Sector primari

14,964 views
16,178 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
14,964
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13,113
Actions
Shares
0
Downloads
40
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sector primari

  1. 1. El sector primarihttp://www.lasexta.com/videos/salvados/2012-diciembre-9-2012120 Canvis i permanències
  2. 2. Definició del sector Engloba les activitats l’objectiu de les quals és obtenir matèries primeres i productes per a l’alimentació i per a la resta d’activitats econòmiques. Agricultura i ramaderia Explotació forestal Extractives Pesca.
  3. 3. Els factors que condicionenl’aprofitament agrícola.
  4. 4. 1. Els factors físics. Continuen sent decisius a les societats poc tecnificades. Clima Relleu Sòl Condicions no extremes Planes i valls Fèrtil
  5. 5. 2. Els factors humans.Volum de població Augment de la població mundial TecnologiaTècniques agrícoles Tècniques tradicionalsDestinació final Subsistènciade la producció MercatPolítiques agràries Lleis, ajuts...Dietes o cultura Ex 2, p. 120.culinària
  6. 6. Els elements del paisatge agrari. Les parcel.les. Els sistemes de reg. L’espècie conreada.
  7. 7. 1. Les parcel.les i el seu grau d’aprofitament. Parcel.la: cada una de les parts en que es divideix el paisatge agrari. Camps oberts o openfield Segons la delimitacióTipus de Camps closos o bocageparcel.les Minifundis Segons la mida Latifundis Agricultura intensiva de productivitat alta Agricultura intensiva de productivitat baixaGraud’aprofitament Agricultura extensiva de productivitat alta Agricultura extensiva de productivitat baixa
  8. 8. 4 grans grups, identifica’ls en les següentsimatges:1. Intensiva i de baixa productivitat. (agricultura asiàtica).2. Intensiva i de gran productivitat. (agricultura europea).3. Extensiva i de baixa productivitat (agricultura africana).4. Extensiva i d’alta productivitat (agricultura nord-americana: corn belt, wheat belt, cotton belt, tobacco belt). Agribusiness.
  9. 9. 2.Els sistemes de reg. Agricultura de secà Agricultura de regadiuAigua de les pluges Sistemes artificials de regsOcupa una extensió més gran. Alt valor econòmic.Inferior valor econòmic. Ocupa menys extensió.
  10. 10. 3. L’espècie conreada. Policultura Monocultura
  11. 11. 4. En funció de l’objectiu: 4.1. L’agricultura de mercat. Objectiu principal Obtenció del màxim benefici possible gràcies a…Especialització de Mecanització de les Tècniques dela producció feines del camp conreu modernes Grans inversions, però augment de productivitat que comportarà un major benefici.
  12. 12. Efectes positius Efectes negatiusAbaratiment dels preus dels productes. Contaminació del sòl i les aigües a causa dels fertilitzants.Agilització de la comercialització. Situació de desavantatge dels productes dels països pobresUtilització de transports especialitzats. en quant a competitivitat.
  13. 13. 4.2. L’agricultura de plantació.Localització Països tropicals subdesenvolupats Colonització dels europeus a partir del segle XVIOrigen Agricultura de mercat Grans propietats Gran inversió de capitalCaracterístiques Monocultura Mà d’obra abundant Productivitat alta Beneficis per a les empreses estrangeres Alguns països han d’importar aliments Problemes Explotació molt extensiva Decissions en funció dels preus
  14. 14. 4.3.L’agricultura tradicional.Característiques Agricultura de subsistència Policultura Tècniques i eines molt primitives Forta dependència dels factors físics
  15. 15. Classificació de l’agricultura: Agricultura de subsistència o tradicional // agricultura de mercat o comercial Segons la varietat de productes: policultiu o monocultiu. Segons l’aprofitament del sòl: intensiva o extensiva. Segons l’ús de l’aigua: de secà o de regadiu. Segons el tipus de parcel·les: camps oberts o openfields // camps tancats o bocage.
  16. 16. ANÀLISI D’UN PAISATGE AGRARI P. 119. FER-NE UN CONJUNTAMENT. GRUPS DE 4 PERSONES:- Portar una imatge d’un paisatge agrari.- Analitzar un paisatge agrari seguint el guió.- Presentar l’anàlisi amb la imatge que hàgiu trobat.
  17. 17. Espais agraris al món, p.282
  18. 18. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA Mapa p.98-99 Quines províncies destaquen per un percentatge elevat de població agrària? Quins productes agrícoles coneixes d’aquestes zones? Espanya és un estat agrícola? No confonguis població rural de la població agrària. Rural: habitants de zones rurals però que treballen en el sector secundari o terciari, agrària: treballadors del sector primari.
  19. 19. p. 101, l’evolució del sector primari.
  20. 20. Els tipus d’explotacions agràries aEspanya Explotacions petites o minifundis: – Menys de 10 ha. – Explotació familiar i assalariats. – Problemes de mecanització – Baixa producció  dificultats per comercialitzar. – Rendibilitat per agricultura intensiva o científica  horta a El Ejido o plantes ornamentals al Maresme.
  21. 21.  Explotacions mitjanes: – 30 ha. – En augment a Espanya per les polítiques de la UE:  Reagrupament de parcel·les  Crédits  Desgravacions i primes  Preus avantatjosos
  22. 22.  Latifundis: – A partir de 100 ha. – Ha evolucionat dels contractes de parceria (un aporta la propietat, l’altra la feina) i arrendaments (cessió de l’explotació de la terra a un preu i temps determinat) per propietari absentista a gestió directa. – Agricultura extensiva:  Mecanització  es necessita mà d’obra especialitzada.  Treballadors eventuals  contractes a estrangers per temporada (dones de Romania, Colòmbia i Marroc a la temporada de la collita de maduixes, taronges, etc.)  Grans beneficis.
  23. 23. Distribució de les explotacionsagrícoles, p. 104.
  24. 24. A Espanya hi ha moltes explotacions petites, en canvi representen poca superfície conreada. – Representen el 51.8 %, ocupen un 4.74%. Percontra, hi ha molt poques grans finques i concentren la major part de la terra conreada: – Representen un 4.63%, ocupen un 55.49% de les terres conreades.
  25. 25. Treball agrari Mapes p. 103. Distribució territorial del treball agrari: – Nord – Sud
  26. 26. p. 103.
  27. 27.  Canvis en els usos en els darrers anys: – Disminueixen les terres de conreu un 12 %. – Augmenta el terreny forestal 9%. – Causes:  Abandonament de les terres menys productives  Augment de la ramaderia  Construcció d’àrees residencials o d’infraestructures. Agricultura de secà predomina sobre la de regadiu.
  28. 28. La UE i Espanya: La PAC:Política Agrària Comunitària: Espanya entra a la CEE el 1986. evolució:– De 1957 a 1986: – Objectius: potenciació per assegurar la proveïment i augmentar les rendes agràries. (context de postguerra). – Pràctica: subvencionar productes i comprar els excedents sobreproducció i preus agraris per damunt dels internacionals. – Efectes: grans distorsions: – Continua el desnivell de les rendes agràries (gràfic linial p. 105.) – Excedents abundants I costosos. – Protecció desigual (productes mediterranis menys protegits). – Proteccionisme sobre l’exportació  ruïna pels pagesos dels països en vies de desenvolupament.
  29. 29.  De 1986 a 2007: reorientació en disminuir conreus i producció.  1992: objectius: disminuir excedents, equilibrar els preus europeus I mundials. Pràctica: ajut a la silvicultura I al medi ambient, ajut a les explotacions amb activitats complementàries (turisme rural, indústria agrària, etc).  2003: la més profunda: restriccions de l’ajuda a la producció, ajudes al productor dels sectors tradicionals (llet, vacum, oví, cabrum, herbacis) a canvi de respectar el medi ambient, el benestar animal I controlar la seguretat alimentària  DESENVOLUPAMENT RURAL.  Al 2004 entrada de 10 països  augmenten les terres de conreu: replantejament: LA QUALITAT PER SOBRE DE LA QUANTITAT I nou plantejament de la pagesia: tasques productives tradicionals + altres funcions: transformació artesanal alimentària, turisme rural, defensa de la cultura camperola i conservació del patrimoni natural.
  30. 30. De 2007 a 2013.Pla Estratègic Nacional de DesenvolupamentRural. Ajuda de la UE de 7213 milions d’euros. Objectius: – Augmentar la productivitat en l’agricultura i la silvicultura per ser competitius en el mercat internacional. – Desenvolupar la indústria agroalimentària (a Espanya ocupa el primer lloc del sector industrial) – Millorar el medi ambient.
  31. 31. La producció agrícola Condicionants: – Superfície – Regadiu o secà – Qualitat del sòl i el relleu – Intensitat dels conreus: extensiva o intensiva. Augment del regadiu per: – Productivitat elevada i aplicació en conreus de secà (evitar sequeres i major rendiment). – Infraestructures i aprofitament de l’aigua subterrània
  32. 32. Taula p. 106 De secà: – Ordi i blat: per a pinso, mecanització i selecció de llavors. – Oliveres: augment per l’oli. – Vinya: especialització (D.O.) i qualitat. De regadiu: mà d’obra abundant, fertilitzants i llavors d’alt rendiment. – Fruita: aprofiten la maduració primerenca per vendre-la als mercats europeus. – Horticultura.
  33. 33. La producció ramadera, p. 107 El 2n estat de la UE en importància.
  34. 34.  Boví: pilar  carn i llet. Oví: no per a la llana, carn i llet, desaparició de la transhumància. Porquí: consum fresc i xarcuteria. Avicultura: molt especialitzada: ponedores, consum.Ex 3 p. 120  Quants porcs ens toquen per persona?
  35. 35. La comercialització Controlada per la indústria agroalimentària  empreses multinacionals de productivitat alta i aliments elaborats. Observeu la compra setmanal. Espanya i el mercat europeu: – 75 % de les exportacions espanyoles agràries es dirigeixen al mercat de la UE. – El 57 % de les importacions agràries d’Espanya són de la UE: carn, blat pel pa, begudes i molts productes alimentaris.
  36. 36. La indústria agroalimentària espanyoladestaca en : La producció del vi: mercat nacional, exportacions a Europa i Amèrica. – Exemple: Celler Sort del Castell. Embotits, pernils i conserves. Plats precuinats i congelats. En creixement la producció de pinso.
  37. 37. Paisatges agraris espanyols Paisatge: defineix un marc físic, les activitats humanes i l’organització social d’un espai. Factors que el determinen: – Naturals: clima i relleu. – Socials: hàbitat (dispers o agrupat) i les comunicacions. – Culturals. Elements visibles: – Cobertura vegetal: arbòria, arbustiva, herbàcia – Grandària – Tipus d’explotació – Ramaderia estabulada o no. Exemple p.119.
  38. 38. TIPUS DE ESTRUCTURA ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMADERIA HÀBITAT PAISATGE AGRÀRIA Litoral Cantàbric, Oceànic: Prats i boscos. Poca. Molta Minifundista. Dispers: caseríos o terres gallegues. temperatures Repoblacions Monoconreu de blat importància. Explotacions llogarets. suaus, poca abundants amb de moro Boví: llet i carn familiars o ATLÀNTIC oscil·lació i eucaliptus. (alimentació animal) (Galícia). petites abundants i pomeres (sidra). empreses. precipitacions. Litoral i prelitoral. Mediterrani: Degradació per Secà: trilogia, Oví i cabrum en Mitjanes i a Concentrat: grans Depressió de precipitacions la pressió avellaners, extensiva. Andalusia: pobles. l’Ebre, irregulars i demogràfica i ametllers, garrofers. Boví i porquí en latifundis.MEDITERRAN Guadalquivir i escasses, urbanística. Hivernacles per intensiva a I Balears. oscil·lació regadiu (cítrics). Catalunya. tèrmica important. Castella la Continental: Escàs terreny Cerealística. Oví. Parcel·lades. Població escassa i Manxa i oscil·lació forestal. Rotació biennal o Ramaderia Latifundis pel envellida. Petits Castella- Lleó. elevada i Deveses: triennal. estabulada o en secà i nuclis rurals: Planes i Meseta. poques alzinars i Substitució del blat deveses mitjanes pel concentrats però precipitacions. pastures de per ordi (extensiva). regadiu. dispersos entre sí, INTERIOR porcs. (alimentació xarxa de animal). comunicacions Mecanització important. elevada. Relleus Clima fred: Fagedes i Inexistent. Bovina i ovina de Petites Escàs i concentrat. muntanyosos. precipitacions castanyers. forma extensiva. propietats i Turisme de en forma de Repoblacions mancomunitat muntanya: esquí, MUNTANYA neu, contrast amb pins i s entre excursionisme, entre els eucaliptus. aquestes. senderisme, vessants nord i esports d’aventura. sud. Arxipèlag de les Subtropical: Tales abusives Plàtans, tomàquets, Cabrum i oví en Diversa: Concentrat. Canàries. Sequedat en el passat, patates. augment, boví i tradicionalmen Turisme de sol i extrema. actualment Hivernacles. porquí en t petites i la platja. CANARI protecció del pi descens. costa canari i la extenses. laurisilva amb Parcs Nacionals.
  39. 39. Activitat pesquera  Espanya: potència pesquera dins la UE.
  40. 40. • Tradició pesquera, actualment reduïda a Galícia i Andalusia.• Al voltant de 14.000 vaixells.• 0,7 % de la població activa.
  41. 41.  http://fernandojromerob.googlepages.com/lapesca Dieta mediterrània: 35 k/habitant i any. (p. 120) Peix blanc (lluç i llucet), peix blau (sardines, anxoves, tonyina, bonítol) Millors caladors: plataformes continentals (corrents marins freds rics en plàncton)  la plataforma espanyola pobre (p.115 mapa)  recerca de caladors més rics:
  42. 42. – Mar del Nord: • Quotes de captures i temporades de veda.– Terranova: • Des d’antic, campanyes de pesca de mesos. • Bacallans i halibuts • Canadà ho restringeix.
  43. 43. – Canàries: • Banc saharià • Conflictes freqüents amb Marroc, Senegal i Mauritània.– Moçambic i Somàlia: el cas de l’Alakrana.– Atlàntic americà
  44. 44. Política Pesquera Comunitària 1986 entrada d’Espanya a la UE:  Positiu: quota de pesca alta i acord amb el Marroc.  Negatiu: armadors més petits  menys capacitat de pesca. 2007-2013: Fons Europeu de la Pesca: - No es pot augmentar capacitat pesquera. - Fons per fomentar explotació sostenible i aqüicultura.
  45. 45.  Aqüicultura marina:  Galícia i Cantàbria  lubina, musclos, llagostins, ostres. D’aigua dolça: piscifactories  truita, salmó.
  46. 46. Indicadors de la situació crítica de lapesca a Espanya  Descens de la població activa en el sector.  Disminució de la seva aportació al PIB, actualment només un 0.2 %.  Dèficit en la balança comercial: augment de les compres i menys vendes.
  47. 47. Problemes de la pesca espanyola- El problema dels caladors.- L’estructura pesquera espanyola: població activa en recessió i envellida + flota pesquera nombrosa però de poc tonalatge.- Els problemes mediambientals: - sobreexplotació dels caladors nacionals (pesca furtiva, pesca de peixos alevins, incompliments de les quotes, potències d’arrossegament). - Contaminació de les aigües (residus agrícoles, industrials, urbans, hidrocarburs  Prestige, 2003)
  48. 48. Catalunya: percentatge molt baix enl’economia catalana (exercici PAU) CARACTERÍSTIQUESAGRICULTURA Petites explotacions familiars. Intensiva i d’alta productivitat: -horta (Baix Llobregat), -flor tallada (Maresme), -arròs (Baix Ebre, Montsià i Delta de l’Ebre), -fruiters (Segrià), -farratges i Blas de moro ( Girona i prePirineu). Extensiva i de secà : -ordi (Segarra), -olivera (Garrigues), -vinya (Penedès, Priorat i TGN), -avellaners (Camp de Tarragona).RAMADERIA Muntanya: prats naturals. Intensiva: llet i carn. Porquina.PESCA Molt consum però el mar empobrit: importació i inversió en aqüicultura. Mercabarna i 19 llotges: -sardina, lluç, rap, tonyina, verat, llenguado, gall, gamba i escamarlà.

×