www.indicadordeeconomia.com 158

573 views
477 views

Published on

Published in: Economy & Finance
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
573
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
65
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

www.indicadordeeconomia.com 158

  1. 1. Núm. 158 Any 12 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA ABRIL 2013 www.indicadordeeconomia.com EMPRENEDORIA FINANÇAMENT Creix el micromecenatge L’orientació a emprenedors al Tarragona entre els emprenedors Impulsa triplica les xifres de 2009 El crowfunding, el micromece- L’atur ha disparat el nombre de persones que deixar-se notar. Tot i que només el 25% dels natge a internet, va guanyant pensen en tirar endavant la seva pròpia projectes es consoliden, la manca de perspec- adeptes entre els emprene- empresa. Al Tarragona Impulsa, el programa tives laborals empeny a l’auto ocupació a dors com a alternativa a la municipal de suport als emprenedors, van molts joves, però també a professionals amb manca de crèdit. Us expli- atendre 455 persones l’any 2012, tres vegades una dilatada trajectòria que no veuen opcions quem quins són els millors més que l’any 2009, quan la crisi començava a de tornar a trobar feina. Pàg. 8 webs per accedir-hi. Pàg. 9 INFORME Meco Surt als mercats estrangers gràcies Los costes energéticos, un lastre a una màquina de fabricació pròpia L’empresa de Valls treballa en una nova versió de la seva muy pesado en el peor momento màquina entalladora, que ser- veix per fer les ranures que encaixen diverses peces a una cadena de producció industrial. La rebaja de tarifas de abril es El déficit tarifario hace que la Los sectores advierten que la La van inventar l’any 2000, però la seva efectivitat els va animar a un espejismo que no tendrá energía en España sea una situación disminuye su comercialitzar-la. N’han venut continuidad de las más caras de Europa competitividad 250 arreu d’Espanya i ara s’o- bren pas a l’estranger. Pàg. 5 Una rebaja anecdótica que no será punto de inflexión. A pesar de la rebaja del precio de la energía El consum domèstic registrada este mes de abril, los d’aigua a Reus s’acosta analistas coinciden en que es un als estàndards hecho aislado que no marcará ten- dencia. Los desfases entre los cos- responsables de l’OMS tes de producción y los ingresos Pàg. 12-13 reales en un momento en que el consumo va a la baja agravan la situación. El déficit tarifario se Setel Comunicaciones sitúa entre los 20.000 y los 25.000 Referents a la demarcació de millones de euros, un agujero demasiado grande para propiciar Tarragona en telefonia IP una política de precios más favora- La telefonia IP està guanyant ble a los consumidores. Por todo terreny en les telecomunica- ello, España continúa a la cola de cions a les empreses. Des de Europa en costes energéticos, lo Tarragona, Setel Comuni- que constituye un lastre para la caciones comercialitza diversos competitividad de las empresas. paquets que s’adapten a les Los grandes consumidores como necessitats particulars dels seus la industria química de Tarragona clients i que permeten estalvis exigen la transposición de la direc- d’entre un 40 i un 70%. Setel tiva europea que permitiría rebajar porta més de 40 anys al sector de manera significativa sus costes de les telecomunicacions i és energéticos. Pág. 2-3 un referent a les nostres comar- ques. Pàg. 22 El Moll de la Química dispararà el tràfic IBM inaugura el seu centre d’innovació de mercaderies al Port de Tarragona tecnològica al Tecnoparc de Reus Durant el proper estiu està pre- Portuària preveuen que els tràfics L’empresa d’informàtica i noves actualment se n’estan utilitzant la vist que s’acabin les obres d’am- dins d’aquest sector creixin expo- tecnologies nord-americana IBM meitat. Inicialment, a aquest centre pliació del Moll de la Química del nencialment en els propers anys. va inaugurar a Reus el seu primer hi estan treballant 50 professionals, Port de Tarragona. El projecte ha Amb aquestes obres d’ampliació, centre tecnològic a Catalunya, el la gran majoria del territori i amb suposat una inversió de 80 milions el Moll de la Química guanya quart de l’Estat. El gestiona l’em- formació a la URV. La disponibili- d’euros i dispararà el potencial de 1.200 metres de línia d’atracament presa Insa, que pertany al grup tat de personal format ha estat un les instal·lacions portuàries tarra- i 18 hectàarees de superfície. IBM, i la la seva implantació ha dels factors que han propiciat l’ate- gonines en aquest sector, gràcies a També es milloren els calats, un suposat una inversió de 700.000 rratge d’IBM a Reus. L’empresa les sinergies amb el clúster petro- fet que permetrà que els vaixells euros. Des de les instal·lacions del preveu ampliar els nombre de tre- químic de les nostres comarques, més grans que circulen actual- Tecnoparc es dissenya software per balladors d’aquest centre tecnolò- el més important del sud ment puguin operar a aquestes a la Generalitat, en una àrea de gic a 100 d’aquí a un any i a 250 en d’Europa. Des de l’Autoritat instal·lacions. Pàg. 15 1.200 metres quadrats de la que dos. Pàg. 7
  2. 2. 02 Abril 2013 INFORME Costos energéticos La rebaja eléctrica, ¿Qué es la un caramelo envenenado TUR? Los expertos no pronostican continuidad a la caída de precios registrada en abril La Tarifa de Último Recurso (TUR) -que en 2011 subió un 10% y en 2012 un 12,4- se ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA ción de las renovables, junto a aplica a consumidores con- la menor demanda de consu- vencionales se compone deDespués de años de subidas mo, sólo puede terminar en dos tramos, el 50% aproxima-ininterrumpidas -hasta el 60% un aumento de tarifas o en damente se deriva del resul-en el último lustro- en el recibo incrementos, bastante impro- tado de las subastas (costede la luz, el mes de abril de , bables, del déficit tarifario". de la energía), y la otra mitad2013 quedará marcado en rojo El famoso déficit tarifario, la fija el Ministerio deen el calendario de más de 22 un desfase estimado entre Industria para financiar losmillones de consumidores o 20.000 y 25.000 millones de costes del sistema (peajes dedomésticos de la denominada euros y acumulado por la dife- acceso). En abril baja el pri-Tarifa de Último Recurso (TUR) rencia ente el coste real de mer tramo y se mantiene fijopor registrar la primera bajada producción (generación y pea- el segundo. En el caso dede la electricidad, en torno a un a jes de transporte y distribu- grandes empresas (consumi-6,6% de media (casi 30 euros ción) y los ingresos, es el nudo dores cualificados), el primeranuales para una familia están- gordiano en el que todos los 50% varía en función deldar), después de una caída del p especialistas insisten como pool eléctrico, mercado15% en los precios de la subas- causante de que España figure mayorista al que acuden dia-ta eléctrica del pasado 20 de en la cola de todos los rán- riamente junto a productoresmarzo. Los expertos son pesi- t kings europeos por la carestía y comercializadores de electri-mistas y descartan un cambio de la energía eléctrica. Según cidad. Los gigantes con unde tendencia. el informe 2012 de la fuerte impacto de la energía Comisión Nacional de Energía son los mayores consumido- La actual caída de precios (CNE), los precios finales -cal- res de gas natural. Se espe-nace de un trimestre atípico, culados antes de impuestos en cula con un nuevo impuestocon un invierno extremada- el periodo 2007-2011- que sobre el gas consumido.mente lluvioso, aderezado con pagan las pymes por la electri-fuertes vientos, que ha llevado cidad ocupaban el sexto lugara España a cifras récord en la de la UE, sólo precedidos por cambio de tendencia en losgeneración de energía eólica e Italia, la República Checa, precios no es factible sin deci-hidráulica. Ello, unido al Eslovaquia, Chipre y Malta. siones estructurales en el par-estancamiento del consumo Este lugar de honor todavía que de generación.doméstico e industrial -en lo superan las familias, terce- En la misma línea, desde laparte por los hábitos de aho- ras en el ránking tras Malta y Comisión de Energía de larro energético, y en parte por Chipre. AEQT critican las decisioneslos bajos niveles de actividad-, A juicio de Eduardo Chicote, políticas que han hecho prácti-ha provocado incluso que las los consumidores domésticos e camente imposible modificarcentrales nucleares hayan industriales están pagando la variable del coste de la ener-reducido potencia. En este ahora los años gloriosos de las gía: "Difícilmente tendremoscontexto de producción de energías renovables (2000- energía barata; el recibo noenergía barata, con un tercio 2009), un diseño subvenciona- bajará mucho porque unadel coste (algo más de 20 ña y mediana empresa hoy por hoy, si se tiene en do que requirió una ingenteeuros el megawatio) respecto a (Pimec), la rebaja sólo afectará cuenta la renta media, en inversión en infraestructuras.meses anteriores (hasta 60) y a microempresas en las que el España se paga la electricidad España modeló la década pasa- Difícilmentedías a cero euros el megawatio, impacto del consumo de ener- más cara de Europa". da un gran sistema eléctricopolíticamente no podía soste- gía es mínimo en su cuenta de El presidente de la Comisión cuyos pilares se han derrumba- tendremos energíanerse la tónica habitual de explotación. "En las compañí- de Energía de la Asociación do por el menor consumo, elsubidas del recibo de la luz. as de mayor envergadura Empresarial Química de alza del precio del gas y la barata; el recibo no depende de las cláusulas parti- Tarragona (AEQT), Eduardo imposibilidad de mantener las culares de su contrato, si la Chicote, asegura que la reper- primas. "El déficit -subraya- bajará mucho porque revisión es trimestral o anual… cusión de esta rebaja será está aflorando e imposibilita, una gran parte seLa rebaja sólo afectará aunque por regla general la "cero" en consumidores de incluso con la máxima bonan-a microempresas en bajada de precios debería menos de 10 kilowatios. La za climática para producir, dis- destina a enjugar una repercutir positivamente", industria química sí ha percibi- frutar de una energía barata".las que el impacto del explica Bonal. do una mejora en el precio de deuda monstruo Desde el Gabinete de la electricidad "incluso más El agujero eléctricoconsumo de energía es Estudios de la Confederación acusada que la que perciben Desde el Observatorio gran parte se destina a enjugar Empresarial de Tarragona los consumidores, pero tam- CEPTA, Juan Gallardo compa- una deuda monstruo. ¿Cómomínimo en su cuenta (CEPTA), Juan Gallardo com- bién nos tocará pagar más ra el insostenible agujero hemos llegado hasta aquí? parte la misma opinión: "Sólo cuando el precio vuelva a subir eléctrico con el escándalo de ¿Cómo llega un país con cua-de explotación las pequeñas empresas y los en las subastas". las preferentes o el rescate tro millones de viviendas vací- autónomos notarán el descen- bancario. "Se mete la mano en as a tener gente en la calle que Los expertos consultados so de la tarifa TUR, aunque las ¿Cambio de tendencia? la cartera de los particulares y pagó cinco veces el valor realpor Indicador de Economía grandes ya se habían beneficia- A corto plazo, según Pimec, las empresas, se deteriora la de ese patrimonio?", se pre-advierten que se debe diferen- do previamente con un decala- la rebaja del recibo de la luz es renta disponible para finan- gunta Eduardo Chicote, porta-ciar claramente entre la tarifa je derivado de las rebajas de las una buena noticia porque ciar instalaciones ineficientes voz de una industria que pagaregulada (TUR) para consumi- distintas subastas". "La valora- rompe la peligrosa tendencia por las primas; el último resca- -sólo en el polígono sur dedores domésticos y el mercado ción -reflexiona- sólo puede al alza que venía gravando a las te bancario costó 47.000 millo- Tarragona- una factura de 130libre en que operan las empre- ser positiva cuando se trata de unidades familiares y micro- nes, pero si se suman el déficit millones de euros al año ensas de medio y gran tamaño. un coste tan importante como empresas, pero la mala noticia tarifario (entre 20 y 25.000 electricidad, un 25 o un 30%Según Moisés Bonal, jefe del la energía eléctrica, pero siem- es que no es previsible que la millones) y los incrementos más que en Alemania oDepartamento de Estudios de pre sin perder las perspectiva caída de precios se mantenga a sostenidos de tarifa se duplica- Francia por los mismos consu-la patronal de la micro, peque- histórica de subida de tarifas; medio plazo: "La mayor utiliza- ría esa cantidad". Según él, el mos.
  3. 3. 2013 Abril 03 INFORME Costos energéticos La paradoja Las dudas de de la eficiencia energética los grandes consumidores La bajada del consumo eléctrico dispara la factura para pagar la potencia instalada La Comisión de Energía de la AEQT trabaja con ambiciosas ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA ideas para mejorar la eficiencia de sus plantas de producción.El sistema eléctrico español, Están sobre la mesa propuestasdiseñado a largo plazo con como la instalación de panelesinversiones millonarias bajo solares para autoconsumo, o elunas previsiones de alto consu- n uso de residuos industriales paramo que no se están cumplien- generar electricidad. Sin embar-do, se tambalea ante el notable go, el análisis del rendimiento deahorro de las familias y las a estas inversiones siembra dudasempresas. Aunque resulte para- en el seno de la industria químicadójico, los elevados costes fijos sobre si merece la pena: "El pro--los llamados peajes de acceso- c pio sistema eléctrico no estimulaimposibilita premiar los hábitos la reducción del consumo, ya quede eficiencia energética. Si se los que continúen consumiendoconsume menos el precio del van a cargar con el saco de unoskilowatio tiende a incrementar- i costes rígidos y muy elevados".se para no agigantar el mons- No obstante, el sector químicotruoso déficit tarifario español. La provincia de Tarragona, como territorio productor, reivindica bonificaciones en el consumo energético. -y las grandes empresas en gene-En este contexto, las propues- ral- trabajan ya con estándarestas de la Mesa de Alcaldes de do de la demanda, que se sitúa cen localizadas las instalaciones energéticos de última genera-la Energía (MADE) y la industria en los mismos parámetros que de producción de energía, - ción. El reto, que supone unquímica de Tarragona para aba- hace 10 años. El ligero repunte "Imaginemos que nuclear, eólica, ciclo combina- importante yacimiento de empleoratar las tarifas caen desde de 2010 y 2011, que siguió a las nacen muchas nuevas do… como es el caso-, disfruten para ingenierías muy especializa-hace años en saco roto. caídas de 2008 y 2009, ha pasa- de precios comparativamente das, es ganar en eficiencia a do a la historia en 2012. "La empresas tan eficientes más reducidos de la electrici- coste cero. Estas compañías "El precio de la electricidad sociedad, tanto los consumido- dad destinada a actividades ofrecen financiar un elevado por-en España se ha convertido en res domésticos como las empre- que consumen la mitad productivas para favorecer la centaje del proyecto con los pro-uno de los problemas más sas, se han puesto las pilas para localización de nuevas activida- pios ahorros conseguidos en laimportantes para el tejido pro- ahorrar, pero la paradoja es de energía; ¿quién des empresariales.: "No se trata factura.ductivo, más incluso -a pesar de que, en el sistema español, la de inventar nada nuevo, sólosu gravedad- que la crisis del eficiencia energética aumenta paga la infraestructura que las compañías que produ-sector financiero, pues afecta el precio del kilowatio", expone cen energía aquí apliquen sus nados, accesos…) para contra-de lleno a su posición competi- Eduardo Chicote desde la instalada?" mejores tarifas a las empresas tar en tarifa de 220.000 voltios,tiva. Así lo defienden los analis- AEQT. del territorio o para incentivar sigue pagando tarifas mástas Juan Gallardo y Rafael El razonamiento no es difícil deuda o se encarecería el con- la llegada de otras nuevas". caras, "dos y tres niveles porMuñoz desde el Gabinete de de entender. Los tremendos sumo". El crecimiento de las Los integrantes del MADE debajo de la alta tensión", loEstudios de la CEPTA. La tarifa costes del kilowatio instalado tecnologías verdes en el mix han mantenido contactos con que se traducido a euros puedepara usos industriales -según (costes fijos del sistema, infraes- energético tampoco ayuda la Generalitat con muy buena superar los 20 millones sólo enUnesa- es la cuarta más cara de tructuras latentes de cobertu- mucho, puesto que a mayor receptividad -según los analis- la mitad del polígono sur dela Unión Europea: "Si le añades ra, etc) se pagan a través del consumo también crece el tas, quizá porque carece de Tarragona.el tremendo coste del agua, kilowatio consumido, de modo pago de las primas con que competencias- y con altos car- El diálogo de la AEQT con elque además en Cataluña, y por que una fuerte caída del consu- están subvencionadas. gos de las eléctricas y del Ministerio de Industria, quetanto en Tarragona, es superior mo como la actual reduce los Ministerio, que también "han hoy por hoy carece de margena la media porque está regiona- ingresos para responder a esos ¿Bonificaciones a de maniobra para abaratar lalizado, y el de los carburantes, costes fijos y modifica las condi- los territorios productores? energía a un consumidor comopoco sensible a las caídas de ciones de su reparto entre los En el contexto descrito no La Mesa de Alcaldes la industria química españolaprecios del crudo, tienes los usuarios de la red eléctrica. hace falta ser un genio para adi- que contribuye al sistema contres pilares en máximos históri- "Imaginemos -que nacen vinar que ni a la de la Energía más de 1.400 millones decos", destaca Gallardo. muchas nuevas empresas tan Administración -al menos hasta euros, está siendo "duro" en Ante este panorama tan poco eficientes que consumen la que apruebe el nuevo Decreto (MADE) de la Ribera busca de que la Administraciónhalagüeño se ha producido la mitad de energía; ¿quién paga Ley de regulación del sector, ejecute la trasposición de lalógica contracción del merca- por la infraestructura instala- previsto para el verano, que dEbre sólo ha sido directiva europea 209/72 CE -do, con un descenso continua- da? O hay una quita de la debería recortar las prebendas que permitiría al complejo quí- pactadas con las eléctricas- ni a capaz de arrancar mico tarraconense optimizar los poderosos gigantes de la buenas palabras en toda su infraestructura de electricidad les interesa que los generación y acceso- a la ley Consumo a la baja mejores consumidores -es sus primeros dos española 54/1997. decir, las grandes empresas- "Sólo pedimos -exige Según el avance estadístico 2012 de la Asociación Española de dejen de aportar la máxima años de vida Eduardo Chicote- que nos den la Industria Eléctrica (Unesa), el pasado año se caracterizó por un cuota posible para mantener el la particularidad directiva de descenso del consumo total de España del 1,3%, que se situó en mastodóntico engranaje dise- escuchado con interés" sus pro- los países de nuestro entorno 249.014 millones de Kwh. La producción se incrementó hasta los ñado en España. puestas aunque sin ningún con los que competimos, como 298.139 millones de Kwh (más 1,5%) y la exportación subió a En este sentido, iniciativas avance significativo en estos pri- Francia, Alemania o Reino 11.209 millones, un 84% más que en 2011. En 2011 el consumo como la Mesa de Alcaldes de la meros 24 meses de trabajo. Unido; 22 de los 27 países ya lo neto de energía eléctrica ya se había reducido el 2,7% frente a los Energía (MADE), constituida han hecho, y España está en la 255.263 millones de Kwh de 2010. hace dos años en la Ribera El agravio comparativo de división de Letonia, Estonia, Cataluña es la principal región productora de electricidad en dEbre con vocación de conver- la industria química Eslovenia, República Checa, España con el 17,9% del total. Le sigue Andalucía con el 12,2%, tirse en un lobby de referencia En un diálogo de sordos simi- Chipre y Malta". Entre los paí- Castilla y León (12%), Extremadura (10,6%), Galicia (8,9%) y en temas de generación e inves- lar se halla inmersa la industria ses de similar desarrollo, sólo Valencia (8,8%). Cataluña es igualmente la principal consumidora tigación, sólo ha sido capaz de química de Tarragona, que Luxemburgo y Holanda -que (17,5%), seguida de Andalucía (14,2%), Madrid (11,6%) y arrancar "buenas palabras" en pese a disponer toda la infraes- opera con un régimen muy par- Comunidad Valenciana (10,1%). su aspiración de conseguir que tructura necesaria (torres de ticular- restan por adaptar su los territorios donde permane- alta tensión, dos ciclos combi- legislación.
  4. 4. 04 Abril 2013 OPINIÓ Editorial En veu alta El llast de la bombolla energètica Limpost turístic, on anirà? Qui la fa, la paga. O, veient el que està passant darre- companyies europees dels darrers anys, l’Estat espanyol Els hotelers de la Costa realitat, com sha pogut com-rament, potser és més exacte dir que si algú la fa, algú la ha demostrat, precisament, poc sentit de l’estratègia a Daurada portem anys fent provar, sinó que no cal ser unpaga. No cal que sigui, necessàriament, el mateix sub- l’hora de gestionar-lo. L’aposta per les renovables, posi- esforços per tal doferir el expert per veure els llocs dejecte el que afronta les conseqüències dels excessos o les tiva a nivell mediambiental, ha desembocat en un desas- millor servei i la millor oferta treball que creen el sol i la plat-irresponsabilitats. Ho hem vist en el cas de la bombolla tre financer que ara estem pagant. Les generoses sub- des dels nostres establiments. ja. Sense ànim de menysprearimmobiliària, el sector bancari o les infraestructures. vencions al seu desenvolupament van provocar un efec- Ha estat i és una feina constant. cap destinació turística, ni din-Però en l’àmbit energètic s’estan donant situacions anà- te crida que no es va frenar a temps. Un exemple: de la I, amb molt desforç, conti- terior ni de costa, el que sí quelogues. Els costos de l’electricitat a Espanya són un llast previsió de 480 MW subvencionables en energia foto- nuem endavant, malgrat la crisi haurien de tenir clar els políticsen el pitjor dels moments. Tothom parla de millorar la voltaica es va passar, sense que el govern hi fes res, a i els forts impostos als que hem és que necessitem una agència 4.000 MW, un volum insostenible pels de fer front. catalana amb pressupost i amb En un sector considerat estratègic, el govern espanyol ha ajuts públics. Actualment, la potència ins- Per nosaltres, és de vital la certesa i la seguretat dallò demostrat, precisament poc sentit de l’estratègia tal·lada en renovables supera el 30% de importància que es dediqui la que genera i on ho genera. a l’hora de gestionar-lo. la capacitat de generació a l’Estat, però recaptació de limpost turístic a Senyors, si creiem que el que només aporta l’11% del consum. El final la promoció de la Costa tenim ja és nostre i que no cal d’aquesta insostenible situació ja el conei- Daurada. I estem preocupats, continuar apostant per mante-competitivitat de les nostres empreses, apel·lant a rebai- xem: el fulminant cessament de primes decretat pel perquè veiem que tenim uns nir-ho tenim els dies comptats.xar costos salarials, inversions en tecnologia i un canvi govern Rajoy, que deixa a l’estacada una gran quantitat governants que sembla que El món és molt gran, hi hacultural profund per incrementar la productivitat dels d’inversors, més o menys innocents. encara no shagin adonat que molta competència i molts llocstreballadors. I són àmbits en els què, indubtablement, hi Amb aquest panorama, és fa difícil pensar que es el que porta temps funcionant on poder viatjar. I pensar que laha marge de millora. Però els elevats costos energètics desencallin altres incentius reivindicats a les nostres és el binomi "sol i platja". Un Costa Daurada ja ho té tot i queque han d’afrontar les empreses que produeixen a comarques. Com el denominat ‘kilowat industrial’, que model que alguns polítics el nostre lideratge és "in eter-l’Estat són un desavantatge de sortida tant o més impor- bonificaria el consum energètic empresarial al nostre excessivament "llestos" van des- num" és un greu error que sig-tant a l’hora de competir amb altres països, on la políti- territori com a contrapartida a l’elevat percentatge de prestigiar i van menysprear nifica que no tenim clares ni lesca industrial té molt en compte fins a quin punt els cos- producció energètica que assumim. Una figura aquesta sense cap mirament, fent una dimensions del planeta ni on éstos energètics condicionen la bona salut del seu sistema que existeix als principals països europeus i que aquí, de crítica destructiva que ens va la nostra competència.productiu. moment, no prospera. Com minvar lautoestima com a I perquè aquí no podem adoptar aquestes polítiques tampoc ho fa la transposició empresaris i com a indústria.ara que fan més falta que mai? Pel maleït dèficit tarifari. de la directiva europea Eren altres temps, això sí. LaUna xacra que arrosseguem des de l’any 2005 i que s’ha 209/72 CE, un dels cavalls construcció aleshores era elanat fent cada cop més gran, accentuada per la caiguda de batalla del sector químic i motor i no sendevinava lesca-del consum. L’excès de capacitat instal·lada, entre d’al- d’altres grans consumidors, betxina que vindria anys méstres factors, ens surt molt car als consumidors d’energia. que podrien fer un salt en tard. Portem molts anys escol-Tenim capacitat de produir més de 100.000 MW, 59.000 competitivitat si s’aprovés. El tant que "som un model esgo-d’ells ferms (no depenen de factors meteorològics). pitjor de tot plegat és que el tat". Tanmateix, aquesta frase, Eduard FarriolPerò la demanda punta no ha superat en els darrers llast fa mal precisament als que podríem dir que va esdeve- President de lAssociacióanys els 44.000 MW. En un sector considerat estratègic actors que han de liderar la Dani Revenga nir pràcticament un tòpic, nopel desenvolupament, tot i la privatització de les grans sortida de la crisi. només no correspon gens a la Hotelera Salou- Director Cambrils-La Pineda La dada 25.000 milions d’euros. És l’esti- mació del dèficit tarifari a l’Estat espanyol. Només l’any 2012 va crèixer 4.281 milions, quan el govern havia pre- vist que el forat arribés a 1.500 milions com a màxim. Redacció i Disseny EDITA: www.indicadordeeconomia.com redaccio@indicadordeeconomia.com maquetacio@indicadordeeconomia.com Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 NOTA Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Comercial i Administració: D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de comercial@indicadordeeconomia.com desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que Editora: ROSA JUSTE PARRILLA Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Director General: FELIP GUSPI BORI les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades Director: DANI REVENGA Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio- Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús SOLÉ, ACN IMPRIMEIX: C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Fotografia: XAVIER JURÍO INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000 Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec- Disseny i Maquetació: BONAIMATGE ‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en Correcció: MÒNICA LÓPEZ LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
  5. 5. 2013 Abril 05 TEMPS D’OPORTUNITATS Cas d’éxitMàquines PERFIL PROPI Juan Antonio i Juan José Peirón, pare i fill, són elsque donen la talla responsables que Mecànica Comercial SL, un petit taller de Valls, sigui capaç de competirMeco sobre pas al mercat internacional amb al mercat internacional amb grans firmesuna innovadora màquina-eïna dús industrial europees que des de fa anys lideren el sector demés ràpida i precisa que la competència les màquines-eines per a usos industrials. La màquina clavetera de ORIOL MARGALEF / VALLS Meco, desenvolupada amb tecnologia pròpia,Juan Antonio Peirón, autodidacta, té un do innat per la mecànica. Amb el té clients fins i tot ara aseu fill, enginyer industrial, i un grup de tècnics de confiança, han format a Alemanya, el bressol deun equip capdavanter al sector de les màquines-eines. La seva especiali- e la competència. Per atat és el disseny i la construcció dun tipus de màquines entalladores que una empresa com Meco,fan les ranures (clavetes) necessàries per encaixar diferents peces, dacer n que basa tot el seu èxitprincipalment, que formen part duna cadena de producció industrial. Els en lesforç i la innovació,Peirón, que presten serveis denginyeria i fan manteniments industrials, i és com derrotar a domi-van idear la màquina per a ús propi lany 2000. Però es van decidir a cili un dels grans de lacomercialitzar-la quan van veure la seva gran utilitat. La màquina, de la qual Foto: Xavi Jurío Lliga.ja nhan venut 250 a unitats a Espanya, sestà obrint ara portes amb èxital mercat internacional. I Meco ja prepara una nova versió, més compler- ó van creixent, però també hem increïble, segurament amb moltta, de cara al setembre. hagut de fer un esforç inversor El salt necessitat de màquines com les Com una marca desconeguda ger, des França i Alemanya -on hi molt gran per ser a tot arreu, fins i que nosaltres fabriquem. Peròal sector és capaç dobrir-se ràpi- ha els grans fabricants de la com- tot repetint. Es pot dir que mal- Laposta per també els primers copiadors deldament mercat? La clau és tec- petència- al Canadà, els Estats grat la bona acceptació de la lexportació de planeta. Si volen, tot i que tenimnològica, la capacitat de Meco per Units, lÍndia i Rússia. màquina, fins ara el que hem fet patent ens acabaran copiant, peròidear i construir un producte Precisament, aquests dos últims sobretot és sembrar, sembra màquines, a partir no cal que la duguem allà i els hoinnovador i avantatjós al mercat. països, juntament amb el Brasil, és molt", afirma el gerent. Laltre de lany 2008 posem fàcil", diu."Hem patentat una màquina sen- on Meco té millors expectatives de pilar del negoci de Meco és la- Lempresa, que també realitzazilla de fer funcionar, més precisa, fer prosperar el negoci. Són eco- posta per la innovació, garantia de "No està feta per qui hagi de fer manteniments i presta serveismés ràpida, i que permet estalviar nomies en creixement, amb grans valor afegit, diferenciació davant molts engranatges i de forma sis- denginyeria a grans empresescostos", afirma el gerent de lem- necessitats de nova infraestructura temàtica, que possiblement neces- com Kellogs, Borges, Saint industrial. La màquina instal·lada El repte sitarà comprar una màquina espe- Gobain o Repsol, va facturar lany El secret de l’èxit a la Índia, per exemple, serveix de cífica. Sí que serà una bona opció passat 2,4 milions deuros, un 20% model de funcionament i ha atret Expandir el per als que necessitin versatilitat, més que el 2011, i espera poder Reinvertir part 250 visites de potencials compra- reconeixement a la fer clavetes i alguns engranatges, mantenir un ritme semblantimportant dels guanys dors. "Tenim un producte molt el que ens permetrà entrar en un enguany per arribar als 2,7 competitiu i a un cost molt raona- marca Meco a nivell mix de mercat interessant. milions, principalment gràcies a en innovació per ser ble. A més, al mercat internacio- internacional Normalment les empreses de les vendes de màquines a lestran- competitius nal ens precedeix el prestigi dal- manteniment que han de fer ger. El creixement ha obligat gunes grans marques històriques, del mercat. La firma familiar des- qualsevol modificació encarre- Meco a ampliar també la plantilla,presa, Juan José Peirón. Quan les sobretot basques. De totes mane- tina aproximadament un 10% guen els engranatges a altres fabri- que ha passat de 18 empleats lanyranures que shan de fer són grans res, Meco segueix sense ser una dels guanys a innovació. cants, que els cobren més diners 2005 a 25 actualment. Però no toti profundes, les màquines de la marca reconeguda, i per molt que Després de lestiu, lempresa per ser peces originals. Quan són són flors i violes. "La crisi ha casti-competència obliguen a fer servir oferim tecnologia de qualitat hem presentarà a la fira dHannover, la pocs, fer-se un mateix els engra- gat la imatges de la indústriadiferents peces de tall, de més de treballar molt encara per més important del sector, una natges estalvia temps i diners", afir- espanyola a lexterior. Els ale-petita a més gran. Amb leina ide- guanyar la confiança als possibles nova màquina més versàtil i amb ma. manys, per exemple, no es refienada per Meco tot això no és neces- clients", afirma Juan José Peirón. més prestacions que lactual. Fins Actualment, la facturació a lex- quan els demanes un avançamentsari, el que estalvia temps dopera- En general, això saconsegueix ara, les màquines Meco han portació suposa ja la meitat del per poder començar a fabricar lació, i a més, mitjançant una panta- no només demostrant les presta- permès tallar ranures interiors i negoci de lempresa de Valls. En màquina que els demanes, i exi-lla tàctil que incorpora la pròpia cions de la màquina, sinó oferint exteriors a peces dacer i plàstic, aquesta fase expansiva, però, geixen tot tipus davals. No esmàquina la pot fer funcionar qual- un bon servei post-venda, assesso- principalment. La futura no Meco descarta de moment abor- creuen que els bancs ens deixaransevol persona sense grans conei- rant, oferint solucions i garantint només farà clavetes, sinó que té la dar la Xina. "Són un país amb un diners per poder acabar-los lencà-xements. lassistència als clients. "Les vendes possibilitat de fer engranatges. desenvolupament industrial rrec", explica el gerent de Meco. Amb qualsevol dels diferentsformats disponibles, fets a midasegons les necessitats de cadaclient la màquina actual és levolu- FITXA TÈCNICAció dun primer model presentatper Meco a una fira sectorial lany Nom: Mecànica2000. Amb un preu que oscil·la Comercial SL.entre els 10.000 i els 150.000euros, aquest tipus de màquinesshan fet poc a poc sha fet en lloc Activitat: Màquinesen les necessitats de manteniment entalladores ii muntatge duna pila de sector mantenimentsindustrials, des de lagroalimentarials hidrocarburs. "Avui ja en portem venudes Any de fundació:unes 250 a tot Espanya", explica 1983Peirón. Cap al 2007, lempresa vaanticipar la caiguda del mercatinterior i va començar a preparar Treballadors: 25el terreny per a la seva internacio-nalització. Des del 2008, en què es Facturació 2012:van vendre les primeres unitats aEuropa, Meco ha eixamplat la 2,4 milions deurosseva cartera de clients a lestran-
  6. 6. 06 Abril 2013 ACTUALITAT Turisme PortAventura, a por cifras de récord El complejo registra una buena Semana Santa y afronta elverano con el reto de llegar a los 4 millones de visitantes en 2013 ROBERTO VILLAREAL / SALOU, VILA-SECA PortAventura ha conseguidoEl principal imán turístico de la Costa Daurada ha arrancado su sortear con nota el primer testdécimo octava temporada, -en la que espera agasajar a su visi- del año. La Semana Santa, tra-tante 60 millones-, con bríos renovados y, pese a la debilidad del dicionalmente fechas conmercado nacional, con el reto de moverse en cifras de récord, en d mayor impacto del turistatorno a los cuatro millones de clientes. En 2012 PortAventura ya nacional en relación a losse quedó en 3,8 millones. meses estivales, supone para el mastodóntico engranaje del El complejo lúdico, con tres pación en Semana Santa, algo parque una puesta a puntode sus cuatro hoteles abiertos y por encima de la media de los hasta alcanzar una velocidadaproximadamente el 40% de hoteles de la Costa Daurada de crucero que se alimenta desu plantilla (1.200 trabajadores central, que se movieron en mercados muy diversificados. A pesar del mal tiempo, Port Aventura cerró una buena Semana Santa.frente a los 3.000 que llega a torno al 75%, eso sí, con una El director general, Fernandocontratar en temporada alta), oferta de plazas ligeramente Aldecoa, aspira a "sostener el propicio, sin garantías de buen Caribe, el parque acuático delogró superar el 80% de ocu- inferior (10%) a la de 2012. buen comportamiento de las tiempo en los destinos de playa PortAventura, que pasa de cifras de visitantes españoles y, y en dura competencia con los 37.000 a 51.000 metros cuadra- a medio plazo, a que la mitad destinos de nieve. Debido a su dos. Desde el mes de mayo, de nuestros clientes sean un potente red de comercializa- tendrá como icono el tobogán público internacional". A día ción, PortAventura ha escapa- más alto de Europa, con una de hoy, PortAventura registra do a la debacle del turismo de caída de más de 30 metros, ya un 35% de extranjeros (cre- proximidad, que supone el además de una piscina infantil ció un 21% en este mercado) 90% del total en este arranque con los personajes de Sésamo entre el total de sus clientes, de la temporada. Aventura. principalmente franceses Ajeno al tira y afloja entre (45%), rusos (25%), británicos Salou -cuyas alcaldía ha asumi- (20%). La próxima frontera, do las competencias antes dele- El mal momento del avanza Aldecoa, está en gadas en el Consorcio Kazajistán, Ucrania y Siberia. Recreativo y Turístico para la turismo nacional gestión administrativa del com- plejo- y Vila-seca por los hace que el reto a La ocupación en impuestos de PortAventura, Investindustrial -que ya es pro- medio plazo sea Semana Santa llegó pietaria al 100% de las accio- llegar al 50% de nes- anuncia un plan estratégi- al 80%, a pesar de co que recibirá una inyección turistas extranjeros de 75 millones de euros en los un calendario poco próximos cinco años. En el periodo 2009-2012 se calcula Las instalaciones, que estre- propicio y el mal que la inversión superó los 70 nan una aplicación smartpho- millones, 25 de ellos destina- ne para ubicar con precisión momento económico dos al estreno de Shambbala, todos los servicios y atracciones la montaña rusa más alta de -y conocer el tiempo de espera, El gigante del ocio se mues- Europa, en 2012. algo de enorme utilidad en tra razonablemente satisfecho El gigante del ocio recibe la fechas punta-, abrirán a diario tras la apertura de puertas en temporada 2013 con cuatro hasta finales de octubre. el contexto de una Semana nuevos espectáculos, un bud- Posteriormente estarán opera- Santa de las más complejas de get de 10 millones para inver- tivas los fines de semana, con los últimos años, con un mar- siones, y proyectos de notable apuestas especiales como la cado descenso en la demanda calado, tras haber recibido luz Oktoberfest o las Noches interior y un calendario poco verde a la ampliación de Costa Blancas. Los hoteles, al 75% en Semana Santa Según el balance provisional por ciento menos que el año nacional, atenuada por las de la Associació Hotelera pasado. reservas de última hora en fun- Salou-Cambrils-La Pineda, los Después de la Semana ción de las ofertas. "La hoteles de la Costa Daurada Santa, varios cientos de las Semana Santa es el mejor ter- central alcanzaron una ocupa- entre 12.000 y 15.000 habita- mómetro para prever el com- ción cercana al 75%, algo supe- ciones disponibles pondrán el portamiento del mercado inte- rior al 69,5 registrado en 2012, cartel de no molestar hasta rior de cara al verano", explican año en que ya descendió 10 mayo. A falta de conocer los los hoteleros, que por fortuna puntos. El ligero incremento es datos definitivos al cierre de también esperan -como en algo engañoso puesto que sólo esta edición, los hoteleros intu- 2012- una cierta compensación abrieron sus puertas algo más yen lo que se van a encontrar gracias al turismo extranjero, de medio centenar (53) de los de cara a la temporada alta: con los rusos en franco creci- 85 hoteles asociados, un diez una intensa caída del mercado miento.
  7. 7. 2013 Abril 07 ACTUALITAT IBM inaugura a Reus el seu primer centre dinnovació tecnològica a Catalunya de lany passat es va adjudicar a IBM un dels lots del contrac- te daplicacions i del nou Hi treballen més de 50 professionals, la gran majoria provinents de la URV model TIC, en concret, de desenvolupar i mantenir 113 REDACCIÓ / REUS aplicacions de les àrees de sanitat i benestar social durantIBM va inaugurar el passat 20 els pròxims 6 anys.de març el seu primer CentredInnovació Tecnològica(CENIT) a Catalunya, el quart nque té a lEstat. El gestiona IBM destacalempresa Insa, que pertany algrup IBM i shi desenvolupa p el talent localsoftware per al Govern de laGeneralitat. Actualment, ja hi com una de lesestan treballant més de 50 pro-fessionals. La majoria, prop del o claus de laposta90%, provenen de la URV. El per Reuscentre ocupa 1.200 metresquadrats a ledifici Tecnoparc cde Reus i ha suposat una inver- El centre dinnovació tec-sió de 700.000 euros. Les instal·lacions d’IBM ocupen 1.200 metres quadrats de l’edifici Tecnoparc. nològica de Reus se suma a la xarxa de centres que Insa ha Sigui per convicció o pura El a donar feina fins a 450 treba- universitat tan arrelada al anat desplegant a lEstat desCENIT ocupa actualment una lladors, però la direcció no es territori, segurament lacte que loctubre del 2006 vaúnica sala de 600 metres qua- fixa cap horitzó. Lempresa inaugural daquest dimecres començar a funcionar el pri-drats, però disposa duna espai La gran majoria dels seus no seria possible", ha destacat mer centre ubicat a la ciutatannex, actualment buit, treballadors són joves formats preveu ampliar lalcalde de Reus, Carles extremenya de Càceres.també de 600 metres quadrats, a la URV. "És un orgull apos- Pellicer. Posteriorment, van obrir por-per a una futura ampliació. tar pel talent local en els cen- el centre de Reus a Aquest centre de Reus, el tes els dAldeatejadaInicialment, aquest centre tres globals dIBM", ha decla- primer que impulsa el grup a (Salamanca) i Orense. Totsobre amb 50 treballadors, amb rat la directora general dIBM 100 treballadors Catalunya i en el conjunt de la quatre centres sumen uns 700previsió de créixer fins al cen- Global Services a lEstat, Marta d’aquí a un any i regió mediterrània, shi està treballadors. El grup IBM ges-tenar en un any, i arribar als Martínez. "IBM es nodreix de desenvolupant software per a tiona tecnologies i processos250 en dos anys. Lempresa professionals que surten de la a 250 en dos la Generalitat per valor de dempreses com Bancestà dimensionada per arribar URV. Si no tinguéssim una 66,61 milions deuros. El juliol Sabadell i Iberdrola.
  8. 8. 08 Abril 2013 ACTUALITAT Emprenedoria Escola demprenedors Una de cada Lelevada desocupació i lempitjorament de les condicions de treball quatre idees tira disparen linterès per lemprenedoria a Tarragona Impulsa endavant ORIOL MARGALEF / TARRAGONA Crear una empresa no ho"Emprenedor: que no vacil·la a és tot, especialment quanposar en execució els seus es tracta duna pime.designis". La definició del Lescassa capacitat perDiccionari de lInstitut diversificar clients i de mer-dEstudis Catalans és prou cats, i les dificultats perclara, i més aplicable que mai finançar-se condemnenal món dels negocis. En un bona part de les empresescontext de creixent desocupa- t al poc de constituir-se.ció, lemprenedoria ha deixat Només un 25% de la vuitan-de ser una opció reservada úni- tena didees de negoci quecament a valents i visionaris, i l es desenvolupen amb elha esdevingut lúnica alternati- suport de la Càtedrava de subsistència per a milers dEmprenedors de la URVde persones a latur. acaben tirant endavant. La meitat no prosperen perquè Sigui per convicció o pura la idea no és realitzable o bénecessitat, molts ciutadans per falta de recursos. I enca-han perdut la por a establir-se ra, un altre 25% no sacabapel seu compte tot i que el de consolidar.percentatge de fracàs és moltalt. Lany 2012, TarragonaImpulsa va atendre 455 peti- Tanmateix, el camí a recórrercions dassessorament, tres L’intercanvi d’experiències a Tarragona Impulsa enriqueix la visió dels emprenedors per consolidar-se. entre el somni dun negocicops i mig més que lany 2009 propi i la crua realitat és llarg(125). Lorientació a lempre- les escasses esperances i la pre- i, gairebé sempre, més difícilnedoria ja representa entre un carització de condicions que del que es preveia inicialment.30 i un 40% de lactivitat de Tarragona Impulsa ofereix el mercat de treball, Molts dels usuaris Molts emprenedors il·lusio-Tarragona Impulsa, "i tal com cada vegada més persones da- nats al principi acaben ado-van les coses, acabarà sent més va atendre el 2012 quest col·lectiu capitalitzen són joves, però nant-se que la seva no és unade la meitat", explica Javier latur i aposten els recursos idea tan rendible, i que seVillamayor, tinent dalcalde de 455 peticions avançats per la Seguretat també n’hi ha de lhan de pensar millor. "VolemTreball i Activació Econòmica.Aquest organisme públic de dassessorament, Social al desenvolupament dun projecte dautoocupació. mitjana edat amb ser una crossa real per a la gent. Es tracta de posar alAjuntament, nascut de la tres cops més que Creativitat i diferenciació una dilatada prova els projectes perquè nofusió entre el Servei Municipal se la peguin quan arribi eldOcupació i el Viver el 2009 La majoria didees de negoci experiència laboral moment. Tenim acords dedEmpreses Pau Delclòs, ofe- que entren per la porta de col·laboració amb col·labora-reix entre altres serveis acom- Tarragona Impulsa, però, no dors externs, que ens ajudenpanyament, formació i espais dels emprenedors. sajusten al tòpic dels empre- docupació i desenvolupament cadascú en el seu àmbit des-a nous empresaris, ara des La demanda sha disparat en nedors: lindividu genial que local. Però també hi ha pro- pecialització", explica el regi-dun nou i ampli local al un context en que cada cop hi ha descobert una oportunitat jectes dempreses en noves dor Javier Villamayor.magatzem 1 de la Tabacalera. ha més aturats joves, però de mercat original i altament tecnologies, aplicacions i Amb programes de suport aEn només cinc anys, lorganis- també persones de mitjana de rendible. "Un número impor- energies alternatives. Tots ells, joves emprenedors com Yuzz -me ha passat duna a cinc per- mitjana edat i amb una dilata- tant volen obrir bars", explica ja s’endinsin en sectors tec-sones atenent les necessitats da experiència laboral. Vistes Maria Soledad Rubio, agent nològics o tradicionals, tenen al davant el repte de la dife- LAjuntament ha renciació: "Siguin del sector LEXEMPLE que siguin, a tots ells els pres la iniciativa en donem atenció, primer en La Cocotte: un bar i més coses grup, i després de forma espe- cialitzada segons el cas a mesu- el foment de Namibia Coronado, Carolina ra que evoluciona el projecte, l’emprenedoria Costa i Gemma Ventura són tres ajudant-los a fer el seu propi dissenyadores que el juliol del pla dempresa i a lligar el amb els programes 2012 van decidir obrir un bar màxim daspectes possibles, diferent, la Cocotte. des del tema jurídic fins al Yuzz i Sinèrgies Lestabliment no es limita a ser- finançament, que és el més vir cafès a la Part Alta de complicat. Tothom és vàlid per a idees de negoci tecnolò- Tarragona, sinó que ha incorpo- per fer el que el vulgui fer, giques- o Sinèrgies -que vol rat elements de valor afegit "per però en un entorn de crisi fomentar el naixement de diferenciar-se de la molta com- tant competit, lúnica manera nous projectes empresarials petència del barri", explica daconseguir lèxit és oferir un comuns entre estudiants xine- Ventura. La Cocotte, que va producte o un servei de quali- sos i locals de la URV-, desenvolupar el seu pla de nego- tat", explica Maria Soledad Villamayor explica un canvi de ci amb el suport de Tarragona Rubio, agent docupació i paradigma en la forma de tre- Impulsa, fa pastissos per encà- desenvolupament local. ballar de Tarragona Impulsa. rrec, ven objectes artesanals, De les 455 peticions dasses- "Fins ara ateníem els empre- organitza festes i tallers de sorament que Tarragona nedors que ens arribaven. rebosteria tradicional, i és molt Impulsa va atendre lany pas- Amb aquests i futurs projectes, activa a la xarxa social. sat, 55 han acabat cristal·lit- el que volem és anar a buscar- zant en una empresa. los nosaltres", afirma.

×