es van identificar com a gaseles i respondre les preguntes que sorgien sense gaire esforç: al cap de deu anys, què hauria passat amb aquelles empreses? Seguirien sent gaseles? Haurien passat a una fase de creixement més madur i més lent? Haurien desaparegut? Quins factors haurien intervingut en la seva evolució? • En segon lloc, identificar les empreses més dinàmiques en l’actualitat i fer-ho incorpo- rant les aportacions més recents de la literatura econòmica, les quals bàsicament fan referència a una homogeneïtzació internacional dels criteris de selecció, liderada per Eurostat i OCDE, i que distingeix entre empreses d’alt creixement i empreses gasela. Així mateix, aplicar un nou concepte d’indústria, més ampli, que incorpora els serveis a la producció i s’anomena nova indústria. Quadre comparatiu de les dues metodologies Empresa gasela 1994-1997 Empresa d’alt creixement 2004-2007 Comptes anuals dipositats al Registre Mercantil Sí Sí Activitat principal Indústria Indústria i serveis a la producció Dimensió mínima Facturació de 2,4 milions d’euros el 1994 10 treballadors el 2004 Seu social Catalunya Catalunya Creixement de vendes mínim 15% anual o doblat entre 1994 i 1997 20% anual entre 2004 i 2007 Rendibilitat financera mínima 8% el 1995, 7% el 1996 i 6% el 1997 No Si no supera els 5 anys de vida, Edat mínima No se l’anomena gasela En una societat com la catalana, en la qual les empreses són les protagonistes de l’activi- tat econòmica i les principals responsables del nostre grau de benestar, saber quines són, d’acord amb uns criteris objectius i contrastables, les companyies de més alt creixement de la nova indústria i aprofundir en el coneixement del seu comportament economicofinancer i estratègic pot ser útil si contribueix a la comprensió acadèmica sobre aquest fenomen i, especialment, si dóna als empresaris i als responsables polítics punts de referència per al20 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  22. 22. moment en el qual hagin d’establir les seves estratègies. Per això, els seus autors volen ferquatre aclariments: • El primer, que les empreses identificades com d’alt creixement en aquest treball són les que complien les condicions exigides en el període considerat, precisió molt important perquè, amb tota seguretat, la llista seria diferent en un altre moment. • El segon, que l’extensió de la llista de les empreses d’alt creixement depèn dels límits establerts en els criteris quantitatius utilitzats. Amb unes taxes de creixement de les ven- des diferents a les exigides en aquest document o utilitzant criteris de creixement de l’ocupació, el nombre d’empreses incloses en la relació hauria estat un altre. • El tercer, que les empreses identificades en aquesta recerca són, només, les que complei- xen els requisits predeterminats. Evidentment, és preferible incrementar les vendes que no pas reduir-les, però el que no ha fet aquest estudi és identificar les millors empreses del país. Una empresa molt dinàmica és una empresa interessant, però no necessaria- ment millor que una altra que no creixi tan ràpid. • El quart, que no es pot dir que les empreses d’alt creixement siguin les úniques impor- tants per al país. Naturalment, a una economia li interessa disposar d’empreses dinàmi- ques, però, normalment, aquestes empreses són de dimensió reduïda, entre altres coses perquè, com més petita és la facturació, més fàcil és assolir altes taxes de creixement, i a un país també li convé tenir companyies grans per competir adequadament en el mercat global.De vegades, els estudis econòmics, i segurament també els d’altres disciplines, tenen pocautilitat perquè no donen resposta a preguntes interessants o perquè estan allunyats de larealitat. Per això, com ja s’ha dit, aquest treball haurà aconseguit el seu objectiu si, mitjan-çant la identificació i estudi de les empreses més dinàmiques de la nova indústria, és capaçde donar referències sobre les seves estratègies i contribuir a millorar la competitivitat del’economia catalana.Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997La primera part del treball analitza la situació actual de les empreses catalanes que van sergasela durant el període 1994-19971: • Han sobreviscut en un alt percentatge, gairebé el 75% (un 81,5% si se’ls sumen les absor- bides amb beneficis, un percentatge igual al del conjunt de la indústria). • Han augmentat la seva facturació en un 16% entre 2004 i 2007, molt per sota del 136% registrat entre 1994 i 1997 i fins i tot inferior al total industrial (19%). • Només set empreses serien classificades actualment (2004-2007) com a gaseles, segons els criteris adoptats per al període 1994-1997 i s’observa que les seves vendes no han crescut de forma estable i ininterrompuda entre 1997 i 2007, sinó que han experimentat variacions molt significatives.1 Perquè experimentaven un creixement anual de les vendes de, com a mínim, un 15% el 1995, el 1996 i el 1997 i perquè eren rendibles. RESUM EXECUTIU 21
  23. 23. • Només una gasela del període 1994-1997 figura també a la llista d’empreses d’alt creixe- ment del període 2004-2007 de la segona part d’aquest treball. • No obstant això, s’han mostrat molt més creadores d’ocupació (increment del 30% entre 1997 i 2007) que la mitjana del sector manufacturer (el qual ha perdut ocupació en el mateix període). • Les que continuen actives, segueixen sent pimes, si bé hi ha hagut un transvasament de part de les petites al grup de les mitjanes. Tot això sembla indicar que el fet que una empresa sigui gasela durant un període de temps no la fa millor que altres ni, per suposat, infalible. L’evolució posterior, quant a supervivència i a creixement de la facturació és similar a la del conjunt de la indústria, si bé cal destacar que són més creadores d’ocupació que la mitjana. En l’estudi economicofinancer realitzat l’any 1999 sobre les empreses gasela, es concloïa que aquestes empreses tenien un model econòmic i financer caracteritzat per una estruc- tura patrimonial i financera sòlida i una gran capacitat per generar ingressos, beneficis i rendibilitat. A més, s’indicava que aquestes empreses tenien unes polítiques financeres conservadores ja que destinaven a l’autofinançament la major part dels recursos generats. Les anàlisis efectuades sobre les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen amb la seva activitat a l’actualitat permeten ampliar les conclusions anteriors amb les con- sideracions següents: • Són empreses la situació patrimonial de les quals ha evolucionat de forma molt favo- rable. Són suficientment capitalitzades i amb un endeutament ben estructurat quant a quantitat i termini. La seva solvència a curt termini és bona ja que l’actiu circulant supera suficientment els deutes a curt termini. Un aspecte més desfavorable té a veure amb la gestió dels terminis (estocs i clients, sobretot) que ha anat empitjorant al llarg dels anys i que genera necessitats superiors de finançament per al circulant. En general, les empreses gasela de fa deu anys han finançat adequadament aquestes necessitats amb recursos propis i deutes a llarg termini. • Tanmateix, l’anàlisi del compte de pèrdues i guanys ha permès identificar que les “ve- lles” gaseles han tingut dificultats per mantenir els elevats nivells de creixement dels ingressos del període 1994-1997 (vegeu figura 37). Tot i així, la seva capacitat de generar beneficis segueix sent important, encara que l’increment de les despeses d’explotació ha fet reduir lleugerament els beneficis en relació amb els ingressos. • La rendibilitat, encara que hagi caigut, segueix sent molt elevada. Un dels factors que ex- plica la rendibilitat és el palanquejament financer que és molt favorable per les empreses que han sobreviscut i, per tant, la utilització de deutes incrementa la seva rendibilitat.22 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  24. 24. Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida Ingressos Després els avantatges competitius es dilueixen i torna a haver creixements Període de 4 o 5 similars a la mitjana del sector anys en els que s’aconsegueixen grans creixements Creació de l’empresa Any 0 Al cap de 4 o 5 anys Anys de vida 5 o 10 anys desprésFont: Elaboració pròpia. • El creixement que han experimentat aquestes empreses es pot qualificar d’equilibrat ja que la bona gestió dels actius i la reducció de l’endeutament ha permès que els beneficis creixin més que les vendes. En conclusió, les empreses que fa deu anys van ser classifi- cades com a gasela i que continuen actives en l’actualitat, encara que avui ja no tenen increments d’ingressos tan elevats, segueixen comptant amb una excel·lent situació pa- trimonial, financera i econòmica (vegeu figura 38). • L’anàlisi per sectors econòmics ha permès detectar que les empreses gasela tenen difi- cultat per mantenir taxes d’increment d’ingressos superiors a les del seu sector i això fa que el rendiment dels actius i la rendibilitat dels fons propis tendeixin a igualar-se, amb el pas dels anys, als de les empreses normals. En canvi, l’autofinançament i les polítiques financeres prudents de les empreses gasela expliquen que al llarg dels anys la seva sol- vència vagi millorant substancialment i que l’endeutament sigui molt menor al de les empreses dels mateixos sectors. Això permet preveure que les empreses gasela es tro- ben en una posició financera més sòlida per encarar amb menys dificultats una recessió econòmica com la que estem vivint des de l’any 2008. • Les gaseles que continuen actives, sigui amb creixement alt o normal, tenen unes carac- terístiques estratègiques comunes: internacionalització activa, estructura més professi- onalitzada, adaptabilitat davant els canvis, diversificació de productes i mercats, incre- ment de recursos destinats a innovació, millora de la qualitat, la productivitat i la gestió dels recursos humans. • Per contra, les gaseles que han experimentat dificultats presenten unes altres caracte- rístiques comunes: especialització en mercats o productes, rigideses davant dels canvis, endeutament excessiu. RESUM EXECUTIU 23
  25. 25. Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financer diferenciat entre els primers anys i els anys posteriors Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobar segments en expansió i que es recolzen Tenen una política financera prudent i la major sobre factors d’èxit com ara la innovació, la qualitat, part dels resultats es destinen a l’autofinançament. la internacionalització i la política comercial. Els primers anys de vida són Uns anys després passen a ser EMPRESES D’ALT CREIXEMENT EMPRESES AMB CREIXEMENT NORMAL Aconsegueixen un model de negoci que els proporciona Les dificultats per a mantenir els avantatges competitius un bon nivell de competitivitat i incrementen molt les fan que als pocs anys l’increment de vendes estigui en vendes (136% en quatre anys). línia amb la mitjana del sector. Són empreses molt eficients en la gestió dels actius i de Inverteixen molt en actius, que ja no es gestionen tan les despeses. Això explica que generin beneficis elevats. eficientment. Els resultats generats ja no són tan elevats i s’aproximen més a la mitjana del sector. Tenen una gran capacitat per seguir creixent i la seva situació patrimonial i financera és equilibrada, encara que La seva situació patrimonial és molt més sòlida que la del no tan sòlida com la del sector. sector ja que són empreses molt capitalitzades i amb molta solvència a curt termini. La seva capacitat per créixer i per afrontar períodes de recessió és molt millor que la de la resta d’empreses del mateix sector. Les empreses que continuen creixent: Les empreses que estan en una situació més feble: aposten per la internacionalització activa, una estructura no han apostat tant per la innovació i han reaccionat amb més professionalitzada, més adaptabilitat als canvis, més més rigideses als canvis. També han incrementat notable- innovació que els aporta més diversificació en productes ment el seu endeutament. i mercats, i per la millora de la qualitat. Font: Elaboració pròpia. Les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 Per al període 2004-2007, i d’acord amb la metodologia proposada per Eurostat i OCDE, s’han considerat d’alt creixement les empreses industrials i de serveis a la producció amb seu social a Catalunya, que dipositen comptes al Registre Mercantil, que l’any 2004 tenien deu treballadors o més i que han experimentat increments de la facturació de, com a mí-24 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  26. 26. nim, un 20% durant els exercicis 2005, 2006 i 2007. D’entre les quals, són empreses gaselaque no superen els cinc anys de vida.Segons els criteris establerts, s’han identificat 250 empreses d’alt creixement a Catalunya,20 de les quals són gaseles, i que tenen les característiques generals següents: • Les 250 empreses d’alt creixement representen un 0,23% de les empreses de la nova indústria de Catalunya i es dediquen en un 70% als serveis a la producció i en un 30% a la indústria. • Són presents a tots els sectors industrials, d’entre els quals destaquen la metal·lúrgia i els productes metàl·lics i l’alimentació; i a totes les branques de serveis a la producció, sobretot el comerç i les tecnologies de la informació i comunicació. • L’edat mitjana és de 14 anys, si bé no s’observen diferències significatives, en termes d’edat, amb el conjunt de les empreses catalanes de la nova indústria. • En general, són independents ja que més del 73% no pertanyen a cap grup, són més de capital nacional que la mitjana de la indústria i una mica més de la meitat es declaren familiars. En aquest darrer aspecte, cal destacar que els propietaris i els familiars repre- senten gairebé el 5% del total de la plantilla de les empreses industrials d’alt creixement i el 2,5% en el cas de les de serveis, percentatges que són molt superiors als del conjunt de Catalunya. • Van facturar gairebé 3.421 milions d’euros durant el 2007, cosa que suposa una factura- ció mitjana de 14 milions d’euros. • El conjunt de les empreses catalanes d’alt creixement va experimentar un increment de la facturació al llarg del període analitzat del 174%, una xifra realment espectacular si es té en compte que el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar els seus ingres- sos d’explotació en un 32,7% en el mateix període. • Més de la meitat facturen menys de 6 milions d’euros i el 73% tenen menys de 50 treba- lladors, cosa que posa de manifest la seva petita dimensió. La plantilla mitjana és de 65 treballadors. • Són empreses molt creadores d’ocupació: entre 2004 i 2007 van doblar les seves plan- tilles. Aquest creixement és espectacular, si es té en compte que l’ocupació a la nova indústria catalana va augmentar un 20% en el mateix període. • La seva eficiència (productivitat) és un 48% més alta que la del conjunt de la nova indús- tria de Catalunya.L’anàlisi economicofinancera permet destacar de les empreses d’alt creixement les caracte-rístiques següents: • Tenen una gran capacitat per generar ingressos gràcies al seu model de negoci, que les fa ser molt competitives. A més, fan una gestió eficient dels actius i de les despeses d’ex- plotació i de personal i, per això, obtenen elevats beneficis i rendibilitat. • La seva estructura patrimonial és correcta, però, com que treballen amb un elevat ni- vell de deutes, en els propers anys haurien de seguir potenciant l’autofinançament i les aportacions de capital dels seus accionistes per poder seguir creixent de manera equili- brada, sobretot si es té en compte que són empreses que fan inversions importants en actiu fix. També haurien de substituir part dels deutes a curt termini per deutes a llarg RESUM EXECUTIU 25
  27. 27. termini i així disposarien d’un finançament més estable. No obstant això, cal afegir que un dels motius que expliquen l’elevada rendibilitat dels capitals propis és el fet de que s’aprofiten de l’efecte palanquejament que fa que el deute sigui rendible com a conse- qüència del fet que el rendiment dels actius en aquestes empreses és molt superior al cost dels diners. • El seu creixement és força equilibrat ja que els beneficis augmenten més que els ingres- sos gràcies a l’autofinançament i a la gestió eficient dels actius i de les despeses. • A nivell sectorial, hi ha activitats que haurien d’enfortir més el balanç (alimentació, tèxtil, químic, maquinària i material elèctric) i la rendibilitat (alimentació). • Una petita part de les empreses d’alt creixement generen rendibilitats molt baixes, o fins i tot negatives. Es tracta d’empreses que es caracteritzen per la menor eficiència amb la qual gestionen les despeses d’explotació i els actius. Per tant, el fet d’incrementar molt els ingressos no és suficient per garantir una rendibilitat elevada, ja que a més cal gestio- nar de manera eficient l’estructura de costos i els actius fixos i circulants. Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement Fortalesa Feblesa Mesures a considerar La liquiditat sembla una mica insuficient, Convindria reforçar la liquiditat amb tot i que la bona gestió del circulant fa que increments dels fons propis i la Liquiditat tingui més possibilitats d’atendre bé els reconversió dels deutes a curt termini en deutes a curt termini deutes a llarg termini El nivell de deutes sembla Convindria continuar reforçant els fons Endeutament una mica elevat propis amb aportacions dels accionistes Gestió d’actius Gestionats eficientment Continuar igual Terminis Bona gestió del circulant Continuar igual Vendes Creixen molt Continuar igual Continuar igual. Com que serà difícil que Despeses Gestionades eficientment les vendes segueixin creixent al mateix ritme convé controlar bé les despeses Beneficis Creixen molt Continuar igual Rendiment dels actius Molt elevat Continuar igual Rendibilitat dels fons Molt elevada Continuar igual propis Creixement Equilibrat Continuar igual El perfil de les empreses d’alt creixement 2004-2007 és molt similar al de les gaseles 1994- 1997, tot i que aquestes tenien un balanç més capitalitzat i més liquiditat. Les fortaleses econòmiques, financeres i estratègiques de les empreses d’alt creixement permeten apun- tar que tenen més probabilitats de poder superar entorns de crisi, i així sembla demostrar- ho el fet que hagin augmentat les vendes un 62% entre 2007 i 2008. Això és de gran relle- vància si tenim en compte la recessió generalitzada que s’està patint des de l’any 2008 i que està afectant de manera especial el nostre país. No obstant això, unes quantes han tancat després del 2007 atès que no són infalibles.26 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  28. 28. Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobar segments en expansió i que es recolzen sobre factors d’èxit La major part dels resultats es destinen a com la innovació, la qualitat, els recursos humans, la l’autofinançament. internacionalització i la política comercial. Aconsegueixen un model El seu model de negoci Els seu model de negoci Aprofiten l’entorn de de negoci que els els permet molta els permet una gestió baixos tipus d’interès proporciona un bon eficiència en la gestió eficient dels actius, per a finançar-se amb nivell de competitivitat de les despeses sobretot dels estocs i deute, a més de i incrementen molt les d’explotació. clients. l’autofinançament. vendes (174% en quatre anys). Generen beneficis elevats. L’elevat marge amb què treballen i la bona rotació dels actius els permet obtenir rendiments molt alts dels actius. Els alts rendiment dels actius combinat amb l’efecte palanquejament dels deutes fa que obtinguin una molt elevada rendibilitat dels recursos propis. La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisi econòmica. El repte per als propers anys es augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat.Font: Elaboració pròpia.Per completar la caracterització de les empreses d’alt creixement es destaquen a continua-ció els trets diferencials que es desprenen de l’anàlisi estratègica. • El factor d’entorn que més facilita, amb diferència, l’activitat de les empreses d’alt crei- xement és la demanda, la qual cosa posa de manifest que han sabut trobar segments de negoci en expansió. • Això concorda amb el fet que el factor clau més important per a la competitivitat sigui la direcció estratègica i les decisions d’inversió, cosa que porta a concloure que, al cap- davall, el que és més decisiu per a l’èxit (o el creixement alt) d’una empresa rau en la figura de l’empresari (o del gestor), en les seves aptituds i actituds i en la seva habilitat per “pilotar la nau”. • El seu creixement s’ha basat més en factors endògens (innovacions organitzatives, diver- sificacions, aliances estratègiques) que no pas exògens (compra de negocis en marxa). • El 60% de les empreses d’alt creixement consideren la innovació com a segon factor clau per al seu creixement alt. Aquesta aposta per la innovació es veu confirmada per diversos indicadors: RESUM EXECUTIU 27

×