Credito sisntesis Marc Bascu

416 views

Published on

Power Point del Credit de Síntesi

Published in: Travel, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
416
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Credito sisntesis Marc Bascu

  1. 1. Marc Bascu Guimerà Raul Ayala Mariscal Marc López PérezMarc Anton Benito Berenguer Carlos Ordóñez Gallardo
  2. 2. Dalí Va ser pintor, decorador i escriptor.Un dels principals representants del surrealisme. Va néixer l11 de maig de 1904 al carrer Monturiol de la ciutat de Figueres i va morir als 84 anys el 23 de gener de 1989 Figueres.
  3. 3. MuseuEl museu va ser inaugurat el 28 de octubre de 1974. Antiguament era un teatre que durantt la guera civil va ser destruit. Aquest teatre tenia un significat particular, ya que Dalí vaexposar les seves dos primeres obres allá.
  4. 4. La postal i El Cajón deSastre
  5. 5. SUBHASTA DEL PEIXARRIBA EL PEIX A LA LLOTJA1-Cada dia de dilluns a divendres no festiu els pescadors i possibles compradors es reuneixen a la una del migdia a la llotja a l’aire lliure o sota cobert (depén del lloc).2-Els pescadors arriben a les dotze carregats amb les caixes cobertes de gel plenes de peix acabat de pescar, el trien i el van dipositant en petites safates on hi caben com a màxim cinc quilos de peix, per a la subhasta.
  6. 6. ES PREPARA LA SUBHASTA3-Un participant de la confraria de pescadors posa en un saquet les boles corresponents a cada pescador i sortegen l’ordre de la subhasta. Una vegada sortejat cada pescador col·loca les safates, dins la llotja, de forma que primer hi ha el peix més car i finalment el peix de menys valor. DINS LA LLOTJA4-Una vegada tot disposat i amb els compradors asseguts a l’entorn del peix comença la subhasta. Primer el peix de la barca primera, després el de la barca segona … Els interessats, solen ser gent que treballa per supermercats, peixeteries i sobretot restaurants . El preu de cada producte varia segons la jornada anterior i la quantitat de peix i la demanda.
  7. 7. COMENÇA LA SUBHASTA5-Es subhasta la primera panera de llagostins. El subhastador fixa un preu inicial, 45 euros. Si no hi han interessats va baixant el preu 10 o 5 céntims cada segon depenent de l’interés de la gent. El subhastador diu: “45 a la banda, i va baixant,44′90, 44′80, 44′70, 44′60 …Llavors 44 a la banda…43′90,43′80…” I el subhastador va seguint a la baixa fins que hi ha un comprador que diu. “meu”. Es demana el nom. Rosa, per exemple, tria la panera i li donen el peix en una bossa de plàstic i un paperet amb el nom i el preu per pagar quan acabi la subhasta.
  8. 8. MUSEU DE LA PESCA A Palamós el treball de lhome a la mar esdevé espectacle als ull del visitant: a mitja tarda larribada de les barques a port i la descàrrega de peix ofereix un quadre de moviment i color inigualable. A Palamós, però, el món pesquer no sacaba al moll, sinó que té continuïtat en el Museu de la Pesca, únic a la Mediterrània en la seva especialitat. Aquest centre presenta el passat, el present i el futur de la pesca, a través de la seva exposició permanent i dun conjunt dactivitats vinculades al fet marítim de la Costa Brava.
  9. 9. GeografiaLes illes Medes són una continuació delMontgrí.
  10. 10. Geografia Les illes medes estan constituïdes per set illes: la meda gran, la meda petita, les Feranelles, Tascó petit, Tascó gran, Cavall Bernat i el medallot (la bota).
  11. 11. Meda gran És la principal illa de les medes degut a que és la més gran.
  12. 12. Meda petita La meda petita és molt similar a la meda gran en respecte a la forma, però és més molt més petita.
  13. 13. Tascó gran i cavall bernat El tascó gran i el cavall bernat són dos penya- segats molt similars en el que fa a la forma però el cavall bernat no es tant punxegut.
  14. 14. El medallot i tascó petit El medallot o la bota com El tascó petit és una podem apreciar copia del tascó gran a la fotografia però més petit i inferior és la punxegut. primera illa a la que arribem.
  15. 15. Fauna terrestre. La fauna terrestre de les illes medes són principalment ocells que aprofiten els penya- segats i les grans reserves de peixos per viure.
  16. 16. Fauna Terrestre Xatrac Becllarg Fa 41 cm de llargària i 85-97 cm denvergadura alar. Plomatge blanc o gris clar i la part superior del cap és negre. És una espècie docell de costums gregaris i molt marina que es cabussa contínuament per capturar peixets
  17. 17. Fauna Terrestre Corb marí emplomallat. 68-78 cm de llargària total i 95-110 cm denvergadura alar. S’alimenta de peixos submergint-se i pot arribar als 45 m de fondària. És sedentari, tot i que pot tindre algun moviment de dispersió.
  18. 18. Fauna Terrestre Gavià Argentat 60-66 cm de llargària i pesa 1050-1250 g el mascle, la femella és més petita.
  19. 19. Fauna Marina Les illes Medes tenen com a principal atractiu la seva fauna marina. Com que és un espai protegit la fauna marina pot estar sense la influencia de l’home. Si en tota la costa no hi hagués la influencia de l’esser humà, tota la costa seria similar a les Illes Medes.
  20. 20. Fauna Marina Espet És un peix molt esvelt. Pot arribar a fer 165 cm però normalment fa entre 30 i 60 cm. S’agrupa per fer migracions i també s’agrupa a prop de objectes flotants.
  21. 21. Fauna Marina Eriço de mar L’eriçó de mar es solen situar en les zones rocoses, per això les illes medes formen un habitat excel·lent per aquesta espècie. Pot viure fins els 30 metres de profunditat.
  22. 22. Fauna Marina Mero El mero és el peix que esta més amunt en la cadena tròfica de les illes Medes. Es pot trobar a partir dels 10m de profunditat. Pot arribar al 1’70m i 150kg
  23. 23. Fauna Marina Corall vermell Encara que molta gent pensi que no és un animal si que ho és. Encara no s’ha recuperat de la sobrepesca de fa dècades abans que es protegissin les illes Medes. S’alimenta d’altres animals microscòpics que cauen sobre el corall.
  24. 24. Fauna Marina Corball de roca 70 cm de llargària màxima (normalment, en fa 28) i els 4 kg de pes. S’alimenta d’altres peixos, crustacis i mol·luscs però també pot menjar algues. Viu en grups.
  25. 25. Flora Terrestre La flora terrestre de les Illes Medes no destaca perquè els forts vents de la tramuntana, la salinitat de l’aigua i que les illes Medes estiguin constituïdes per roca no permet créixer molta vegetació.
  26. 26. Flora Terrestre Margalló El margalló és present a les illes medes però la forta tramuntana no li permet créixer molt.
  27. 27. Flora Terrestre Garriga Les illes medes, principalment la meda gran i la meda petita, estan cobertes per la garriga.
  28. 28. Flora Marina Posidònia La posidònia és una planta (no una alga). La posidònia és molt abundant en el litoral català incloent les illes Medes. La posidònia dona refugi a molts peixos que tenen la seva existència estrictament lligada a aquesta planta. La posidònia es pot trobar fins als 40 m de fondària.
  29. 29. Empúries El any 1908 hi van començar les excavacions. Josep Puig i Cadafalch
  30. 30. EMPÚRIES Emporion significa comerç en llatí Es considera que se s’ha excava menys d’un 25 %
  31. 31. Estava situat el golf de les Roses(lEscala).
  32. 32. Esclepi Era el deu de Empúries. El 1909 es trobar lestatua Esclepi, la figura més occidental.
  33. 33. La ciutat romana  Inicialment van construir un  Esta situada a sobre de campament militar que va un poblat iber dels mantenir-se fins als volts de indigents que es deia lany 100 aC indiké
  34. 34.  L’any 218 aC hi ha la segona guerra Púnica. Desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió.
  35. 35.  Josep pla : 8 març 1897 - 23 dabril de 1981. Escriptor i periodista espanyol en llengües catalana i castellana. La seva original i extensíssima obra literària, que abasta de forma ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació dels costums i tradicions locals. Els seus articles dopinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges socials de nombrosos països constitueixen tam bé un singular testimoni de la història del segle XX.
  36. 36.  Comença el seu periple com a corresponsal a diferents destinacions (París, Madrid, Portugal, Itàlia, Berlín). Catala nista moderat, el 1921 és escollit diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Regionalista a la seva comarca natal. El1924, a causa dun article crític amb la política militar al Protectorat espanyol del Marroc, pateix un procés militar que l’impedeix tornar a Espanya en els anys següents. Durant el seu exilia París, va tractar i va conspirar amb alguns dels principal compositors catalanistes a la Dictadura de Primo de Rivera, com Francesc Macià. I en 1925 publica el seu primer llibre .
  37. 37.  A labril de 1931es enviat a Madrid per Cambó com a corresponsal parlamentari de La Veu i es converteix en observador directe dels primers dies del nou règim. Va romandre a la capital dEspanya durant gairebé tot el període republicà, exercint de cronista parlamentari, el que li va permetre relacionar-se amb les elits polítiques i culturals espanyoles. abandona un Madrid convuls i molt perillós pocs mesos abans de començar la guerra civil espanyola. Tampoc Barcelona li sembla segur i fuig en vaixell de la Catalunya republicana en direcció a Marsella, el setembre de 1936. Continua el seu exili a Roma, on escriu per encàrrec de Francesc Cambó bona part de la monumental Història de la Segona República Espanyola, publicat el 1939, i que Pla es negaria a reeditar i incloure en les seves Obres Completes. Entre febrer i abril de 1939, en què acaba la guerra, es converteix en subdirector de La Vanguardia,
  38. 38.  En setembre de 1939 publica el seu primer artícle en Destino, A partir de la segona meitat dels anys 1950 continua viat jant i inicia la preparació de les seves obres completes, tasca a la qual es dedicarà de ple també durant la dècada següent Així i tot, el 1980, ja en el tram final de la seva vida, Josep Tarradellas li va imposar la Medalla dOr de la Generalitat de Catalunya. Pla mor el 1981, en el seu poble natal, deixant publicats 38 volums de lObra Completa i bastants papers inèdits, que han estat publicats de forma progressiva després de la seva mort.

×