• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Roma Un Grande Impero
 

Roma Un Grande Impero

on

  • 3,865 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,865
Views on SlideShare
3,502
Embed Views
363

Actions

Likes
0
Downloads
41
Comments
0

9 Embeds 363

http://esmar96.blogspot.com 138
http://esmar96.blogspot.com.es 110
http://www.edu.xunta.es 63
http://iesenricvalor.edu.gva.es 28
http://mj89sp3sau2k7lj1eg3k40hkeppguj6j-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 17
http://www.slideshare.net 3
http://esmar96.blogspot.ru 2
http://www.esmar96.blogspot.com 1
http://esmar96.blogspot.nl 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Roma Un Grande Impero Roma Un Grande Impero Presentation Transcript

    • Roma i l’inici de l’època medieval Roma del s. VIIIè. a.C. fins Vè. d. C. Clima mediterrani Península Itàlica Península muntanyosa Alps regions importants per a la història de Roma plana del Po mar Adriàtic els Apenins terreny volcànic Toscana Vesubi Laci Etna Campania Apulia mar Tirrè mar Jònic
    • Principals rius i pobles de la península Itàlica sabins riu Po etruscos riu Arno llatins samnites riu Tiber Magna Grècia
    • Quina és la situació geogràfica de la futura Roma ? A pocs quilòmetres de la costa, fàcil per a defensar-se i, a la vegada, per comunicar-se. On hi ha aigua gràcies al riu Tíber, terres per a conrear, malgrat els aiguamolls que es formen, i 7 turons per defensar-se.
    • 1.-Orígens llegendaris Orígens de la ciutat de Roma Tit Livi (Ab urbe condita) 2.-Orígens històrics “Un grup de troians, encapçalats per Enees, fugiren de la seva ciutat i arribaren a la fi a la península Itàlica i s’instal·laren a la zona del Laci. Més tard, els successors d’Enees fundaren una Virgili ( Eneida) vila anomenada Alba Longa. Un rei d’aquesta vila, Numitor, tin- gué una filla, Rea Silvia, la qual s’ajuntà amb el déu Mart. D’ques- ta unió, nasqueren dos bessons, Ròmul i Rem”.
    • Mentrestant, Amuli, germà del rei Numitor, l’expulsà del tron. Això, provocà un problema per a Amuli. La línia hereditària directa de Numitor era: Rea Sílvia, Ròmul i Rem. Ell havia destronat al seu germà. Però, si la herència directa de Numitor es mantenia, ell (Amuli) o la seva línia successòria podien tenir problemes. Per això, Amuli va perseguir els hereus legals de Numitor, i Rea Silvia, per salvar-los, els abandonà dins d’una cistella al riu Tíber. La cistella quedà aturada a la vora del riu, i els infants van ser recollits i alletats per una lloba. Més tard es van assabentar del seu origen reial i llui- taren contra Amuli, el mataren i retornaren al tron el seu avi, Numitor. Els dos germans volgueren fundar una ciutat i Ròmul va ésser elegit per mar- car-ne els límits, segons la tradició de l’època. Això no agradà a Rem i quan Ròmul estava fent el solc on s’havien de col·locar els murs, Rem va saltar el solc per demostrar que en aquella ciutat podia entrar tothom. Ròmul, aleshores, el va matar.
    • Ròmul va ésser anomenat rei de Roma (segons els historiadors cap el 753 a. C.). Els primers murs es van construir en el turó del Palatí, un dels set turons on la futura Roma s’aixecarà. Ròmul per fer perdurar la seva raça i a causa de la manca de dones, va segres- tar les dones d’un poble veí, els Sabins, que estaven situats en el turó del Capitoli. Aquest fet, va provocar un enfrontament entre ro- mans i sabins, fins que es va fer una posterior pau entre ambdós pobles. Segons la llegenda, després Ròmul va morir i pujà als cels i es convertí en déu.
    • Orígens històrics Cap a l’any 1000 a. C., havia arribat a la zona del Laci: Els Llatins Confederació llatina Lliga dels set turons o Septimontium Els etruscs van dominar van construir els primers murs de la ciutat i comen- çaren a organitzar-la urbanísticament.
    • Amb els etruscos es pot considerar que comença la història de ROMA. La monarquia Hi ha tres períodes: La República L’Imperi LA MONARQUIA És l’època de la monarquia etrusca ( els etruscos tenien una organització mo- nàrquica i, lògicament, van imposar el seu règim polític a les zones que van ocupar...) administrava justícia Van haver-hi sis reis. El rei manava l’exèrcit era el cap religiós + Un Senat: 300 ancians de les famílies més impor- tants. patricis Es van formar dos grups socials: plebeus
    • Patricis: descendents dels fundadors de la ciutat. Tenien el poder polític Plebeus: estrangers, pagesos pobres, artesans i comerciants.. no poder polític. Malestar contra els etruscos i s’expulsà l’últim rei etrusc: Tarquini el Superb. Els romans van crear noves institucions per substituir el rei. Es comença a organitzar la REPÚBLICA
    • LA REPÚBLICA Organització política de la República El rei substituït per 2 cònsols: elegits anualment i amb poder civil i militar. Magistratures més importants Censor Cònsol Edil cens ciutadans Pretor administració justicia Tribú de la plebs defensor plebeus Qüestor tresor públic Dictator Pontífex maximus tot el poder, mig any, poder religiós en situacions excepcionals
    • Expansió territorial durant la República Roma va realitzar, especialment durant aquesta època, una gran expansió territorial. 2.-Problemes amb els gals 1.-Pobles del Laci 3.-Itàlia central 4.-Magna Grècia
    • Cartago i les guerres púniques Cartago, situada al nord d’Àfrica, era una antiga colònia fenícia. I es va expansionar per a la Mediterrània occidental. La conquesta de gran part de la península Itàlica per part dels romans podia provocar un enfron- tament entre ambdues potències. Cartago Sicília, entre Roma i Cartago, causa de l’enfrontament.
    • Les guerres púniques (els cartaginesos anomenats també púnics), segons els historiadors es poden dividir en: 1ra. guerra púnica: del 264 a. C. fins al 241 a. C. 2na. guerra púnica: del 218 a. C. fins al 201 a. C. 3ra. guerra púnica: del 149 a. C. al 146 a. C. 1ra. guerra púnica: causa: conquesta de Sicília; conseqüència: Sicília romana. Els cartaginesos van assentar-se a la part occidental de la península Ibèrica. Van fundar una nova ciutat: Cartago Nova (l’actual Cartagena) territoris romans territoris cartaginesos
    • Després d’aquesta derrota, un gran cap militar cartaginès, Annibal, inicià la 2na. Guerra púnica causa: els cartaginesos havien de derrotar els romans. conseqüència: els romans ocupen la Mediterrània occidental. Annibal es va dirigir cap a Roma des de la Península Ibèrica. Trebia Tesino Tresimeno Cannas
    • Anníbal havia de rebre queviures i ajut per a continuar la seva conquesta i derrotar finalment a Roma. Però.... Un cop més, Roma va demostrar la seva visió “estratègica”... “El cap de l’exèrcit romà, Gneu Corneli Escipió, va anar cap a Empúries per tallar els possibles queviures i els reforços militars....que Anníbal havia demanat per atacar Roma...” ( veure: dossier pàg. 15 ) Ajut Gneu Corneli Escipió Empúries Anníbal
    • Roma, un cop a Empúries, va començar la conquesta de la Península Ibèrica. Va ésser una conquesta amb problemes: per la presència dels cartaginesos i la resistència dels pobladors autòctons: especialment a la zona de Lleida, on els cabdills Indibil i Mandoni van posar una forta resistència, així com la tribu dels indigets,a l’Empordà. Un cop establerts a part de Catalunya, els romans van començar la preparació de la conquesta d’Hispània...
    • Però abans, els romans havien de vèncer a Anníbal, que estava aïllat a la península Itàlica... Un altre general romà, Publi Corneli Escipió, es dirigí al nord d’Àfrica i amenaçà seriosament la mateixa ciutat de Cartago. Anníbal retornà cap a Cartago i fou vençut a la batalla de Zama (al nord d’Àfrica) Els cartaginesos van perdre la Península Ibèrica, gran part del seu exèrcit i Anníbal es va exiliar a Grècia.
    • 3ra. Guerra púnica Causa: Anníbal a Grècia Conseqüència: Roma venç totalment als cartaginesos. i GRAN PART DE LA MEDITERRÀNIA ÉS ROMANA
    • L’exèrcit romà estava molt organitzat. legions 1 legió = 6000 legionaris 30 manípuls = 1 manípul =200 homes 2 centúries ( 1 centúria = 100 homes )
    • Totes aquestes conquestes = riqueses...i esclaus. v. dossier p. 18
    • CRISI DE LA REPÚBLICA Les conquestes van provocar moltes desigualtats socials, i els plebeus cada cop tenien menys terres i feina. PROBLEMES: Els germans Tiberi i Gai Grac, en el segle IIon. a. C. van encapçalar una revolta per aconseguir una reforma en el camp = assassinats. Segle Ir. a. C = revolta d’esclaus, encapçalada per l’esclau Espàrtac. Reprimida per l’exèrcit romà.
    • Inseguretat de la República...= es dona poder a dictadors. triumvirats tres generals Segon triumvirat: Octavi Primer triumvirat: Pompeu Marc Antoni Juli Cèsar Lèpid Craso Octavi
    • L’IMPERI Octavi s’autoanomena, Augustus, Princeps i Imperator. El periode de l’Imperi es desenvolupa des de l’època de Octavi August (any 27 a. C.) fins a la desaparició de l’imperi romà d’occident, l’any 476 d. C. Poder civil i militar Emperador Poder religiós = culte imperial El Senat sotmès a l’autoritat de l’emperador. Els successors d’August, la seva dinastia van consolidar el seu poder absolut.
    • Tiberi Calígula La dinastia d’August. Claudi Neró Alguns d’aquests emperadors varen ésser foragitats de manera violenta... Els van succeir diverses dinasties familiars. Durant els segles IIon. i IIIer., l’Imperi va assolir la màxima expansió territorial.
    • L’imperi s’havia d’organitzar....era molt gran...= l’imperi es va distribuir en... PROVÍNCIES ( unes 50...) Com es podia mantenir la cohesió d’un imperi tan gran ? Es va crear una xarxa de camins o vies que comunicava a una gran part de l’imperi. v. dossier p. 22 Via Augusta
    • Les ciutats romanes Es van crear una xarxa de ciutats, on hi havia tots els elements de control de la zona on estava situada la ciutat. Les ciutats fundades de nou ( de nova planta ) tenien una organització urbanís- tica semblant. Les ciutats estaven murallades i disposaven de quatre portes d’accés des d’on es traçaven dos carrers principals que comunicaven les portes de la ciutat. Aquests carrers eren el cardo i el decumanus. On es creuaven aquests dos carrers principals era el fòrum o plaça pública i era el centre de la vida urbana. Hi havia el temple, la basílica ( on s’administrava justícia ), la cúria ( on es reunia el govern de la ciutat ), les tavernae o comerços....
    • A més, hi havia altres edificis públics: Teatres Termes Amfiteatres, fora de les muralles.
    • Cementiris, fora de les muralles. Aqüeductes Clavegueram
    • Les cases Domus Insulae
    • La religió Roma va adoptar la mitologia grega...i més tard van incorporar divinitats perses i egípcies Veure dossier p.25 Però, hi havia divinitats particulars: Els lars ( Déus de la llar i família ) Els penats Els manes (esperits dels avantpassats..) L’endevinació i els àugurs eren molt importants.
    • La romanització Roma va estar molt de temps en gran part d’Europa. En els llocs on es va instal·lar, va deixar la seva cultura i va influenciar especialment en la seva llengua i els seus costums. llatí llengües romàniques vulgar culte Una aportació més important fou el dret, que regulava tots els aspectes de la vida dels romans.