Ud 4 paisatge i medi ambient

9,836 views
10,314 views

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
9,836
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
28
Actions
Shares
0
Downloads
49
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ud 4 paisatge i medi ambient

  1. 1. PAISATGE I MEDI AMBIENT Una definició de paisatge: p. 88. El vostre paisatge preferit.
  2. 2. PAISATGE NATURAL?
  3. 3. BIODIVERSITAT AL TERRITORI ESPANYOL: CAUSES  Situació: extrem sud-occidental d’Europa  domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les Canàries.  Efecte refugi:  Glaciacions  nord d’Europa  Nivell del mar baix  flora i fauna africana  Sistemes muntanyosos: altitud  gradació vegetal.
  4. 4. ACCIÓ ANTRÒPICA: EFECTES  Dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya.  Expansió d’àrees urbanes (industrials i residencials)  Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 % del territori.  Mapa de la desertificació, p. 76.
  5. 5. PAISATGES VEGETALS A ESPANYA  Diversitat per la diversitat de climes i per l’altitud (relleu). Mapa de la p. 77. 1. Relaciona climes amb les espècies vegetals. 2. A partir del mapa, quines espècies vegetals predominen a Catalunya? Classifiqueu en funció del clima de la regió.
  6. 6. Climes Espècies vegetals Clima oceànic Roures pènol i martinenc Clima d’interior Meseta nord: Roure i alzina. Meseta sud: alzina surera i alzina. Depressió de l’Ebre: coscoll, matollar, alzina. Clima Mediterrani Típic: matollar, alzina, margalló. Atlàntic: Alzina surera, maresmes, margalló. Clima de muntanya Pisos p.79. Pirineus: avet blanc i faig. Sistema central: roure Sistema ibèric: pi negre i roure de fulla petita, pi pinyoner. Clima canari
  7. 7. PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC  Galícia i serralada Cantàbrica.  Condicions ambientals: precipitacions abundants i temperatures poc caloroses  humitat.  Bosc temperat- oceànic:  Roure:  150-300 anys de creixement  Fusta dura  bigues, parquets, carros, mobles, carbó.  Faig:  Molta humitat, rosades i boires.  80-100 anys de creixement  Fusta tova  mobles  Landa: a partir de 1600-2000 metres  Brucs, ginebres i ginestes
  8. 8. LANDA  Bruc Ginesta
  9. 9. PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI  Major part de la PI.  Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani.  Escleròfil: preparat per suportar calor i sequera estival.  Desenvolupament lent (7 o 8 segles)  Darrer bosc abans de la màquia de les zones subdesèrtiques.  Matollar en avanç: màquies, garrigues i estepes.
  10. 10. MÀQUIA
  11. 11. GARRIGA
  12. 12. ESTEPA
  13. 13. PAISATGE CANARI  Escassetat i adaptada a l’aridesa.  Gran varietat per:  Insularitat  Encreuaments  Vents alisis i relleus. Pisos altitudinals: p. 78.
  14. 14. MATOLLAR COSTANER: - DE 400M.  Tabaiba Cardón
  15. 15. PER SOBRE DELS 400:  Drago
  16. 16. ENTRE 600 I 1200: MUNTANYA VERDA  Laurisilva Bruc
  17. 17. PER SOBRE 1500 AL NORD I 800-1000 AL SUD: PI CANARI
  18. 18. PER SOBRE DELS 2000 M: MATOLLAR DE CIM  Bàlec i ginestes Violetes del Teide
  19. 19. Espècies vegetals a Catalunya: Zona de muntanya Alta:Avet blanc Mitjana:Faig Plana o terra baixa roure, alzina, coscoll i matollar mediterrani. Costa matollar, alzina, alzina surera, roure.
  20. 20. AVET BLANC
  21. 21. FAGEDA
  22. 22. ROURE
  23. 23. ALZINA
  24. 24. COSCOLL O GARRIC
  25. 25. MÀQUIA
  26. 26. GARRIGA
  27. 27. ESTEPA
  28. 28. LA DESTRUCCIÓ DELS PAISATGES  Incendis forestals: causes:  Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa + vegetació llenyosa = combustible.  Abandonament de explotacions agrícoles  zones boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta.  Segones residències  Gestió forestal: substitució de roures, faigs i castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)  97 % provocats per humans especulació, obtenir més fusta, piròmans. Exercici 2, p. 94: les tales sostenibles.
  29. 29. LA CONTAMINACIÓ  Conseqüències nocives de les activitats humanes  danys, desequilibris, perjudicial per a la salut, vida o benestar.  Tipus de contaminació: quadre.  El delicte ecològic (p.80)  La contaminació atmosfèrica, ex 1, p.94.
  30. 30. QUADRE DE LES TIPOLOGIES Visual Lumínica Electromagnètica Tèrmica Acústica Radioactiva Química Del sòl De l’aigua De l’atmosfera EfectesCauses
  31. 31. EL CANVI CLIMÀTIC  Com es pot definir? Definició conjunta.  Canvis climàtics per diferents motius (canvis en l’atmosfera, en la insolació, en el moviment dels continents, corrents marins).  Canvi climàtic actual antropogènic:  Transformacions notables  Procés accelerat.
  32. 32.  http://www.elpais.com/fotogaleria/efectos/cambio/ climatico/Espana/elpgal/20071108elpepusoc_1/Ze s/1  Photoclima de Greenpeace.  Visió crítica? http://www.youtube.com/watch?v=OjQ6F0lbLbo
  33. 33.  Sense aquest efecte: temperatura de -22º.  Temperatura mitjana de 14º.  A causa de l’increment dels gasos que provoquen aquest efecte  augmenta la temperatura de l’atmosfera  escalfament global.
  34. 34. GASOS DE L’EFECTE HIVERNACLE Diòxid de carboni (CO2) - El CO2: el gas amb major efecte d'hivernacle contribueix en un 55% al canvi climàtic. - combustió dels hidrocarburs dels automòbils i les calefaccions industrials, - l'antracita i l'hulla de les centrals tèrmiques, - els incendis forestals - i, en menor grau, el gas. Aquests orígens representen el 70% de l’augment de CO2. - La desforestació: la tala d’arbres no genera CO2 i limita la capacitat de reduir-lo per la fotosíntesi. Metà (CH4) - El metà  origen en la descomposició de la matèria orgànica en ambients pobres en oxigen (cicle digestiu del bestiar, determinats cultius, abocadors...). La reducció del metà fruit de les activitats humanes és més factible que la d'altres gasos, perquè la seva supervivència a l'atmosfera és curta, dotze anys, i pot ser utilitzat com a font alternativa d'energia.
  35. 35. L'òxid nitrós: és alliberat per la degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles de bestiar. La seva concentració a l'atmosfera és baixa, però una molècula de N2O té un poder d'escalfament global 230 vegades superior a una de CO2. Halocarbons A l'efecte de l'aplicació del Protocol de Kyoto, els halocarbons considerats són: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6). Tots aquests gasos són d'origen industrial i no serien presents, de forma natural, a l'atmosfera si no fos per l'activitat humana. Els HCFC i PFC s'utilitzen com a productes substitutius de les substàncies que esgoten la capa d'ozó, com els clorofluorocarburs (CFC), que s'estan eliminant gradualment en virtut del Protocol de Mont-real. El SF6 s'utilitza en alguns processos industrials i en equips elèctrics. http://www.ceroco2.org/generalitat/Calcular /default.aspx
  36. 36. ESCALFAMENT GLOBAL I ELS OCEANS  Desglaç: glaceres i plaques ⇒ Augment del nivell del mar (p. 81) ⇒ Baixa la capacitat d’absorbir CO2 de les plaques ⇒ Ecosistemes alterats (ex: algues  cadena tròfica bàsica) ⇒ Corrents i ritmes alterats.
  37. 37. A ESPANYA  46 observatoris han constatat:  Augment de la temperatura: 1.63ºC  Baixada de les precipitacions hivernals: 34% menys.  Baixada dels dies amb neu: 41 %  Augment de dies amb temperatura mitjana per sobre dels 15ºC. Mapa de la p.82.
  38. 38. EMPREMTA ECOLÒGICA  Indicador de sostenibilitat.  Individu = àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera.  1, 8 ha per individu per satisfer les necessitats durant un any.  Cada ser humà gasta: 2, 23 ha => per sobre de la sostenibilitat. Ex. 3, p. 95. http://educalia.educared.net/edu2/externs/ciudadania/cat/ciudadani a.htm
  39. 39. RESPOSTES DAVANT LA SOSTENIBILITAT  Conferències:  Acords polítics  Ecologisme  Solucions.
  40. 40. CONFERÈNCIES  La definició de sostenibilitat.  Quadre de la p.84:  Cronologia de les reunions.  L’Agenda 21. “Un plan de acción aplicable durante los años noventa y hasta inicios avanzados del siglo XXI, que elabora estrategias y un programa de medidas integradas para frenar los efectos de la degradación ambiental y para promover un desarrollo compatible con el medio ambiente y sostenible en todos los países”. ( Programa 21 Río de Janeiro 1992)      
  41. 41. LA AGENDA 21 LOCAL  En el capítol 28 del Programa 21 de Nacions Unides de Río 92 planteja que : “Cada autoritat local ha d’iniciar un diàleg amb els sus ciutadans. Organitzacions locals i empreses provades i aprovar un Programa XXI local. A través de consultes i la promoció d’un consens, les autoritats rebran aportacions de la ciutadania i les organitzacions cíviques, socials, empresarials i industrials locals, obtenint la informació necessària per a elaborar les millors estratègies. Els processos de consultes incrementaran la consciència dels individus cap al desenvolupament sostenible” (Programa 21, Río de Janeiro 1992). http://www.martorell.cat/ca/default/contenido/contenido_id/ 424
  42. 42. QUÈ ÉS L’ECOLOGISME?  Lectura de la p.85.  Els tres pilars del desenvolupament sostenible:  Ecologisme  Justícia social i política  Economia.  Solucions: 5 grups, p.86 – 87. Educació ambiental Consum responsable Reciclatge Banca ètica Agricultura ecològica
  43. 43. PAISATGE  Espais naturals protegits:  Parcs nacionals: àrees on els ecosistemes estan poc alterats i pel seu valor cal protegir-los. Contradicció: augment de visitants en aquestes àrees.  Parcs naturals: valor natural compatible amb les activitats humanes.  Reserves naturals: protecció especial per la fragilitat o raresa de l’ecosistema. Si és integral, l’accés resta restringit a personal científic. p. 89: mapa i valoració de la protecció. Lectura del 5.3. La importància i valoració d’Espanya.
  44. 44. ELS PARCS A CATALUNYA:  Taula de la p. 91.:  Quants i quins parcs nacionals té Catalunya?  Parcs Naturals?  PNIN?  Reserves: Natural: el delta del Llobregat. Marina: Illes Medes.  El PEIN: Pla d’Espais d’interès natural (1985):  30 % del territori.

×