Like this? Share it with your network

Share

Ud 7 terciari i comerç

on

  • 5,344 views

 

Statistics

Views

Total Views
5,344
Views on SlideShare
474
Embed Views
4,870

Actions

Likes
0
Downloads
26
Comments
0

3 Embeds 4,870

http://totunmon.wordpress.com 4865
http://www.google.es 4
https://www.google.es 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Ud 7 terciari i comerç Presentation Transcript

  • 1. El sector terciari Béns intangibles, immaterials, que no es poden emmagatzemar. Necessitats i demandes de la societat. Es caracteritza per la seva diversitat: Turisme Comunicacions Serveis a empreses Serveis públics Serveis banals o estancats (serveis socials) Terciari superior o quaternari
  • 2. Per sobre del 60 % = desenvolupament
  • 3. Procés de creixement del sector serveis
  • 4. Per què ha augmentat tant? Procés daugment després de la crisi de 1973. Possibles causes:  Pluja d’idees de l’alumnat.
  • 5. 1. Augment dels serveis públics: administrats per les administracions públiques i dirigits al conjunt de la població:  La societat del Benestar  definició? Marshall: democràcia, capitalisme, benestar (protecció social) Dret a existir: tothom ha de rebre 700 euros. Necessitats bàsiques: quines són? Més impostos = més prestacions. Hi esteu d’acord amb aquesta equació?  Organització territorial de lestat:  descentralització = administracions autonòmiques  entrada a la UE = funcionaris europeus.
  • 6. La societat del benestarEl danès Esping-Andersen, a “The Three Worlds of Welfare Capitalism” (1990), haanalitzat els estats de benestar occidentals i els ha classificat en tres categories, totcomparant les polítiques de pensions, desocupació i ajuda a la renda de les persones:-Socialdemòcrata: Els serveis assistencials són subvencionats per l’Estat i sóndisponibles per a tothom (prestacions universals). La majoria dels països escandinaussón exemples d’aquest model d’estat del benestar.-Conservadors-corporatius: Com a exemples posa a França i Alemanya: La coberturadels serveis no és necessàriament universal. La quantitat de prestacions a les que tédret un ciutadà depèn de la seva posició social. Aquest tipus de règim pot no estardirigit tant a eliminar les desigualtats com a mantenir l’estabilitat social, la fortalesa deles famílies i la lleialtat a l’Estat.-Liberal. Exemple: Els Estats Units: Els serveis assistencials estan molt mercantilitzats ies venen en el mercat. Les prestacions en funció dels mitjans són disponibles per alsmolt necessitats, però queden marcats (estigmatitzats). Això es deu al fet a ques’espera que la majoria de la població compri el seu propi benestar a través del mercat.
  • 7. 2. Serveis externs a les empreses: • Assessorament (promoció, consultories), auditories, serveis informàtics, recursos humans = activitats estratègiques. • Context global: innovació, competivitat, creixement de la producció (terciarització de leconomia). 3. Serveis en làmbit familiar: Augment de renda disponible Esperança de vida més llarga envelliment de la població. Temps lliure i vacances pagades Incorporació de la dona al treballTaula p.151
  • 8. La dona en el món laboral Revolució industrial  èxode rural  vida urbana = de la família extensa a la nuclear => gent gran i infants. Planificació familiar Societat del Benestar: serveis.30 minuts: http://www.tv3.cat/videos/1496839 Quan manen les dones http://www.tv3.cat/videos/1481279
  • 9. Situació dEspanya respecte al sector serveis tenint en compte:1. Indicador de la participació del sector serveis al PIB (2006). exercicis p. 152
  • 10. 2. Indicador de la participació dels serveis en locupació (2006)
  • 11. Distribució territorial dels serveis, exercicis p. 153.
  • 12. Distribució per subsectors- Serveis socials: repartiment equitatiu: administració, sanitat i educació.- Comunicacions, finances i serveis a empreses: on es concentra la població, la indústria i les institucions: Madrid i Barcelona, València i Sevilla.- Empreses comercials: Catalunya, Andalusia, Madrid i València.
  • 13. Societat del benestar1. Administració pública2. Educació3. Sanitat
  • 14. Inversió en educació (2001)
  • 15. Turisme• Fenomen de masses.• Vacances pagades  dret laboral des dels 50.• Viatjar a l’estiu a llocs càlids: sud d’Europa: sol, platja i econòmic.• Espanya a partir dels 60’: ofertes de baix preu.
  • 16. • A partir dels documents de la pàgina 157: – Quins són els països d’origen dels turistes que visiten Espanya? – Quins són els turistes que més gasten a Espanya? – Quines són les destinacions turístiques més importants? Quins atractius tenen? – Creus que aporta molt al PIB d’Espanya?
  • 17. Turisme nacional i mobilitat temporal• Desplaçaments de caps de setmana: – Segones residències  conseqüències. – Esports d’aventura (Sort), esquí, golf, turisme cultural, turisme rural o espectacles esportius (Fórmula 1, Montmeló. Seguidors de futbol.)
  • 18. Camps de Golf
  • 19. Desplaçaments de vacances:
  • 20. Exercicis de comentari, p. 158.
  • 21. • Impactes del turisme?• Noves polítiques: • Canvis: menys despesa, menys durada de les estades, low cost, viatges per Internet, competència d’altres regions (Tuníssia, Malta, …)
  • 22. • Turisme de sol i platja: qualitat (Bandera blava)• Turisme cultural i de ciutat: conjunts historicoartístics: • Patrimoni de la Humanitat UNESCO: • Alhambra de Granada • Catedral de Burgos • Mezquita de Córdova • Madrid: El Escorial • Barcelona: Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà.• Turisme esportiu: • Camps de golf (340 camps, 1r d’Europa) • Instal·lacions nàutiques (323 ports) • Estacions d’esquí (49 estacions)
  • 23. Serveis a CatalunyaLectura i exercicis de les p. 160 i 161.Exercici p. 165.
  • 24. L’activitat comercial i les comunicacions
  • 25. - la tríada: els tres pols econòmics de la globalització. 1. Amèrica del Nord: EUA i Canadà. 2. Europa Occidental: UE, Suïssa, Noruega. 3. Àsia: Japó i Corea del Sud, Xina i Índia estan entrant.
  • 26. El comerç- Mercat- Tipus de mercats: - Mercats concrets: mercaderies - Mercats abstractes: borsa de valors, mercaderies absents. - Fires de mostres  ARCO, Cibeles, Construmat.
  • 27. - Característiques del comerç - Concentració de la demanda - Especialització del comerç - Importància de la logística. - Intermediaris –> encariment dels productes. - Multinacionals. - Augment del volum: productes de baix preu, de gran embalum  transport abaratit  activitat global. Canal de Panamà, Canal de Suez. - Creixement del sector comercial: - Liberalització del mercat: GATT i OMC  mundialització del comerç però desigual. - Les noves tecnologies: més coneixement, cobraments i pagaments a temps real
  • 28. Mapa del comerç a gran escala, p. 169.- xarxes densament estructurades:- els tres fluxos de transport marítim:- situació dEspanya dins de les xarxes i transports marítims:-
  • 29. Comerç interior espanyol- dualitat: empreses petites i grans empreses comercials.- la distribució comercial a Espanya: 16% de locupació.- canals de distribució: p.170 (dos grups) 1. dels béns dequipament: 2. dels béns de consum:
  • 30. - distribució territorial en funció del desenvolupament econòmic, de transports, de població i de nivell adquisitiu.A on trobem les botigues més cares? I les més econòmiques?p. 171 els grans centres comercials i líndex comercial.
  • 31. Comerç exterior espanyol
  • 32. - Espanya comercialitza al 70 % de les exportacions i el 59 % de les importacions amb la UE.- és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia.- de la resta és molt inferior, destaca: - Amèrica - Golf Pèrsic pel petroli.
  • 33. La Balança de pagaments: deficitària?
  • 34. Transports- Les funcions: - Desplaçament de les persones  mobilitat obligada, llocs de residència i llocs de treball. - Satisfer necessitats econòmiques: contacte amb el mercat + distribució de béns i serveis.  desenvolupament urbà i econòmic es relaciona amb la dotació d’infraestructures. - Integració dels grups socials.
  • 35. Transport terrestre- Xarxa de carreteres - Protagonisme - Conseqüències: - Congestions - Demanda constant de noves vies - Gran impacte ambiental: visual, acústic, contaminació atmosfèrica. - Xarxa d’alta capacitat: dues vies, densitat i peatges.- Xarxa ferroviària (ex 1, p. 188) - RENFE: 1941. - Problemes: - Amplària, via única, mal estat. - Futur: transport de passatgers entre grans ciutats, distàncies mitjanes: Altaria (Madrid- Cadis), Euromed, AVE.
  • 36. Transport marítim- Gran volum i gran distància.- La rendibilitat per grans vaixells però ports amb infraestructures costoses.- ZAL: zones d’activitat logística.- Exercicis del trànsit, p. 178 i ex 3 p. 189.
  • 37. Transport fluvialSevilla: vall del Guadalquivir.
  • 38. Transport aeri- passatgers, a poc a poc mercaderies.- Barajas: - x3 el nombre de passatgers - Hub o nus de coordinació entre aeroports nacionals, internacionals i transoceànics.- El Prat: aspira a convertir-se en hub.- Aeroports de zones turístiques: Palma, Tenerife, Màlaga, Alacant i Eivissa.- Entrada CEE: liberalització del trànsit aeri  final de les estatals com Iberia.
  • 39. - Sistema intermodal: transport més efectiu en cada tram.- Autopistes del mar
  • 40. Política europea del transport- Projectes prioritaris: - Eix ferroviari d’alta velocitat del sud-oest d’Europa (Vitòria, Madrid, Saragossa, BCN) - Eix multimodal Portugal/Espanya amb Europa. - Eix ferroviari de mercaderies Sines- Madrid-París (Portugal i Espanya) - Interoperabilitat de la xarxa ferroviària d’alta velocitat (Madrid-Andalusia, corredor nord-est, Madrid-Llevant- Mediterrani, corredor Nord i Extremadura.
  • 41. Política espanyola de transport- 2005 Pla estratègic d’infraestructures i transport.- En 15 anys: qualitat, sostenibilitat, accessibilitat i la intermodalitat. - Ferrocarril: amplària i corregir xarxa radial - Completar la xarxa d’alta capacitat - Els ports com a nodes intermodals. - Integració dels aeroports.