El català i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el programari lliure com a oportunitat

El català i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el programari lliure com a oportunitat Marc Belzunces, Softcatalà Olot, 19 de març del 2005

Índex 1.- Fonaments del programari lliure 2.- Funcionament de les comunitats de programari lliure 3.- Principals aplicacions de programari lliure 4.- Expansió dels conceptes de programari lliure 5.- Administració i universitat davant el programa lliure en català (i del programari en català en general)

Qüestions preliminars
Als Països Catalans (excepció Catalunya Nord) tenim les conexions més cares i lentes d'Europa
La penetració de les noves tecnologies, Internet i banda ampla a les llars és molt baixa
Tot acabarà passant per Internet: telèfon, ràdio, televisió...
Coneixements de català (PPCC, any 2000):
- L’entén: 90.0 % (10.409.913 persones)
- El parla: 65.5 % (7.574.128 persones)
- El llegeix: 57.3 % (6.631.969 persones)
- L’escriu: 32.2 %(3.729.853 persones)

Índex 1.- Fonaments del programari lliure 2.- Funcionament de les comunitats de programari lliure 3.- Principals aplicacions de programari lliure en català 4.- Expansió dels conceptes de programari lliure 5.- Administració i universitat davant el programa lliure en català

Richard Stallman
Informàtic del MIT, es va trobar que tenia problemes amb la impressora
Va solucionar el problema, però....
- El programa de la impressora era d'una empresa
- L'empresa no li deixava modificar el programa, ja que era propietat de l'empresa de la impressora
- No podia passar als seus amics el programa modificat, com sí feien amb els programes que ells creaven
Conclusió: Això no pot ser!

Programari lliure: la filosofia
Llibertat 0: Tothom pot utilitzar un programa per a qualsevol propòsit.
Programari tradicional: els usuaris només poden fer servir un programa para una determinada tasca sota una determinada llicència
Llibertat 1: Tothom pot estudiar el funcionament del programa
Programari tradicional: els programes són propietat d'empreses i ningú pot estudiar-ne el seu funcionament.
Llibertat 2: Qualsevol pot distribuir el programa (regalant-lo o cobrant-lo)
Programari tradicional: només distribuïdors autoritzats, i generalment pagant per utilitzar el programa.
Llibertat 3: Qualsevol pot modificar el programa, i distribuir aquestes millores
Programari tradicional: només la companyia propietària
del programa pot modificar el programa

Implicacions d'aquesta filosofia
Un programa lliure no és propietat de ningú, és propietat de la humanitat
Qualsevol persona pot modificar el programa (per exemple traduint-lo)
Es pot instal·lar gratuïtament a tots els ordinadors que vulguem, fent-ne qualsevol ús, copiar-lo totes les vegades que vulguem i donar-lo a qui vulguem

Evolució
El 1984 es crea el projecte GNU per tal de desenvolupar un sistema operatiu lliure basat en UNIX i les aplicacions corresponents
La principal patrocinadora és la Free Software Foundation ( FSF )
Es creen les llicències lliures per protegir legalment els principis del programari lliure: la GPL, LGPL i GFDL.
El 1991 Linux Tolvards crea un sistema operatiu lliure, Linux.
1995-1996: extensió d'Internet arreu del món desenvolupat
Mitjans anys 90: es creen les distribucions GNU/Linux
El 1998 es crea la comunitat Open Source (Codi font obert)

Comunitats lliures
S'articulen mitjançant Internet: amb la seva expansió hi ha un contacte instantani amb persones d'arreu del Món que tenen un interès comú
Es pot distribuir un programa instantàniament amb un preu gairebé nul (pre-Internet: mitjançant distribuidors): difusió del programari lliure i la seva filosofia
Per començar només cal l'ordinador propi i accés a Internet
Hi ha fundacions i empreses privades que hi donen suport o que desenvolupen programari lliure directament

Comunitats lliures: relació
Els membres de les comunitats lliures es relacionen mitjançant missatges electrònics: correus personals, llistes de correu, grups de discussió, fòrums i xat
Pràcticament ningú es coneix en persona, no s'han vist mai ni es veuran
Poden ser comunitats d'unes poques persones fins a centenars
Permet que una persona pugui dedicar-hi des de 10 minuts al dia fins a diverses hores: modularitat del projecte per força
Són comunitats multilingües per definició

Estructura típica
El col·lectiu es pot estructurar d'aquesta manera:
- Desenvolupament del programa: nucli del programa, funcions, correcció d'errors....
- Internacionalització: Permet que el programa pugui interpretar bé la diversitat mundial (tipus de lletra, caràcters especials, teclats...)
- Localització: Adaptació del programa a una llengua
- Documentació del programa
- Relació amb l'usuari final (fòrums, llistes de correu, suggeriments)

Cas Softcatalà
És una comunitat lliure de localització (exemple internacional)
Els seus membres són d'arreu dels Països Catalans (i més enllà)
La relació és per correu electrònic i xat, amb alguna trobada presencial a l'any. La majoria no s'han vist mai
No tenim local, ni recursos com associació ni rebem subvencions (ni volem)
La pàgina web té 10.000-15.000 visites diàries i tenim 30.000 subscriptors
Hem aconseguir editar més d'1 milió de CD amb programari en català
Produïm recursos lingüístics lliures

Complet paquet ofimàtic que inclou:
Processador de textos (Writer)
Gestor de Full de càlcul (Calc)
Base de dades (Database)
Programa de presentacions (Impress)
Programa de dibuix (Draw)
Programa de fórmules (Math)
Editor de pàgines web
OpenOffice.org

Disponible en més de 40 llengües
Traduït per Softcatalà
Incorpora corrector ortogràfic, llista d'autocorrecció i adaptacions específiques pel català desenvolapats per SC
Disponible per a Windows i GNU/Linux
L'equivalent al MS-Office
OpenOffice.org

Navegador d'Internet fill del paquet Mozilla, que a la seva vegada era fill del Navegador Netscape
Desenvolupat per la Fundació Mozilla
Traduït per Softcatalà des del 1997
Disponible per a Windows, GNU/Linux i Mac OS X
L'equivalent a l'Internet Explorer
Mozilla Firefox

Gestor de correu fill del paquet Mozilla
Desenvolupat per la fundació Mozilla
Disponible per a Windows, GNU/Linux i Mac OS X
L'equivalent al Outlook Express i Outlook
Mozilla Thunderbird

Programa d'agenda
Desenvolupat per la fundació Mozilla
Disponible per a Windows i GNU/Linux
Equivalent al calendari de l'Outlook
Mozilla Sunbird

Programa de retoc fotogràfic
Mantingut per una comunitat d'usuaris
Disponible per a Windows, UNIX, GNU/Linux i Mac OS
L'equivalent a l'Adobe Photoshop
El Gimp

Distribucions totalment o parcialment disponibles en català:
Fedora (Softcatalà)
Mandrake (Softcatalà)
Debian (Comunitat Debian)
Knoppix (Softcatalà)
CATix (desenvolupada al Principat)
Lliurex (desenvolupada al País Valencià)
Distribucions GNU/Linux

Escriptori i conjunt d'eines (desenes) disponible per a:
GNU/Linux
Solaris
FreeBSD
Traduït per l'equip de KDE en català
Seria l'equivalent a desenes d'aplicacions en Windows
Junt amb GNOME, és l'escriptori més important a GNU/Linux
Escriptori KDE

Escriptori i conjunt d'eines (desenes) disponible per a:
GNU/Linux
Apple (Darwin)
Solari
BSD
Altres
Seria l'equivalent a desenes d'aplicacions en Windows
Junt amb KDE, és l'escriptori més important a GNU/Linux
Escriptori GNOME

Objectiu: proporcionar un diccionari ortogràfic multiplataforma lliure que es pugui integrar a tots els programes
Integrat a l'OpenOffice.org, Mozilla i Abiword, disponible a la majoria de les distribucions GNU/Linux
Mantingut per Softcatalà a partir de la feina de n'Ignasi Labastida
No existeix cap altre corrector de català lliure
Diccionari Ispell

Hi ha centenars de programes lliures disponibles en català:
Gaim (missatgeria instantània)
Koffice (paquet ofimàtic)
Abiword (Processador de textos
Emule (compartició de fitxers)
PoEdit (Traducció)
....
I encara n'hi haurà molts més!
I molts més!

Per Internet les persones volen distribuir lliurement moltes més coses que programari
La documentació del programari lliure crea un primer “problema”: llicència GFDL
La localització de programari lliure necessita de recursos lingüístics i d'altre mena
2001: Es crea el projecte Wikipedia, l'enciclopèdia lliure multilingüe
Es creen les llicències Creative Commons per a altres tipus de continguts diferents al programari
Més enllà del programari

Recursos lingüístics
A les TIC els usuaris necessiten una sèrie de recursos lingüístics per a desenvolupar-se normalment: diccionaris, correctors, reconeixedors de veu, traductors....
En la localització de programari calen recursos lingüístics: corpus lingüístics, memòries de traducció, detectors de llengua...
Existeixen per a les llengües més importants del món a les TIC: anglès, francès, alemany...
En català existeixen molts pocs, i tots creats per col·lectius de voluntaris o persones individuals

Experiment social que està creant la major enciclopèdia del món (1,3 milions de definicions, 500.000 en anglès, 13.000 en català)
Neix el 2001, actualment existeixen 184 versions idiomàtiques amb el suport de la Fundació Wikipedia. Feta només per voluntaris
Qualsevol persona, mitjançant un simple navegador, pot crear o modificar qualsevol definició (no té jerarquia)
Hi ha uns responsables que vetllen pel funcionament tècnic del projecte en cada llengua (però no “manen” en els continguts)
Hi ha sistemes de recuperació de continguts enfront brètols: es mantenen còpies de totes les modificacions que es poden restaurar
Wikipedia

Creades el 2001 permeten crear continguts lliures amb garanties per a l'autor i la llibertat del contingut (pel conjunt de la societat)
Traduïdes al català i adaptades al sistema legal espanyol per la UB (Ignasi Labastida)
Tenen diversos nivells de protecció:
Cal recòneixer l'autor?
Es permeten usos comercials de l'obra?
Es permeten modificacions de l'obra? (Sí; Sí, si és comparteix de la mateixa manera que l'original; No)
Jurisdicció? (Gènerica o per estats on hagi estat adaptada)
Format de l'obra (text, àudio, imatge, video, interactiu, un altre)
Llicències Creative Commons

Índex 1.- Fonaments del programari lliure 2.- Funcionament de les comunitats de programari lliure 3.- Principals aplicacions de programari lliure en català 4.- Expansió dels conceptes de programari lliure 5.- Administració i universitat davant el programari lliure en català

Administracions públiques
Les administracions públiques dels Països Catalans en general no han fet res pel català a les TIC (punt de vista usuari final)
Les que han fet alguna cosa, ho han fet malament (com s'ha demostrat: Windows 98, FreeSpech, WordCorrect...) a excepció del Salt i Lliurex al País Valencià)
A les administracions públiques dels Països Catalans no els importa el programari en català (lliure o no)
El seu únic interès és purament propagandístic
Al Principat de Catalunya amb la nova administració es comencen a moure coses, però no hi ha cap resultat tangible

Exemple: ensenyament d'ofimàtica
Es basa en el Microsoft Office, que té un preu de 150 EUR (estudiants i professors) a 600 EUR (edició professional)
El Microsoft Office 2003 està traduït parcialment al català i li manquen molts recursos lingüístics que inclouen altres versions idiomàtiques (l'usuari ha de pagar més per tenir-los en català)
S'està demanant a les famílies que es gastin 150 EUR o que incorrin en la pirateria (grans valors educatius)
L'OpenOffice.org costa 0 EUR i no s'incorre en la pirateria
Els diners estalviats per les famílies i l'administració es podrien reinvertir en educació i infrastructura

Universitats
Les universitats dels Països Catalans no tenen cap interès pel programari en català. Només cal visitar una aula d'informàtica: Windows en espanyol, Office en espanyol, Linux en espanyol...
L'ensenyament el basen en programes propietaris i en espanyol
Les universitats públiques no han contribuït de cap manera a la generació de recursos lingüístics lliures
Tenen recursos lingüístics segrestats pagats amb diners públics que són fonamentals i imprescindibles per a la nostra comunitat lingüística
Es comença a moure alguna cosa: UdL, UA...

Conclusions
El programari lliure ens atorga la mateixa llibertat que a la resta del món
El programari lliure permet triar a l'usuari catalanoparlant desenvolupar-se normalment a les noves tecnologies
El programari lliure suma, mai resta
El programari lliure és socialment just
El programari lliure i els recursos lliures són l'optimització màxima possible dels pressupostos públics

Això és tot amics! Gràcies Esteu convidats a les “III Jornades sobre el català a les noves tecnologies” del 14, 15 i 16 d'abril a la UPF (Barcelona) Presentació realitzada amb:

El català i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el programari lliure com a oportunitat

by Marc Belzunces on Jan 20, 2010

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 45

Statistics

El català i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el programari lliure com a oportunitat — Presentation Transcript