Your SlideShare is downloading. ×
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

1,234

Published on

Estudi de Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya publicat per la Generalitat de Catalunya

Estudi de Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya publicat per la Generalitat de Catalunya

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,234
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 29 29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIALCOL·LECCIÓ PAPERS DECONOMIA INDUSTRIAL Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya Universitat Pompeu Fabra. És director del Master en Direcció Financera i Comptable de lIDEC i del Centre1. Fiscalitat i empresa familiar 18. El bon govern de les empreses familiars Emilio Albi per a la Qualitat i la Innovació Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees, Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero, Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada, americanes i asiàtiques. Vicepresident de l’ACCID, membre de la Junta del Col·legi d’Economistes i2. Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía, de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. És membre del consell dadministració de vàries Josep M. Arús i Víctor Fabregat Xavier Calaf Aixalà i Jorge Alberto Rodríguez Aparicio empreses, del consell de redacció de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat i3. L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya Direcció. 19. L’empresa catalana en l’economia global Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcells i Salvador Guillermo Viñeta Jordi Fontrodona Francolí (Barcelona, 1962) és cap del Servei d’Estudis de l’Observatori de Prospectiva Oriol Amat Salas4. L’esperit empresarial a Catalunya Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Prats i Robert Tornabell 20. Innovacions organitzatives i competitivitat Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en economia i estadística industrial. D’entre les seves Jordi Fontrodona Francolí industrial5. Estratègia de gestió financera per a empreses Jaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, Andrea Bikfalvi i Martí Casadesús publicacions, destaca que és coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canvi estratègic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela a Joan Miquel Hernández Gascón Alexandrina Stoyanova industrials Catalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius locals Oriol Amat i Xavier Puig 21. Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007), a més de diversos articles6. La logística empresarial i el seu estat a industrials a Catalunya a revistes especialitzades. Catalunya Joan Miquel Hernández Gascón, Jordi Fontrodona Lluís Cuatrecasas i Laura Tremosa Francolí i Alberto Pezzi Joan Miquel Hernández Gascón (València, 1957) és director de l’Observatori de Prospectiva Industrial Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya 22. La localització geogràfica de la indústria de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrosos7. Canvi estratègic i clusters a Catalunya Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona, a Catalunya: el paper de les economies articles sobre anàlisi de conjuntura, economia industrial i política de clústers a revistes especialitzades Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárraga d’aglomeració i és autor o coautor dels llibres següents: L’empresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial de i Eugeni Terré Elisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny Catalunya (1987), El sector de productes farmacèutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport a 23. La innovació i l’R+D industrial a Catalunya Catalunya (1992), Canvi estratègic i clústers a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (19988. Les multinacionals industrials catalanes i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007).9. El consum de serveis per les empreses industrials 24. Directius catalans al món: 30 experiències Joan Miquel Hernández Gascón, Àngel Hermosilla Àngel Hermosilla Pérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi Alexandrina Stoyanova (Sofia, 1976) és gestora d’estudis de l’Observatori de Prospectiva Industrial, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques10. L’empresari familiar i el seu pla de successió Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó 25. Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir Públiques Socials. És doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals camps de la taula input-output de recerca inclouen l’economia de la salut i la del comportament, l’economia industrial, la immigració11. Les empreses catalanes i la col·laboració Josep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i Jordi i la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit nacional i empresarial Vilaseca internacional. Destaquen les seves publicacions en revistes científiques de gran prestigi internacional Josep Rialp Criado com ara Health Economics i Journal of Economic Geography. 26. La nova indústria: el sector central de l’economia12. Les empreses gasela a Catalunya catalana Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, Jordi Ezequiel Baró Tomàs i Cinthya Villafaña Muñoz Fontrodona i Isabel Fontana 27. Els factors de creixement de la indústria catalana13. La subcontractació industrial a Catalunya 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic i del treball (CEAM) Josep Oliver Alonso14. Canals de distribució en les empreses 28. Models de negoci per a una nova organització industrials catalanes industrial José Luis Nueno i Miguel Ángel Llano Joan E. Ricart i Costa15. Estratègies industrials de les multinacionals estrangeres a Catalunya Joaquim Solà, Paloma Miravitlles i Gonzalo Rodríguez16. Competència i innovació en la nova economia Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano Jorge Padilla i Ana Ramos17. Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització Xavier Vives # %$$!# !$"&!$
  • 2. 29 29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIALCOL·LECCIÓ PAPERS DECONOMIA INDUSTRIAL Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya Universitat Pompeu Fabra. És director del Master en Direcció Financera i Comptable de lIDEC i del Centre1. Fiscalitat i empresa familiar 18. El bon govern de les empreses familiars Emilio Albi per a la Qualitat i la Innovació Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees, Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero, Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada, americanes i asiàtiques. Vicepresident de l’ACCID, membre de la Junta del Col·legi d’Economistes i2. Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía, de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. És membre del consell dadministració de vàries Josep M. Arús i Víctor Fabregat Xavier Calaf Aixalà i Jorge Alberto Rodríguez Aparicio empreses, del consell de redacció de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat i3. L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya Direcció. 19. L’empresa catalana en l’economia global Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcells i Salvador Guillermo Viñeta Jordi Fontrodona Francolí (Barcelona, 1962) és cap del Servei d’Estudis de l’Observatori de Prospectiva Oriol Amat Salas4. L’esperit empresarial a Catalunya Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Prats i Robert Tornabell 20. Innovacions organitzatives i competitivitat Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en economia i estadística industrial. D’entre les seves Jordi Fontrodona Francolí industrial5. Estratègia de gestió financera per a empreses Jaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, Andrea Bikfalvi i Martí Casadesús publicacions, destaca que és coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canvi estratègic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela a Joan Miquel Hernández Gascón Alexandrina Stoyanova industrials Catalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius locals Oriol Amat i Xavier Puig 21. Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007), a més de diversos articles6. La logística empresarial i el seu estat a industrials a Catalunya a revistes especialitzades. Catalunya Joan Miquel Hernández Gascón, Jordi Fontrodona Lluís Cuatrecasas i Laura Tremosa Francolí i Alberto Pezzi Joan Miquel Hernández Gascón (València, 1957) és director de l’Observatori de Prospectiva Industrial Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya 22. La localització geogràfica de la indústria de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrosos7. Canvi estratègic i clusters a Catalunya Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona, a Catalunya: el paper de les economies articles sobre anàlisi de conjuntura, economia industrial i política de clústers a revistes especialitzades Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárraga d’aglomeració i és autor o coautor dels llibres següents: L’empresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial de i Eugeni Terré Elisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny Catalunya (1987), El sector de productes farmacèutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport a 23. La innovació i l’R+D industrial a Catalunya Catalunya (1992), Canvi estratègic i clústers a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (19988. Les multinacionals industrials catalanes i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007).9. El consum de serveis per les empreses industrials 24. Directius catalans al món: 30 experiències Joan Miquel Hernández Gascón, Àngel Hermosilla Àngel Hermosilla Pérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi Alexandrina Stoyanova (Sofia, 1976) és gestora d’estudis de l’Observatori de Prospectiva Industrial, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques10. L’empresari familiar i el seu pla de successió Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó 25. Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir Públiques Socials. És doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals camps de la taula input-output de recerca inclouen l’economia de la salut i la del comportament, l’economia industrial, la immigració11. Les empreses catalanes i la col·laboració Josep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i Jordi i la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit nacional i empresarial Vilaseca internacional. Destaquen les seves publicacions en revistes científiques de gran prestigi internacional Josep Rialp Criado com ara Health Economics i Journal of Economic Geography. 26. La nova indústria: el sector central de l’economia12. Les empreses gasela a Catalunya catalana Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, Jordi Ezequiel Baró Tomàs i Cinthya Villafaña Muñoz Fontrodona i Isabel Fontana 27. Els factors de creixement de la indústria catalana13. La subcontractació industrial a Catalunya 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic i del treball (CEAM) Josep Oliver Alonso14. Canals de distribució en les empreses 28. Models de negoci per a una nova organització industrials catalanes industrial José Luis Nueno i Miguel Ángel Llano Joan E. Ricart i Costa15. Estratègies industrials de les multinacionals estrangeres a Catalunya Joaquim Solà, Paloma Miravitlles i Gonzalo Rodríguez16. Competència i innovació en la nova economia Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano Jorge Padilla i Ana Ramos17. Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització Xavier Vives # %$$!# !$"&!$
  • 3. 29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIALLes empreses d’alt creixementi les gaseles a Catalunya
  • 4. BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP: Les Empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya. – (Papers d’economia industrial ; 29) Bibliografia. Índexs ISBN 9788439382638 I. Amat Salas, Oriol II. Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa III. Observatori de Prospectiva Industrial IV. Col·lecció: Papers d’economia industrial ; 29 1. Empreses – Catalunya – Avaluació 2. Empreses – Catalunya – Estudi de casos 3. Eficiència industrial – Catalunya 4. Competència econòmica – Catalunya 5. Planificació estratègica – Catalunya 658.11(467.1)© Oriol Amat Salas Jordi Fontrodona Francolí Joan Miquel Hernández Gascón Alexandrina StoyanovaEdició:Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaSecretaria d’Indústria i EmpresaObservatori de Prospectiva IndustrialCol·lecció: Papers d’economia industrialAquest estudi ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial, del qual formenpart el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.Aquest estudi ha comptat amb el suport d’AVANÇSAPrimera edició: Barcelona, febrer del 2010Tiratge: 2.000 exemplarsConsell de redacció:Joan Miquel Hernández GascónJordi Fontrodona FrancolíAlexandrina Petrova StoyanovaCoordinació de l’edició:Alexandrina Petrova StoyanovaCorrecció lingüística:Josep-Lluís Sotorrahttp://www.gencat.cat/diue/ambits/empresa/opiDisseny, maquetació i impressió:www.cege.es D. Leg.: B-7119-2010 ISBN: 9788439382638El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa no participa necessàriament de les opinionsmanifestades en els documents de la col·lecció Papers d’economia industrial, la responsabilitatde les quals correspon exclusivament als autors.
  • 5. 29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIALLes empreses d’alt creixementi les gaseles a CatalunyaOriol Amat SalasJordi Fontrodona FrancolíJoan Miquel Hernández GascónAlexandrina Stoyanova
  • 6. AgraïmentsEls autors d’aquests estudi volen expressar el seu agraïment a totes les persones que, ambla seva col·laboració han contribuït a realitzar-lo.En primer lloc, a Veneta Andonova, professora de la Universidad de los Andes (Bogotà, Co-lòmbia), que, en col·laboració amb el doctorand Carlos Valencia, va analitzar les entrevistesde les vuit empreses gasela del període 1994-1997 i va realitzar una excel·lent síntesi de lesestratègies emprades per aquestes empreses al llarg dels últims deu anys.En segon lloc, a Garikoitz Mauleón per la seva col·laboració en totes les fases d’elaboració delpresent llibre. A Lluís Gascón per la seva participació en la recollida, la depuració i l’anàliside les dades de l’enquesta sobre el comportament estratègic de les empreses d’alt creixe-ment. A Patricia Crespo i Martí Guasch per la seva col·laboració en l’obtenció de dades pera l’anàlisi economicofinancera. A Belén Espinós, Sergi Montoliu i Marc Puyuelo que tambéhan col·laborat amb l’estudi.En tercer lloc, als empresaris que han aportat la seva experiència i les seves opinions percomprendre millor l’evolució de les empreses d’alt creixement i els determinants del seuèxit. Són els següents: • Òscar Balcells Curt, gerent de Mobel Línea, SL • Antoni Ballabriga Torreguitart, director de Responsabilitat i Reputació Corporatives de BBVA i exdirector general de Pastelería Ballabriga • Vicente Daniel Coz, gerent de Gonvauto, SA • Josep Domènech Giménez, president de Dogi, SA • Juan Carlos Escudero, director general de Lipotec, SA • Emiliano García Garcia, president de Bandalux, SA • Ricard Munné Dedeu, CEO corporatiu de Lipotec Group • Lluís Ratera Francitorra, administrador de Talleres Ratera, SA • Rosa Sánchez Bonet, directora de Màrqueting i Comunicació de Bandalux, SA • Joaquim Sastre Crous, president de Grup Fibosa, SATambé a Marta Codina, de l’empresa Informa, SA, per la seva eficiència i el seu interès persolucionar tota mena de dificultats amb les bases de dades.
  • 7. Finalment, a totes les empreses que van respondre el qüestionari i van dedicar-hi part delseu temps.No obstant això, la responsabilitat dels errors que pugui contenir aquest document corres-pon exclusivament als seus autors. Els autors
  • 8. PròlegPassats deu anys des de la publicació del primer treball sobre Les empreses gasela a Catalu-nya, ara veu la llum el segon. Per ser més precisos, el primer treball es va editar l’octubre del1999 i el segon el tindrem a disposició el primer trimestre del 2010.Per a aquelles persones que treballem en l’àmbit de l’economia aplicada i de l’emprenedoria,l’aparició del primer estudi sobre les empreses gasela al nostre país va ser una novetat moltvalorada. Coneixíem algun treball semblant, i en sabíem el concepte, però ens mancava lainformació, el diagnòstic i la reflexió específica sobre aquest aspecte del comportamentdel nostre teixit industrial. Per aquesta raó el vàrem llegir, estudiar i després guardar a lesnostres biblioteques. Posteriorment, l’hem consultat i l’hem citat a bastament.Ara, rellegint la primera edició m’adono que en l’apartat d’agraïments, entremig d’un seguitde persones, sortim en Jaume Royo i jo mateix. Recordo que els autors del treball ens varenvenir a consultar per la nostra qualitat de membres de l’equip directiu del programa Innova- UPC. El programa Innova tenia, i té, com a objectiu ajudar els professors i estudiants de laUPC a crear empreses basades en el coneixement i, per això, els autors varen pensar que enJaume Royo i jo els podríem ajudar amb la nostra experiència. Però el programa només por-tava un any funcionant i l’equip directiu era tot el personal de què disponia el programa, ésa dir, només nosaltres dos. Per tant, poc els podíem ajudar. A un any de la fundació, els “di-rectius” del programa Innova érem força conscients de la nostra poca experiència en l’oficide promoure l’emprenedoria i, més que d’ensenyar, teníem ganes d’aprendre. Hi havia pocsreferents, i tot allò que ens ajudés era molt benvingut. Consegüentment, vàrem rebre la tru-cada dels autors amb molta il·lusió. Pensàvem, i així va ser, que nosaltres aprendríem mésd’ells que no pas ells de nosaltres.Ajudar a crear empreses ens semblava una feina útil. Contribuir a la creació de teixit indus-trial podia ser una aportació a la millora de la nostra universitat i també al desenvolupa-ment del nostre país i vàrem suposar que el nostre èxit es mesuraria pel nombre d’empresescreades i pel percentatge de supervivència. Però vet aquí que, un cop creades les primeres100 empreses, vaig trucar al rector Jaume Pagès, que va ser l’inspirador del programa, percomunicar-li el que jo pensava que seria una molt bona notícia. Em sentia com aquell admi-nistrador de l’Evangeli que va treure fruit dels “denaris” deixats en dipòsit pel seu amo. Peròen Jaume Pagès em va fer una pregunta:“Quants dels empresaris dels que heu ajudat s’han fet
  • 9. milionaris?”“Cap”, li vaig respondre. Era evident que el nostre èxit no es mesuraria solamentpel nombre d’empreses creades, ni tan sols per la seva supervivència, sinó per l’èxit delscreadors i de la seva contribució social, és a dir, es mesuraria pels beneficis, pel valor afegiti pel nombre de persones ocupades resultat de la creació de les empreses; en resum, per laseva capacitat de créixer. Ara, 10 anys després, un cop creades més de dues-centes empre-ses, al programa Innova, i en general a la majoria de les unitats que treballem en el suporta l’emprenedoria, encara no sabem exactament com ajudar a créixer les empreses que hemvist néixer. No hem trobat la pedra filosofal que faci créixer i comencem a pensar que potserno existeix o bé que n’hi ha més d’una. A tots ens interessa, ara més que mai, saber com esfa per créixer, quines són les barreres i quins són els facilitadors. El problema del creixementresta viu tant en l’àmbit de les empreses de base tecnològica com en la majoria dels sectorsde l’activitat econòmica. Ens interessa saber els perquès d’aquesta dificultat, per què quanuna empresa ha fet la primera brotada amb un gran èxit, no acaba de rematar la jugada.Ara surt el segon llibre sobre les empreses gasela a Catalunya amb l’objectiu d’ajudar-nosa respondre els interrogants que envolten l’àmbit del creixement empresarial com a pro-blema teòric i pràctic. D’aquest nou treball cal destacar dues característiques: primera, elsautors són gairebé els mateixos del primer i, segona, que s’ha resistit a la temptació de co-mençar de zero. Ens hem de felicitar per la iniciativa de la continuïtat de les persones i perla persistència en l’enfocament.Al nostre país no ens podem queixar de la quantitat i qualitat de la informació de la qualdisposem en l’àmbit de les ciències econòmiques i de la gestió. Tanmateix, hi ha encara unacerta mancança de continuïtat dels equips en els estudis sobre temes específics. Els veri-tables experts en un tema es formen amb l’exercici constant en aquest àmbit del coneixe-ment. Certament, per acreditar-se d’expert cal disposar d’una bona formació teòrica, quelògicament es va ampliant amb el temps, i disposar també de coneixements generals sobrela disciplina, però per parlar amb propietat d’un tema concret cal també haver acumulatun coneixement fruit del treball empíric sostingut, de la reflexió i del contrast amb les xar-xes científiques corresponents. És per això que ens hem de felicitar per la continuïtat delsequips de treball. Hi ha un proverbi alemany que diu que“l’exercici fa al mestre”, i crec que elproverbi també té aplicació en el món de l’expertesa. Si un estudi, com el de les gaseles, had’ajudar els empresaris i la política industrial i tecnològica, cal que estigui fet per gent quehi entengui, que arribi al fons de la qüestió, que vagi més enllà del comentari creatiu sobreels resultats prèviament endreçats i sobre l’evolució de les estadístiques. La bona voluntaten el disseny de les polítiques públiques que s’ocupen de promoure la renovació del teixitindustrial no és suficient. Per evitar la caiguda de cistelles d’instruments dissenyades sobreun coneixement imaginat de la realitat o resultat d’espigolar en les cistelles que han fetfortuna en d’altres territoris, calen experts i contrast.Dèiem que ens felicitàvem per la continuïtat de l’equip però també per la continuïtat del’enfocament del treball. Amb relació a la continuïtat de l’enfocament del treball, és d’agrairque en aquest segon llibre es dediqui una bona part del text a respondre la pregunta dequè ha passat amb les empreses industrials estudiades en el primer. Recordem que les em-preses estudiades en el primer llibre, i qualificades de gaseles, eren aquelles que fa deu anyscreixien més que les altres. Doncs bé, el treball es pregunta si les empreses gasela de fa deu
  • 10. anys han seguit creixent més que les altres, si han esdevingut empreses líders en el seusector i si han tingut menys problemes que les que tenien uns creixements més modestoso, pel contrari, n’han tingut més.Les conclusions d’aquesta primera part del llibre són il·lustratives. Simplificant, l’estudi ensmostra un conjunt d’empreses que sobreviuen millor que les altres però que deixen decréixer o bé que tenen ritmes de creixement semblants a les que no havien crescut en elmoment de l’estudi. És bo? És dolent? És normal? És una característica del nostre país? Ésclar que hi ha empreses que en el seu moment varen trobar una veta, però les vetes no sóneternes, i quan les empreses de la competència s’adonen que hi ha una font de beneficismés enllà dels normals s’espavilen, els beneficis extraordinaris comencen a desaparèixer i elcreixement s’atura. És a dir, microeconomia en estat pur. En aquest moment es quan créixerrequereix creativitat i més risc. La literatura ens diu que per créixer cal actitud emprenedorarenovada, uns coneixements i unes competències de gestió adequades a cada moment. Noés el mateix gestionar per conservar la posició en el mercat que gestionar per créixer. Devegades, créixer no és necessari per sobreviure ni per obtenir uns beneficis superiors als dela mitjana, de vegades sí, però la voluntat de créixer sovint va més enllà del pur determinis-me i gairebé sempre és una opció personal que moltes vegades requereix anar jugant a ladiferenciació i a la diversificació; a la internacionalització i a la cooperació; sovint cal perdreel 100% per retrobar-lo més endavant. Per gestionar una empresa calen unes competènciesi una expertesa determinades, però per gestionar el creixement també.Finalment, cal preguntar-se també quin paper juga l’entorn com a facilitador o com a barre-ra per a aquest empresari emprenedor del qual estem parlant. L’entorn, en tant que facili-tador del creixement, té dues dimensions: el sector i l’espai de suport. Aquests dos entornssón també definitius per fer possible el creixement d’una empresa. Les característiques delterritori, i no necessàriament només les financeres, poden ser una barrera invisible al creixe-ment o un element esperonador. Cert creixement ha de menester complexitat i aquestacomplexitat no s’improvisa. Capital humà especialitzat, ecosistema innovador, sistemaciència-tecnologia, infraestructures, entorn institucional, etc. són elements del territori quepoden jugar a favor o en contra. La pregunta de per què en determinats entorns algunesempreses creixen amb més facilitat que en d’altres es pot respondre, més o menys, analit-zant la presència d’aquests elements; però la pregunta de quina cistella d’instruments depolítica pot compensar aquesta diferència és encara un trencaclosques teòric i pràctic. Lacreació de les externalitats que omplin els buits de l’entorn és difícil i, sovint, impossible is’ha d’esperar que la velocitat de creixement rebaixi les barreres al creixement més de pres-sa per compensar els avantatges de territoris més competitius.La segona part del treball estudia les empreses industrials d’alt creixement del present, ambl’afegitó del sector dels serveis a la indústria. Afegir el sector dels serveis a la indústria és unaltre encert del treball. A totes les disciplines hi ha llocs comuns i en l’economia aplicada esdiu sovint que el món es terciaritza, cosa que és veritat, i que per això la indústria és menysimportant que abans, cosa que és, simplement, un error. Encara no es coneix una economiad’un país, que no sigui molt petit, que visqui només dels serveis. Els serveis com el turismei, en alguns casos, els financers poden ajudar, però no són suficients. No cal dir que un paísno pot viure només dels serveis als consumidors si bona part d’aquests consumidors no es
  • 11. guanya la vida en alguna altra cosa. El moviment continu encara no s’ha descobert. Però laimportància dels serveis en la indústria dóna mida de la seva complexitat i també pot con-vertir-se en un sector exportador. Per tant, incloure els serveis en la indústria és un encert.El treball aconsegueix l’objectiu d’identificar les empreses més dinàmiques de la nova in-dústria i és capaç de donar referències sobre les seves estratègies i la seva contribució al’economia catalana. Entendre el comportament de les empreses més dinàmiques és unelement essencial per dissenyar les polítiques que cal dur a terme. Però també és il·lustradorsaber quins són els comportaments estratègics d’aquestes empreses i quina és la seva con-tribució al desenvolupament del territori. El resum executiu ens diu que“els factors d’èxit sóncoincidents per a les gaseles del 1994-1997 i per a les empreses d’alt creixement del 2004-2007:la direcció estratègica i d’inversió, la innovació, la qualitat i productivitat, els recursos humans,la internacionalització i la política comercial. En ambdós períodes, la direcció estratègica és cla-rament el primer factor. En canvi, la qualitat i productivitat, que el 1994-1997 era clarament lasegona palanca, han perdut posicions (potser perquè actualment qualitat i productivitat ja esdonen per suposades) en favor de la innovació i dels recursos humans, factors que en el segle XXIes consideren més importants de cara a la transició cap a l’economia del coneixement”. És unaevidència amb la qual no hi podem estar més d’acord. Dit d’una altra manera, sabem queles empreses gasela, per definició, creen més ocupació però que també són la clau per alcanvi i la regeneració del teixit productiu i, per tant, són un exemple a seguir. Només ens calposar, entre tots, els mitjans perquè aquest creixement sigui més sostenible. Francesc Solé Parellada Catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC
  • 12. ÍndexÍndex de taules 13Índex de figures 16Resum executiu 19 Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997 21 Les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 24 Visió de conjunt 29Introducció 31PRIMERA PART. LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 391. Síntesi de l’estudi sobre empreses gasela 1994-1997 41 1.1 Característiques generals 43 1.2 Anàlisi economicofinancera 44 1.3 Anàlisi estratègica 45 1.4 Perfil 462. Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997 49 2.1 Característiques generals de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives en l’actualitat 51 2.2 Anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives en l’actualitat 593. Aprendre de l’experiència empresarial: una revisió dels casos analitzats en l’estudi anterior 75 3.1 Introducció 76 3.2 Casos d’experiències empresarials 76 3.3 Anàlisi dels casos de les gaseles que segueixen actives 105 3.4 Aprendre dels errors 1094. Reflexions finals 111SEGONA PART. LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES DEL PERÍODE 20042007 1175. Criteris de selecció i classificació 1196. Característiques generals 125 6.1 Activitat principal 126 6.2 Edat 128 6.3 Facturació 129 6.4 Ocupació 130 6.5 Eficiència productiva 131 6.6 Localització geogràfica 132 ÍNDEX 11
  • 13. 7. Anàlisi economicofinancera 133 7.1 Introducció 134 7.2 Anàlisi patrimonial 135 7.3 Gestió dels actius 137 7.4 Anàlisi econòmica i de la rendibilitat 138 7.5 Comparació entre les empreses d’alt creixement i la resta de les empreses industrials 140 7.6 Anàlisi economicofinancera de les empreses d’alt creixement per sectors 142 7.7 Anàlisi segons els resultats 147 7.8 Comparació entre les empreses d’alt creixement i les empreses gasela 149 7.9 Comparació entre les empreses gasela del període 1994-1997 i les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 150 8. Anàlisi estratègica 153 8.1 Introducció 154 8.2 Trets bàsics 155 8.3 Claus de la competitivitat 157 8.4 Direcció estratègica i d’inversió 162 8.5 Estratègies de comercialització 169 8.6 Mercats i internacionalització 174 8.7 Innovació 178 8.8 Qualitat i productivitat 184 8.9 Recursos humans i formació 188 9. Reflexions finals 193 Annexos 199 Annex 1. Qüestionari 200 Annex 2. Llista de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 205 Annex 3. Ràtios utilitzades en l’anàlisi economicofinancera 214 Bibliografia 21512 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 14. Índex de taules Taula 1. Activitats industrials (segons codi CNAE 93) incloses a cada sector 43 Taula 2. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 44 Taula 3. Estat actual de les empreses gasela del període 1994-1997 50 Taula 4. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives el 2007 52 Taula 5. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives segons la província on tenen la seu social el 2007 53 Taula 6. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives per trams de facturació el 2007 54 Taula 7. Variació mitjana de la facturació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 55 Taula 8. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives per trams d’ocupació el 2007 56 Taula 9. Ocupació mitjana en el 2007 i variació percentual entre el 1997 i el 2007 57 Taula 10. Creixement de l’ocupació entre el 2004 i el 2007 a les empreses gasela del període 58 1994-1997 que continuen actives Taula 11. Composició de l’actiu de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 61 Taula 12. Ràtios d’endeutament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 63 Taula 13. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 65 Taula 14. Compte de pèrdues i guanys de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 66 Taula 15. Ràtios de rendibilitat i palanquejament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 67 Taula 16. Ràtios de creixement de les empreses gasela del període 1994-1997 68 que continuen actives Taula 17. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives, per sectors 70 Taula 18. Descripció de les estratègies de mercats i productes 106 Taula 19. Estratègies de reorganització 107 Taula 20. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis en l’àmbit espanyol 121 Taula 21. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis internacionals 122 Taula 22. Presència de les empreses d’alt creixement a diferents sectors industrials i branques de serveis a la producció 128 Taula 23. Facturació total i mitjana i l’evolució de la facturació segons l’activitat principal 129 Taula 24. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams de facturació el 2007 130 Taula 25. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams d’ocupació el 2007 130 ÍNDEX DE TAULES 13
  • 15. Taula 26. Evolució de l’ocupació mitjana durant el període 2004-2007 131 Taula 27. Evolució dels ingressos per treballador segons sector d’activitat principal de les empreses d’alt creixement 131 Taula 28. Distribució territorial de les empreses d’alt creixement 132 Taula 29. Composició de l’actiu 135 Taula 30. Ràtios d’endeutament 137 Taula 31. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa 138 Taula 32. Compte de pèrdues i guanys 139 Taula 33. Ràtios de rendibilitat i palanquejament 140 Taula 34. Ràtios de creixement 140 Taula 35. Compte de pèrdues i guanys del conjunt de les empreses industrials i de serveis a la producció de Catalunya i de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 141 Taula 36. Ràtios d’anàlisi economicofinancera del conjunt d’empreses industrials i de serveis a la producció catalanes i de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 142 Taula 37. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses industrials i les empreses que proporcionen serveis a la producció entre les d’alt creixement del període 2004- 2007 143 Taula 38. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses d’alt creixement, per sectors 144 Taula 39. Compte de pèrdues i guanys segons la rendibilitat dels fons propis 148 Taula 40. Ràtios d’anàlisi economicofinancera segons la rendibilitat dels fons propis 148 Taula 41. Compte de pèrdues i guanys segons l’any de constitució 149 Taula 42. Ràtios d’anàlisi economicofinancera segons l’any de constitució 150 Taula 43. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997 i les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 151 Taula 44. Evolució més recent de la facturació d’algunes de les empreses d’alt creixement 157 Taula 45. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses industrials d’alt creixement 159 Taula 46. Factors de l’entorn que faciliten o limiten a les activitats de les empreses d’alt creixement del sector de serveis a la producció 160 Taula 47. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector industrial a la seva situació actual 164 Taula 48. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector de serveis a la producció a la seva situació actual 165 Taula 49. Accions estratègiques desenvolupades entre el 2004 i el 2007 165 Taula 50. Realització interna o externa de serveis 167 Taula 51. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement industrials 168 Taula 52. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement prestadores de serveis a la producció 16814 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 16. Taula 53. Grau de rellevància dels canvis en la política comercial 173Taula 54. Percentatge d’empreses exportadores i propensió exportadora 176Taula 55. Destinacions de les exportacions de les empreses d’alt creixement 176Taula 56. Procedència de les importacions de les empreses d’alt creixement 178Taula 57. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D 180Taula 58. Finançament públic per a activitats d’R+D 184Taula 59. Distribució de l’ocupació l’any 2007 189Taula 60. Despesa en formació del personal realitzada durant l’any 2007 192Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement 195 ÍNDEX DE TAULES 15
  • 17. Índex de figures Figura 1. Empreses d’alt creixement i evolució del PIB per càpita en alguns països de l’OCDE 32 Figura 2. Perfil de les empreses gasela del període 1994-1997 i model de comportament estratègic, econòmic i financer 47 Figura 3. Estat de les empreses gasela del període 1994-1997 no actives al 2007 51 Figura 4. Evolució del nombre d’empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives segons sector d’activitat el 2007 52 Figura 5. Tres exemples de taxes de variació de la xifra de vendes d’empreses que van ser gaseles el 1994-1997 i que tornen a presentar altes taxes de creixement el 2004-2007 56 Figura 6. Ràtio de liquiditat de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 61 Figura 7. Estructura del finançament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 62 Figura 8. Ràtios de rotació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 64 Figura 9. Ràtios d’increment de vendes de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 66 Figura 10. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb la mitjana del sector 71 Figura 11. Endeutament (Deutes / Passiu) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector 72 Figura 12. Increment de les vendes dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector 72 Figura 13. Rendiment de l’actiu (ROI) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gaseles comparat amb la mitjana del sector 73 Figura 14. Rendibilitat dels fons propis dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb la mitjana del sector 73 Figura 15. Evolució de les vendes de Bandalux, 1995-2007 77 Figura 16. Taxes de variació de les vendes de Bandalux, 1995-2007 78 Figura 17. Evolució de les vendes de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80 Figura 18. Taxes de variació de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80 Figura 19. Exportacions de Dogi International Fabrics segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 82 Figura 20. Evolució de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84 Figura 21. Taxes de variació de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84 Figura 22. Evolució del nombre d’empleats a Gonvauto, 1995-2007 85 Figura 23. Composició del Grup Fibosa 87 Figura 24. Evolució de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88 Figura 25. Taxes de variació de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88 Figura 26. Distribució percentual de les vendes del 2007 segons la divisió que les hagi generat 9216 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 18. Figura 27. Evolució de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 92Figura 28. Taxes de variació de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 93Figura 29. Exportacions de Lipotec Group segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 95Figura 30. Evolució de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 96Figura 31. Taxes de variació de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 96Figura 32. Evolució de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99Figura 33. Taxes de variació de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99Figura 34. Exportacions de Talleres Ratera segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 100Figura 35. Evolució de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004 102Figura 36. Taxes de variació de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004 103Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida 113Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financer diferenciat entre els primers anys i els anys posteriors 114Figura 39. Definició de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela del període 2004-2007 a Catalunya 124Figura 40. Classificació de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela segons l’activitat principal 126Figura 41. Distribució de les empreses d’alt creixement per sectors industrials i de serveis a la producció 127Figura 42. Distribució de les empreses d’alt creixement segons l’activitat principal per trams d’edat 129Figura 43. Distribució territorial de les empreses industrials i de serveis a la producció a Catalunya el 2007 132Figura 44. Ràtio de liquiditat 136Figura 45. Estructura del finançament 136Figura 46. Ràtios de rotació 137Figura 47. Ràtios d’increment de vendes 139Figura 48. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 145Figura 49. Endeutament (Deutes / Passiu) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 145Figura 50. Increment de les vendes de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 146Figura 51. Rendiment de l’actiu (ROI) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 146Figura 52. Rendibilitat dels fons propis de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 147Figura 53. Empreses d’alt creixement i empreses gasela del període 2004-2007 149Figura 54. Pertinença a un grup 155Figura 55. Empresa familiar 156Figura 56. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses d’alt creixement 158 ÍNDEX DE FIGURES 17
  • 19. Figura 57. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement 161 Figura 58. Factors clau per a la competitivitat de les empreses industrials d’alt creixement 162 Figura 59. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement proveïdores de serveis a la producció 162 Figura 60. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement a la seva situació actual 163 Figura 61. Fonts de finançament de les inversions dels darrers tres anys 166 Figura 62. Activitats de promoció comercial 169 Figura 63. Import dedicat a la promoció de marques pròpies 170 Figura 64. Principals clients 171 Figura 65. Compres que provenen dels tres majors proveïdors 172 Figura 66. Canvis en la comercialització de productes o serveis 173 Figura 67. Principals mercats durant el període 2004-2007 174 Figura 68. Competidors amb quota de mercat significativa 175 Figura 69. Mecanismes d’accés als mercats internacionals durant el 2007 177 Figura 70. Tipus d’innovació de producte realitzades durant el període 2005-2007 179 Figura 71. Empreses que tenen departament d’R+D formalitzat 180 Figura 72. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D per titulacions 181 Figura 73. Empreses que realitzen despeses en activitats d’R+D 182 Figura 74. Distribució sectorial de la despesa total en activitats d’R+D 182 Figura 75. Distribució de la despesa total en activitats d’R+D interna i externa 183 Figura 76. Empreses amb patents pròpies 184 Figura 77. Empreses amb certificació de qualitat 185 Figura 78. Tipus de política mediambiental 186 Figura 79. Distribució de les empreses segons el grau d’estandardització dels seus productes 187 Figura 80. Sistemes de producció 187 Figura 81. Subcontractació de la producció 188 Figura 82. Distribució de l’ocupació entre el sector industrial i de serveis a la producció l’any 2007 189 Figura 83. Distribució de la plantilla per nivells de formació 190 Figura 84. Introducció de nous mètodes d’organització dels llocs de treball durant el període 2005-2007 191 Figura 85. Plans de formació, desenvolupament personal i avaluació de la satisfacció laboral 191 Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement 19618 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 20. Resum executiu
  • 21. Passats deu anys des de la publicació del treball Les empreses gasela a Catalunya, la primera investigació d’àmbit català sobre empreses dinàmiques i rendibles, es va creure convenient fer-ne una actualització amb un doble objectiu: • En primer lloc, aprofitar la perspectiva que dóna el temps transcorregut per conèixer com havien evolucionat les empreses que es van identificar com a gaseles i respondre les preguntes que sorgien sense gaire esforç: al cap de deu anys, què hauria passat amb aquelles empreses? Seguirien sent gaseles? Haurien passat a una fase de creixement més madur i més lent? Haurien desaparegut? Quins factors haurien intervingut en la seva evolució? • En segon lloc, identificar les empreses més dinàmiques en l’actualitat i fer-ho incorpo- rant les aportacions més recents de la literatura econòmica, les quals bàsicament fan referència a una homogeneïtzació internacional dels criteris de selecció, liderada per Eurostat i OCDE, i que distingeix entre empreses d’alt creixement i empreses gasela. Així mateix, aplicar un nou concepte d’indústria, més ampli, que incorpora els serveis a la producció i s’anomena nova indústria. Quadre comparatiu de les dues metodologies Empresa gasela 1994-1997 Empresa d’alt creixement 2004-2007 Comptes anuals dipositats al Registre Mercantil Sí Sí Activitat principal Indústria Indústria i serveis a la producció Dimensió mínima Facturació de 2,4 milions d’euros el 1994 10 treballadors el 2004 Seu social Catalunya Catalunya Creixement de vendes mínim 15% anual o doblat entre 1994 i 1997 20% anual entre 2004 i 2007 Rendibilitat financera mínima 8% el 1995, 7% el 1996 i 6% el 1997 No Si no supera els 5 anys de vida, Edat mínima No se l’anomena gasela En una societat com la catalana, en la qual les empreses són les protagonistes de l’activi- tat econòmica i les principals responsables del nostre grau de benestar, saber quines són, d’acord amb uns criteris objectius i contrastables, les companyies de més alt creixement de la nova indústria i aprofundir en el coneixement del seu comportament economicofinancer i estratègic pot ser útil si contribueix a la comprensió acadèmica sobre aquest fenomen i, especialment, si dóna als empresaris i als responsables polítics punts de referència per al20 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 22. moment en el qual hagin d’establir les seves estratègies. Per això, els seus autors volen ferquatre aclariments: • El primer, que les empreses identificades com d’alt creixement en aquest treball són les que complien les condicions exigides en el període considerat, precisió molt important perquè, amb tota seguretat, la llista seria diferent en un altre moment. • El segon, que l’extensió de la llista de les empreses d’alt creixement depèn dels límits establerts en els criteris quantitatius utilitzats. Amb unes taxes de creixement de les ven- des diferents a les exigides en aquest document o utilitzant criteris de creixement de l’ocupació, el nombre d’empreses incloses en la relació hauria estat un altre. • El tercer, que les empreses identificades en aquesta recerca són, només, les que complei- xen els requisits predeterminats. Evidentment, és preferible incrementar les vendes que no pas reduir-les, però el que no ha fet aquest estudi és identificar les millors empreses del país. Una empresa molt dinàmica és una empresa interessant, però no necessaria- ment millor que una altra que no creixi tan ràpid. • El quart, que no es pot dir que les empreses d’alt creixement siguin les úniques impor- tants per al país. Naturalment, a una economia li interessa disposar d’empreses dinàmi- ques, però, normalment, aquestes empreses són de dimensió reduïda, entre altres coses perquè, com més petita és la facturació, més fàcil és assolir altes taxes de creixement, i a un país també li convé tenir companyies grans per competir adequadament en el mercat global.De vegades, els estudis econòmics, i segurament també els d’altres disciplines, tenen pocautilitat perquè no donen resposta a preguntes interessants o perquè estan allunyats de larealitat. Per això, com ja s’ha dit, aquest treball haurà aconseguit el seu objectiu si, mitjan-çant la identificació i estudi de les empreses més dinàmiques de la nova indústria, és capaçde donar referències sobre les seves estratègies i contribuir a millorar la competitivitat del’economia catalana.Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997La primera part del treball analitza la situació actual de les empreses catalanes que van sergasela durant el període 1994-19971: • Han sobreviscut en un alt percentatge, gairebé el 75% (un 81,5% si se’ls sumen les absor- bides amb beneficis, un percentatge igual al del conjunt de la indústria). • Han augmentat la seva facturació en un 16% entre 2004 i 2007, molt per sota del 136% registrat entre 1994 i 1997 i fins i tot inferior al total industrial (19%). • Només set empreses serien classificades actualment (2004-2007) com a gaseles, segons els criteris adoptats per al període 1994-1997 i s’observa que les seves vendes no han crescut de forma estable i ininterrompuda entre 1997 i 2007, sinó que han experimentat variacions molt significatives.1 Perquè experimentaven un creixement anual de les vendes de, com a mínim, un 15% el 1995, el 1996 i el 1997 i perquè eren rendibles. RESUM EXECUTIU 21
  • 23. • Només una gasela del període 1994-1997 figura també a la llista d’empreses d’alt creixe- ment del període 2004-2007 de la segona part d’aquest treball. • No obstant això, s’han mostrat molt més creadores d’ocupació (increment del 30% entre 1997 i 2007) que la mitjana del sector manufacturer (el qual ha perdut ocupació en el mateix període). • Les que continuen actives, segueixen sent pimes, si bé hi ha hagut un transvasament de part de les petites al grup de les mitjanes. Tot això sembla indicar que el fet que una empresa sigui gasela durant un període de temps no la fa millor que altres ni, per suposat, infalible. L’evolució posterior, quant a supervivència i a creixement de la facturació és similar a la del conjunt de la indústria, si bé cal destacar que són més creadores d’ocupació que la mitjana. En l’estudi economicofinancer realitzat l’any 1999 sobre les empreses gasela, es concloïa que aquestes empreses tenien un model econòmic i financer caracteritzat per una estruc- tura patrimonial i financera sòlida i una gran capacitat per generar ingressos, beneficis i rendibilitat. A més, s’indicava que aquestes empreses tenien unes polítiques financeres conservadores ja que destinaven a l’autofinançament la major part dels recursos generats. Les anàlisis efectuades sobre les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen amb la seva activitat a l’actualitat permeten ampliar les conclusions anteriors amb les con- sideracions següents: • Són empreses la situació patrimonial de les quals ha evolucionat de forma molt favo- rable. Són suficientment capitalitzades i amb un endeutament ben estructurat quant a quantitat i termini. La seva solvència a curt termini és bona ja que l’actiu circulant supera suficientment els deutes a curt termini. Un aspecte més desfavorable té a veure amb la gestió dels terminis (estocs i clients, sobretot) que ha anat empitjorant al llarg dels anys i que genera necessitats superiors de finançament per al circulant. En general, les empreses gasela de fa deu anys han finançat adequadament aquestes necessitats amb recursos propis i deutes a llarg termini. • Tanmateix, l’anàlisi del compte de pèrdues i guanys ha permès identificar que les “ve- lles” gaseles han tingut dificultats per mantenir els elevats nivells de creixement dels ingressos del període 1994-1997 (vegeu figura 37). Tot i així, la seva capacitat de generar beneficis segueix sent important, encara que l’increment de les despeses d’explotació ha fet reduir lleugerament els beneficis en relació amb els ingressos. • La rendibilitat, encara que hagi caigut, segueix sent molt elevada. Un dels factors que ex- plica la rendibilitat és el palanquejament financer que és molt favorable per les empreses que han sobreviscut i, per tant, la utilització de deutes incrementa la seva rendibilitat.22 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 24. Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida Ingressos Després els avantatges competitius es dilueixen i torna a haver creixements Període de 4 o 5 similars a la mitjana del sector anys en els que s’aconsegueixen grans creixements Creació de l’empresa Any 0 Al cap de 4 o 5 anys Anys de vida 5 o 10 anys desprésFont: Elaboració pròpia. • El creixement que han experimentat aquestes empreses es pot qualificar d’equilibrat ja que la bona gestió dels actius i la reducció de l’endeutament ha permès que els beneficis creixin més que les vendes. En conclusió, les empreses que fa deu anys van ser classifi- cades com a gasela i que continuen actives en l’actualitat, encara que avui ja no tenen increments d’ingressos tan elevats, segueixen comptant amb una excel·lent situació pa- trimonial, financera i econòmica (vegeu figura 38). • L’anàlisi per sectors econòmics ha permès detectar que les empreses gasela tenen difi- cultat per mantenir taxes d’increment d’ingressos superiors a les del seu sector i això fa que el rendiment dels actius i la rendibilitat dels fons propis tendeixin a igualar-se, amb el pas dels anys, als de les empreses normals. En canvi, l’autofinançament i les polítiques financeres prudents de les empreses gasela expliquen que al llarg dels anys la seva sol- vència vagi millorant substancialment i que l’endeutament sigui molt menor al de les empreses dels mateixos sectors. Això permet preveure que les empreses gasela es tro- ben en una posició financera més sòlida per encarar amb menys dificultats una recessió econòmica com la que estem vivint des de l’any 2008. • Les gaseles que continuen actives, sigui amb creixement alt o normal, tenen unes carac- terístiques estratègiques comunes: internacionalització activa, estructura més professi- onalitzada, adaptabilitat davant els canvis, diversificació de productes i mercats, incre- ment de recursos destinats a innovació, millora de la qualitat, la productivitat i la gestió dels recursos humans. • Per contra, les gaseles que han experimentat dificultats presenten unes altres caracte- rístiques comunes: especialització en mercats o productes, rigideses davant dels canvis, endeutament excessiu. RESUM EXECUTIU 23
  • 25. Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financer diferenciat entre els primers anys i els anys posteriors Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobar segments en expansió i que es recolzen Tenen una política financera prudent i la major sobre factors d’èxit com ara la innovació, la qualitat, part dels resultats es destinen a l’autofinançament. la internacionalització i la política comercial. Els primers anys de vida són Uns anys després passen a ser EMPRESES D’ALT CREIXEMENT EMPRESES AMB CREIXEMENT NORMAL Aconsegueixen un model de negoci que els proporciona Les dificultats per a mantenir els avantatges competitius un bon nivell de competitivitat i incrementen molt les fan que als pocs anys l’increment de vendes estigui en vendes (136% en quatre anys). línia amb la mitjana del sector. Són empreses molt eficients en la gestió dels actius i de Inverteixen molt en actius, que ja no es gestionen tan les despeses. Això explica que generin beneficis elevats. eficientment. Els resultats generats ja no són tan elevats i s’aproximen més a la mitjana del sector. Tenen una gran capacitat per seguir creixent i la seva situació patrimonial i financera és equilibrada, encara que La seva situació patrimonial és molt més sòlida que la del no tan sòlida com la del sector. sector ja que són empreses molt capitalitzades i amb molta solvència a curt termini. La seva capacitat per créixer i per afrontar períodes de recessió és molt millor que la de la resta d’empreses del mateix sector. Les empreses que continuen creixent: Les empreses que estan en una situació més feble: aposten per la internacionalització activa, una estructura no han apostat tant per la innovació i han reaccionat amb més professionalitzada, més adaptabilitat als canvis, més més rigideses als canvis. També han incrementat notable- innovació que els aporta més diversificació en productes ment el seu endeutament. i mercats, i per la millora de la qualitat. Font: Elaboració pròpia. Les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 Per al període 2004-2007, i d’acord amb la metodologia proposada per Eurostat i OCDE, s’han considerat d’alt creixement les empreses industrials i de serveis a la producció amb seu social a Catalunya, que dipositen comptes al Registre Mercantil, que l’any 2004 tenien deu treballadors o més i que han experimentat increments de la facturació de, com a mí-24 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 26. nim, un 20% durant els exercicis 2005, 2006 i 2007. D’entre les quals, són empreses gaselaque no superen els cinc anys de vida.Segons els criteris establerts, s’han identificat 250 empreses d’alt creixement a Catalunya,20 de les quals són gaseles, i que tenen les característiques generals següents: • Les 250 empreses d’alt creixement representen un 0,23% de les empreses de la nova indústria de Catalunya i es dediquen en un 70% als serveis a la producció i en un 30% a la indústria. • Són presents a tots els sectors industrials, d’entre els quals destaquen la metal·lúrgia i els productes metàl·lics i l’alimentació; i a totes les branques de serveis a la producció, sobretot el comerç i les tecnologies de la informació i comunicació. • L’edat mitjana és de 14 anys, si bé no s’observen diferències significatives, en termes d’edat, amb el conjunt de les empreses catalanes de la nova indústria. • En general, són independents ja que més del 73% no pertanyen a cap grup, són més de capital nacional que la mitjana de la indústria i una mica més de la meitat es declaren familiars. En aquest darrer aspecte, cal destacar que els propietaris i els familiars repre- senten gairebé el 5% del total de la plantilla de les empreses industrials d’alt creixement i el 2,5% en el cas de les de serveis, percentatges que són molt superiors als del conjunt de Catalunya. • Van facturar gairebé 3.421 milions d’euros durant el 2007, cosa que suposa una factura- ció mitjana de 14 milions d’euros. • El conjunt de les empreses catalanes d’alt creixement va experimentar un increment de la facturació al llarg del període analitzat del 174%, una xifra realment espectacular si es té en compte que el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar els seus ingres- sos d’explotació en un 32,7% en el mateix període. • Més de la meitat facturen menys de 6 milions d’euros i el 73% tenen menys de 50 treba- lladors, cosa que posa de manifest la seva petita dimensió. La plantilla mitjana és de 65 treballadors. • Són empreses molt creadores d’ocupació: entre 2004 i 2007 van doblar les seves plan- tilles. Aquest creixement és espectacular, si es té en compte que l’ocupació a la nova indústria catalana va augmentar un 20% en el mateix període. • La seva eficiència (productivitat) és un 48% més alta que la del conjunt de la nova indús- tria de Catalunya.L’anàlisi economicofinancera permet destacar de les empreses d’alt creixement les caracte-rístiques següents: • Tenen una gran capacitat per generar ingressos gràcies al seu model de negoci, que les fa ser molt competitives. A més, fan una gestió eficient dels actius i de les despeses d’ex- plotació i de personal i, per això, obtenen elevats beneficis i rendibilitat. • La seva estructura patrimonial és correcta, però, com que treballen amb un elevat ni- vell de deutes, en els propers anys haurien de seguir potenciant l’autofinançament i les aportacions de capital dels seus accionistes per poder seguir creixent de manera equili- brada, sobretot si es té en compte que són empreses que fan inversions importants en actiu fix. També haurien de substituir part dels deutes a curt termini per deutes a llarg RESUM EXECUTIU 25
  • 27. termini i així disposarien d’un finançament més estable. No obstant això, cal afegir que un dels motius que expliquen l’elevada rendibilitat dels capitals propis és el fet de que s’aprofiten de l’efecte palanquejament que fa que el deute sigui rendible com a conse- qüència del fet que el rendiment dels actius en aquestes empreses és molt superior al cost dels diners. • El seu creixement és força equilibrat ja que els beneficis augmenten més que els ingres- sos gràcies a l’autofinançament i a la gestió eficient dels actius i de les despeses. • A nivell sectorial, hi ha activitats que haurien d’enfortir més el balanç (alimentació, tèxtil, químic, maquinària i material elèctric) i la rendibilitat (alimentació). • Una petita part de les empreses d’alt creixement generen rendibilitats molt baixes, o fins i tot negatives. Es tracta d’empreses que es caracteritzen per la menor eficiència amb la qual gestionen les despeses d’explotació i els actius. Per tant, el fet d’incrementar molt els ingressos no és suficient per garantir una rendibilitat elevada, ja que a més cal gestio- nar de manera eficient l’estructura de costos i els actius fixos i circulants. Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement Fortalesa Feblesa Mesures a considerar La liquiditat sembla una mica insuficient, Convindria reforçar la liquiditat amb tot i que la bona gestió del circulant fa que increments dels fons propis i la Liquiditat tingui més possibilitats d’atendre bé els reconversió dels deutes a curt termini en deutes a curt termini deutes a llarg termini El nivell de deutes sembla Convindria continuar reforçant els fons Endeutament una mica elevat propis amb aportacions dels accionistes Gestió d’actius Gestionats eficientment Continuar igual Terminis Bona gestió del circulant Continuar igual Vendes Creixen molt Continuar igual Continuar igual. Com que serà difícil que Despeses Gestionades eficientment les vendes segueixin creixent al mateix ritme convé controlar bé les despeses Beneficis Creixen molt Continuar igual Rendiment dels actius Molt elevat Continuar igual Rendibilitat dels fons Molt elevada Continuar igual propis Creixement Equilibrat Continuar igual El perfil de les empreses d’alt creixement 2004-2007 és molt similar al de les gaseles 1994- 1997, tot i que aquestes tenien un balanç més capitalitzat i més liquiditat. Les fortaleses econòmiques, financeres i estratègiques de les empreses d’alt creixement permeten apun- tar que tenen més probabilitats de poder superar entorns de crisi, i així sembla demostrar- ho el fet que hagin augmentat les vendes un 62% entre 2007 i 2008. Això és de gran relle- vància si tenim en compte la recessió generalitzada que s’està patint des de l’any 2008 i que està afectant de manera especial el nostre país. No obstant això, unes quantes han tancat després del 2007 atès que no són infalibles.26 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 28. Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobar segments en expansió i que es recolzen sobre factors d’èxit La major part dels resultats es destinen a com la innovació, la qualitat, els recursos humans, la l’autofinançament. internacionalització i la política comercial. Aconsegueixen un model El seu model de negoci Els seu model de negoci Aprofiten l’entorn de de negoci que els els permet molta els permet una gestió baixos tipus d’interès proporciona un bon eficiència en la gestió eficient dels actius, per a finançar-se amb nivell de competitivitat de les despeses sobretot dels estocs i deute, a més de i incrementen molt les d’explotació. clients. l’autofinançament. vendes (174% en quatre anys). Generen beneficis elevats. L’elevat marge amb què treballen i la bona rotació dels actius els permet obtenir rendiments molt alts dels actius. Els alts rendiment dels actius combinat amb l’efecte palanquejament dels deutes fa que obtinguin una molt elevada rendibilitat dels recursos propis. La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisi econòmica. El repte per als propers anys es augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat.Font: Elaboració pròpia.Per completar la caracterització de les empreses d’alt creixement es destaquen a continua-ció els trets diferencials que es desprenen de l’anàlisi estratègica. • El factor d’entorn que més facilita, amb diferència, l’activitat de les empreses d’alt crei- xement és la demanda, la qual cosa posa de manifest que han sabut trobar segments de negoci en expansió. • Això concorda amb el fet que el factor clau més important per a la competitivitat sigui la direcció estratègica i les decisions d’inversió, cosa que porta a concloure que, al cap- davall, el que és més decisiu per a l’èxit (o el creixement alt) d’una empresa rau en la figura de l’empresari (o del gestor), en les seves aptituds i actituds i en la seva habilitat per “pilotar la nau”. • El seu creixement s’ha basat més en factors endògens (innovacions organitzatives, diver- sificacions, aliances estratègiques) que no pas exògens (compra de negocis en marxa). • El 60% de les empreses d’alt creixement consideren la innovació com a segon factor clau per al seu creixement alt. Aquesta aposta per la innovació es veu confirmada per diversos indicadors: RESUM EXECUTIU 27
  • 29. – Una de cada cinc empreses d’alt creixement té un departament d’R+D formalitzat i gai- rebé el 30% declaren haver realitzat despeses en activitats d’R+D. Aquest percentatge és superior al d’empreses innovadores sobre el total d’empreses a Catalunya que és del 27,4%. Per sectors, el percentatge d’empreses d’alt creixement que són innovadores és molt superior entre les industrials (46%) que no pas entre les de serveis (21%). – El 80,5% de les empreses industrials i el 70,6% de les de serveis a la producció declaren haver introduït innovacions en la qualitat dels seus productes o serveis entre el 2005 i el 2007; el 34,1% han incorporat nous materials i un 36,5% han incorporat noves funcions als seus productes. Tots aquests percentatges són notablement superiors als del conjunt de les empreses catalanes. – Els 219 empleats de les empreses d’alt creixement dedicats a temps complet a les acti- vitats innovadores representen, de mitjana, el 16,3% del total. D’aquests empleats, gai- rebé un 60% són titulats superiors. – Les empreses d’alt creixement externalitzen un terç de la seva despesa en R+D, percen- tatge que arriba fins al 40,7% en el cas de les industrials. – Pel que fa als resultats de l’R+D, cal destacar que, de mitjana, el 37,9% de les seves vendes provenen de nous productes i/o serveis, quan per al conjunt de les empreses innovadores catalanes el percentatge és del 12,4%. – Patenten menys que la mitjana si bé tenen, proporcionalment, més propensió a paten- tar a l’estranger. – Obtenen (proporcionalment) més finançament europeu que la mitjana. • Un 23% de les empreses consideren que la qualitat i la productivitat són el primer factor clau per al seu creixement elevat. A part d’aquesta consideració estratègica, els indica- dors també posen de manifest que les empreses d’alt creixement gestionen bé la quali- tat i apliquen tècniques de millora de la seva productivitat: – Un 41,3% disposa d’alguna certificació de qualitat (principalment un certificat ISO de la sèrie 9000). S’observen importants diferències per sectors ja que el percentatge d’em- preses industrials que disposen de certificacions de qualitat (61%) és el doble que el de les de serveis (32%). Aquests percentatges són molt alts ja que s’estima que a Catalunya hi ha 14.454 empreses certificades, cosa que representa un 2,3% del total. – Els resultats d’aquesta aposta per la qualitat s’evidencien en el fet que el percentatge de devolucions no supera l’1% per al 68,3% de les empreses. – Quasi la meitat de les empreses d’alt creixement apliquen alguna política de protecció mediambiental. –Quant a productivitat, ja s’ha dit que es troba un 48% per sobre de la mitjana. Això és possible gràcies al fet que prop del 44% es dediquen a productes o serveis molt estan- darditzats; que la maquinària de control numèric i el disseny assistit per ordinador estan estesos (sobretot en les empreses industrials); que una de cada quatre empreses intro- dueix normalment canvis en els seus productes; i que gairebé un 40% subcontracta part de la seva producció (un 54% de les industrials). Tots aquests percentatges són superiors als del conjunt de la nova indústria. • Els recursos humans i la formació acostumen a ser marcats en tercer o quart lloc com a factor de competitivitat. Els resultats en aquest àmbit també són espectaculars per a les empreses d’alt creixement, com es pot constatar amb els indicadors següents: – Les plantilles tenen un nivell educatiu més elevat que el del conjunt de les empreses catalanes ja que un 19% són titulats superiors i un 7% tenen formació postuniversitària.28 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 30. – Les empreses d’alt creixement aposten clarament per la formació dels seus recursos humans ja que més del 60% tenen un pla de formació; el 70% realitzen despeses en for- mació del personal; la despesa mitjana per treballador és de 503 euros; i la despesa en formació representa un 3,6% de la massa salarial, indicadors que, sistemàticament, són molt superiors als del conjunt de les empreses catalanes. • La promoció comercial com a factor d’èxit acostuma a ser marcada en tercer, quart o cinquè lloc. La caracterització de les empreses d’alt creixement en aquest camp es ma- nifesta en els fets que: – El 76% realitzen activitats de promoció comercial, un percentatge més baix que per al conjunt de Catalunya (83%), si bé cal destacar que un 84% han modificat durant el 2004- 2007 un o més aspectes relacionats amb la comercialització. – Aquests canvis en la comercialització han contribuït en un grau alt, per al 55%, o mitjà, per al 36%, a millorar la seva capacitat de respondre a les necessitats dels clients. – Els principals clients són altres empreses industrials o de serveis, com en el conjunt d’empreses catalanes. – El grau de concentració dels clients és més aviat baix i el dels proveïdors és similar al del conjunt de Catalunya, cosa que disminueix el risc i permet no perdre poder de negociació. • La internacionalització acostuma a ser marcada en sisè o setè lloc com a factor clau d’èxit, si bé cal destacar que un 85% de les empreses industrials la consideren en segon lloc, cosa que s’explica perquè el comerç internacional acostuma a ser protagonitzat més per productes industrials que no pas per serveis. Les empreses d’alt creixement estan inter- nacionalitzades, tal com es pot comprovar amb els indicadors següents: – Tot i que hi ha menys empreses exportadores que a la mitjana de Catalunya, les que exporten ho fan en major proporció que la mitjana. – El mecanisme d’accés als mercats internacionals més estès (40,4%) és comptar amb re- presentacions (filials, agents, etc.) pròpies, cosa que situa les empreses d’alt creixement en les primeres etapes de la trajectòria clàssica d’internacionalització. – Destaca que les empreses industrials d’alt creixement que tenen com a mercat més significatiu l’internacional són el 14,6%, mentre que aquest percentatge és del 7,2% en- tre les empreses industrials del conjunt de Catalunya. – El 64,3% de les vendes a l’exterior tenen com a destinació els països de la Unió Europea. Tot i amb això, hi ha una major diversificació regional que en el conjunt de les empreses catalanes, estratègia que els permet disminuir el risc. – Per contra, l’origen de les importacions està més concentrat que per al conjunt de l’economia catalana (un 69% prové de la UE).Visió de conjuntAmb una visió de conjunt de les dues parts es pot concloure que els períodes d’alt creixe-ment són una etapa en la vida de les empreses, normalment lligada a l’habilitat de l’empre-sari per trobar un segment de mercat en expansió i que es recolza en una sèrie de palan-ques competitives. RESUM EXECUTIU 29
  • 31. Aquestes palanques o factors d’èxit són coincidents per a les gaseles del 1994-1997 i per a les empreses d’alt creixement del 2004-2007: la direcció estratègica i d’inversió, la inno- vació, la qualitat i productivitat, els recursos humans, la internacionalització i la política co- mercial. En ambdós períodes, la direcció estratègica és clarament el primer factor. En canvi, la qualitat i la productivitat, que el 1994-1997 era clarament la segona palanca, ha perdut posicions (potser perquè actualment qualitat i productivitat ja es donen per suposades) en favor de la innovació i dels recursos humans, factors que, en el segle XXI es consideren més importants amb vista a la transició cap a l’economia del coneixement. Ha quedat clar que les empreses gasela i les d’alt creixement són molt creadores d’ocupa- ció, fins i tot quan abandonen els elevats increments de vendes. Tant durant el període 1994-1997 com en el 2004-2007, les empreses analitzades s’han ca- racteritzat per una gran capacitat d’incrementar vendes, beneficis i rendibilitat, així com per destinar bona part dels resultats a l’autofinançament. Així mateix, els dos col·lectius estan formats per pimes, joves, independents, de capital na- cional, familiars, amb gran capacitat per crear llocs de treball, innovadores, internacionalit- zades, que formen el personal, que tenen la qualitat certificada i que són més productives que la mitjana. Finalment, amb l’anàlisi de les dues parts de l’estudi es pot observar que a Catalunya sorgei- xen constantment empreses dinàmiques que obtenen altes taxes de creixement de les ven- des i creen ocupació. Després, la seva evolució és dispar, però algunes d’elles es continuen expandint i porten camí, com s’ha vist, de convertir-se en empreses realment rellevants (per dimensió, per innovació, etc.). Com sempre, es pot veure l’ampolla mig buida (les gaseles van deixar de ser-ho) o mig plena: algunes gaseles continuen creixent molt i, alhora, han sorgit multitud de noves empreses d’alt creixement, algunes de les quals esdevindran, en el futur, empreses de referència.30 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 32. Introducció
  • 33. Al llarg de les últimes dècades, l’estudi del creixement de les empreses s’ha convertit en un tema d’especial rellevància per a tot tipus d’agents econòmics, des d’empreses de capital risc, emprenedors i consultors estratègics, fins a investigadors i responsables polítics. Dintre de les empreses que creixen, són el subconjunt d’empreses que creixen molt, molt ràpid i de forma perllongada en el temps les que presenten un major interès. L’explicació rau en el fet que les empreses d’aquest últim subconjunt proporcionen rendiments elevats per als inversors, generen beneficis per als empresaris i aporten major satisfacció i motivació per als treballadors. Són també les que promouen el desenvolupament econòmic d’una regió o d’un país (vegeu figura 1) i són una potent font de generació d’ocupació (Birch, 1981 i 1987; Storey, 1994; Acs et al., 2008; Henrekson i Johansson, 2008). Per tant, conèixer la realitat i les característiques diferencials de les empreses més dinàmiques és essencial a l’hora d’extreu- re conclusions sobre la seva estratègia i contribuir d’aquesta manera a millorar el benestar de la societat. Figura 1. Empreses d’alt creixement i evolució del PIB per càpita en alguns països de l’OCDE Taxa de creixement del PIB per habitant 2001-2003 R 2 = 0,1842 10 Corea Espanya Regne Unit Austria Suècia 8 Alemanya 6 EE. UU. 4 França 2 Itàlia 0 0 1 2 3 4 5 6 Percentatge d’empreses d’alt creixement Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE i Hoffman i Junge (2006). En aquest marc, la Generalitat de Catalunya va publicar, ja fa uns quants anys, el treball Les empreses gasela a Catalunya (Hernández et al., 1999), perquè, en la creença que la creació de riquesa i d’ocupació estan en la base del progrés econòmic, semblava raonable conèi-32 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 34. xer i entendre millor el comportament de les empreses més dinàmiques amb la finalitatd’orientar les polítiques de promoció industrial que facilitessin el seu desenvolupament.Aquell treball va estar inspirat en el que uns quants anys abans havien fet Cabanelas iVaamonde (1995 i 1996) per a Galícia i el País Basc i també en el que un equip de l’IESE (1995i 1997) va elaborar per al projecte EFER Europe’s 500. Tanmateix, les diferències metodolò-giques amb ells eren importants perquè el treball realitzat a Catalunya va optar, a l’hora dedefinir una empresa com a gasela, per afegir, al requisit de presentar un determinat ritmede creixement de les vendes una condició de rendibilitat. Es va considerar llavors que tanimportant com créixer era fer-ho de manera sanejada i es va convenir que es parlaria d’em-preses gasela per referir-se a empreses dinàmiques i, al mateix temps, rendibles.Dinàmiques, perquè s’exigia que el creixement de les seves vendes fos superior al 15%anual durant els exercicis de 1995, 1996 i 1997, o bé que haguessin duplicat la seva factura-ció entre 1994 i 1997, període al qual es referia la investigació. Aquestes xifres eren idènti-ques a les que s’havien fet servir en treballs anteriors.Rendibles, perquè s’exigia que el seu benefici net sobre capitals propis fos com a mínim el8% l’any 1995, el 7% l’any 1996 i el 6% l’any 1997, xifres raonables per a una activitat indus-trial si es té en compte el preu del diner d’aquells anys2.Passats deu anys des d’aquella primera investigació d’àmbit català, es va creure convenientfer-ne una actualització amb un doble objectiu: • En primer lloc, aprofitar la perspectiva que dóna el temps transcorregut per conèixer com havien evolucionat les empreses que es van identificar com a gaseles i respondre les preguntes que sorgien sense gaire esforç: Al cap de deu anys, què hauria passat amb aquelles empreses? Seguirien sent gaseles? Haurien passat a una fase de creixement més madur i més lent? Haurien desaparegut? Quins factors haurien intervingut en la seva evolució? • En segon lloc, identificar les empreses més dinàmiques en l’actualitat i fer-ho tot incor- porant les aportacions més recents de la literatura econòmica, les quals bàsicament fan referència a una homogeneïtzació internacional dels criteris de selecció, els quals distin- geixen entre empreses d’alt creixement i empreses gasela. Així mateix, aplicar un nou concepte d’indústria, més ampli i adequat als canvis que està experimentant el sector actualment.Cal especificar que el treball sobre empreses gasela a Catalunya del 1999 es referia exclu-sivament a activitats industrials. I això era així perquè els seus autors consideraven que siel desenvolupament econòmic del Principat estava íntimament lligat al seu progrés indus-trial, semblava oportú ampliar el coneixement que es tenia sobre les empreses industrialsque en els darrers anys havien experimentat un creixement més important.2 Els criteris de selecció utilitzats en el treball anterior estan exposats detalladament en el capítol 1 d’aquest llibre. INTRODUCCIÓ 33
  • 35. Certament, la indústria sempre ha jugat un paper vertebrador fonamental en la nostra eco- nomia, tot generant efectes multiplicadors molt rellevants cap endavant i cap enrere que han facilitat el treball de la resta d’activitats econòmiques i han estat en la base del benestar de la societat. A més, en termes qualitatius la indústria ha estat el sector que històricament ha liderat els processos de liberalització i desregulació de les activitats econòmiques, així com la seva internacionalització. Ha estat pionera en la racionalització de processos, la qua- litat o la innovació tecnològica. Ha estat, en definitiva, un referent bàsic en la modernització i la competitivitat de l’economia catalana. Però, actualment, a Catalunya i als països del nostre entorn, la indústria està canviant. Els canvis estructurals que des de fa dècades està experimentant el sistema econòmic interna- cional, vinculats, de manera simplificada, a fenòmens com ara la globalització, el desenvo- lupament tecnològic, els moviments migratoris o la pressió en favor del respecte al medi ambient, s’estan traduint en importants modificacions en la mateixa naturalesa i organitza- ció de les activitats productives que, al seu torn, es tradueixen en una interrelació cada cop més intensa entre les activitats manufactureres i les activitats de serveis. Aquests canvis han diluït dràsticament les fronteres entre indústria i serveis i donen lloc als pronunciaments acadèmics i institucionals, cada cop més freqüents, que demanen modificar el perímetre de l’activitat industrial per tal d’incloure els serveis destinats a la producció, els quals són, en gran mesura, complementaris i interdependents amb les activitats manufactureres. Això és el que han fet recentment Baró i Villafaña (2009) tot definint i quantificant una nova indústria que, incorporant aquests serveis a la producció, parlen d’un nou sector que supo- saria més del 50% de l’ocupació i del valor afegit a Catalunya i es constituiria, així, com la branca central de la nostra economia. És per això que aquest estudi sobre empreses d’alt creixement ja no ha limitat el seu abast al sector industrial estadísticament considerat sinó que ha volgut identificar les empreses més dinàmiques d’aquesta anomenada nova indús- tria que incorpora en el seu si els serveis destinats a la producció. Cal explicitar que aquesta recerca, com el seu títol indica, ha incorporat les darreres apor- tacions de la literatura econòmica, per la qual cosa parla d’empreses d’alt creixement, i aquesta és la segona gran diferència amb el treball precedent, l’estudi sobre les empreses gasela a Catalunya del 1999. Ara ja no es refereix a empreses gasela ni s’exigeixen uns nivells mínims de rendibilitat financera per formar part de la selecció. Ara es parla d’empreses d’alt creixement perquè és el que fa la literatura més recent, tot i que de vegades aquest terme i el d’empresa gasela s’utilitzen indistintament, i també perquè els autors del treball, amb la finalitat, eventualment, de poder fer comparances internacionals, han optat per adop- tar les convencions d’Eurostat i l’OCDE que, resumidament, exigeixen d’aquestes empreses un creixement de la facturació de, com a mínim, el 20% anual durant un període de tres anys3. Segons Coad (2009), el creixement de les empreses es pot explicar des de cinc perspecti- ves teòriques diferents: la teoria neoclàssica (basada en la idea de la “dimensió òptima” de 3 Els criteris utilitzats en aquest treball per definir una empresa com d’alt creixement estan explicitats en la segona part del llibre (capítol 5).34 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 36. l’empresa), les teories sobre el creixement de les companyies (Penrose, 1959), les vinculadesamb l’emprenedoria, l’economia evolutiva i l’ecologia organitzacional.La teoria neoclàssica postula que l’objectiu principal de les empreses és arribar a la “dimen-sió òptima” o l’escala mínima eficient, és a dir, a aquell nivell productiu que els proporcionael màxim benefici possible. Des del punt de vista neoclàssic, el creixement és només laforma d’assolir aquesta “dimensió òptima” de producció i no l’objectiu principal. Tanmateix,Coad (2009) destaca que encara que les idees neoclàssiques tenen molts defensors, l’evi-dència empírica els dóna suport.La pedra fonamental de la literatura sobre el creixement empresarial és el llibre de Penrose(1959), on el creixement de l’empresa s’analitza des d’una òptica dinàmica i es considera unfi en si mateix. Més concretament, l’autora va estudiar el procés a través del qual unes em-preses arriben a desenvolupar i mantenir un determinat avantatge competitiu, per a la qualcosa es va centrar en la seva estratègia, és a dir, en l’anàlisi dels seus recursos i de les sevescompetències. Penrose suggereix que les empreses construeixen els seus avantatges com-petitius mitjançant millores en l’eficiència productiva, les quals, al seu torn, depenen delsseus recursos. En definitiva, enfront de l’anàlisi estàtica que proposa identificar els determi-nants estructurals que expliquen les diferències competitives entre les empreses, l’anàlisidinàmica de Penrose atribueix a raons internes a l’empresa (factors endògens) l’obtenciód’un avantatge competitiu. S’entén per causes internes els elements necessaris per dur aterme una estratègia (els recursos de l’empresa) i les habilitats i tecnologies necessàries perdesenvolupar amb eficiència una activitat (les competències de l’empresa).Des de la perspectiva de l’emprenedoria es considera que la dimensió de l’empresa i el seucreixement són factors molt rellevants en la funció d’utilitat dels gerents o dels emprene-dors (Marris, 1963 i 1964; Baumol, 1959; Williamson, 1964). Els incentius i les retribucionsindividuals dels managers molt sovint estan lligades als resultats o la grandària de l’em-presa. Segons les prediccions d’aquesta teoria, els agents, en aquest cas els gerents, quemaximitzen la seva utilitat també maximitzen el creixement de l’empresa sempre que lescompensacions que rebin siguin suficientment motivadores.Una altra hipòtesi dintre del grup d’investigacions sobre l’emprenedoria és l’aproximacióde Shane i Venkataraman (2000), que considera necessari vincular la concepció individualde l’emprenedor com a persona que crea un negoci amb la funció que desenvolupa. L’em-prenedoria així concebuda està connectada amb el dinamisme empresarial perquè l’altcreixement d’una companyia no pot ser entès sense la capacitat d’identificar i aprofitar lesoportunitats de negoci.La literatura sobre renovació i canvi estratègic, per la seva banda, ha abordat els canvis orga-nitzatius des de diferents prismes per arribar, simplificadament, a discriminar dues grans cate-gories, els incrementals i els radicals. Els primers són evolutius i constants (Quinn, 1980) men-tre que els segons són revolucionaris, massius i es concentren en un curt període de temps(Miller i Friesen, 1984). Alguns autors (Floyd i Lane, 2000) opinen que en el cas de les empresesd’alt creixement els canvis han de ser radicals. D’altres (Gordon et al., 2000) entenen que, tot iles distincions teòriques, la renovació i el canvi estratègic estan íntimament relacionats. INTRODUCCIÓ 35
  • 37. L’economia evolutiva, que té els seus orígens en les idees del capitalisme com un procés de “destrucció creativa” de Schumpeter, analitza el comportament empresarial i les capacitats de les organitzacions d’adaptar-se a un entorn de canvis ràpids i continus. És a dir, s’allunya dels conceptes d’equilibri i optimització estàtica de la teoria neoclàssica, per oferir una vi- sió més dinàmica sobre l’economia. Alchain (1950) teoritza sobre els mecanismes evolutius que situen l’economia sobre una senda expansiva, procés al llarg del qual les empreses més sòlides sobreviuen, mentre que les menys viables perden quota de mercat i abandonen. Downie (1958) defensa la hipòtesi que la reinversió dels beneficis de les empreses és deter- minant per al seu creixement i per a l’evolució expansiva del conjunt de l’economia. Nelson i Winter (1982) proposen un model teòric que explica la competició entre les empreses en un entorn canviant. Segons aquest model, les empreses guanyen avantatge competitiu a través del descobriment d’innovacions que permeten reduir els costos de producció o mitjançant la imitació de les millors pràctiques productives en el mercat. Les empreses més productives i rendibles creixen, mentre que les menys reeixides es veuen obligades a aban- donar. Encara que tingui el seu atractiu conceptual, el principi del “creixement dels millors” no es veu corroborat per les investigacions empíriques. De fet, Baily i Farrell (2006) assenya- len que si les empreses que obtenen millors resultats mostressin les taxes de creixement més elevades, el procés de selecció permetria l’assignació eficient dels recursos escassos entre els agents productius en l’economia, cosa que no s’observa en la realitat. I, finalment, les teories de l’ecologia organitzacional, que comencen amb l’estudi de Hannan i Freeman (1977), utilitzen elements de l’economia, la sociologia i la biologia per analitzar les condicions que determinen la creació, l’evolució i la destrucció empresarial4. Entre les prin- cipals prediccions de les diferents branques teòriques de l’ecologia de les organitzacions hi ha la que explica el creixement d’una empresa amb el descobriment de nínxols, que compten amb recursos valuosos i únics. Els beneficis que aquesta empresa pot obtenir en aquest nínxol (i que li permeten créixer molt i ràpidament), atrauen noves organitzacions. El nombre de competidors es veu limitat per l’escassesa dels recursos, com també les seves sendes expansives. El fenomen que relaciona el creixement de les organitzacions amb la competició pels recursos escassos es coneix com “dependència de la densitat”. Aquests són els determinants teòrics en el marc dels quals es desenvolupa aquest treball, els que consideren que el ràpid creixement d’una companyia implica un canvi estratègic que afecta la seva organització i que no pot ser executat sense la detecció i l’explotació de tot un seguit d’oportunitats que exigeixen l’aprofitament de determinades capacitats em- prenedores (Moreno i Casillas, 2003; Shane i Venkataraman, 2000). Però, com és evident, un estudi com aquest també està vinculat amb la competitivitat, una de les paraules que, segurament, han assolit en els darrers anys més popularitat en el llenguatge econòmic. La seva ràpida difusió, no ja entre economistes sinó, sobretot, entre polítics, empresaris i una gran part de l’opinió pública rau en l’acceptació de la seva vin- culació amb el benestar econòmic d’una societat. Això no obstant, el seu èxit no ha estat acompanyat d’un consens sobre el seu significat a causa, simplificadament, de la dificultat 4 Estudis més recents que analitzen l’evolució de les organitzacions des de la perspectiva ecològica són Ruef (2000 i 2004), Geroski (2001), Hannan et al. (2004), Harrison (2004) i Hannan (2005).36 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 38. per obtenir indicadors representatius, a la varietat de factors que intervenen en la seva de-terminació, al caràcter dinàmic i relatiu del concepte, a la complexitat que suposa distingirentre les seves causes i els seus efectes o a la seva dependència de factors qualitatius dedifícil valoració (Verdeguer, 1996).Krugman (1994) va plantejar que la competitivitat és un concepte difús quan s’aplica a l’es-cala del conjunt econòmic i Dollar i Wolff (1993) van subratllar que només resulta clar quans’aplica a les empreses. Molt genèricament, podem afirmar que una empresa és competiti-va quan els béns o els serveis que produeix poden competir en qualitat i preu, la qual cosavol dir que és capaç de produir allò que el mercat demana, al preu que està disposat a pagari d’obtenir-ne un benefici. Però una empresa no és un agent econòmic que actua de maneraindependent. Les empreses conformen sectors interrelacionats i treballen en un entorn so-cial, econòmic i polític que influeix de manera decisiva en la seva actuació. Per això l’anàliside la competitivitat es planteja, normalment, a tres nivells (ESADE, 1996): el marc econòmicgeneral del país o territori en què les empreses actuen (entorn macroeconòmic, regula-cions econòmiques, polítiques públiques, dotació d’infraestructures...); l’entorn sectorial(evolució i situació actual, canvis en l’estructura dels mercats, tendències de la demanda...);i els recursos, l’organització, la cultura i l’estratègia de l’empresa.Aquest treball s’emmarca en la tercera opció, en aquella que, sense menystenir la impor-tància de l’entorn macroeconòmic i sectorial, atorga a l’estratègia, especialment des d’unaperspectiva dinàmica, un paper clau en la determinació de la posició competitiva d’unaempresa. L’estudi sobre les empreses d’alt creixement a Catalunya que teniu a les vostresmans té per objecte identificar les empreses industrials i de serveis a la producció que méshan incrementat les seves vendes en els darrers anys, així com estudiar-ne les característi-ques economicofinanceres i estratègiques, i la seva justificació es troba en el fet que en elspaïsos desenvolupats són aquestes empreses, juntament amb les de nova creació, les queconcentren la part més important de la generació d’ocupació i les que, sovint, són a la basede la regeneració competitiva del sector industrial.El llibre s’estructura en dues grans parts. Després de recordar breument en aquesta intro-ducció els seus antecedents, apuntar sumàriament el seu emmarcament teòric, el seu ob-jectiu i la seva justificació, la primera part sintetitza l’estudi sobre les empreses gasela del1999 tot repassant les seves característiques generals i el seu comportament economicofi-nancer i estratègic. També comprova què ha estat d’aquelles empreses, posant una atencióespecial en la seva actual situació economicofinancera. Finalment, ofereix el resultat de lesentrevistes realitzades a diverses empreses de les que en el treball del 1999 van ser estudia-des amb més detall i van aparèixer com a casos reals en el llibre que llavors es va publicarper tal de conèixer amb més detall quina és la seva situació actual.La segona part informa detalladament dels criteris utilitzats per qualificar una empresa comd’alt creixement, així com de la metodologia utilitzada en el treball, tant pel que fa a la infor-mació de base que ha permès la seva elaboració com a la manera d’obtenir-la i treballar-la.El capítol sis proporciona informació sobre les dades bàsiques de les empreses d’alt creixe-ment a Catalunya. A continuació, es realitza l’anàlisi economicofinancera de les empresesd’alt creixement a Catalunya amb la voluntat d’ampliar-ne el coneixement mitjançant una INTRODUCCIÓ 37
  • 39. anàlisi patrimonial, de la gestió dels actius, de la rendibilitat, de l’autofinançament i del creixement. Aquest apartat del llibre conté també l’anàlisi estratègica de les empreses d’alt creixement centrada en els seus recursos i les seves capacitats. S’estudien tot un seguit de factors que tenen incidència en la seva posició competitiva tot proporcionant per a cadas- cun d’ells diferents elements d’avaluació. La relació de les empreses d’alt creixement a Ca- talunya que surt de l’aplicació de la metodologia utilitzada en el treball, tot proporcionant informació bàsica de cadascuna d’elles, com ara les seves dades identificatives, l’activitat a la qual es dediquen i la seva xifra de negoci, es troba a la darrera part del llibre. En una societat com la catalana, en la qual les empreses són les protagonistes de l’activi- tat econòmica i les principals responsables del nostre grau de benestar, saber quines són, d’acord amb uns criteris objectius i contrastables, les companyies de més alt creixement de la nova indústria i aprofundir en el coneixement del seu comportament economicofinancer i estratègic pot ser útil si contribueix a la comprensió acadèmica sobre aquest fenomen i, especialment, si dóna als empresaris i als responsables polítics punts de referència per al moment en el qual hagin d’establir les seves estratègies. Per això, els seus autors volen fer quatre aclariments: • El primer, que les empreses identificades com d’alt creixement en aquest treball són les que complien les condicions dinàmiques exigides en el període considerat, precisió molt important perquè, amb tota seguretat, la llista seria diferent en un altre moment. • El segon, que l’extensió de la llista de les empreses d’alt creixement depèn dels límits establerts en els criteris quantitatius utilitzats. Amb unes taxes de creixement de les ven- des diferents a les exigides en aquest document, el nombre d’empreses incloses en la relació hauria estat un altre. • El tercer, que les empreses identificades en aquesta recerca són, només, les que complei- xen els requisits predeterminats. Evidentment, és preferible incrementar les vendes que no pas reduir-les, però el que no ha fet aquest estudi és identificar les millors empreses del país. Una empresa molt dinàmica és una empresa interessant, però no necessaria- ment millor que una altra que no creixi tan ràpid. • El quart, que no es pot dir que les empreses d’alt creixement siguin les úniques impor- tants per al país. Naturalment, a una economia li interessa disposar d’empreses dinàmi- ques, però, normalment, aquestes empreses són de reduïda dimensió, entre altres coses perquè, com més petita és la facturació, més fàcil és assolir altes taxes de creixement, i a un país també li convé tenir companyies grans per competir adequadament en el mercat global. De vegades els estudis econòmics, i segurament també els d’altres disciplines, tenen poca utilitat perquè no donen resposta a preguntes interessants o perquè estan allunyats de la realitat. Per això, com ja s’ha dit, aquest treball haurà aconseguit el seu objectiu si, mitjan- çant la identificació i l’estudi de les empreses més dinàmiques de la nova indústria, és capaç de donar referències sobre les seves estratègies i contribuir, així, a millorar la competitivitat de l’economia catalana.38 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 40. Primera partLes empreses gasela del període1994-1997
  • 41. 1Síntesi de l’estudi sobre empresesgasela 1994-1997
  • 42. Aquest apartat conté una síntesi del treball original Les empreses gasela a Catalunya (Her- nández et al., 1999) que va publicar el llavors Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Metodològicament, el treball va utilitzar la base de dades SABI (Sistema de Análisis de Ba- lances Ibérico) de l’empresa Informa, SA, la qual recull de forma sistemàtica les dades del Registre Mercantil. Es van utilitzar les dades dels exercicis 1994 a 1997. Val a dir que aquesta font, a més de tenir l’avantatge del caràcter públic de les seves dades, proporciona informa- ció de totes aquelles empreses que dipositen els seus comptes perquè estan obligades a fer-ho (totes les societats anònimes i limitades), mentre que altres fonts no són tan exhaus- tives. A més, aquesta opció és molt interessant perquè atorga una gran importància a l’ac- tuació de la mateixa empresa a l’hora d’identificar-la com a gasela: d’una banda, perquè no és possible fer-ho si no ha complert les seves obligacions i no ha dipositat els seus comptes; i, de l’altra, perquè la fiabilitat de les dades depèn de la seva declaració. El Registre Mercantil va ser també la font informativa utilitzada per a realitzar l’anàlisi eco- nomicofinancera de les empreses dinàmiques. Tanmateix, l’anàlisi estratègica es va realitzar sobre la base de la informació proporcionada per un qüestionari enviat a les empreses ga- sela identificades en la investigació, que va tenir una taxa de resposta del 63%. Aquell treball va limitar el seu abast a: les empreses (no grups), que van dipositar els seus comptes anuals al Registre Mercantil, l’activitat principal de les quals era industrial, amb facturació mínima de 400 milions de pessetes (2,4 milions d’euros) l’any 1997 i amb seu social a Catalunya. Dins d’aquest col·lectiu, es van considerar com a empreses gasela, d’acord amb la literatura econòmica del moment, les que havien experimentat un creixement de la facturació (import net de la xifra de vendes) de, com a mínim, el 15% anual durant el 1995, el 1996 i el 1997 o bé havien doblat la seva facturació entre el 1994 i el 1997, i que havien obtingut una rendibilitat financera (benefici net sobre capitals propis) de, com a mínim, el 8% l’any 1995, el 7% l’any 1996 i el 6% l’any 1997. Aquestes ràtios eren raonables per a una activitat industrial si es te- nia en compte el preu del diner en aquells anys. Es moderaven progressivament perquè les reduccions dels tipus d’interès que es van donar llavors van comportar una reducció del cost d’oportunitat dels accionistes i, per tant, de la rendibilitat financera mínima desitjada. A més, es van definir com a empreses tortuga les que reduïen any rere any, durant el perío- de considerat, el seu volum d’ingressos i com a empreses normals, les que no eren gaseles ni tortugues.42 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 43. Totes les anàlisis es van realitzar per al conjunt de la indústria catalana, així com per a deugrans sectors industrials. La taula següent recull els codis CNAE de les activitats industrialsque es van incloure en cada sector.Taula 1. Activitats industrials (segons codi CNAE 93) incloses a cada sector Sector CNAE 93 Sector 1 Productes alimentaris 15 Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 17, 18, 19 Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 21, 22 Sector 4 Indústria química 23, 24 Sector 5 Cautxú i plàstics 25 Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 27, 28 Sector 7 Maquinària i equips 29, 33 Sector 8 Material elèctric, electrònica i informàtica 30, 31, 32 Sector 9 Material de transport 34, 35 Sector 10 Altres 20, 26, 36, 37El sector “Altres” incloïa totes les empreses que desenvolupaven alguna activitat no classifi-cada als sectors de l’1 al 9 i que per tant és un grup molt heterogeni ja que inclou activitatscom ara la fusta i el suro, el vidre i la ceràmica, els mobles, el reciclatge, etc.1.1 Característiques generalsD’acord amb aquests criteris, a Catalunya hi havia 254 empreses gasela que treballaven enuna gran varietat d’activitats industrials, entre les quals destacaven la metal·lúrgia i fabri-cació de productes metàl·lics, la construcció de maquinària i equips mecànics i la indústriaquímica. Això no obstant, cal tenir present que la sectorialització utilitzada en el treball noreflectia amb prou precisió la importància del sector de material de transport ja que bonapart de les gaseles dels sectors de metal·lúrgia i productes metàl·lics i de cautxú i plàsticseren proveïdores de segon nivell de la indústria de l’automòbil.Les empreses gasela van facturar gairebé 4.000 milions d’euros l’any 1997, cosa que repre-sentava una mitjana de més de 15 milions d’euros. No obstant això, aquesta darrera dadas’ha de relativitzar perquè estava molt influenciada per la presència d’empreses grans en elssectors de material de transport i de material elèctric, electrònica i informàtica, que eren elsde major facturació mitjana.Més de la meitat de les empreses gasela (cent trenta-cinc) van facturar menys de 6 milionsd’euros durant el 1997, dada que, afegida al fet que només un 5% superessin els 60 milionsd’euros, posa de manifest clarament que aquest era un col·lectiu de petites i mitjanes em-preses. Això es confirma amb les dades d’ocupació ja que tenien una plantilla mitjana de 82treballadors, si bé més de la meitat eren empreses petites (fins a 50 treballadors), un 31%eren mitjanes (fins a 250 treballadors) i només un 7% eren grans (més de 250 treballadors). SÍNTESI DE L’ESTUDI SOBRE EMPRESES GASELA 19941997 43
  • 44. Taula 2. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 Facturació Nombre Facturació 1997 Sector % % mitjana 1997 d’empreses (milers euros) (milers euros) Sector 1 Productes alimentaris 15 6 242.472 6 16.165 Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 29 11 358.378 9 12.358 Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 17 7 149.556 4 8.797 Sector 4 Indústria química 31 12 828.062 21 26.712 Sector 5 Cautxú i plàstics 27 11 220.571 6 8.169 Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 44 17 331.675 8 7.538 Sector 7 Maquinària i equips 37 15 309.377 8 8.362 Material elèctric, electrònica i Sector 8 18 7 588.860 15 32.714 informàtica Sector 9 Material de transport 22 9 794.845 20 36.129 Sector 10 Altres 14 6 130.876 3 9.348 Total 254 100 3.954.672 100 15.570 Font: Hernández et al. (1999). La facturació del conjunt de les empreses gasela va créixer un 136% entre el 1994 i el 1997, mentre que la de les tortugues va caure un 19% i la de les normals va augmentar un 35%. Cal destacar d’una manera especial que 177 empreses gasela (el 70% del total) van entre triplicar i quintuplicar la seva facturació en el període considerat (van créixer entre un 200% i un 400%), cosa que expressa un dinamisme extraordinari. Aquests creixements tan elevats es van traduir en una creació activa de llocs de treball ja que en conjunt van augmentar la seva plantilla el 68% entre el 1994 i el 1997 mentre que, segons l’Enquesta de Població Activa, la població ocupada a la indústria durant el mateix període va créixer un 12%. Unes altres característiques de les gaseles consistien en el fet que eren empreses joves i independents. Joves perquè gairebé el 60% tenien menys de vint anys de vida, la qual cosa evidenciava que es tractava d’un col·lectiu integrat, majoritàriament, per empreses de pri- mera generació i, per tant, amb pocs llastres estructurals que poguessin afectar negativa- ment el seu funcionament. Independents perquè, segurament com a conseqüència de la seva joventut i dimensió reduïda, tres de cada quatre empreses gasela no pertanyien a cap grup industrial i el 84% no tenien participació estrangera en el seu capital social. 1.2 Anàlisi economicofinancera Amb l’anàlisi economicofinancera, que consisteix en un conjunt de tècniques per a diagnos- ticar l’evolució i les perspectives d’una empresa o d’un conjunt d’empreses, es va observar que aquelles gaseles es caracteritzaven per disposar d’un model de negoci que els permetia generar creixements molt elevats de les vendes. A més tenien una elevada flexibilitat, amb poques despeses fixes, fet que facilitava l’adaptació als canvis que es produïssin en l’entorn.44 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 45. També gestionaven les despeses i els actius de forma eficient, la qual cosa feia que els seusbeneficis augmentessin més que les vendes. Tanmateix, el ràpid creixement comportavauna major necessitat d’inversió en actius fixos i circulants. Tot i amb això, en generar unflux de caixa molt important, les gaseles tenien una alta capacitat de devolució de deutes iuna estructura financera equilibrada. Finalment, cal destacar que l’eficiència en la gestió dedespeses i la prudència en temes financers els assegurava una bona rendibilitat, més ele-vada que la resta d’empreses, i una situació equilibrada en temes patrimonials i financers.Concretament, la rendibilitat econòmica (la que relaciona els beneficis abans d’interessos iimpostos amb l’actiu) era set punts més elevada que la de les empreses normals i deu puntsmés alta que la de les tortugues. I, el que és més important, la rendibilitat financera (la querelaciona el benefici net amb els capitals propis) era setze punts més elevada que la de lesempreses normals i vint-i-dos punts més alta que la de les tortugues.El més rellevant de l’anàlisi economicofinancera va ser que les gaseles tenien una gran ca-pacitat de creixement autosostingut. Per il·lustrar aquesta afirmació es pot destacar que el1997 la capacitat de creixement anual autosostingut de les empreses gasela era del 34,7%,mentre que les seves vendes van augmentar un 24% entre els anys 1996 i 1997. Això voldir que aquestes empreses podien finançar el seu creixement sense necessitat d’ampliar elcapital aportat pels accionistes. En el mateix període, les empreses normals van incremen-tar la facturació el 17%, creixement molt superior al que les empreses podien finançar ambfons propis (que era del 10,1%).1.3 Anàlisi estratègicaDes del punt de vista estratègic, el 99% de les empreses gasela considerava que el seuavantatge competitiu girava al voltant dels sis factors següents, ordenats de major a menorimportància: direcció estratègica i decisions d’inversió, qualitat i productivitat, innovació,internacionalització, recursos humans i formació i comercialització.Aquest ordre de prioritats és rellevant i el fet que situessin en primer lloc la direcció estra-tègica i les decisions d’inversió és coherent, ja que qualsevol dels altres cinc factors implicaprendre decisions que tenen un component estratègic i/o d’inversió. D’entre les estratègiesdestacava especialment la diversificació, tant de productes com de mercats, practicada pel60% de les empreses. La prioritat d’aquest factor atorgava una importància cabdal a la figu-ra de l’emprenedor, les seves aptituds i les seves actituds, a l’hora de determinar l’èxit d’unprojecte empresarial.El binomi qualitat-productivitat va ser destacat com al segon factor més rellevant per gua-nyar competitivitat. El fet que més del 70% disposessin d’una certificació ISO de la sèrie9000, mentre que només un 5% de les empreses industrials catalanes en tenien, mostravaque les gaseles apostaven fortament per la qualitat. A més, una de cada dues aplicava po-lítiques de protecció mediambiental. El 95% estaven tant o més automatitzades que elscompetidors i subcontractaven el 26% de la producció, xifra lleugerament superior al 22%del conjunt de la indústria catalana, cosa que revelava que aquestes empreses posavenmolt d’èmfasi en la productivitat. Com a conseqüència de tot això, el percentatge de devo- SÍNTESI DE L’ESTUDI SOBRE EMPRESES GASELA 19941997 45
  • 46. lució de productes era de l’1,07%, una xifra significativament inferior a l’1,89% del conjunt de la indústria. En tercer lloc, aquelles gaseles relacionaven el seu èxit competitiu amb la innovació en el sentit més ampli. Dedicaven una mitjana del 2,44% de les seves vendes a R+D i, com a resul- tat d’això, el 35% de la seva xifra de negoci provenia de la venda de productes nous, mentre que al conjunt de la indústria aquest percentatge era del 13%. Les empreses gasela estaven internacionalitzades, cosa que es posava de manifest en el fet que efectuaven, de mitjana, el 30% de les seves vendes a l’exterior. A més, un 26% de les ga- seles tenien filials comercials a l’estranger i un 13% en tenien de productives, percentatges que eren molt superiors als del conjunt de la indústria catalana. La política de recursos humans i l’aposta per la formació eren el cinquè factor decisiu per la competitivitat empresarial de les gaseles. Aquestes comptaven, de mitjana, amb un 16% del personal amb titulació universitària, mentre que el conjunt de la indústria tenia el 12,5%. A més, destinaven a formació un 2,4% de la seva massa salarial, percentatge que era més de tres vegades superior al 0,7% que s’estimava per al conjunt de les empreses catalanes. Finalment, les empreses gasela aplicaven una política comercial innovadora que es posava de manifest en una elevada aportació a la promoció de marques pròpies i en la variació de la presentació dels seus productes. 1.4 Perfil Si es consideren totes aquestes característiques, i per tal de simplificar, es pot afirmar que el perfil d’una empresa gasela industrial catalana l’any 1997 era el següent: una PIME, re- lativament jove, independent, de capital nacional, amb gran capacitat per crear llocs de treball, molt rendible, molt flexible, que invertia molt, que generava un elevat flux de caixa, que reinvertia els beneficis, que tenia capacitat de creixement autosostingut, que havia diversificat els productes i/o els mercats, que tenia la certificació ISO de la sèrie 9000, que respectava el medi ambient, que estava automatitzada, que subcontractava, que innovava i feia R+D, que exportava i que formava els empleats (vegeu figura 2).46 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 47. Figura 2. Perfil de les empreses gasela del període 1994-1997 i model de comportament estratègic, econòmic i financer PERFIL DE LES EMPRESES GASELA Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobar segments en expansió i que es recolzen Tenen una política financera prudent i la major sobre factors d’èxit com ara la innovació, la qualitat, part dels resultats es destinen a l’autofinançament. la internacionalització i la política comercial. Als pocs anys de vida es converteixen en EMPRESES D’ALT CREIXEMENT Aconsegueixen un model de negoci que els proporciona un bon nivell de competitivitat i incrementen molt les vendes (136% en quatre anys). Són empreses molt eficients en la gestió dels actius i de les despeses. Això explica que generin elevats beneficis. Tenen una gran capacitat per a seguir creixent i la seva situació patrimonial i financera és equilibrada, encara que no tan sòlida com la del sector.Font: Elaboració pròpia. SÍNTESI DE L’ESTUDI SOBRE EMPRESES GASELA 19941997 47
  • 48. 2Situació actual de les empresesgasela del període 1994-1997
  • 49. Deu anys després de l’estudi sobre les empreses gasela dels anys 1994-1997, és normal preguntar-se: • Què ha passat amb aquestes empreses? • Quantes d’aquestes empreses continuen sent companyies en una “bona salut” empre- sarial, quantes han esgotat les possibilitats del seu negoci, no han sabut adaptar-se als canvis (nous productes, noves demandes, nous mercats, etc.) i/o s’han vist obligades a abandonar el seu projecte industrial? • En quin punt del cicle de vida es troben les empreses que continuen actives? Encara experimenten altes taxes de creixement de les vendes? Com es detallarà més endavant, les empreses que van ser gasela fa deu anys han sobrevis- cut en un alt percentatge i han augmentat la seva facturació, però a un ritme menor que el total industrial. No obstant això, s’han mostrat molt més creadores d’ocupació que la mitjana del sector manufacturer. Taula 3. Estat actual de les empreses gasela del període 1994-1997 Estat Nombre d’empreses % 1 Activa 190 74,8 2 Concurs 11 4,3 3 Absorbida 21 8,3 2 Extingida 21 8,3 4 Dissolta 9 3,5 5 Fallida 2 0,8 Total 254 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. La taula 3 mostra que tres de cada quatre empreses gasela de fa deu anys continuen actives en l’actualitat cosa que, en principi, és una bona notícia. Un 8,3% han estat absorbides per altres societats. Aquesta situació no necessàriament s’ha d’interpretar de forma negativa. El fet de ser gaseles, en ocasions, les fa atractives per a d’altres empreses que volen créixer ràpidament a base d’adquisicions. Això sembla que es posa de manifest amb el fet que 16 de les 21 gaseles que van ser absorbides tenien beneficis en el seu darrer exercici abans de cessar l’activitat independent. Per tant, si es consideren les gaseles que continuen actives i se’ls sumen les absorbides amb beneficis, es pot dir que un 81,1% dels negocis de crei-50 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 50. xements més elevats fa deu anys han experimentat una evolució positiva. Aquesta xifraconcorda amb l’equivalent per a totes les empreses industrials catalanes5, un 81,5%.Tal com es pot veure a la figura 3, a més de les empreses absorbides (32,8%), d’entre les queno consten com a actives, cal distingir les situacions següents: • Un 17,2%, tot i seguir actives, es troben en situació concursal, cosa que pot acabar en el tancament de l’empresa però que també pot finalitzar en una recuperació de l’activitat normal. • La resta, el 50%, han cessat la seva activitat totalment, sigui per extinció, per dissolució o per fallida. Tal com es deia en l’estudi que les va identificar, aquestes empreses eren dinà- miques i rendibles en un període determinat, però aquests atributs no són suficients per considerar que són millors que altres ni, per suposat, per pensar que siguin infalibles.Figura 3. Estat de les empreses gasela del període 1994-1997 no actives al 2007Percentatges 3,1 Fallida Dissolta 14,1 17,2 Concurs Extingida 32,8 32,8 AbsorbidaFont: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.2.1 Característiques generals de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives en l’actualitatTot seguit, s’analitzen les característiques generals de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen la seva activitat productiva amb normalitat.La distribució per sectors de les empreses dinàmiques de finals dels noranta que continuenamb la seva activitat empresarial deu anys després és molt semblant a la del període 1994-1997 (vegeu taula 4 i figura 4). La diferència més rellevant és la que s’observa en el sectortèxtil, on més de la meitat de les empreses amb creixement elevat fa deu anys ja no sónactives, fet que ha reduït el pes d’aquest sector de l’11% al 7% actual. L’altre sector que haperdut un nombre significatiu d’empreses és el de la metal·lúrgia i els productes metàl·licsja que 10 han deixat de produir, però aquesta davallada no es veu reflectida en el pes rela-5 El percentatge de totes les empreses industrials catalanes que eren activen el 1997 i que continuen actives el 2007 o que hagin estatabsorbides amb beneficis en aquest mateix període està calculada amb dades del SABI. SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 51
  • 51. tiu d’aquest sector sobre el total. Els segueixen els sectors de material elèctric, electrònica i informàtica i el de maquinària i equips que han vist reduït el nombre d’empreses actives en 8 i 7, respectivament. La diferència és que, mentre que l’últim ha guanyat pes relatiu (del 15% al 16%), el primer, el de material elèctric, ha passat de representar el 7% sobre el total el 1997 al 5% actual. La resta de sectors també han experimentat reduccions en el nombre d’empreses operatives, però han estat menors. Taula 4. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives el 2007 Nombre Última xifra Facturació d’empreses % de facturació % mitjana actives (milers euros) (milers euros) Sector 1 Productes alimentaris 11 6 221.210 4 20.110 Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 14 7 190.843 3 14.680 Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 12 6 153.472 3 12.789 Sector 4 Indústria química 26 14 1.230.590 21 47.330 Sector 5 Cautxú i plàstics 21 11 271.972 5 12.951 Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 34 18 599.685 10 18.172 Sector 7 Maquinària i equips 30 16 445.621 8 14.854 Sector 8 Material elèctric, electrònica i informàtica 10 5 1.048.229 18 104.823 Sector 9 Material de transport 19 10 1.386.240 24 72.960 Sector 10 Altres 13 7 290.658 5 22.358 Total 190 100 5.838.520 100 30.729 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Figura 4. Evolució del nombre d’empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives segons sector d’activitat el 2007 Nombre d’empreses 45 40 35 30 25 20 15 10 Gaseles 1997 5 0 Empreses actives 2007 Sector 1 Sector 2 Sector 3 Sector 4 Sector 5 Sector 6 Sector 7 Sector 8 Sector 9 Sector 10 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.52 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 52. Les empreses actives han ingressat un total de 5.838 milions d’euros6, xifra que es tradueixen una facturació mitjana de més de 30 milions d’euros per empresa. Cal destacar, però, queaquest valor mitjà presenta un alt grau de dispersió sectorial. Així, per exemple, la facturaciómitjana de les empreses que formen el sector de material elèctric, electrònica i informàticaascendeix quasi a 105 milions d’euros, mentre que les que pertanyen als sectors de paper,edició i arts gràfiques i de cautxú i plàstics no superen els 13 milions.L’assignació d’una empresa a una província es determina pel municipi on té la seu social.Encara que algunes empreses tenen més d’un establiment, aquesta informació no s’incor-pora a la classificació atès que no està disponible al Registre Mercantil, la base de dadesprincipal utilitzada per a la realització d’aquest estudi.Taula 5. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives segons la província on tenen la seusocial el 2007 Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % actives actives actives actives actives Sector 1 Productes alimentaris 10 91 1 9 0 0 0 0 11 100 Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 14 100 0 0 0 0 0 0 14 100 Paper, edició i arts Sector 3 12 100 0 0 0 0 0 0 12 100 gràfiques Sector 4 Indústria química 22 92 2 8 0 0 0 0 24 100 Sector 5 Cautxú i plàstics 14 70 6 30 0 0 0 0 20 100 Metal·lúrgia i Sector 6 32 94 1 3 1 3 0 0 34 100 productes metàl·lics Sector 7 Maquinària i equips 22 73 5 17 2 7 1 3 30 100 Material elèctric, Sector 8 electrònica i 9 90 1 10 0 0 0 0 10 100 informàtica Sector 9 Material de transport 15 83 3 17 0 0 0 0 18 100 Sector 10 Altres 10 77 3 23 0 0 0 0 13 100 Total 160 86 22 12 3 2 1 1 186 100Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.Com era d’esperar, la distribució territorial de les empreses gasela del 1994-1997 no ha can-viat gaire en els últims deu anys. S’han detectat quatre empreses actives que han traslladatel seu domicili fora de Catalunya, raó per la qual el total és de 186 i no de 190. La granmajoria, igual que fa deu anys, continuen operant a la província de Barcelona, un 86% deltotal. Per sectors, aquest percentatge arriba al 100% en el tèxtil, cuir i confecció (igual quefa deu anys) i en el paper, edició i arts gràfiques (el percentatge corresponent al 1994-1997era del 88% de les empreses del sector). La província de Girona continua tenint un paper6 Les xifres de facturació corresponen a l’any 2007 per al 93% de les empreses actives. Per a la resta, s’ha agafat l’últim any disponible en elSABI. Així, per a 10 empreses, són dades del 2006 i una empresa només ha publicat dades fins al 2005. Per a només dues de les 190 empresesactives no es disposa de cap dada del període analitzat (2004-2007). SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 53
  • 53. destacat (un 11% de les empreses el 1994-1997 i un 12% el 2004-2007), especialment elevat en el sector de cautxú i plàstics (30% en els dos períodes). En canvi, Lleida i Tarragona, que el 1994-1997 tenien només quatre gaseles cadascuna, han disminuït el seu pes en el total d’empreses que segueixen actives. Taula 6. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives per trams de facturació el 2007 Menys de 6 De 6 a 12 De 12 a 30 De 30 a 60 Més de 60 TOTAL milions d’euros milions d’euros milions d’euros milions d’euros milions d’euros milions d’euros Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % actives actives actives actives actives actives Productes Sector 1 3 27 4 36 1 9 2 18 1 9 11 100 alimentaris Sector 2 Tèxtil, cuir i 5 38 4 31 2 15 2 15 0 0 13 100 confecció Paper, edició i Sector 3 1 8 7 58 3 25 1 8 0 0 12 100 arts gràfiques Sector 4 Indústria química 3 12 6 23 8 31 4 15 5 19 26 100 Sector 5 Cautxú i plàstics 7 33 7 33 5 24 2 10 0 0 21 100 Metal·lúrgia Sector 6 i productes 10 30 8 24 9 27 4 12 2 6 33 100 metàl·lics Maquinària i Sector 7 10 33 9 30 7 23 2 7 2 7 30 100 equips Material elèctric, Sector 8 electrònica i 3 30 2 20 3 30 0 0 2 20 10 100 informàtica Sector 9 Material de 2 11 0 0 3 16 6 32 8 42 19 100 transport Sector 10 Altres 3 23 4 31 4 31 1 8 1 8 13 100 Total 47 25 51 27 45 24 24 13 21 11 188 100 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. El total és de 188 degut a que dues empreses no tenen dades dipositades recents. Les empreses que van ser gaseles durant el període 1994-1997 i segueixen actives en l’actu- alitat són ara més grans, tal com era d’esperar en un col·lectiu caracteritzat per altes taxes de creixement. Fa deu anys, el col·lectiu d’empreses industrials molt dinàmiques estava format principalment per petites i mitjanes empreses atès que més de la meitat facturaven menys de 6 milions d’euros, mentre que només el 5% generaven vendes superiors als 60 milions d’euros. En l’actualitat, la distribució de les empreses actives per trams de facturació està molt més igualada. Entre el 1997 el 2007, les empreses més petites han passat de represen- tar el 53% a suposar el 25% a causa de l’efecte de la inflació i al seu propi creixement, si bé probablement també és el tram de facturació on hi ha hagut més mortalitat empresarial en aquests deu anys. El pes de les empreses més grans al llarg d’aquest període ha evolucionat en direcció contrària, és a dir, ha experimentat un increment notable. Així, si el 1997 només un 12% de les empreses classificades com a gasela facturaven més de 30 milions d’euros, el 2007 ja representen una quarta part de totes les empreses que continuen actives.54 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 54. Per sectors, el de material de transport continua tenint la proporció interna d’empresesgrans més elevada. El percentatge d’empreses amb facturació superior als 30 milions d’eu-ros ha passat del 41% el 1997 al 74% actual. La indústria química és la segona amb unaproporció interna d’empreses grans més elevada, un 35% enfront del 19% de fa deu anys.Contràriament, els sectors de paper, edició i arts gràfiques i el de cautxú i plàstics continuensent dos dels que tenen menor concentració d’empreses que pertanyen als últims trams defacturació. No obstant això, mentre que la proporció d’empreses grans del primer d’aquestssectors ha evolucionat a la baixa (del 12% el 1997 fins al 8% el 2007), la del segon s’ha mul-tiplicat per 2,5, que ha passat del 4% el 1997 al 10% en l’actualitat.Entre el 2004 i el 2007, el conjunt de les empreses actives ha experimentat un increment dela facturació del 16%, molt per sota del creixement del 136% registrat entre el 1994 i el 1997i també inferior al creixement mitjà de la indústria, el qual va ser del 19% segons dades del’Enquesta Industrial d’Empreses. Això indica que, en general, els negocis que fa deu anyseren gaseles i que continuen amb la seva activitat es troben en l’actualitat en una fase mésmadura de creixement.Taula 7. Variació mitjana de la facturació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesPercentatges 1994-1997 1997-2007 2004-2007 Sector 1 Productes alimentaris 197 56 4 Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 105 14 –14 Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 123 107 36 Sector 4 Indústria química 148 592 14 Sector 5 Cautxú i plàstics 133 59 19 Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 135 129 16 Sector 7 Maquinària i equips 136 172 11 Material elèctric, electrònica i Sector 8 147 49 0 informàtica Sector 9 Material de transport 131 255 14 Sector 10 Altres 94 302 22 Total 136 240 16Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.De fet, una anàlisi més detallada revela que només set de les 190 empreses actives (el 3,7%)serien classificades actualment com a gaseles, segons els criteris adoptats per Hernández etal. (1999). Aquestes pertanyen a diversos sectors com ara el de paper, edició i arts gràfiques,el de cautxú i plàstic o la metal·lúrgia i productes metàl·lics. A més, s’observa que les sevesvendes no han crescut de forma estable i ininterrompuda al llarg dels deu anys analitzats,sinó que han experimentat variacions molt significatives7, tal com es pot veure a la figura 5.Només una de les 190 empreses gasela del període 1994-1997 figura també a la llista d’em-7 Les taxes de variació anual de les vendes de les set empreses oscil·la entre el –25% (una reducció important) i el 224% (un creixementsignificatiu). SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 55
  • 55. preses d’alt creixement del període 2004-2007 que s’analitzen a la segona part d’aquest tre- ball. Es tracta d’una firma dedicada a l’edificació d’obres industrials i arquitectòniques amb prefabricat de formigó i és possible que la seva senda expansiva al llarg d’aquest llarg pe- ríode de temps s’expliqui, en part, per l’evolució molt positiva del sector de la construcció. Figura 5. Tres exemples de taxes de variació de la xifra de vendes d’empreses que van ser gaseles el 1994-1997 i que tornen a presentar altes taxes de creixement el 2004-2007 Percentatges 60 50 40 30 20 10 0 –10 –20 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Taula 8. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives per trams d’ocupació el 2007 De 0 a 10 De 11 a 50 De 51 a 100 De 101 a 250 Més de 250 Total treballadors treballadors treballadors treballadors treballadors Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % Productes Sector 1 1 9 7 64 0 0 2 18 1 9 11 100 alimentaris Tèxtil, cuir i Sector 2 2 15 4 31 3 23 2 15 2 15 13 100 confecció Sector 3 Paper, edició i 0 0 6 50 2 17 4 33 0 0 12 100 arts gràfiques Sector 4 Indústria química 1 4 7 27 11 42 5 19 2 8 26 100 Sector 5 Cautxú i plàstics 0 0 13 62 6 29 2 10 0 0 21 100 Metal·lúrgia Sector 6 i productes 2 6 14 44 8 25 8 25 0 0 32 100 metàl·lics Maquinària i Sector 7 equips 2 7 12 40 11 37 3 10 2 7 30 100 Material elèctric, Sector 8 electrònica i 1 11 3 33 2 22 1 11 2 22 9 100 informàtica Sector 9 Material de 0 0 3 16 4 21 5 26 7 37 19 100 transport Sector 10 Altres 0 0 10 77 2 15 0 1 8 13 100 Total 9 5 79 42 49 26 32 17 17 9 186 100 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. El total és de 186 empreses degut a que 4 no tenen dades recents d’ocupació.56 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 56. L’evolució de la facturació mitjana sectorial al llarg del període 2004-2007 varia entre el–14% del sector tèxtil, cuir i confecció, derivat de la crisi estructural que pateix, i el 36% cor-responent a la indústria del paper, edició i arts gràfiques. La resta de sectors han experimen-tat uns increments en la xifra de negoci entre el 10 i el 20%. La facturació de les empresesalimentàries, que entre el 1994 i el 1997 van experimentar el creixement més elevat (197%),ha incrementat de forma molt modesta, només un 4%, en el període 2004-2007. Finalment,la facturació mitjana de les empreses del sector de material elèctric, electrònica i informàti-ca no ha variat en el període analitzat.El col·lectiu d’empreses que van ser gaseles i que ara segueixen actives ha augmentat lleu-gerament la seva dimensió en termes d’ocupació. Igual que fa deu anys, la majoria de lesempreses actives continuen pertanyent al col·lectiu de les pimes, encara que s’observa untraspàs de part de les empreses petites al grup de les mitjanes. Les empreses petites hanpassat de representar un 62% fa deu anys a un 47% en l’actualitat. Les mitjanes han passatdel 31% al 43% i les grans, del 7% al 9%. Aquestes dades són rellevants perquè confirmenel que ja s’havia vist amb l’anàlisi per trams de facturació, però amb més consistència ja queles dades d’ocupació no estan afectades per les variacions en el nivell de preus.El sector amb un major percentatge d’empreses actives grans en termes d’ocupació és el dematerial de transport, que és també el sector amb més proporció interna d’empreses gransdes de l’òptica de la facturació. El pes dels negocis de petita dimensió és més elevat, senseconsiderar el grup d’altres, en el sector de productes alimentaris, seguit pel de cautxú iplàstics. El 73% de les empreses alimentàries i el 62% de les quals pertanyen a les indústriesde cautxú i plàstics tenen menys de 50 treballadors. El sector químic, que fa deu anys escaracteritzava per una gran proporció d’empreses petites segons l’ocupació i a la vegadaera un dels sectors amb més gaseles amb elevada facturació, és ara una de les branquesamb major proporció d’empreses mitjanes, juntament amb la de metal·lúrgia i productesmetàl·lics.Taula 9. Ocupació mitjana en el 2007 i variació percentual entre el 1997 i el 2007 Nombre de treballadors Variació % de locupació mitjana 1997-2007 Sector 1 Productes alimentaris 79 146,9 Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 94 4,4 Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 87 –14,7 Sector 4 Indústria química 108 63,6 Sector 5 Cautxú i plàstics 55 -8,3 Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 64 28,0 Sector 7 Maquinària i equips 72 38,5 Sector 8 Material elèctric, electrònica i informàtica 365 54,7 Sector 9 Material de transport 225 23,0 Sector 10 Altres 56 9,8 Total 106 29,3Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 57
  • 57. Els sectors de material elèctric, electrònica i informàtica; de material de transport i d’in- dústria química són els que tenen una major dimensió mitjana en termes d’ocupació i són també els que facturen per sobre dels 1.000 milions d’euros anualment. A l’altre extrem, es troben els sectors de cautxú i plàstics i de metal·lúrgia i productes metàl·lics, amb una ocupació molt per sota de la mitjana total. Les empreses gasela de finals dels noranta tenien una plantilla mitjana de 82 treballadors. Deu anys després, l’ocupació mitjana se situa en 106 empleats, cosa que representa un in- crement de gairebé el 30%. Per al conjunt de la indústria catalana, segons l’Enquesta In- dustrial d’Empreses, l’ocupació ha disminuït entre el 1997 i el 2007 un 7,2%. Tot i que les magnituds no són estrictament comparables, es pot afirmar que les empreses que van ser gaseles a finals del noranta i segueixen actives encara generen més ocupació que la resta d’empreses industrials. No obstant això, cal destacar que la xifra d’ocupació mitjana per sectors ha evolucionat de forma desigual segons els sectors. Les empreses que pertanyen als sectors de paper, edició i arts gràfiques i de cautxú i plàstics han reduït el nombre de treballadors de mitjana en un 14,7%, el primer, i un 8,3% el segon. La resta de sectors han experimentat increments en el nombre d’ocupats per empresa que varien entre el 4,4% en el sector tèxtil, cuir i confecció i el 146,7% en el de productes alimentaris. El segon sector amb un increment més notable de l’ocupació per empresa, un 63,6%, ha estat la indústria química. Taula 10. Creixement de l’ocupació entre el 2004 i el 2007 a les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives Percentatges Sector 1 Productes alimentaris 6 Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció –12 Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 20 Sector 4 Indústria química –2 Sector 5 Cautxú i plàstics 9 Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3 Sector 7 Maquinària i equips 3 Sector 8 Material elèctric, electrònica i informàtica 16 Sector 9 Material de transport 7 Sector 10 Altres 2 Total 5 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Les empreses gasela de fa deu anys experimentaven unes taxes de creixement de l’ocupa- ció en el període 1994-1997 entre el 34% (la indústria química) i el 95% (el sector alimen- tari). De mitjana, una empresa gasela incrementava en més de dos terços la seva plantilla en tres anys. Entre el 2004 i el 2007 les empreses que continuen actives han augmentat el nombre d’empleats (de mitjana) en un 5%, cosa que posa de manifest un alentiment, de forma anàloga al que s’ha vist en quadres anteriors. No obstant això, cal tenir en compte58 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 58. que l’ocupació a la indústria catalana, segons l’Enquesta Industrial d’Empreses, ha disminuïtun 7,5% en el mateix període.Els dos sectors que presenten uns percentatges d’increment de les seves plantilles més altsen el període de referència són el de paper, edició i arts gràfiques, amb un 20%, i el de mate-rial elèctric, electrònica i informàtica, amb un 16%. En sentit contrari, el sector del tèxtil, cuiri confecció i la indústria química han experimentat una baixada en l’ocupació en un 12% ien un 2%, respectivament.2.2 Anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives en l’actualitatEn aquest apartat es fa una anàlisi dels comptes de les empreses gasela catalanes del perí-ode 1994-1997 que segueixen actives l’any 2007 (vegeu taula 3) per tal de conèixer la sevasituació patrimonial, financera i econòmica actual. L’anàlisi patrimonial inclou aspectescom ara l’endeutament i la capitalització. L’anàlisi financera es refereix a la solvència a curttermini, la gestió dels terminis de cobrament i pagament i la gestió dels actius. L’anàlisi eco-nòmica consisteix a avaluar la capacitat de generar beneficis i la rendibilitat. Amb aquestesanàlisis es pot diagnosticar la situació actual d’aquestes empreses i la seva evolució des del’any 1997 fins a l’any 2007.S’ha fet una anàlisi economicofinancera deu anys després tot utilitzant les dades que pro-porciona la base de dades SABI i així s’ha pogut accedir a dades fins a l’any 2007 de lesempreses gasela catalanes del període 1994-1997. En concret, la informació analitzada sónels balanços de situació i els comptes de pèrdues i guanys.Atès que la informació utilitzada és anterior a l’any 2008, en què va haver un canvi de PlaGeneral de Comptabilitat (PGC), s’ha optat per utilitzar la terminologia del PGC vigent finsa finals del 2007.Tot i el potencial descriptiu i de diagnòstic de les anàlisis efectuades, cal fer algunes conside-racions prèvies. En primer lloc, no es pot deixar de banda que el període analitzat (de l’any1997 fins a l’any 2007) coincideix amb uns anys de bonança econòmica que no s’han vistinterromputs fins a l’any 2008. Això pot explicar que l’evolució de les empreses analitzadessigui més favorable que la del període 2008 i 2009. En no disposar dels comptes del 2008 enel moment de realitzar aquest estudi, no s’han considerat els efectes de la recessió.L’anàlisi economicofinancera presenta diverses limitacions que cal considerar abans detreure conclusions basades en les dades obtingudes: • La matèria primera de l’anàlisi són els comptes anuals que les empreses han dipositat al Registre Mercantil. Es tracta de la informació financera que l’empresa ha declarat de forma oficial. Per tant, és informació històrica que pot tenir alguna diferència en relació amb el que va ocórrer realment. A més, per a l’anàlisi present el moment “actual” correspon al SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 59
  • 59. 2007, que és el darrer any sobre el qual hi ha dades disponibles. Atesos els canvis en l’en- torn econòmic i financer transcorreguts entre el 2007 i el 2009, és possible que la situació actual real de les empreses analitzades sigui molt diferent a la que es descriu aquí. • Part de la informació que apareix en la comptabilitat té valoracions que estan molt allu- nyades de la realitat. Això afecta sobretot els immobles (que comptablement es valoren al menor del preu d’adquisició o preu de mercat) i als intangibles generats internament que no es valoren (imatge, xarxes de clients, marques...). • Hi ha empreses que fan activitats que corresponen a diversos sectors, per la qual cosa no és possible assimilar-les a un sol sector d’activitat. En les anàlisis efectuades s’ha ubicat cada empresa dins del sector principal d’activitat i no s’han considerat els sectors secundaris. • Hi ha sectors en els quals es poden donar circumstàncies que no permeten que les dades siguin comparables. Per exemple, en un sector molt intensiu en actiu fix, és molt diferent el balanç d’una empresa acabada de crear i que, per tant, tot just acaba d’adquirir els terrenys, edificis, etc., al balanç d’una empresa centenària que potser té una part de l’im- mobilitzat totalment amortitzat i valorat a cost històric. Un altre factor de diferenciació pot provenir del fet que se subcontractin més o menys parts del procés productiu. • Pot mancar homogeneïtat en la informació de les diferents empreses analitzades a causa de les diferents polítiques comptables pel que fa a normes de valoració de les transac- cions efectuades. Per exemple, les polítiques comptables relatives a l’amortització de l’immobilitzat, al càlcul de provisions, a l’activació de l’R+D... poden ser molt diferents segons l’empresa de què es tracti. També convé esmentar que al llarg de l’anàlisi s’utilitzaran valors òptims per a diferents ràtios. Aquests valors òptims s’han de considerar amb precaució ja que han d’adaptar-se a cada cas concret ja que poden variar molt en funció de característiques com ara el sector en el qual opera l’empresa. 2.2.1 Anàlisi patrimonial L’anàlisi del balanç permet obtenir un diagnòstic clar de la situació patrimonial (inversió, endeutament i capitalització) i de la solvència a curt termini. D’aquesta forma, es pot saber en què inverteixen les empreses, si estan suficientment capitalitzades i si podran atendre els deutes a curt termini. 2.2.1.1 Estructura de la inversió Les empreses industrials es caracteritzen per necessitar importants inversions en actiu fix (terrenys, naus industrials, maquinària, elements de transport...) per poder desenvolupar la seva activitat. Per això, aquestes inversions són més significatives que les de les empreses comercials o de serveis. Al llarg de la darrera dècada, les empreses gasela del 1994-1997 han anat augmentant sig- nificativament les seves inversions en actiu fix (vegeu taula 11). En canvi, el pes relatiu dels estocs i clients ha disminuït.60 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 60. Taula 11. Composició de l’actiu de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesPercentatges 1997 2002 2007 Actiu fix 32,20 38,05 41,00 Existències 16,90 14,25 12,88 Realitzable (clients...) 47,10 43,03 42,65 Disponible 3,80 4,68 3,47 Total 100,00 100,00 100,00Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.2.2.1.2 Estudi de la solvènciaL’avaluació de la solvència a curt termini permet comprovar si l’empresa es troba en unabona posició per poder atendre els deutes a curt termini. Per avaluar la solvència a curttermini és d’utilitat la ràtio següent: Actiu circulant Liquiditat = Deutes a curt terminiAquesta ràtio, en general, es considera que ha de ser major que 1 i, si és possible, al voltantd’1,5. Si és reduït pot ser un símptoma de liquiditat insuficient per atendre els deutes a curttermini. En canvi, si és massa elevat pot indicar una infrautilització dels actius corrents. A lafigura 6 es comprova que les empreses gasela han anat millorant la seva liquiditat al llargdels anys fins a situar-se en una posició l’any 2007 en la qual els actius corrents superenàmpliament els deutes a curt termini.Figura 6. Ràtio de liquiditat de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 1,65 1,61 1,60 1,55 1,51 1,50 1,45 1,40 1,38 1,35 1,30 Empreses gasela actives 1,25 Ràtio de referència 1997 2002 2007Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 61
  • 61. 2.2.1.3 Estructura del finançament L’avaluació de l’endeutament permet comprovar si els recursos obtinguts per l’empresa mantenen un equilibri adequat entre finançament propi i aliè i entre finançament a curt termini i a llarg termini. El finançament de les empreses gasela, que ja era molt sanejat l’any 1997, encara s’ha enfor- tit més amb un increment dels recursos propis i dels deutes a llarg termini (vegeu figura 7). Per tant, es tracta d’empreses amb una estructura financera molt sòlida ja que amb el pas dels anys han anat reduint el deutes a curt. Figura 7. Estructura del finançament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives Percentatges 100 80 41,1 36,6 49,0 0,6 1,8 60 1,6 16,8 20 8,9 40 Deutes a curt termini Provisions 20 40,5 40,3 42,8 Deutes a llarg termini 0 Recursos propis 1997 2002 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Altres indicadors per a l’avaluació de l’endeutament són els següents: Total deutes Endeutament = Passiu Aquesta ràtio, en termes generals, s’ha de situar entre 0,5 i 0,6; ja que si és molt reduïda és un símptoma de descapitalització. En canvi, si és massa elevada pot ser difícil rendibilitzar suficientment els fons dels accionistes. Deutes a curt termini Qualitat deute = Total deutes Per tal que el deute sigui de bona qualitat és important que el valor de la ràtio anterior sigui reduïda. Una altra ràtio que convé utilitzar és la que mesura el pes de les despeses financeres en re- lació amb les vendes, que com més reduïda sigui menor serà l’impacte de l’endeutament en62 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 62. el compte de pèrdues i guanys de l’empresa. Es tracta d’una ràtio que depèn no solamentde la política financera de l’empresa, sinó també dels tipus d’interès de mercat. Actualment,es considera adequat que el valor d’aquesta ràtio estigui al voltant de 0,015; és a dir, 1,5%: Despeses financeres Despeses financeres sobre vendes = VendesA la taula 12, s’acompanyen els valors d’aquestes ràtios per a les empreses gasela. El totalde l’endeutament està estabilitzat amb tendència a reduir-se, cosa que és positiva. A més,la qualitat del deute també ha anat millorant al llarg dels anys i les despeses financeres so-bre vendes no són massa elevades. Per tant, l’endeutament de les empreses gasela semblaprou sanejat.Taula 12. Ràtios d’endeutament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 1997 2002 2007 Endeutament 0,59 0,56 0,57 Qualitat del deute 0,82 0,84 0,65 Despeses financeres sobre vendes 0,016 0,0198 0,0187Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.2.2.2 Gestió dels actius2.2.2.1 Rotació dels actiusL’avaluació de la gestió dels actius permet avaluar si l’empresa és eficient en el seu ús. Per aaixò es poden utilitzar ràtios com les següents: Vendes Rotació actiu fix = Actiu fix Vendes Rotació actiu circulant = Actiu circulantAquestes ràtios permeten estudiar l’eficiència amb què es gestionen els actius. La situacióideal és que les ràtios de rotació augmentin. Així, cada vegada es precisarà una inversió me-nor en actiu per al desenvolupament de l’activitat. Per tant, en tenir menys actius hi hauràmenys finançament, o sigui menys deutes i menys capitals propis, i més eficient podrà serl’empresa. A la figura 8 es pot visualitzar que les empreses gasela perden eficiència en lagestió dels seus actius, tant els fixos com els circulants, ja que les rotacions van disminuintal llarg dels anys. SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 63
  • 63. Figura 8. Ràtios de rotació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 5 4,63 4,5 4 3,5 3,18 3 2,73 2,5 2 2,2 1,95 1,9 1,5 1 0,5 Rotació actiu fix 0 Rotació actiu circulant 1997 2002 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. 2.2.2.2 Terminis d’estocs, clients i proveïdors L’avaluació dels terminis permet comprovar si l’empresa gestiona adequadament els seus estocs, clients i proveïdors. Per a això es poden utilitzar les ràtios següents: Existències Termini de les existències = Cost de vendes diari Clients Termini de cobrament = Venda diària La venda diària és la venda anual dividida per 365. Per tal que l’actiu circulant sigui gestionat amb la màxima eficiència i es redueixin les necessitats de finançament és convenient que les dues ràtios anteriors tinguin un valor tan reduït com es pugui. En canvi, el termini de paga- ment, com més elevat sigui, més fàcil ho tindrà l’empresa per finançar el seu circulant: Proveïdors Termini de pagament = Compra diària La compra diària és la compra anual dividida per 365. També és de gran utilitat l’anàlisi del cicle de maduració i el cicle de caixa. El cicle de madu- ració és el termini, en dies, que transcorre des que es compra la matèria primera fins que es cobra del client. L’ideal és que aquest termini sigui tan curt com es pugui ja que així les necessitats financeres de l’empresa seran menors. En les empreses comercials, com els su- permercats per exemple, aquest cicle és molt curt i dura uns quants dies, ja que no hi ha producció, la venda es fa ràpidament i els clients solen pagar al comptat. En canvi, en les em- preses industrials aquest cicle és molt més llarg i sol perllongar-se durant diversos mesos.64 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 64. El cicle de caixa es calcula a partir de la diferència entre el cicle de maduració i el terminide pagament a proveïdors. El termini de pagament a proveïdors es resta perquè aquesttermini és el finançament automàtic que se n’obté. Per tant, el cicle de caixa indica els diesdel cicle d’explotació que cal finançar.En aquells sectors en què el cicle de caixa és molt favorable, el creixement sol generar so-brants de liquiditat, que és el contrari del que succeeix en les empreses industrials.A la taula 13 es pot comprovar que les empreses gasela han anat empitjorant la gestió delsterminis, ja que els terminis d’estocs i clients han anat augmentant al llarg dels anys i, encanvi, el termini de proveïdors s’ha anat reduint. Això explica que el cicle de maduraciósigui cada cop més llarg, i l’any 2007 és de quasi sis mesos (177 dies). El resultat explica queaquestes empreses tinguin una major necessitat de finançament del circulant i, com que eltermini de proveïdors es va reduint, el cicle de caixa és cada cop més desfavorable.Taula 13. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuenactives 1997 2002 2007 Termini de les existències 59 72 70 Termini de cobrament 81 102 107 Termini de pagament 84 82 77 Cicle de maduració 140 174 177 (Termini de les existències més termini de cobrament) Cicle de caixa 56 92 100 (Cicle de maduració menys termini de proveïdors)Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.2.2.3 Anàlisi econòmica, de la rendibilitat i del creixement2.2.3.1 Ingressos, despeses i resultatL’anàlisi de la capacitat de tenir beneficis té una gran rellevància atès que tota empresa hade generar riquesa per sobreviure i assolir els seus objectius. Aquesta anàlisi ajuda a enten-dre com es generen els resultats.L’evolució de la xifra de vendes informa del potencial competitiu de l’empresa. Aconseguiruna bona xifra de vendes és un objectiu fonamental. Per avaluar-ho és pot utilitzar la ràtiode les vendes l’últim any sobre les vendes de l’any anterior, que ha de ser més elevat que1 més el percentatge d’inflació.A la figura 9 es comprova que les empreses que van ser considerades gasela l’any 1997 grà-cies al fort increment de vendes que tenien, experimenten dificultats per mantenir el ritmede creixement. Entre les causes que poden explicar aquest fet hi hauria que és més fàcil tenirelevades taxes de creixement en els primers anys de vida de l’empresa quan la dimensió és SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 65
  • 65. molt reduïda. A més, no és fàcil mantenir avantatges competitius importants durant molt de temps. Figura 9. Ràtios d’increment de vendes de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives Vendes últim any / vendes any anterior 1,4 1,28 1,3 1,2 1,1 1,05 1,05 1 0,9 0,8 1997 2002 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. L’evolució dels beneficis també tendeix a decréixer a mesura que passen els anys (vegeu taula 14) tot i que el 2007 encara era un any d’economia en fase expansiva. Entre les causes de la reducció dels beneficis hi hauria l’increment dels consums i d’altres despeses d’explo- tació i les despeses de personal. De tota manera, les empreses analitzades seguien gene- rant un benefici important (5,49% sobre ingressos) l’any 2007. Taula 14. Compte de pèrdues i guanys de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives Percentatges 1997 2002 2007 Ingressos d’explotació 100,00 100,00 100,00 – Consums i altres despeses d’explotació –74,30 –73,60 –75,86 = Valor afegit 25,70 26,40 24,14 – Despeses de personal –13,00 –13,95 –14,03 – Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –3,10 –3,39 –2,81 = BAII (Benefici abans dinteressos i impostos) 9,70 9,05 7,30 + Ingressos financers +1,40 +1,29 +1,76 – Despeses financeres –1,60 –1,85 –1,87 = BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 9,40 8,49 7,19 +/– Resultats activitats extraordinàries 0,00 –0,70 –0,22 = BAI (Benefici abans d’impostos) 9,40 7,79 6,97 – Impost de Societats –2,50 –2,65 –1,49 = Resultat de l’exercici 6,90 5,14 5,49 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.66 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 66. 2.2.3.2 Rendibilitat i palanquejamentPer avaluar la rendibilitat es pot analitzar el rendiment de l’actiu (rendibilitat econòmica) ila rendibilitat dels fons propis (rendibilitat financera): Benefici abans d’interessos i impostos Rendiment de l’actiu = Actiu Resultat Rendibilitat dels fons propis = Recursos propisEl rendiment de l’actiu hauria de ser superior al cost del deute i la rendibilitat financera hade superar el cost d’oportunitat dels accionistes. El cost d’oportunitat depèn de la rendibili-tat que podrien obtenir els accionistes en altres inversions de risc similar.Un dels factors que pot contribuir a millorar la rendibilitat dels fons propis és el palanque-jament financer el qual avalua l’impacte del deute en la rendibilitat: Actiu BAI Palanquejament financer = x Recursos propis BAIIQuan el palanquejament financer és superior a 1, el deute és rendible ja que augmenta larendibilitat dels recursos propis. Això és conseqüència del fet que el rendiment de l’actiusupera el cost del deute. De totes maneres, l’increment del deute només serà recomanablequan l’empresa tingui uns nivells d’endeutament acceptables que permetin augmentar eldeute sense que la solvència estigui en perill.En les dades de la taula 15 es pot comprovar que les empreses gasela han mantingut alllarg dels anys uns nivells de rendibilitat molt elevats, tot i que amb tendència a anar-sereduint. En generar un elevat rendiment de l’actiu i molt superior al cost del deute, el palan-quejament ha estat en tots els anys superior a 1 i, per tant, el deute ha estat rendible per aaquestes empreses.Taula 15. Ràtios de rendibilitat i palanquejament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 1997 2002 2007 Rendiment de l’actiu 14,80% 10,95% 8,18% Rendibilitat dels fons propis 26,00% 18,31% 16,81% Palanquejament financer 2,40 2,76 2,69Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 67
  • 67. 2.2.3.3 Model de creixement Les empreses reeixides es distingeixen, no solament per la seva generació de beneficis i liquiditat, sinó també per la seva capacitat de créixer en vendes i beneficis de forma sòli- da. El creixement equilibrat requereix una bona gestió dels actius, així com una proporció adequada de capital i deute; perquè els beneficis continuïn augmentant. Per tant, un crei- xement equilibrat es caracteritza per: • Un increment de les vendes (V) per sobre de la inflació i dels increments que aconse- gueixen els competidors. • Un augment menor dels actius (A), gràcies a una gestió eficient d’aquests actius. Aques- ta bona gestió permetrà que les inversions necessàries no es disparin. • Un augment encara menor dels deutes (D), gràcies a un increment sostingut de l’auto- finançament i del capital. • Tot això revertirà en un augment molt rellevant dels beneficis (B) com es visualitza a continuació (la mida de les lletres és proporcional a l’increment de la variable que re- presenten): Creixement equilibrat: V A D B El creixement equilibrat és molt diferent a la denominada “mort d’èxit” en la qual l’augment de les vendes va acompanyat d’un creixement descontrolat dels actius a causa d’una defi- cient gestió d’aquests actius, i d’un creixement encara més elevat dels deutes. L’increment dels actius i dels deutes fa créixer les despeses i baixar els beneficis, i a més la situació pa- trimonial i financera de l’empresa s’afebleix. Aquest tipus de creixement sol acabar en una fallida o concurs de creditors: Mort d’èxit: V A D B A la taula 16 es presenten les ràtios de creixement de les empreses analitzades. En tots els anys, els beneficis creixen més que les vendes la qual cosa és favorable. En el darrer any, la reducció dels deutes ha estat un aspecte positiu i en conjunt el creixement pot qualificar-se d’equilibrat. Taula 16. Ràtios de creixement de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives 1997 2002 2007 Vendes darrer any / Vendes any anterior 1,28 1,05 1,05 Actiu darrer any / Actiu any anterior 1,24 1,11 1,00 Deutes darrer any / Actiu any anterior 1,20 1,10 0,95 Benefici darrer any / Benefici any anterior 1,48 1,12 1,20 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.68 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 68. 2.2.4 Anàlisi economicofinancera per sectorsAtesa la influència del sector en l’evolució i situació d’una empresa, s’ha considerat oportúsegmentar les empreses analitzades segons el subsector principal en el qual desenvolupenla seva activitat principal.Si s’analitzen les dades de la taula 17, es pot comprovar que a la majoria de sectors el perfilde les empreses és molt similar al que s’ha descrit en apartats anteriors: • Es tracta d’empreses amb una situació patrimonial sanejada ja que el nivell d’endeuta- ment és força acceptable. • La solvència a curt termini també sembla adequada. • Els increments de vendes són molt menors als que tenien l’any 1997, que superaven el 15% anual. • La rendibilitat és força elevada. • El palanquejament és favorable i, per tant, la utilització de deute incrementa la rendibi- litat dels recursos propis.Tot i així, cal destacar algunes diferències sectorials: • Tèxtil: Les vendes tenen un creixement negatiu i els beneficis també. Per aquest motiu, la rendibilitat, tot i ser positiva, és baixa. • Paper: Són empreses amb una menor solvència a curt termini i amb un volum més ele- vat d’endeutament. En canvi, mantenen una excel·lent capacitat per a incrementar els ingressos i els beneficis. • Químic: Tenen una bona posició patrimonial i financera i mantenen la capacitat de gene- ració de beneficis i rendibilitat. En canvi, el creixement de les vendes es negatiu. • Plàstic: Tot i que les vendes mantenen un bon ritme de creixement, els beneficis es redu- eixen. Cal dir, però, que els nivells de rendibilitat són prou elevats. Les empreses d’aquest sector estan menys capitalitzades. • Maquinària: Tenen una bona posició patrimonial i financera i mantenen la capacitat de generació de rendibilitat. En canvi, el creixement de les vendes i els beneficis és feble. • Material elèctric: Passa el mateix que en el sector tèxtil. A més, el cicle de maduració és molt llarg (302 dies) la qual cosa provoca importants necessitats de finançament del circulant. De tota manera, les empreses d’aquest sector estan molt capitalitzades i tenen una bona posició patrimonial i financera.En els altres sectors (alimentació, metall, material de transport i altres) el diagnòstic estàmolt en línia amb l’efectuat per al conjunt de les empreses analitzades.És interessant analitzar el perfil econòmic i financer de les empreses gasela l’any 1997 enrelació amb les empreses del sector i veure com ha evolucionat en deu anys, fins a l’any2007. A la taula 17 i a les figures 10 i fins a la 14 es pot comprovar que: SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 69
  • 69. Taula 17. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives, per sectors Material Material Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Altres elèctric transport Liquiditat = Actiu corrent / Deutes a curt termini 1,42 2,12 1,07 1,97 1,19 2,26 1,66 1,82 1,41 1,52 Endeutament = Total deutes/ 0,60 0,45 0,68 0,45 0,65 0,60 0,48 0,32 0,60 0,61 Passiu Qualitat del deute = Deutes 0,68 0,76 0,66 0,70 0,80 0,55 0,91 0,44 0,78 0,61 a curt termini / Total deutes Despeses financeres = (Despeses financeres / 1,27% 1,55% 2,17% 1,99% 1,31% 1,38% 0,16% 1,68% 2,18% 2% Vendes) x 100 Rotació actiu fix = Vendes / 2,88 4,24 2,68 2,75 3,43 5,79 5,79 3,95 2,01 2,55 Actiu fix Rotació actiu circulant = 2,13 1,62 2,90 1,64 2,15 1,99 2,24 1,24 2,2 1,94 Vendes / Actiu circulant Termini de les existències = Existències / Cost de vendes 73 150 35 82 74 67 61 198 91 65 diari Termini de cobrament = 104 119 99 98 112 89 104 104 86 112 Clients / Venda diària Termini de pagament = 129 75 75 97 89 67 98 37 80 70 Proveïdors / Compra diària Cicle de maduració (Term. dexistències més 177 269 134 180 186 156 165 302 177 177 term. de cobrament) Cicle de caixa (Cicle de maduració menys termini 48 194 59 83 97 89 67 265 97 107 de proveïdors) Rendiment de l’actiu = (BAII / Actiu) x 100 7,56% 5,13% 4,3% 11,4% 6,43% 6,87% 8,86% 2,35% 5,6% 7,21% Rendibilitat dels fons propis = (Resultat / Recursos propis) 14,79% 5,48% 10,13% 21,9% 11,68% 12,47% 21,10% 3,86% 9,1% 15,56% x 100 Palanquejament financer = (Actiu / Recursos propis) x 2,71 1,59 2,19 2,33 2,84 2,44 2,59 2,02 2,03 2,92 (BAI / BAII) Vendes darrer any / Vendes 1,09 0,99 1,42 0,96 1,18 1,16 1,02 0,76 1,21 1,08 any anterior Actiu darrer any / Actiu any anterior 1,07 1,05 1,17 0,89 1,10 1,04 1,07 0,97 1,20 1,04 Deutes darrer any / Actiu any 1,11 1,06 1,13 0,69 1,19 1,01 1,02 0,85 1,18 1,04 anterior Benefici darrer any / Benefici 1,58 0,49 2,21 1,34 0,89 1,57 1,07 0,57 1,93 1,20 any anterior Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. • L’any 1997, les empreses gasela de la majoria de sectors tenien una bona situació pa- trimonial, però la seva liquiditat era menor que la del sector. Al mateix temps, l’endeu- tament era superior. Per tant, l’any 1997 el balanç de les empreses gasela era una mica més feble que el del conjunt d’empreses dels sectors corresponents. Aquesta situació70 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 70. va anar canviant amb els anys, ja que les empreses gasela tenen estratègies financeres més conservadores i destinen a l’autofinançament la major part dels resultats generats. A conseqüència d’això, l’any 2007, a la majoria de sectors, les empreses gasela disposen de més liquiditat i menys endeutament (vegeu figures 10 i 11). • A la figura 12 es pot visualitzar que l’any 2007 les empreses gasela de la majoria de sec- tors ja no generen un increment de vendes superior a les del seu sector. Això fa pensar que no és fàcil mantenir increments importants en la facturació durant molts anys, sigui perquè desapareixen els avantatges competitius o perquè en anar augmentant la di- mensió de les empreses és més difícil créixer. • La dificultat de seguir tenint elevades taxes de creixement en els ingressos també afecta el rendiment de l’actiu i la rendibilitat dels fons propis. A les figures 13 i 14, es pot com- provar que l’any 2007 les empreses gasela ja no tenen taxes de rendiment i rendibilitat molt superiors a les dels seus sectors respectius.Figura 10. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb lamitjana del sector1997 20072,4 2,4 2 21,6 1,61,2 1,20,8 0,80,4 0,4 0 0 Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transport elèctric transport Liquiditat Gaseles Liquiditat SectorFont: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 71
  • 71. Figura 11. Endeutament (Deutes / Passiu) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector 1997 2007 0,8 0,8 0,7 0,7 0,6 0,6 0,5 0,5 0,4 0,4 0,3 0,3 0,2 0,2 0,1 0,1 0 0 Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transport elèctric transport Endeutament Gaseles Endeutament Sector Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Figura 12. Increment de les vendes dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector 1997 2007 1,6 1,6 1,4 1,4 1,2 1,2 1 1 0,8 0,8 0,6 0,6 0,4 0,4 0,2 0,2 0 0 Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transport elèctric transport Increment vendes Gaseles Increment vendes Sector Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.72 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 72. Figura 13. Rendiment de l’actiu (ROI) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gaseles comparat amb la mitjana del sector1997 200722 2220 2018 1816 1614 1412 1210 10 8 8 6 6 4 4 2 2 0 0 Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transport elèctric transport Rendiment de l’actiu Gaseles Rendiment de l’actiu SectorFont: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.Figura 14. Rendibilitat dels fons propis dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb la mitjana del sector1997 200750 5045 4540 4035 3530 3025 2520 2015 1510 10 5 5 0 0 Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transport elèctric transport Rendibilitat fons propis Gaseles Rendibilitat fons propis SectorFont: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 73
  • 73. 3Aprendre de l’experiènciaempresarial: una revisió dels casosanalitzats en l’estudi anterior
  • 74. 3.1 Introducció Una vegada vistes les característiques generals i les dades economicofinanceres, l’anàlisi de l’evolució de les empreses gasela posteriors als anys de més creixement no seria completa sense un cop d’ull a les seves estratègies. En aquest àmbit, es va considerar que el més profitós seria entrevistar novament les deu empreses que es van tractar en profunditat a l’estudi de 1999 ja que això permetria una riquesa de matisos que difícilment es podria obtenir amb una enquesta a tot el col·lectiu. L’operació va ser un èxit ja que vuit dels deu empresaris van accedir a una entrevista, deu anys després, per parlar de les estratègies encertades que els han portat a l’èxit i/o dels errors comesos i que han servit per aprendre. Les dues empreses que no han pogut ser entrevistades ha estat perquè no s’ha pogut lo- calitzar l’empresari un cop el negoci va cessar (Gamegam)8 o perquè no ha estat possible aconseguir entrevista (Manufactures Max-plàstic)9. 3.2 Casos d’experiències empresarials 3.2.1 Bandalux Industrial: professionalització, innovació i internacionalització Bandalux Industrial, amb seu a Granollers, compta amb més de vint anys d’experiència en l’àmbit del desenvolupament, la fabricació i la comercialització de cortines i altres produc- tes per a la protecció solar i la decoració de finestres. En l’actualitat, l’empresa disposa de més de 30.000 m2 d’instal·lacions repartits entre Granollers, Moraña (Pontevedra) i Romans 8 Gamegam era una empresa de motlles per a la injecció de termoplàstics que treballava, gairebé en exclusiva, per al sector de l’automò- bil. Les seves vendes van créixer molt ràpidament entre el 1994 i el 1996, però després va començar a tenir problemes, segurament lligats a la dificultat, comuna a moltes empreses d’aquesta activitat, de suportar un procés de maduració molt llarg (entre el disseny d’un motlle i el seu lliurament poden passar entre 1,5 i 2 anys). L’empresa va fer fallida el 2003 i part dels actius i de la plantilla van ser adquirits per Construccions Mecàniques Marés, la qual també va fer fallida amb posterioritat. 9 Manufactures Max-plàstic es dedica a la injecció de plàstics i a l’elaboració de muntatges mecànics i electrònics per als sectors de l’elec- trònica de consum i de l’automòbil. Les seves vendes van créixer molt ràpidament fins al 1999, per decréixer en els anys 2000, 2001 i 2002. Posteriorment, han tornat a augmentar si bé a ritmes més moderats que en els anys noranta. Amb la informació del Registre Mercantil, es pot observar que el seu balanç està sanejat, tot i que triga molt a cobrar dels clients. L’empresa segueix activa actualment, si bé l’anàlisi dels seus comptes dipositades deixa veure que té dificultats per mantenir un bon ritme de vendes, de beneficis i de rendibilitat.76 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 75. de Isonzo (Itàlia), on produeix anualment més d’un milió de cortines d’una gran varietat(verticals, tradicionals, venecianes d’alumini i de fusta, estors plegables, plafons lliscants,tendals, etc.) elaborades amb diversos tipus de materials tècnics i decoratius10. El 2008 vafacturar 50 milions d’euros i va donar ocupació a 550 persones.Bandalux Industrial pertany a la família García García, propietària d’altres empreses relacio-nades amb el negoci de les cortines, la decoració i la protecció solar. Tot i que no constituei-xen un grup formalitzat, actuen sota el paraigua de la marca Celtic Group.Figura 15. Evolució de les vendes de Bandalux, 1995-2007Milions d’euros 50 45,49 45 41,01 40 34,15 35 30 25 20 15 10 5 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.Al llarg de l’última dècada, les vendes de Bandalux Industrial han crescut de forma estable isostinguda (vegeu figures 15 i 16). Les altes taxes de creixement (superiors al 35%) que vanobtenir fins al 1998, van donar pas a una etapa d’augments més moderats que no perme-ten qualificar Bandalux com a empresa d’alt creixement, però que, tot i així, són importants.Des de 1998, les taxes de variació anuals han estat sempre superiors al 6,7% i, en quatreocasions, superiors al 20%. Els salts positius més rellevants s’associen amb la introducció denous productes o noves col·leccions (p. ex., l’any 2005 es va introduir la selecció Contract ila col·lecció Textures).A més de les vendes, les dades economicofinanceres també són rellevants ja que els be-neficis ordinaris s’han multiplicat per 1,4 entre el 2004 i el 2007. En aquest mateix període,també ha tingut bones ràtios de rendibilitat financera (27,9% de mitjana) i de rendibilitateconòmica (16,7% de mitjana).Les altes taxes de creixement de vendes de finals dels noranta van anar associades a una es-tratègia que apostava per la qualitat, les contínues inversions, la diversificació de productesi una política comercial basada en l’obertura de nous canals de distribució.10 Els materials van des de teixits d’una àmplia gamma de colors, acabats i composicions, als materials nobles com ara la fusta, als ecolò-gics com el bambú, als dúctils com l’alumini i als innovadors com el Polyscreen®. APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 77
  • 76. Actualment, ven els seus productes al segment d’oficines (26% del total) i al de la llar (74% del total), mitjançant delegacions comercials amb presència de sales permanents d’exposi- ció de producte (showrooms). Aquesta diversificació li ha permès mantenir un creixement continuat de les vendes, tot focalitzant els seus esforços amb mantenir la qualitat, la pun- tualitat i els serveis personalitzats d’assessorament i postvenda que els ha caracteritzat al llarg d’aquests més de 20 anys. Figura 16. Taxes de variació de les vendes de Bandalux, 1995-2007 Percentatges 48,5 50 39,2 40 35,5 30 25,9 24,6 20,5 20,1 20 11,8 10,9 9,4 10 7,9 6,7 0 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Actualment, les estratègies que expliquen els bons resultats de Bandalux giren al voltant de la internacionalització, la innovació i la professionalització. Potenciar i expandir l’estructura comercial no només al territori espanyol, sinó també a Eu- ropa era també un dels reptes estratègics de Bandalux fa deu anys. Avui l’empresa compta amb diverses delegacions nacionals i filials a França, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Portugal. De fet, la internacionalització (productiva, comercial i professional) continua essent una de les claus de l’èxit de Bandalux. Les exportacions representen al voltant del 40% de les vendes totals i la seva destinació principal són el països de la Unió Europea (95%). El segon element clau de l’estratègia competitiva de Bandalux són les innovacions cons- tants tant en l’àmbit de la gestió i l’organització empresarial, com en el desenvolupament i el disseny de nous productes. La necessitat de renovació i millora constant dels productes ve marcada per les actuals tendències arquitectòniques i de decoració, d’una banda, i per les noves normes administratives i mediambientals, de l’altra. Les innovacions i la recerca es fan dintre de l’empresa, que compta amb un departament formalitzat d’R+D. Bandalux ha augmentat el seu esforç d’innovació en els darrers deu anys ja que ha passat de tenir dues persones dedicades a R+D el 1998 a tenir-ne vuit el 2008, a l’hora que les inversions en R+D han passat del 0,5% de les vendes el 1998 a l’1,5% el 2008 i, en termes absoluts, s’han multiplicat gairebé per deu. Els resultats d’aquesta política es veuen en el fet que un 30% dels ingressos anuals provenen de la venda de productes nous i en què l’empresa disposa de diverses patents pròpies.78 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 77. Pel que fa al tercer factor clau, la professionalització, l’empresa es proposa atraure i conser-var persones qualificades11, dinàmiques i proactives, ja que el capital humà motivat i ambopcions de realització personal12 és una garantia per a l’assoliment dels objectius de crei-xement en un entorn altament competitiu i en un sector que passa per moments difícils.Bandalux ha duplicat el percentatge de despeses en formació sobre la massa salarial en elsúltims deu anys. Actualment, l’empresa destina més de 170.000 euros l’any a la formaciódel personal. Dintre d’aquest procés, també s’inclouen avaluacions de la transferència delsconeixements al lloc de treball.En definitiva, encara que actualment no es pugui qualificar com a empresa d’alt creixe-ment, Bandalux Industrial és un clar exemple d’empresa que s’ha sabut adaptar als canvisde l’entorn ja que, quan l’estratègia que la va portar a ser gasela s’ha exhaurit, ha diversificatcap a altres segments i productes. Com a resultat d’aquesta flexibilitat i de l’encert en lesnoves estratègies, el seu balanç és sanejat i equilibrat i manifesta una bona capacitat pergenerar vendes, beneficis i rendibilitat.3.2.2 Dogi: la dificultat de finançar una expansió internacional molt ràpidaDogi és una empresa que encapçalava, fins al 2009, el grup productor de teixits elàsticsper a la fabricació de roba interior, de bany i esportiva més gran del món, amb una quotadel mercat mundial del 25%. El seu lideratge internacional s’explicava sobretot per la fortaaposta pels productes de gamma alta per a clients com ara Chantelle, Triumph, Victoria’sSecret, Vanity Fair, Speedo o Women’ Secret, així com pels teixits d’alt valor afegit com, perexemple, els d’aplicació mèdica o els tècnics, que incorporen les últimes innovacions tec-nològiques.L’empresa, fundada l’any 1954 al Masnou, va passar per períodes de creixement i expansióque van culminar amb la sortida a Borsa l’any 1998. La cotització a la Borsa es considera unade les decisions estratègiques més encertades de l’empresa ja que va permetre obtenir fonsper realitzar les gran inversions internacionals.L’evolució de les vendes marca clarament dues etapes diferenciades. Fins al 2002, Dogi vaexperimentar creixements alts i va arribar a facturar gairebé 190 milions d’euros gràcies a lapotenciació de les inversions productives a l’exterior i l’assoliment de la condició de multi-nacional. Però, a partir d’aquell any, la crisi tèxtil i les dificultats per gestionar una expansióinternacional molt ràpida, en la qual va haver algunes experiències fracassades, van portara una etapa d’estancament de les vendes i d’aparició de números vermells que va portarque el maig del 2009 és presentés concurs de creditors.11 En els últims deu anys s’ha incrementat substancialment el nombre de treballadors amb titulació universitària (66 persones el 2008 vs.7 el 1998) i postuniversitària (6 persones el 2008 vs. 2 el 1998).12 El percentatge de treballadors fixos representa el 88% de la plantilla de Bandalux. APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 79
  • 78. Figura 17. Evolució de les vendes de Dogi International Fabrics, 1995-2007 Milions d’euros 200 180 160 144,63 148,32 137,01 140 120 100 80 60 40 20 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Figura 18. Taxes de variació de Dogi International Fabrics, 1995-2007 Percentatges 35 27,4 23,3 25 20,3 21,2 17,9 15,3 15 8,3 5 –5 –1,3 –1,7 –2,4 –5,3 –15 –20,2 –25 –35 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 Nota: Les dades de 1999 utilitzades per elaborar els gràfics són les que figuren al SABI. Donada la llunyania del període, no ha estat possi- ble confirmar que no hi ha hagut cap error en el registre. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. El tret de sortida que indica l’inici de la transformació de l’empresa familiar en una multina- cional es va donar l’any 1995 amb l’adquisició de la francesa Societé Nouvelle Elastelle, SA. El procés productiu a França no va resultar rendible i, amb el temps, la fàbrica es va tancar, però va ser un encert com a estratègia comercial. Va permetre que l’empresa se situés al centre mundial de la moda i es donés a conèixer entre els millors clients internacionals de moda íntima i esportiva. Des d’aleshores, l’aposta per la internacionalització ha estat cons- tant en la trajectòria expansiva de Dogi. L’any 2001, l’empresa va adquirir quatre fàbriques arreu del món, finançades al 100% amb fons propis (tres del grup Courtaulds a Alemanya, Filipines i Xina) o cofinançades amb socis locals (Tailàndia).80 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 79. Atesa aquesta onada d’internacionalització productiva de Dogi, tan ràpida i ambiciosa, nosorprèn el fet que les fàbriques hagin tingut una evolució diversa. La planta alemanya, queconcentrava la producció de gamma alta, basada en el sistema just in time, es va consideraruna bona experiència, juntament amb la de Tailàndia. En canvi, la producció a la Xina vaanar acompanyada del descobriment i l’aprenentatge sobre un altre món empresarial, ambuna cultura de negoci molt particular i un mercat difícil de conquerir. Dogi va ser una de lesempreses pioneres en el sector que van apostar per la Xina i es va trobar amb tota mena depeculiaritats: des de l’altíssima competència dels nombrosos productors locals, passant perles dificultats per conservar i fidelitzar el capital humà qualificat, fins a la desconfiança i eldesconeixement dels gran clients xinesos. Pel que fa a la fàbrica de Filipines, va ser tancadael 2008, després de sis anys de forts increments de costos i de pèrdues importants.El següent gran pas cap a l’exterior va ser l’expansió cap als EUA que es va culminar ambl’adquisició d’una fàbrica el 2006. L’any següent es va inaugurar una nova fàbrica a Sri Lankai es va associar al 50% amb d’un dels millors confeccionistes de roba íntima del continentasiàtic. Així, Dogi no només gaudia dels beneficis intangibles de comptar amb un soci queconeixia la realitat local i que parlava “l’idioma” dels empresaris autòctons, sinó que tambégarantia la comercialització total de la producció, la qual era venuda al soci confeccionista.Les palanques que van permetre l’ambiciosa expansió internacional de Dogi van ser la pro-fessionalització i la sortida a Borsa. El 1993, la propietat va prendre la decisió de transferirles tasques executives a un alt directiu amb experiència internacional i sense vinculacióaccionarial amb l’empresa. Des de llavors, diversos professionals han passat per la direcció.El gener de 1998, Dogi va iniciar la cotització a Borsa, operació que va ser un èxit i que vapermetre obtenir els recursos necessaris per als projectes d’expansió. Aquestes palanquesvan permetre l’alt creixement del grup fins al 2002.No obstant això, tal com s’ha dit abans, la crisi del sector tèxtil i les dificultats que van tra-vessar algunes inversions internacionals van portar Dogi a una etapa d’estancament que vaacabar amb la presentació de concurs de creditors el maig del 2009. És per això que, abansd’arribar a la situació concursal, el 2008, ja es va reestructurar el grup, amb el tancamentde la planta de Filipines i el sanejament de les de Xina i dels Estats Units. A més, les plantescatalanes (El Masnou, Cardedeu i Parets) es van tancar i es va concentrar tota l’activitat enuna nova fàbrica als afores del Masnou, més moderna i productiva. Amb aquesta reestruc-turació, la propietat i la direcció esperaven el ressorgiment de les altes taxes de creixementde les vendes que van caracteritzar el grup fins al 2002, però la crisi econòmica i financerainternacional va acabar de trencar el somni. El 2009, l’empresa mare es va trobar amb unacaiguda de vendes del 48,9% entre el setembre del 2008 i el setembre del 2009 i amb unespèrdues de 59,2 milions el 2008. Això va fer que bancs i inversors es retiressin i els recursosfinancers van començar a faltar.Abans del concurs, a Dogi International Fabrics, hi treballaven més de 1.600 persones, unes430 de les quals eren a Espanya. Les exportacions representaven entre el 80 i el 85% de lafacturació i anaven destinades a clients europeus, asiàtics i americans. La figura 19 representagràficament l’evolució de la distribució geogràfica de les exportacions de Dogi entre el 1998 iel 2008. Com es pot veure, el més espectacular va ser l’increment del percentatge de vendes a APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 81
  • 80. Àsia, que es va triplicar en aquest període, així com l’augment del pes del mercat americà, que va esdevenir el tercer més rellevant per l’empresa, en detriment del pes de la UE. Això posa de manifest el pas d’empresa europea a global, amb una major diversificació de mercats. Figura 19. Exportacions de Dogi International Fabrics segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 Percentatges 80 76,3 60 40,0 40,0 40 20,0 20 12,7 9,2 1998 0,5 1,3 0 2008 Unió Europea Resta d’Europa Estats Units Àsia i Oceania Amèrica Llatina i Canadà Font: Dades proporcionades per Dogi International Fabrics, SA. Però, a més de la internacionalització, Dogi va fer una aposta forta per la innovació tecnolò- gica i la productivitat13, que s’adaptava perfectament a les necessitats dels seus clients més exigents i explica també la confiança i l’optimisme de l’època expansiva. L’empresa compta amb un departament d’R+D formalitzat on treballen el 2009 unes 20 persones, més de la meitat de les quals són titulats superiors. Les despeses que es dediquen a la recerca i el desenvolupament de nous processos productius i nous productes com ara són els teixits amb aplicació mèdica o els teixits tècnics (per a la indústria, l’agricultura o els geotèxtils), representen el 3% de les vendes, que és un percentatge alt per al sector tèxtil14. També la qualitat i el compromís amb el medi ambient són algunes de les claus de l’etapa d’èxit empresarial de Dogi. Des de fa molts anys, l’empresa compta amb la certificació ISO 9001, que garanteix la qualitat al llarg de tota la cadena logística, des del disseny i la compra de les matèries primeres fins a la fabricació i l’expedició. L’absència de substàncies nocives o tòxiques en els productes de Dogi està homologada per la cerificació internacional Oeko-Tex. El llarg camí de Dogi d’empresa petita a multinacional s’ha finançat sobretot amb fons pro- pis (que representen un 80% de les inversions). La sortida a Borsa, com s’ha dit, va ser un èxit i fou determinant durant el període de les primeres inversions productives a l’exterior. Posteriorment, en l’època de dificultats, els recursos van deixar d’entrar per aquesta via (la 13 Tots els processos productius són controlats informàticament i les màquines són d’última generació per garantir la màxima qualitat i satisfacció dels clients finals. 14 El sector tèxtil, segons la classificació de l’OCDE, es considera de baix contingut tecnològic (despeses en R+D inferiors al 0,5% de les vendes).82 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 81. darrera ampliació de capital es va cobrir només amb recursos familiars) i es va recórrer afinançament bancari, de diverses entitats i de l’Institut Català de Finances.Resumint, la innovació, la qualitat i, sobretot, la internacionalització van portar Dogi a latransformació des d’empresa petita a gasela i a multinacional, amb una trajectòria d’èxit finsal 2002. Tanmateix, la crisi sectorial i les dificultats per gestionar inversions exteriors com-plicades la van portar a una època d’estancament de vendes i d’aparició de pèrdues que vaculminar, coincidint amb la crisi econòmica i financera actual, amb una retirada dels bancs idels inversors que va portar a la presentació de concurs de creditors el maig del 2009, ambun passiu de 51,5 milions d’euros.La situació a l’hora de tancar la redacció d’aquest llibre, segons dades publicades a la prem-sa econòmica, és la següent: Dogi ha presentat un pla de viabilitat que passa, d’una banda,per una reducció de personal al Masnou que permeti reduir costos i millorar la productivitati, de l’altra, per la venda de bona part de les filials per tal d’obtenir uns 12 milions d’euros. Lafilial alemanya (Peen Elastic) també està en concurs des del maig del 2009; Dogi està nego-ciant la venda del 50% que posseeix de la fàbrica xinesa (Dogi Fabrics Jiangsu); també estànegociant la venda de la fàbrica d’Estats Units (Efa Inc); per a la de Sri Lanka (Dogi Efa), s’haarribat a un acord amb Mas Holdings per vendre-li el 50% que posseeix Dogi. Amb tot això,juntament amb el conveni amb els creditors, la direcció espera poder aixecar el concurs enel futur i continuar amb l’activitat.3.2.3 Gonvauto: les singularitats de treballar en condicions de monopsoniGonvauto, empresa de Castellbisbal que es dedica al tall de xapa d’acer o d’alumini per alsector de l’automòbil, pertany a Gonvarri Industrial, una de les dues divisions industrials dela multinacional espanyola Corporación Gestamp. La seva constitució, l’any 1991, responiaa un canvi qualitatiu en l’estratègia empresarial de Gonvarri, que consistia a crear un centreindependent dedicat exclusivament al mercat de l’automòbil i amb un únic client, SEAT, elqual, d’aquesta forma, s’iniciava a l’outsourcing del tall de xapa amb els objectius d’abaratirels costos de producció i d’alleugerir el seu esforç inversor d’aquella època.Igual que fa deu anys, l’empresa continua sent un negoci singular pel fet de tenir un únicclient. Les relacions amb aquest comprador no es regeixen per les regles client-proveïdorestablertes als mercats competitius, sinó que es guien per un acord formal entre totes duesentitats que es renova periòdicament i que estableix el model de funcionament en funciód’uns objectius de productivitat i qualitat. Treballar en una situació de monopsoni fa quel’únic comprador dels productes de Gonvauto tingui poder tant de decisió sobre quins hande ser els proveïdors de matèries primeres (les empreses siderúrgiques), com també denegociació dels preus.Tot això explica l’estreta relació que hi ha entre les vendes de Gonvauto i les del seu únicclient. Els anys 1995-2007 es van caracteritzar per un increment important de la demandad’automòbils, fet que va repercutir directament sobre els proveïdors del sector. Així, Gon-vauto va veure com la seva facturació creixia de forma constant fins a l’any 2000 gràcies a APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 83
  • 82. l’expansió de la producció de les plantes de SEAT a Catalunya i de la planta de Volkswagen a Landaben (Navarra). L’any 2001, i amb previsions encara molt positives del comportament de la demanda, es va prendre la decisió d’obrir una nova fàbrica, a semblança de la de Cas- tellbisbal, a Pamplona, però se li va donar una personalitat jurídica independent (Gonvauto Navarra). Aquest fet explica la davallada abrupta de la xifra de facturació de Gonvauto en quasi el 25% entre el 2000 i el 2001 ja que les vendes a Volkswagen es van passar a atribuir a la nova empresa (vegeu figures 20 i 21). A partir d’aquell any, les vendes s’estabilitzaren al voltant dels 180 milions d’euros. Durant els últims tres exercicis, la facturació va tornar a créixer, però això es deu a la tendència alcista dels preus de les matèries primeres, sobretot de l’acer, i no tant a un increment de la producció en tones. Figura 20. Evolució de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 Milions d’euros 260 237,87 240 215,16 220 196,34 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Figura 21. Taxes de variació de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 Percentatges 35 25 19,7 19,8 15 10,6 9,6 5,5 6,0 6,5 5,6 3,6 5 –0,5 –5 –2,7 –15 –25 –24,7 –35 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.84 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 83. Gonvauto dóna feina a 170 persones, xifra que ha oscil·lat relativament poc al llarg delsúltims anys (vegeu figura 22). La introducció constant de noves tecnologies en els proces-sos productius exigeix la contractació de personal qualificat i motivat. Si es té en compteaquest fet, i atès que només un 10% dels empleats de Gonvauto són llicenciats, l’empresadóna molta importància a la formació. Ha dissenyat un pla de formació del personal, basaten l’avaluació i la detecció prèvia de necessitats, i dedica al voltant del 8% de la massa sala-rial a activitats formatives. Així mateix, analitza la transferència dels coneixements adquiritsal lloc del treball. La línea formativa és una de les principals àrees de col·laboració ambl’Administració pública.Figura 22. Evolució del nombre d’empleats a Gonvauto, 1995-2007Nombre d’empleats 200 180 168 160 160 154 140 120 100 80 60 40 20 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.Respecte al producte, Gonvauto és un industrialitzador de peces que no desenvolupa nousproductes, sinó que basa la seva estratègia competitiva en l’optimització dels processosde fabricació per garantir la qualitat i per assolir la millora de la productivitat i, a la ve-gada, l’abaratiment dels costos. Acomplir de forma ràpida, flexible i satisfactòria amb lesexigències canviants de l’únic client ha estat sempre, i continua sent, la principal estratègiaempresarial de Gonvauto. Les inversions que ha realitzat l’empresa durant els períodes debonança econòmica s’han finançat principalment amb fons propis.L’empresa, que a finals del noranta va ser la primera experiència europea d’outsourcing deltall de xapa en el sector de l’automòbil, havia externalitzat bona part dels serveis (neteja,seguretat, etc.) durant els anys d’augment de la demanda. No obstant això, atesa la impor-tant davallada que experimenta tot el sector d’automoció en l’actualitat (2008-2009), l’em-presa comença a aplicar l’estratègia contrària, és a dir, internalitza el que havia externalitzat.Aquesta decisió s’ha pres per reduir els costos “socials” de l’actual situació de crisi i per tald’evitar rigideses davant d’una eventual recuperació de la demanda.En resum, Gonvauto és un cas singular dins del grup d’empreses que van ser gasela fa deuanys ja que no té gaire marge per prendre decisions estratègiques que puguin portar a unincrement més elevat de les vendes. El seu lligam a un client únic fa que la seva estratègia APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 85
  • 84. estigui totalment supeditada a la de SEAT i això, en un context com l’actual, en el qual la in- dústria d’automoció pateix intensament els efectes de la crisi, planteja alguns interrogants. No obstant això, cal ressaltar que, quan ha tingut opcions per créixer, les ha aprofitat i s’han materialitzat en la creació d’una empresa nova (Gonvauto Navarra) atès que el seu produc- te no es pot transportar a distàncies llargues. Això vol dir que, individualment, l’empresa té un sostre, però que el grup al qual pertany (Gonvarri, en primera instància, i Gestamp com a capçalera) aplica, quan pot, una estratègia expansiva. 3.2.4 Grup Fibosa: superació d’una situació concursal Grup Fibosa, fundada el 1990 per Joaquim Sastre a Riudellots de la Selva per fabricar ma- quinària per a les indústries càrnies i làcties, va créixer molt ràpid des de bon principi fins a formar un entramat empresarial que, a finals dels noranta, facturava 30 milions d’euros i donava ocupació a 290 persones. Les raons del seu èxit es basaven en la diversificació de mercats, sectors i productes i en la integració d’empreses complementàries. El grup abastava la Unió Europea, l’est d’Europa, l’Amèrica Llatina, Rússia i, fins i tot, tenia filials productives a la Xina i a l’Argentina. Els seus productes anaven des d’una màquina individual de petites dimensions fins a tota una plan- ta, tant per a la indústria càrnia com làctia o del pa. L’estratègia diversificadora va portar el Grup Fibosa a invertir en el 60% de l’empresa hispa- nosudanesa Ssifco (Sudanese Spanish Industries and Fishing Co.), dedicada a la pesca a la mar Roja. L’oportunitat va sorgir d’uns ajuts de la Comissió de la UE per treure vaixells de pesca de les seves aigües territorials, molt sobreexplotades, i fomentar l’extracció en altres zones. A més, l’empresa disposava d’un soci que coneixia el negoci de la pesca a la mar Roja, la qual cosa disminuïa el risc que té entrar en un segment tan diferent del de fabricació de maquinària. La trajectòria expansiva del grup es va veure truncada el 1998 per dues raons: en primer lloc, el soci que sabia del negoci de la pesca va emmalaltir greument i va abandonar la seva activitat a Ssifco i, en segon lloc, Rússia va declarar, a l’agost, la moratòria del seu deute extern amb el consegüent enfonsament del tipus de canvi del ruble. Precisament, en aquell moment, el Grup Fibosa tenia contractes d’un volum de negoci important en aquell país, cosa que representava un percentatge molt elevat de les seves exportacions. A més, la crisi russa va generar una manca de confiança en les economies emergents i es va traslladar a l’Amèrica Llatina, on el grup venia més del 15% de les exportacions. El fet de tenir els seus principals socis comercials travessant un període de dificultats relativament durador, va afectar molt seriosament les vendes del grup. Tot això, sumat a l’elevat endeutament que tenia l’empresa (un 92% de les inversions es finançaven amb crèdit bancari), va provocar una manca de liquiditat que estava abocant el grup a la suspensió de pagaments. Per tal de salvar l’activitat, es va pactar amb la banca creditora la conversió de Grup Fibosa en una societat instrumental, la qual es va quedar els actius a l’estranger i els deutes bancaris i va declarar suspensió de pagaments amb el86 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 85. compromís d’anar-los liquidant en tres anys. Grup Fibosa es va dedicar a complir el convenii pagar els deutes en els terminis convinguts, mentre que, en paral·lel, es creava la societatCFI - 2001 amb la missió de continuar amb l’activitat productiva i les relacions amb proveï-dors i clients. Actualment, la situació concursal de Grup Fibosa ja està aixecada i, després dela creació de més societats, el grup comença a assemblar-se al que hi havia abans del 1998.Com es pot observar a la figura 23, a la composició actual del grup no hi ha una societatmatriu que estigui al capdavant, sinó que n’hi ha tres. La primera, Eurocorporació Inintis, SL,amb seu a Roses, és la capçalera d’un grup industrial de fabricació de maquinària i ad-ditius per als sectors de la llet, de la carn i de l’embalatge. Les empreses participades perInintis són Grup Fibosa, Instal·lacions Mecoima Riudellots i GAC, totes tres amb seu sociala Riudellots de la Selva; Ogal de Banyoles; l’empresa torderenca Fibosa Packaging; i l’uru-guaiana ITEPA.Figura 23. Composició del Grup Fibosa Grup Fibosa Eurocorporació Inintis SL Tecnalia CFI-2001 SL Filials Grup Fibosa SL Internacionals Instal·lacions Mecoima Delegacions Riudellots SL Internacionals Indústries Castellvall Representacions 2002 SL Internacionals Ogal SA Comercial Espanya GAC SL Fibosa Packaging SL ITEPALa segona branca d’activitats del Grup Fibosa, la fabricació de maquinària per a altres segmentsde la indústria alimentària com els vegetals, els líquids, el peix i el fred, està encapçalada perl’empresa Tecnalia (Corporación de Tecnología Alimentaria 2001), amb seu a Roses.Finalment, les activitats comercials i internacionals del grup es lideren per la societatCFI - 2001, amb seu a Riudellots de la Selva, la qual agrupa tota l’activitat comercial i interna-cional: filials comercials a Bulgària (Eurofibosa), Uruguai (Grupo Fibosa) i Veneçuela (FibosaTecnologías); delegacions internacionals a Ucraïna, Rússia, Portugal, Romania, Xina, Mèxic, APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 87
  • 86. Bielorússia i Colòmbia; representants internacionals a Croàcia, Irlanda, Kazakhstan, Equa- dor, Bolívia, Costa Rica, Nicaragua, República Dominicana, Panamà i Guatemala; així mateix, té la divisió comercial per a Espanya. Les vendes consolidades, facilitades pel grup, van créixer molt entre el 2004 i el 2006, les taxes de variació interanuals s’apropaven al 40% (vegeu figures 24 i 25) i la xifra de vendes totals va superar els 12 milions d’euros. El 2007, la facturació va experimentar un altre aug- ment, encara que a un ritme més desaccelerat que els anys anteriors. Però tot i l’alentiment del 2007, les dades posen de manifest que Fibosa ha retrobat el camí del creixement i la direcció espera continuar amb la mateixa dinàmica positiva que li permetrà, en pocs anys, tornar als nivells de facturació que tenia abans de la situació concursal. La plantilla actual del grup és de 53 treballadors. Figura 24. Evolució de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 Milions d’euros 16 13,72 12,62 12 9,10 8 6,51 4 0 2004 2005 2006 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per Grup Fibosa. Figura 25. Taxes de variació de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 Percentatges 50 39,9 40 38,6 30 20 10 8,8 0 2004-2005 2005-2006 2006-2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per Grup Fibosa.88 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 87. La trajectòria empresarial del Grup Fibosa sempre ha estat relacionada amb una forta pre-sència als mercats internacionals. A finals dels noranta, l’empresa ja exportava el 80% dela seva producció. Amb el temps, les exportacions del grup han guanyat encara més pes irepresenten, en l’actualitat, el 92% de la facturació. Les destinacions d’aquestes vendes sónben diverses, com ara Rússia (40%), Xina (10-15%), Amèrica del Sud (20-25%), est d’Europa(15%), Portugal (4-5%), Mèxic (3-4%) i d’altres.L’estratègia actual continua sent, a grans trets, la mateixa que va portar el grup al seu èxitdels noranta, si bé amb més prudència ja que es procura que el risc no es concentri tant enun país (Rússia ha disminuït el pes sobre el total), s’ha reduït l’endeutament al mínim (gai-rebé tot el finançament és amb recursos propis, juntament amb bestretes de clients) i s’haabandonat el negoci de la pesca. La configuració d’un grup d’empreses que fan productescomplementaris i que treballen sota una sola marca segueix sent l’estratègia de la direcciója que considera que ha estat la decisió més encertada de la història de Grup Fibosa i és laque obre els mercats internacionals. Així mateix, declara que els clients de l’estranger volenempreses fortes i especialitzades en el seu segment, amb oficina tècnica i bons professio-nals, mentre que els grups d’exportació i les aliances d’empreses petites es veuen amb mésrecel.Un altre pilar dels bons resultats de l’empresa en l’actualitat és l’adequada combinació depersonal amb experiència i gent jove. És política de Fibosa la contractació d’enginyers jovesi l’aplicació de recursos a la seva formació. Unir la iniciativa dels joves amb el saber fer delsexperts s’ha demostrat una estratègia d’èxit la qual ve reforçada per una política de fidelit-zació que fa que el 80% de la plantilla tingui contracte indefinit.Amb vista al futur, l’estratègia passa per acabar de recompondre el grup d’empreses com-plementàries i ampliar la diversificació. En aquest sentit, el grup té prevista una aliança ambuna companyia especialitzada en energia solar fotovoltaica per tal d’aprofitar les subven-cions que dóna la Unió Europea per instal·lar plafons als sostres dels establiments industrials.D’aquesta manera, quan Grup Fibosa construeixi una fàbrica claus en mà, la podrà lliurar finsi tot amb la instal·lació d’energia solar incorporada. Això és especialment atractiu a Romaniai Bulgària, on s’està fomentant molt aquesta font energètica, amb un preu alt del kilowatt.Així mateix, s’estan reforçant les polítiques d’internacionalització i d’innovació amb l’aprofita-ment de bona part dels ajuts de les administracions (autonòmica, estatal i europea). En aquestsentit, el departament d’R+D ha passat de tenir dues persones el 1999 a tenir-ne quatre enl’actualitat, a les quals cal afegir les deu dedicades a enginyeria i les vuit de l’oficina tècnica.En l’àmbit de la internacionalització, l’empresa troba a faltar un sistema financer més sen-sible al finançament de les exportacions. En els anys de la bombolla immobiliària, i tambéamb la crisi financera actual, troba molt difícil convèncer els bancs espanyols de la bondatde finançar un projecte d’exportació, fins i tot encara que estigui garantit pel CESCE i finan-çat parcialment per l’ICO. APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 89
  • 88. En definitiva, el Grup Fibosa ha après dels errors, de manera que ara diversifica millor el risc de país, no entra en sectors massa diferents i s’endeuta menys que abans. A més, ha integrat profitosament que les principals palanques competitives són la innovació i la internaciona- lització. 3.2.5 Lipotec Group: la innovació tecnològica com a fil conductor de l’evolució cap a un grup empresarial d’èxit Lipotec Group té els seus orígens a finals dels anys vuitanta quan dos investigadors, doc- tors en química, van decidir entrar en el món empresarial amb l’objectiu de transformar els fruits de les seves investigacions científiques en productes mercadejables. Així va néixer Lipotec, una petita empresa tecnològica dedicada al desenvolupament i la comercialització de productes de química fina, que en uns quants anys va experimentar una ràpida expan- sió que permetia classificar-la com a empresa gasela només deu anys després de la seva creació. La clau del seu èxit va ser l’aposta per la tecnologia a dues velocitats. Això vol dir que treballava simultàniament per als sectors farmacèutic i cosmètic. Mentre que el primer requereix fortes inversions en recerca que tenen un retorn d’entre set i deu anys, el segon és tecnològicament més simple i permet un retorn més ràpid de les inversions. D’aquesta manera, els beneficis generats en el sector de cosmètica permetien finançar les inversions en el sector farmacèutic. Aquesta estratègia es complementava amb dues més: una aposta ferma per l’R+D i el capital gris (entès com la contractació i la fidelització de persones alta- ment qualificades). Avui, vint anys després de la seva creació, l’empresa Lipotec és només una de les cinc di- visions de Lipotec Group. El grup està especialitzat en la recerca i el desenvolupament de sistemes d’administració de productes biològicament actius i la producció i la comercialit- zació de pèptids per a la indústria farmacèutica, química (més concretament per al sector cosmètic) i alimentària. La reorganització i la reestructuració empresarial cap a la creació d’un grup de companyies que es dediquen a activitats diferenciades, però que operen sota el paraigua d’unes línies estratègiques comunes i que cooperen estretament, és la resposta a l’augment de la dimensió productiva i la presència comercial, nacional i internacional, de l’empresa mare que buscava evitar una possible mort d’èxit15. A més de Lipotec (cosmètica i matèries primeres), Lipotec Group és format per BCN Pepti- des (pèptids genèrics per a aplicacions farmacèutiques i veterinàries), Lipofoods (actius per al sector alimentari), GP Pharm (desenvolupament de fàrmacs per a malalties oncològiques i del sistema nerviós) i Diverdrugs (spin-off tecnològica). Actualment, el grup factura 35 milions d’euros, té una plantilla de 280 treballadors, quatre plantes productives a Gavà i a Sant Quintí de Mediona, exporta el 85% de les vendes a més de 65 països d’arreu del món i se situa als primers llocs del rànquing mundial del mercat de pèptids. 15 La mort d’èxit és un problema d’escala, és a dir, una empresa petita pot morir d’èxit si la seva demanda augmenta molt més ràpid que la seva capacitat productiva.90 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 89. Lipotec és encara l’empresa més rendible del grup i la que més vendes genera, dues ter-ceres parts del grup (vegeu figura 26). La divisió cosmètica, que rendibilitza les inversionsa curt i mitjà termini, ven a tres segments del mercat amb unes característiques i grau decompetència molt diferents: el de les grans firmes de cosmètica que marquen tendències(que des de l’empresa denominen key accounts), el de fabricants de productes de gammamitjana (format per companyies nacionals com ara Puig, Natura Bissé, etc.) i el dels petitsproductors (laboratoris). La constant innovació i l’adaptació de la producció a les tendèn-cies actuals (p. ex., a la demanda creixent de productes naturals) marquen les decisionssobre les línies estratègiques de la divisió cosmètica. Actualment, l’empresa té a la sevacartera innovadora un projecte sobre el desenvolupament d’una línia de cosmètica marina(blue cosmetics) i una altra de cosmètica tèxtil (materials anticel·lulítics o cicatritzants perincorporar a teixits).BCN Peptides és la branca especialitzada en la síntesi i la purificació de pèptids per a apli-cacions farmacèutiques, una de les dues plataformes tecnològiques sobre les quals es vaconstruir Lipotec a finals dels vuitanta (juntament amb la dels sistemes d’alliberació). Lesseves vendes representen una cinquena part del total el 2007. Competeix en un mercataltament regulat i molt exclusiu, un oligopoli16, on l’única empresa independent és BCNPeptides, que no només ofereix productes de qualitat, certificats per diverses institucions iorganismes internacionals, sinó que també ven recerca (custom synthesis).Diverdrugs i Lipofoods són unes altres divisions del grup que fan productes intermedis. Laprimera, que dissenya molècules per a totes les empreses germanes, és l’empresa més jovedel grup i és pionera en l’aplicació de la química combinatòria i les tècniques d’alta resolu-ció a les seves activitats, les quals aporten un 3% de les vendes totals. Lipofoods, que estàespecialitzada en la recerca i la fabricació d’actius funcionals per a la indústria alimentària,aporta un 5% de la facturació del grup.Per la seva banda, GP Pharm constitueix la branca més prometedora, amb un potencial decreixement extraordinari a llarg termini. L’empresa, que es dedica a l’elaboració de fàrmacsinjectables per a tractaments de malalties oncològiques i del sistema nerviós, va suposarun important canvi estratègic, ja que és l’única de les cinc divisions del grup que es dedicaa la fabricació de productes finals. GP Pharm s’ha constituït segons un model de negocimolt innovador ja que és un híbrid entre una empresa biotecnològica (que es dedica a larecerca i el desenvolupament de plataformes tecnològiques patentades) i un laboratori far-macèutic (que fabrica i comercialitza productes propis). Ara per ara, aquesta línia de negocide Lipotec Group genera només el 6% de les vendes, però s’estima que, amb la sortida almercat dels medicaments que ara està desenvolupant, una vegada aprovats per les admi-nistracions sanitàries, pot arribar a facturar entre 40 i 50 milions d’euros a Espanya i uns200 als mercats internacionals. Si s’assoleixen unes xifres de negoci com aquestes, Lipotechaurà demostrat la viabilitat i l’encert de l’estratègia d’apostar per l’alta tecnologia a duesvelocitats, si no ho ha fet ja.16 El mercat mundial de pèptids per a aplicacions farmacèutiques està controlat per cinc o sis competidors, integrats dins de gransmultinacionals. APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 91
  • 90. Figura 26. Distribució percentual de les vendes del 2007 segons la divisió que les hagi generat Percentatges 19,4 BCN Peptides 3,2 Diverdrugs 6,4 GP Pharm Lipotec SA 65,6 5,4 Lipofood Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI i informació proporcionada per Lipotec Group. La tendència expansiva de les vendes de Lipotec Group al llarg dels últims deu anys es veu reflectida a la figura 27. Entre el 1998 i el 2003 la facturació va oscil·lar entre 4 i 12 milions d’euros, xifres que corresponen, en alguns casos, a taxes de creixement superiors al 40% (vegeu figura 28). El gran salt quantitatiu, però, es va donar el 2004, amb l’entrada en el mercat d’un dels productes estrella del grup, l’Argireline®. Amb aquest pèptid contra les arrugues d’expressió, que s’ha convertit en una alternativa tòpica de la Toxina Botulínica i que Lipotec ven a les grans marques cosmètiques, com ara Dior, Lancôme o Helena Rubins- tein, es va aconseguir que les vendes de la companyia quasi es dupliquessin entre el 2003 i el 2004, apropant-se als 24 milions d’euros. L’increment de la dimensió de Lipotec es va acompanyar d’una reestructuració organitzativa que va portar a la constitució de Lipotec Group i a la contractació de professionals de renom com a directors generals de cadascuna de les cinc empreses que el formen. Figura 27. Evolució de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 Milions d’euros 36 34,15 32 30,29 28 26,67 24 20 16 12 8 4 0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI i informació proporcionada per Lipotec Group. Les xifres de facturació dels últims tres exercicis han continuat augmentant, però a una taxa decreixent. Tot i així, les variacions interanuals superen el 10% (vegeu figura 28), percentat-92 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 91. ge que, encara que no permeti classificar Lipotec Group com a empresa d’alt creixement,és indicatiu, juntament amb les principals dades econòmiques i financeres, de la seva bonacapacitat de generar ingressos, beneficis i rendibilitat.Figura 28. Taxes de variació de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007Percentatges 120 100,3 100 92,2 80 60 47 43,7 40 30 27,8 20 15,2 13,6 11,3 0 –3,7 –20 –16,9 –40 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI i informació proporcionada per Lipotec Group.L’expansió espectacular de les vendes al llarg dels últims deu anys (entre el 1997 i el 2007Lipotec va passar de facturar 2,8 a 34,2 milions d’euros) ve acompanyada per un incrementimportant del nombre de treballadors. Si l’any 1997 l’empresa comptava amb uns 22 em-pleats, la meitat dels quals amb titulació universitària i postuniversitària, el 2007 unes 280persones treballaven a les diferents divisions de Lipotec, més de dos terços de les qualsamb titulació universitària (40% del total) o postuniversitària (30% del total).Des del punt de vista estratègic, segueixen vigents les tres palanques competitives quevan fer que Lipotec fos gasela fa deu anys: les decisions d’inversió a dues velocitats, l’apos-ta pel capital gris i un esforç elevat en R+D. L’any 2007, Lipotec Group va dedicar més de7,5 milions d’euros a les activitats d’R+D, cosa que representa un 22% de les vendes. Eldepartament d’R+D està format per 50 persones amb dedicació a temps complet, cosaque representa el 18% de la plantilla. Aquesta recerca es finança, prioritàriament, amb fonspropis i subvencions públiques17. Aquest esforç ha produït bons resultats ja que el 65% deles vendes anuals corresponen a productes nous18 i el grup té, en l’actualitat, 262 patentsconcedides i unes altres 133 de sol·licitades en un total de 44 països.L’any 2004 va ser clau no només en termes de facturació i de canvi d’organització per a Lipo-tec Group, sinó també perquè es va prendre la decisió de fomentar la presència internacio-17 La participació del grup Lipotec en projectes de recerca subvencionats per institucions públiques (europees, estatals i autonòmiques)s’ha incrementat notablement. Mentre que a finals dels noranta l’equip investigador de l’empresa participava en uns 6 projectes anualment,el 2007 ja col·labora en 55 projectes amb finançament públic. Per això, el grup té contractades tres persones amb dedicació exclusiva a lagestió de la participació a convocatòries d’ajuts públics a la recerca.18 Es consideren “nous” els productes de menys de cinc anys. APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 93
  • 92. nal mitjançant l’obertura de filials pròpies en els mercats més importants per al grup. Així, la internacionalització ha esdevingut una quarta palanca que està en la base de l’èxit del grup. Fins al 2004, Lipotec venia els seus productes mitjançant distribuïdors locals, que en molts casos portaven la comercialització d’altres empreses competidores, cosa que, a vega- des, generava problemes de desconfiança. Entrar als mercats mundials amb distribuïdors independents tenia sentit per a Lipotec al començament, quan era petita, desconeguda i venia innovacions tecnològiques, però amb el creixement de l’empresa, es va detectar la necessitat de canviar el model de distribució. Atès que els països europeus eren el mercat més rellevant per a Lipotec Group19, la primera filial comercial es va obrir a França (GP Cosmétiques). Seguidament, i continuant amb l’es- tratègia empresarial que pretén apropar encara més la tecnologia i la innovació dissenyada per Lipotec al client, es va constituir Lipotec Distribución, SL, per centralitzar les operacions que es duen a terme a Espanya. L’any 2007, es va inaugurar la tercera filial europea, Lipo- tec GMBH, que canalitza la distribució a Alemanya i Àustria. La més recent de totes és la filial italiana, que es va obrir a Bolonya al gener del 2009. D’aquesta forma, Lipotec Group compta ja amb presència pròpia als tres mercats de cosmètica més importants en el con- tinent europeu. Així mateix, l’increment de les vendes a la regió d’Àsia-Pacífic d’un 78% en deu anys explica l’obertura d’una oficina comercial a Singapur al començament del 2009. A més, s’està estudiant la possibilitat de fomentar encara més la presència del grup al mercat asiàtic mitjançant la inauguració d’una filial al Japó. Però, sens dubte, el mercat que més pes ha guanyat al llarg dels últims deu anys ha estat l’americà. El 1998, Lipotec venia als EUA i al Canadà menys del 0,5% de les seves exportacions. Avui, el mercat nord-americà absorbeix una cinquena part de les vendes internacionals i l’empresa s’està plantejant l’obertura d’una filial als EUA. Com s’ha finançat tota aquesta expansió? Fins a l’any 2004, l’estratègia de finançament sempre va ser la de reinversió dels beneficis i els ajuts públics. Aquesta estratègia d’autofi- nançament es devia en part a la dificultat d’obtenir crèdits bancaris o accedir a capital risc atès que aquestes entitats, en general, desconeixen el sector on opera Lipotec i no dispo- sen d’experts capaços d’avaluar de forma objectiva la capacitat de generar beneficis d’un negoci basat en el desenvolupament, la fabricació i la comercialització de productes amb un alt grau de tecnologia. L’alternativa, el sector públic com a font de finançament, presen- tava, segons els responsables de l’empresa, inconvenients d’altra mena. A l’administració hi ha científics que saben valorar el valor afegit dels projectes biotecnològics, però s’hi pot veure una important falta d’adaptació dels instruments públics i privats a la recerca. 19 L’any 1998, els països de la Unió Europea compraven gairebé el 70% de les exportacions de Lipotec. Deu anys més tard, el mercat europeu representa al voltant del 50% de les vendes de l’empresa a l’exterior (vegeu figura 29).94 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 93. Figura 29. Exportacions de Lipotec Group segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008Percentatges 80 69,0 60 50,0 40 20,0 20 16,0 16,0 9,0 10,0 1998 2,0 3,0 3,0 2,0 0 2008 Unió Resta Estats Units Àsia Amèrica Àfrica Europea d’Europa i Canadà i Oceania LlatinaFont: Dades proporcionades per Lipotec Group.La necessitat de canviar el model de finançament tot donant més pes al capital aliè surtamb la decisió de potenciar la branca farmacèutica i la constitució de GP Pharm, l’apostamés arriscada del grup, però també la que té el major potencial de créixer. En l’actualitat,els socis fundadors mantenen el 63% del capital de Lipotec Group, l’empresa farmacèuticaitaliana Sigma Tau en té un 10% i la resta pertany a inversors privats.En resum, l’aposta per un model de negoci basat en: (i) dues línies d’inversions –una quees torna rendible a curt termini, i una altra que genera beneficis a llarg termini–, (ii) inter-nacionalització, (iii) creació de tecnologia patentada d’alta qualitat certificada per normesestablertes internacionalment, i (iv) capital gris, no només li va funcionar a Lipotec al co-mençament, fa més de vint anys, sinó que també continua sent la clau per a la consolidació,l’expansió i la reinvenció constant del grup empresarial, que en l’actualitat gaudeix d’unreconegut prestigi en mercats molt competitius i d’alt valor afegit.3.2.6 Mobel Línea: adaptació lenta però progressiva de l’estratègia als canvis del mercatMobel Línea és una empresa de Cervera dedicada a la fabricació de mobiliari d’oficina desde 1973. La facturació es concentra bàsicament en els mobles de fusta (65%) i, com a negocicomplementari, en la producció de cadires (35%).El 1999, l’empresa basava la seva estratègia competitiva en l’obtenció d’economies d’escalagràcies a un intens esforç en mecanització, cosa que li permetia assolir una bona relacióqualitat/preu. Aquesta palanca es completava amb un èmfasi en la política comercial, ba-sada en una extensa xarxa de representants comercials exclusius, en una cartera de clientsmolt àmplia i en una flota pròpia de camions que li permetia servir els seus productes en APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 95
  • 94. un termini d’entre 10 i 12 dies a qualsevol país de la Unió Europea. Les exportacions repre- sentaven el 48% de les seves vendes. Figura 30. Evolució de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 Milions d’euros 40 35,19 35 32,92 31,30 30 25 20 15 10 5 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Les vendes de Mobel Línea han evolucionat sempre a l’alça si bé hi ha un trencament en el ritme de creixement, el qual es fa molt més moderat a partir del 2001 (vegeu figura 30). Aquell any fou de desacceleració en els mercats espanyol i europeu, els principals clients, i, des de lla- vors, el creixement de les vendes no ha superat el 7% anual en cap exercici (vegeu figura 31). Figura 31. Taxes de variació de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 Percentatges 20 15,2 15,5 14,9 15 10 9,5 8,8 6,9 5,3 5,2 5 2,9 1,6 0,9 0,2 0 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. No obstant això, l’anàlisi economicofinancera d’aquests darrers anys reflecteix una situació patrimonial molt bona, amb unes ràtios de liquiditat, d’endeutament, de rendibilitat dels fons propis i de rendibilitat dels actius molt positives, cosa que posa de manifest una eleva- da capacitat de generar beneficis.96 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 95. La dificultat per mantenir ritmes alts de creixement de les vendes s’explica, en part, percanvis que s’han produït en el mercat de mobiliari d’oficina. En primer lloc, l’aparició denous competidors de països com ara Polònia, Grècia o Txèquia, que també serveixen elsproductes en 10/12 dies, ha fet augmentar molt la rivalitat en el mercat europeu. En segonlloc, l’increment de costos de producció a Espanya ha fet desaparèixer el diferencial quehi havia fa deu anys amb els costos de França o Alemanya i que atorgaven un avantatgecompetitiu notable. I, en tercer lloc, l’augment de la sofisticació dels clients ha fet que, engeneral, hi hagi unes exigències de qualitat molt més elevades que deu anys enrere, fins itot per a productes de preu baix.Davant d’aquesta nova situació, l’estratègia de Mobel Línea, tot i que no ha variat en la sevaconsideració fonamental (obtenció d’economies d’escala per oferir un producte de bonarelació qualitat/preu i agressivitat comercial amb camions propis i representants exclusius),ha canviat en el darrer decenni en tres aspectes: • En primer lloc, el que abans era una empresa integrada verticalment s’ha convertit en un grup d’empreses (Silla 2000, 2000 Pintur 99, 2000 Ferro 99, Lerma 2000, Nevis 2000, Bus Populi, Sasmo i Vegala 2000) cadascuna de les quals fa una part de la cadena de valor (cadires, muntatge, components metàl·lics, fusteria, camions i expedicions, magatzem, etc.) mentre que Mobel Línea és la comercial. Totes les empreses, juntament amb d’altres de sectors diversos (immobiliari, inversions, etc.) estan integrades en la societat patri- monial Muebles y asientos de oficina, propietat de les famílies Balcells, Salvadó i Sàrries. La plantilla del grup associada a la fabricació i venda de mobles és actualment de 240 persones, mentre que el 1998 era de 160, cosa que situa Mobel Línea en el llindar entre empresa mitjana i gran. • En segon lloc, s’ha fet un esforç important per millorar l’eficiència productiva mitjançant la inversió de nou milions d’euros, l’any 2005, en un magatzem intel·ligent, l’obtenció de la certificació ISO 14001 (que s’afegeix a l’ISO 9001 que ja tenia fa deu anys), l’augment de l’aprovisionament a l’exterior (prop d’un 40% de les compres es fan a proveïdors es- trangers, sobretot asiàtics, que ofereixen costos molt competitius) i la professionalització de l’empresa. Aquest darrer aspecte es manifesta en una menor implicació de la propi- etat en la gestió diària de l’activitat, cosa que s’ha pogut fer gràcies a l’establiment d’un organigrama modern i complet, amb pocs comandaments intermedis. • En tercer lloc, s’ha potenciat molt el departament de disseny i R+D el qual ha passat de tenir dues persones el 1999 a tenir-ne onze en l’actualitat. Mobel Línea està molt a sobre dels canvis del mercat i quan un producte deixa de tenir sortida de seguida es renova o es canvia per un altre, cosa que explica l’expansió d’aquest departament i que el 50% de les vendes correspongui a productes nous.Aquests canvis, tot i que han donat bons resultats en l’àmbit economicofinancer, no hanestat suficients per recuperar taxes elevades de creixement de les vendes. Sembla, doncs,que l’estratègia hagi començat a tocar sostre per la qual cosa la direcció ha iniciat recent-ment una política de diversificació, tant en mercats com en productes i lamenta no haver-ho començat abans. APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 97
  • 96. En aquest sentit, Mobel Línea, que actualment exporta el 50% de la producció a la Unió Eu- ropea, està obrint nous mercats, de forma lenta, però progressiva, cap al continent asiàtic. A més, ha obert una nova línia de negoci en el moble per a col·lectivitats, que és un segment diferent del del moble d’oficina, sobretot en l’àmbit comercial, però que és similar des del punt de vista de disseny i producció i que Mobel Línea està disposada a explotar. Un altre segment en el qual podria entrar en el futur serien els grans projectes per a sectors com ara l’Administració pública o els bancs, que utilitzen canals comercials diferents del petit i mitjà distribuïdor que l’empresa fa servir actualment (en té 700 a Espanya). Per contra, la direcció desestima estratègies com ara una integració amb la distribució o la compra de producte acabat (o la seva producció) a l’exterior ja que exigirien un canvi massa radical en totes les àrees de l’empresa. Pel que fa a l’àmbit financer, Mobel Línea té una política de reinversió de beneficis que li permet finançar les inversions amb recursos propis en un 40% i la resta, amb leasing a dos o tres anys, que és el sistema que ha utilitzat sempre, tant quan era empresa gasela com ara. Per concloure, Mobel Línea manté, a grans trets, l’estratègia que la va portar a ser qualifica- da de gasela a finals dels noranta ja que, malgrat que no li permet mantenir taxes elevades de creixement de vendes, sí que li aporta resultats notables. No obstant això, la direcció ha emprès el camí de la diversificació de mercats i de productes per tal d’assolir en el futur increments més elevats de la xifra de negoci. 3.2.7 Talleres Ratera: exportar un producte personalitzat de qualitat A l’estudi del 1999, Talleres Ratera, líder mundial en la producció de màquines de trenar pe- tites i mitjanes, atribuïa el seu èxit a una estratègia basada a apostar fortament per la venda dels seus productes a l’exterior, reinvertir els beneficis i oferir productes d’alta qualitat. Les vendes de Talleres Ratera van experimentar un creixement elevat a finals dels noranta, cosa que va permetre qualificar-la com a empresa gasela i que va culminar amb més de 12 milions d’euros d’ingressos l’any 1999 (vegeu figures 32 i 33). A l’any 2000, les vendes van experimentar una caiguda especialment forta, del 30%, i van continuar la seva senda con- tractora fins al 2004, per començar a créixer de nou a partir del 2005. En termes nominals, el període 2004-2007 es caracteritza per l’increment continu de les vendes, si bé les taxes de variació no permeten qualificar Talleres Ratera com a empresa d’alt creixement. Per què Ratera va deixar de ser una de les empreses més dinàmiques de Catalunya? L’ex- plicació es troba en les característiques del mercat on opera l’empresa, tant pel cantó de la demanda com pel de l’oferta. Atesa la dimensió del segment de mercat on treballa Talleres Ratera i la forta concentració de la fabricació en dues companyies, la facturació esperada típica oscil·la entre els 6 i els 8 milions d’euros l’any, per la qual cosa el pic espectacular de vendes de l’any 1999 és considerat com una situació excepcional relacionada amb una co- manda important per als Estats Units.98 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 97. Figura 32. Evolució de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007Milions d’euros 15 12 9 7,93 7,12 7,28 6,46 6 3 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.L’estabilitat de la demanda s’explica pel fet que l’empresa té un ampli rang de productes,màquines de trenar petites i mitjanes que permeten fer des de fils de cirurgia fins a cordesper amarrar vaixells, que subministren diferents mercats. Gràcies a això, les fluctuacions ne-gatives –les caigudes de demanda d’un sector– es veuen compensades per les fluctuacionsa l’alça d’un altre dins d’aquesta àmplia gamma de productes.Figura 33. Taxes de variació de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007Percentatges 35 25 20,5 15,7 15,2 15 10,2 8,9 5 1,9 2,2 0 –5 –4,6 –15 –13,4 –14,5 –25 –28,9 –35 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.El subsector de maquinària per trenar està dominat per dos grans competidors a nivell inter-nacional: Talleres Ratera, líder mundial en màquines petites i mitjanes, i l’empresa alemanyaHerzog, segon fabricant en aquest segment i líder en màquines grans. Tot i l’existència demolts competidors petits amb poc pes específic internacional que subministren principal-ment als mercats locals, es pot considerar que el segment de màquines petites i mitjanes ésgairebé un duopoli i el de màquines grans un monopoli. En els últims 8 anys, a Ratera s’ha APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 99
  • 98. pres la decisió de competir amb els alemanys en aquest darrer segment i, fins ara, s’han in- troduït dos models de maquinària de gamma mitjana-alta. L’empresa preveu el llançament d’un model superior cap a l’any 2011, coincidint amb la propera gran fira mundial de la maquinària tèxtil (ITMA). Competir en el segment de màquines de mida gran és un procés lent, ja que implica canvis importants en el procés productiu, així com la reestructuració de les instal·lacions i un canvi de proveïdors. La competència aferrissada entre aquests dos productors no es basa tant en la tecnologia com en la diferenciació segons la qualitat de la maquinària. L’oferta d’àmbit mundial de pro- ductes personalitzats d’alta qualitat, la principal estratègia de Talleres Ratera, li ha servit per guanyar mercats que abans subministrava Herzog. Un indicador d’això és el fet que Ratera ven més al mercat alemany que no pas el que ven Herzog al mercat espanyol. Uns dels elements més característics de Talleres Ratera és la seva internacionalització pre- coç (que va començar l’any 1969 amb els primers intents d’accedir al mercat francès), estra- tègia que continua sent la més important de l’empresa. El 2007, Talleres Ratera va exportar més del 73% de la seva producció, cosa que la situa a la mitjana del sector de maquinària tèxtil espanyol. Els principals socis comercials de Ratera són: els països industrialitzats (Unió Europea, Estats Units i Canadà) on es va exportar el 58,5%; Amèrica Llatina, el 23,9%; altres països europeus, sobretot Rússia, el 8,7%; Àsia i Oceania, el 6,7%; i Àfrica, el 3,3%. Figura 34. Exportacions de Talleres Ratera segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 Percentatges 50 48,2 40,0 40 30,0 30 23,9 20,0 20 9,3 10,0 10 8,7 6,7 1998 3,3 0 2008 Unió Europea Resta d’Europa Estats Units Àsia i Oceania Amèrica Llatina Àfrica i Canadà Font: Dades proporcionades per Talleres Ratera. En examinar l’evolució de les exportacions en els últims deu anys (figura 34), es constata una disminució de la presència de Talleres Ratera als països llatinoamericans, en favor de la Unió Europea. Això es deu, probablement, a les crisis econòmiques i socials que van patir, i en les quals continuen submergits, molts dels països de l’Amèrica Llatina i als darrers processos d’ampliació de la Unió Europea la qual ha incorporat els països de l’Est, que representen un nou mercat d’importants dimensions i que Talleres Ratera ha sabut aprofitar. Les exporta- cions cap als Estats Units i Canadà s’han reduït considerablement. Tot i que les exportacions100 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 99. de Ratera es troben altament concentrades a la Unió Europea, també es nota una certadiversificació cap a altres àrees del món, com ara Rússia, Àfrica i els països asiàtics.Atesa la rellevància de les vendes de Ratera a Europa, cal recordar que l’experiència europeade l’empresa va començar amb l’aliança amb el productor i distribuïdor de maquinària detrenar francès Spiraltex. Sota aquesta marca local, Ratera es va introduir al mercat francès,molt més madur i exigent (en aquella època) que l’espanyol. L’acord comercial va ser mútu-ament beneficiós, però es va trencar amb la venda de Spiraltex a Herzog. No obstant això,la fi de l’aliança no va suposar l’abandonament del mercat francès per part de l’empresacatalana, que ara hi és present mitjançant la seva filial Ratera França constituïda amb capitalpropi dels germans Ratera i dirigida per un tècnic de l’antiga Spiraltex.Tot i l’elevada internacionalització de les seves vendes, Talleres Ratera gairebé no compra al’exterior ni ha realitzat inversions productives fora de les fronteres. L’empresa subcontractaal voltant del 40% de la seva producció, però gairebé sempre dins de la comarca, cosa queobeeix a una estratègia per controlar millor la qualitat dels inputs i, per tant, del productefinal, encara que sigui a canvi de suportar uns costos relativament més elevats.Quant a les inversions productives a l’exterior, Talleres Ratera ha avaluat diverses opcionsper expandir la seva producció obrint fàbriques a la Xina o a l’Índia, per a la qual cosa hacomptat amb la col·laboració del COPCA, el qual li va proporcionar informació i contactesamb empreses locals. No obstant això, els projectes van ser desestimats ateses les diferèn-cies en la cultura de la gestió empresarial en aquells països, la dificultat de trobar directiusde confiança i el fet que el producte final incorpora prou valor afegit com per poder viatjara tot el món des de la fàbrica de Manresa.A més de la internacionalització, una altra línia estratègica i una fortalesa de l’empresa ésl’aposta per la qualitat al menor preu possible i l’alta flexibilitat en la producció de màqui-nes segons les exigències de cada client. Aquesta estratègia no ha canviat amb els anys i haajudat Talleres Ratera a fidelitzar els seus clients i a guanyar quota de mercat al seu principalcompetidor.Talleres Ratera, l’any 1999, tenia una certificació ISO 9001 i pertanyia al 5% d’empreses ca-talanes que disposaven d’aquesta garantia de qualitat. Actualment, ja no disposa d’aquestacertificació a causa de la càrrega burocràtica que suposava i al fet que els seus clients no lidemanen. No obstant això, l’empresa ha conservat alguns estàndards relacionats amb la cer-tificació ISO com ara el pla de formació del personal, el qual suposa una despesa del 5% dela massa salarial. Aquesta formació va sempre precedida d’una avaluació de les necessitatsformatives i culmina amb un control posterior de la seva transferència al lloc de treball.En relació amb la innovació, cal esmentar que, a grans trets, la tecnologia de les màquinesde trenar no ha canviat en els últims 150 anys. Tot i que en el món hi ha hagut diversosintents de canvis radicals en aquesta tecnologia, cap s’ha transformat en solucions viableseconòmicament. No obstant això, Talleres Ratera té patents pròpies i compta amb dues per-sones dedicades a R+D, amb una despesa per aquest concepte d’uns 50.000 euros l’any. APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 101
  • 100. Per concloure, es pot destacar que Talleres Ratera és un exemple típic d’una empresa fa- miliar que ha trobat la seva estratègia guanyadora (vendre a l’exterior un producte per- sonalitzat d’alta qualitat) i la continua seguint, això sí, adaptant-la als canvis de l’entorn socioeconòmic i a les novetats tecnològiques. El fet de no tenir unes taxes de creixement de les vendes que permetrien classificar-la com a empresa d’alt creixement, no preocupen els directius, ja que incrementar constantment i molt les vendes no és el seu objectiu prin- cipal. El seu gran repte és guanyar quota de mercat al seu competidor amb una aposta per la qualitat i l’entrada en el segment de màquines grans. 3.2.8 Pastelería Ballabriga: els riscos de l’especialització Pastelería Ballabriga té els seus orígens el 1931 en una pastisseria artesana de Sant Pere de Riudebitlles que la segona generació familiar va industrialitzar i la tercera la va professio- nalitzar fins a esdevenir gasela i multinacional, si bé diverses circumstàncies, que s’analit- zaran seguidament, la van portar, el 2004, a presentar concurs de creditors i cessar la seva activitat. Com es pot observar en les figures 35 i 36, l’empresa va ser qualificada de gasela en el pe- ríode 1994-1997 i va continuar el seu creixement fins al 1998 per iniciar a partir d’aquell moment un procés de deterioració de les vendes que va finalitzar en el tancament. En el seu moment de màxima expansió, Ballabriga va arribar a facturar 7 milions d’euros, amb una plantilla de 75 persones i unes exportacions de dos terços de les vendes totals. Figura 35. Evolució de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004 Milions d’euros 8 6 4 3,05 2,77 2,54 2 0 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.102 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 101. Figura 36. Taxes de variació de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004Percentatges 80 66,9 60 43,4 40 24,0 20 13,3 10,3 10,1 0 –20 –17,2 –16,7 –21,9 –21,4 –22,7 –40 93-94 94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.Les decisions estratègiques que van portar Ballabriga a l’èxit van ser: en primer lloc, la pro-fessionalització de la direcció i l’adopció d’una estructura social; en segon lloc, l’ús intel-ligent de les aliances estratègiques per a la comercialització, tant al mercat interior com al’exterior; i, en tercer lloc, la decisió més important, l’especialització en braços de gitano jaque es va pensar que era millor ser gran en un mercat petit que no pas petit en un mercat gran.En un primer moment, aquestes decisions van produir bons resultats ja que durant els anys1995-1998, els països de l’est d’Europa es van obrir a la importació de productes alimentarisi, a més, hi havia una gran demanda de braços de gitano, per la qual cosa Ballabriga va arri-bar a exportar el 35% de la seva producció a aquella zona.Per entendre com es va originar la davallada de vendes, cal tenir en compte diverses cir-cumstàncies: d’una banda, l’especialització de Ballabriga era arriscada perquè la tecnologiaera d’alt compromís, això és, no servia per fabricar altres productes (croissants, magdalenes,rosquilles...) sinó només braços de gitano; de l’altra, tant Ballabriga com els seus competi-dors invertien en noves plantes i en tecnologia per cobrir els mercats de l’Est. I el detonantva ser la crisi russa de l’agost del 1998, amb l’enfonsament del tipus de canvi del ruble, cosaque va fer que les exportacions a aquell país es paralitzessin, perquè el preu d’un braç degitano importat es feia massa car, alhora que molts clients van deixar de pagar.Atès que la demanda del producte seguia existint a Rússia, i per tal de poder-lo oferir a unpreu competitiu, el 1999 es va optar per fabricar-lo al mateix país amb una joint venture ambChupa Chups, que ja hi tenia una planta de caramels amb pal des de feia temps. L’aliançaera al 50%, on Ballabriga aportava la tecnologia i les instal·lacions, i Chupa Chups, la marcai la xarxa de distribució. Es van escandallar els costos, es van pactar els preus de transfe-rència, la fàbrica es va posar en marxa i el negoci va ser un èxit que va arribar a donar feinafins a 200 persones. Disposar del 50% del capital donava poder de decisió a Ballabriga i ladirecció ho va considerar més bona elecció que no pas una participació minoritària. APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 103
  • 102. En paral·lel, el 2000 la situació al mercat nacional i als països occidentals anava a pitjor ja que els gustos del consumidor es van decantar més per altres productes substitutius (crois- sants, pa de llet...) per la qual cosa la demanda va baixar. Al mateix temps, les inversions en noves plantes (tant de Ballabriga com dels competidors) van portar a una sobreoferta que, per raons tecnològiques, no es podia adaptar a la fabricació d’altres productes. Tot això va desembocar en una guerra de preus i la situació es va fer insostenible per a Ballabriga: les vendes van començar a baixar i es van reduir dràsticament els marges i els resultats. L’èxit de la fàbrica de Rússia exigia més inversions per poder cobrir la demanda. Chupa Chups tenia recursos per invertir, però Ballabriga no i, el 2001, va decidir vendre la seva par- ticipació. La intenció era destinar els recursos obtinguts a reorientar l’activitat de la fàbrica catalana cap a la fabricació de pastisseria congelada, que semblava un mercat més atrac- tiu. Però això requeria canviar la maquinària i adaptar-se a nous canals de comercialització, diferents dels del braç de gitano. Tot i que la racionalitat estrictament econòmica hauria aconsellat l’operació inversa (tancar a Catalunya per invertir a Rússia20), la família Ballabriga va decidir intentar salvar el negoci local per raons emocionals i de responsabilitat social. Malauradament, els recursos obtinguts amb la venda de la participació a la fàbrica russa no van ser suficients per reconvertir la planta catalana i, el 2004, es va presentar concurs de creditors. Els actius van permetre que la liquidació fos ordenada i tant treballadors com creditors van cobrar els seus deutes. Tal com diu Antoni Ballabriga: “La clau està en no dir prou massa tard.” El tancament d’un negoci, assegura, no està ben vist als països llatins, s’estigmatitza i es considera un fracàs, mentre que en el món anglosaxó es considera una oportunitat de creixement. Quant al finançament, en els seus anys d’existència, Ballabriga va utilitzar diferents tipus de recursos. Durant un temps va donar entrada a la societat de capital risc Unión Interio- res, amb inversions en el sector alimentari, amb la intenció d’obtenir sinergies. També va utilitzar finançament bancari, lease-back, hipoteques, finançament a l’exportació i confir- ming. Tot i amb això, l’empresa va trobar a faltar instruments i inversors disposats a finançar empreses d’entre 6 i 15 milions d’euros de facturació ja que, normalment, es decanten per projectes de més import. La diagnosi dels últims anys de Ballabriga és, en definitiva, que l’especialització (en pro- ducte i en mercat) és, com reconeix l’empresari, una loteria: durant els anys que surt bé es guanyen molts diners, però si la situació es torça, el risc és elevat. Tot i el resultat final d’aquesta història, Antoni Ballabriga no es penedeix de res i opina que les decisions que es van prendre en cada moment van ser encertades. Com a consell per a empreses d’alt creixement, Ballabriga recomana posar molt d’èmfasi en el capital humà: la professionalització, la formació, la retenció de talent... són fonamentals ja que sense aquests elements no hi haurà una bona gestió empresarial ni bones polítiques d’innovació i internacionalització. 20 Actualment, la fàbrica de Rússia continua la seva activitat, amb bons resultats, si bé dins l’òrbita de Danone.104 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 103. 3.3 Anàlisi dels casos de les gaseles que segueixen actives 21Aquest apartat té com a objectiu sintetitzar els resultats de les entrevistes realitzades a lesempreses gasela de fa deu anys que continuen actives. Aquesta síntesi es basa en la formu-lació de conjectures sobre la importància de quatre capacitats organitzatives i estratègiesidentificades per la literatura com a claus per a l’èxit empresarial. Més concretament, s’ana-litzen l’habilitat de gestionar productes i mercats, l’habilitat d’aconseguir una reestructura-ció interna en un moment oportú, l’habilitat de gestionar el procés d’innovació per fomen-tar la creativitat i la productivitat i l’habilitat de gestionar els recursos economicofinancers.Sovint les empreses són reconegudes com a fonts de recursos i capacitats que poden serexplotades estratègicament per generar avantatges competitius (Barney, 1991; Penro-se, 1959; Wernefelt, 1984). El mecanisme generador de resultats superiors a la mitjana esrepresenta com una seqüència acumulativa de les millors formes de fer i de saber de lesempreses (Grant, 1991). Allò que genera un avantatge competitiu és un exercici inicial deconeixement i identificació de recursos crítics, aquells que són valuosos, escassos, difícilsd’imitar i de substituir. Aquesta identificació dóna origen a la configuració de les capaci-tats estratègiques que permeten mantenir i explotar un avantatge competitiu diferenciali únic als mercats. Així, la perspectiva dels recursos i les capacitats explicaria el creixementde les empreses sobretot com un procés endogen sorgit hipotèticament de la capacitat dela firma per integrar els seus recursos de manera que col·laborin amb una estratègiade creixement.Si bé aquest fenomen a les empreses gasela es caracteritza per tenir un ritme molt accelerat(Moreno i Casillas, 2007), no es pot dir que sigui un procés uniforme. Cal tenir en compte,tal com assenyalen Delmar et al. (2003), que les empreses gasela també travessen fases dedesacceleració. El que és important en aquest aspecte és entendre com afronten aquestesempreses la desacceleració i la posterior adaptació per poder continuar amb la seva estra-tègia de creixement o de destrucció creativa.Segons Smallbone et al. (1995) hi ha un nombre reduït de capacitats estratègiques a teniren compte als estudis sobre l’alt creixement de les empreses: (1) l’habilitat de subordinar elprocés de producció a una estratègia clara de desenvolupament de mercats, (2) l’habilitatde delegar responsabilitats en moments clau i (3) l’habilitat de fomentar la productivitatdel treball. L’anàlisi que aquí es realitza es basa en la taxonomia de capacitats organitzativesclaus de Smallbone et al. (1995), a la qual s’afegeix l’habilitat de gestió dels recursos econo-micofinancers que exigeix l’existència de qualsevol empresa. Addicionalment, s’emfasitzaespecialment la gestió del procés de creació de coneixement i les activitats d’R+D com afactors rellevants per a l’augment de la productivitat.21 Aquest apartat ha estat elaborat per Veneta Andonova, professora de la Facultad de Administración de la Universidad de los Andes(Bogotà, Colòmbia), en col·laboració amb el doctorand Carlos Valencia. APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 105
  • 104. 3.3.1 Seguir una estratègia de mercat Des de la perspectiva de les capacitats i les competències a nivell de producte, hi ha dos ele- ments centrals que contribueixen al creixement de les empreses. D’una banda, la capacitat d’identificar nous mercats que es veu reflectida en la necessitat de trobar nous productes i serveis per atendre els clients ja existents; de l’altra, trobar nous clients per a productes ja existents. Addicionalment, la possibilitat de buscar sinergies a través de la diversifica- ció complementa les dues formes de fomentar el creixement de les vendes. L’expansió del mercat sovint depèn de la capacitat d’ampliar les operacions a contextos regionals o inter- nacionals. Aquesta és una de les tendències més destacades de les empreses industrials catalanes que són objecte d’anàlisi. La seva capacitat de gestionar de forma efectiva els productes i els mercats és fàcil de determinar mitjançant l’avaluació de la seva cartera de clients i productes, així com el seu grau i compromís d’expansió geogràfica. Taula 18. Descripció de les estratègies de mercats i productes Empresa Estratègia de gestió de mercats i productes Està altament especialitzada i té un únic client. El seu creixement depèn en gran mesura del client. Manté estàndards de qualitat i productivitat Gonvauto que garanteixen la continuïtat a llarg termini d’aquesta relació comercial. Grup Fibosa Aposta per una estratègia de diversificació de mercats i productes. Es posa especial èmfasi en les exportacions. Es caracteritza per realitzar un enfocament en la innovació de productes i materials que li permeten atendre les necessitats de diferents Bandalux segments amb productes poc diferenciats entre sí. La seva estratègia d’internacionalització es basa principalment en exportacions a països desenvolupats. Basa la seva estratègia en el lideratge en costos buscant un equilibri entre qualitat i preu. La internacionalització es basa principalment en Mobel Línea exportacions. Enfoca els seus esforços de comercialització cap a clients de gamma alta en el segment de roba interior i de bany. La seva estratègia Dogi d’internacionalització inclou tant l’exportació com la inversió directa a l’estranger. Aplica una estratègia d’alta segmentació donada la naturalesa tecnològica dels seus productes. Atén dos mercats específics amb requeriments Lipotec de comercialització i d’R+D diferents. La seva estratègia d’internacionalització transita cap a la combinació d’exportacions i d’inversions directes a l’exterior. Aposta per la producció personalitzada, adaptada a les necessitats del client, d’alta qualitat. La internacionalització és una estratègia prioritària Talleres Ratera per a l’empresa i es centra principalment en les exportacions. Les empreses gasela que s’analitzen aquí tenen com a mínim tres estratègies principals per desenvolupar la seva capacitat de desenvolupament de productes i mercats. Gonvauto, per exemple, està centrada en l’aprofitament dels avantatges d’un monopsoni. En enfocar- se en l’establiment de relacions sòlides i duradores amb un sol client, aquesta empresa es concentra a desenvolupar les seves capacitats de producció més que no pas les de comer- cialització, però alhora aconsegueix una especialització productiva que fa de palanca per al seu procés de creixement d’àmbit nacional. En el cas de Mobel Línia s’observa una concen- tració en el desenvolupament d’estratègies de lideratge en costos mitjançant economies d’escala en la comercialització. L’empresa enfoca els seus esforços a trobar nous segments i mercats per a productes ja existents i, al mateix temps, a crear nous productes (el 50% dels seus ingressos a 2007 provenen de productes nous). Talleres Ratera busca la innovació del procés productiu per satisfer al màxim les necessitats de cada client amb la màxima qualitat possible. Lipotec opera en mercats molt especialitzats i dinàmics (productes farmacèutics i cosmètica), on ha trobat el seu nínxol, i els seus esforços en R+D estan estretament vincu- lats amb la seva estratègia de gestió de productes. És fàcil de veure que, tot i les diferents estratègies comercials, les empreses industrials supervivents plantegen les necessitats i les106 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 105. comandes del client com la característica integradora al voltant de la qual gira l’organitza-ció de la producció, però no a l’inrevés.Finalment, en internacionalització s’observen empreses amb esforços de diferent intensitati complexitat de gestió: (a) exportacions, (b) exportacions i inversió directa en les xarxesde comercialització, i (c) exportacions i inversió estrangera directa tant en comercialitzaciócom en producció. Tanmateix, l’estratègia d’internacionalització precoç sembla un dels as-pectes més destacables a les empreses analitzades.3.3.2 Reorganització internaCom ja s’ha mencionat amb anterioritat, ser empresa d’alt creixement o gasela no és unacondició o un estat inalterable. Fins i tot les empreses més dinàmiques poden passar perfases d’estancament o retrocés en el seu creixement. Per afrontar aquestes fases, les empre-ses d’alt creixement han de tenir la capacitat de resposta interna als reptes que els imposal’entorn i aquesta es manifesta de diverses maneres. Els casos estudiats permeten delimitardos elements principals que contribueixen a l’adequada resposta interna a les empresesd’alt creixement. En primer lloc, cal destacar la capacitat d’adequar l’estructura organitza-tiva incloent-hi la flexibilitat de contraure’s o escindir-se. En segon lloc, es pot remarcarla importància d’alterar l’estructura de propietat i professionalitzar la gerència tot passantde ser empreses principalment familiars a empreses administrades per delegació. Aquestaúltima capacitat organitzativa ha estat objecte d’estudi en diversos treballs acadèmics queversen sobre els reptes de les empreses familiars.Taula 19. Estratègies de reorganització Empresa Estratègia de gestió de mercats i productes Davant de canvis negatius en la demanda, l’empresa passa ràpidament d’una estratègia d’externalització a una d’internalització que comporta Gonvauto importants estalvis en costos i un millor control sobre les operacions. Davant de canvis en la demanda, l’empresa decideix reduir l’estructura i escindir-la per poder gestionar el concurs de creditors i, paral·lelament, Grup Fibosa rellançar l’activitat. Bandalux Atès que el creixement d’aquesta empresa ha estat continu no es pot inferir com respon a esdeveniments crítics. Davant la pèrdua d’avantatges competitius vers els seus competidors, l’empresa deixa de ser altament integrada i passa a escindir-se en diferents Mobel Línea unitats (estructura de holding) amb la capacitat de gestionar millor la cadena de valor. Així mateix també fa esforços en la professionalització de la gerència. L’estratègia de l’empresa es basa en una recomposició de l’estructura de capital (sortida a borsa) i en un esforç important per professionalitzar Dogi l’administració. Alhora, atèsa la situació concursal, l’empresa es reestructura contraient-se (tancament de plantes i venda d’unitats de negoci). Lipotec Té una estructura de holding amb cinc línies de negoci interrelacioandes. No ha passat per contraccions de demanda. Pocs canvis organitzatius durant els últims anys. Els germans Ratera continuen al capdavant de l’empresa. Tanmateix, s’han establert uns criteris Talleres Ratera objectius de successió i participació dels descendents als òrgans de govern.Es poden distingir tres tendències clares en les estratègies de reorganització de les em-preses estudiades. D’una banda, les firmes que segueixen sendes de creixement continui no s’enfronten amb contingències rellevants de l’entorn tendeixen a romandre estructu-ralment estables, amb l’excepció de Lipotec. D’altra banda, les empreses que s’enfronten asituacions crítiques tendeixen a ajustar-se de dues maneres. En primer lloc, algunes trans-iten d’una alta integració i centralització a una estructura de tipus hòlding que li permet APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 107
  • 106. atendre millor diferents mercats i gaudir dels avantatges d’una estructura d’aquest tipus. Alternativament, les empreses poden optar per contraure’s mitjançant estratègies diverses com ara la venda i el tancament de plantes. En aquests dos últims casos (tant l’escissió com la contracció) els canvis implicarien una reconfiguració i adaptació de les seves capacitats que els permetrien igualment reprendre la via del creixement. 3.3.3 Gestió del coneixement i innovació La capacitat de gestionar el coneixement es manifesta en primer lloc per la tendència a fer inversions progressives en R+D i, en segon lloc, per la capitalització d’aquestes inversions per al desenvolupament de nous productes que recolzin l’estratègia de gestió de productes i mercats o que incrementin l’eficiència dels processos productius. La capacitat d’innovació de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela ha estat reconeguda en diversos estudis de cas i en comparacions internacionals (vegeu, per exemple, Lunati, 2008). Les empreses industrials catalanes analitzades mostren un augment important en les in- versions dedicades a R+D. Aquestes inversions es manifesten, primerament, en l’ampliació tant del percentatge de les vendes destinats a R+D com en l’augment de la quantitat de persones dedicades de forma exclusiva a les activitats d’R+D. En segon lloc, aquest esforç ve acompanyat de polítiques tant de captació de personal altament capacitat com de forma- ció de treballadors. Aquestes inversions es veuen recolzades amb esforços de fidelització i estabilització del personal format i integrat a l’empresa. No obstant això, la focalització dels interessos d’innovació varia segons els requeriments tècnics de cada empresa: mentre que unes estan clarament enfocades al desenvolupament de nous productes i augmenten el seu percentatge sobre les vendes, altres se centren en les innovacions optimitzadores dels processos productius, millorant-ne l’eficiència i la qualitat. Només una de les empreses supervivents estudiades busca simultàniament millorar la qualitat i ampliar la seva oferta de productes. 3.3.4 Gestió economicofinancera La capacitat de gestionar les finances es manifesta en accedir als recursos financers que recolzin l’estratègia de creixement de l’empresa, inclosos l’autofinançament/reinversió i la capitalització via préstecs bancaris i/o emissió d’accions. Generalment, les empreses objecte del present estudi mostren una major homogeneïtat en les estratègies de gestió economicofinancera que en les estratègies de gestió de co- neixement i d’R+D. Destaca la forta aposta d’aquestes firmes per a l’autofinançament. La majoria compta amb polítiques de reinversió de beneficis, cosa que ha estat possible a causa de la suficient liquiditat garantida pel creixement elevat i prolongat en el temps, si bé no es pot descartar com a factor explicatiu la dificultat de trobar recursos financers externs. Tanmateix, dins d’aquesta tendència central hi ha certa varietat en la tria de finançament. Per exemple, abans de dependre de crèdits bancaris, els propietaris de Dogi van recórrer al finançament privat sortint a borsa per tal de cercar recursos. Per la seva banda, Lipotec108 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 107. es recolza tant en fons públics com en fons propis. Tot això possiblement es deu al fet que,atesa la naturalesa dels seus productes, amb retorns altament incerts sobre la inversió, tantla banca com els inversionistes privats són reticents a finançar les activitats de l’empresa. Fi-nalment, cal destacar que el fet de finançar-se amb fons propis permet a les empreses, mol-tes de les quals són negocis familiars, un cert grau d’autonomia en les seves decisions, tantpel que fa a la gestió dels seus mercats i productes com a la gestió dels seus processos dereorganització estructural. Sens dubte, aquesta independència és molt atractiva per a lesfamílies, on els interessos personals van lligats amb els objectius econòmics dels negocis.3.3.5 Reflexions finalsL’anàlisi anterior permet formular una sèrie de conjectures potencialment útils per a lesempreses que tenen com objectiu assolir altes taxes de creixement: • Les empreses que han sabut sobreviure a l’etapa de creixement explosiu ho han fet apos- tant de forma activa per la internacionalització. Per a totes, la internacionalització no ha arribat amb la saturació del mercat nacional, sinó que ha estat el resultat d’una cerca incansable d’oportunitats de mercat. • Les empreses gasela supervivents han sabut evolucionar cap a un model de negoci re- lativament desvinculat de la personalitat del creador, basant-se en una estructura més professionalitzada. • L’existència mateixa de períodes d’alt creixement es deu moltes vegades a unes opor- tunitats de negoci momentànies, o sigui que la gestió del coneixement i les habilitats d’adaptabilitat són sovint l’eix central d’una estratègia de supervivència. • Des de l’òptica de la presa de decisions, s’observa que les empreses gasela de fa deu anys han entès la diversificació de productes i de mercats com una estratègia per repartir el risc. • Quant a la innovació, s’aprecia, en general, un notable increment dels recursos humans i materials destinats a aquesta finalitat en comparació dels que hi dedicaven fa deu anys. • Les millores de qualitat i productivitat, molt relacionades amb l’atenció que es presta al capital humà i la formació, també són una constant en les empreses gasela que continu- en actives en l’actualitat.3.4 Aprendre dels errorsL’objectiu d’aquesta primera part de l’estudi, dedicada a analitzar l’evolució fins avui de lesgaseles del període 1994-1997, no es limitava a una curiositat morbosa sobre què n’hauriaestat d’aquelles empreses, sinó que pretenia conèixer les seves estratègies d’èxit, que s’hanvist en el punt anterior, i també aprendre dels seus errors.Aquest darrer aspecte era un repte important ja que a priori cal suposar que a ningú noli agrada parlar dels seus errors. Però, per contra, el resultat ha estat sorprenent i no no-més han parlat d’estratègies poc encertades les empreses que continuen actives, sinó que APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR 109
  • 108. l’empresari d’una gasela que ha tancat (Pastelería Ballabriga) va accedir a explicar la seva experiència. En els casos de Ballabriga (tancada), Fibosa (va superar un concurs de creditors) i Dogi (actu- alment en situació concursal) es poden observar una sèrie de circumstàncies coincidents: • Les estratègies d’especialització (en productes o en mercats) poden donar molt bons fruits durant un temps, però quan hi ha un canvi negatiu (en la conjuntura, els gustos, el tipus de canvi...), l’empresa es veu atrapada. És el que li va passar a Fibosa, molt con- centrada al mercat rus, amb la crisi del ruble del 1998, si bé va ser a temps d’adaptar la seva estratègia i la seva estructura. També és el cas de Ballabriga, especialitzada en un producte i una tecnologia d’alt compromís, cosa que va fer que, davant d’un canvi de gustos (preferències dels consumidors), la correcció no arribés a temps. • Quan les vendes cauen i apareixen els números vermells, el finançament aliè, tant si són inversors borsaris com si són bancs, es retira i, si el seu pes en el balanç és elevat, porta a la situació concursal. Això s’ha vist en els casos de Ballabriga, de Dogi, de Fibosa i, fins i tot, de Gamegam (encara que no s’ha pogut entrevistar l’empresari, se sap que, com a empresa de motlles, el seu principal escull era el finançament del llarg període de ma- duració). • En el cas de Dogi, i lligat als problemes de finaçament, hi ha hagut potser una expansió internacional massa ràpida i amb experiències fallides. Era una aposta arriscada que, si hagués sortit bé, l’hauria portat en poc temps a passar d’empresa gasela a multinacional i líder mundial en el seu segment. Malauradament no va ser així.110 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 109. 4Reflexions finals
  • 110. Aquest últim capítol de la primera part vol donar una pinzellada final a l’estudi sobre la situ- ació actual de les empreses catalanes que van ser gasela durant el període 1994-199722. Cal destacar que les empreses industrials catalanes que van ser gasela fa deu anys: • Han sobreviscut en un alt percentatge, gairebé el 75% (un 81,5% si se’ls sumen les absor- bides amb beneficis, un percentatge igual al del conjunt de la indústria). • Han augmentat la seva facturació en un 16% entre el 2004 i el 2007, molt per sota del 136% registrat entre el 1994 i el 1997 i, fins i tot, inferior al total industrial (19%). • Només set empreses serien classificades actualment (2004-2007) com a gaseles, segons els criteris adoptats per al període 1994-1997, i s’observa que les seves vendes no han crescut de forma estable i ininterrompuda entre el 1997 i el 2007, sinó que han experi- mentat variacions molt significatives. • Només una gasela del període 1994-1997 figura també a la llista d’empreses d’alt creixe- ment del període 2004-2007 de la segona part d’aquest treball. • No obstant això, s’han mostrat molt més creadores d’ocupació (increment del 30% entre el 1997 i el 2007) que la mitjana del sector manufacturer (el qual ha perdut ocupació en el mateix període). • Les que continuen actives segueixen sent pimes, si bé hi ha hagut un transvasament de part de les petites al grup de les mitjanes. Tot això sembla indicar que el fet que una empresa sigui gasela durant un període de temps no la fa millor que altres ni, per descomptat, infalible. L’evolució posterior, quant a super- vivència i a creixement de la facturació és similar a la del conjunt de la indústria, si bé cal destacar que són més creadores d’ocupació que la mitjana. En l’estudi economicofinancer realitzat l’any 1999 sobre les empreses gasela, es concloïa que aquestes empreses tenien un model econòmic i financer caracteritzat per una estruc- tura patrimonial i financera sòlida i una gran capacitat per generar ingressos, beneficis i rendibilitat. A més, s’indicava que aquestes empreses tenien unes polítiques financeres conservadores ja que destinaven a l’autofinançament la major part dels recursos gene- rats. 22 Perquè experimentaven un creixement anual de les vendes de, com a mínim, un 15% el 1995, el 1996 i el 1997 i perquè eren rendi- bles.112 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 111. Les anàlisis efectuades sobre les empreses gasela del període 1994-1997 que continuenamb la seva activitat en l’actualitat permeten ampliar les conclusions anteriors amb les con-sideracions següents: • Són empreses la situació patrimonial de les quals ha evolucionat de forma molt favo- rable. Són suficientment capitalitzades i amb un endeutament ben estructurat quant a quantitat i termini. La seva solvència a curt termini és bona ja que l’actiu circulant supera suficientment els deutes a curt termini. Un aspecte més desfavorable té a veure amb la gestió dels terminis (estocs i clients, sobretot) que ha anat empitjorant al llarg dels anys i que genera necessitats superiors de finançament per al circulant. En general, les empreses gasela de fa deu anys han finançat adequadament aquestes necessitats amb recursos propis i deutes a llarg termini. • Tanmateix, l’anàlisi del compte de pèrdues i guanys ha permès identificar que les “ve- lles” gaseles han tingut dificultats per mantenir els elevats nivells de creixement dels ingressos del període 1994-1997 (vegeu figura 37). Tot i així, la seva capacitat de generar beneficis segueix sent important, encara que l’increment de les despeses d’explotació ha fet reduir lleugerament els beneficis en relació amb els ingressos.Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida Ingressos Després els avantatges competitius es dilueixen i torna a haver creixements Període de 4 o 5 similars a la mitjana del sector anys en els que s’aconsegueixen grans creixements Creació de l’empresa Any 0 Al cap de 4 o 5 anys Anys de vida 5 o 10 anys desprésFont: Elaboració pròpia. • La rendibilitat, encara que hagi caigut, segueix sent molt elevada. Un dels factors que explica la rendibilitat és el palanquejament financer que és molt favorable per a les em- preses que han sobreviscut i, per tant, la utilització de deutes incrementa la seva rendi- bilitat. • El creixement que han experimentat aquestes empreses es pot qualificar d’equilibrat ja que la bona gestió dels actius i la reducció de l’endeutament ha permès que els beneficis creixin més que les vendes. En conclusió, les empreses que fa deu anys van ser classifi- cades com a gasela i que continuen actives en l’actualitat, encara que avui ja no tenen increments d’ingressos tan elevats, segueixen comptant amb una excel·lent situació pa- trimonial, financera i econòmica (vegeu figura 38). REFLEXIONS FINALS 113
  • 112. Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financer diferenciat entre els primers anys i els anys posteriors Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobar segments en expansió i que es recolzen Tenen una política financera prudent i la major sobre factors d’èxit com ara la innovació, la qualitat, part dels resultats es destinen a l’autofinançament. la internacionalització i la política comercial. Els primers anys de vida són Uns anys després passen a ser EMPRESES D’ALT CREIXEMENT EMPRESES AMB CREIXEMENT NORMAL Aconsegueixen un model de negoci que els proporciona Les dificultats per a mantenir els avantatges competitius un bon nivell de competitivitat i incrementen molt les fan que als pocs anys l’increment de vendes estigui en vendes (136% en quatre anys). línia amb la mitjana del sector. Són empreses molt eficients en la gestió dels actius i de Inverteixen molt en actius, que ja no es gestionen tan les despeses. Això explica que generin beneficis elevats. eficientment. Els resultats generats ja no són tan elevats i s’aproximen més a la mitjana del sector. Tenen una gran capacitat per seguir creixent i la seva situació patrimonial i financera és equilibrada, encara que La seva situació patrimonial és molt més sòlida que la del no tan sòlida com la del sector. sector ja que són empreses molt capitalitzades i amb molta solvència a curt termini. La seva capacitat per créixer i per afrontar períodes de recessió és molt millor que la de la resta d’empreses del mateix sector. Les empreses que continuen creixent: Les empreses que estan en una situació més feble: aposten per la internacionalització activa, una estructura no han apostat tant per la innovació i han reaccionat amb més professionalitzada, més adaptabilitat als canvis, més més rigideses als canvis. També han incrementat notable- innovació que els aporta més diversificació en productes ment el seu endeutament. i mercats, i per la millora de la qualitat. Font: Elaboració pròpia. • L’anàlisi per sectors econòmics ha permès detectar que les empreses gasela tenen difi- cultat per mantenir taxes d’increment d’ingressos superiors a les del seu sector i això fa que el rendiment dels actius i la rendibilitat dels fons propis tendeixin a igualar-se, amb el pas dels anys, als de les empreses normals. En canvi, l’autofinançament i les polítiques financeres prudents de les empreses gasela expliquen que al llarg dels anys la seva sol- vència vagi millorant substancialment i que l’endeutament sigui molt menor al de les empreses dels mateixos sectors. Això permet preveure que les empreses gasela es tro-114 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 113. ben en una posició financera més sòlida per encarar amb menys dificultats una recessió econòmica com la que estem vivint des de l’any 2008.• Les gaseles que continuen actives, ja sigui amb creixement alt o normal, tenen unes característiques estratègiques comunes: internacionalització activa, estructura més pro- fessionalitzada, adaptabilitat davant dels canvis, diversificació de productes i mercats, increment de recursos destinats a innovació, millora de la qualitat, la productivitat i la gestió dels recursos humans.• Per contra, les gaseles que han experimentat dificultats presenten unes altres caracte- rístiques comunes: especialització en mercats o productes, rigideses davant dels canvis, endeutament excessiu. REFLEXIONS FINALS 115
  • 114. Segona partLes empreses d’alt creixementi les gaseles del període 2004-2007
  • 115. 5Criteris de selecció i classificació
  • 116. Des que, fa més de quinze anys, David Birch va suggerir el terme “gaseles” per anomenar un nombre reduït d’empreses d’alt creixement que, a més, eren generadores importants d’ocupació, aquest tipus d’empreses ha estat en el focus d’atenció, no només de la societat científica, sinó també dels responsables de les polítiques econòmiques i industrials (Birch et al., 1993). Això s’explica pel fet que, encara que les gaseles, segons la definició de Birch, representen una proporció petita del total d’empreses en la majoria de les economies23, presenten unes taxes d’increment de l’ocupació molt superiors a les de la resta d’empreses petites (les quals tenen una contribució marginal al creixement de l’ocupació) i de les em- preses grans (les quals donen feina a moltes persones, però que normalment experimenten unes taxes de creixement de l’ocupació molt inferiors o, fins i tot, negatives). La literatura existent sobre empreses gasela, que ha crescut molt recentment, mostra una gran disparitat conceptual i metodològica. S’han emprat diverses formes de mesurar el creixement, s’han analitzat empreses que pertanyen a diferents branques de l’economia, que operen en diferents regions o països, que es troben en diferents etapes de desenvolu- pament, etc. No obstant això, es pot dir que la gran majoria d’estudis utilitza alguna variació d’aquesta definició de gasela: empresa que ha experimentat un creixement superior a una taxa fixa durant un període determinat de temps. Les taules 20 i 21 presenten una mostra de la diversitat de criteris que s’han utilitzat en investigacions empíriques recents. Generalment, el creixement d’una empresa es mesura en termes d’ocupació o de facturació. L’elecció entre una mesura o una altra depèn dels objectius de cada estudi i de les dades disponibles. Els indicadors basats en ocupació solen ser més fàcils de calcular i s’ajusten millor als objectius d’incrementar l’ocupació que plante- gen els responsables polítics, mentre que els basats en facturació reflecteixen millor la visió empresarial i l’assoliment de determinats objectius estratègics. Addicionalment, per poder considerar que una empresa és d’alt creixement, cal que mantingui unes taxes elevades d’increment de l’indicador analitzat durant un període, almenys, de tres anys consecutius o, alternativament, que el dobli en aquest mateix període. Els criteris que defineixen una empresa d’alt creixement inclouen, en alguns casos, l’exigència d’haver de ser, també, ren- dible. 23 Hoffman i Junge (2006) determinen que la proporció d’empreses d’alt creixement en la majoria dels països desenvolupats de l’OCDE oscil·la entre l’1 i el 3% del total de les empreses.120 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 117. Taula 20. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis en l’àmbit espanyol Gasela és aquella empresa industrial o de serveis a la indústria amb seu social en el País Basc que incrementà els seus Cabanelas y Vaamonde (1996) ingressos d’explotació un 15% anual entre el 1991 i el 1994 o doblà el seu volum d’activitat (creixement no negatiu, però no necessàriament igual o superior al 15% anual). Gasela és una empresa industrial catalana que ha experimentat un creixement de la facturació de, com a mínim, el 15% Hernández et al.(1999) anual durant el 1995, el 1996 i el 1997, o bé ha doblat la facturació entre el 1994 i 1997 i a més ha obtingut una rendibilitat financera (benefici net sobre capitals propis) com a mínim del 8% l’any 1995, el 7% l’any 1996 i el 6% l’any 1997. (i) Empresa gasela és aquella què augmenta el seu volum de negoci de forma continuada, durant un període de al menys 3 anys consecutius (del 2000 al 2002), per sobre del 25% d’increment anual, durant cada un d’ells. (ii) Empresa d’“alt rendiment”és aquella que assoleix una rendibilitat econòmica mitjana de al menys el 25%, en un període mínim de tres anys, sempre y quan en cap any hagi obtingut una rendibilitat econòmica per sota del 15%. Ardán (2004a, 2004b, 2004c) (iii) Empresa“generadora de riquesa”és aquella amb EVA (economic value added, què mesura la riquesa que es crea per l’accionista) superior als 150.000 euros i que creix a una taxa de, al menys, un 10%, durant tres anys consecutius. (iv) Empresa d’“alta productivitat”dels recursos humans és aquella que té un valor afegit per empleat entre els 25% millors del seu camp d’activitat i que aquest valor afegit creix per sobre del 10% anualment durant tres anys consecutius. Gasela és una empresa amb seu social a Aragó que: (i) diposita comptes al Registre Mercantil; (ii) no pertany a cap grup empresarial; (iii) té una facturació mínima de 2.404 milers d’euros l’any 2000; (iv) té al menys 2 anys de vida en el 2000; (v) ha Galve y Hernández (2007) experimentat un increment de l’import net de les vendes del 15% anual entre els anys 1997 i 2000; (vi) té rendibilitat del 8% en el 1998, 7% en el 1999 i 6% en el 2000. (i) Empresa líder és aquella empresa andalusa que el 2002 obtenia beneficis positius i un cash-flow (recursos generats) superior als 300 mil euros. (ii) Empresa gasela és aquella empresa andalusa que ha incrementat les vendes anuals entre el 1999 i 2002 fins duplicar-les i, Villalba et al. (2008) que a més, ha obtingut beneficis tots els anys. (iii) Empresa d’alta rendibilitat és la que ha obtingut una rendibilitat econòmica mitjana, en els 3 últims anys, superior al 25% sense que en cap d’ells la rendibilitat hagi estat inferior al 15%. Empresa gasela és aquella que experimenta un increment de l’ocupació del 20% anual durant 3 anys consecutius i que què te López-García i Puente (2009) al menys 10 empleats en el moment inicial.24Atesa la disparitat de criteris i si es té en compte el nombre creixent d’estudis que ana-litzen la presència i la conducta estratègica, financera i d’inversió de les empreses d’altcreixement, així com la influència sobre el desenvolupament econòmic d’un país i la gene-ració d’ocupació, l’OCDE, juntament amb Eurostat, van proposar una definició homogèniai consensuada pels principals investigadors que permetrà realitzar anàlisis comparativesentre regions i països. Segons l’Eurostat-OECD Manual on Businesss Demography Statis-tics (2008) una empresa d’alt creixement és aquella que experimenta taxes de creixementdels empleats o de la facturació de, com a mínim, un 20% anual durant un període de tres anysconsecutius i que té, almenys, deu empleats. A més, es defineix com a “gasela” aquella empre-sa d’alt creixement que no supera els cinc anys de vida. Aquesta és precisament la definicióadoptada en el present treball.24 De fet, López-García i Puente (2009) utilitzen dos criteris alternatius, el descrit a la taula 20, que denominen el criteri OCDE, i un altrecriteri basat en Schreyer (2000), segons el qual són empreses gasela el 10% de les empreses amb valors més elevats de l’“índex de Schreyer”que es defineix com Xt+3# = "Xt+3 – Xt) , on Xt+3 i Xt representen el nombre d’empleats al final i a l’inici del període d’anàlisi. Xt CRITERIS DE SELECCIÓ I CLASSIFICACIÓ 121
  • 118. Taula 21. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis internacionals Autio, Arenius i Wallenius Gasela és aquella empresa que ha obtingut un increment de les vendes de, com a mínim, el 50% anual al llarg del període (2000) 1994-1997. Mascarenhas et al. (2002) Empresa d’alt creixement és una entitat pública o privada, dedicada a la indústria o als serveis a la producció i que ha experimentat un creixement ràpid i sostingut entre el 1995 i 1998; ha obtingut beneficis o rendiment dels fons propis elevats. Barringer, Jones i Neubaum Empresa d’alt creixement és una empresa les vendes de la qual creixen a una taxa anual composta del 80% o més. (2005) (i) Empresa d’alt creixement és aquella que te una taxa de creixement (de la facturació o del nombre d’empleats) de més de 60% al llarg d’un període de tres anys consecutius (de t a t+2) i creixement de, al menys, 20% en els dos períodes (de t a Hoffman i Junge (2006) t+1 i de t+1 a t+2). Es consideren les empreses amb entre 15 i 200 empleats. (ii) Empresa jove és aquella d’alt creixement que s’ha constituït cinc anys abans de l’any t. (i) Empresa d’alt creixement és aquella que experimenta un creixement anual de l’ocupació del 20% al llarg d’un període de Ahmad (2006) tres anys consecutius i que té al menys 10 empleats en el començament del període d’estudi. (ii) Gasela és una empresa d’alt creixement creada en els últims cinc anys. Gasela és una empresa mitjana (amb més de 10 i menys de 100 empleats) que té una taxa anual de creixement del nombre Boston i Boston (2007) d’empleats del 20% durant un període de cinc anys. (i) Gasela és una empresa que, com a mínim, ha doblat les vendes al llarg dels últims quatre anys. Acs, Parson i Tracy (2008) (ii) Empresa d’”alt impacte”és una empresa que, com a mínim, ha doblat les vendes al llarg dels últims quatre anys i que té un “employment growth quantifier”25 de dos o més durant el mateix període. (i) Empresa d’alt creixement és aquella amb una taxa anual d’increment de la facturació o dels beneficis del 20% o més que es Rude Petersen (2008) manté durant un període de tres anys consecutius i que té al menys 10 empleats en el primer any d’estudi. (ii) Gasela és una empresa d’alt creixement amb cinc anys de vida. 25 La base de dades utilitzada per seleccionar les empreses d’alt creixement és el Sistema de Análisis de Balances Ibérico (SABI) de l’empresa Informa i que recull dades del Registre Mer- cantil. La selecció sobre la qual es realitza l’estudi s’ha extret l’11 de febrer del 2009 a partir d’un total de 141.071 empreses espanyoles actives que tenen, com a mínim, deu empleats i que han dipositat els comptes corresponents al 2007. D’aquestes empreses, 29.278 són catalanes. El fet de voler conèixer millor la situació actual del teixit empresarial català i, a la vegada, poder oferir una base de comparació amb l’estudi anterior, expliquen l’acotació del present treball en l’àmbit de Catalunya. Així mateix, a diferència de l’estudi sobre les empreses gasela del període 1994-1997, i ba- sant-se tant en les investigacions sobre la nova indústria, que s’han descrit a la introducció, com en la creixent evidència empírica sobre el creixement de les empreses del sector ser- veis (Audretsch et al., 1999 i 2004; Lotti, 2007; Coad i Hölzl, 2009), en aquesta ocasió s’ha optat per analitzar no només les empreses industrials, sinó també les que tenen com a activitat principal la prestació d’algun tipus de servei a la producció. Tanmateix, atès que tant el comportament empresarial com els problemes i els condicionaments estratègics i financers de les empreses industrials no coincideixen amb els de les empreses de serveis 25 L’indicador “employment growth quantifier” és igual al producte de la variació absoluta i percentual del nombre d’empleats d’una empresa durant un determinat període de temps (Acs et al., 2008).122 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 119. que treballen per a elles26, totes les anàlisis s’han realitzat separadament per als dos granssectors (indústria i serveis a la producció).Pel que fa al creixement, cal mencionar que l’indicador triat per diferenciar les empresesd’alt creixement de la resta ha estat la facturació (import net de la xifra de vendes) eleccióque obeeix a una explicació de caire pràctic. Encara que la base de dades SABI conté infor-mació sobre el nombre d’empleats, no sempre està disponible ni reflecteix la xifra real. Totseguint la definició d’Eurostat-OCDE, es va adoptar el criteri d’un increment anual de lesvendes superior o igual al 20% (un augment elevat) durant el període 2004-2007 (i sostin-gut). L’elecció de l’horitzó temporal correspon a la disponibilitat de les dades en el momentde la concepció de la idea i el començament de l’elaboració de l’estudi (que va ser durant lasegona meitat de l’any 2008). Cal destacar que el període analitzat coincideix amb el finald’una llarga època de bonança econòmica, la qual cosa vol dir que, d’haver disposat de lesdades del 2008, la “fotografia” probablement hauria estat molt diferent atès que aquell anyja es notaven els efectes de la crisi derivada de l’esclat de la bombolla immobiliària i de l’aferde les hipoteques subprime. Per això, és possible que alguna de les empreses d’alt creixe-ment analitzades hagi tingut problemes de liquiditat, grans davallades de la demanda, o,fins i tot, hagi deixat d’existir amb posterioritat al 2007.Finalment, s’han considerat també les empreses gasela, definides segons la proposta d’Eu-rostat-OCDE com d’alt creixement i que tenen menys de cinc anys de vida.En resum, doncs, tal com s’exposa a la figura 39, són empreses d’alt creixement les empresesindustrials i de serveis a la producció amb seu social a Catalunya, que dipositen comptesal Registre Mercantil, que l’any 2004 tenien deu treballadors o més i que han experimentatincrements de la facturació de, com a mínim, un 20% durant els exercicis 2005, 2006 i 2007.D’entre elles, són empreses gasela les que no superen els cinc anys de vida.Segons els criteris establerts, s’han identificat 250 empreses d’alt creixement a Catalunya,20 de les quals són gaseles. L’Annex 2 conté la llista, per ordre alfabètic, de les empreses ons’especifica el nom, l’adreça, l’activitat principal, el sector (indústria i serveis a la producció)i la facturació de l’any 2007.26 Armington i Acs (2004) assenyalen que extreure conclusions sobre el conjunt de l’economia tot basant-se només en el sector industrialés poc encertat, sobretot atesa la continua pèrdua de pes de la indústria en les economies desenvolupades. A més, els autors destaquenque els serveis a la producció són un sector molt menys intensiu en capital i que experimenta unes taxes de creixement de l’ocupaciómés elevades que l’industrial. Els serveis també es diferencien de les branques industrials per la natura de les variacions de la demanda, lacapacitat d’emmagatzemar estocs i el tipus de relacions laborals. Totes aquestes raons són exposades per justificar l’extensió de l’anàlisi a lesempreses de serveis a la producció i oferir una comparació entre els dos sectors. CRITERIS DE SELECCIÓ I CLASSIFICACIÓ 123
  • 120. Figura 39. Definició de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela del període 2004-2007 a Catalunya Empreses d’alt creixement ≥ 10 empleats 1900 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Creixement anual de la xifra de vendes de, com a mínim, un 20% Empreses gasela ≥ 10 empleats 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Creixement anual de la xifra de vendes de, com a mínim, un 20%124 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 121. 6Característiques generals
  • 122. Les 250 empreses d’alt creixement representen, amb dades del SABI, un 0,23% de les em- preses industrials i de serveis a la producció de Catalunya. Tot seguit s’analitzen les seves ca- racterístiques generals, disponibles al Registre Mercantil: activitat principal, edat (nombre d’anys des de la constitució), facturació, ocupació, eficiència i localització geogràfica. 6.1 Activitat principal A què es dediquen les empreses d’alt creixement? Quines indústries o serveis concentren el major nombre d’aquestes empreses? L’interès d’aquestes preguntes rau en el debat sobre els avantatges i els inconvenients del model econòmic basat en l’especialització contra el ba- sat en la diversificació (Glaeser et al, 1992). Les investigacions empíriques defensen que les economies diversificades solen presentar taxes de creixement molt més elevades que les es- pecialitzades. S’aplica això al grup d’empreses d’alt creixement, es podria afirmar que és un grup més consistent si està diversificat que no pas si està especialitzat en poques activitats. Les empreses d’alt creixement es dediquen en un 70% als serveis a la producció i en un 30% a la indústria, mentre que aquests percentatges a les empreses gasela són del 80% i del 20%, respectivament. Per al conjunt de la nova indústria de Catalunya, la distribució coin- cideix amb la de les gaseles, és a dir, un 80% d’empreses de serveis a la producció i un 20% d’empreses industrials, per la qual cosa es pot afirmar que les empreses d’alt creixement tenen un biaix més industrial que el total. Figura 40. Classificació de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela segons l’activitat principal Percentatges Empreses d’alt creixement Empreses gasela 30,4 Indústria 20,0 Indústria Serveis de la producció 69,6 Serveis de la producció 80,0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.126 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 123. A un nivell més desagregat, és interessant conèixer a quins sectors, dins de la indústria odels serveis, pertanyen les empreses d’alt creixement. La figura 41 revela que les empresesd’alt creixement són un grup prou diversificat, cosa que els dóna una certa solidesa coma grup, tal com s’ha dit. Aquestes empreses són presents en tots els sectors industrials27,d’entre els quals destaquen la metal·lúrgia i els productes metàl·lics (31,6% de les empresesindustrials d’alt creixement) i l’alimentació (13,2%), i en totes les branques de serveis a laproducció, sobretot en el comerç (32,2% de les empreses de serveis a la producció mésdinàmiques) i en les tecnologies de la informació i comunicació (17,8%).Figura 41. Distribució de les empreses d’alt creixement per sectors industrials i de serveis a la produccióPercentatges Empreses industrials Empreses de serveis a la produccióMaterial de transport 3,9 Maquinària i equips 6,6 19,7 Altres sectors industrials Gestories 14,9 Material elèctric, 2,6 consultories, 32,2 Comerç electrònica i enginyeries i distribució informàtica Transport 15,5 Metal·lúrgia 31,6 i logística i productes metàl·lics 13,2 Alimentació 6,6 Tèxtil, cuir i confecció 19,5 Altres TICs 17,8 1,3 Paper, edició Cautxú i plàstics 9,2 i arts gràfiques Indústria química 5,3Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.Però potser és encara més interessant veure que, si es compara el nombre d’empreses d’altcreixement per sector amb el total d’empreses de Catalunya, les branques d’activitat ambuna proporció més elevada d’empreses d’alt creixement són els serveis TIC i els serveis detransport i logística, seguits pels sectors de cautxú i plàstics i de material de transport.27 Aquest resultat està en concordança amb l’evidència empírica internacional (vegeu Henkerson i Johansson (2008) per a una revisióexhaustiva). Per exemple, Birch i Medoff (1994) utilitzant dades del període 1988-92 observen que les gaseles es troben a totes les indústriesamericanes i que cada sector industrial compta amb la mateixa proporció d’empreses d’alt creixement. Amb dades més recents, Acs et al.(2008) també troben que les empreses d’alt impacte es reparteixen entre totes les indústries i de forma no regular. CARACTERÍSTIQUES GENERALS 127
  • 124. Taula 22. Presència de les empreses d’alt creixement a diferents sectors industrials i branques de serveis a la producció Nombre d’empreses d’alt Empreses d’alt creixement Total empreses a Catalunya creixement per branques d’activitat Productes industrials 1 Alimentació 10 2.060 0,49% 2 Tèxtil, cuir i confecció 5 2.549 0,20% 3 Paper, edició i arts gràfiques 1 2.919 0,03% 4 Indústria química 4 1.021 0,39% 5 Cautxú i plàstics 7 1.120 0,63% 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 24 4.943 0,49% 7 Maquinària i equips 5 2.299 0,22% 8 Material elèctric, electrònica i informàtica 2 1.038 0,19% 9 Material de transport 3 506 0,59% 10 Altres sectors industrials 15 2.698 0,56% Serveis a la producció 11 TICs 31 2.211 1,40% 12 Transport i logística 27 3.635 0,74% 13 Gestories, consultories, enginyeries 26 15.954 0,16% 14 Comerç i distribució 56 32.640 0,17% 15 Altres serveis a la producció 34 31.198 0,11% Total 250 106.791 0,23% Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. 6.2 Edat L’evidència científica prèvia mostra que el creixement està estretament relacionat amb les característiques demogràfiques de les empreses com, per exemple, la seva edat, és a dir, el nombre d’anys transcorreguts des de la seva constitució (Delmar et al., 2003; Coad, 2007). La hipòtesi que sostenen la major part dels estudis existents és que les empreses joves formen el col·lectiu de firmes que creix més i més de pressa (Evans, 1987; Storey, 1989; Dunne i Hughes, 1994; Geroski i Gugler, 2004; Henkerson i Johansson, 2008). La figura 42 mostra la distribució de les empreses d’alt creixement per trams d’edat i activitat principal. L’edat mitjana de les empreses analitzades és de catorze anys, una xifra inferior a la d’altres estudis28. Tanmateix, aquesta edat puja fins als disset en el cas de les firmes industrials i és inferior a la mitjana, uns tretze anys, en el cas de les empreses que es dediquen als serveis a la producció. Cal destacar que no s’observen diferències significatives, en termes d’edat, entre les empreses d’alt creixement i el conjunt de les empreses catalanes de la nova indús- 28 L’edat mitjana de les empreses d’alt impacte (les d’alt creixement que, a més, experimenten un important creixement de l’ocupació) als EUA és de 25 anys (Acs et al., 2008). Segons EIM (2006) les 100 millors empreses d’alt creixement a Holanda tenen, de mitjana, uns vint anys d’existència.128 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 125. tria29, amb unes edats mitjanes de vint anys per a les industrials i de tretze anys per a les deserveis a la producció.Figura 42. Distribució de les empreses d’alt creixement segons l’activitat principal per trams d’edatPercentatges 40 35 30 25 20 15 Indústria i energia 10 5 Serveis a la producció 0 Empreses d’alt creixement 0-5 anys 6-10 anys 11-15 anys 16-20 anys 21-25 anys més de 25 anysFont: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.6.3 FacturacióLes empreses d’alt creixement van facturar gairebé 3.421 milions d’euros durant el 200730.Prop de quatre cinquenes parts d’aquesta xifra provenen de la venda de serveis a la pro-ducció i la resta, de la indústria. La facturació mitjana és de 14 milions d’euros, si bé cal teniren compte que en el cas de les empreses de serveis a la producció la facturació és d’1,64vegades més gran que en el de les industrials.Taula 23. Facturació total i mitjana i l’evolució de la facturació segons l’activitat principal Facturació 2007 Facturació 2004- Mitjana 2007 % (milers d’euros) 2007 (variació %) (milers d’euros) Indústria i energia 718.089 21,0 155,1 9.449 Serveis a la producció 2.702.591 79,0 179,3 15.532 Empreses d’alt creixement 3.420.680 100,0 173,9 13.683Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.El conjunt de les empreses catalanes d’alt creixement va experimentar un increment de lafacturació al llarg del període analitzat del 174%, una xifra realment espectacular si es téen compte que el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar els seus ingressos29 Les dades sobre el conjunt de les empreses industrials i de serveis a la producció a Catalunya provenen del SABI. S’han consideratnomés les empreses que tenien almenys 10 treballadors l’any 2004 i que tenien més de tres anys de vida el 2007.30 Això representa l’1,6% de la facturació total de la nova indústria de Catalunya el 2007, amb dades del SABI. CARACTERÍSTIQUES GENERALS 129
  • 126. d’explotació en un 32,7%31 en el mateix període. Per sectors, destaca el creixement de les empreses de serveis (que van créixer un 180%) per sobre de les industrials. Per trams de facturació, més de la meitat de les empreses d’alt creixement es concentren al tram inferior, de menys de 6 milions d’euros, cosa que confirma la petita dimensió de la majoria d’aquestes empreses. A l’altre extrem, en el tram de més de 60 milions d’euros, hi ha un 4,4% de les empreses i cap és industrial. Taula 24. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams de facturació el 2007 Menys de 6 De 6 a 12 De 12 a 30 De 30 a 60 Més de 60 Total milions d’euros milions d’euros milions d’euros milions d’euros milions d’euros milions d’euros Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % % d’empreses Indústria i energia 45 59,2 8 10,5 18 23,7 5 6,6 0 0,0 76 100,0 Serveis a la producció 90 51,7 39 22,4 25 14,4 9 5,2 11 6,3 174 100,0 Empreses d’alt creixement 135 54,0 47 18,8 43 17,2 14 5,6 11 4,4 250 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. 6.4 Ocupació Les dades d’ocupació confirmen que la major part de les empreses d’alt creixement són petites i mitjanes (vegeu taula 25). El 73% de les empreses tenen menys de 50 treballadors (empreses petites i microempreses) i el 23,6% en tenen entre 51 i 250 (mitjanes). No hi ha gaire diferències entre els dos sectors per trams d’ocupació, excepte en el de les empreses grans, on només n’hi ha una d’industrial, mentre que n’hi ha vuit de serveis a la producció. Taula 25. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams d’ocupació el 2007 De 0 a 10 De 11 a 50 De 51 a 100 De 101 a 250 Més de 250 Total treballadors treballadors treballadors treballadors treballadors Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % d’empreses % % d’empreses Indústria i energia 2 2,6 57 75,0 11 14,5 5 6,6 1 1,3 76 100,0 Serveis a la producció 5 2,9 118 67,8 31 17,8 12 6,9 8 4,6 174 100,0 Empreses d’alt creixement 7 2,8 175 70,0 42 16,8 17 6,8 9 3,6 250 100,0 Nota: Aquesta taula mostra les xifres d’ocupació corresponents al 2007. És a dir, hi ha 7 empreses que han reduït el nombre de treballadors entre el 2004 –quan segons els criteris de selecció de les empreses d’alt creixement totes comptaven amb, almenys, 10 treballadors– i el 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Les empreses d’alt creixement tenien el 2007, de mitjana, uns 65 treballadors i havien dupli- cat l’ocupació entre el 2004 i el 2007. Aquest creixement és espectacular, si es té en compte 31 La indústria manufacturera va créixer un 25,9% i els serveis a la producció ho van fer en un 38,4% (Font: SABI, empreses que tenien al menys 10 treballadors el 2004 i tres anys de vida el 2007.)130 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 127. que l’ocupació a la nova indústria catalana va augmentar un 20% en el mateix període32.Una altra vegada, destaquen les diferències entre els dos sectors. Les empreses industrialstenien menys de 50 treballadors, de mitjana, el 2007, i havien incrementat el nombre d’em-pleats en un 74% durant el període analitzat. En canvi, una empresa mitjana de serveis a laproducció donava feina a 73 persones el 2007 i havia augmentat el nombre d’empleats enun 134% entre el 2004 i el 2007.Taula 26. Evolució de l’ocupació mitjana durant el període 2004-2007 Nombre de treballadors 2007 Ocupació mitjana 2004-2007 (variació %) Indústria i energia 46 74,1 Serveis a la producció 73 134,1 Empreses d’alt creixement 65 103,7Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.6.5 Eficiència productivaPer mesurar l’eficiència de les empreses d’alt creixement, s’han calculat els ingressos pertreballador, que és una variable proxy de la productivitat, que se sol mesurar amb el VAB pertreballador. La taula 27 revela, en primer lloc, que l’eficiència de les empreses de serveis a laproducció és més d’un 20% superior a la de les industrials. En segon lloc, que l’eficiència deles empreses d’alt creixement segueix una senda expansiva, és a dir, la seva productivitatdel treball augmenta amb el temps. I, en tercer lloc, que aquest increment és més fort per ales empreses industrials (80,5% entre el 2004 i el 2007) que per a les que presten serveis a laproducció (74,9%), per la qual cosa el gap entre elles es redueix en el temps.L’eficiència de les empreses d’alt creixement el 2007 (277.721 euros per ocupat) és un 48%més alta que la del conjunt de la nova indústria de Catalunya (187.511 euros per ocupat33).Per sectors, aquesta diferència en el nivell d’eficiència és més elevada en els serveis a laproducció (84,4%) que no pas a la indústria manufacturera (7,5%).Taula 27. Evolució dels ingressos per treballador segons sector d’activitat principal de les empreses d’alt creixement Eficiència 2004 (euros) Eficiència 2007 (euros) Variació 2004-2007 (%) Indústria i energia 134.005 241.919 80,5 Serveis a la producció 167.693 293.359 74,9 Empreses d’alt creixement 157.452 277.721 76,4Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.32 Amb dades del SABI, el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar l’ocupació un 20% entre el 2004 i el 2007 (un 9% la indústriamanufacturera i un 28% els serveis a la producció). L’estadística oficial dóna unes dades diferents: l’ocupació a la nova indústria va augmentarun 5,5% entre el 2004 i el 2007. La indústria manufacturera va disminuir la seva ocupació en un 7,5% (Estadística, producció i comptes dela indústria 2004 i 2007, Idescat), mentre que els serveis a la producció la van augmentar un 11,6% (Estadística i comptes dels serveis 2004i 2007, Idescat. No inclou els serveis financers).33 Dades d’Idescat: Estadística, producció i comptes de la indústria 2007 i Estadística i comptes dels serveis 2007. No inclou els serveisfinancers. CARACTERÍSTIQUES GENERALS 131
  • 128. 6.6 Localització geogràfica Actualment s’atorga molta importància a la localització de les activitats econòmiques ja que hi ha un acord bastant generalitzat que els inputs econòmics i socials d’una regió són els facilitadors de la creació i el creixement de les empreses, les quals, a la vegada, determi- nen el desenvolupament i la prosperitat de les economies regionals (Galbraith i DeNoble, 1988; Porter, 1990 i 1998; Braggs, 1999; Florida, 2002). El 80% de les empreses d’alt creixement tenen la seu social a la província de Barcelona (vegeu taula 28), si bé aquest percentatge puja fins al 84,2% en el cas dels productors in- dustrials. Girona i Lleida compten, cadascuna, amb poc més del 7% d’aquetes empreses, mentre que un 4% de les empreses d’alt creixement son tarragonines. En comparació de la distribució territorial de la totalitat d’empreses industrials i de serveis a la producció catala- nes, la concentració d’empreses d’alt creixement és superior a la de la resta d’empreses a les províncies de Barcelona (80,8% vs. 76,7% del total) i de Lleida (7,6% vs. 5,3%), mentre que és inferior a Girona (7,2% vs. 10,4%) i Tarragona (4,4% vs. 7,6%). Taula 28. Distribució territorial de les empreses d’alt creixement Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Nombre Nombre Nombre Nombre Nombre % % % % % d’empreses d’empreses d’empreses d’empreses d’empreses Indústria i energia 64 84,2 5 6,6 4 5,3 3 3,9 76 100,0 Serveis a la producció 138 79,3 13 7,5 15 8,6 8 4,6 174 100,0 Empreses d’alt creixement 202 80,8 18 7,2 19 7,6 11 4,4 250 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Figura 43. Distribució territorial de les empreses industrials i de serveis a la producció a Catalunya el 2007 Percentatges Empreses industrials Empreses de serveis a la producció Tarragona 6,4 Tarragona 7,9 Lleida 4,4 Lleida 5,6 Girona 9,6 Girona 10,6 Barcelona 79,6 Barcelona 76,0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.132 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 129. 7Anàlisi economicofinancera
  • 130. 7.1 Introducció En aquest apartat es fa una anàlisi dels comptes de les empreses d’alt creixement i de les empreses gasela catalanes del període 2004-2007 per tal d’avaluar la seva situació patrimo- nial, financera i econòmica, així com la seva evolució des de l’any 200034 fins a l’any 2007. Tal com s’ha apuntat a l’apartat 2.2, les anàlisis efectuades tenen una sèrie de limitacions que també son aplicables aquí. Amb l’objectiu d’aprofundir l’estudi sobre la situació economicofinancera de les empreses d’alt creixement, s’han realitzat diverses anàlisis comparatives. En primer lloc, s’han analitzat per separat les empreses industrials i aquelles que es dedi- quen a donar serveis a la producció. En segon lloc, i amb l’objectiu de poder fer una anàlisi comparativa temporal, s’han classificat les empreses que pertanyen al sector industrial en diferents subsectors segons la seva activitat principal (alimentació, tèxtil, paper, químic, moble, plàstic, metall, maquinària, material elèctric i material de transport). A més, atès que la definició d’empresa d’alt creixement adoptada en aquest llibre no inclou criteris de rendibilitat, cosa que es va tenir en compte en l’estudi anterior, s’ha decidit divi- dir les empreses en dos grups: les que l’any 2007 van tenir una rendibilitat dels fons propis igual o superior al 6% anual i les que no van arribar a aquest llindar. Les primeres són les empreses que, a més d’aconseguir un increment important de les vendes, ho fan generant una rendibilitat suficient tot tenint en compte els tipus d’interès vigents en el període. Finalment, s’ha realitzat una anàlisi economicofinancera separada per a les empreses gase- la del període 2004-2007, és a dir, aquelles empreses d’alt creixement que no superen els cinc anys de vida. 34 En les ràtios de creixement, les dades de l’any 2000 no s’han pogut calcular ja que aquest és el primer any de la sèrie que facilita SABI. Per aquest motiu s’han calculat les corresponents al 2001.134 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 131. 7.2 Anàlisi patrimonialEn aquest apartat s’analitza la situació patrimonial (inversió, endeutament i capitalització) ila solvència a curt termini de les 250 empreses d’alt creixement que hi havia a Catalunya enel període 2004-2007. Com ja s’ha esmentat amb anterioritat, aquesta anàlisi permet identi-ficar fortaleses i febleses relacionades amb la política financera de les empreses.7.2.1 Estructura de la inversióEn el període analitzat, les empreses d’alt creixement han fet importants inversions en actiufix, la qual cosa es pot considerar normal si es té en compte que es tracta d’empreses indus-trials i de serveis a la producció. En canvi, el pes dels estocs i clients ha disminuït entre el2000 i el 2007. La tresoreria (disponible) ha anat augmentant al llarg dels anys la qual cosaés un símptoma del fet que generen recursos líquids.Taula 29. Composició de l’actiuPercentatges 2000 2004 2007 Actiu fix 37,80 45,39 42,33 Existències 14,27 11,56 12,68 Realitzable (clients...) 43,00 37,08 38,37 Disponible 4,93 5,97 6,62 Total 100,00 100,00 100,00Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.7.2.2 Estudi de la solvènciaA la figura 44 es comprova que les empreses d’alt creixement analitzades tenen una solvèn-cia a curt termini positiva, ja que la ràtio de liquiditat té en tots els anys analitzats un valorsuperior a 1. Per tant, l’actiu circulant ha estat superior als deutes a curt termini, o sigui queel fons de maniobra ha tingut valors positius. De tota manera, la ràtio de liquiditat no arribacap any a 1,5, que és el que en termes generals s’acostuma a considerar com a valor òptimde referència. El valor del 2007 es redueix i, si es té en compte que en els anys anteriors jaestava per sota d’1,5, és possible que convingui millorar-ho per tal de garantir que es pu-guin atendre sense dificultats els deutes a curt termini. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA 135
  • 132. Figura 44. Ràtio de liquiditat 1,6 1,4 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 Empreses d’alt creixement 0 Valor òptim de referència 2000 2004 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. 7.2.3 Estructura del finançament Les empreses d’alt creixement presenten una tendència a reforçar els seus recursos propis, cosa que queda reflectida en el fet que la major part dels beneficis generats hagin estat destinats a l’autofinançament. Tot i que els recursos propis han anat augmentant en pro- porció al deute (vegeu figura 45), a finals del 2007 seguien sent una mica reduïts i per sota del 40% que es considera adequat en termes generals. Això vol dir que en els propers anys hauran de seguir apostant per l’autofinançament i/o les aportacions de capital dels accio- nistes per tal d’augmentar la proporció de recursos propis. Figura 45. Estructura del finançament Percentatges 100 80 51,4 44,2 49,7 60 0,9 0,7 0,5 40 16,8 21,6 19,1 Deutes a curt termini Provisions 20 31,3 33,3 32,1 Deutes a llarg termini 0 Recursos propis 2000 2004 2007 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.136 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 133. A la taula 30, s’acompanyen diverses ràtios per avaluar l’endeutament. El total de l’endeuta-ment està estabilitzat, però és una mica elevat, sense ser preocupant, ja que està per sobredel 60%, que és el que en termes generals es considera el límit màxim desitjable. La qualitatdel deute era del 74% l’any 2007, és a dir, la major part del deute era a curt termini. Si es téen compte que la liquiditat era una mica ajustada, pot ser convenient que aquestes empre-ses tendeixin a augmentar més la proporció de deutes a llarg termini. Un aspecte positiués que el pes de les despeses financeres sobre les vendes és força reduït ja que no arriba al’1,5%. Això s’ha vist beneficiat per l’entorn de baixos tipus d’interès dels anys analitzats.Taula 30. Ràtios d’endeutament 1997 2002 2007 Endeutament 0,68 0,66 0,67 Qualitat del deute 0,75 0,67 0,74 Despeses financeres sobre vendes 0,014 0,011 0,013Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.7.3 Gestió dels actius7.3.1 Rotació dels actiusLa gestió dels actius ha donat resultats diferents si es distingeixen els fixos dels circulants.Pel que fa als actius circulants, la seva eficiència ha anat millorant amb el pas dels anys. Encanvi, amb els actius fixos no ha passat el mateix ja que la seva rotació va baixar molt l’any2006, encara que l’any 2007 es va recuperar i va arribar quasi al valor de l’any 2000.Figura 46. Ràtios de rotació 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 Rotació actiu fix 0 Rotació actiu circulant 2000 2004 2007Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA 137
  • 134. 7.3.2 Terminis d’estocs, clients i proveïdors A l’apartat anterior s’ha indicat que les empreses d’alt creixement han anat millorant de manera substancial la gestió del seu circulant. L’anàlisi dels terminis permet aprofundir aquesta afirmació. A la taula 31 es pot comprovar que els terminis d’estocs i clients han anat disminuint al llarg dels anys i, en canvi, el termini de proveïdors ha anat creixent. Això expli- ca que el cicle de maduració sigui cada cop més curt, i l’any 2007 va ser d’uns quatre mesos (128 dies). El cicle de caixa també s’ha reduït passant de 106 dies a 57, la qual cosa implica una reducció molt significativa de les necessitats de finançament del circulant. Per tant, tot i que, com s’ha indicat anteriorment, la liquiditat de les empreses d’alt crei- xement no és massa elevada, la millor gestió del circulant augmenta molt les possibilitats d’atendre sense dificultats els deutes a curt termini. Taula 31. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa 2000 2004 2007 Termini de les existències 57 55 48 Termini de cobrament 98 88 80 Termini de pagament 49 62 69 Cicle de maduració 155 143 128 (Termini de les existències més termini de cobrament) Cicle de caixa 106 81 57 (Cicle de maduració menys termini de proveïdors) Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. 7.4 Anàlisi econòmica i de la rendibilitat 7.4.1 Ingressos, despeses i resultat Com que un dels criteris de selecció de la mostra d’empreses analitzades era l’increment significatiu i sostingut de la facturació, és lògic que les empreses d’alt creixement hagin experimentat augments molt importants de les vendes (vegeu figura 47). Per tant, aquestes empreses han aconseguit models de negoci que atorguen importants avantatges compe- titius ja que els increments de vendes són molt superiors a l’augment experimentat per la mitjana de les empreses industrials i de serveis a la producció.138 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 135. Figura 47. Ràtios d’increment de vendesVendes últim any / Vendes any anterior 1,6 1,4 1,34 1,25 1,2 1,07 1,13 1 1,03 1,04 0,8 0,6 0,4 0,2 Empreses d’alt creixement Conjunt del sector industrial i d’empreses 0 de servei a la producció 2001 2004 2007Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.En línia amb el fort augment de les vendes, els beneficis també han evolucionat de maneramolt favorable, ja que el control dels consums, altres despeses d’explotació i despeses depersonal ha donat molt bons resultats (vegeu taula 32). Cal recordar, però, que l’any 2007encara era d’economia en fase expansiva.Taula 32. Compte de pèrdues i guanysPercentatges 1997 2002 2007 Ingressos d’explotació 100,00 100,00 100,00 – Consums i altres despeses d’explotació –72,27 –76,54 –76,53 = Valor afegit 21,73 23,46 23,47 – Despeses de personal –14,90 –16,65 –14,08 – Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –2,76 –3,01 –2,58 = BAII (Benefici abans d’interessos i impostos) 4,06 3,79 6,81 + Ingressos financers +0,62 +0,49 +0,49 – Despeses financeres –1,49 –1,09 –1,30 = BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 3,19 3,19 6,00 +/– Resultats activitats extraordinàries –0,07 –0,56 –0,01 = BAI (Benefici abans d’impostos) 3,13 2,63 5,99 – Impost de Societats –1,30 –1,13 –1,83 = Resultat de l’exercici 1,82 1,49 4,16Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.7.4.2 Rendibilitat i palanquejamentLes empreses d’alt creixement han tingut una evolució molt favorable en el rendiment del’actiu i en la rendibilitat dels fons propis. L’elevat rendiment de l’actiu, que ha estat molt ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA 139
  • 136. superior al cost del deute35 explica que el palanquejament hagi estat en tots els anys al vol- tant de 3 i, per tant, superior a 1. Això significa que el deute és molt rendible per a aquestes empreses ja que, quan el palanquejament és favorable, a mesura que augmenta el deute millora la rendibilitat dels fons propis. Taula 33. Ràtios de rendibilitat i palanquejament 2000 2004 2007 Rendiment de l’actiu 5,76% 4,80% 10,56% Rendibilitat dels fons propis 10,17% 6,51% 26,76% Palanquejament financer 3,09 2,89 3,65 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. 7.4.3 Model de creixement En les dades de la taula 34 es pot visualitzar que les empreses d’alt creixement, a més d’aug- mentar molt les vendes, també han incrementat molt els beneficis. L’any 2007 el seu creixe- ment ha estat molt equilibrat ja que: • L’increment de les vendes ha estat molt per sobre de la inflació. • L’actiu ha augmentat menys que les vendes. Per tant, la seva gestió ha estat eficient. • Els deutes han augmentat menys que els actius gràcies a un increment sostingut de l’autofinançament i del capital. Per tant, es tracta d’empreses que han crescut sense aug- mentar els deutes de manera descontrolada. • Tot això ha generat un gran augment dels beneficis, que el 2007 es van incrementar en un 81% amb relació a l’any anterior. Taula 34. Ràtios de creixement 2001 2004 2007 Vendes darrer any / Vendes any anterior 1,07 1,25 1,34 Actiu darrer any / Actiu any anterior 1,18 1,24 1,26 Deutes darrer any / Actiu any anterior 1,17 1,30 1,24 Benefici darrer any / Benefici any anterior 1,02 0,81 1,81 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. 7.5 Comparació entre les empreses d’alt creixement i la resta de les empreses industrials Les empreses d’alt creixement tenen una estructura patrimonial financera i econòmica bas- tant diferenciada en relació amb la resta de les empreses industrials catalanes. 35 En els anys analitzats, els tipus d’interès del deute van oscil·lar entre el 3 i el 4%.140 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 137. En l’àmbit econòmic, les empreses d’alt creixement tenen un nivell de despeses inferior,especialment en consums i altres despeses d’explotació. En canvi, les despeses de personali les amortitzacions són superiors a les de la mitjana de les empreses industrials i de serveisa la producció (vegeu taula 35). Per tant, l’eficiència en els consums i altres despeses d’ex-plotació és un dels factors clau d’èxit de les empreses d’alt creixement.Taula 35. Compte de pèrdues i guanys (*) del conjunt de les empreses industrials i de serveis a la producció de Catalunyai de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007Percentatges Empreses industrials i de serveis Empreses d’alt creixement a la producció 2004-2007 Ingressos d’explotació 100,00 100,00 – Consums i altres despeses d’explotació –80,63 –76,53 = Valor afegit 19,37 23,47 – Despeses de personal –12,88 –14,08 – Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –2,26 –2,58 = BAII (Benefici abans d’interessos i impostos) 4,23 6,81 + Ingressos financers +0,71 +0,49 – Despeses financeres –1,44 –1,30 = BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 3,51 6,00 +/– Resultats activitats extraordinàries +0,91 –0,01 = BAI (Benefici abans d’impostos) 4,42 5,99 – Impost de Societats –1,26 –1,83 = Resultat de l’exercici 3,15 4,16(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.A la taula 36 es poden identificar altres diferències entre les empreses d’alt creixement i lamitjana de les empreses de la nova indústria. A més de la millor productivitat de les des-peses d’explotació i els consums, que ja s’ha destacat, els punts forts de les empreses d’altcreixement serien la millor gestió dels actius circulants i el més elevat palanquejament quefa que l’endeutament sigui més rendible. La gestió més eficient dels actius es comprovaen les ràtios de rotació i també en els terminis d’estocs i clients. Això genera unes ràtios derendiment i de rendibilitat molt alts (10,6% i 26,8%, respectivament).Una feblesa que s’ha indicat anteriorment, i que ara es confirma, té a veure amb la liquiditat.La comparació amb el conjunt de les empreses industrials i de serveis a la producció catala-nes posa de manifest de nou que les empreses d’alt creixement han de millorar la liquiditat,ja que el valor de la ràtio d’1,16 és molt reduït. De tota manera, aquesta feblesa se supera enpart amb la bona gestió dels estocs i clients que fa que puguin desenvolupar la seva activi-tat amb una menor proporció d’actius circulants amb relació als deutes a curt termini. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA 141
  • 138. Taula 36. Ràtios d’anàlisi economicofinancera (*) del conjunt d’empreses industrials i de serveis a la producció catalanes i de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 Empreses industrials i de serveis Empreses d’alt creixement 2004-2007 a la producció Liquiditat 1,45 1,16 Endeutament 0,64 0,67 Qualitat del deute 0,73 0,74 Despeses financeres 1,44 % 1,30 % Rotació actiu fix 5,04 3,66 Rotació actiu circulant 2,23 2,69 Termini de les existències (dies) 81 48 Termini de cobrament (dies) 84 80 Termini de pagament (dies) 61 69 Cicle de maduració (dies) 165 128 Cicle de caixa (dies) 104 59 Rendiment de l’actiu 6,07 % 10,56 % Rendibilitat dels fons propis 14,27 % 26,76 % Palanquejament financer 2,80 3,65 Increment de les vendes 1,11 1,34 Increment dels actius 1,08 1,27 Increment dels deutes 1,06 1,24 Increment del benefici 1,23 1,81 (*) Dades corresponents a l’any 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. 7.6 Anàlisi economicofinancera de les empreses d’alt creixement per sectors Per a l’anàlisi sectorial, en primer lloc, s’ha diferenciat entre empreses industrials i que pres- ten serveis a la producció. A més, i amb l’objectiu d’oferir una base de comparació amb l’estudi sobre les empreses gasela a Catalunya durant el període 1994-1997, les empreses industrials s’han agrupat en sectors productius seguint la classificació sectorial estàndard (alimentació, tèxtil, paper, químic, moble, plàstic, metall, maquinària, material elèctric, ma- terial de transport i serveis a la indústria). 7.6.1 Anàlisi de les empreses industrials i de serveis a la producció Les empreses d’alt creixement industrials presenten una estructura patrimonial, financera i econòmica diferent a la de les empreses de serveis a la producció (vegeu taula 37). Les firmes industrials estan una mica més endeutades i, per això, el seu cost financer és més elevat que el de les de serveis a la producció. A més, atès que les empreses de serveis tenen uns terminis d’estocs i clients molt més favorables que les industrials, la rotació dels seus142 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 139. actius fixos i circulants és superior. Aquestes diferències expliquen que les empreses deserveis a la producció generin taxes de rendiment i de rendibilitat molt més elevades. Tan-mateix, els dos sectors creixen de manera molt equilibrada a causa de l’augment elevat devendes; i els increments de beneficis són molt superiors als d’actius i deutes.Taula 37. Ràtios d’anàlisi economicofinancera (*) de les empreses industrials i les empreses que proporcionen serveis a laproducció entre les d’alt creixement del període 2004-2007 Empreses industrials Empreses de serveis a la producció Liquiditat 1,22 1,21 Endeutament 0,70 0,65 Qualitat del deute 0,76 0,81 Despeses financeres 1,57% 1,23% Rotació actiu fix 4,00 5,12 Rotació actiu circulant 2,01 3,02 Termini de les existències (dies) 74 34 Termini de cobrament (dies) 103 83 Termini de pagament (dies) 86 76 Cicle de maduració (dies) 177 117 Cicle de caixa (dies) 91 41 Rendiment de l’actiu 10,32% 14,25% Rendibilitat dels fons propis 26,81% 37,17% Palanquejament financer 3,82 3,47 Increment de les vendes 1,35 1,40 Increment dels actius 1,25 1,43 Increment dels deutes 1,24 1,34 Increment del benefici 1,85 1,57(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.7.6.2 Anàlisi economicofinancera per subsectorsA continuació, s’han classificat les empreses industrials segons el subsector en el qual de-senvolupen la seva activitat principal i s’han obtingut les ràtios presentades a la taula 38.Cal destacar que les empreses d’alt creixement de la meitat dels sectors industrials mostrenunes ràtios d’endeutament molt elevades. És el cas dels sectors d’alimentació, tèxtil, químic,maquinària i material elèctric. En aquests mateixos sectors, la liquiditat està molt a prop del’1, és a dir, està una mica per sota del valor “òptim” de la ràtio de liquiditat, que és de l’1,5;i això podria indicar una major probabilitat de suspendre el pagament de les obligacionscap als creditors. Per tant, es tracta de sectors que convé que enforteixin la seva estructurapatrimonial amb l’autofinançament o, fins i tot, amb ampliacions de capital. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA 143
  • 140. Les dades que conté la taula 38 també mostren que la rendibilitat, tant dels actius com dels fons propis, és força elevada en tots els sectors, excepte en els casos de les empreses de la indústria alimentària i els productors de maquinària. Tanmateix, el palanquejament és favorable en tots els sectors i, per tant, la utilització de deute incrementa la rendibilitat dels recursos propis. Taula 38. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses d’alt creixement, per sectors Material Material Altres Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària elèctric transport (SPd*) Liquiditat = Actiu corrent / Deutes a curt termini 1,09 1,04 1,17 1,01 1,45 1,27 1,14 1,18 1,67 1,21 Endeutament = Total deutes 0,77 0,74 0,64 0,72 0,61 0,66 0,71 0,73 0,61 0,65 / Passiu Qualitat del deute = Deutes a 0,73 0,62 0,64 0,76 0,80 0,75 0,85 0,80 0,76 0,81 curt termini / Total deutes Despeses financeres = (Despeses financeres / Vendes) 1,88% 2,57% 2,27% 1,15% 1,08% 2,31% 2,31% 1,53% 2,53% 1,23% x 100 Rotació actiu fix = Vendes / 3,57 2,23 2,28 3,57 4,39 3,33 3,93 4,71 5,81 5,12 Actiu fix Rotació actiu circulant = 2,34 2,40 2,75 2,93 1,79 1,98 1,81 2,11 1,70 3,02 Vendes / Actiu circulant Termini de les existències = Existències / Cost de vendes 59 77 48 84 41 101 47 19 55 34 diari Termini de cobrament = Clients 93 90 81 65 118 100 151 126 71 83 / Venda diària Termini de pagament = 55 67 76 123 106 89 82 91 92 76 Proveïdors / Compra diària Cicle de maduració (Term. d’existències més term. de 152 167 129 149 159 201 198 145 126 117 cobrament) Cicle de caixa (Cicle de maduració menys termini de 97 100 53 26 53 112 116 54 34 41 proveïdors) Rendiment de l’actiu = (BAII / 5,78% 13,21% 8,3% 11,52% 17,14% 12,21% 11,17% 16,23% 15,6% 14,25% Actiu) x 100 Rendibilitat dels fons propis = (Resultat / Recursos propis) x 10,11% 47,04% 25,23% 21,80% 44,41% 25,82% 12,99% 34,10% 27,40% 37,17% 100 Palanquejament financer = (Actiu / Recursos propis) x 3,36 5,01 3,21 3,89 3,62 3,03 3,45 4,07 2,25 3,47 (BAI / BAII) Vendes darrer any / Vendes any 1,33 1,30 1,40 1,38 1,34 1,38 1,35 1,40 1,35 1,40 anterior Actiu darrer any / Actiu any 1,26 1,01 1,13 1,29 1,24 1,1 1,33 1,34 1,21 1,43 anterior Deutes darrer any / Actiu any 1,24 0,91 1,15 1,22 1,18 1,11 1,41 1,19 1,19 1,34 anterior Benefici darrer any / Benefici 0,58 2,59 1,76 1,93 1,76 1,76 1,20 2,16 2,26 1,57 any anterior Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.144 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 141. Si es comparen les dades de les empreses d’alt creixement amb els valors mitjans de cadasector es confirma que en tots els sectors (excepte plàstic i material de transport) els nivellsde liquiditat de les empreses d’alt creixement són inferiors a la mitjana del sector (vegeufigura 48). Els nivells d’endeutament també són més elevats en les empreses d’alt creixe-ment, excepte, de nou, en el sector de material de transport (vegeu figura 49).Figura 48. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana delsector l’any 2007 2,4 2 1,6 1,2 0,8 0,4 Empreses d’alt creixement 0 Mitjana sectorial Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transportFont: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.Figura 49. Endeutament (Deutes / Passiu) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 Empreses d’alt creixement 0 Mitjana sectorial Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transportFont: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.L’increment de vendes de les empreses d’alt creixement és molt més elevat que en la restade les empreses dels sectors respectius (vegeu figura 50), la qual cosa és lògica si tenim encompte els criteris de selecció que s’han utilitzat per identificar les empreses d’alt creixe-ment. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA 145
  • 142. Figura 50. Increment de les vendes de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 1,6 1,4 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 Empreses d’alt creixement 0 Mitjana sectorial Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transport Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. El rendiment dels actius és molt més elevat en les empreses d’alt creixement (excepte el sector d’alimentació) i el mateix passa amb la rendibilitat dels fons propis (el sector d’ali- mentació és l’exepció una altra vegada) com es pot veure a les figures 51 i 52. En resum, les empreses d’alt creixement de tots els sectors tenen una estructura patrimo- nial, financera i econòmica força favorable, encara que alguns sectors (alimentació, tèxtil, químic, maquinària i material elèctric) haurien de reforçar el seu nivell de capitalització i reduir una mica el pes dels deutes, especialment a curt termini. A més, en les empreses d’alt creixement dels sectors d’alimentació i maquinària caldria millorar l’estructura de les despeses per tal d’incrementar la rendibilitat. Figura 51. Rendiment de l’actiu (ROI) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 18 16 14 12 10 8 6 4 2 Empreses d’alt creixement 0 Mitjana sectorial Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transport Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.146 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 143. Figura 52. Rendibilitat dels fons propis de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 Empreses d’alt creixement 0 Mitjana sectorial Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Mat. Mat. Altres elèctric transportFont: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.7.7 Anàlisi segons els resultatsEn aquest apartat es diferencien les empreses d’alt creixement segons la rendibilitat. S’haconsiderat que la rendibilitat hauria de ser com a mínim del 6% per tal de superar el costd’oportunitat dels accionistes, si es té en compte l’entorn de tipus d’interès. Per tant, lesempreses d’alt creixement s’han dividit en dos grups, les que l’any 2007 van tenir una ren-dibilitat dels fons propis igual o superior al 6% anual i les que no van arribar a aquesta ràtio.Les primeres, que representen el 86% de les empreses, són les que, a més d’aconseguir unincrement important de les vendes, ho fan generant una rendibilitat suficient.El motiu principal pel qual el 14% de les empreses d’alt creixement van generar una rendi-bilitat inferior al 6% sobre els fons propis s’explica pels consums d’explotació i altres des-peses d’explotació que en aquestes empreses van representar el 87,66% de les vendes. Encanvi, a les empreses que van generar una rendibilitat superior al 6%, aquestes despesesvan representar el 74,4% de les vendes i van permetre suportar uns costos laborals méselevats (vegeu taula 39). Això explica que el valor afegit sigui molt diferent en els dos grupsd’empreses.A part de les menors despeses d’explotació, les empreses que obtenen una rendibilitat méselevada gestionen més eficientment els seus actius fixos i circulants, cosa que permet ob-tenir millors marges i rotacions i, per tant, generar més rendiment dels actius. També esbeneficien d’un major palanquejament, la qual cosa explica que, encara que estiguin mésendeutades, tenen un impacte menor de les despeses financeres i, al final, obtenen unarendibilitat dels recursos propis molt més elevada (vegeu taula 40).A la vista de les xifres presentades, sembla que els factors clau que fan que unes empresessiguin molt més rendibles que les altres, són els consums i despeses d’explotació i l’eficièn-cia en la gestió dels actius. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA 147
  • 144. Taula 39. Compte de pèrdues i guanys (*) segons la rendibilitat dels fons propis Percentatges Empreses amb rendibilitat Empreses amb rendibilitat Empreses d’alt igual o superior al 6% inferior al 6% creixement 2004-2007 Ingressos d’explotació 100,00 100,00 100,00 – Consums i altres despeses d’explotació –74,40 –87,66 –76,53 = Valor afegit 25,53 12,34 23,47 – Despeses de personal –14,65 –9,42 –14,08 – Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –2,60 –2,46 –2,58 = BAII (Benefici abans d’interessos i impostos) 8,28 0,47 6,81 + Ingressos financers +0,50 +0,47 +0,49 – Despeses financeres –1,28 –1,58 –1,30 = BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 7,51 –0,64 6,00 +/– Resultats activitats extraordinàries –0,01 –0,05 –0,01 = BAI (Benefici abans d’impostos) 7,50 –0,69 5,99 – Impost de Societats –2,25 +0,04 –1,83 = Resultat de l’exercici 5,25 –0,73 4,16 (*) Dades corresponents a l’any 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. Taula 40. Ràtios d’anàlisi economicofinancera (*) segons la rendibilitat dels fons propis Empreses d’alt Empreses amb rendibilitat Empreses amb rendibilitat creixement igual o superior al 6% inferior al 6% 2004-2007 Liquiditat 1,21 0,93 1,16 Endeutament 0,71 0,59 0,67 Qualitat del deute 0,76 0,67 0,74 Despeses financeres 1,26% 1,58% 1,30% Rotació actiu fix 5,06 1,61 3,66 Rotació actiu circulant 2,70 2,66 2,69 Termini de les existències (dies) 40 79 48 Termini de cobrament (dies) 86 61 80 Termini de pagament (dies) 65 83 69 Cicle de maduració (dies) 126 140 128 Cicle de caixa (dies) 61 57 59 Rendiment de l’actiu 14,59% 0,47% 10,56% Rendibilitat dels fons propis 49,01% –1,99% 26,76% Palanquejament financer 4,80 –3,65 3,65 Increment de les vendes 1,33 1,35 1,34 Increment dels actius 1,27 1,24 1,27 Increment dels deutes 1,24 1,22 1,24 Increment del benefici 1,83 0,72 1,81 (*) Dades corresponents a l’any 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.148 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 145. 7.8 Comparació entre les empreses d’alt creixement i les empreses gaselaEn aquest apartat es comparen les empreses segons l’any de fundació. Així, s’han conside-rat les empreses creades durant els últims cinc anys, que segons les definicions adoptadessón empreses gasela (20 empreses del total de 250), i s’han diferenciat de la resta d’empre-ses d’alt creixement creades abans del 2003.Figura 53. Empreses d’alt creixement i empreses gasela del període 2004-2007Percentatges 8,0 Empreses gasela Resta d’empreses 92,0 d’alt creixementFont: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.Les empreses gasela obtenen uns beneficis una mica menors, bàsicament a causa dels costosde personal, els quals són molt més elevats. En canvi, les empreses gasela tenen més liquiditati estan menys endeutades. De tota manera, com que generen menys beneficis, al final obte-nen menor rendiment de l’actiu i menys rendibilitat dels fons propis. Cal assenyalar, però, queels dos grups analitzats mostren unes taxes de rendiment i rendibilitat prou elevades.Taula 41. Compte de pèrdues i guanys (*) segons l’any de constitucióPercentatges Empreses d’alt Empreses creades abans Empreses creades el 2003 creixement del 2003 i següents 2004-2007 Ingressos d’explotació 100,00 100,00 100,00 – Consums i altres despeses d’explotació –76,84 –67,33 –76,53 = Valor afegit 23,16 32,67 23,47 – Despeses de personal –13,72 –24,55 –14,08 – Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –2,56 –3,31 –2,58 = BAII (Benefici abans d’interessos i impostos) 6,88 4,81 6,81 + Ingressos financers +0,48 +0,84 +0,49 – Despeses financeres –1,32 –0,91 –1,30 = BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 6,04 4,75 6,00 +/– Resultats activitats extraordinàries –0,02 +0,35 –0,01 = BAI (Benefici abans d’impostos) 6,02 5,10 5,99 – Impost de Societats –1,85 –1,32 –1,83 = Resultat de l’exercici 4,18 3,78 4,16(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA 149
  • 146. Taula 42. Ràtios d’anàlisi economicofinancera (*) segons l’any de constitució Empreses d’alt Empreses creades abans Empreses creades el 2003 creixement del 2003 i següents 2004-2007 Liquiditat 1,15 1,54 1,16 Endeutament 0,68 0,59 0,67 Qualitat del deute 0,75 0,71 0,74 Despeses financeres 1,32% 0,91% 1,30% Rotació actiu fix 3,65 4,08 3,66 Rotació actiu circulant 2,71 2,25 2,69 Termini de les existències (dies) 49 36 48 Termini de cobrament (dies) 81 52 80 Termini de pagament (dies) 69 67 69 Cicle de maduració (dies) 130 88 128 Cicle de caixa (dies) 61 21 59 Rendiment de l’actiu 10,69% 6,99% 10,56% Rendibilitat dels fons propis 27,11% 18,81% 26,76% Palanquejament financer 3,67 3,38 3,65 Increment de les vendes 1,32 1,45 1,34 Increment dels actius 1,26 1,33 1,27 Increment dels deutes 1,23 1,33 1,24 Increment del benefici 1,80 1,92 1,81 (*) Dades corresponents a l’any 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. 7.9 Comparació entre les empreses gasela del període 1994-1997 i les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 Un altre tipus d’anàlisi que pot ser d’interès és comparar les dades que tenien l’any 1997 les empreses que aleshores van ser qualificades de gasela amb les que han estat identificades com d’alt creixement l’any 2007. Per tal que la comparació sigui més fiable, de les empre- ses d’alt creixement de 2004-2007 s’han considerat només les industrials i que tenien una rendibilitat dels fons propis igual o superior al 6%, ja que l’any 1997 també es va utilitzar el criteri de rendibilitat mínima per tal d’identificar les empreses gasela. L’any 1997, les empreses gasela tenien un perfil que es caracteritzava per l’aposta pels re- cursos humans i per l’excel·lència, cosa que afavoria que als pocs anys disposessin d’un model de negoci que els permetia generar creixements molt importants dels ingressos. L’eficiència en la gestió de despeses i actius i la prudència en temes financers els assegurava una bona rendibilitat i una situació equilibrada en temes patrimonials i financers. A la taula 43 es comprova que el perfil de les gaseles del període 1994-1997 i les empre- ses industrials d’alt creixement d’ara és molt similar, tot i que les segones experimenten150 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 147. increments de vendes i beneficis més elevats. És possible que això estigui influït pel cicleeconòmic, el qual era més favorable l’any 2007 que l’any 1997. A més, les gaseles de 1997gestionaven de manera més eficient els actius, tant fixos com circulants.Taula 43. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997 i les empreses d’alt creixementdel període 2004-2007 Empreses gasela 1994-1997 Empreses industrials d’alt creixement 2004-2007 (*) Dades 1997 Dades 2007 Liquiditat 1,38 1,26 Endeutament 0,63 0,70 Qualitat del deute 0,82 0,76 Despeses financeres 1,60% 1,57% Rotació actiu fix 4,63 4,00 Rotació actiu circulant 2,34 2,01 Termini de les existències (dies) 79 74 Termini de cobrament (dies) 81 103 Termini de pagament (dies) 84 86 Cicle de maduració (dies) 160 177 Cicle de caixa (dies) 46 91 Rendiment de l’actiu 14,80% 10,59% Rendibilitat dels fons propis 26,00% 28,66% Palanquejament financer 2,40 3,82 Increment de les vendes 1,28 1,31 Increment dels actius 1,24 1,24 Increment dels deutes 1,20 1,17 Increment del benefici 1,48 1,66(*) Empreses creades abans del 2003 i amb rendibilitat superior al 6%.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.Els creixements dels dos tipus d’empresa poden qualificar-se d’equilibrats ja que l’augmentde les vendes és superior al dels actius i al dels deutes; i l’increment dels beneficis és moltmés elevat que el de les vendes. Tot i així, les taxes de variació de les empreses d’alt creixe-ment són molt més elevades, especialment les dels beneficis:Model de les gasela 1994-1997: VAD BModel de les empreses d’alt creixement 2004-2007: VAD B ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA 151
  • 148. 8Anàlisi estratègica
  • 149. 8.1 Introducció Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement sobre el comportament estratègic de les empreses d’alt creixement durant el període 2004-2007 es va dissenyar un qüestionari (ve- geu l’Annex 1) i es va enviar a les 250 empreses seleccionades segons els criteris descrits anteriorment. El qüestionari contenia vuit blocs de preguntes que pretenien obtenir infor- mació, complementària a la que es va extraure del Registre Mercantil, sobre algunes carac- terístiques bàsiques d’aquestes empreses, així com sobre les formes de gestió i organització dels recursos (financers, humans i tecnològics) que els han proporcionat la base per assolir un creixement elevat i sostingut en el temps. La primera part del qüestionari tenia la finalitat de reunir dades generals com la pertinença de l’empresa a un grup empresarial, la participació estrangera en el seu capital o el grau de control familiar. Addicionalment, per avaluar la sostenibilitat del creixement i la capacitat d’afrontar la crisi econòmica global, es va incloure una pregunta sobre la facturació de l’em- presa el 2008. El segon bloc del qüestionari pretenia determinar el grau d’importància de sis factors clau per a la competitivitat de l’empresa: la direcció estratègica i les decisions d’inversió; els mercats i la internacionalització; la innovació; els recursos humans i la formació; la política comercial i la qualitat; i els productes i processos de producció. La resta del qüestionari con- tenia preguntes més concretes relacionades amb els sis factors esmentats. La recopilació de les dades va ser realitzada per l’empresa d’estudi d’opinió pública i màr- queting Opina. La taxa de resposta va ser del 50,4%, és a dir, 126 de les 250 empreses van retornar el qüestionari total o parcialment omplert. La taxa de resposta va ser superior entre les empreses industrials, un 53,9%, que no pas entre les de serveis a la producció, un 48,9%. En el cas de les gaseles, les empreses d’alt creixement més joves, 8 de les 20 van contestar el qüestionari, cosa que suposa una taxa de resposta del 40%. En aquest cas, és difícil extreure conclusions vàlides que puguin ser generalitzades i que permetin obtenir una imatge real sobre el comportament estratègic diferencial de les empreses gasela. Per tant, els comen- taris relacionats amb les gaseles s’han d’interpretar amb molta prudència. En aquelles variables on ha estat possible, s’ha fet la comparació amb els resultats de l’En- questa Sobre Estratègies Empresarials (ESEE), que elabora la Fundació SEPI anualment per a un panell d’empreses del sector industrial de més de 10 treballadors. S’han utilitzat els154 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 150. resultats de les empreses catalanes de la mostra per a l’any 2007. Cal tenir en compte quel’ESEE no inclou les empreses de serveis a la producció, per la qual cosa les comparacions,estrictament parlant, només serien vàlides amb les empreses d’alt creixement del sectorindustrial.8.2 Trets bàsics8.2.1 Pertinença a un grupDel total d’empreses estudiades destaca que més del 73% no pertanyen a cap grup, cosaque permet afirmar que les empreses d’alt creixement són, majoritàriament, indepen-dents36. Amb l’anàlisi sectorial es constata que en l’àmbit dels serveis a la producció hi haun percentatge més elevat d’empreses pertanyents a un grup que no pas en el sector in-dustrial, si bé la diferència no és massa rellevant.Figura 54. Pertinença a un grupPercentatges 100 80 75,6 70,6 73,1 60 40 20 24,4 29,4 26,9 Sí 0 No Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixementFont: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.2.2 Participació de capital estrangerTan sols 14 de les 126 respostes, és a dir, aproximadament un 11%, contesten afirmativa-ment la pregunta de participació estrangera en el capital social, la qual ascendeix al 85,4%de mitjana. Això permet afirmar que les empreses d’alt creixement són més de capital na-cional que la mitjana de la indústria ja que l’Enquesta sobre estratègies empresarials (ESEE)2007 informa d’un 23,3% d’empreses amb capital estranger, amb una mitjana de participa-36 Cal tenir en compte, a efectes comparatius, que un 57,6% de les empreses de l’Enquesta sobre estratègies empresarials (ESEE) 2007pertany a un grup. ANÀLISI ESTRATÈGICA 155
  • 151. ció del 91,6%. En el cas de les gaseles, un 15% compten amb inversors estrangers, la parti- cipació mitjana dels quals és del 76,2%. 8.2.3 Empresa familiar Històricament, les empreses familiars37 han tingut i continuen tenint gran rellevància en el procés de creixement econòmic a Catalunya. En l’actualitat, el seu pes sobre el total s’estima entre un 39,5% (segons l’ESEE 2007) i prop de dues terceres parts (Guinjoan et al., 2004). En el cas de les empreses d’alt creixement, una mica més de la meitat declaren una participa- ció activa en la gestió i el control per part d’un grup familiar (vegeu figura 55), cosa que posa de manifest que no són més familiars (ni menys) que la mitjana de Catalunya38. El pes més significatiu del control directe de famílies emprenedores es fa palès sobretot en el sector industrial, on un 56,1% de les empreses són familiars. Entre els proveïdors de serveis només la meitat (49,4%) es poden considerar familiars. Figura 55. Empresa familiar Percentatges 100 80 43,9 50,6 47,3 60 40 56,1 52,8 49,4 20 Sí 0 No Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.2.4 Facturació 2008 Amb l’objectiu de conèixer l’evolució més actualitzada de les vendes de les empreses d’alt creixement i per poder avaluar la seva capacitat d’afrontar situacions adverses, com ara la crisi econòmica global del període actual, el qüestionari va incloure una pregunta sobre el volum de les vendes corresponent a l’any 2008. Aquesta pregunta va ser resposta per 59 empreses, 20 de les quals van ser industrials i 39 de serveis a la producció. 37 Es consideren familiars aquelles empreses el capital, la gestió i el control de les quals es concentren en les persones que pertanyen a un o diversos cercles familiars. 38 Aquest resultat difereix de les conclusions tretes pels Estats Units, on el control per part d’un emprenedor o d’una família està altament correlacionat amb les empreses gasela, atès que tres quartes parts són familiars (Acs et al., 2008).156 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 152. Taula 44. Evolució més recent de la facturació d’algunes de les empreses d’alt creixement Facturació Nombre Facturació 2007 % Facturació 2008 % Mitjana 2008 % 2007-2008 d’empreses (milers d’euros) (milers d’euros) (milers d’euros) (milers d’euros) Indústria i energia 20 33,9 230.127 20,5 260.618 100,0 13,25 13.031 Serveis a la producció 39 66,1 889.740 79,5 1.554.522 596,5 74,72 39.860 Empreses d’alt creixement 59 100,0 1.119.867 100,0 1.815.140 100,0 62,09 30.765Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.En conjunt, les empreses d’alt creixement han afrontat positivament el primer any de la crisija que han augmentat les vendes un 62%. Les firmes industrials s’han vist més afectades perla crisi (increment del 13%) que no pas les de serveis a la producció (75%). No obstant això,cal tenir en compte que els resultats agregats poden amagar comportaments individualsben diferenciats com els següents: una tercera part de les empreses de serveis han experi-mentat reduccions de les seves vendes, però s’han vist compensades, en el càlcul agregat,per les pujades excepcionals d’altres empreses que oscil·len entre el 80% i el 390%.8.3 Claus de la competitivitat8.3.1 Factors de l’entorn que faciliten o limiten l’activitatEn aquest apartat es va incloure una pregunta oberta sobre factors de l’entorn, és a dir, ex-terns a l’empresa, que faciliten o limiten la seva activitat. La diversitat de respostes fou moltàmplia i, per aquest motiu i un cop analitzades totes, es van agrupar en 14 àmbits: compe-tència, demanda, telecomunicacions, inversió pública, política laboral, política social, políti-ca mediambiental, localització geogràfica, preus de les matèries primeres, qualificació delsrecursos humans, costos i finançament, morositat, política fiscal i burocràcia i, finalment,canvi tecnològic. ANÀLISI ESTRATÈGICA 157
  • 153. Figura 56. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses d’alt creixement Percentatges 50 40 37,0 30 25,2 23,6 20 19,7 12,6 11,0 10 7,9 7,9 4,7 3,9 4,7 5,5 6,3 4,7 Facilitadors 3,1 3,1 3,1 3,9 3,9 1,6 1,6 1,6 2,4 1,6 0,8 0 Limitadors Competència Demanda Inversió pública Costos i finançament Pressió fiscal i burocràcia Política laboral Política social Localització geogràfica Preus matèries primeres Canvi tecnològic Qualificació RRHH Morositat Política mediambiental Telecomunicacions Diversos Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. El factor d’entorn que més facilita, amb diferència, l’activitat de les empreses d’alt creixe- ment és la demanda (37% de les respostes), que ve configurada per respostes com ara “l’en- torn econòmic” o el “creixement del sector”, la qual cosa posa de manifest que aquestes companyies han sabut trobar segments de negoci en expansió. El segon factor és el canvi tecnològic (“aparició de nova maquinària”, “nous processos productius”), amb un 12,6% de les respostes, per a aquelles empreses que s’han sabut situar correctament davant els aven- ços de la tecnologia; i el tercer, és la localització geogràfica (11%) per a aquelles empreses que han encertat el lloc on ubicar la seva activitat. Pel que fa a factors limitadors, la demanda (en aquest cas seria la seva manca o evolució negativa, moltes vegades referida al sector de la construcció) també és el primer, amb un 25,2% de les respostes. El segon és l’àmbit dels costos i finançament, el qual agrupa respos- tes com ara “dificultat per obtenir préstecs” o “augment de preus dels materials”, amb un 23,6%, i el tercer és la competència, que agrupa respostes relatives al nombre o a l’agressi- vitat dels competidors, amb un 19,7%. Per la seva banda, els àmbits de les polítiques fiscal, laboral, social i mediambiental fan referència, sobretot, a normatives concretes adoptades, a la rigidesa del sistema laboral o fiscal, etc. En aquest àmbit destaca que les polítiques mediambientals són considerades més facilitadores que limitadores. El factor telecomunicacions ha englobat respostes de l’estil “inversió en comunicacions” o “desenvolupament de telecomunicacions”; el factor morositat atén a respostes com ara “inseguretat en el cobrament”; el factor localització geogràfica respon a l’oportunitat que representa el fet de tenir una determinada ubicació adequada al servei ofert, com ara la “proximitat amb el pas fronterer”.158 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 154. Taula 45. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses industrials d’alt creixementPercentatges Facilitadors Limitadors Competència 6,5 38,7 Telecomunicacions 6,5 3,2 Demanda 32,3 32,3 Inversió pública 12,9 0,0 Costos i finançament 0,0 38,7 Política fiscal 0,0 6,5 Política laboral 3,2 6,5 Política social 3,2 0,0 Política mediambiental 9,7 0,0 Localització geogràfica 9,7 0,0 Canvi tecnològic 3,2 3,2 Qualificació RRHH 3,2 3,2 Preus matèries primeres 6,5 0,0 Morositat 0,0 12,9 Diversos 3,2 6,5 Total 100,0 100,0Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.Quant a les respostes referents al sector de la indústria, cal destacar que les empreses vanesmentar més factors limitadors (un 60%) que no pas facilitadors (un 40%). Pel que fa alsfactors que les empreses d’aquest sector consideren com a facilitadors, predomina la de-manda respecte a la resta de manera notable (un 32,3%). Els factors limitadors més es-mentats són els costos i finançament (38,7%), la competència (38,7%) i, en tercer lloc, lademanda (32,3%).En el sector de serveis a la producció hi predominen els factors facilitadors (un 54% de lesrespostes) per sobre dels limitadors (46%). En aquest sector, també la demanda (38,5%) ésel factor més facilitador, i així mateix la demanda (22,9%), els costos i finançament (18,8%)i la competència (13,5%) són els més limitadors, si bé amb percentatges més baixos que ala indústria.També cal destacar la consideració rellevant que han tingut en aquest sector, com a factorsfacilitadors, el canvi tecnològic (15,6%) i la localització geogràfica (11,5%), aquest darrermolt rellevant per a la pràctica totalitat de les empreses de serveis de transport. ANÀLISI ESTRATÈGICA 159
  • 155. Taula 46. Factors de l’entorn que faciliten o limiten a les activitats de les empreses d’alt creixement del sector de serveis a la producció Percentatges Facilitadors Limitadors Competència 0,0 13,5 Telecomunicacions 8,3 1,0 Demanda 38,5 22,9 Inversió pública 2,1 5,2 Costos i finançament 4,2 18,8 Política fiscal i burocràcia 0,0 8,3 Política laboral 1,0 2,1 Política social 2,1 0,0 Política mediambiental 3,1 0,0 Localització geogràfica 11,5 1,0 Canvi tecnològic 15,6 3,1 Qualificació RRHH 6,3 7,3 Preus matèries primeres 3,1 0,0 Morositat 0,0 2,1 Diversos 4,2 0,0 Total 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.3.2 Factors de competitivitat Per poder discernir les estratègies “guanyadores”, aquelles que han fet que les empreses creixin molt ràpidament i de forma prolongada en el temps, el qüestionari va incloure una llista de sis factors que la literatura econòmica considera claus per a la competitivitat em- presarial: les decisions estratègiques i d’inversió; la internacionalització, la innovació; els recursos humans i formació; les polítiques comercials; i la qualitat i productivitat. Les em- preses havien d’ordenar aquests factors segons la seva importància per desenvolupar un paper competitiu al mercat utilitzant una escala numèrica d’1 (el més important) a 7 (el menys important). La figura 57 revela que els factors clau més importants per a la competitivitat són la direcció estratègica i les decisions d’inversió (que un 41,3% puntuen en primer lloc) i la innovació (que més del 60% puntuen en segon lloc). La comercialització, els recursos humans i forma- ció i la qualitat i productivitat es reparteixen els nivells intermedis d’importància, si bé hi ha un 23% de respostes que situen la qualitat i productivitat en el primer lloc.160 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 156. Figura 57. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixementPercentatges 100 Direcció estratègica 80 i decisions d’inversió Internacionalització 60 Innovació Recursos humans i 40 formació Comercialització 20 Qualitat i productivitat 0 Altres factors Major Menor importància importànciaFont: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.Es poden observar algunes diferències sectorials en relació amb els factors clau de compe-titivitat. Encara que les decisions estratègiques i d’inversió són el factor més rellevant pera més del 40% de les empreses, tant industrials com de serveis, la qualitat i productivitatés més important per a les industrials (una de cada tres empreses la valora en primer lloc)que per a les de serveis (una de cada cinc). Així mateix, la internacionalització és molt mésimportant per a les empreses industrials (un 85% la puntuen en segon lloc) que no pas per ales de serveis, raó per la qual la internacionalització queda en els darrers llocs en el conjuntde la nova indústria. Per la seva banda, les empreses de serveis posen en segona posició perimportància altres factors39 i la innovació.39 Només 18 de les empreses de serveis a la producció van especificar un factor, addicional als de la llista, com fonamental per la seva compe-titivitat. Alguns dels factors mencionats són els següents: l’externalització i l’outsoursing, l’especialització, el màrqueting, l’agressivitat comercial,la fidelització de clients, la logística, la responsabilitat, formar part d’un grup o treballar exclusivament per a un client, i fins i tot, la sort. ANÀLISI ESTRATÈGICA 161
  • 157. Figura 58. Factors clau per a la competitivitat de les empreses industrials d’alt creixement Percentatges 100 Direcció estratègica 80 i decisions d’inversió Internacionalització 60 Innovació Recursos humans i 40 formació Comercialització 20 Qualitat i productivitat 0 Altres factors Major Menor importància importància Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. Figura 59. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement proveïdores de serveis a la producció Percentatges 100 Direcció estratègica 80 i decisions d’inversió Internacionalització 60 Innovació Recursos humans i 40 formació Comercialització 20 Qualitat i productivitat 0 Altres factors Major Menor importància importància Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.4 Direcció estratègica i d’inversió 8.4.1 Decisions estratègiques Aquest apartat del qüestionari s’encetava amb una pregunta oberta sobre les tres decisions estratègiques que han portat l’empresa fins a la situació actual. Igual que en la pregunta oberta sobre factors de l’entorn, i per tal de facilitar l’anàlisi, s’ha agrupat l’àmplia varietat de respostes en els sis àmbits utilitzats ja en la pregunta anterior (i també a l’estudi del162 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 158. 1999): direcció estratègica i decisions d’inversió, comercialització, internacionalització, in-novació, qualitat i productivitat i recursos humans i formació.Arribats a aquest punt, es podria considerar que el primer dels factors enumerats és unrequisit necessari que engloba la resta, ja que s’entén que sense una bona direcció estratè-gica i unes adequades polítiques d’inversió, la resta d’elements no es podrien dur a termede manera adequada. No obstant això, el que aquest apartat ha volgut tenir en compte sónaquelles empreses que de manera específica han considerat que els era bàsic dur a termeunes òptimes decisions d’inversió, diversificar els seus productes, dur a terme una organit-zació empresarial determinada o respostes similars.El grup més nombrós (32,5%) de respostes correspon a direcció estratègica i decisions d’in-versió, cosa que porta a concloure que, al capdavall, el que és més decisiu per a l’èxit (o elcreixement alt) d’una empresa rau en la figura de l’empresari (o del gestor), en les sevesaptituds i actituds i en la seva habilitat per “pilotar la nau”. En segon lloc, hi ha les decisionsrelatives a la qualitat i la productivitat (21,5%). Fins aquí, els resultats són similars als obtin-guts a l’estudi sobre les empreses gasela del 1999.En canvi, el tercer àmbit de respostes correspon ara als recursos humans i formació (16,3%),mentre que deu anys enrere només representava el 8%, cosa que reflecteix que el capitalhumà ha guanyat molta importància en aquest període per a l’èxit empresarial. Inclou res-postes com ara “invertir en capital humà”, “professionalització del personal” o bé “incentivarels RRHH”.El quart lloc per importància correspon a la innovació, amb un percentatge molt similar alde fa deu anys (14%). La resta de respostes tenien a veure amb la comercialització (11,1%) ila internacionalització (4,5%).Figura 60. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement a la seva situació actualPercentatges 35 32,5 30 25 21,5 20 16,3 15 14,2 11,1 10 5 4,5 0 Direcció estratègica Comercialització Internacionalització Innovació Qualitat Recursos humans i decisions d’inversió i productivitat i formacióFont: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. ANÀLISI ESTRATÈGICA 163
  • 159. Pel que fa al sector industrial, dins del primer grup de respostes (direcció estratègica i deci- sions d’inversió), s’han detallat quatre subgrups, el més important dels quals és el de les de- cisions d’inversió (13,5%) i que agrupa respostes del tipus “invertir en noves instal·lacions”, “invertir en un nou magatzem” o “invertir en imatge”. El segon subgrup està compartit per la diversificació de productes (7,3%), que agrupa respostes com ara “diversificació de sec- tors”o“inversió en nous productes”, i l’organització de l’empresa (7,3%), que recull respostes del tipus “creixement orgànic, sense crèdit”, “autonomia financera” i “delegacions estratègi- ques”. El segon grup per importància és la qualitat i la productivitat (26%), amb respostes com “utilitzar materials de qualitat”, “millorar la productivitat” o “servei òptim”; seguit per la in- novació (14,6%), àmbit que agrupa respostes del tipus “invertir en R+D” i “apostar per la innovació continuada”. Altres decisions corresponen a la comercialització (12,5%), la política de recursos humans i formació (10,4%) i la internacionalització (6,3%). Taula 47. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector industrial a la seva situació actual Percentatges Decisió estratègica Empreses Direcció estratègica i decisions d’inversió 30,2 Decisions d’inversió 13,5 Diversificació de productes 7,3 Organització empresarial 7,3 Diversos 2,1 Comercialització 12,5 Internacionalització 6,3 Innovació 14,6 Qualitat i productivitat 26,0 Recursos humans i formació 10,4 Total 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. Quant al sector de serveis a la producció, el principal tipus de respostes també és la direc- ció estratègica, amb quasi un 34%, però, en aquest cas, el subgrup més nombrós és el de l’organització empresarial (14%). La qualitat i productivitat i els recursos humans i formació estan empatats en segona posició amb el 19,2% de les respostes, cosa que posa de mani- fest una importància més gran de les decisions relatives al capital humà per als serveis a la producció que no pas per a la indústria. En aquest àmbit, s’hi recullen respostes com ara “inversió en recursos humans”, “política de formació i promoció interna” o “estabilitat en els recursos humans”. Les freqüències de la resta de respostes són similars a les del sector industrial: innovació (14,0%), comercialització (10,4%) i internacionalització (3,6%).164 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 160. Taula 48. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector de serveis a la producció a la sevasituació actualPercentatges Decisió estratègica Empreses Direcció estratègica i decisions d’inversió 33,7 Decisions d’inversió 13,0 Diversificació de productes 4,2 Organització empresarial 14,0 Diversos 2,6 Comercialització 10,4 Internacionalització 3,6 Innovació 14,0 Qualitat i productivitat 19,2 Recursos humans i formació 19,2 Total 100,0Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.4.2 Accions estratègiquesPer tal de completar la informació sobre les decisions estratègiques que han pres les em-preses entrevistades al llarg dels anys d’alt creixement, i que molt probablement han in-fluenciat la seva trajectòria empresarial positiva, el qüestionari incorporava una preguntamés concreta sobre el desenvolupament de sis accions entre el 2004 i el 2007.Taula 49. Accions estratègiques desenvolupades entre el 2004 i el 2007Percentatge sobre el total en cada sector Empreses dalt Indústria i energia Serveis a la producció creixement Adquisició d’una empresa 12,2 15,3 14,3 Desenvolupament dun acord de cooperació 36,6 40,0 38,9 amb altres empreses Aplicació de noves pràctiques empresarials en l’organització del treball i dels procediments 68,3 60,0 62,7 de l’empresa Desinversió de línies de producte poc 22,0 17,6 19,0 rendibles o poc conegudes Diversificació cap a nous productes 56,1 56,5 56,3 Diversificació cap a nous mercats 63,4 55,3 57,9Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.Destaca que gairebé el 63% de les empreses d’alt creixement declaren haver introduït no-ves pràctiques organitzatives, relacionades amb la distribució de les tasques laborals o ambels procediments. A més, més del 56% han portat a terme estratègies de diversificació, tantde producte com de mercats. Quasi el 39% de les empreses d’alt creixement han signat ANÀLISI ESTRATÈGICA 165
  • 161. acords de cooperació i prop del 20% han optat per prescindir de línies de productes poc rendibles o amb un èxit relativament menor entre els clients de l’empresa. De totes les op- cions preguntades, la menys utilitzada han estat les adquisicions d’empreses (14%), cosa que vol dir que el creixement s’ha basat més en factors interns (innovacions organitzatives, diversificacions, aliances estratègiques) que no pas externs (compra de negocis en marxa). No s’observen moltes diferències en les accions estratègiques adoptades per les empreses industrials i les de serveis a la producció. 8.4.3 Fonts de finançament La forma de finançar les noves inversions, que podria explicar el creixement ràpid, és una decisió fonamental per a qualsevol empresa i, per tant, és una qüestió molt rellevant dintre del conjunt d’estratègies empresarials. El qüestionari va incloure una pregunta sobre la procedència del finançament realitzat al llarg dels darrers tres anys, fons propis o recursos aliens, i la seva distribució percentual. El resultat és que el 55% de les noves inversions han estat finançades amb recursos propis, cosa que posa de manifest una política prudent de finançament amb un cost i un risc reduïts40. Per sectors, la preferència pels recursos propis és més elevada a les empreses de serveis ja que el percentatge arriba al 56,6%. Figura 61. Fonts de finançament de les inversions dels darrers tres anys Percentatges Finançament aliè 44,7 55,3 Recursos propis Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.4.4 Realització interna o externa de serveis Finalment, dintre del bloc de preguntes sobre decisions estratègiques i d’inversió, l’enques- ta incorporava una llista de serveis relacionats amb el desenvolupament normal de l’activi- tat empresarial i demanava als empresaris que indiquessin quins d’aquests s’externalitzen, parcialment o completament i quins es realitzen habitualment per la pròpia empresa. 40 Aquesta dada es refereix únicament a les noves inversions. El finançament de l’actiu total presenta un endeutament més elevat, tal com es pot comprovar en l’anàlisi economicofinancera.166 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 162. Com era d’esperar, atès el perfil de pimes de les empreses de la llista, els serveis que méss’externalitzen són l’assessorament jurídic i la missatgeria. Més de tres quartes parts de lesempreses contracten externament aquests dos serveis en la seva totalitat. A l’altre extrem,les activitats més desenvolupades habitualment dintre de l’empresa són les administratives(pagaments, cobraments, etc.) i la selecció de personal.Per sectors, els serveis més externalitzats i més internalitzats coincideixen amb els esmen-tats en el paràgraf anterior. Com a tret diferenciador destaca que el 73,2% de les empresesindustrials fan internament l’empaquetament, l’envasament i l’etiquetatge dels seus pro-ductes, cosa que s’explica, probablement, pel fet que aquests serveis formen part del valorafegit dels productes industrials.Una altra diferència entre els dos sectors són els serveis d’informàtica, tant la programació,com la implantació de programari: en el cas de les firmes industrials, menys del 15% realitzaaquestes activitats dintre de l’empresa, mentre que una de cada tres proveïdores de serveisa la producció dissenya i implementa les eines informàtiques internament. En aquest sentit,cal tenir en compte que les empreses de programari i de serveis informàtics, que fan aques-tes activitats internament perquè és la seva feina, estan incloses dins del sector de serveis.Taula 50. Realització interna o externa de serveisPercentatges Realitza dintre Externalitza Externalitza Empreses d’alt No utilitza No contesta de l’empresa parcialment totalment creixement Assessoria jurídica 5,6 2,4 13,5 77,8 0,8 100,0 Assessoria econòmico-financera 4,0 36,5 36,5 22,2 0,8 100,0 Assessoria fiscal 1,6 5,6 35,7 57,1 0,0 100,0 Auditoria 27,8 1,6 12,7 54,0 4,0 100,0 Serveis d’administració 0,8 84,9 12,7 1,6 0,0 100,0 Selecció de personal 0,0 71,4 24,6 4,0 0,0 100,0 Formació de personal 0,0 42,1 48,4 9,5 0,0 100,0 Programació informàtica 1,6 28,6 37,3 32,5 0,0 100,0 Implantació de programes informàtics 0,0 27,8 35,7 35,7 0,8 100,0 Serveis d’R+D 28,6 40,5 15,9 7,1 7,9 100,0 Serveis de missatgeria 4,8 1,6 15,1 77,8 0,8 100,0 Lloguer de maquinària 31,0 5,6 16,7 42,1 4,8 100,0 Publicitat 7,9 16,7 38,9 34,1 2,4 100,0 Vigilància i seguretat 19,8 10,3 15,9 51,6 2,4 100,0 Serveis de neteja 1,6 23,0 15,1 60,3 0,0 100,0 Empaquetament, envasament i etiquetatge 23,8 48,4 12,7 10,3 4,8 100,0Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. ANÀLISI ESTRATÈGICA 167
  • 163. Taula 51. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement industrials Percentatges No utilitza Realitza dintre Externalitza Externalitza No contesta Empreses de l’empresa parcialment totalment industrials Assessoria jurídica 9,8 0,0 12,2 78,0 0,0 100,0 Assessoria econòmico-financera 2,4 29,3 53,7 14,6 0,0 100,0 Assessoria fiscal 0,0 2,4 46,3 51,2 0,0 100,0 Auditoria 19,5 2,4 17,1 58,5 2,4 100,0 Serveis d’administració 0,0 87,8 12,2 0,0 0,0 100,0 Selecció de personal 0,0 70,7 26,8 2,4 0,0 100,0 Formació de personal 0,0 46,3 46,3 7,3 0,0 100,0 Programació informàtica 2,4 12,2 51,2 34,1 0,0 100,0 Implantació de programes informàtics 0,0 14,6 53,7 31,7 0,0 100,0 Serveis d’R+D 22,0 41,5 31,7 0,0 4,9 100,0 Serveis de missatgeria 4,9 2,4 17,1 75,6 0,0 100,0 Lloguer de maquinària 31,7 2,4 24,4 36,6 4,9 100,0 Publicitat 9,8 14,6 43,9 29,3 2,4 100,0 Vigilància i seguretat 19,5 12,2 19,5 48,8 0,0 100,0 Serveis de neteja 2,4 36,6 12,2 48,8 0,0 100,0 Empaquetament, envasament i etiquetatge 17,1 73,2 7,3 2,4 0,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. Taula 52. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement prestadores de serveis a la producció Percentatges Realitza dintre Externalitza Externalitza No utilitza No contesta Empreses de serveis de l’empresa parcialment totalment a la producció Assessoria jurídica 3,5 3,5 14,1 77,6 1,2 100,0 Assessoria econòmico-financera 4,7 40,0 28,2 25,9 1,2 100,0 Assessoria fiscal 2,4 7,1 30,6 60,0 0,0 100,0 Auditoria 31,8 1,2 10,6 51,8 4,7 100,0 Serveis d’administració 1,2 83,5 12,9 2,4 0,0 100,0 Selecció de personal 0,0 71,8 23,5 4,7 0,0 100,0 Formació de personal 0,0 40,0 49,4 10,6 0,0 100,0 Programació informàtica 1,2 36,5 30,6 31,8 0,0 100,0 Implantació de programes informàtics 0,0 34,1 27,1 37,6 1,2 100,0 Serveis d’R+D 31,8 40,0 8,2 10,6 9,4 100,0 Serveis de missatgeria 4,7 1,2 14,1 78,8 1,2 100,0 Lloguer de maquinària 30,6 7,1 12,9 44,7 4,7 100,0 Publicitat 7,1 17,6 36,5 36,5 2,4 100,0 Vigilància i seguretat 20,0 9,4 14,1 52,9 3,5 100,0 Serveis de neteja 1,2 16,5 16,5 65,9 0,0 100,0 Empaquetament, envasament i etiquetatge 27,1 36,5 15,3 14,1 7,1 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.168 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 164. 8.5 Estratègies de comercialitzacióL’objectiu del quart bloc de preguntes del qüestionari era poder determinar la rellevànciade la política comercial com a impulsora del creixement i poder discernir trets innovadorsen l’àmbit de la promoció, la distribució i la venda dels productes i els serveis de les empre-ses analitzades.8.5.1 Promoció comercialEl 76% de les empreses d’alt creixement realitzen activitats de promoció comercial, unpercentatge més baix que per al conjunt de Catalunya (83%), segons l’ESEE. Més del 30%d’aquestes empreses desenvolupen més d’una pràctica promocional, cosa que explica queels percentatges de la figura 62 sumin més de 100. No s’observen diferències significativesentre els dos grans sectors, fet que indica la conscienciació de les empreses industrials so-bre la importància creixent de la promoció comercial per al seu èxit empresarial.De les tres activitats descrites al qüestionari, la promoció de la imatge genèrica de l’empre-sa és la més comuna ja que el 54,8% de les empreses la desenvolupen, percentatge quegairebé coincideix amb el de les empreses del conjunt de Catalunya. Els trets que diferen-cien les empreses d’alt creixement respecte al total del Principat són un major esforç enpromoció de productes i de marques.Figura 62. Activitats de promoció comercialPercentatges60 55,3 53,7 54,8 53,050 44,7 42,9 39,04030 26,8 24,4 23,5 23,8 23,8 23,8 Promoció de determinats 22,4 productes20 17,3 Promoció de marques Promoció de la imatge10 genèrica de l’empresa 5,5 No realitza activitats 0 de promoció comercial Indústria i energia Serveis a la producció Empreses dalt creixement Total Catalunya (*)(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. ANÀLISI ESTRATÈGICA 169
  • 165. 8.5.2 Promoció de marques pròpies De mitjana, les empreses d’alt creixement dediquen el 4,4% de l’import de les vendes a pro- mocionar les marques pròpies. Aquesta xifra baixa fins al 2,9% en el cas de les industrials, mentre que s’incrementa fins al 5,2% per a les de serveis. Són percentatges importants, però cal interpretar-los amb prudència ja que prop de la meitat de les empreses no van respondre aquesta pregunta. Figura 63. Import dedicat a la promoció de marques pròpies Percentatge sobre les vendes 6 5,2 5 4,4 4 2,9 3 2 1 0 Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.5.3 Principals clients Els principals clients de les empreses d’alt creixement són altres empreses industrials o de serveis, les quals generen el 55,7% dels seus ingressos totals. Els majoristes són el segon segment de compradors més rellevant, amb el 16,7% de les vendes, seguits pels consumi- dors individuals, els minoristes i, finalment, les administracions públiques. Per sectors, la destinació de les vendes de les empreses d’alt creixement industrials és simi- lar a la que reflecteix l’ESEE per al conjunt de Catalunya, excepte pel que fa a les vendes a administracions públiques, més habitual en el primer col·lectiu. Les diferències entre em- preses industrials i de serveis rauen en el fet que les primeres venen més a majoristes i les de serveis venen més a consumidors individuals o famílies. Aquest darrer punt s’explicaria perquè algunes empreses seleccionades no presten exclusivament serveis a la producció, sinó també al consum final (p. ex. les agències de viatges).170 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 166. Figura 64. Principals clientsPercentatge sobre les vendes 100 5,8 4,8 5,1 1,4 80 54,9 55,7 60,1 57,3 60 Administracions públiques Empreses industrials 40 o de serveis 6,1 4,4 14,8 11,8 Consumidors individuals o famílies 20 22,9 24,6 13,4 16,7 Majoristes 8,0 12,1 10,7 9,5 0 Minoristes Indústria Serveis Empreses d’alt Total Catalunya (*) i energia a la producció creixement(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.5.4 Concentració de clientsEs pot parlar d’un grau de concentració dels clients de les empreses d’alt creixement mésaviat baix ja que més d’una tercera part de les seves vendes es concentren en mans delsseus tres principals compradors, un percentatge inferior al del conjunt d’empreses catala-nes (41,1%). Entre les empreses industrials, aquest percentatge arriba gairebé al 38%, men-tre que, per a les de serveis, és el 31,1%.8.5.5 Concentració de proveïdorsEl 43,1% de les compres de les empreses d’alt creixement provenen dels tres principals pro-veïdors, cosa que indica una concentració similar a la del conjunt de Catalunya. El percen-tatge és major en el cas de les empreses de serveis, 45,2%. S’observa també una gran dis-paritat dintre de cada sector atès que el rang dels percentatges mínim i màxim de compresrealitzades als tres principals proveïdors va del 5% al 83% per a les empreses industrials i del0%41 al 95% en el cas de les de serveis.41 Els zeros que declaren unes poques empreses de serveis a la producció corresponen a empreses consultores, de treball temporal, etc. ANÀLISI ESTRATÈGICA 171
  • 167. Figura 65. Compres que provenen dels tres majors proveïdors Valors mitjans, mínims i màxims per sectors. Percentatges 100 80 60 45,2 43,1 43,2 40 38,9 20 0 Indústria Serveis Empreses d’alt Total Catalunya (*) i energia a la producció creixement (*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.5.6 Canvis en la política de comercialització Durant el període 2004-2007, la gran majoria de les empreses d’alt creixement, el 84%, han modificat un o més aspectes relacionats amb la comercialització del seu producte i/o ser- vei. Com han adaptat les empreses analitzades la seva política comercial als elevats nivells de creixement experimentats durant el període 2004-2007? Per a les empreses industrials, l’estratègia més comuna, adoptada per gairebé el 50% de les firmes, ha estat la d’aplicar modificacions significatives en el disseny del producte o en la seva presentació, seguida pel desenvolupament de noves tècniques o canals de promoció (46,3% de les empreses), la implantació de noves formes de posicionament en el mercat (36,6%) i de fixació dels preus (31,7%). Aquests percentatges posen de manifest una política comercial molt activa per part de les empreses industrials d’alt creixement ja que els percentatges d’aplicació d’aquests canvis són molt més alts que els que reflecteix l’ESEE per al conjunt d’empreses industrials de Catalunya. Per a les empreses de serveis a la producció, els canvis en la comercialització encara són més habituals ja que tots han estat aplicats per més del 50% de les empreses. L’aplicació de noves formes de fixació de preus, com per exemple els descomptes o el preu variable, és l’estratègia “estrella” en aquest sector ja que tres de cada cinc empreses declaren haver-la adoptat.172 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 168. Figura 66. Canvis en la comercialització de productes o serveisPercentatges80 76,770 60,0 57,6 56,560 54,8 53,2 Modificacions 51,8 50,8 significatives en el 48,850 46,3 46,8 disseny del producte o en la presentació40 36,6 Noves tècniques o canals 31,7 de promoció del producte30 Nous mètodes de 22,0 23,3 posicionament del20 producte en el mercat 16,0 13,1 13,8 Noves formes de fixació10 8,2 dels preus 5,0 Cap canvi en la 0 comercialització Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement Total Catalunya (*)(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.5.7 Rellevància dels canvis en la política comercialAmb la darrera pregunta sobre política comercial es tractava de veure quins efectes hantingut els nombrosos canvis que han aplicat les empreses d’alt creixement en la comercia-lització dels seus productes o serveis.L’efecte principal és que, per al conjunt de les empreses d’alt creixement, els canvis en l’es-tratègia comercial han contribuït en un grau alt, per al 55%, o mitjà, per al 36%, a millorarla seva capacitat de respondre a les necessitats dels clients. En segon lloc, destaquen elsefectes positius dels canvis sobre l’expansió a nous mercats i/o la captació de nous clients,amb una rellevància alta o mitjana per a més del 80% de les empreses. En tercer lloc, tambémés del 80% de les firmes destaquen que l’augment de la seva quota del mercat es podriaatribuir, en un grau mitjà o alt, als canvis en la comercialització. Finalment, l’augment de lavisibilitat dels productes o negocis és la conseqüència menys valorada.Taula 53. Grau de rellevància dels canvis en la política comercialPercentatges Alt Mig Baix Cap No contesta Total Augment o millora de la quota de mercat 38,2 52,9 6,9 1,0 1,0 100,0 Introducció a nous mercats o grups de clients 43,1 39,2 13,7 1,0 2,9 100,0 Augment de la visibilitat dels productes 27,5 42,2 21,6 4,9 3,9 100,0 o negocis Millora de la capacitat de respondre a les 54,9 36,3 4,9 2,0 2,0 100,0 necessitats dels clientsFont: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. ANÀLISI ESTRATÈGICA 173
  • 169. 8.6 Mercats i internacionalització El bloc de preguntes sobre mercats i internacionalització pretenia obtenir informació més detallada sobre l’estat i l’evolució recent dels mercats on operen les empreses d’alt creixe- ment, la procedència i la quantitat de les seves importacions, la destinació i la quantia de les exportacions, així com els mecanismes d’accés als mercats internacionals. 8.6.1 Mercats significatius Quins són els mercats més significatius per a les empreses catalanes d’alt creixement? El més important és l’espanyol per a un 41,3% de les empreses, seguit pel regional (18,3%), el provincial (15,9%) i per la combinació d’espanyol i internacional (11,9%). Per sectors, destaca que les empreses industrials estan més internacionalitzades que les de serveis, com era de preveure. Així mateix, també destaca que les empreses industrials d’alt creixement que tenen com a mercat més significatiu l’internacional són el 14,6%, mentre que aquest percentatge és del 7,2% entre les empreses industrials del conjunt de Catalu- nya, segons l’ESEE. Figura 67. Principals mercats durant el període 2004-2007 Percentatges Indústria i energia Serveis a la producció Espanyol i internacional 2,4 Local 4,7 Local Espanyol i internacional 9,4 17,1 7,3 Provincial Internacional 20,0 Provincial 5,9 19,5 Regional Internacional 14,6 17,6 Regional 39,0 Espanyol Espanyol 42,4 Empreses dalt creixement Total Catalunya (*) Espanyol i internacional 11,9 4,0 Local 5,3 Local Espanyol i internacional 8,0 Provincial 15,9 Provincial 30,8 Internacional 8,5 Regional 8,7 18,3 Regional Internacional 7,2 Espanyol 41,3 40,3 Espanyol (*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.174 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 170. 8.6.2 Competidors amb quota de mercat significativaGairebé la meitat de les empreses d’alt creixement, tant industrials com de serveis, tenenmenys de deu competidors amb quota de mercat significativa, percentatge que és menoral que registren les empreses de l’ESEE (58,8%) per la qual cosa es pot afirmar que les em-preses d’alt creixement operen en mercats més competitius que la mitjana. Per sectors, lesempreses de serveis operen en mercats més competitius que les industrials.Figura 68. Competidors amb quota de mercat significativaPercentatges 100 12,2 23,0 26,3 28,2 80 41,5 14,9 60 31,0 25,9 40 58,8 Més de 25 empreses 46,3 45,9 46,0 20 10-25 empreses 0 Menys de 10 empreses Indústria Serveis Empreses d’alt Total Catalunya (*) i energia a la producció creixement(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.6.3 Exportacions sobre vendesProp del 55% de les empreses d’alt creixement realitzen activitats exportadores i, per aelles, les vendes a l’exterior representen, de mitjana, un 21% del total. Com és lògic, aquestspercentatges són més elevats a les empreses industrials que no pas a les de serveis ja queles manufactures són més fàcilment exportables.No obstant això, el nombre d’empreses exportadores sobre el total és menor entre les in-dustrials d’alt creixement (65,9%) que entre les industrials del total de Catalunya (76,7%),potser a causa de la seva joventut i dimensió reduïda. En canvi, el pes de les exportacionssobre el total de vendes és més gran a les d’alt creixement industrials (27,7%) que no pasal total industrial representat per l’ESEE (25,4%). Això vol dir que, tot i que hi ha menysempreses exportadores que a la mitjana, les que exporten ho fan en major proporció quela mitjana. ANÀLISI ESTRATÈGICA 175
  • 171. Taula 54. Percentatge d’empreses exportadores i propensió exportadora42 Percentatges Empreses exportadores/ Total empreses Propensió exportadora Indústria i energia 65,9 27,7 Serveis a la producció 49,4 15,6 Empreses d’alt creixement 54,8 21,0 Total Catalunya (*) 76,7 25,4 (*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.6.4 Exportacions per àrees Quines són les principals zones clients de les empreses d’alt creixement? El 64,3% de les vendes a l’exterior tenen com a destí els països de la Unió Europea, un percentatge lleu- gerament inferior al que representa la UE per al conjunt de les exportacions de l’economia catalana (72,4% el 2007), cosa que posa de manifest una major diversificació regional per part de les empreses d’alt creixement, estratègia que els permet disminuir el risc. Per sectors, destaca que la segona regió amb major concentració de compradors dels pro- ductes de les empreses industrials d’alt creixement és el continent asiàtic, amb un 18,4%, mentre que per als proveïdors de serveis a la producció és la resta d’Europa, amb un 12,9%. L’explicació pot raure en la dificultat d’exportar determinats serveis a molts quilòmetres de distància o a entorns culturalment molt diferents. Taula 55. Destinacions de les exportacions de les empreses d’alt creixement Percentatges Empreses d’alt Indústria i energia Serveis a la producció Total Catalunya (*) creixement Unió Europea (UE 27) 63,4 65,2 64,3 72,9 Resta d’Europa 8,4 12,9 10,7 7,3 Estats Units i Canadà 3,0 6,4 4,8 3,2 Amèrica Llatina 2,2 8,3 5,3 5,1 Àsia i Oceania 18,4 3,3 10,6 7,5 Àfrica 4,6 4,0 4,3 3,9 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 (*) Dades sobre el total de l’economia catalana extretes de l’Idescat (2007) a partir de dades de l’Agencia Estatal de Administración Tributaria. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 42 La propensió exportadora es defineix com la proporció de les exportacions sobre el total de les vendes.176 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 172. 8.6.5 Mecanismes d’accés als mercats internacionalsSobre el total d’empreses d’alt creixement que exporten, el mecanisme d’accés als mercatsinternacionals més estès (40,4%) és comptar amb representacions (filials, agents, etc.) prò-pies. No obstant això, aquest mecanisme és menys utilitzat entre les empreses d’alt creixe-ment que entre el total d’empreses analitzades per l’ESEE, cosa que o les situa en les fasespreliminars de la trajectòria clàssica d’exportació (intermediaris especialitzats espanyols,accions col·lectives cap a l’exportació, assistència a fires...), o es tracta d’empreses amb unamatriu estrangera.Figura 69. Mecanismes d’accés als mercats internacionals durant el 2007Percentatges 100 9,9 14,8 19,3 23,3 8,8 80 11,1 8,8 14,0 16,7 11,1 11,9 60 12,3 13,3 14,8 Representacions pròpies 14,0 40 13,3 Empresa matriu instal·lada a l’estranger 60,5 Intermediaris especialitzats 48,1 20 40,4 33,3 Accions col·lectives cap a l’exportació 0 Altres Indústria Serveis Empreses d’alt Total Catalunya (*) i energia a la producció creixement(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.6.6 Valor de les importacionsUna de cada tres empreses d’alt creixement realitza activitats importadores i el valor de lesimportacions de l’any 2007 representa, de mitjana, el 24,7% de les vendes.Per sectors, el 55,8% de les industrials són importadores, percentatge que és més baix queen el conjunt de les empreses industrials de Catalunya (75,1%). No obstant això, la intensitatimportadora (importacions sobre vendes) és més alta entre les empreses industrials d’altcreixement (20%) que no pas en el total (17,5%). Això vol dir que, tot i que hi ha menysempreses industrials importadores que en el total de Catalunya, les que ho són, importenproporcionalment més.8.6.7 Origen de les importacionsL’origen de la majoria de les importacions és la Unió Europea (69%), percentatge que repre-senta una concentració regional més gran que per al conjunt de l’economia catalana i que, ANÀLISI ESTRATÈGICA 177
  • 173. per a les empreses industrials, arriba fins al 81%. Àsia és el segon lloc de procedència de les importacions més rellevants, atès que el 26,5% de les compres a l’exterior de les firmes de serveis i el 16,3% de les industrials en vénen. Taula 56. Procedència de les importacions de les empreses d’alt creixement Percentatges Empreses d’alt Indústria i energia Serveis a la producció Total Catalunya (*) creixement Unió Europea (UE 27) 81,0 53,9 69,0 62,0 Resta d’Europa 2,7 10,2 6,0 5,1 Estats Units i Canadà 0,0 9,0 4,0 3,4 Amèrica Llatina 0,0 0,1 0,1 3,7 Àsia i Oceania 16,3 26,5 20,8 20,4 Àfrica 0,0 0,3 0,1 5,5 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 (*) Dades sobre el total de l’economia catalana extretes de l’Idescat (2007) a partir de l’Agencia Estatal de Administración Tributaria. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.7 Innovació La innovació és considerada una de les principals fonts de creixement de l’economia d’un país o d’una regió i, a Catalunya, és majoritàriament impulsada pel sector privat, ja que el 63% de la despesa en R+D43 la porten a terme les empreses i les institucions privades sense ànim de lucre. A nivell micro, la innovació és un dels principals factors de competitivitat i d’èxit d’una empresa. Per poder avaluar la rellevància de les innovacions tecnològiques i els esforços que hi dediquen les empreses d’alt creixement, l’enquesta va incloure un bloc especialment dissenyat per oferir informació més detallada en aquest àmbit.37 8.7.1 Percentatge de productes nous sobre vendes Una de les millors formes de conèixer els resultats de les inversions en R+D és el percen- tatge de les vendes que correspon a productes nous, és a dir, productes que s’han creat al llarg dels últims tres anys. Els 60% d’empreses d’alt creixement van contestar aquesta pre- gunta i declaren, de mitjana, que el 37,9% de les seves vendes del 2007 provenien de nous productes i/o serveis. És per això que es pot considerar que les empreses d’alt creixement són més innovadores que la mitjana ja que, per al conjunt de les empreses innovadores catalanes, el percentatge que representen els productes nous sobre les vendes és del 12,4% (INE, 2006). 43 Idescat, a partir de l’Enquesta sobre recerca i desenvolupament de l’INE 2007.178 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 174. Per sectors, el percentatge de productes nous sobre vendes arriba fins al 41,7% en les em-preses industrials d’alt creixement, mentre que és del 36,5% en les de serveis. Tot i que enambdós casos es posen de manifest uns bons resultats de l’esforç en innovació, en el cas deles industrials és més gran.8.7.2 Tipus d’innovacions de producteCoherentment amb el caràcter innovador de les empreses d’alt creixement, el 80,5% deles empreses industrials i el 70,6% de les de serveis a la producció declaren haver introduïtmillores de la qualitat dels seus productes o serveis entre el 2005 i el 2007. Aquests percen-tatges són realment alts ja que, com es pot veure a la gràfica, tripliquen el valor d’aquestaràtio per al conjunt de les empreses de l’ESEE.La incorporació de nous materials és una innovació de producte utilitzada pel 34,1% de lesempreses d’alt creixement i la incorporació de noves funcions ho és per al 36,5%. Ambdóspercentatges són també notablement superiors (al voltant del doble) als del conjunt de lesempreses catalanes, estimats per l’ESEE.En canvi, l’elaboració de nous components o productes intermedis és una innovació prac-ticada pel 21,4% de les empreses d’alt creixement, un percentatge similar al de conjunt deles empreses catalanes.Figura 70. Tipus d’innovació de producte realitzades durant el període 2005-2007Percentatges100 80,5 80 73,8 70,6 60 46,3 39,0 Indústria i energia 40 34,1 35,3 36,5 28,2 29,3 25,2 Serveis a la producció 21,4 20,7 20 17,2 18,3 17,6 Empreses d’alt creixement 0 Total Catalunya (*) Incorporació El producte té Nous components Millora de la qualitat nous materials noves funcions o productes intermedis del producte/servei(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.7.3 Departament d’R+D formalitzatUna de cada cinc empreses d’alt creixement té un departament d’R+D formalitzat. Aquestaproporció és més elevada en el cas de les empreses industrials, on un 29,3% desenvolupa les ANÀLISI ESTRATÈGICA 179
  • 175. seves activitats innovadores dintre d’un departament especialment dissenyat amb aquest objectiu. Aquest percentatge és més baix que el que va detectar l’estudi de les empreses gasela de 1994-1997, on gairebé la meitat disposaven de departament d’R+D formalitzat. Figura 71. Empreses que tenen departament d’ R+D formalitzat Percentatges 35 29,3 30 25 20 19,0 15 14,1 10 5 0 Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.7.4 Persones dedicades a R+D a temps complet Els 219 empleats dedicats a temps complet a les activitats innovadores representen, de mitjana, el 16,3% del total d’ocupats en les empreses d’alt creixement; el 28,4% en el cas de les empreses de serveis i el 9,6% en el cas de les industrials. Aquests percentatges con- firmen que les empreses d’alt creixement són molt innovadores ja que, per al conjunt de la indústria catalana, l’ESEE dóna una ràtio del 2,9% del personal dedicat a R+D a jornada completa. A més, la qualificació d’aquest personal és elevada ja que gairebé un 60% són titulats supe- riors mentre que, per al conjunt de les empreses de l’ESEE, ho són el 42,3%. Taula 57. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement Nombre d’empleats dedicats a R+D 83 136 219 Empleats R+D / Total empleats 9,6% 28,4% 16,3% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.180 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 176. Figura 72. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D per titulacionsPercentatges 100 80 43,4 38,2 40,1 57,7 60 40 56,6 61,0 59,4 20 42,3 Tècnics de grau mitjà i personal auxiliar Titulats superiors 0 Indústria Serveis Empreses d’alt Total Catalunya (*) i energia a la producció creixement(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.7.5 Despeses en R+DLes despeses en R+D es consideren input per a les innovacions (Van Praag i Versloot, 2007)i, per tant, l’objectiu socialment desitjable és garantir uns nivells més elevats d’aquest ti-pus de despesa. La hipòtesi de partida és que les empreses d’alt creixement dediquen mésrecursos a les activitats d’R+D que la resta d’empreses. Tanmateix, els resultats empíricsno són inequívocs (Coad, 200744). Castany et al. (2005) comparen la despesa mitjana enR+D per treballador de les empreses industrials grans (amb més de 200 empleats) i petitesespanyoles i mostren que les empreses grans dediquen 2,5 vegades més recursos a les ac-tivitats d’R+D que les petites. Arvanitis (1997) no observa diferències rellevants en el cas deSuïssa, mentre que Yang i Huang (2005) troben una relació positiva i significativa entre ladespesa en R+D i les taxes de creixement de les empreses petites del sector d’electrònicaa Taiwan.38Gairebé el 30% del conjunt de les empreses d’alt creixement declaren haver realitzat despe-ses en activitats d’R+D. Aquest percentatge és superior al d’empreses innovadores sobre eltotal d’empreses a Catalunya que, segons dades d’Idescat, és del 27,4%.Per sectors, el percentatge d’empreses d’alt creixement que són innovadores és molt supe-rior entre les industrials (46%) que no pas entre les de serveis (21%). Això mateix es constataquan s’analitza la distribució percentual de la despesa total en R+D de les empreses d’altcreixement entre els dos grans sectors: un 55% correspon a les industrials.44 Hi ha molts estudis que evidencien l’existència d’una relació positiva entre les activitats innovadores i el creixement de la productivitata nivell d’empresa (vegeu, per exemple, Ahn, 2002; Lööf i Heshmati, 2006; Parisi et al., 2006). ANÀLISI ESTRATÈGICA 181
  • 177. Figura 73. Empreses que realitzen despeses en activitats d’R+D Percentatges 60 50 46,3 40 29,4 30 21,2 20 10 0 Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. Figura 74. Distribució sectorial de la despesa total en activitats d’R+D Percentatges Serveis a la producció 44,8 55,2 Indústria i energia Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.7.6 Despeses internes i externes en R+D Les empreses d’alt creixement externalitzen un terç de la seva despesa en R+D, percentatge que arriba fins al 40,7% en el cas de les industrials. No obstant això, aquests percentatges són menors als que registren les empreses de l’ESEE (50,6%).182 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 178. Figura 75. Distribució de la despesa total en activitats d’R+D interna i externaPercentatges 100 24,7 33,5 80 40,7 50,6 60 40 75,3 66,5 59,3 49,4 20 Despeses externes en R+D 0 Despeses internes en R+D Indústria Serveis Empreses d’alt Total Catalunya (*) i energia a la producció creixement(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.7.7 Patents pròpiesEl grau d’innovació es veu reflectit en el nombre de patents registrades o sol·licitades perpart de les empreses. Els estudis que utilitzen aquest indicador per mesurar l’esforç inno-vador són concloents, les empreses emprenedores (pimes i relativament joves) produeixenmoltes menys patents que la resta d’empreses (Almeida i Kogut, 1997; Sørensen i Stuart,2000). Aquest resultat es desprèn també de les dades sobre les empreses d’alt creixementa Catalunya. L’esforç innovador és culminat amb el registre d’una patent pròpia per al 20%de les empreses industrials d’alt creixement i per al 13% de les de serveis, percentatgesque, no obstant això, són més baixos que el que detecta l’ESEE per a les empreses catalanes(29,4%).Prop del 23% de totes les patents de les empreses d’alt creixement, tant industrials comde serveis a la producció, van ser registrades al llarg del 2007, cosa que és coherent amb lajoventut d’aquestes companyies.A més, el 33,6% de les patents de les empreses industrials d’alt creixement són estrangeres,percentatge que arriba al 42,3% en el cas de les de serveis a la producció. Això indica unaalta propensió a patentar a l’estranger ja que l’ESEE informa d’un 23,3% de patents estran-geres entre les empreses de la seva mostra. ANÀLISI ESTRATÈGICA 183
  • 179. Figura 76. Empreses amb patents pròpies Percentatges 29,4 30 25 19,5 20 15,1 15 12,9 10 5 0 Indústria i energia Serveis Empreses Total Catalunya (*) a la producció d’alt creixement (*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.7.8 Finançament públic per a activitats d’R+D Els fons públics que utilitzen les empreses d’alt creixement provenen en un 54% de l’Ad- ministració central, en un 29,4% de l’europea i en un 16,5% de l’autonòmica. Si es compa- ra aquesta distribució amb la del conjunt de Catalunya, s’observa que les empreses d’alt creixement obtenen (proporcionalment) més finançament europeu que la mitjana, espe- cialment les de serveis a la producció, cosa sorprenent atesa la complexitat que requereix l’obtenció d’aquests fons. Taula 58. Finançament públic per a activitats d’R+D Empreses d’alt Indústria i energia Serveis a la producció Total Catalunya (*) creixement Administració central 59,5 30,7 54,1 60,7 Administració autonòmica 16,9 14,3 16,5 33,1 Unió Europea 23,5 55,0 29,4 6,2 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 (*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.8 Qualitat i productivitat 8.8.1 Certificacions de qualitat La qualitat i la forma de produir de les empreses d’alt creixement eren l’objectiu del setè bloc de preguntes inclòs en el qüestionari. Un dels principals indicadors objectius de qua-184 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 180. litat és haver obtingut (o estar en procés d’obtenir) algun dels certificats estàndards queemet la International Standard Organization (ISO). Un 41,3% de les empreses d’alt creixe-ment disposa d’alguna certificació de qualitat i la majoria d’aquestes empreses té un certifi-cat ISO de la sèrie 9000. S’observen importants diferències per sectors ja que el percentatged’empreses industrials que disposen de certificacions de qualitat (61%) és el doble que elde les de serveis (32%). Aquests percentatges són molt alts ja que s’estima45 que a Catalunyahi ha 14.454 empreses certificades, cosa que representa un 2,3% del total.39Figura 77. Empreses amb certificació de qualitatPercentatges 70 61,0 60 4,9 50 41,3 40 4,8 31,8 30 4,7 56,1 20 35,7 27,1 10 ISO 0 Altres certificats Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixementFont: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.8.2 Percentatge de devolucionsUn altre indicador de la qualitat dels productes i serveis de les empeses d’alt creixement ésel percentatge de devolucions. El resultat, segons l’enquesta realitzada, és molt reduït atèsque no supera l’1% per al 68,3% de les empreses que han contestat la pregunta, cosa queestà en línia amb l’estudi de fa deu anys. Si només s’analitzen les empreses que declarenpercentatges positius de devolucions de productes, la mitjana del conjunt d’empreses pujafins a l’1,6% (1,3% en el sector industrial i 1,9% en el de serveis), però, tot i així, continua sentun percentatge molt petit.8.8.3 Política de protecció mediambientalQuasi la meitat de les empreses d’alt creixement apliquen alguna política de protecció me-diambiental. El percentatge és més elevat entre les firmes industrials (51,2%) que no pasentre les proveïdores de serveis a la producció (42,4%).45 Programa de qualitat i productivitat d’ACC1Ó, juny del 2009. ANÀLISI ESTRATÈGICA 185
  • 181. D’entre les empreses que apliquen polítiques de protecció mediambiental, un 40,4% tenen diferents formes de gestió de residus; un 28,1% fa servir diversos mètodes com els proto- cols i normes internes, el control d’emissions tòxiques, la utilització de materials ecològics, etc.; i el 17,5% disposen de certificacions ISO de la sèrie 14000 sobre l’acompliment dels estàndards internacionals de protecció mediambiental. Figura 78. Tipus de política mediambiental Percentatges 100 8,3 14,0 23,8 80 25,0 28,1 60 33,3 47,2 ISO 14000 40 40,4 28,6 Gestió de residus 20 Altres 19,4 17,5 14,3 NC 0 Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.8.4 Grau d’estandardització Prop del 44% de les empreses d’alt creixement es dediquen a la fabricació de productes o a la prestació de serveis molt estandarditzats, cosa que facilita la productivitat, per con- traposició a les empreses que dissenyen els productes o serveis a mida del client. No hi ha diferències gaire significatives entre sectors ni amb la comparació amb el conjunt de les empreses catalanes, representades per l’ESEE.186 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 182. Figura 79. Distribució de les empreses segons el grau d’estandardització dels seus productesPercentatges 100 13,5 20,0 80 56,1 61,3 42,9 60 36,5 40 Alt (productes molt estandaritzats) 20 43,9 43,5 43,7 38,7 Baix (productes dissenyats segons les necessitats del client) 0 NC Indústria Serveis Empreses d’alt Total Catalunya (*) i energia a la producció creixement(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.8.5 Sistemes de produccióEls sistemes de producció sobre els quals es pregunta són més habituals, per la seva natura-lesa, entre les empreses industrials que no pas entre les de serveis a la producció. Si es com-paren els percentatges d’aplicació entre les empreses d’alt creixement del sector industriali les empreses de l’ESEE, s’observa que la maquinària de control numèric per ordinador i eldisseny assistit per ordinador estan més estesos entre les primeres. Per contra, la robòtica,les combinacions de diferents sistemes i les xarxes d’àrea local (LAN) són més habituals a lamitjana de la indústria que no pas entre les empreses d’alt creixement, potser a causa de ladiferència de dimensió entre ambdós col·lectius.Figura 80. Sistemes de produccióPercentatge sobre el total en cada sector 60 56,1 49,1 50 43,9 40 34,0 33,7 Màquines de control 31,7 30,8 31,0 numèric per ordinador 30,2 30 Disseny assistit per 24,4 23,0 ordinador 17,6 19,0 20 17,1 Robòtica 12,9 12,9 12,7 Combinació dels 10,3 anteriors mitjançant 10 7,1 7,1 ordinador central Xarxa de Área Local 0 (LAN) en la fabricació Indústria i energia Serveis Empreses d’alt Total Catalunya (*) a la producció creixement(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. ANÀLISI ESTRATÈGICA 187
  • 183. 8.8.6 Canvis en els tipus de productes Una de cada quatre empreses d’alt creixement introdueix normalment canvis en els seus productes. En el cas de les empreses industrials, la ràtio és d’una de cada tres, mentre que, en el cas dels serveis a la producció, és una mica superior a una de cada cinc. Tots aquests percentatges són superiors al que declaren les empreses de l’ESEE per al conjunt de Catalu- nya, que és del 19,1%, cosa que vol dir que les empreses d’alt creixement són més dinàmi- ques en el sentit que apliquen canvis més sovint que la mitjana. 8.8.7 Subcontractació Gairebé el 40% de les empreses d’alt creixement subcontracta part de la seva producció. Aquest fenomen és més extens en el sector industrial, amb un 53,7% de les empreses que subcontracten, que no pas en el de serveis a la producció, on només una de cada tres firmes declara utilitzar aquesta estratègia empresarial. Per al conjunt de Catalunya, l’ESEE informa d’un 46,4% d’empreses industrials que subcontracten, per la qual cosa es pot veure que les d’alt creixement ho fan més sovint. Figura 81. Subcontractació de la producció Percentatges 60 53,7 50 39,7 40 29,3 32,9 30 21,4 17,6 20 24,4 Subcontractació sense 10 18,3 15,3 materials de l’empresa Subcontractació amb 0 materials de l’empresa Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.9 Recursos humans i formació L’aposta pel capital humà per part de les empreses d’alt creixement queda palesa en la literatura existent. EIM (2006), per exemple, mostra que les empreses gasela a Holanda de- diquen el 70% més de temps en la formació del personal que la resta d’empreses. Els resul- tats de López-García i Puente (2009) apunten en la mateixa direcció. Els autors revelen que les empreses que compten amb uns elevats nivells de capital humà, mesurat mitjançant el salari relatiu, tenen major probabilitat d’experimentar un creixement ràpid i sostingut i conclouen que apostar per polítiques dirigides a promoure l’educació, la formació conti-188 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 184. nuada i la cooperació universitat-empresa és també important per fomentar el creixementempresarial.8.9.1 OcupatsEl 2007, el 21,5% dels ocupats a empreses d’alt creixement treballaven en el sector indus-trial i el 78,5% restant en el de serveis a la producció, proporció idèntica a la que s’ha vistanteriorment en termes de facturació.L’anàlisi de la distribució de l’ocupació permet dues aproximacions: • D’una banda, els propietaris i els familiars representen gairebé el 5% del total de la plan- tilla de les empreses industrials d’alt creixement i el 2,5% en el cas de les de serveis, per- centatges que són molt superiors als del conjunt de Catalunya (segons l’ESEE). • De l’altra, un 78,2% dels treballadors de les empreses d’alt creixement està contractat a temps complet. El percentatge s’apropa al 90% en el cas de les firmes industrials, una proporció equivalent a la que dóna l’ESEE per al conjunt de la indústria catalana.Figura 82. Distribució de l’ocupació entre el sector industrial i de serveis a la producció l’any 2007Percentatges 21,5 Indústria i energia Serveis a la producció 78,5Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.Taula 59. Distribució de l’ocupació l’any 2007 Total empreses d’alt Indústria i energia Serveis a la producció Total Catalunya (*) creixement Propietaris i familiars en llocs de gerència 3,6 1,9 2,2 0,3 Propietaris i familiars en altres llocs 1,3 0,6 0,7 0,1 Altres treballadors a temps complet 87,6 75,6 78,2 93,3 Altres treballadors a temps parcial 2,8 14,5 12,0 1,5 NC / temporals (en el cas de Catalunya) 4,8 7,4 6,8 6,3 Total 100,0 100,0 100,0 100,0(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. ANÀLISI ESTRATÈGICA 189
  • 185. 8.9.2 Distribució de la plantilla per nivells de formació Per nivells educatius, cal destacar que el 7% dels empleats de les empreses d’alt creixement tenen formació postuniversitària i prop del 19% són titulats superiors, uns percentatges molt superiors als del conjunt de Catalunya (segons l’ESEE) i que permeten afirmar que les empreses d’alt creixement tenen unes plantilles amb alts nivells de formació. Per sectors, les empreses de serveis a la producció tenen, de mitjana, un personal amb nivells més alts de titulació que no pas les industrials. Figura 83. Distribució de la plantilla per nivells de formació Percentatges 100 7,9 8,4 10,2 80 38,8 43,5 60 60,6 83,8 Post-universitària 40 23,3 Universitària 22,2 Grau mitjà 20 18,4 21,9 18,9 Resta 8,7 8,1 2,8 8,2 7,0 7,5 NC 0 Indústria Serveis Empreses d’alt Total Catalunya (*) i energia a la producció creixement (*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (SEPI, 2007). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. 8.9.3 Nous mètodes d’organització dels llocs de treball Es va preguntar a les empreses d’alt creixement si entre el 2005 i el 2007 havien introduït per primera vegada un nou mètode d’organització dels llocs de treball. Un gran percentat- ge diuen haver implantat una nova forma de repartiment de les responsabilitats (46,0%) o haver introduït una reestructuració dels departaments de l’empresa (44,4%). La gestió d’equips de treball ha estat una pràctica nova per a una de cada tres empreses. Finalment, només el 7,1% ha aplicat un nou sistema de rotacions. No hi ha diferències rellevants entre sectors.190 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 186. Figura 84. Introducció de nous mètodes d’organització dels llocs de treball durant el període 2005-2007Percentatges 50 48,2 45,9 46,0 44,4 41,5 41,5 40 34,1 34,1 34,1 30 Nou sistema de repartiment de responsabilitats 20 12,2 Implantació d’un sistema de rotacions 10 7,1 Gestió d’equips de treball 4,7 Reestructuració de departaments 0 Indústria i energia Serveis Empreses d’alt a la producció creixementFont: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.8.9.4 Pla de formació, pla de desenvolupament personal i avaluació de la satisfacció laboralMés del 60% de les empreses que van participar en l’estudi declaren tenir un pla de forma-ció del personal, el 34% realitzen enquestes de satisfacció laboral i el 24% disposen d’unpla de desenvolupament professional per als seus empleats. Tot això mostra que, en con-cordança amb el que s’ha vist en l’apartat de direcció estratègica, les empreses d’alt creixe-ment atorguen molta importància a la gestió dels recursos humans i a la seva formació. Lesdiferències entre els dos gran sectors no són molt significatives, excepte en relació amb elsplans de carrera professional, que són molt més comuns entre les empreses de serveis queno pas entre les industrials.Figura 85. Plans de formació, desenvolupament personal i avaluació de la satisfacció laboralPercentatges 70 62,4 61,1 58,5 60 50 40 36,6 32,9 34,1 30 28,2 23,8 Pla de desenvolupament 20 de carrera professional 14,6 10 Enquestes de satisfacció laboral Pla de formació del personal 0 Indústria i energia Serveis Empreses d’alt a la producció creixementFont: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement. ANÀLISI ESTRATÈGICA 191
  • 187. 8.9.5 Despesa en formació L’aposta per la formació per part de les empreses d’alt creixement queda palesa amb l’ob- servació de tres variables: • el 70% realitzen despeses en formació del personal, percentatge que és superior al de les empreses de l’ESEE que en fan, que és del 58,1%. • La despesa mitjana per treballador és de 503 euros, una xifra realment alta si es té en compte que les empreses de l’ESEE gasten una mitjana de 190,4 euros. • La despesa en formació representa un 3,6% de la massa salarial, un percentatge també molt elevat en comparació del que hi dediquen les empreses de l’ESEE (0,5%). Cal destacar també que aquestes tres variables són més elevades en les empreses d’alt creixement del sector serveis que no pas en les industrials. Taula 60. Despesa en formació del personal realitzada durant l’any 2007 Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement Empreses amb despesa en formació del personal 61,0% 74,1% 69,8% Total despesa en formació (euros) 963.192,00 1.732.105,77 2.695.297,77 Despesa en formació mitjana 38.527,68 27.493,74 30.628,38 per empresa (euros) Despesa mitjana per treballador (euros) 374,93 553,90 503,06 Percentatge mitjà de la despesa en formació 2,20% 4,18% 3,61% sobre la massa salarial Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.192 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 188. 9Reflexions finals
  • 189. Per al període 2004-2007, i d’acord amb la metodologia proposada per Eurostat i OCDE, s’han considerat d’alt creixement les empreses industrials i de serveis a la producció amb seu social a Catalunya, que dipositen comptes al Registre Mercantil, que l’any 2004 tenien deu treballadors o més i que han experimentat increments de la facturació, com a mínim, d’un 20% durant els exercicis 2005, 2006 i 2007, d’entre les quals són empreses gasela les que no superen els cinc anys de vida. Segons els criteris establerts, s’han identificat 250 empreses d’alt creixement a Catalunya, 20 de les quals són gaseles, i que tenen les característiques generals següents: • Les 250 empreses d’alt creixement representen un 0,23% de les empreses de la nova indústria de Catalunya i es dediquen en un 70% als serveis a la producció i en un 30% a la indústria. • Són presents a tots els sectors industrials, d’entre els quals destaquen la metal·lúrgia i els productes metàl·lics i l’alimentació; i a totes les branques de serveis a la producció, sobretot el comerç i les tecnologies de la informació i comunicació. • L’edat mitjana és de 14 anys, si bé no s’observen diferències significatives, en termes d’edat, amb el conjunt de les empreses catalanes de la nova indústria. • En general, són independents ja que més del 73% no pertanyen a cap grup, són més de capital nacional que la mitjana de la indústria i una mica més de la meitat es declaren fa- miliars. En aquest darrer aspecte, cal destacar que els propietaris i els familiars representen gairebé el 5% del total de la plantilla de les empreses industrials d’alt creixement i el 2,5% en el cas de les de serveis, percentatges que són molt superiors als del conjunt de Catalunya. • Van facturar gairebé 3.421 milions d’euros durant el 2007, cosa que suposa una factura- ció mitjana de 14 milions d’euros. • El conjunt de les empreses catalanes d’alt creixement va experimentar un increment de la facturació al llarg del període analitzat del 174%, una xifra realment espectacular si es té en compte que el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar els seus ingres- sos d’explotació en un 32,7% en el mateix període. • Més de la meitat facturen menys de 6 milions d’euros i el 73% tenen menys de 50 treba- lladors, cosa que posa de manifest la seva petita dimensió. La plantilla mitjana és de 65 treballadors. • Són empreses molt creadores d’ocupació: entre 2004 i 2007 van doblar les seves plan- tilles. Aquest creixement és espectacular, si es té en compte que l’ocupació a la nova indústria catalana va augmentar un 20% en el mateix període. • La seva eficiència (productivitat) és un 48% més alta que la del conjunt de la nova indús- tria de Catalunya.194 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 190. L’anàlisi economicofinancera permet destacar de les empreses d’alt creixement les caracte-rístiques següents: • Tenen una gran capacitat per generar ingressos gràcies al seu model de negoci, que les fa ser molt competitives. A més, fan una gestió eficient dels actius i de les despeses d’ex- plotació i de personal i, per això, obtenen elevats beneficis i rendibilitat. • La seva estructura patrimonial és correcta, però, com que treballen amb un elevat ni- vell de deutes, en els propers anys haurien de seguir potenciant l’autofinançament i les aportacions de capital dels seus accionistes per poder seguir creixent de manera equi- librada, sobretot si es té en compte que són empreses que fan inversions importants en actiu fix. També haurien de substituir part dels deutes a curt termini per deutes a llarg termini i, així, disposarien d’un finançament més estable. No obstant això, cal afegir que un dels motius que expliquen l’elevada rendibilitat dels capitals propis és el fet que s’aprofiten de l’efecte palanquejament que fa que el deute sigui rendible com a conse- qüència del fet que el rendiment dels actius en aquestes empreses és molt superior al cost dels diners. • El seu creixement és força equilibrat ja que els beneficis augmenten més que els ingres- sos gràcies a l’autofinançament i a la gestió eficient dels actius i de les despeses. • A nivell sectorial, hi ha activitats que haurien d’enfortir més el balanç (alimentació, tèxtil, químic, maquinària i material elèctric) i la rendibilitat (alimentació). • Una petita part de les empreses d’alt creixement generen rendibilitats molt baixes, o, fins i tot, negatives. Es tracta d’empreses que es caracteritzen per la menor eficiència amb què gestionen les despeses d’explotació i els actius. Per tant, incrementar molt els ingressos no és suficient per garantir una rendibilitat elevada, ja que, a més, cal gestionar de manera eficient l’estructura de costos i els actius fixos i circulants.Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement Fortalesa Feblesa Mesures a considerar La liquiditat sembla una mica insuficient, Convindria reforçar la liquiditat amb tot i que la bona gestió del circulant fa que increments dels fons propis i reconvertint Liquiditat tingui més possibilitats datendre bé els deutes a curt termini en deutes a llarg deutes a curt termini termini El nivell de deutes sembla Convindria continuar reforçant els fons Endeutament una mica elevat propis amb aportacions dels accionistes Gestió dactius Gestionats eficientment Continuar igual Terminis Bona gestió del circulant Continuar igual Vendes Creixen molt Continuar igual Continuar igual. Com que serà difícil que Despeses Gestionades eficientment les vendes segueixin creixent al mateix ritme convé controlar bé les despeses Beneficis Creixen molt Continuar igual Rendiment dels actius Molt elevat Continuar igual Rendibilitat dels fons Molt elevada Continuar igual propis Creixement Equilibrat Continuar igual REFLEXIONS FINALS 195
  • 191. El perfil de les empreses d’alt creixement 2004-2007 és molt similar al de les gaseles 1994- 1997, tot i que aquestes tenien un balanç més capitalitzat i més liquiditat. Les fortaleses econòmiques, financeres i estratègiques de les empreses d’alt creixement permeten apun- tar que tenen més probabilitats de poder superar entorns de crisi, i així sembla demostrar- ho el fet que hagin augmentat les vendes un 62% entre el 2007 i el 2008. Això és de gran rellevància si tenim en compte la recessió generalitzada que s’està patint des de l’any 2008 i que està afectant de manera especial el nostre país. No obstant això, unes quantes han tancat després del 2007 atès que no són infalibles. Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobar segments en expansió i que es recolzen sobre factors d’èxit La major part dels resultats es destinen a com la innovació, la qualitat, els recursos humans, la l’autofinançament. internacionalització i la política comercial. Aconsegueixen un model El seu model de negoci Els seu model de negoci Aprofiten l’entorn de de negoci que els els permet molta els permet una gestió baixos tipus d’interès proporciona un bon eficiència en la gestió eficient dels actius, per a finançar-se amb nivell de competitivitat de les despeses sobretot dels estocs i deute, a més de i incrementen molt les d’explotació. clients. l’autofinançament. vendes (174% en quatre anys). Generen beneficis elevats. L’elevat marge amb què treballen i la bona rotació dels actius els permet obtenir rendiments molt alts dels actius. Els alts rendiment dels actius combinat amb l’efecte palanquejament dels deutes fa que obtinguin una molt elevada rendibilitat dels recursos propis. La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisi econòmica. El repte per als propers anys es augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat. Per completar la caracterització de les empreses d’alt creixement es destaquen a continua- ció els trets diferencials que es desprenen de l’anàlisi estratègica. • El factor d’entorn que més facilita, amb diferència, l’activitat de les empreses d’alt crei- xement és la demanda