Your SlideShare is downloading. ×
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Indicador d´Economía nº 157 El comercio electrónico acelera

308

Published on

PRIMER PERIÓDICO ECONÓMICO DE LAS COMARCAS DE TARRAGONAINDICADOR DE ECONOMÍA es el primer y único periódico de información económica y empresarial con sede en la provincia de Tarragona. Operativo …

PRIMER PERIÓDICO ECONÓMICO DE LAS COMARCAS DE TARRAGONAINDICADOR DE ECONOMÍA es el primer y único periódico de información económica y empresarial con sede en la provincia de Tarragona. Operativo desde Octubre del año 2000, se envía directamente, a través de suscripción personalizada a empresarios, directivos, profesionales, organismos e instituciones.

Published in: Economy & Finance
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
308
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Núm. 157 Any 12 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA MARÇ 2013 www.indicadordeeconomia.com SUPLEMENT MONOGRÀFIC ESPECIAL Salou espera BCN World per El sector de la nutrició de Reus aguanta ser una referència mundial el tipus davant de la crisi La capital de la Costa Daurada Representants de les principals empreses del ajustos de les empreses pel que fa a la seva espera que BCN World els per- sector de la nutrició de Reus van participar en competitivitat i la inquietud constant per fer meti fer un salt qualitatiu en el una taula rodona organitzada per l’Indicador evolucionar els seus productes són els factors seu posicionament com a des- d’Economia. La trobada va servir per prendre el d’aquesta capacitat per resistir, i també per tinació. L’alcalde assegura que pols a un sector que, en general, ha resistit les afrontar un futur en què s’obren grans oportu- el projecte es desenvolupa a envestides de la crisi. Les exportacions, els nitats després de la tempesta. Pàg. 11-17 bon ritme. Pàg. 19-21 INFORME Europastry La panificadora Inverteix 20 milions El comercio electrónico acelera d’euros en una nova línia a Sarral Emular industrialment la A pesar de la caída libre Cuestión de supervivencia. Proyectar el no llegará para todos, porque el volumen producció artesanal. Aquest negocio en la red ha dejado de ser una de ventas disminuye. Pero los que hagan és el repte d’Europastry, que del consumo, las ventas aventura moderna para convertirse casi en bien los deberes en la red, tienen muchas ja practica amb èxit amb el pa. ‘on-line’ continúan creciendo una obligación para sobrevivir. Ante la más posibilidades de subsistir en un canal Ara, aquesta empresa catalana caída general del consumo, los hábitos de de venta donde la competencia es feroz y el aplicarà la mateixa filosofia en los consumidores provocan que las cifras de consumidor muy exigente con la calidad productes com els croissants i Los nuevos hábitos de las ventas on-line no paren de crecer. Ello del servicio, ya sean webs o aplicaciones els brioixos gourmet. Un nou consumo, una oportunidad si constituye una oportunidad en medio del para smartphones. El Indicador salt qualitatiu que serà possi- desierto para cualquier empresa que venda d’Economia les ofrece los consejos funda- ble gràcies a una inversió de se hacen bien los deberes productos al consumidor final, sea del sec- mentales para salir bien parado en esta 20 milions d’euros a la seva en la red tor que sea. Es fácil suponer que el pastel selección natural. Pág. 2-3 planta de Sarral. Pàg. 5 Ikea fabricarà a Valls els productes tèxtils que es vendran a les botigues del sud d’Europa Pàg. 23 Clariant Inverteix 16 milions d’euros en una nova planta de polímers a Tarragona La multinacional suïssa Clariant acaba d’inaugurar una nova planta de producció de polímers a les seves instal·la- cions de Tarragona. Amb aquesta inversió de 16 milions d’euros i la creació de 32 nous llocs de treball, Clariant dupli- ca la seva capacitat de produc- ció de productes destinats als sectors de la cosmètica i els additius per a la cimentació de pous petroliers. Pàg. 23 El Port de Tarragona, líder a l’Estat en El creixement de Mercadona arrossega en transport de cereals els seus proveïdors tarragonins La producció de cereals a nines. Aquesta especialització l’a- La imparable expansió de cultiva síndries i coliflors a l’Estat espanyol va caure un 28% favoreix que el Port és la porta Mercadona provoca un efecte en Ginestar, Camarles i Miravet) són l’any passat. Això va disparar les d’entrada dels productors agroa- cadena que arriba als seus proveï- els agraciats tarragonins de l’efec- necessitats importadores per limentaris de Lleida i Aragó, on dors. A la demarcació de te Mercadona. Però és un efecte poder engreixar animals. Al Port es produeix la meitat dels porcs i Tarragona, cinc empreses se’n bidireccional, ja que l’èxit de de Tarragona, líder a Espanya en els pollastres de l’Estat. L’èxit beneficien i registren creixe- Mercadona beu també de la qua- aquest camp, el transport de internacional de grans corpora- ments molt importants en els litat dels productes i la competiti- cereals hi va créixer en un 17%. cions com ara Guissona, Vall últims anys, la qual cosa els obre vitat dels seus proveïdors exclu- Actualment, una tercera part de Companys o Nanta fa pensar que possibilitats de fer inversions per sius. Un exemple de simbiosi la importació dels cereals que es les xifres en el transport de cere- consolidar-se encara més. rotunda que no és gaire habitual necessiten a Espanya passa per les als continuaran creixent al Port Cunicarn, Laboratoris Maverick, en l’àmbit de la distribució ali-Els cereals, actiu del Port. instal·lacions portuàries tarrago- de Tarragona. Pàg. 10 SCA, Grupo Siro i Ramafrut (que mentària. Pàg. 22
  • 2. 02 Març 2013 INFORME Comerç electrònic Claus per no quedar atrapat a la xarxa La facturació del comerç electrònic creixerà un 25% aquest 2013, però per fer clients i triomfar a Internet fa falta molta planificació i capacitat de seducció específica cap als compradors ‘on-line’ ORIOL MARGALEF / REUS experiències acaben sent ren- dibles. «No serveix de res tenirAmb cinc milions daturats, lín- un web de 10 si després no eldex de consum privat segueix fem visible i no som capaços decaient a Espanya i només el ter- fidelitzar els clients. Hem decer trimestre de lany passat va definir uns objectius, quantifi-ser un 5,3% inferior al mateix car el nombre de clients queperíode de 2011 (per un 1,6% la esperem entre totes les visitesmitjana europea). En canvi, el que rebrem, i un cop ho tin-comerç electrònic ha trencat la guem tot en marxa hem serclosca de lou i viu en plena molt actius per millorar-ne elsexpansió. El 2012 va créixer un 0 resultats», explica Dani20% fins a assolir els 12.000 Olivares, consultor, CEO i capmilions de facturació, i les pers- de projectes a Studiogenesis.es,pectives per aquest 2013 són s de Cambrils. Encarregar unque les vendes en aquest canal web que sigui funcional costaaugmentin encara més, al voltant entre 400 i 8.000 euros, segonsdun 25%. Tanmateix, Internet no e les seves prestacions i la sevaés arribar i moldre. Els consumi- complexitat. Tanmateix, si esdors poden tenir motivacions vol que sigui actiu, la més granmolt diferents a les dun negoci g inversió és el manteniment.tradicional. Per això, els expertsrecomanen planificar bé tant eldisseny del web com lestratègia èfuncional abans de llançar-se a la Crear un webxarxa. entre 400 i 8.000 Aloyshop.com, la botiga vir- Prevenir Vendre a Posicionar-se euros, però eltual de Joguines Aloy (ElVendrell), és una referència a abans que través del a Google és més costós ésInternet en articles dslot i ambmés de quinze anys de funcio- curar mòbil bàsic mantenir-lo actiunament ha fet més de 2.000clients repartits en 39 països. Lauge del comerç electrò- Lús cada cop més genera- Tan important és tenir un Per a Olivares és fonamentalTanmateix, el seu propietari, nic i en general la informatit- litzat dels telèfons bon web, atractiu i segur, que els webs transmetin laJosep Aloy, reconeix que treba- zació de les empreses, que intel·ligents, sobretot entre el com que tingui visibilitat als màxima professionalitat amb ellla cada dia de dos quarts de sis comparteixen bases de públic jove, és una oportunitat diferents buscadors que to adequat a cada sector. «Eldel matí fins a les deu del ves- dades en servidors, té un de posicionament i vendes existeixen a la xarxa, princi- disseny i la comunicació hanpre. Ser especialista o tenir un efecte crida sobre aquells molt important per a les palment Google, que acapa- de transmetre confiança alsbon producte, fins i tot tenir-lo que aprofiten la falta de segu- empreses. Les aplicacions ra el 95% de les cerques. clients. La primera impressióal millor preu, no és cap garan- retat del sistema per robar corporatives que Kirubs ha Per aconseguir que una pàgi- és la que compta. Sha de pro-tia per vendre a la xarxa per- diners o dades. «En general creat per a BMW o Solan de na estigui ben posicionada piciar el diàleg entre lusuari iquè la feina que dóna una les empreses tenen molt més Cabras permeten fer marca, entre els primers llocs ha el web», afirma. Segons elsbotiga a Internet no es limita a en compte la productivitat interactuar amb el client, millo- dincloure continguts de qua- estudis, la meitat de les perso-recollir i enviar comandes. que la seguretat, i això és un rar la seva experiència de litat, actualitzats sovint, nes que volen comprar aDarrere de cada cas dèxit a gran error», explica Pedro compra i fidelitzar-lo. Nascuda sha dallotjar en un servidor Internet no ho acaba fent. Per Sánchez, expert en seguretat a Redessa el 2010 i amb una fiable i, sobretot, destacar tant, la seducció és necessària. informàtica i col·laborador de facturació de 450.000 euros les paraules clau que servi- «El site ha destar orientat a evi-Conèixer el client Google, entre altres empre- lany passat, Kirubs ha desen- ran per referenciar la pàgina tar possibles bloquejos i a pro- ses. A lhora de dissenyar un volupat ja un centenar dapli- tant al títol com als contin- vocar les decisions dels usuaris.objectiu i estudiar la nou web, Sánchez recomana cacions mòbils per a empre- guts. Des del punt de vista Hem devitar, per exemple, tenir en compte des del prin- ses. El preu depèn de la com- extern és interessant que el que les recerques de productescompetència és cipi com fer-lo més segur plexitat o les funcions que tin- web estigui enllaçat des no donin cap resultat incloent davant del crim organitzat. guin, i va dels 3.000 als daltres webs (de temàtica productes relacionats o crearfonamental en la «Prevenir és molt més barat 10.000 euros, explica un dels complementària) mitjançant experiències virtuals amb fotos que curar. Al mercat la com- socis, Roger Estil·les. A links. També suma en posi- i sensacions daltres clients quevenda ‘on-line’ petència hi trobarà troians Espanya hi havia al setembre tiu que tingui difusió a les han comprat aquell producte», per 3.000 euros que us 18 milions dsmartphones xarxes socials i saprofiti del explica Olivares.Internet hi sol haver moltíssi- poden robar clients i projec- (per 14 milions el primer tri- seu efecte viral, així com als Dun 20 a un 40% dels visi-ma planificació i dedicació per tes», explica Sánchez, res- mestre de 2012) i 12 milions fòrums temàtics. La feina es tants que rep un web no conei-part dels seus propietaris. «Cal ponsable de Conexión són usuaris daplicacions, que pot completar amb campa- xen el producte que shi ven.saber qui és el nostre client Inversa, empresa amb seu a descarreguen i instal·len 2,7 nyes de màrqueting a cerca- Cal treballar el sistema de reco-objectiu i saber què fa la nostra Cambrils. milions de programes al dia. dors (SEM). manacions i no únicament elscompetència, saber on ven- cercadors. Associades a undrem i quant ens ha de costar. facturar a Espanya 2.640,8 radors turístics (13,8%) i bit- cia és creixent, també al sector negoci, les xarxes socials hanCal un pla de negoci», explica milions en vendes, cosa que llets davió (13,8%) hi van la agrolimentari, la qual cosa des- demostrat el seu poder de màr-David Urpí, de Comercios-onli- suposa un 13,7% més que el majoria de transaccions, segui- perta l’interès de moltes pimes. queting. Siguin quines siguinne.com. mateix període de 2011. des de màrqueting directe Bill Gates va predir que en les accions que es facin, els Les vendes a la xarxa creixen Linforme oficial, que compta- (6,5%) i el transport de viat- un futur pròxim «tenir un experts recomanen prendrede manera espectacular. bilitza les compres fetes a gers (4,8%). Altres com la roba negoci a Internet no serà una nota i auditar contínuamentSegons la Comissió del Mercat Internet mitjançant targeta de de vestir (2,5%) o els especta- opció, sinó una qüestió de els resultats per prendre lesde Telecomunicacions, només crèdit, destaca el turisme com cles culturals i esportius supervivència». El creixement decisions més encertades, comen el segon trimestre de lany el sector amb més moviments. (3,4%) ocupen posicions més del negoci a la xarxa ho corro- si dun quadre de comanda-passat el comerç electrònic va Entre agències de viatges i ope- endarrerides, però la tendèn- bora. Tanmateix, no totes les ment es tractés.
  • 3. 2013 Març 03 INFORME Comerç electrònic La constància, denominador comú de lèxit O.M. / REUS de vendes d’una activitat comercial. La massa crítica de antendre’ls bé, amb eficiència i agilitat. Però també tenir rSi es fa bé, l’obertura d’una botiga ‘on-line’ pot represen- clients virtuals és molt àmplia, però també altament volà- una plataforma dinàmica que capti la seva atenció perquè ctar, en poc temps, un percentatge important en el volum r til. Per mantenir el seu interès, cal molta feina. És bàsic la visiti amb assiduïtat. Fruitacasa.com: ‘Arribem a clients més joves’ Patates, llegums, enciams... A diferència daltres botigues la porta a casa dels clients sense nostres clients a Internet viuen aAntoni Miquel carrega cada dia virtuals de verdura, la dAntoni cap cost afegit, siguin a Reus, menys de 500 metres de la para-la furgoneta i apropa als clients Miquel és el més semblant a Tarragona, Salou o Cambrils. da», afirma.les comandes que li han enca- guaitar els preus a la parada. Fruitacasa.com, explica Amb Fruitacasa.com, igualrregat a través dInternet. Amb Fruitacasa.com permet detallar Miquel, li ha permès incremen- que el punt de venda propi alFruitacasa.com, aquest pagès de el pes o el nombre de peces que tar el nombre de clients i ja mercat, Miquel intenta evitar elReus amb parada pròpia al mer- volen encarregar, segons larti- suposa un 40% del negoci fami- comerç majorista i rendibilitzarcat del Carrilet ha aconseguit cle, i també incorpora informa- liar. La distribució es limita al al màxim la seva explotació.arribar a un segment de consu- ció addicional sobre cadascun Camp de Tarragona, on segons Algunes fruites i verduresmidors més joves, «molts dels dels productes. Una bona part, limpulsor daquesta iniciativa segueixen cotitzant al mercatquals ni coneixien la parada». sobretot les verdures, es cultiven «encara queda molt de marge professional al mateix preu queFruitacasa.com garanteix la fres- a lhort del Miquel, a Bellissens. per fer créixer el negoci». «Els fa tres dècades, malgrat el grancor dels productes i lliura les Si la comanda no arriba als 25 joves fan servir molt els telèfons increment de costos que shacomandes en menys de 24 euros es pot passar a recollir per intel·ligents i estan més acostu- produït en el sector agrari els Antoni Miquel és un pagès de Reus quehores. la parada. Si els supera, lAntoni mats a comprar-hi. Alguns dels últims anys. ha consolidat la seva botiga ‘on-line’. Sugarmur.com: ‘Vaig passar del blog a la botiga ‘on-line’ comprés moltes coses que no tenia a labast. Jo ho feia de bona gana, però al final n’hi havia tants que Chris Mur, del Vendrell, és tota del blog a la botiga ‘on-line’», expli- mho demanaven que es va conver-una celebrity en el món de la rebos- ca. La Chris ensenya les seves crea- tir en una bogeria. Aquí vaig decidirteria creativa. Anys enrere, una cions a Facebook (16.000 seguidors que ho seguiria fent, però amb eldesafortunada lesió a lespatlla la va en un any), i a la pàgina Sugarmur meu propi marge, i vaig crear laallunyar temporalment de la pastis- ven tot dingredients necessaris per meva botiga a Internet. Mhi va aju-seria on treballava. Tanmateix, Mur a les seves receptes (colorants, dar un conegut i em va costar 300no va perdre el temps i va aprofitar bases, motlles, emulsionants...), euros», afirma.aquell moment per formar-se i però difícils de trobar per als aficio- Actualment, la Chris té dues boti-posar la base del que sha convertit nats als cupcakes, als biscuits i les gues físiques al Vendrell, on tambéen un dolç negoci propi a Internet. galetes. organitza cursos i tallers. I li ha aga- En poc temps, el blog que la La Chris sha format des de casa, fat el gust a la tecnologia. PreparaChris va engegar lany 2005 per però també ha viatjat a la Meca del Chris Mur ven dolços creatius a la xarxa i ha impartit cursos a més de 15.000 persones. un sistema perquè els seus tallers esexplicar les seves imaginatives cupcake, Gran Bretanya. Segueix puguin descarregar (i pagar) a tra-receptes comptava els fans per cen- fent pastissos per encàrrec, com al propis cursos i tallers (més de dients de tot Espanya a través de vés dInternet, i també noves aplica-tenars. «Vaig comprovar que m’hi principi, però el seu negoci sha 15.000 persones ja hi han assistit) i Sugarmur.com. «Al principi la gent cions per a mòbil que sactualitza-podia guanyar la vida. Vaig passar diversificat. Avui imparteix els seus atén encàrrecs de material i ingre- que em seguia em demanava que li ran amb les seves receptes. Casapia.cat: ‘Internet està bé si hi dediques moltes hores’ «No és el negoci que diuen». Tan diferents, segons Pià, que si del client és el preu és molt difícil Has deditar butlletins», explica. pis clients els encàrrecs que supe-Amb botiga a Internet des de fa fos per costos li sortiria molt més a que repeteixi per sistema», afirma Per diferenciar-se de la com- ren els 30 euros. El negoci aonze anys, lherbolari Josep Pià sap compte obrir una botiga física. Josep Pià. A més, per possibilitats, petència, Casa Pià manté en Internet ha anat creixent i jade què parla. Quan va començar a «Thi has de dedicar moltes Internet obliga a ser molt més paral·lel i de manera molt activa representa un 50% de la factura-vendre els seus productes a través hores, perquè has de contestar de comunicatiu i dinàmic de cara al un fòrum de temes relacionats ció de lempresa. I això, sensedel seu portal a la xarxa, Pià intuïa manera immediata i el client no té client. «La teva pàgina ha de ser amb la salut natural. Com a haver pagat mai per millorar ella complexitat del negoci però no gaire paciència amb els envia- dinàmica. El client vol que vagi estratègia de màrqueting, obse- posicionament del web al cerca-simaginava que li costaria ni tants ments. Shi poden fer diners, sí. canviant i vol rebre informació. quia amb regals escollits pels pro- dor de Google, segons Pià.diners ni tanta atenció. Avui té Però el que facturem dedicant-hiprou experiència i prou argu- tres persones a la botiga física, homents per puntualitzar als que facturem amb quatre persones inomés veuen avantatges a le-com- mitja», explica el responsable demerce. Una botiga a Internet «no Casa Pià i casapia.cat. Hi ha mésva sola, i les seves regles de funcio- diferències. La fidelització, pernament són molt diferents a les exemple, que és molt més compli-duna botiga presencial», afirma. cada. «Quan la primera motivacióCasa Pià fa 11 anys que ven els seus productes a la xarxa.
  • 4. 04 Març 2013 OPINIÓ Editorial En veu alta Menys obstacles per a les empreses Si ens afecta a tots, ens interessa a tots Aquest Indicador d’Economia podria induir a l’er- de defensar la mediocritat, a un ecosistema empresa- En la 5a Trobada d’aquesta opció. I en això tre-ror. S’expliquen 4 inversions molt importants a les rial hi ha d’haver espai per a més gent. Empresarial del Cercle ballem juntament amb les ins-nostres comarques (Clariant, Europastry, Ikea i I per això sí que és necessari que hi intervingui d’Economia i l’Associació titucions i empreses de laLaboratoris Maverick, més de 50 milions d’euros en algú. De moment, les intervencions s’han limitat a Valenciana d’Empresaris, vaig Comunitat Valenciana, pertotal). Es parla d’un sector, el de la nutrició, que ha incrementar la pressió fiscal per compensar els forats poder presentar el Manifest defensar la importància delaguantat el tipus davant la crisi. Algú podria pensar a les estructures no productives que paguem entre Tarragona 2013, que procla- Corredor del Mediterrani. Aque el motiu és que el menjar és l’últim que es reta- tots (que, malgrat les retallades, costen cada cop més ma que el Corredor del tots ens interessa, perquèlla, però la raó de fons és la capacitat de les empreses diners a cada cop menys contribuents). Ara, el Mediterrani és més que una aquest és el projecte amb und’adaptar-se al vent en contra, innovant i obrint nous govern central estudia la gran reforma que necessita infraestructura. En aquest sen- major retorn econòmic i l’economia espanyola: l’avantprojecte tit, vàrem destacar les oportu- social; perquè afecta una zona Un sistema sanejat ha de permetre la convivència d’empreses de llei de suport a l’emprenedor. Pel nitats que aquest eix ferroviari que genera el 45% del PIB de punteres en competitivitat amb d’altres que, amb plantejaments que ha anat transcendint, el nou marc ofereix per ajudar a la recupe- l’Estat; i perquè el 40% del més modestos, creen ocupació i fan girar la roda del consum aniria en tres direccions: reduir les ració econòmica. Aquesta trànsit de mercaderies de complicacions burocràtiques que difi- mena d’acords són els més l’Estat transcorre entre els culten la creació d’empreses, rebaixar productius per a tothom. Així, ports de Barcelona imercats. Parlem també del creixement imparable del les exigències de capital inicial i potenciar fonts de els Jocs Mediterranis 2017 han Cartagena.comerç electrònic. Davant d’aquests casos, es podria finançament alternatives davant l’eternització de la de servir per situar-nos com un Per tot plegat, i perquè lapensar que algú ha fet que alguna cosa canviï per sequera bancària. referent a la Mediterrània. I no ubicació de Tarragona ensprovocar tota aquesta embranzida empresarial, que, En el primer àmbit, es parla de substituir el com- em refereixo només a situa com a punt estratègic id’altra banda, i lamentablement, no és representativa plex sistema de llicències per un de declaracions de Tarragona, sinó també a la nus imprescindible en lesde la tònica general. Tanmateix, crec que no és ago- responsabilitat, que permetria arrencar l’empresa i resta de Catalunya i d’Espanya. comunicacions de l’eix Nord-sarat afirmar que estem davant de bolets aïllats. I que supeditar la seva continuïtat al compliment de les En aquesta mateixa línia de Sud i cap a l’interior de lasi algú ha fet alguna cosa per permetre aquesta gene- normatives que es demostraria en inspeccions futu- projectes i interessos comuns, península, el Corredor delració espontània són les mateixes empreses, ningú res. En el segon capítol, els globus sonda apunten a cal situar el Corredor del Mediterrani és imprescindible.més. rebaixar a 1 euro el capital social necessari per formar Mediterrani. Ja fa anys que hi I en això treballem. Però no tothom és capaç d’aquestes heroïcitats. Un una empresa (fins ara són treballem, entre d’altres frontssistema econòmic sanejat ha de permetre la convivèn- 3.000 euros). En el tercer, a través de FERRMED. Peròcia d’empreses punteres en competitivitat, capaces el del finançament, es parla cal consolidar les aliances perd’invertir i fer apostes valentes davant dels panorames de crear instruments com donar l’empenta definitiva amés adversos, amb d’altres que, amb plantejaments les societats de garantia aquest Corredor que benefi-més modestos, ocupen treballadors i, amb els seus recíproca o els fons de capi- ciarà tot el litoral mediterranisous, fan que la roda del consum giri. I això no és poca tal risc publicoprivats. Les de l’Estat i la resta d’Espanya.cosa. És clar que ara, en els temps del còlera, el que idees són bones. Però cal Si aconseguim el Corredor,toca és defensar l’excel·lència i l’audàcia empresarial que algú les faci realitat. I tots hi sortirem guanyant. Percom els models a seguir. Però no tothom pot renovar aquests canvis són els únics això des de Tarragona dema-la seva tecnologia i obrir delegació al Brasil, especial- que no poden assumir les Dani Revenga nem que l’aposta de l’Estat Josep F. Ballesterosment ara que el vent bufa en contra. Sense cap ànim empreses. Director sigui clara i concloent a favor Alcalde de Tarragona La dada +25%. És el creixement de les vendes ‘on-line’ que s’espera per a aquest 2013, un ascens que es registrarà enmig d’una dava- llada de les xifres generals de consum. Redacció i Disseny EDITA: www.indicadordeeconomia.com redaccio@indicadordeeconomia.com maquetacio@indicadordeeconomia.com Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 NOTA Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Comercial i Administració: D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de comercial@indicadordeeconomia.com desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que Editora: ROSA JUSTE PARRILLA Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Director General: FELIP GUSPI BORI les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades Director: DANI REVENGA Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio- Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús SOLÉ, ACN IMPRIMEIX: C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Fotografia: XAVIER JURÍO INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000 Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec- Disseny i Maquetació: BONAIMATGE ‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en Correcció: MÒNICA LÓPEZ LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
  • 5. 2013 Març 05 TEMPS D’OPORTUNITATS Cas d’éxitTecnologia PERFIL PROPI Jordi Caballero (1969) anava perdel croissant psicòleg quan va entrar a treballar a Europastry, fa 21 anys, i tot i que va acabar la carrera, mai no nha exercit. La seva responsabili-Europastry inverteix 20 milions deuros tat com a cap tècnic i dI+D és clau en un grup que basa el seuen una innovadora línia a Sarral per creixement en lexploració de nous mercats i en la recerca deproduir croissants i brioixos ‘gourmet’ valor afegit. «El meu pare i el meu avi eren forners. La família Gallés, ORIOL MARGALEF / SARRAL propietària de lempresa, també ho són. La innovació és una formaSembla un tòpic, però és irrefutable al negoci del pa. El consumidor exigeix devolució, i el principal valorsempre qualitat al millor preu. I aquest és de fet el vector sobre el qual creix o dEuropastry», afirma Caballero.el negoci del gegant Europastry. Malgrat la incertesa del moment, la firma acatalana segueix explorant nous mercats i productes, i de forma periòdicaidestina partides milionàries a ampliar i millorar el procés de producció.Bona part daquests esforços dels últims anys els ha dedicat Europastry aemular de forma industrial el procés delaboració del pa en obradors arte- asanals. El resultat, el pa Gran Reserva, ha obtingut una gran resposta tcomercial, i lempresa vol traslladar ara aquest model a la línia de rebos- Foto: Xavi Juríoteria. Lempresa vallesana ha invertit 20 milions deuros en una nova plan- eta a Sarral amb què elaborarà brioixeria prefermentada dalta gamma. e dors artesanals», afirma Caballero. segons lempresa. Un 70% del que En temps de crisi, el negoci baguets, barres a lestil artesà o Aquest nou sistema de producció, El salt surt de Sarral són diferents tipusdEuropastry creix com la massa pans rodons. juntament amb la utilització din- de brioixos (cosa que representade pa. Aquesta empresa vallesana, El pa és un aliment saludable i gredients de primera qualitat, La compra del un 38% del total de producció decreada per la família Gallés als vui- assequible a totes les butxaques. com la mantega, obté com a resul- principal competidor lempresa) i la resta és pa.tanta, és líder estatal al seu seg- Per això la demanda de baguets tat una massa fullada de primer La millora dels processos no esment i la tercera a nivell europeu. no ha deixat daugmentar entre nivell, que és la base de croissants el 2002, Frida, dóna queda en lelaboració de produc-Els seus productes es congelen a les famílies malgrat la recessió. El i moltes altres especialitats de una nova dimensió a tes més bons, sinó també més salu-meitat de la cocció i són transpor- principal vector de creixement de dolços. La nova instal·lació ha dables. Europastry va ser pionera atats a qualsevol part del món. lempresa, tanmateix, ha estat els comptat amb el suport dInvest in Europastry Espanya a elaborar brioixeriaDesprés, sacaben denfornar al últims anys el segment prèmium, Catalonia, lagència del Govern. sense greixos parcialment hidro-punt de venda. que ja suposa un 30% de les ven- Artur Mas. La demanda de pro- genats (greixos trans), fabrica des. «La gent vol menjar bon pa. El repte ducte gourmet ja sha activitat de totes les seves gammes sense con- El secret de l’èxit Nosaltres hem aconseguit repro- manera prometedora tant al canal servants ni colorants, i treballa en Haver millorat la duir de forma industrial la mane- Apropar-se més i millor de restauració com a la gran dis- la completa eliminació dels addi- ra de fer pa a lobrador artesanal. a la clientela i oferir-li tribució i a les fleques tradicionals, tius artificials. «La innovació és el tecnologia industrial Aquest pa gairebé no porta llevat i els tres canals de venda de la com- nostre core business. Seguiremfins a poder emular la la massa fermenta fins a nou hores productes més ajustats panyia. aquest camí perquè és lúnic possi- en tres torns, molt més que la als seus gustos La instal·lació de la Conca fun- ble», afirma Caballero. Un dels forma delaborar pa resta. El producte dura més dun ciona des dels noranta, i des que reptes de lempresa és crear noves artesanal dia, i això els clients ho valoren», Al voltant dun 50% dels crois- és seva, Europastry hi ha invertit variants dun mateix producte explica Jordi Caballero, director sants i altres productes dalta més de 60 milions deuros. pensant en la variabilitat geogràfi- Els números dEuropastry tècnic i cap dI+D. gamma que surten de Sarral ani- Actualment consta de tres naus ca dels gustos. «No és el mateix elimpressionen. La firma, que va Un cop consolidat el negoci del ran destinats a comerços a les- que sumen 17.700 m2, i que gust dels clients de Madrid als da-obtenir una facturació de 389 pa gourmet, lempresa vol esten- tranger, a països com ara donen feina a 330 treballadors, quí», explica Caballero.milions el 2012 (un 2,3% més que dre la mateixa pauta al catàleg de Alemanya, Holanda, els Estatslany anterior), compta amb 2.800treballadors, 10 centres de pro- dolços. La idea és crear, com en el cas del pa, una línia dalt nivell que Units, Singapur i Corea del Sud. Fins i tot a França, el país del crois- FITXA TÈCNICAducció a Espanya i Portugal, i sequipari en qualitat als produc- sant. «Aquesta és una prova de la Nom: Europastryexporta un 45% del volum de pro- tes artesanals. I aquest és lobjectiu qualitat que hem assolit i un Activitat: producció de massa de pa i brioixeria congeladaducció a una vintena de països del que persegueix la milionària suport al compromís de la com- Any de la fundació: 1984món. Només a Vallmoll, la fàbrica inversió que sha fet a Sarral. Com panyia per la innovació», destaca-més important del grup i la més en el cas de les línies de pa prè- va fa no gaires dies el president Treballadors: 2.800 (tot el grup)gran dEspanya (ocupa sis camps mium, aquesta nova línia «replica executiu dEuropastry, Jordi Facturació 2012: 389 milions d’eurosde futbol); la companyia produeix de forma industrial el treball que Gallés, durant una visita a la plan-cada dia 1,2 milions de pans, entre es fa de manera artesanal als obra- ta del president de la Generalitat,
  • 6. 06 Març 2013 ACTUALITAT Conjuntura La ‘rusodependencia’ La pitjor conjuntura económica de Tarragona dels últims 10 anys Indicadors molt negatius en l’informe Rusia toma protagonismo en la economía de Tarragona trimestral de les cambres de comerç gracias al turismo y a las importaciones de petróleo REDACCIÓ / VALLS conclusió de linforme que ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA «el 53,24% daquests aturats La URV i les cambres de són de llarga durada». EnLa rusodependencia de la econo- comerç de la demarcació àmbit territorial, els efectesmía de Tarragona se acentuó van presentar el que consi- daquesta destrucció docu-durante todo el 2012. Además deren linforme de conjuntu- u pació arriben a les deudel enorme impacto del turismo ra econòmica més pessimis- comarques, tot i que «enruso en la Costa Daurada, su des- ta de la darrera dècada. menys mesura al Baix Camp itino predilecto en España con cre- Lestudi, que elaboren tri- el Tarragonès».cimientos anuales cercanos al mestralment des del 2005, s Un altra conclusió és que30%, Rusia se ha convertido en el correspon al 4t trimestre del «la variació dels preus no esprincipal vendedor de crudo para 2012 i tots els indicadors correspon amb la davalladasu transformación en el polo c són negatius, a excepció del de la demanda, sinó ambpetroquímico de Tarragona –el turisme i el comerç exterior. r laugment de taxes i impos-más potente del sur de Europa-, La caiguda del nombre dem- tos, que es paralitza elpor encima de los países del s La inestabilidad en el norte de África hace virar hacia Rusia las importacio- preses i, sobretot, de les novembre i el desembre pernorte de África, sacudidos por nes de petróleo. societats anònimes són s contenir els preus dels pro-convulsiones sociales internas, aspectes molt negatius. De ductes energètics com aaunque Libia se mantiene en «El 80% de las exportaciones el fuerte déficit comercial deri- cara a les perspectives den- mesura de política econòmi-segunda posición y Argelia en la e se hacen a Europa; es lo más vado de las transacciones del guany, els responsables de ca per frenar la repercussióquinta. Entre los dos primeros fácil por proximidad, pero tam- petróleo (compramos 75 millo- lestudi confessen que man- o de lincrement de lIPC en elpaíses suman una cuarta parte bién la competencia es feroz. nes de toneladas de combustible tenir les xifres ja esdevindrà conjunt de lexercici».de las compras de Tarragona Rusia, al igual que Asia, supone y vendemos 51,5), el saldo tot un repte. Pel que fa al comerç exte-(26,6 millones). una fuente de oportunidades exportador es positivo con datos rior, linforme alerta que «tot por el sello de calidad de los pro- esperanzadores para la maqui- Linforme considera que i que manté els seus nivells Según el último informe ductos europeos, pero requiere naría y bienes de equipo, «fruto leconomia de la demarcaciórecién elaborado por las inversión y tenacidad a medio del esfuerzo por diversificar e va entrar durant el quart tri-Cámaras de Comercio de plazo; los mercados menos satu- internacionalizarse de las gran- mestre de lany passat en una El turisme i el comerçTarragona, Reus, Tortosa y rados, por ejemplo el continen- des empresas y pymes de ‘deriva crítica’, tot i el bonValls, el gigante ruso se lleva ya te africano, necesitan importar y Tarragona». exercici turístic. Com a indi- exterior, únics signesmás del 14% de todas las impor- dejan mayores márgenes en los Las materias plásticas (28,8 cadors daquesta diagnosi, positius. La destrucciótaciones de Tarragona, lo que se precios», explican fuentes came- millones de euros), combusti- linforme destaca que eltraduce en 1.662 millones de rales. Los países que más com- bles (26,5) y los productos quí- nombre docupats ha dismi- d’empreses i ocupació,euros de un total de 11.876 (las pran a Tarragona son Francia micos orgánicos (14) son los nuït, en dades interanuals,compras subieron un 4,6% res- (16,5 millones, frente a importa- productos que más exporta en 18.000 persones, cosa que els pitjors indicadorspecto a 2011). El saldo comer- ciones de 7,5), Italia (14,8 y 3,7 Tarragona y suman casi 70 significa un 5,79% dels exis-cial de la economía tarraconen- millones, respectivamente) y millones de euros. La importa- tents fa un any. Aquest des- dactivitat, decau en el seuse, cuyos grandes números están Alemania (14,2 frente a 10,1). ción de esas materias, antes de cens de locupació sha pro- ritme daugment».estrechamente ligados a las Los Países Bajos son el cuarto su transformación, supone un duït en tots els sectors, però A tall de conclusió, linfor-necesidades de materias primas mejor cliente con una factura de desembolso de 63,4 millones en molt significativament en la me conclou que «entrem en(los combustibles y productos 7,3 millones (venden a el caso de los combustibles; 12,8 indústria i els serveis. La con- un període complicat.químicos orgánicos suponen el Tarragona por 3,9 millones). por los productos químicos seqüència ha estat un fort Mentre no es puguin donar70% de los productos más Rusia no aparece en el listado de orgánicos; y 4,3 por las materias increment de latur que, per els impulsos necessaris perimportados) del clúster petro- nuestros 12 clientes VIP. plásticas. En total, 80,5 millones, primer cop des que hi ha dinamitzar lactivitat produc-químico, sigue siendo negativo, En toneladas, más de un ter- lo que explica en buena parte estadístiques, ha superat les tiva, leconomia mostraràpese al buen comportamiento cio de toda la mercancía que un déficit comercial endémico, 100.000 persones a la demar- una atonia preocupant,de las exportaciones, que se entra en Catalunya lo hace a tra- aunque se puede observar la cació, amb una taxa que enquistada més en desajustsmantienen en línea ascendente vés de Tarragona, lo que tiende plusvalía que generan los plásti- supera el 25% dels actius. estructurals que no pas con-(4%) hasta los 7.427 millones. a distorsionar las cifras. Salvando cos. Especialment sagnant és la junturals».
  • 7. 2013 Març 07 PUBLICITAT
  • 8. 08 Març 2013 ACTUALITAT Internacionalització El somni americà Pendents dun nou Lagència catalana ACC1Ó col·labora amb una setantena de projectes empresarials que volen obrir mercat als Estats Units conveni fiscal ORIOL MARGALEF / TARRAGONA Després de dos anys de negociacions, els governsRepresenta el 25% de la pro- creuar lAtlàntic i viure el somni A dels Estats Units i Espanyaducció mundial, el 16% de les americà. De fet, amb les grans van firmar el passat mes deimportacions globals i hi con- multinacionals BBVA, ACS i gener un conveni per evitarviuen 310 milions de consumi- OHL al capdavant, el país dels , la doble imposició en lesdors amb un PIB per càpita de gratacels ja és el primer destí inversions que fan empre-fins a 49.000 dòlars (37.165 dinversió fora de la Unió ses dels dos països, una fis-euros). Els Estats Units són un n Europea. Des duna oficina a calitat que resta competitivi-mercat competit però amb molt Nova York, lagència del Govern tat als interessos de lesde potencial, un fet que, en un ACC1Ó col·labora amb una dues bandes de lAtlàntic.context de forta davallada del setantena de projectes dim- Lactual conveni, firmat lanyconsum intern a Espanya, esti- plantació, entre les quals hi ha 1990, penalitza tributària-mula cada cop més empreses empreses com ara Quercus, de ment la repatriació dels divi-catalanes a preparar-se per Reus. dends que generen les inver- L’empresa de Reus Quercus, dedicada a tecnologia de gestió vial i del tràn- sions. Així, només una quar- sit, es planteja l’assalt als Estats Units. ta part de la inversió ameri- cana a Espanya arriba direc- Integrant a milions de nous vin- estàndards és gairebé impossible, tament. La majoria dempre- guts, donant-los una oportunitat però a Catalunya hi ha empreses ses fan servir tercers paï- per créixer, els Estats Units van que tenen un alt nivell tecnològic sos, com ara Holanda o convertir-se ja fa un segle en la i poden oferir-los coses interes- Luxemburg, on tenen millors primera potència del món. A sants», explica. condicions fiscals. De la Quercus, empresa especialitzada Barreneche recomana a les mateixa manera, les filials en tecnologia per a la gestió del empreses en dificultats que no americanes dempreses trànsit, seguretat vial i aparca- busquin la solució dels seus mals espanyoles han de pagar ments, ja fa tres anys que es pre- en lexportació, com una sortida a una retenció del 10% quan paren per provar sort al país de la desesperada, i menys encara als volen enviar beneficis. Tot i les oportunitats. Lempresa, fun- Estats Units, perquè el retorn de això, el conveni tardarà dada el 1999 i amb un volum de la inversió no és segur i gairebé encara mesos a ser aplicat, facturació duns quatre milions sempre va per llarg. «Les empre- perquè abans ha de ser rati- deuros, va començar a exportar ses que vulguin apostar per ficat pels parlaments dels la seva tecnologia lany 2005 i el aquest mercat han de tenir clar el Estats Units i Espanya. 2010 va obrir una filial a Brasil. finançament a llarg termini. Això Laugment de les exportacions ha no és arribar i moldre, porta aconseguit compensar la caiguda temps de contactes, de networ- versitats més prestigioses del de clients a Espanya i, de fet, les king, danàlisi legal, dadaptar els món, i que capitalitza una tercera vendes han seguit creixent tot i la teus productes i certificar-los. Cal part de les inversions en I+D al crisi. Ara fa uns mesos va crear fomentar la relació win to win, món. «Els ensenyen a ser creatius Quercus USA, la seva filial a lestat buscar un soci de confiança que i competitius des de lescola: ho de New Jersey. monitoritzi la inversió i maximitzi porten a lADN», afirma «Portem tres o quatre anys visi- el coneixement. I tot plegat sha Barreneche. Lexigència dadap- tant fires del sector als Estats de treballar molt», afirma tació és màxima, i implica des de Units i hem certificat els nostres Barreneche. crear nous formats de producte productes de manera específica. pensats en clients americans — Ara estem pendents dels visats. A més grans per norma general que diferència dEuropa, lús de lec- Un dels aspectes el sector de la moda i lalimenta- tors de matrícules és relativament ri— fins a tenir uns webs orientats baix en aquell país, i pensem que claus per tenir èxit en exclusivament al mercat americà, hi ha molt camp per córrer en o a donar una resposta ràpida àmbit comercial», explica Albert el mercat americà és davant dels clients. Górriz, director general de Durant els últims anys grans Quercus USA. Arribats a aquest sintonitzar amb empreses espanyoles han aconse- punt, i a través duna extensa guit penetrar amb força al mercat agenda de contactes, ACC1Ó aju- la mentalitat americà i, de fet, firmes energèti- darà lempresa a cercar clients innovadora del país ques com ara Iberdrola i Acciona potencials a diferents estats. El shan situat entre els cinc princi- pla de lempresa (amb 25 treba- pals operadors per megawatts lladors a Reus) és agafar personal Menys de la meitat de les (MW) instal·lats als Estats Units. local en una segona fase i créixer empreses que truquen a la porta Actualment hi ha unes 300 cap a loest en un parell danys. dACC1Ó ja tenen decidit empreses espanyoles implantades Lagència del Govern té quatre implantar-se als Estats Units, com als Estats Units i la inversió sha oficines als Estats Units és el cas de Quercus. La majoria duplicat en relació a lany 2007. (Washington, Nova York, Miami i només volen tantejar el mercat. Per sectors, segons ICEX, els pro- Silicon Valley). Clara Barreneche «Els fem estudis a mida. Des de ductes espanyols que més interès dirigeix la de Nova York i fa pocs lanàlisi del producte a la com- han despertat entre els consumi- dies va ser a Tarragona entrevis- petència i el marc legal que es tro- dors de la primera potència mun- tant-se amb Quercus, entre altres. baran. Els busquem inversors, dial destaquen els agroalimenta- «Els Estats Units són un mercat partners, socis financers...», expli- ris, els béns de consum, els béns gran, sofisticat, dinàmic i molt ca Barreneche. dalt contingut tecnològic, les competit, on hi ha molta capaci- Un dels aspectes claus per tenir infraestructures, la biotecnologia, tat de compra i es valora molt la èxit al mercat americà és sintonit- el sector financer, les energies innovació, el valor afegit dels pro- zar amb la mentalitat innovadora renovables i el sector mediam- ductes. Entrar amb productes dun país que té 15 de les 20 uni- biental.
  • 9. 2013 Març 09 ACTUALITAT Formació Els titulats d’FP estan menys exposats a l’atur REDACCIÓ / REUS ven treballant —han passat del la xifra passa del 52,9% el 2011 a 30,47% en lestudi de 2011 al un 54,4% el 2012.Els titulats densenyaments 31,27% en lestudi de 2012—. Linforme també analitza el grauprofessionals de 2011 estan Lestudi també destaca la crei- de correspondència entre els estu-menys exposats a latur que la xent presència de persones gra- dis realitzats i la feina segons elmitjana de joves d’entre 16 i o duades més grans de 25 anys — nivell formatiu i segons el gènere.24 anys. És la principal conclu- que és ja un 26,16% del total a la Es pot concloure que les personessió de lestudi dInserció demarcació— i que tenen una graduades sadapten millor a lesLaboral dels Ensenyamen ts n taxa datur del 16,94%, inferior a la feines tot i que no concordin ple- Presentació del programa a l’Ajuntament de Tarragona.Professionals del 2012. mitjana catalana, que és del nament amb lespecialitat concre- 22,16%. Aquest fet posa de mani- ta que han estudiat. La percepció Linforme, que es va presentar a fest linterès creixent de la pobla- de la correspondència entre la Tarragona busca sinergies entrela Cambra de Comerç de Reus, va ció adulta a retornar al sistema feina i els estudis realitzats és delanalitzar la situació laboral de educatiu aprofitant les oportuni- 73,39% en els titulats de grau els joves autòctons i els xinesos2.845 persones graduades lany tats que ofereixen les estratègies mitjà, i del 71,99% en els titulats de LAjuntament de Tarragona, a través de Tarragona2011 a Tarragona. Un 15,01% de del sistema per continuar la seva grau superior. Impulsa, i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han unitles persones graduades el 2011 a la qualificació professional. Cal destacar també que sha esforços per impulsar un pla pilot, pioner a lEstat, que pre-demarcació de Tarragona buscava També es posa de relleu les- incrementat lemprenedoria entre tén potenciar el talent emprenedor creant vincles entrefeina (15,60% a Catalunya), una tratègia adaptativa dels graduats els graduats. La mitjana global del estudiants xinesos i joves del territori. El programaxifra que contrasta amb la mitjana en ensenyaments professionals res- treball per compte propi en els Sinergies, que compta també amb el suport de ladel 50,12% de joves entre 16 i 24 pecte de les èpoques de bonança, ensenyaments professionals se Diputació de Tarragona i la Casa Àsia, és una iniciativa queanys en situació datur. Per nivells atès que cada cop més recorren a situa en un 4,44%, mentre que combina activitats culturals i formatives amb lobjectiu dede titulació, el percentatge de les la prolongació dels estudis. lany anterior va ser del 2,8%, al crear vincles entre joves autòctons i xinesos, perquè explo-persones graduades en grau mitjà Lestudi mostra que, aquest any, territori. També es posa de mani- rin conjuntament les possibilitats didees de negoci basadesque cerquen feina és del 14,43% i globalment es manté al voltant del fest que les dues causes majorità- en sectors econòmics clau dambdós mercats. Ja sha obertel dels graduats en grau superior 43,5% el nombre de graduats en ries per no trobar feina són la la convocatòria per seleccionar els 15 joves catalans —den-del 18,28%. Shan incrementat FP que ha decidit ampliar la seva manca dofertes laborals adequa- tre 18 i 30 anys— i els 15 estudiants xinesos a Tarragonalleugerament els titulats de forma- qualificació professional i ha conti- des a la formació, en el cas dels gra- que participaran de manera gratuïta en aquest programació professional que, nou mesos nuat estudiant. Es nota un incre- duats superiors, i la manca dexpe- entre els mesos dabril i juny.després dacabar els estudis, esta- ment en els titulats de GM, en què riència, en especial a grau mitjà.
  • 10. 10 Març 2013 PORT Tràfics Lideratge gra a graEl transport de cereals creix un 17% en un any al Port de Tarragona, que busca nous clients per ampliar el negoci ORIOL MARGALEF / TARRAGONAQuan no plou i fa falta, els page-sos pateixen per la collita. Però per Un anya un port importador com el deTarragona, la sequera al camp complicatespanyol presagia gairebé semprebones notícies, almenys des del El Port de Tarragona vapunt de vista de lactivitat als registrar el 2012 un augmentmolls. A través de la terminal tarra- de tràfics del 4,2% (34 milionsgonina entra gran part del cereal e de tones, en total) i va generarque es fa servir per a lengreix da- uns beneficis d11 milionsnimals a Espanya, i la demanda deuros, dels quals un 60% esdaquest producte a lestrangera destinaran a noves inversions.creix quan la collita al camp espa- Les previsions per a aquestnyol no és suficient. Lany passat, 2013 no són pas millors i, dela producció espanyola va baixar fet, lactivitat portuària segurun 28% a causa de la falta de plu- que notarà a la tardor latura-ges i això va fer créixer un 17% da per manteniment a la refi-lentrada de cereal a través del neria. Repsol és el principalport de Tarragona, fins als 5,2 La concessionària SITASA pot emmagatzemar 400.000 tones al port i 200.000 més en dipòsits de l’entorn. client en volum (hidrocarbursmilions de tones. Tarragona és per a la seva transformació)líder en aquest tipus de transport quilos són pinsos per alimentar que tenen les instal·lacionsmarítim a lEstat espanyol, i les granges de Tarragona, Lleida i portuàries. Les principalsperspectives són de creixement. El Port és líder a Aragó, i la resta es destina a con- Una tercera part de accions comercials es dirigi- sum humà. «Gairebé la meitat ran enguany a Orient Mitjà, Més enllà de com sigui la colli- Espanya en cereals del porc i el pollastre que es fa a la importació de Turquia, el nord dÀfrica ita de cada any, el president de Espanya es cria a Lleida i a Amèrica del Sud.lAutoritat Portuària, Josep i espera créixer Aragó, que són al nostre hinter- cereals que necessitaAndreu, està convençut que hi land», explica Joan Marc Papió, començarà a construir enguany.ha marge perquè el port seguei- en exportacions director general de SITASA. l’Estat passa pel Port El port i les empreses que hixi incrementant i consolidant el Lempresa té capacitat per operen estudien també fer servirseu lideratge en transport de càrniques guardar 400.000 tones de cereal de Tarragona el ferrocarril com a alternativa alcereals. Les grans corporacions al port, i encara, 200.000 més en transport amb camió per fer arri-agroalimentàries catalanes i dipòsits a fora. En els últims vuit bar els cereals al sector agroali-espanyoles —Guissona, Vall nyol produeix entre 18 i 22 anys ha invertit més de 30 excepcional autoritza els mentari dOsona i la Segarra. DeCompanys, Nanta— són molt milions de tones de cereals, però milions deuros amb lobjectiu camions que treballen amb nou, però, la infraestructura éscompetitives en àmbit interna- la demanda interior sempre dampliar i modernitzar les ins- referència a una gran central un problema.cional, i estan augmentant la senfila entre els 28 i els 32 tal·lacions. Actualment té meca- logística (com el port) a des- «El consum de carn de porcproducció de carn per a expor- milions de tones. Una tercera nitzats els sistemes destiba i plaçar-se amb un sobrepès limi- no ha notat una davallada tantació. «És un tràfic subjecte a part daquesta diferència entra a desestiba, i no necessita vehicles tat en un radi màxim de 150 important com altres. Linterèsgrans fluctuacions, però el Port Espanya pel Port de Tarragona. de transport rodat. Precisament, quilòmetres. per enviar trens carregats deestà ben posicionat i té una gran La majoria del cereal que els vai- el port espera captar part del trà- En aquest context, la construc- pinso des del port és alt perexperiència. La nostra perspecti- xells descarreguen als molls fic de cereals que ara per ara ció de lA-27 (Tarragona- ambdues parts. La línia, però,va és créixer en paral·lel a laug- tarragonins ve dUcraïna, de entra a Espanya amb camió, a Montblanc-Lleida), una obra del suporta combois de més dement de la demanda», explica Rússia i de Romania. La conces- través dels Pirineus. «Els costos govern central que pateix un cinc vagons, i a més, Vic no téAndreu. De fet, puntualment i sionària Silos de Tarragona SA, del transport per carretera retard espectacular, sha tornat un moll de descàrrega habili-en anys dalta activitat, com el SITASA, en mou gairebé la mei- segueixen augmentan», afirma encara més prioritària des de tat. Shauria de crear lestructu-2012, les instal·lacions portuà- tat (2,2 milions de tones i 20 Andreu. LAutoritat Portuària lòptica portuària —juntament ra necessària i està per veure siries es queden petites. milions deuros de facturació confia a treure suc amb una amb el tercer fil ferroviari, que ja es pot amortitzar», afirma En anys normals, lEstat espa- lany passat). Nou de cada deu nova normativa que de forma té lok del govern central i es Andreu. REDACCIÓ / TARRAGONA El Port de Tarragona El Port de Tarragona manté la tònica dels durant el gener ha augmentatcomença lany mantenint ellideratge a lEstat i en el diversos tràfics durant el mes de gener un 280,4% en exportació. El Port de Tarragona esMediterrani en moviment da- marca ara com un dels seusgroalimentaris: concretament, 2012 amb més de 5 milions de El moviment de pasta de gia de diversificació de tràfics. principals objectius mantenirels cereals i les seves farines tones dagroalimentaris mogu- paper segueix a lalça, la qual Lanomenat tràfic Ro-Ro és un la diversificació de tràfics percontinuen el seu ritme de crei- des, el Port de Tarragona es cosa demostra lesforç del Port mitjà de transport de merca- tal de contribuir al lideratgexement. En aquest primer mes consolida com el segon port de Tarragona per adaptar-se a deries: una plataforma per econòmic de les comarquesde lany, el Port ha mogut més important de lEstat en les situacions canviants del transportar camions carregats de Tarragona i Catalunya dins319.416 tones de blat de moro sòlids a lloure, i el primer port mercat i la seva aposta ferma de mercaderies. Amb aquest del panorama europeu. La(+316%), 70.145 tones de en tràfic dagroalimentaris del per la diversificació de la tipo- tipus de tràfic sestalvien vocació internacional del Portmelca (2.198%) i 37.195 Mediterrani. logia de mercaderies. En recursos energètics, temps i es busca consolidar els índexs(+100%). Aquestes xifres El Port de Tarragona aposta aquest sentit, el tràfic de pasta potencia leconomia descala, dexportació del teixit empre-posen de manifest la capacitat per atendre diferents perfils de paper ha augmentat un a la vegada que sestalvia den- sarial del territori, sobretotde contractació dels clients de clients relacionats amb el 6,9% respecte del gener de sitat de tràfic rodat per les envers els mercats asiàtics, perdel Port de Tarragona i lade- sector siderometal·lúrgic, el lany anterior. carreteres i sestimula la proxi- tal de convertir-se en la novaquació de les instal·lacions del tràfic de productes siderúrgics El tràfic rodat és també una mitat entre els ports de làrea porta dentrada i de sortida dePort i loperativa que en con- ha augmentat un 28,7% res- nova aposta del Port de dinfluència. El tràfic rodat mercaderies a la Mediterrà-solida el lideratge. Al llarg del pecte del mateix mes del 2012. Tarragona en aquesta estratè- manté el seu creixement: nia.
  • 11. 12 Març 2013 ESPECIAL NUTRICIÓ Taula rodona La nutrició aguanta el tipus Les principals empreses del clúster de Reus mantenen els seus volums de negoci adaptant-se als efectes de la crisi en els hàbits dels consumidors Les exportacions, la compe- titivitat i les estructures sane- jades són els complements que han aportat les empreses del sector de la nutrició de Reus a un avantatge biologi- coeconòmic: per molta crisi s que hi hagi, les persones han de continuar menjant. Però el sector ha demostrat capacitat dadaptació als canvis de a tendència dels consumidors que ha comportat la crisi. Tot i la màxima que assegu- ra que en èpoques difícils els consumidors retallen en tot tret d’en lalimentació i en la salut, lúltim informe de Nielsen revela que les vendes de productes bàsics van caure el 2012 a lEstat espanyol. Un indicador que apareix per pri- mer cop en les últimes dèca- des. És una demostració més del nivell de profunditat que està assolint aquesta crisi i que suposa una amenaça per un Foto: Xavi Jurío La taula rodona d’Indicador d’Economia es va cele- sector, el de la nutrició, que brar a les instal·lacions de firaReus, al Tecnoparc. fins ara no ha patit les sotra- gades que shan hagut da- frontar en altres àmbits de le- conomia. DANI REVENGA / REUS Les empreses del clúster de la nutrició de Reus, però, no han hagut dafrontar caigudes La reivindicació dràstiques en els seus volums de la fortalesa de negoci, cosa que no vol dir que la crisi no els hagi afectat obligant-les a adaptar algunes L’ Indicador d’Economia va convocar en una taula rodo- de les seves dinàmiques. En na els principals representants del clúster de la nutrició de general, aquestes empreses Reus. Empreses, Ajuntament i el món de la investigació, m coincideixen que no hi hagut representat pel Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, van coin- u una caiguda generalitzada de cidir en el fet que el sector està aguantant el tipus. Una forta- la demanda. On sí que shan notat baixades significatives és lesa que es converteix en reivindicació de cara que el terri- i en els preus. Joaquim Maria tori reconegui l’activitat agroalimentària com allò que és Barriach, director general de objectivament: un dels motors més importants del La Morella Nuts, va alertar de PIB de les nostres comarques i un dels les conseqüències: «Si la gran que millor han resistit la crisi. a distribució ajusta preus, això acaba tenint conseqüències en la qualitat. La guerra de preus ha obligat que algunes marques amb prestigi hagin hagut de fer renúncies en ter- mes de qualitat. I aquí tenim un problema que és legal, i també ètic, tot i que les nos- tres empreses són honestes i la crisi ens esperona a fer les coses millor». Josep Moragas, director comercial de Unió Corporació Alimentària, va posar com a exemple un pro- ducte com loli: «Shan abai- xat molt els preus per fer front a la davallada en el poder adquisitiu mitjà del consumidor. Tot i això, el nostre producte és de qualitat
  • 12. 2013 Març 13 ESPECIAL NUTRICIÓ Taula rodona ha perdut interès per la ara té una estabilitat enveja- podem tenir la mateixa quota nivells devastadors que ha tin- marca; això, juntament amb el ble». de mercat assumint una certa gut a altres sectors: el saneja-Les marques creixement de latur i les davallada dels marges comer- ment. «Arribar fins aquí ha mesures de pressió fiscal de Empreses més competitives cials, però, gràcies a aquestes estat possible, en part, peri la qualitat perden ladministració, ha tingut un On sí que hi ha hagut efec- reformes internes, estem molt haver mantingut el cap fredterreny i obliguen efecte sobre els marges comer- cials». Un altre element que tes clars de la crisi és en el si de les empreses i en la seva ben preparats per créixer quan arribi la revifada de l’e- durant els anys de la disbauxa. Tenir unes estructures saneja-les empreses ha incidit en aquest àmbit dels manera de treballar. El pri- conomia». des, enlloc dhaver-nos llançat marges el va aportar Joan mer, en mirar cada cop més a Joan Escoda va afegir un a operacions especulatives, haa adaptar-se Escola, director general de lexterior. Les empreses coin- altre requisit previ que tenien estat molt important per resis- lempresa del mateix nom, cideixen que la crisi ara aquestes empreses perquè no tir millor tot el que està pas- que va explicar que «lincre- mateix és una fenomen emi- els hagi afectat la crisi amb els sant», va argumentar Escoda.i té un públic molt fidel: ho ment de preus de les matèries nentment espanyol i, ennotem una mica però ens primeres, en particular en el menor mesura, europeu. Peròdefensem». sector dels cereals i els fruits hi ha mercats amb creixe- LES EMPRESES DEL CLÚSTER DE LA NUTRICIÓ Dins la tònica general de secs, ens ha reduït els marges ments molt grans a Àsia, Àfri-manteniment de la demanda, de negoci». ca i els països llatinoameri-un altre efecte de la crisi el cans. ANDREU LA MORELLAtrobem en làmbit dels carnis. Laltre efecte de la crisi ésAndreu Pintaluba, de lempre- La demanda un gir cap a la competitivitat PINTALUBA NUTSsa Pintaluba, va explicar que de les empreses. Xavier Andreu Pintaluba S.A. va La Morella Nuts comença a«el consumidor manté la seva es manté, Martínez té clar que el camí és néixer lany 1978 i és la fabricar derivats de la fruita secanecessitat de consumir proteï- «reduir costos, ser més flexi-nes dorigen animal, però, en però la caiguda bles i competitius gràcies a la capçalera del Grup el 1986 a Falset. El 1991, sins-alguns casos, canvia a carns inversió en tecnologia i lin- Pintaluba, que formen un tal·len a Castellvell del Camp, onmés barates: de la vedella, al de preus afecta crement de la productivitat. total de 12 empreses. Es introdueixen nous processos deporc o laviram, o fins i tot als Les empreses que han fet elsous». Xavier Martínez, direc- els marges deures en aquests camps dediquen a la fabricació i caramel·lització i nous produc- comercialització dadditius tes com el xocolatejat, les cre-tor general de Go Fruselva, aguanten i en sortiran reforça-està dacord que «la capacitat Tot i aquests efectes col·late- des». Pepe Jofré hi està da- per a la nutrició animal. mes i els pralinés. Lany 2000de compra dels espanyols ha rals de la crisi, les empreses cord: «Hi ha moltes coses que També treballen en el camp obren fàbrica a Reus. El 2005minvat i, per això, es priorit- del clúster de nutrició de Reus no es miraven amb tant de dels medicaments per a la aposten per la investigació i elszen productes més econò- que van prendre part a la detall abans de la crisi. Amb la sanitat, dins del mateix aliments funcionals des dunmics». taula rodona organitzada per millora dels nostres processos, àmbit animal. Lempresa laboratori propi. El 2012 entren La priorització del factor lIndicador dEconomia vanpreu ha comportat un altre coincidir que, en general, els exporta a més de 45 països al grup suís Barry Callebaut, unfenomen: lascens de les mar- seus volums shan mantingut. i té filials pròpies al Brasil, dels líders mundials en elabora-ques blanques, en detriment Una tònica que el regidor Lexportació Argentina, Portugal i Líbia. ció de cacau i xocolata.de les marques tradicionals, dInnovació, Economia iamb més prestigi i una relació Empresa de lAjuntament de i la competitivitat, Andreu Pintaluba, S.A. té Actualment, La Morella Nutsclara amb la qualitat, però Reus, Marc Arza, va atribuir al 101 treballadors i lany 2012 compta amb 100 treballadors imés cares. Pepe Jofré, gerent fet que «el clúster de nutrició antídots del sector va facturar 134 milions d’eu- distribueix els seus productesde Laboratoris Serra Pàmies, de Reus és un sector madur,considera que «el consumidor en èpoques de creixement: no contra la crisi ros. Són un dels proveïdors per tot Europa, Àsia, Amèrica del més importants a Espanya i Sud i Àfrica, amb una facturacióes mira el preu més que mai i tenia els índexs daltres, però Europa de productes per a anual dentre 35 i 40 milions lalimentació animal. deuros. UNIÓ CORPORACIÓ LABORATORIS JOAN INDUSTRIAS GO ALIMENTÀRIA SERRA PAMIES ESCODA S.A. RODRÍGUEZ FRUSELVA Es forma lany 1942 gràcies Laboratoris Serra Pamies Joan Escoda S.A. és una Neix el 1932 dedicada a la GO FRUSELVA va nàixer el a la fusió de diverses coope- neix el 1885, de la mà dAntoni empresa de serveis de Reus fabricació i comercialització 1999 com a filial del grup aus- ratives. Actualment, en són Serra Pàmies, farmacèutic reu- que es troba en la tercera de caramels, torrons i gale- tríac Pago, i des del 2007 és més de 90, la majoria de la senc. En els seus inicis, ses- generació familiar. Des de tes. El grup aplega marques una empresa co-manufacturer demarcació de Tarragona, pecialitza en la producció dex- 1961, cobreixen les neces- diverses entre les quals hi ha que treballa per a les principals però també de Lleida, Terol, tractes de plantes medicinals. sitats de manipulació de Virginias, la principal, i marques nacionals i internacio- Castelló i les Balears. Els anys 20 obtenen entre dal- diverses empreses del sec- Virginias Fred, dedicada a la nals de sucs i aliments infan- Produeixen fruita seca, vi, oli i tres, la llicència per produir tor de la fruita seca de la distribució daliments conge- tils, tant convencionals com fruita fresca, tant per a clients Aspirina. El 1973, lempresa zona. Les seves activitats lats i dels gelats Frigo. En orgànics, amb els formats de industrials com per al consu- canvia de propietat i gerència, principals són el pelatge, la lactualitat dóna feina a 250 vidre i pouch, un tipus denvàs midor final. Tenen 50 mar- liderada per Josep Maria Jofré selecció i la industrialització persones, 400 en temporada flexible innovador. Expoorten a ques registrades i 3 patents, i Duch. Compromesos en la dametlles, avellanes i alta. A començaments dels a més de 15 països, com els seus productes estan investigació, desenvolupament, altres tipus de fruita seca. 90 es van avançar a la legis- França, Alemanya, UK, Rússia, emparats per diverses DO. fabricació i distribució de pro- Joan Escoda S.A. té una lació sobre la fabricació de Brasil, USA i Xina. El mercat Lany 2012 van facturar 46 ductes per a millorar el benes- altra línia de negoci amb una dolços sense sucre i actual- exterior actualment suposa el milions deuros, més del 65% tar de les persones en els fàbrica de begudes vegetals ment són líders en aquest 65% de la seva facturació. La dels quals vénen de lexporta- camps de la salut, bellesa i i aliments instantanis a segment amb una quota de internacionalització i el canvi de ció, sobretot a Europa i a nutrició, tant a nivell nacional València. Tenen una factura- mercat del 43% a Espanya i model de negoci han permès Amèrica. La seva plantilla és com internacional. Actualment ció anual d1,7 milions deu- del 55% a Catalunya. La seva que lempresa hagi passat de de 143 persones, i s’hi inclou estan presents a més de 40 ros i una vintena de treballa- facturació ascendeix a 42 39 empleats lany 2007 a 150 un departament dR+D+I. països de tot el món. dors. milions deuros. actualment.
  • 13. 14 Març 2013 ESPECIAL NUTRICIÓ Taula rodona Exportar: qüestió de tradició La manca de crèdit, obstacle El clúster de nutrició treu rendiment als mercats oberts abans de la també per a la internacionalització crisi per compensar el mal moment dels mercats domèstics La sequera creditícia és el DANI REVENGA / REUS ció exportadora de les empreses des en tetra brick i vam mantenir principal problema que han da- reusenques, una vocació «que no el lideratge durant uns anys. Ara frontar les empreses del clústerDes que va començar la crisi, té tothom, i que no es pot incul- ho fa tothom. Si no tens la capa- Les elevades de la nutrició a lhora de planifi-leconomia catalana viu immer- car de la nit al dia: és una sort citat danar innovant i seguint les car un projecte dexportació. «Elsa en langoixant conjuntura haver tingut aquesta inquietud tendències, estàs perdut. I això exigències europees nostre és un sector molt intensiudexportar per necessitat i amb r en el passat». Josep Moragas, comporta un esforç molt impor- en seguretat donen en capital. Qualsevol inversió perpoc marge per a lerror i el dUnió Corporació Alimentària, tant. Sha de vetllar per ser líder, entrar en un mercat nou reque-retorn en forma de beneficis. en busca les arrels: «El Reus-París- marcar la pauta en el teu nínxol». valor afegit en reix inversions i el retorn és aDos mals companys de viatge Londres, lexportació de licors, Tot i les garanties que dóna llarg termini», argumenta Pepeper un camí difícil i ple dobsta- després la fruita seca... Al nostre tenir mercats conquerits a lhora altres zones Jofré, gerent de Laboratoriscles. Les empreses del sector sector i al nostre entorn, lexpor- dincrementar exportacions, Serra Pàmies. Joaquim Mariade la nutrició de Reus ho saben. tació ha estat una actitud, i la dels Xavier Martínez, director general a més, hem multiplicat per 10 les Barriach afegeix lelement delsAmb la crisi, han potenciat les últims anys és fruit duna trajectò- de Go Fruselva, no subestima les vendes. I això ha estat gràcies a greuges comparatius entre lesexportacions, però lestratègia ria prèvia». virtuts de la necessitat en un lexportació», explica Martínez. pimes i les grans multinacionals:no hauria estat possible sense s Joan Escoda posa èmfasi en la moment crític com a gran motor «La pime ha de treballar ambla feina dobrir mercats que va dificultat del procés: «tots els mer- de lexportació: «Estar entre la La garantia i el valor afegit tipus del 6-7%, mentre que lescomençar fa dècades i que és cats tenen prou maduresa com vida i la mort ens fa créixer. La La pregunta que es fa qualsevol grans multinacionals ho fan auna tradició. perquè quan hi arribis ja nhi hagi nostra empresa tenia 39 treballa- exportador és: on són les millors l1,5% amb recursos sense una part important que estigui dors i en 5 anys hem arribat a 150; oportunitats? La resposta depèn límits. Això posa les coses molt «Exportar és una assignatura difí- coberta. Per entrar-hi, has dinno- molt del producte, del moment difícils a les pimes». Joancil i la supera poca gent. Has de var, tenir un producte específic o, econòmic i polític, del posiciona- Escoda afegeix que les «excessi-ser líder, ser molt bo en alguna fins i tot, un de pensat per aquell Ser líder en algun ment de la competència, etc. ves garanties que demana elcosa, tenir un producte que faci mercat concret. I tot això no es fa Però Pepe Jofré, de Laboratoris sector bancari, et posa molt difí-de clau dentrada». Ho diu ni en 15 dies ni en un any». producte, clau per Serra Pàmies, té una recomana- cil exportar, però també créixer,Joaquim Maria Barriach, director Escoda posa com a exemple l’ex- ció clara: «Sha dexportar allà on assolir dimensions a les qualsgeneral de La Morella Nuts, que periència de la seva empresa: conquerir un hi hagi més valor afegit. No tant hauries pogut arribar amb dinà-exporta el 90% de la seva pro- «Vam ser els primers a desenvo- econòmic i de marges comer- miques dabans de la crisi».ducció. Barriach defensa la tradi- lupar begudes dametlla envasa- nou mercat cials, com de prestigi. Allà on valorin el coneixement que incorpores al producte tens grans mercats difícils com ara oportunitats dèxit». Andreu Alemanya i els països nòrdics. Els Estats Units, un objectiu Pintaluba, director general de Pepe Jofré ha vist un canvi en la Pintaluba, hi està dacord i argu- imatge dels productes catalans i difícil en el punt de mira menta que «els nostres mercats espanyols que «fins fa poc estaven Per proximitat geogràfica i relacions comercials, accés, són els Estats Units. En aquest sentit, Xavier estan molt regulats. Europa és molt vetats, de la mateixa manera els països europeus continuen tenint un gran pes Martínez, de Go Fruselva, lamenta les dificultats per capdavantera en seguretat i els que nosaltres hem tingut reserves específic en la factura exportadora de les empreses accedir a aquest mercat «perquè els nostres altres països hi van al darrere. amb els productes que venien del del clúster de la nutrició de Reus. Tot i així, les governs no han sabut aplanar-nos el camí. Per Això permet diferenciar els nos- nord dÀfrica. Però ara comen- grans oportunitats per exportar cal relacionar-les entrar als Estats Units has de muntar-te una fàbrica tres productes quan van a fora. cem a entrar molt bé». Jofré va amb les economies emergents i el sector nutricio- a Llatinoamèrica. El govern hauria de tenir aquesta Són productes més segurs perquè una mica més enllà i assegura que nal no nés una excepció. Àfrica, Àsia, els països lla- visió estratègica per facilitar-nos les coses». Josep vénen dEuropa. Ens costa molts aquesta millora en la capacitat de tinoamericans, Rússia... són els grans mercats en Moragas, d’Unió Corporació Alimentària, confia que diners produir aquí, però això penetració dels productes cata- què les empreses del clúster apunten les seves «lespai comercial EUA - Europa que impulsa ens dóna avantatges a lhora de lans i espanyols en aquests mer- estratègies. Obama, gràcies al qual s’eliminaran restriccions sortir daquest context». cats del centre i el nord d’Europa Andreu Pintaluba posa com a exemple que «a aranzelàries, és una oportunitat: només espero que Tenir una legislació exigent en ha hagut de superar «unes Europa, a Espanya, continuem menjant molta carn, els europeus no hi posem gaires obstacles». Tot i matèria de seguretat no serveix exigències molt estrictes que però és un sector madur, estancat. Els grans crei- així, Moragas adverteix que «la fortalesa de leuro només per tenir una gran accep- aquests països van crear per pro- xements fa 10 anys que els busquem a altres con- és una barrera, que només podem salvar amb el tació en països amb normatives tegir la seva indústria local, una tinents». Un mercat molt llaminer, però de difícil producte, amb la qualitat». més relaxades. També és la con- estratègia que aquí no sha posat dició sine qua non per accedir a en pràctica».
  • 14. 2013 MARÇ i.UNIVERSITARI 1Fruita seca i oli d’oliva redueixen La indústria agroalimentària i la química, les més innovadores un 30% el risc cardiovascular El sector manufacturer és el que disposa de més empreses innovado- res, especialment les químiques i les agroalimentàries, a la demarcació Un nou estudi publicat a la revis- de Tarragona. Així es desprèn de linforme "Qui és qui en el món de lata New England Journal of innovació a Tarragona", que la Càtedra Innovació i Empresa de la URVMedicine, una de les pioneres en va presentar el 19 de febrer a la Facultat dEconomia i Empresa. Es trac-recerca mèdica, demostra que con- ta del primer estudi a Catalunya sobre el perfil de les empreses quesumir dieta mediterrània enriquida innoven en un territori, i en aquest cas la Càtedra ha treballat les empre-amb fruita seca (ametlles, avellanes ses del Camp i les Terres de lEbre.i nous) o amb oli doliva verge fa Lassaig té un gran interès per a les instàncies que dissenyen les polí-disminuir la possibilitat de patir tiques públiques de recerca i innovació i per a les universitats, perquèmalalties cardiovasculars impor- calia saber com són les empreses que innoven o tenen el potencial pertants com linfart de miocardi, lac- fer-ho i amb quins entrebancs es troben. No hi ha informació global icident vascular cerebral i la morta- fiable sobre quins projectes innovadors es duen a terme al territori ilitat cardiovascular. quins vincles tenen amb empreses i centres públics del país. El professor Jordi Salas-Salvadó, Sha estudiat una mostra de 109 empreses manufactureres i de ser-director de la Unitat de Nutrició veis, que són les que van contestar el qüestionari dun total de 473 den-Humana a la Universitat Rovira i viats. Fan activitats dR+D o més generals dinnovació. La tasca destu-Virgili i cap clínic de Nutrició de di no ha estat fàcil, ja que algunes consideren que lR+D és informaciólHospital Sant Joan de Reus, i el Dr. confidencial estratègica per a lorganització.Josep Basora, coordinador de Ametlles, nous, avellanes i oli d’oliva, els aliments saludables URV Les innovacions de producte o de procés són les més habituals perFormació i Recerca dAtenció competir, guanyar quota de mercat o sobreviure. En segon terme, hi haPrimària de lInstitut Català de laSalut (ICS) del Camp de Tarragona, Més de 7.000 participants la innovació en nous mètodes de comercialització o dorganització en diferents àmbits. Les empreses que tenen més capacitat innovadoratots dos investigadors de lestudi tenen entre 10 i 30 anys i les més grans, amb més de 250 treballadors,PREDIMED i coordinadors del node En lassaig clínic, aleatoritzat, controlat i multicèntric, hi van participar disposen de més capacitat per invertir en R+D+I.Reus-Tarragona afirmen que "per 7.447 persones dentre 55 i 80 anys dedat amb alt risc cardiovascular (877 Pel que fa al capital humà, les que tenen més persones llicenciadesprimera vegada i amb un alt grau en el node Reus-Tarragona) que no tenien cap malaltia prèvia. Van ser ale- mostren una capacitat més elevada per innovar. i es concentren aldevidència, un estudi científic ha atoritzats en una de les intervencions dietètiques següents: una dieta medi- Tarragonès i al Baix Camp, i són menys innovadores les de linterior iavaluat aquest patró dietètic per a la terrània complementada amb oli doliva extra verge, una dieta mediterrà- les Terres de lEbre. La majoria de les estudiades a la mostra destaca laprevenció primària". nia complementada amb fruita seca o una dieta control baixa en greix, importància del sector públic per fer projectes dR+D+I, tot i que hi ha La recerca forma part de lestudi seguint les recomanacions de lAssociació Americana del Cor. Els dos grups entrebancs burocràtics.PREDIMED, un ampli i llarg assaig de dieta mediterrània van aconseguir millor adherència a la intervenció Linforme lhan elaborat Agustí Segarra, director de la Càtedraclínic dut a terme per setze grups de dietètica, basada en la ingesta dietètica esmentada i en biomarcadors san- Universitat-Empresa per al Foment de la Innovació Empresarial (URV-recerca repartits en set comunitats guinis. Els resultats obtinguts un cop feta una anàlisi interna de les dades Diputació de Tarragona), com a coordinador, i Elisenda Jové (URV).autònomes dEspanya des del l2003 van propiciar que es finalitzés lestudi amb una mitjana de seguiment defins al 2011, que consistia a avaluar 4,8 anys. Al llarg daquest període de temps, 288 participants van patir unels efectes duna dieta mediterrània esdeveniment cardiovascular major del tipus descrit. Els participants que essobre la prevenció primària de trobaven en el grup de dieta mediterrània complementada amb oli dolivamalaltia cardiovascular en persones extra verge (96 persones) i de dieta mediterrània amb fruita seca (83 perso-que tenien risc alt de patir-ne. nes) van tenir, respectivament, un 30% i un 28% menys risc de malaltia Aquest treball ha estat liderat per cardiovascular o mortalitat cardiovascular que els participants assignats a laRamon Estruch, de lHospital Clínic dieta control baixa en greix. Durant la consecució de lestudi no es vande Barcelona, i hi han col·laborat recollir efectes adversos de la dieta o guany de pes corporal.altres investigadors de reconegutprestigi internacional en nutrició i la Illes Balears), Dolores Corella nars de metges dassistència primà-salut, com el catedràtic Jordi Salas- (Universitat de València), Lluis ria i al finançament de lInstitut deSalvadó (URV), Miguel Ángel Serra-Majem (Universidad de Las Salut Carlos III (ISCIII), del MinisteriMartínez (Universitat de Navarra), Palmas de Gran Canària), tots per- de Sanitat , a través diniciativesEmilio Ros (Hospital Clínic de tanyents a la CIBERobn (Ciber de com la creació de la XarxaBarcelona), Maribel Covas (Institut Fisiopatologia de lObesitat i Temàtica de Recerca Cooperativa,Municipal dInvestigacions Nutrició) de lInstitut de Salut Carlos el Ciber de Fisiopatologia deMèdiques), Rosa Lamuela Raventós III. El Lestudi sha dut a terme grà- lObesitat i Nutrició (CIBERobn) i la El Centre dR+D+I en Nutrició i Salut és una mostra de limpuls URV(UB), Miguel Fiol (Universitat de les cies a la gran implicació de cente- Xarxa PREDIMED. de la innovació al sector
  • 15. 2 i.UNIVERSITARI MARÇ 2013Lequip Delirium Tremens guanya laI Lliga de Debat Universitari Aliança estratègica entre universitats i empreses Les Jornades Catalunya Futura, que van tenir lloc els dies 1 i 2 de març al monestir de Poblet, van reunir els màxims representants de les universitats i un grup destacat dempresaris de Catalunya amb la finalitat danalitzar i aprofundir en la col·laboració universitat - empresa per fomentar la innovació i la competitivitat econòmica de Catalunya. Hi van assistir experts de reconegut prestigi, els quals van debatre temes rellevants per al pro-Lequip destudiants de Medicina Delirium Tremens ha guanyat I Lliga de grés social i la competitivitat delDebat Universitari a la URV, en la competició final del 22 de febrer, que va país.tenir lloc a la sala dactes de la Facultat de Ciències de lEducació i La Plataforma Coneixement, Foto de grup dels participants en les Jornades Catalunya Futura URVPsicologia, on es van enfrontar dialècticament amb Jóvens Crítics. Hèctor Territori i Innovació (CTI), promo-Oyonate, Anna Torrente i Marc Llagostera integren lequip guanyador, que guda per lAssociació Catalana promoure la interacció i la coope- i la cooperació empresa-universi-va rebre 750 euros i un reconeixement acadèmic. El millor orador va ser dUniversitats Públiques, PIMEC ració estable entre el món empre- tat, la creació duna plataformaMarc Llagostera, que va obtenir un premi de 200 euros, i el segon equip, (Patronal de la Petita i Mitjana sarial, les universitats i les adminis- estable de relació empresa-univer-Jóvens Crítics, amb 450 euros de premi. Els guanyadors participaran en la Empresa de Catalunya), Foment del tracions públiques. sitat: mercat del coneixement -Lliga de Debat Universitari que organitza la Xarxa Vives, amb les despeses Treball Nacional i la Fundació La Durant la cloenda de les jorna- mercat web, el foment de doctoratspagades, que enfrontarà els millors equips de les 21 universitats que la con- Caixa, amb la col·laboració de la des es va fer pública la Declaració industrials o un diagnòstic i unfiguren. El tema a debatre a la URV era "El dret a lassistència sanitària ha de Generalitat de Catalunya i dun de Poblet, fruit de la feina feta mapa RIS (Research and Innovationser universal?". conjunt dempreses radicades a durant els dos dies. Entre les pro- Strategies) per a Catalunya. Catalunya, és un projecte estratègic postes de projectes concrets trac- Podeu consultar la Declaració a: per enfortir el desenvolupament tats destaquen lelaboració de http://www.acup.cat/sites/default/fiLa gestió ambiental de la URV, a la web econòmic i social de Catalunya i plans per fomentar lemprenedoria les/declaracio-de-poblet.pdf. El Parlament europeu sinteressaLa gestió ambiental de la URV disposa despai propi dins la web, accessibledes de la portada, per acostar-la a la comunitat universitària i a tothom.Lespai informa dels principals reptes que vol assolir lorganització, reculllactualitat i exposa els resultats obtinguts en cada pas. Awww.urv.cat/mediambient es pot consultar tota la informació i els docu-ments que genera la política ambiental universitària. Aplega informació de pel Campus dExcel·lència de la URVtots aquells serveis que promouen una gestió sostenible de lorganització. Una delegació de la Comissió dIndústria, Recerca i més proper fins a linternacional, un fet que, segons Energia del Parlament Europeu va visitar el 12 de van destacar, mostra una estratègia intel·ligent i un febrer el Centre Tecnològic de la Química de valor afegit. També van voler conèixer les relacionsLa Universitat dels Nens i les Nenes Catalunya (CTQC). El rector, Francesc Xavier Grau, els que la Universitat té amb les empreses i es van dispo- va exposar els eixos principals del Campus sar a escoltar suggeriments i a col·laborar en el queexplica com funcionen els medicaments dExcel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS). puguin. Acompanyat de representants dagregats promotors delUn centenar dinfants de 5è de primària van participar el 13 de febrer ala URV en la Universitat dels Nens i les Nenes, organitzada per CEICS, Grau va ressaltar la bona posició que ocupa la URV al món pel que fa a la producció científica, entre Michavila demana unalAssociació Catalana dUniversitats Públiques (ACUP), on van aprendrecom funcionen els medicaments. Els nens participants, de quatre escoles altres aspectes. La vertebració duna estratègia dinnovació territo- universitat proactivade Tarragona, Valls i Barcelona, es van organitzar per grups i van visitar rial, que ha de connectar agents generadors de conei- Una universitat proactiva i que faci propostes. Aquesta ésles instal·lacions i laboratoris dels grups de recerca del campus, per tal xement i els sectors productius -amb la investigació la demanda que Francesc Michavila, de la Càtedra deque es familiaritzessin amb les tasques de docència, recerca i innovació com a eix central-, va despertar linterès dels eurodi- Gestió i Política Universitària de la Universitat Politècnicacientífica del personal de la Universitat. Els nens van descobrir com fun- putats. de Madrid (UPM) fa a la universitat espanyola per superarcionen els medicaments i quina mena de decisions shan de prendre des Durant la sessió, el rector de la URV va explicar que, la situació actual provocada per la crisi econòmica. Ho vade lempresa. partint del seu caràcter regional, la Universitat ha dut expressar en una conferència el 12 de febrer al campus a terme una política didentificació dels àmbits priori- Catalunya de la URV. Segons Michavila, cal buscar solu- taris alineats amb les fortaleses socioeconòmiques del cions basades en la intel·ligència, no simplement a retallarBenvinguda als estudiants internacionals territori, per impulsar la seva projecció internacional per retallar. Lexpert en política universitària també creu com a universitat investigadora i potenciar el desenvo- que sha de corregir lacademicisme dels ensenyamentsLa URV va celebrar a la sala de graus del campus Catalunya el 14 de febrer lupament de la zona. Així, el CEICS ha donat la pro- universitaris i fomentar la incorporació de professorat iun acte dacollida als estudiants internacionals que han arribat al segon qua- jecció a aquesta estratègia que la URV porta a la pràc- investigadors joves. A més, va demanar un esforç en trans-drimestre del curs 2012-13. Lacollida i les activitats programades volien tica des de la seva creació. ferència de coneixement i de resultats de recerca, i en laajudar-los a integrar-se a la Universitat i al territori on residiran. Hi van par- Els membres de la comissió parlamentària visitant es visibilitat internacional de la universitat. Per Francescticipar joves procedents de països centreeuropeus com Alemanya, Itàlia, van mostrar interessats en el projecte i van valorar la Michavila, sha de seguir defensant la universitat públicaPortugal, Xina, Brasil, Canadà o Mèxic, entre altres. connexió de la Universitat amb el seu entorn, des del en tots els aspectes.
  • 16. 2013 MARÇ i.UNIVERSITARI 3 El programa Recercaixa subvenciona tres projectes de la URV Els investigadors de la URV Pel que fa a làmbit de ciències es va posar en marxa lany 2010, Pràctiques laborals qualificadesAntoni Martínez, Manuel Fandos i de la salut, en lapartat de salut pretén fomentar els millors projec-Francisco Andrade encapçalen tres pública i denvelliment actiu i salu- tes de recerca dels grups i els inves- Definir un model de pràctiquesdels projectes que han rebut dable, el tercer projecte de la URV tigadors que treballen a Catalunya, laborals per millorar la inserció delsfinançament del programa Recer- seleccionat és "Sens-Age: cura procedents tant duniversitats treballadors qualificats de les empre-Caixa2012, de la Caixa i lAsso- intel·ligent amb sensors per a un públiques i privades com de cen- ses és lobjectiu del projecte "La trans-ciació Catalana dUniversitats Pú- envelliment actiu i saludable", de tres de recerca. ferència de laprenentatge en el con-bliques (ACUP). El lliurament da- Francisco Andrade, que va rebre un A la convocatòria RecerCaixa text de les pràctiques laborals. La for-quests ajuts a 25 projectes de les ajut de 74.917,61 euros. 2012 es van presentar 369 projec- mació professional en cooperacióuniversitats catalanes va tenir lloc RecerCaixa és un programa que tes, procedents de 67 institucions amb la universitat i lempresa",el 22 de febrer en un acte públic impulsa la recerca científica dex- diferents, dels quals shan seleccio- encapçalat per Manuel Fandos. Pretén millorar la inserció laboral delcelebrat a CosmoCaixa, a Barce- cel·lència a Catalunya, promogut nat 25. Els àmbits en què es poden col·lectiu de formació professional a les empreses i de cara a la comunitatlona. per lAssociació Catalana dUni- presentar els treballs van des de les científica es pretén avançar en un model de formació adequat a millorar En làmbit de ciències socials i versitats Públiques (ACUP) i lObra ciències socials i les humanitats aquestes pràctiques laborals. La principal innovació del projecte és unirhumanitats, en lapartat de discapa- Social "la Caixa". La iniciativa, que fins a les ciències de la salut. empreses, universitat i formació professional.citat, el projecte "SIMPÀTIC:Sistema intel·ligent de monitoritza-ció privada autònoma basat en tec- Envelliment actiu i saludable Millorar la qualitat de vidanologies de la informació de lescomunicacions", dAntoni Martí- Davant la tendència creixent de les- L’envelliment de la poblaciónez, de la Fundació URV, va rebre perança de vida, proporcionar un comporta un creixement de lesun finançament de 74.446,56 envelliment saludable és un dels nous malalties relacionades amb l’edat.euros. desafiaments. La telemedicina sha En aquest sentit, el projecte En lapartat de polítiques públi- convertit en una solució que beneficia "SIMPÀTIC: Sistema intel·ligent deques i mercat de treball, del mateix tant les persones com els sistemes. monitorització privada autònomaàmbit, RecerCaixa ha subvencionat Durant els últims dos anys, el grup de basat en tecnologia de la informacióamb 55.406,29 euros el projecte de recerca encapçalat per Francisco An- de les comunicacions", dAntoniManuel Fandos, de la URV, "La drade ha aprofitat els recents avenços en la nanotecnologia i lelectrònica fle- Martínez, investiga la manera com les aplicacions mòbils poden fer quetransferència de laprenentatge en xible per desenvolupar una nova generació de sensors químics que poden les persones amb discapacitats cognitives lleus puguin sentir-se mésel context de les pràctiques labo- determinar amb precisió els paràmetres fisiològics. Lobjectiu del projecte segures en el seu dia a dia. El treball crea tot un sistema que permetrals. La formació professional en “Sens-Age: cura intel·ligent amb sensors per a un envelliment actiu i saluda- monitoritzar de forma privada les persones grans i donar-los un serveicooperació amb la universitat i ble" és explotar aquest sensor de nova generació, resistent i de baix cost, per autònom, intel·ligent, capaç de detectar alarmes, situacions de risc per lalempresa". construïr eines pràctiques que contribueixin a millorar la salut de la gent gran. gent gran. tigadors assessors de la beca. La comissió que ductes a les necessitats del mercat de forma XXVI Olimpíades de Química de Catalunya aLa URV farà un estudi assessora lestudi en les diferents etapes histò- més ràpida. SEILAB és un dels primers labora- Tarragona, que volen promoure i estimular riques està formada pels professors Jordi toris que permet la recerca en eficiència linterès dels alumnes per aquesta ciència. Elshistòric de Deltebre Diloli, dHistòria Antiga; Maria Bonet, energètica de sistemes tèrmics i elèctrics de 21 millors que passin la prova escrita es clas- dHistòria Medieval; Josep Fàbregas, forma integrada. sifiquen per a la fase nacional 2013. Les orga- dHistòria Moderna, i Josep Sánchez nitzen el Col·legi Oficial de Químics de Cervelló, dHistòria Contemporània. Catalunya i lAssociació de Químics de Lestudiant ja ha començat a treballar des del Olimpíades de Geologia Catalunya en col·laboració amb la UAB, UB, campus Terres de lEbre en letapa de la histò- UdG, UdL, UPC, UPF i URV. ria contemporània de la població ebrenca. i de Química, a la URV Per tercera vegada consecutiva, la Universitat Sara Berbel parla de la LIREC presenta un nou Rovira i Virgili va acollir les Olimpíades de Geologia, que van tenir lloc l1 de febrer a la igualtat en làmbit laboral laboratori semivirtual Facultat de Ciències de lEducació i Psicologia. Hi van participar 111 estudiants Amb la conferència "Les polítiques digualtat LInstitut de Recerca en Energia de Catalunya de deu instituts de la demarcació. Als tres en làmbit laboral", la psicòloga social Sara (IREC) ja disposa dun nou laboratori semivir- millors de cada demarcació, sels finançarà la Berbel va inaugurar el 7 de febrer el mòdulLAjuntament de Deltebre ha encarregat a la tual dintegració energètica (SEILAB), situat a participació final estatal, que es farà a Girona, docent europeu Jean Monnet "IntegracióURV lestudi històric de Deltebre, que es farà la seu que aquest òrgan té a Tarragona. Es i podran fer una excursió geològica al europea i gènere", que ofereix la Facultat dea través duna beca guanyada per lestudiant tracta dun laboratori pioner a Europa que pre- Geoparc de la Catalunya Central, també Ciències Jurídiques. Aquest mòdul, que fina-de quart curs dHistòria Josep Sauro. El pro- tén convertir-se en un referent en el desenvo- col·laborador en les Olimpíades des de lany litza el 16 de maig, tracta durant catorze ses-jecte destudi es va presentar el dia 19 de lupament de solucions per a edificis de con- passat. El 8 de març es van entregar els pre- sions sobre la regulació de la igualtat per raófebrer a lAula Magna del campus Terres de sum zero, en la integració de les energies mis als tres millors participants de les de gènere a la Unió Europea, la transversa-lEbre, a Tortosa. El Departament dHistòria i renovables i en laplicació de nous conceptes Olimpíades a Tarragona. La URV facilita una lització de gènere en les polítiques europeesHistòria de lArt de la URV ha estat limplicat denergia a les ciutats intel·ligents. A les noves matrícula gratuïta de primer curs universitari i la regulació espanyola i europea del prin-en el projecte, des de la selecció de lestudiant instal·lacions es poden dur a terme experi- a la primera persona classificada. La Facultat cipi de no-discriminació per raó de gènerefins a la coordinació i les comissions dinves- ments en condicions reals i adaptar els pro- de Química també va acollir el 6 de març les en el dret privat.
  • 17. 4 i.UNIVERSITARI MARÇ 2013Es treballarà per millorar leconomia Es constitueix el Consell Promotor deldels tres municipis que formen la MIDITVandellòs i lHospitalet, Pratdip i Tivissa, que formen la Mancomunitat Pla Estratègic de les Terres de lEbredIniciatives per al Desenvolupament Integral de Territori (MIDIT), van El Pla Estratègic de les Terres de lEbre per a lEmpresa i comarcals. Ara sobre letapa per elaborar les propostes,signar el 18 de febrer un conveni amb el Consorci per a la Millora de la lOcupació ha entrat en la segona fase, la delaboració, estratègies per fomentar el creixement del territori enCompetitivitat del Turisme i Oci a les Comarques de Tarragona (CMC- amb la constitució del Consell Promotor el passat 7 de làmbit empresarial i de locupació.TUR) per dur a terme el projecte "Competitivitat i diversificació econò- febrer a la seu de la Delegació del Govern a Tortosa. El Abans de redactar-lo, sha dut a terme la fase de diag-mica al territori de la MIDIT". Es tracta duna iniciativa innovadora i rector de la URV, Francesc Xavier Grau, hi va ser pre- nosi. Entre els debilitats del territori, hi ha la falta din-experimental, cofinançada pel Servei dOcupació de Catalunya (SOC) i sent juntament amb el delegat del Govern de la fraestructures ferroviàries i viàries, la coordinació en lael Fons Social Europeu (FSE), en el marc del qual les dues entitats shan Generalitat, Francesc Xavier Pallarés; la delegada terri- governança i la falta de relació amb el nord de lacompromès a col·laborar per realitzar diverses accions amb lobjectiu torial de Treball, Mercè Miralles, i Juan Antonio Duro, demarcació de Tarragona. Les Terres de lEbre tenende crear una xarxa de treball comú entre el sector públic i privat, per director de la Càtedra dEconomia Local i Regional de moltes potencialitats , com les que ofereixen el sectorconsensuar el marc de desenvolupament del sector turístic, i per fomen- les Terres de lEbre. El Consell Promotor, que és el fona- agrari, el turístic, el logístic o les TIC.tar la participació i el treball en xarxa entre els diferents agents socials i ment institucional del Pla, lintegren agents i entitats Al febrer passat es va reunir el Ple del Pla, i està previsteconòmics del sector agroalimentari, a fi de consolidar la plataforma de socioeconòmiques, administracions locals i els consells que la redacció senllesteixi al novembre.venda de producte local i la producció de qualitat.La reforma laboral, les taxes judicials i els Messer i la URV premiaran els millorsproductes bancaris, als Seminaris MUDEC projectes denginyeria químicaDel 25 al 28 de febrer van tenir lloc al campus Catalunya els Segons Messer Iberica de Gases SAU i la Universitat RoviraSeminaris del Màster Universitari de Dret de lEmpresa i de la i Virgili ampliaran els àmbits dinterès comú gràciesContractació (MUDEC). Aquests sis seminaris complementen les assig- a un conveni marc de col·laboració signat el 25 denatures que simparteixen en el marc del màster amb propostes dactua- febrer entre el rector, Francesc Xavier Grau; Karllitat i amb un marcat caràcter pràctic. En les sessions es van analitzar la Hauk, director general de la Companyia, i el direc-reforma laboral, la nova taxa judicial, els productes bancaris conflictius tor tècnic, Rubén Folgado.en lactualitat des de la perspectiva dAUSBANC i la prova del dret La companyia i lEscola Tècnica Superior dEnginyeriaestranger en la regulació espanyola i europea. Química (ETSEQ) ja duen a terme diversos projectes de reconeixement a lexcel·lència, com el premi Messer al millor avantprojecte integrat de segon curs del grauLObservatori de la Igualtat supervisa la dEnginyeria Química que inclogui la participació de El rector Grau i Karl Hauk URV gasos industrials. Messer també acull estudiants encreació de plans digualtat llatinoamericans pràctiques externes i assessora projectes de final de teixit industrial i aportin solucions per desenvolupar carrera o de màster que sajustin a les necessitats del productes i aplicacions.El projecte Equality, en el qual participa la URV a través de lObservatori dela Igualtat, ha iniciat el segon any, en què es dissenyaran plans digualtat deles universitats participants i es crearan les estructures per promoure la igual-tat de gènere. Aquest projecte, de cooperació entre Europa i Amèrica El Girls Day de lETSE aplega 70 noiesLlatina, està finançat pel programa ALFA III, de la Comissió Europea, que téper objectiu enfortir la igualtat de gènere en les institucions deducació Unes 70 noies de set centres desuperior. En el segon any dexecució, es dissenyaran plans digualtat per a secundària de cinc municipis de lales universitats participants que no en disposen i es crearan les estructures demarcació de Tarragona van par-necessàries per implantar-los. ticipar el 27 de febrer a la II Jornada Girls Day, organitzada per lEscola Tècnica Superior dEnginyeria (ETSE) i lObservatori de la Igualtat de la URV. Aquesta iniciativa té l’objectiu d’acostar les enginyeries a les noies, de la mà de dones que tenen un paper relle- vant en làmbit acadèmic i empre- sarial, i començar a revertir la situació de masculinització que registren alguns graus de la Uni- versitat. Les enginyeries i carreres tècniques Les noies participants, en una de les visites URV són graus majoritàriament ben valo- rats per les sortides laborals que 61 (12,8%) són noies, una propor- 10%, i Enginyeria Mecànica i presenten, però, per contra, hi ha ció similar a la de fa dos cursos Telemàtica, amb l11,2%. Per con- factors que frenen especialment les (14,4%). tra, en 21 dels 37 estudis de grau noies a lhora descollir-les. Així, Els graus amb menys noies són de la Universitat, la proporció de dels 476 alumnes matriculats en les Enginyeria Informàtica, Electrònica noves estudiants dones és superior set enginyeries que imparteix la Industrial i Automàtica, i En- al 80%; tots de la branca de les URV aquest curs 2012-13, només ginyeria Elèctrica, amb menys del ciències socials.
  • 18. 2013 Març 15 ESPECIAL NUTRICIÓ Taula rodona El CTNS, coneixement científic des patologies». Un objectiu que requereix un esforç de recerca a disposició de lempresa rigorós i constant per trobar les millors solucions en cada cas. A banda daquesta feina de El Centre Tecnològic de Nutrició i Salut de Reus desenvolupa projectes recerca, laltre gran àmbit en què el CTNS aporta solucions a les per donar valor afegit als productes alimentaris empreses és el de la certificació. La Unió Europea és molt estricta DANI REVENGA / REUS a lhora de permetre que un ali- El Centre de Ciències ment es vengui com a funcional.En un sector on la innovació és Abans, cal demostrar-ho científi-clau, les empreses del clúster de Òmiques, pioner a cament davant de lEuropeanla nutrició de Reus tenen en el Catalunya Food Safety Autority, lEFSA.Centre Tecnològic de Nutrició i e Arola explica el procés: «PerSalut de la URV un partner de El CTNS té en les seves ins- aprovar una etiqueta que faciluxe. Amb una inversió de 18 tal·lacions una tecnologia de referència a la salut es necessitamilions deuros, la tecnologia pun- recerca pionera a Catalunya: demostrar-ho científicament.tera i lequip investigador daquest u el Centre de Ciències Òmi- Aquí és on intervenim nosaltres:organisme, únic a Catalunya, ofe- ques. Es tracta duna discipli- ajudem les empreses a demostrarreix acompanyament integral a les na sanitària que consisteix a que els ingredients que utilitzenempreses en el camí per aconse- n donar una visió global dun efectivament tenen una influèn-guir desenvolupar productes amb ésser humà per interpretar cia positiva en la salut del consu-valor afegit. millor les dades que provenen midor». Un camí que és complex: de les analítiques. Aquesta «Sha de demostrar que el pro- «Som els intermediaris entre el tècnica està molt estesa als ducte és segur: primer ambconeixement i les empreses». Estats Units, on sutilitza fins microorganismes, cèl·lules, ani-Amb aquesta frase, el director del i tot en làmbit del diagnòstic. mals, després amb humans... SiCentre Tecnològic de Nutrició i El CTNS compta amb 12 investigadors, però treballa amb xarxa amb tota La informació que ofereix, volem dir, per exemple, que unSalut de Reus, Lluís Arola, resu- la URV i altres organismes. permet anticipar problemes aliment baixa els nivells de coles-meix la raó de ser daquest centre de salut molt abans que es terol, caldrà demostrar tambédR+D+I, creat lany 2008. El la resta dels serveis que presten a Catalunya en aquest sector». Un manifestin; així s’obren les que no afecta les persones que noCTNS compta amb un pressupost les empreses. Tenen dotze investi- objectiu que es va aconseguint possibilitats per corregir-los, el tenen alt... A més, shauran ded1 milió deuros anual, que prové gadors en plantilla, però en fun- gràcies, sobretot, «al boca-orella. per exemple, mitjançant la fer estudis amb poblacions diver-en una tercera part de la ció del projecte treballen en Els nostres projectes són confi- nutrició. ses, a més dun lloc, etc.». Tot ple-Generalitat; un altre terç del xarxa amb altres àrees de la dencials i això dificulta la promo- gat, un procés llarg i car que «lesfinançament que aconsegueixen Universitat Rovira i Virgili i, fins i ció, però la nostra reputació, de persona. Un sector, el del functio- empreses grans fan per ellesamb els projectes que impulsen i tot, daltres organismes del món mica en mica, es va escampant nal food, en clara expansió per la mateixes, però les que no ho són de la recerca. «Assessorem lem- entre les empreses gràcies als pro- creixent demanda dels consumi- tant necessiten els serveis dun presari, simplifiquem les opcions jectes que hem liderat». dors. Aquest fenomen va desen- organisme amb les garanties queEl centre desenvolupa que hi ha i el guiem perquè el seu volupar-se primer al Japó, després ofereix el CTNS», explica Arola. projecte estigui en les millors Lalimentació saludable, als Estats Units i cada cop té més Un altre aspecte important enaliments funcionals i mans possibles», explica Arola. oportunitat de negoci força als mercats europeus. Arola què treballa el CTNS són les El CTNS gestiona actualment El gran camp on treballa el explica que «la nostra feina és declaracions nutricionals i dedemostra la seva una vintena de projectes, majo- CTNS és el de lalimentació fun- ajudar les empreses a trobar salut, en què se certifica que lesvalidesa davant de la ritàriament per a empreses de cional, és a dir, aquells productes ingredients com ara els esterols modificacions que es fan als ali- làmbit català. Arola es marca com alimentaris que, a banda de tenir vegetals, Omega 3, calci... que, ments per guanyar en salut noUnió Europea a objectiu «situar-nos com el cen- una dimensió nutricional, incidei- incorporats als aliments, dismi- van en detriment del seu valor tre tecnològic de referència a xen positivament en la salut de la nueixin el risc a patir determina- nutricional.
  • 19. 16 Març 2013 ESPECIAL NUTRICIÓ Taula rodona Innovar o morir El clúster demana més reconeixement Tot i les restriccions pressupostàries que comporta la crisi, les empreses al territori del clúster prioritzen la recerca per afrontar el futur Un tema que va suscitar un DANI REVENGA / REUS consense generalitzat va ser que reclama «més consciència de que cal més reconeixement iEn un sector en canvi constant, clúster» i Josep Moragas, que més suport institucional delles empreses del clúster de reconeix que el fet que les territori. Per fonamentarnutrició són conscients que la empreses no coneguin a fons les aquesta reivindicació, lesinnovació és fonamental per no possibilitats del CTNS demostra empreses del clústerperdre gas i afrontar el futur que «alguna cosa no sha fet bé a al·leguen el seu paper com aamb garanties. Un esforç que lhora de comunicar». motor econòmic i la sevaval la pena afrontar, fins i tot en t Per la seva banda, des del vocació de permanència alèpoca de crisi, en què els pres- CTNS, Lluís Arola reconeix que territori. «Nosaltres ja eremsupostos tant públics com pri- «cal trobar més espais de diàleg aquí fa mig segle i hi conti-vats dedicats a la recerca han a amb les empreses per treballar en nuarem sent d’aquí a 10experimentat importants retro- la línia de les seves necessitats», anys. I això no ho poden dircessos. però insta les empreses a encar- gaires sectors», va afirmar regar-los més projectes: Josep Moragas. En la mateixa Marc Arza, regidor dEmpresa i «Treballem més per a empreses línia, Pepe Jofré va demanarInnovació de lAjuntament de de fora que per a les daquí. Si no «cal posar en valor l’agroali-Reus, creu que «sha de lligar La investigació és una de les claus de futur del sector. ens encarreguessin res, voldria mentari al territori perquè escreixement i innovació i que les dir que no som prou competents, percebi com un sector fort iinfraestructures per fer-ho, com Joan Escoda ho resumeix: però no és així». Arola es mostra amb futur»el CTNS, tinguin assegurada una «Innovar està molt bé, però cal preocupat pel descens en elsplanificació a llarg termini». Les El sector demana vendre. Si el que crees és fantàstic pressupostos destinats a innova-empreses, per la seva banda, però no es ven, no serveix de ció: «Fa 5 anys hi havia molts dria per població, mentre que elsestan dacord que el CTNS ha de més vincles entre la res». Andreu Pintaluba atribueix recursos, però les possibilitats de química estan molt perser la pedra angular per no per- aquesta llunyania «al desconeixe- shan anat reduint, especialment sobre». Des de les empreses,dre pistonada i continuar lide- investigació i les seves ment de les possibilitats del en els últims dos anys. Això és un Joaquim Maria Barriach va expli-rant mercats i obrint-ne de nous. necessitats reals CTNS i a la falta de continuïtat en problema, perquè sen ressenten car que «no fa gaire vam partici-Joan Escoda té clar que «el CTNS el temps de molts projectes, cosa les estratègies de futur i ens limi- par en un debat sobre si el sectorés un focus datracció i crea dinà- que fa que molts cops acabis fent- tem a sobreviure el dia a dia». agroalimentari tenia futur, quanmiques que ens han dafavorir a Laltra assignatura pendent per ho tu mateix». Joaquim Maria som, objectivament, un dels sec-tots». Una opinió compartida per acabar de consolidar al territori Barriach afegeix lelement del Millorar la imatge tors amb més impacte en el PIB iJosep Moragas, d’Unió un engranatge empresarial i temps: «La velocitat a lhora de Tant des de làmbit empresa- més capacitat per contractar lli-Corporació Alimentària, que es acadèmic que treballi conjunta- prendre decisions és molt dife- rial com luniversitari es coinci- cenciats. És un problema dimat-va mostrar partidari que «les ment per impulsar la innovació rent a les empreses. Els ritmes deix en la diagnosi que la imatge ge, de prestigi». Els assistents a laempreses no anem tant per lliure és acostar els projectes que es diferents a lhora de funcionar del sector no és proporcional al taula rodona de lIndicadori compartim més projectes din- duen a terme a les necessitats compliquen les relacions». seu pes específic. Un fenomen dEconomia van estar dacordnovació. El futur passa per consti- reals del sector. Els empresaris Xavier Martínez troba a faltar que es reflecteix en la baixa que calen més polítiques perquètuir plataformes de recerca, res- estan dacord que cal reduir «més comunicació i més trobades demanda que tenen els estudis el sector agroalimentari sigui vistpectant la individualitat de cadas- distàncies entre els laboratoris i del sector per potenciar projectes denginyeria agroalimentària a la per la societat com el que és: uncú, però buscant els avenços les plantes de fabricació i, en defi- dinnovació compartits», una URV que, segons Lluís Arola, dels motors econòmics mésentre tots». nitiva, la demanda dels mercats. línia similar a la de Pepe Jofré, està «per sota del que correspon- importants del territori. L’anàlisi La força del sector La irrupció d’altres activitats ha tapat l’elevat impacte del sector agroalimentari en el PIB de les nostres comarques Existeix la percepció que el societat del coneixement són les tura, de comercialització bàsica anteriors a la fàbrica. Els proces- tractava de col·locar el produc- sector agroalimentari ha quedat oportunitats de futur. Sembla o de transformació, però també sos dinnovació shan aplicat te. relegat a jugar un paper secun- que al sector agroalimentari no dempreses de major dimensió, tant al camp com en lelabora- No fa gaires anys el vi del dari a la província. A Tarragona li queda espai per destacar. en el carni, en els vegetals, en les ció dels productes, des de les Priorat encara es venia majorità- hi tenim sectors que generen Lagroalimentari és el sector piscifactories... Des de les petites pimes fins a les empreses més riament a doll, per no parlar de un elevat VAB i que són dife- protagonista de la revolució empreses de caràcter local i a les grans, des de la cerca de les loli o la fruita seca. Quina part rencials respecte d’altres zones, industrial a casa nostra. Té els cooperatives, que cal destacar varietats que optimitzen la pro- de la producció de la zona es com la Química o lEnergia. seus orígens en la força del sec- com a elements de desenvolu- ducció fins al desenvolupament transforma i es comercialitza Tenim un altre sector que, a tor agrícola i la transformació pament específics del sector a daliments funcionals. sota una marca distintiva? O fins més de limpacte en el PIB, té dels productes del camp: la casa nostra. Històricament molts dels actors a quin punt aquesta marca és un impacte elevat en la creació vinya, lolivera, els cereals i des- La internacionalització és en daquest sector shan centrat a reconeguda i valorada pel con- docupació: el Turisme. En els prés també la fruita seca, la frui- lADN daquesta indústria, lliga- vendre els productes a lengròs, sumidor? I aquí tenim una de darrers 40 anys aquests sectors ta fresca o lhorta. Més endavant da des dels inicis al comerç sense distintiu, sense marca, les principals febleses del sector: han sigut els motors de lecono- es va desenvolupar la ramaderia internacional: el "Reus, París, sense capacitat de diferenciació la poca orientació al consumi- mia i han marcat les balances de intensiva, de laviram i el porcí, i Londres" així ho indica i també per part del consumidor. Es dor. pagaments, les estadístiques de actuà també com un altre el pes de la llotja de Reus a lho- valor afegit o de creació docu- motor. ra de fixar els preus de diferents pació. La construcció, ara no, Un dels valors del sector és productes. ha ocupat el paper de motor en que té la particularitat que ses- Tanmateix, és un sector ato- una part important daquest tén de forma capil·lar per tot el mitzat que ha posat els seus segle. Finalment, els sectors lli- territori. A tots els municipis hi esforços en la producció, en la gat a les noves tecnologies i a la és present, en forma dagricul- fàbrica o, fins i tot, en processos
  • 20. 2013 Març 17 ESPECIAL NUTRICIÓ Opinió Un sector potent i de futurLa història econòmica de la ciutat Avui, Reus ha tornat a reformular Fa poques setmanes shi inaugura-de Reus gira en bona part al vol- aquesta aposta estratègica a partir va el Centre dR+D+I de la URVtant del sector agroalimentari, un del mateix plantejament: la volun- en Nutrició i Salut, integrat en elsector de gran vitalitat que va fer tat de crear sinergies i dexcel·lir Campus Bellissens, a tocar depossible que Reus esdevingués, al en qualitat de la mà de la recerca i lHospital Universitari Sant Joan.segle XVIII, una ciutat de referèn- de la innovació. I ho ha fet creant Es tracta duna infraestructura de de portes obertes de la seu inter- espai del Tecnoparc, conviu icia en lescenari internacional. xarxa entre les empreses i els recerca de primer ordre que acull nacional de lINC (International col·labora amb un altre sectorAquesta posició privilegiada va ser agents econòmics i socials del el Centre Tecnològic de Nutrició i Nut & Dried Fruit Council) a Mas estratègic i de projecció emergentfruit duna aposta estratègica que territori i escollint com a escenari Salut (CTNS), la seu de lInstitut Barrufet. Exemples, tots ells, de la com és el clúster TIC. I que conviuva convertir Reus en una plaça un equipament pensat per gene- dInvestigació Sanitària Pere vitalitat dun sector que avança també, coopera i col·labora ambforta en els mercats internacionals rar noves propostes de la indústria Virgili (IISPV), el Centre de amb fermesa cap al futur. totes les iniciatives econòmiquesi que va saber combinar, a parts del coneixement: el Tecnoparc. Ciències Òmiques (COS) i Des de lAjuntament, amb REDES- que en el marc de la diversitat queiguals, la capacitat de fer conèixer lAssociació empresarial SA al capdavant, estem compro- des de sempre diferencia el nostrei promocionar els productes del Innovadora de Nutrició i Salut mesos a participar en la dinamitza- teixit productiu ens permeten con-territori amb la voluntat dexcel·lir (AINS). Per la seva banda, encara ció i limpuls daquest sector acom- solidar la nostra posició deen qualitat. Una manera de fer i no fa un any, lempresa NOVUS, panyant les empreses de la ciutat. referència i posar fites en elde treballar que va deixar Des de l’Ajuntament estem una gran multinacional de la Posant els nostres recursos i les redreçament econòmic. Un pro-empremta i que ha estat a la base compromesos a participar nutrició animal, reforçava el seu nostres energies al servei dun pro- jecte col·lectiu que un cop més ensde la continuïtat daquest sector en l’impuls d’aquest sector compromís amb Reus ampliant la jecte que té en la innovació i la ensenya que el nostre potencial, sidactivitat com a potent motor acompanyant les seva presència a ledifici CEPID, capacitat de treball en equip les sabem mirar endavant amb pro-econòmic al llarg dels segles XIX i empreses de la ciutat també al Tecnoparc. I fa poques claus de lèxit. Un sector intensiu jectes sòlids i engrescadors, ésXX. setmanes celebràvem la jornada en coneixement que, en el mateix enorme. Nutrició i salut, una aposta amb futurLa Universitat Rovira i Virgili con- gia ‘de la forquilla a la granja’, NUTRIMENTHE, BIOCLAIMS,sidera làmbit de lalimentació que, basada en valors associats als FOODRISC. La investigacióuna prioritat en la seva estratègia aliments, com ara salut, benestar, també es du a terme col·laborantde generació de coneixement. En comoditat, oci, etc. incorpori la amb empreses del sector, com els Alhora la Universitat segueix nació de programes interuniversi-la nostra visió de futur aquest sostenibilitat i la seguretat com a projectes CENIT, i conjuntament dedicant-se a la formació, investi- taris de màster i doctorat, la con-àmbit va estretament lligat amb el estratègies transversals, i així amb els hospitals CEICS simpulsa gació i innovació en viticultura i solidació dels graus dede la salut. Es tracta duna aposta arrossegar tota la cadena agroali- el sistema de validació de la segu- enologia, en estreta complicitat Bioquímica i Biologia Molecular iamb un gran futur i molt impor- mentària, de la venda a la pro- retat i efectivitat dels aliments fun- amb el sector productiu. Es tracta de Nutrició i Dietètica, que, junta-tant per a les nostres comarques, ducció. cionals que exigeix la UE mit- daprofundir en la investigació ment amb els estudisa causa del pes econòmic i social En els últims anys la URV ha pro- jançant proves in vitro, in vivo i dels processos biològics implicats dEnginyeria Agroalimentària,de la indústria agroalimentària i gressat molt en aquest àmbit i estudis dintervenció en humans. en tot el procés vitivinícola desen- constitueixen loferta de ladel sector vitivinícola. ocupa la segona posició en el ràn- Tot plegat es concreta en resultats volupant tècniques avançades per Universitat en làrea de la nutricióEl context acadèmic i de recerca i quing de les universitats espanyo- destacats, com la consolidació del millorar la producció, la comer- i salut, així com els graus delestreta relació de la URV amb el les en la disciplina de ciència i tec- Centre Tecnològic de Nutrició i cialització i ladaptació al canvi Biotecnologia i dEnologia, lateixit socioeconòmic han propi- nologia daliments. Tant la URV Salut (CTNS), amb 70 projectes climàtic. Hi destaquen el projecte doble titulació amb la Universitatciat que el nostre Campus com altres membres del CEICS dR+D+I; la creació de lAssociació CENIT-DEMETER, el projecte de Bordeus del màster dEnologiadExcel·lència Internacional Cata- participen en nombrosos projec- Empresarial Innovadora de europeu WILDWINE i també la i el consorci internacional de doc-lunya Sud tingui en la nutrició i tes dinvestigació inclosos en el Nutrició i Salut (AINS); la posada consolidació del centre tecnolò- torat daquest àmbit en què parti-salut i en lenologia dos dels cinc Pla nacional dR+D+I, en xarxes en funcionament del Centre de gic VITEC com a centre de suport cipa la URV.subcampus especialitzats. Són de recerca en salut -Predimed, Ciències Òmiques (COS), o la integral a lR+D+I i de serveis tec- Estic convençut que lalimentacióàmbits en què podem constituir Redinscor, Ris, Biobancs, CIBER- constitució dun consorci euro- nològics del sector vitivinícola. i la salut és un àmbit de gran futurun pol de referència europeu i DEM, CIBERES, CIBERBORN- i peu de doctorat en nutrició mole- El futur daquesta estratègia el per a la nostra societat. Hi ha moltinternacional, liderant la innova- en el VII Programa marc de cular i fisiologia coordinat per la garanteixen els programes de for- de camí per fer i la perspectiva ésció agroalimentària amb lestratè- recerca de la Unió Europea - URV. mació de la URV, amb la coordi- il·lusionadora.
  • 21. 18 Març 2013 ESPECIAL NUTRICIÓ
  • 22. 2013 Març 19 ESPECIAL SALOU Entrevista Pere Granados coses: estem desenvolupant el sector de la moda, la gastrono- Alcalde de Salou mia... Són reclams que ens han dajudar a aconseguir aquest objectiu. ‘BCN World ens convertirà en una referència - Què li sembla que algun ajunta- ment deixi de posar diners en la mundial en el sector turístic’ promoció de lAeroport de Reus? No podem fer passes enrere en aquest tema. De tota manera, el DANI REVENGA / SALOU nostre handicap és que tenim Barcelona massa a prop, especial-Salou està immers en un projecte ment si deixem que les aerolíniesque, si es materialitza, marcarà un low cost treballin a Barcelona. Aabans i un després per a la Costa s laeroport del Prat s’hi va fer unaDaurada. El complex turístic i d’oci terminal sense diners i sha dom-BCN World centra bona part de les plir, i per això els van bé els ope-expectatives de l’alcalde del muni- radors low cost: una cosa que nocipi. Granados està convençut que passa amb altres llocs com arala destinació farà un salt molt Londres.important gràcies a aquest projec- e - Tenen al calaix una altra infraes-te. Tot i això, l’alcalde de Salou no tructura per atreure turisme, unoblida projectes com el Sector 03 o port esportiu. És viable?l’Eix Cívic, que han d’afavorir una u És lúnic previst a la llei de Portscerta diversificació econòmica a de Catalunya. És un projecte queaquesta potència turística. ens il·lusiona pel nombre damar- res i pel calat. Estem buscant ope-- Els impulsors de BCN World, radors. Hi ha hagut interès desGeneralitat inclosa, ja van avisar del Golf Pèrsic, gràcies també aque treballarien en silenci per lli- BCN World. Ho estem treba-gar tots els detalls del projecte. llant...Ara ja fa alguns mesos que no Pere Granados assegura que el complex turístic BCN World va per bon camí. - Tot i que són una destinació emi-hem sabut res més. Què ens pot nentment de sol i platja busquenexplicar? Es manté que les obres situarà en una altra dimensió i FITUR apunten, però, a un man- des de fa anys desestacionalitzarcomençaran al setembre? convertirà Salou en una referèn- teniment respecte de lany passat. la temporada. Sha avançat?Veremonte està treballant molt cia mundial en àmbit turístic. Per Això sol ja seria bo. Nosaltres ‘El comerç de Salou Estem decidits a anar més enllàintensament fora de lEstat espa- això serà molt important consoli- tenim altres mercats emergents del sol i platja. Tenim bon climanyol buscant els operadors. Amb dar estratègies de promoció con- que ho poden compensar. En el ha de fer un pas tot lany, però els hem doferirprudència, però el projecte té junta de la zona amb Port cas dels russos, no podem absor- endavant per adaptar més coses. Per això potenciem elmolt bona pinta. Els terrenys els Aventura, com ja hem vingut bir tota la demanda que hi ha, turisme esportiu, tant professio-han visitat diversos operadors perquè es concentren en 4 la seva oferta als nal com amateur. Ja hi hagut unaque hi estan interessats, que no mesos. Un altre mercat del qual inversió privada molt importantsón només finançadors, sinó que ‘Defensarem que les esperem un bon comportament turistes russos’ amb un complex dedicat al fut-aporten el seu coneixement i és el britànic, que durant uns bol que està tenint bons resultats.experiència. Són operadors de persones i empreses anys va tenir una tendència a la També treballem el golf, gràciesprimer nivell mundial. Les últi- baixa. Durant els últims mesos, turisme. A Catalunya sempre hi als camps de Lumine i a una tro-mes notícies que en tenim són del territori optin a però, la tendència sha invertit. hem tingut pressupostos més bai- bada mundial de practicants queque la primera pedra es Els irlandesos també estan crei- xos per a la promoció, però amb se celebrarà a Salou a la tardor.col·locarà abans de l’estiu, tal prendre part xent, tot i la seva situació econò- aquesta injecció de recursos i el - Sense renunciar a una economiacom va dir el conseller de en el projecte’ mica. Tot apunta que es repetirà saber fer que tenim estic con- basada en el turisme, treballenTerritori, Santi Vila. el que va succeir lestiu passat, vençut que millorarem. també en la diversificació des de- Hi ha moltes expectatives al quan els turistes estrangers van - Quins nous mercats són priorita- làmbit urbanístic amb el denomi-territori pels llocs de treball anun- fent. superar, per primera vegada, els ris per canalitzar aquest impuls a nat Sector 03, la futura àrea deciats, però també per la promesa - Un tema que està a laire ara la promoció? negocis de Salou...que es va fer que BCN World dona- mateix és el del repartiment dels Un podria ser el xinès. És veritat Quan vaig arribar a lalcaldia elria prioritat al teixit empresarial impostos, després del desacord ‘Aquest estiu el que no els agrada la platja, però, 2009 ens el vam trobar en undel territori a lhora de repartir entre Salou i Vila-seca per fixar un si es fa el BCN World, entre calaix, però vam decidir impul-feina. Fins a quin punt les admi- nou model fiscal per a Port turisme estranger aquest complex i Port Aventura sar-lo perquè és molt necessari. Alnistracions poden vetllar perquè Aventura, un model que fixarà podem atreurels. Ningú no hau- Sector 03 hi estan previstossigui així? també les bases en el cas de BCN tornarà a superar el ria dit que els russos podien venir hotels, instal·lacions esportives i,Sabem que és una gran injecció World. Continuen bloquejats? en aquestes quantitats i ho estem sobretot, una zona dedicada a ladil·lusió al territori, especialment Ens hem dentendre perquè hi nacional, que aconseguint. indústria lleugera i els serveis.per a les persones que no tenen ha molt en joc. Hi ha una gran mantindrà xifres’ - Parlant de russos, lúnic repte Esperem que daquí a un anyfeina. Veremonte va apostar per inversió i lhem de facilitar. que els queda amb aquest mercat pugui començar a fer-se realitataquesta zona pel nostre model Nosaltres estem oberts al diàleg, és que facin les seves compres a per impulsar una certa diversifi-turístic i lexperiència que tenim sempre que hi hagi propostes nacionals. Salou. És possible? El teixit cació econòmica al municipi.en el sector. Des de lAjuntament, raonables. Salou va cedir part de - Serà el primer estiu amb taxa comercial de Salou sestà adap- - Una diversificació econòmica endefensarem que les persones i les la nostra fiscalitat per facilitar lar- turística. Com pot afectar? tant a aquest client, com fan les què també jugarà un paper impor-empreses del territori siguin les ribada de Port Aventura, però la No és bona per al turisme, per- ciutats de lentorn? tant el denominat Eix Cívic queprimeres a optar a prendre part cessió era per 20 anys, i ja han què encareix el producte i la Sestan fent cursos des de la regi- està planificat on actualment hien el projecte. passat. Veiem el Consorci que competència cada cop és més doria de comerç perquè els ha les vies de tren que travessen- Es parla de 10 milions de visi- vam crear com un òrgan de ges- agressiva. Però no crec que tingui comerciants puguin treure el Salou...tants lany com a objectiu, més tió eficient, però en fiscalitat cada una incidència tan negativa com màxim profit dels turistes russos i Sí. Leix cívic transformarà la nos-del doble que els de Port municipi ha de tenir la seva. al principi es temia. Estem con- la seva gran predisposició a com- tra ciutat, perquè quedarà verte-Aventura. Els fa vertigen? Hi ha - Com afronten la propera tempo- vençuts que no afectarà tant. I prar. El sector privat ha de fer un brada, un cop s’hagi eliminat larisc de morir dèxit? rada turística? Sembla que el esperem que la recaptació que pas endavant per adaptar-se a divisió actual que provoquen lesÉs un repte, però pensem que turisme nacional tornarà a fallar... permetrà sutilitzi per millorar les aquests clients i aconseguir que vies. Normalitzarem la mobilitat iserà positiu. Salou ja és una La situació econòmica que traves- estratègies de promoció, tal i com facin les seves compres a Salou, això permetrà millorar la nostrareferència a lEstat i a Europa, sem així sembla indicar-ho. Les es va dir. Són diners finalistes que en lloc danar-sen a comprar al oferta comercial. Serà molt posi-però creiem que BCN World ens previsions que vam recollir a han de servir per desenvolupar el nostre entorn. I ja sestan fent tiu a tots els àmbits.
  • 23. 20 Març 2013 ESPECIAL SALOU Comerç Les xifres del projecte Al llarg de lEix Cívic està previst construir-hi una quin- zena dedificis amb uns 600 habitatges, 200 dels quals seran de protecció oficial. Als baixos daquests immo- bles s’hi preveuen uns 8.500 metres quadrats dedi- cats al comerç. La gran avin- guda tindrà uns dos quilò- metres de llargada, entre el baixador de Port Aventura i el Càmping Sangulí, i tindrà dos carrils de circulació perImatge virtual del projecte. a vehicles, un per a cada sentit. LEix Cívic gaudirà de LEix Cívic, més a prop voreres àmplies, zones enjardinades i un pàrquing subterrani. LAjuntament té signat un conveni de Foment es compromet a desmantellar les vies del centre de Salou col·laboració amb la el 2016, pas previ a la construcció de la nova gran avinguda Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per tal que DANI REVENGA / SALOU econòmica a la capital de la Costa quedi en un calaix, sinó que es els estudiants de lEscola Daurada. La desaparició de les dugui a terme de manera imme- Tècnica SuperiorLalcalde de Salou va arrencar vies permetrà la creació duna diata. dArquitectura aportin pro-de Foment el compromís que gran avinguda de dos quilòmetres Els terrenys on actualment hi ha L’eix acollirà uns postes i iniciatives per aquan el Corredor del Mediterrani que creuarà Salou i que està crida- les vies són propietat dAdif, que aquesta zona. El pressupostdeixi sense circulació de trens n da a ser un important pol comer- cedirà els drets urbanístics a Salou, 600 habitatges i del projecte oscil·la entre elsles vies del centre de Salou, cial. Amb lestabliment del 2016 en virtut dun conveni signat el 8.500 metres 50 i els 60 milions deuros iimmediatament començarà el com lany en què els trens deixa- 2011 que preveu la seva integració el seu termini dexecucióseu desmantellament. Aquest . ran de circular pel mig de Salou, a la ciutat i la construcció duna quadrats destinats sestima en 10 anys.és el pas previ perquè lAjuntament ha intensificat les nova estació al municipi. LalcaldelAjuntament porti a la pràctica converses amb Foment perquè el de Salou, Pere Granados, argu- a activitats comercialsel seu projecte dEix Cívic, una desmantellament de vies no es menta que «aquest tram no pot ció de trens de Salou, ubicada algran avinguda en ple centre del a quedar sense activitat i sense la baixador de Port Aventura, amb elmunicipi que està cridada a ser cohesió urbanística necessària En aquesta comissió, hi són pre- Corredor del Mediterrani mit-un nou i important pol comer- amb la resta del nucli urbà, per la sents lAjuntament de Salou, el jançant la construcció dun ramalcial. La desaparició de les qual cosa cal començar a treballar- ministeri de Foment i Adif. dun quilòmetre. «Hem destar hi quan deixin de circular-hi els Lorganisme té competències tant connectats directament amb LEix Cívic suposarà una trans- vies de tren deixarà trens». Amb aquest objectiu, lal- pel que fa als estudis tècnics del Europa com a nucli turístic queformació urbanística per a Salou, lloc per a una gran calde va demanar a la direcció Corredor del Mediterrani com som. BCN World ens pot conver-ja que vertebrarà el municipi i n’e- general de Ferrocarrils del minis- dels aspectes econòmics. tir en la referència turística deliminarà les barreres que actual- avinguda de 2 km al teri de Foment la constitució de la Un ramal cap a Salou lEstat i una de les més importantsment parteixen la ciutat en dos. comissió de seguiment per abor- a nivell mundial. Són argumentsMés enllà de la seva dimensió centre de Salou dar el desmantellament de les vies Lalcalde de Salou també va que el Govern Central hauria deurbanística, aquest projecte també que passen pel municipi i el posar sobre la taula de Foment la tenir en compte», raonasuposarà un impuls a lactivitat desenvolupament de lEix Cívic. necessitat denllaçar la futura esta- Granados. Salou potencia la gastronomia local amb la tercera edició del Sabor Salou REDACCIÓ / SALOU cipar en diverses activitats. Lalcalde cació de les empreses que hi partici- de Salou, Pere Granados, ha asse- pen, i molt especialment als empre- El Passeig Jaume I tornarà a aco- gurat que «a Salou busquem contí- saris de Salou que, cada cop creuenllir ‘Sabor Salou’ del 15 al 17 de nuament una especialització i nous més en aquesta acció, com així esmarç. Lesdeveniment arriba a la atractius per atreure més visitants. demostra amb un notable incre-seva tercera edició consolidat com En aquest sentit, ja fa anys que vam ment de la seva participació».una trobada gastronòmica de assolir la marca de destinació de La inauguració de lesdeveni- El ‘Sabor Salou’ se celebra al Passeig Jaume I.referència a la Costa Daurada. Una turisme familiar; recentment hem ment tindrà lloc el divendres 15 deconsolidació que està millorant el aconseguit la de turisme esportiu i març, a les 18 hores. Després que en dissabte d11 del matí a 10 de la nit; ses activitats gratuïtes com ara mari-posicionament de Salou dins de li- amb accions com la de ‘Sabor les dues edicions anteriors fossin i diumenge fins a les 8 del vespre. datges, tasts de vins i tes, tallers,maginari gastronòmic català, amb Salou’ també busquem el reconei- Sergi Arola (xef) i Rafael Anson Els visitants podran adquirir un xerrades informatives, demostra-el valor afegit que això atorga a la xement com a ciutat amb una gran (president de lAcademia Española ‘pack degustació’ per un preu de 5 cions culinàries, una mostra encapital turística de la Costa gastronomia». de Gastronomía) els encarregats de euros, mitjançant el qual se’ls farà directe del ronqueig duna tonyina,Daurada. En aquesta tercera edició, el tallar la cinta inaugural, enguany, entrega de 3 fitxes degustació, una etc. Durant els dies de la fira també Durant tres dies, els visitants hi nombre destands arribarà a la sei- Eduard Xatruch, membre d’El butlleta per participar en el sorteig coincidirà en el passeig una novatrobaran restauradors del municipi xantena, cosa que suposa un incre- Bulli Foundation i propietari del final dun lot de productes i una edició de la Fira Fora Stocks orga-i productes artesanals de poblacions ment respecte de les edicions ante- restaurant Compartir serà la gran copa de vidre. nitzada per lAssociació de comer-del voltant i darreu de Catalunya; riors. La regidora de Participació estrella de la inauguració. Durant els tres dies de lesdeveni- ciants 365 dies obert tot lany i lapodran degustar-hi la seva gastro- Ciutadana, M. José Rodríguez, ha Lesdeveniment romandrà obert ment, hi haurà instal·lada una regidoria de Comerç denomia; adquirir-hi productes i parti- volgut agrair «el gran esforç i impli- fins a les 10 de la nit de divendres; carpa central on tindran lloc diver- lAjuntament.
  • 24. 2013 Març 21 ESPECIAL SALOU Comerç LAjuntament ajorna les taxes dobertura dels comerços REDACCIÓ / SALOU Per quart any consecutiu,lAjuntament de Salou ajornarà elpagament de les taxes doberturadels locals comercials abans de li-nici de la temporada consecutiva.La mesura sadopta per pal·liar elsproblemes de liquiditat quetenen moltes empreses per afron-tar aquests tributs. Lany passat untotal 53 activitats van acollir-se aaquesta mesura. El regidor de Un dels tallers que s’han impartit.Gestió Econòmica i Ocupació,Jesús Barragán, apunta que «bus-quem poder ajudar lempresari a Salou fomenta lesperitiniciar una nova activitat comer-cial al municipi de Salou i evitar emprenedor amb un cicle de tallersque el finançament de la taxa per La regidoria de Promoció Econòmica ha organitzat en lesobertura de locals comercials es La mesura beneficia l’activitat comercial a Salou. darreres setmanes un cicle de tallers sobre tot el que cal saber arealitzi especialment amb crèdits lhora darrencar un negoci. La iniciativa té com a objectiubancaris», i afegeix que «la finali- presaris (persona física o jurídi- per sol·licitar lajornament és el fomentar lesperit emprenedor al municipi i orientar els impul-tat és que la taxa es financi per ca), i han de sol·licitar iniciar una 17 de juny i per fer efectiu el paga- sors de noves activitats per tal que tinguin més eines al seu abastrecursos propis que generi lactivi- activitat econòmica comercial al ment el 31 de juliol. Barragán durant el camí cap a la consolidació dels seus negocis. Els tallerstat recentment iniciada». municipi (comerç, serveis, hosta- conclou que «aquesta és una més es van organitzar gràcies a lAntena del Coneixement, el campusLajornament de la taxa dobertu- leria, hoteleria, etcètera). La pre- de les mesures que està impulsant extens de la URV. Els continguts es van organitzar en tres ses-ra de locals no requereix cap aval sentació de sol·licituds es realit- lAjuntament dintre del seu Pla sions. La primera es va dedicar a la innovació i lentorn de lem-ni genera interessos. A més, laju- zarà a lOAC en el mateix per fomentar lestalvi i facilitar als presa i va anar a càrrec de la professora Mercedes Teruel. Lada es pot aplicar a una o diverses moment de presentar la comuni- contribuents el pagament dels segona la va impartir el director de la Càtedra sobre el Fomentactivitats iniciades per la mateixa cació dinici dactivitat o en el impostos i altres taxes». Els de lEmprenedoria i Creació dEmpreses, Pere Segarra, i es vapersona. moment de formalitzar i ser noti- empresaris podran formalitzar la- centrar en la creació dempreses i el seu creixement. En la terce- Segons les bases, els sol·licitants ficada lacta dinspecció fiscal de jornament a través duna instàn- ra i última, els dos ponents anteriors van aportar els seus conei-han de reunir la condició dem- la taxa de lactivitat. La data límit cia a les oficines de lOAC. xements sobre plans dempresa i projectes dinnovació.
  • 25. 22 Març 2013 EMPRESES Distribució alimentària Mercadona marca el ritme Vint milions i set Cinc empreses que produeixen a Tarragona -Cunicarn, Maverick, SCA, Grupo Siro i botigues noves Ramafrut- multipliquen les vendes com a proveïdors de la cadena valenciana Mercadona creix per sobre de la mitjana del sector, i només a ORIOL MARGALEF / TARRAGONA Tarragona va obrir el 2012 cincLa crisi ha canviat definitivament botigues noves, a les quals seels hàbits de compra dels consu- nafegiran dues o tres aquestmidors als supermercats, i 2013, amb una inversió totalMercadona, que es troba en plena duns 20 milions deuros. Laexpansió, és la cadena que nestà firma valenciana va estrenarsortint més ben parada. La com-panyia que presideix Joan Roig a lany passat dos locals comer-sha convertit en la més important cials a Tarragona, dos més aldel seu segment en àmbit estatal Vendrell i un a Montblanc.(21% de quota), i ho ha fet apos- Enguany obrirà almenys noustant per un catàleg de marquespròpies, exclusives i de qualitat. locals a Amposta i a lAmetlla.Bona part de lèxit de la cadena a La companyia de Joan Roig vavalenciana depèn dels seus pro- estrenar-se a Reus el 1994, iveïdors, empreses obligades a actualment ja té 28 centresmantenir un alt ritme de creixe- comercials que donen feina dement, en paral·lel al del seu client.A Tarragona, firmes que hi treba- La col·laboració amb Mercadona ha permès a Laboratoris Maverick fer inversions, com ara el recent anunci d’una manera directa a 1.300 treba-llen en exclusiva, com ara n nova planta logística robotitzada. lladors.Laboratorios Maverick o Cunicarn,han multiplicat la facturació. Els Mercadona a Catalunya. A garantides, és molt més fàcil proveïdors de Mercadona criden comercial i de màrqueting, i unaresultats fan goig, però créixer com Tarragona, el gegant comercial té llançar-nos a fer les inversions que poderosament latenció. Només estructura de producció i logísticaMercadona és tot un repte. contractes amb les empreses necessitem per ser competitius», lany passat, el Grup Siro va inver- en continu creixement. Maverick, Cunicarn, Grupo Siro, explica Ramon Calbet, director tir 1,2 milions a la fàbrica de Precisament, fa pocs dies durant la La relació entre la cadena valen- Ramafruit i SCA. general. Cunicarn intenta traslla- Montblanc, que elabora pastisse- visita que va realitzar a la planta elciana i els seus proveïdors es basa El Grup Cunicarn, amb seu a dar la mateixa relació de profit ria per a Mercadona. La inversió president de la Generalitat, Arturen el model win to win, amb què lEspluga, és proveïdor únic de comú que manté amb la cadena assegura la total congelació del Mas, lempresa va anunciar unatotes dues parts busquen un bene- carn de conill envasada a de supermercats cap als seus pro- producte abans de ser envasat. La nova inversió de 7,7 milions deu-fici sostenible i perdurable en el Mercadona, i exemplifica la gran veïdors: més de 160 granges de planta, amb 125 treballadors, va ros per a una nova planta logísticatemps. Per als proveïdors -o inter- capacitat de creixement que exi- conills. «Volem transferir el nostre facturar 23 milions deuros el robotitzada. Maverick ja va invertirproveïdors, aquells que treballen geix la relació amb la cadena model de negoci amb Mercadona 2011. lany passat 10,9 milions deuros,exclusivament per a Mercadona-, valenciana. Aquesta empresa fami- al sector primari i equilibrar el sis- dels quals 6 han estat per posar ensuposa un avantatge el fet de tenir liar va passar de tenir cinc clients tema de valor. Necessitem que la Creixement... i inversions marxa una planta denvasos dela garantia dun contracte a llarg els anys noranta a només gent shi guanyi la vida, o les gran- Laboratoris Maverick fabrica a plàstic amb quatre línies.termini amb el gegant comercial, Mercadona lany 2000. ges de conills acabaran tancant i Ulldecona productes dhigiene i La multinacional sueca SCA,especialment quan han de dema- Tanmateix, laposta va sortir rodo- després hi anirem nosaltres», bellesa personal sota la marca amb fàbrica a Puigpelat i la Riba,nar finançament per afrontar na. La relació amb el gegant valen- explica Calbet. Deliplus. Ha crescut més dun va facturar 471 milions deuros aampliacions. cià ha catapultat lempresa. En En els últims anys, un 15% de les 200% des del 2004, i lany passat va Espanya lany 2011 produint tota La cadena de supermercats, per plena crisi, el consum de carn de granges de conills han tancat per assolir els 135 milions en vendes: la gamma de tissú, bolquers i higie-la seva part, també treu profit da- conill creix de manera vegetativa. falta de rendibilitat. Per reconduir un 1,5% més que el 2011. «És una ne femenina per a les marquesquestes relacions abastint-se de En canvi, la demanda de producte la situació, Cunicarn planteja un relació de simbiosi guanyadora», Bosque Verde i Deliplus. Més de laproductes exclusius a molt bon a Cunicarn (tot envasat) ha aug- seguit de millores als seus proveï- afirma David Sánchez, portaveu meitat de les vendes de 2011 vanpreu i amb un estàndard de quali- mentat molt més. Si bé la previsió dors per augmentar el rendiment del grup Ubesol, propietària de ser a Mercadona.tat propi. «Tenim convenis per per a aquest 2013 és créixer un de les explotacions en un 46%. Laboratoris Maverick. «Lexpansió Finalment, la cadena de Joantreballar de forma indefinida. I 5%, els últims dos anys les vendes Lempresa té una granja pilot a de Mercadona ens ha afavorit, Roig també compra síndries i coli-quan pel que sigui una de les dues de lempresa han augmentat dels Cervià de les Garrigues en què ha però no hauríem pogut seguir flors cultivades per lempresaparts decideix posar-hi punt final, 36 milions el 2010 als 43 milions invertit 400.000 euros. aquest ritme si no oferíssim un valenciana Ramafrut al Ginestar,encara han de passar tres anys lany passat. En un l’entorn de crisi com l’ac- producte de bona qualitat a baix Camarles i Miravet. En total, elsabans que el contracte no sextin- «Mantenir un acord de llarga tual, de paràlisi del consum i de les preu, que és el que vol el client», cinc interproveïdors degeixi», explica Bernat Morales, durada amb Mercadona és profi- inversions, les milionàries amplia- explica Sánchez. Això implica Mercadona a Tarragona donendirector de Relacions Externes de tós. Sabent que tindrem les vendes cions i millores que fan els inter- tenir ben greixada la maquinària feina a unes 1.200 persones. Repsol i la Generalitat nal de la química i respondre a les necessitats de personal quali- impulsen l’FP dual ficat daquest centre productiu. Aquesta modalitat ja sha posat en funcionament aquest cursREDACCIÓ / LA POBLA DE MAFUMET dir la signatura de l’acord, amb 2012-2013. Els alumnes tenen la presència de la consellera un contracte o beca salari i pre- Repsol i la Generalitat de dEnsenyament, Irene Rigau, i nen part de la formació, teòricaCatalunya van signar un conve- el director del Complex i pràctica, en una empresa. Enni per promoure i desenvolupar Industrial de Repsol, Joan aquest curs ja hi ha 548 alum-la Formació Professional dual, Pedrerol. Aquest acord preveu nes, que sestan formant da-que preveu que els alumnes l’impuls del cicle formatiu de cord amb aquest model decombinin la formació teòrica grau superior de química indus- Formació Professional. El con-amb les pràctiques a les empre- trial, a linstitut Comte de Rius, veni signat avui permetrà queses. El president de la de Tarragona, per tal de formar altres 72 alumnes puguin aco- El president de la Generalitat, Artur Mas, i el director del complex deGeneralitat, Artur Mas, va presi- persones en el camp professio- llir-se a aquest model. Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol, van rubricar l’acord.
  • 26. 2013 Març 23 EMPRESES IndústriaIkea produirà des de Valls els tèxtils per al sud d’Europa La inversió és de 8 milions i es creen 89 llocs de treball DANI REVENGA / VALLSIkea produirà des de Valls elsedredons, coixins i fundes dematalàs que es vendran a lesbotigues que la multinacionalsueca del moble té al sud El conseller Felip Puig va presidir la inauguració de la nova planta.dEuropa, fonamentalment aEspanya, França i Portugal, les ,quals representen el 22% de lesvendes tèxtils de lempresa. Nova planta de La planta de producció dIkeaa Valls ha suposat una inversió de Clariant a Tarragonavuit milions deuros i la creació Suposa una inversió de 16 milions ide 89 llocs de treball. El 93% de La planta serà gestionada per l’empresa catalana Fluvitex.les persones contractades esta- la creació de 32 llocs de treballven en situació datur i el 100% competitiva i tingui la capacitat dEmpresa i Ocupació de lasón residents a la demarcació de de convertir-se en el nostre pro- Generalitat, «Ikea aposta per La multinacional química lladors. Amb la nova infraestruc-Tarragona. Laposta dIkea per ductor exclusiu per al sud Catalunya perquè identifica les Clariant va inaugurar a finals de tura de producció, ClariantValls suposa per a la companyia dEuropa». El seu director gene- seves fortaleses industrials». Puig febrer una nova planta de pro- duplica la seva capacitat de pro-una nova experiència, ja que, per ral a lEstat espanyol, Gonzalo va apel·lar a «continuar poten- ducció de polímers a les seves ducció, un fet que li permetrà ferprimera vegada a tot el món, han Antoñanzas, va argumentar que ciant aquesta vocació industrial» instal·lacions del polígon petro- front a l’increment de la deman-optat per col·laborar amb un «ser aquí ens suposa menys cos- de Catalunya com una de les químic de Tarragona. Els pro- da en els productes esmentats. Elpartner local, lempresa catalana tos logístics i reduir el temps de estratègies claus per a la recupe- ductes que shi fabricaran aniran conseller dEmpresa i Ocupació,Fluvitex, que substitueix els cinc lliurament a les botigues, a més ració econòmica del país. destinats als sectors de la cosmè- Felip Puig, va destacar durant laproveïdors que fins ara tenia Ikea de rebaixar les emissions de CO2 Actualment, Ikea té tres boti- tica i els additius per a la cimen- inauguració que laposta de laper als productes tèxtils del sud que suposa el transport», una gues a Catalunya: a lHospitalet tació de pous petroliers. De fet, multinacional per CatalunyadEuropa. Fluvitex assumeix la estratègia que marcarà les deci- de Llobregat, Badalona i aquesta nova planta es conver- posa de manifest que la vocaciógestió de la planta que es troba sions de la companyia en els pro- Sabadell. A Tarragona, la multi- teix en l’únic centre de produc- industrial del país és «fonamen-dins del centre logístic que Ikea pers anys. Antoñanzas va refer- nacional sueca té planificat un ció de Clariant en aquests sec- tal» per establir les bases de laté a Valls des de 2003. mar «el compromís dIkea amb establiment que està en fase de tors. La companyia suïssa ha recuperació econòmica i va fer Fonts dIkea van valorar «molt Catalunya, que va ser on vam tràmits urbanístics i que, si es invertit 16 milions deuros en la una crida a «recuperar lespe-satisfactòriament que una crear la primera botiga a lEstat». compleixen les previsions, so- construcció daquesta planta que rança i la confiança per tal deempresa del territori sigui prou Segons Felip Puig, conseller brirà al públic lany 2015. donarà feina directa a 32 treba- seguir generant riquesa». REUS EMPRESA Centre de Bioempreses: Redessa explica com emprendre un una eina per a les empreses biotecnològiques negoci amb sessions als Centres Cívics REDACCIÓ / REUS REDACCIÓ / REUS ci, com ara l’elaboració d’un pla El Centre de Bioempreses Redessa continua treballant per d’empresa, les formes jurídiques, de Reus és un espai per a fomentar l’emprenedoria i explicar els tràmits, les vies de finançament i empreses biotecnològiques, les eines per a l’autocupació. Així, les ajudes, etc. i les accions de especialment les que tenen aquest mes de març es faran dues suport que es realitzen des de activitats dedicades als sessions informatives als Centres Redessa en tots aquests àmbits. àmbits de la nutrició i la Cívics per tal de donar a conèixer La primera sessió es realitzarà el salut. Està situat al polígon l’activitat de Redessa a Reus. Amb el dimecres 13 de març a les set de la tecnològic del Tecnoparc i títol «Vols emprendre un negoci? tarda al Centre Cívic Llevant i la comparteix espai amb el Redessa t’hi ajuda», en les sessions següent es farà el dimecres 20 de Centre Tecnològic de s’hi informarà de les accions març a la mateixa hora, al Centre Nutrició i Salut (CTNS), des necessàries per començar un nego- Cívic Ponent. d’on es desenvolupen activi- tats de recerca relacionades Anglès per a viveristes amb el procés d’elaboració, validació i posada al mercat El Centre de Bioempreses, al Tecnoparc. REDACCIÓ / REUS da d’una hora. Està previst que dels aliments funcionals. El A partir d’aquest mes de març hi hagi un màxim de 8 partici- CTNS té entre els seus xen establir-se al Centre de Un actiu molt important del Redessa ofereix als seus viveris- pants per sessió, amb la voluntat objectius el de donar suport Bioempreses troben en Centre de Bioempreses és tes la possibilitat de participar en que siguin el més participatives i assistència als projectes aquest espai el suport neces- que es troba en un entorn sessions de conversa en anglès, possible. Aquestes sessions s’em- d’innovació que impulsen sari per fer recerca amb les universitari de primer nivell. tant a les instal·lacions de marquen en les accions impulsa- les empreses agroalimentà- més avançades tècniques i El fet d’acollir empreses Tecnoredessa com a les de des des de Redessa per tal d’ofe- ries de l’àmbit de la nutrició eines biotecnològiques, amb d’un mateix sector facilita la Redessa-1. Les sessions es faran rir un millor servei a les empre- i la salut. la possibilitat d’instal·lar-hi cooperació i col·laboració cada 15 dies i tindran una dura- ses dels seus vivers. Les empreses que decidei- el seu propi laboratori. entre totes elles.
  • 27. 24 Març 2013 ESTIL DE VIDA Restauració Hostaleria Cal Barber, a Botarell, amb lspa més gran per parella Aquest petit hotel rural de 4 estrelles és un dels establiments amb més encant de les nostres comarques FÈLIX LLOVELL / BOTARELL De vegades, equivocadament, pensem que per gaudir dun hotel encantador, petit, singu- lar, tranquil, únic... una esca- , pada inoblidable, hem de fer Miquel Soria, molts quilòmetres, ja que estan molt lluny de casa. I no és així, cuina dautor i de ben sovint descobrim aquests establiments per gaudir dexpe- riències boníssimes, a dos pas- o temporada al Vendrell sos del lloc on vivim. Aquest és el cas del petit El peix fresc i les verdures són els hotel Cal Barber (4 estrelles) que trobem al bell mig de productes estrella de la seva carta Botarell, a 10 km de Cambrils, cap a linterior, i a mitja hora FÈLIX LLOVELL / EL VENDRELL clarament pel peix fresc i les ver- de Tarragona. Ja fa uns 7 anys, dures. L’objectiu és oferir un pro- el matrimoni format per lÀn-Receptes dautor i plats tradicio- ducte de proximitat basat en l’s- gels Solé i el Salvador Roca,nals adaptats als nous temps. low food: una cuina la filosofia de nadius del poble, que regenta-Aquesta és la combinació que us la qual es basa en el gust de com- ven des de fa 21 anys el res-proposa el xef Miquel Soria des o binar plaer i coneixement. De fet, taurant Blanc i Negre, vandel seu nou restaurant del el seu proper objectiu és entrar a decidir convertir la casa en unVendrell. Tot plegat, a partir de formar part del quilòmetre 0, que hotel rural amb molt den-productes de proximitat i amb la promou la cuina ecològica i de cant.filosofia de lslow food com a fil proximitat. Simagina gaudir en parella mantega, cafè amb llet... i tot na i catalana, amb receptesconductor per combinar plaer El menjador és petit, només per i exclusivitat de l’spa més gran servit a taula? Tenir un tracte apreses de la seva àvia, en unamb coneixement. a 28 comensals i té una decoració del país amb piscina, jacuzzi, personal en un ambient molt menjador per a 50 comensals, actual, minimalista. Dirigeix la bany de vapor, dutxa, sala de tranquil, relaxant, feliç, tot de decoració rústica, en què Amb una àmplia experiència sala Mònica Álvarez. repòs i botella de cava inclosa, descobrint cada racó dun lloc hi ha el grill amb llenya doli-en el món de la cuina, que arren- Com a especialitats podem durant una hora i mitja? I rela- pensat per el benestar? vera, per a les carns i el peix aca de lEscola Joviat i es consolida esmentar-ne el milfulles de foie, xar-se amb massatges? I assa- L’establiment té clar que en la brasa. És molt recomanable,al costat dalguns dels més desta- barat fumat i poma caramel·litza- borir un esmorzar amb suc de la mesura hi ha el secret del lescudella barrejada en tem-cats professionals, com ara Sergi da; la llauna de sardines marina- taronja natural, fruites, embo- seu èxit: compta amb només 5 porada.Arola i Martín Berasategui, des amb Forvm Chardonay; el car- habitacions dobles i 5 mésMiquel Soria, després del seu pas paccio de peus de porc, gamba de dobles superiors. Totes ellescom a professor per lEscola Tarragona i Forvm Cabernet; el La cuina casolana del amb totes les comoditats de HOTELd’Hostaleria de Castelldefels, turbot en dues coccions amb lhoteleria actual: aire condi-decideix a principis de 2012 obrir bolets de temporada i escuma de restaurant cionat, caixa forta, minibar, CAL BARBERel seu restaurant, que duu el seu patata calenta; el bacallà a baixa telèfon directe, satèl·lit, Canal Plaça de lEsglésia, 2nom, al Vendrell. temperatura amb arròs en casso- Blanc i Negre és el +, wi-fi en tot lhotel, sala per a 43772 Botarell Miquel Soria, ja des dels prime- la; el rap amb gamba de convencions i aparcamentres mesos, ha aconseguit fer-se un Tarragona a la crema deriçons de complement ideal propi tancat. Tel. 977 826 950 Fax 977 833 122lloc en loferta gastronòmica de la mar; els canelons de pularda, foie, d’aquest hotel Com a complement, a Mòbil 619 970 939capital del Baix Penedès i ha bolets i suc de carn trufada; el por- només 50 metres, hi ha el res- info@calbarber.net cell desossat amb Parmentier de taurant Blanc i Negre, que va poma a la vainilla i vi ranci; el babà tits, formatge, truita de pata- inaugurar-se el 1992, on lÀn- www.calbarber.netL’‘slow food’ i la cuina de rom amb mascarpone i salsa tes, rebosteria, melmelades, gels ofereix una cuina casola-de quilòmetre 0 són de nabius; el tàndem de garrofa amb crema anglesa; o el bombóles senyes dindentitat cruixent de xocolata blanca. El restaurant també ofereix undaquest establiment menú, de dimarts a divendres al migdia per 16,50 euros i dosentrat a formar part d’una comu- menús degustació per 30 i 48nitat europea de cuiners: lassocia- euros. El vi de la casa és dels pres-ció coneguda amb el nom tigiosos Cellers del Vendrell,d’Eurotoques, amb lapadrina- Avgvstvs. La carta de vins proposament de Joan Roca i Xavier unes 70 referències.Pellicer. Amb tot aquest bagatge, no és RESTAURANTdestranyar que el seu restauranthagi apostat per una cuina detemporada basada en receptes de MIQUEL SORIAcollita pròpia i altres de tradicio- C/ Sant Magi 34nals, però adaptades als nous (43700).temps; en definitiva, cuina dautor Tels: 977 18 12 17i de temporada. La carta, que es 630 01 54 32modifica cada tres mesos d’acord www.restaurantmiquelsoria.comamb les estacions de lany, aposta
  • 28. 2013 Març 25 ESTIL DE VIDA Agroalimentació Arròs amb el gust dabans Molí de Rafelet obre escletxa al sector restauració amb diferents varietats darrossos artesanals, pensades per a usos gastronòmics concrets ORIOL MARGALEF / DELTEBRE Quan van agafar les regnes del llum del sol, i sha de guardar a la negoci familiar a Deltebre, els nevera per evitar que es faciAmb més de 100 milions de qui- germans Teresa i Rafel Margalef malbé. Daquesta manera, afirmalos a lany, larròs és el sant i van apostar per buscar el valor Margalef, larròs «no té un colorsenya del Delta de lEbre, però afegit en la qualitat i la diferen- blanc nuclear, com el que estemel seu procés de producció, avui acostumats a veure als supermer-molt industrialitzat, poc o res té cats, però té tot el gust dabans, ia veure amb el de fa cent o cent això és el que ara diferencia lescinquanta anys enrere, quan el i El seu acurat nostres marques».cultiu daquest cereal va ser procés d’elaboració Larròs es cultiva en camps deintroduït de manera massiva. la família i duna vintena de Els germans Rafel i Teresa Margalef són els artífexs del Molí de Rafelet. els permet col·laboradors més, repartits per En un mercat dominat per tot el Delta, als quals els Margalef poc la família només elaborava ments de més reputació degrans corporacions arrosseres, diferenciar-se proporcionen la llavor i supervi- per a consum propi. Barcelona i és lúnica firma delque han liderat la mecanització sen el cultiu. «De varietat bomba Amb productes dalta qualitat, sector amb tres referències dife-del procés productiu, lempresa de la competència sen pot fer arreu, però nosaltres Molí de Rafelet sha guanyat la rents a la botiga gourmet delfamiliar Molí de Rafelet ha apos- seleccionem les finques on dóna confiança no només destabli- Corte Inglés. Per reforçar eltat per una producció més arte- ciació. «Volem mantenir la tradi- millor resultat», explica Rafel ments danomenada al territori, coneixement del producte i lasanal i reivindica el valor afegit ció i lexperiència familiar en el Margalef. Molí de Rafelet pro- com Juanito o Can Batiste, a Sant imatge de marca, lempresa fadel seu antic molí de fusta, lúnic procés delaboració, i al mateix dueix arròs del tipus bomba, Carles de la Ràpita, sinó de res- pedagogia obrint el molí de fustaque queda en funcionament al temps fer cultura de larròs», marisma i carnaroli, les varietats tauradors de referència a a les visites. Aquest establimentDelta. Amb diferents arrossos explica Rafel Margalef. que millor sadapten a lelabora- Catalunya, com ara Nando industrial, que es va construir elsmonovarietals, cadascun pensat Lempresa, que enguany ha ció de paelles, arrossos caldosos i Jubany, Carles Gaig o Joan anys quaranta i es va traslladar alper a usos gastronòmics concrets, recol·lectat uns 95.000 quilos rissottos, respectivament. I també Bosch. centre de Deltebre a finals delsMolí de Rafelet sha fet lloc al sec- darròs, fa servir un procés dela- posa a la venda una sèrie molt A més, lempresa també sha fet setanta, està catalogat per lator de la restauració i gua-nya boració artesanal. El cereal se més limitada i exclusiva, amb el un lloc al sector gourmet. Molí Generalitat com a museu des dequota a les botigues delicatessen. segueix assecant com abans, a la nom de Gran Reserva, que fins fa de Rafelet és present als establi- lany 2008.
  • 29. 26 Març 2013 TRIBUNA MÀRQUETINGAlbert Pàmies recomana a les petites i mitjanes els clients. Un procés que cal abordar des d’unempreses que intensifiquin la construcció d’una pla de màrqueting digital que estableixi els objec-identitat a la xarxa per enfortir la seva relació amb tius i l’estratègia per assolir-los. Que hi ha algú? dre decisions que vagin alineades es fa difícil encarar aquest repte,Laltre dia llegia una piulada tres productes o els nostres serveis tir de la crisi actual en la qual amb els seus interessos i les seves però això no ens pot servir dex-dOriol Amat, catedràtic pels canals tradicionals, aquells estem immersos) i la seva realitat tendències de consum. cusa, perquè el món camina a altadEconomia Financera i que hem estat utilitzant tota la en el món 2.0, ens adonarem que Ara bé, tenir presència a la xarxa, velocitat i el model de comercia-Comptabilitat per la Universitat vida; ara toca entrar i endinsar- queda molt camí per recórrer i no vol dir ser presents en totes les lització i de relació entre empresaPompeu Fabra, que deia que nos en el desenvolupament de les moltes necessitats dels nostres plataformes i totes les aplicacions i client està patint canvis dràstics.lany passat el 58% de les empre- noves regles de joc que regulen la clients per cobrir. que existeixen, ni donar-se dalta El posicionament de les empresesses que van tancar no tenien pàgi- venda i el contacte amb el client. Avui, les empreses necessiten com a empresa en totes les xarxes en lentorn digital i en el món 2.0na web; en canvi sí que en tenien Si fem una anàlisi sincera de la construir i definir la seva identitat socials hagudes i per haver. és una cursa de fons, és un treballel 86% de les empreses que van petita i mitjana empresa que ens digital, és a dir, com volen mos- Aquest és un altre greu error. del dia a dia, de comunicar, deveure incrementades les seves envolta (aquella que amb el seu trar-se en la xarxa i quina és la Tenir presència a la xarxa vol dir compartir, de publicar i, fins i tot,vendes. esforç i amb la seva aportació en imatge que volen projectar als confeccionar el nostre Pla de de cocrear.És interessant aquesta dada per leconomia ens ha dajudar a sor- seus clients i, sobretot, als seus Màrqueting Digital, saber i conèi- No deixem passar més temps ireflexionar sobre el que en màr- clients potencials. Si no pilotem xer quins són els nostres objectius encarem aquest repte ambqueting en diem estratègia multi- des de dins de les empreses i la nostra estratègia i valorar com il·lusió i amb garanties que estemcanal. Entenem aquesta estratè- aquesta estratègia, seran els posem la xarxa i la tecnologia al fent allò que el nostre negocigia com el conjunt deines i la clients qui la construiran per seu servei. Analitzem què volen i necessita i, sobretot, allò que elsmetodologia que ha dactivar una nosaltres; i deixar això en mans què busquen els nostres clients i nostres possibles clients ens No n’hi ha prou a oferirempresa per combinar els seus del mercat pot portar-nos a una els nostres segments de mercat, i demanen. Al final, la preguntacanals on-line i off-line, de tal els nostres productes o reputació digital diferent de la treballem i construïm una estratè- que acaben fent tots els consumi-manera que la seva oferta i pro- serveis pels canals que nosaltres volem transmetre. gia per donar aquest servei. Si el dors a la xarxa als seus compra-posta de valor sigui similar inde- tradicionals. Hem de ser conscients que avui client troba el que busca, la dors és: Que hi ha algú?pendentment del canal escollit La pime té molt de els clients volen informació, bus- recompensa estarà garantida. Així doncs, ens agradi o no, hempel client. camí 2.0 per recòrrer quen comunicació amb els seus És clar que és un esforç, i que el de ser-hi, de manera ordenada iAquesta definició ens diu que ja proveïdors i, sobretot, volen sen- retorn de la inversió no és a curt estratègica. Simplement, no hi hano nhi ha prou a oferir els nos- tir-se escoltats i lliures per pren- termini; que en moltes empreses opció. LABORAL Sembla que amb langlès en tenen prou. Malauradament, ta com que els hispans no estan prou assimilats (no són els rendiments de català en prou americans), la qual cosa daltres països no es conside- aixeca certs prejudicis (tendei- ren en cap estadística. Com xen a discriminar-los en el vostès saben, langlès és molt mercat laboral). Una vegada important, però, per a nosal- un mexicà als EUA em vaAmado Alarcón explica la incidència que té el conei- eficia el coneixement del català en col·lectius com tres, els idiomes amb més ren- explicar el següent acudit:xement de llengües en els salaris i a l’hora de trobar els immigrants o en el reciclatge laboral dels aturats diment són francès i alemany. «Com se’n diu d’una personafeina. Alarcón aporta xifres per demostrar com ben- de la construcció. Pensin en lorigen dels nostres que parla tres llengües?»; turistes o els països on «Trilingüe». «I com se’n diu Catalunya exporta més, tots d’una que en parla dues?»; Llengües i salaris ells situats a lEuropa continen- tal. També hi ha estudis que indiquen que en la indústriaDurant els darrers anys dife- en els serveis la matèria prime- mostren un resultat similar al de langlès és malbaraten moltsrents economistes han xifrat ra amb què treballem és la que té langlès als Estats Units, recursos. Tanta gent estudiant-els rendiments econòmics de comunicació i, per tant, el on, dacord amb diversos estu- lo tants anys i, relativament, Molta gent estudia anglès,la llengua catalana al mercat llenguatge. Per a molts desocu- dis, saber aquell idioma aug- poca gent el fa servir quotidia- però a Catalunya es fade treball català. Un cop shan pats reciclar-se en un context menta el salari entre un 14% i nament en la seva feina. Més servir poc a la feina.controlat diversos efectes com de crisi econòmica passa per un 18% respecte als que diuen inversió en català, francès o Aprendre francès olexperiència laboral o el nivell assolir més coneixements de que no el parlen bé. És a dir, alemany podria ser més útil i alemany pot sereducatiu de les persones, en àmbit local, totes dues llen- econòmicament més rendible.saber-lo escriure augmenta els gües tindrien un valor similar Continuant amb els salaris, en més útil i rendiblesalaris entre un 14 i un 15%. al mercat de treball. Una altra diferents estudis elaboratsParlar-lo augmenta la possibili- cosa és en àmbit internacional. arreu del món, s’hi veu que lestat de tenir feina entre un 3 i A partir del Mapa de Llars de llengües dels immigrats proce- «Bilingüe». «I d’una que enun 5%. Entre les persones Saber escriure i parlar la Unió Europea es van calcu- dents de països més pobres no parla una de sola?». Va fer unaimmigrades, la competència correctament català lar el 2005 els rendiments de es tradueixen en augments pausa i va dir amb un fortescrita en català augmenta els augmenta els salaris parlar llengües estrangeres a salarials. Més aviat succeeix el accent mexicà: «Un pincheingressos fins a un 20%. Una i les possibilitats diferents països europeus. contrari i es valoren més com a gringo». Aquest acudit és moltxifra important. En el context de trobar feina Parlar anglès a Espanya suposa estigma de lorigen pobre que conegut en aquell país. Quinsactual de crisi, especialment en una prima salarial de vora el com a capital amb valor de acudits fan dels catalans els a Catalunyasectors com la construcció, on 9%. Francès i alemany incre- mercat. Als Estats Units, on els immigrants estrangers quelús social de la llengua catala- menten els salaris un 11 i 26% hispans superen els 40 milions, tenim a Catalunya? Si no elsna era relativament baix, la- respectivament. Saber espan- parlar anglès i espanyol (ser coneixem no és perquè noprenentatge de català és una català. yol a França augmenta els sala- bilingüe) suposa menys salari n’hi hagi, sinó perquè la rela-peça clau per al reciclatge pro- Una dada que ens pot cridar ris un 9%. Lúnic país europeu que ser monolingüe en anglès. ció entre grups dins de la nos-fessional i locupabilitat. La latenció és que aquests resul- on cap llengua estrangera no Els estudis diuen que això pot tra societat sovint no funcionaprincipal sortida laboral en el tats sobre el valor econòmic de augmenta significativament els estar relacionant amb el fet gaire bé i, com als Estats Units,nostre temps són els serveis. I la llengua catalana a Catalunya salaris és el Regne Unit. que parlar espanyol sinterpre- no per problemes lingüístics.
  • 30. 2013 Març 27 TRIBUNA INVERSIONS BORSAVíctor López advierte de lo difícil que es pensar en Las alternativas son el ahorro y un buen plan de Xavier Cebrián sitúa en la recuperación de los indicadores de la economíaque las pensiones públicas serán suficientes para pensiones en una entidad privada. Una apuesta de los Estados Unidos las razones para ser optimistas sobre el compor-garantizar una vida digna dentro de veinte años. en la que seleccionar bien la entidad es clave. tamiento de las bolsas para este 2013. ¿Cobraré pensión No desaproveche las el día que me jubile? alzas de la Bolsa (el artículo que nadie desea leer) Los mercados de renta variable globales iniciaron el año 2013 Draghi, máximo mandatario del Banco Central Europeo (BCE), continuando con la senda alcista en una comparecencia enPonga en una coctelera los medicinas, asistencia primaria, mantener el estado del bienestar. iniciada a mediados del ejercicio Londres a finales de julio pasado:siguientes ingredientes: aumento hospitalización, rehabilitación, 5. Para sostener el sistema deberá anterior. En EEUU, el índice bur- «Durante mi mandato, el BCEde la esperanza de vida, especta- etc. Soportan costes adicionales aumentar la carga impositiva sátil S&P500 se anota más de un está preparado para hacer lo quecular tasa de natalidad entre 1960 cuando por edad no pueden hasta alcanzar el 50%. Los traba- 6% de revalorización en lo que lle- sea necesario para preservar ely 1970, políticas inexistentes que afrontar autónomamente el día a jadores del futuro deberán vamos de año, recuperando ya los euro. Y créanme, será suficiente».aborden definitivamente la refor- día y, finalmente, cuando ya no renunciar al poder adquisitivo y, niveles máximos de 2007. Los estí- Desde entonces, tanto la prima dema de las pensiones y una baja pueden valerse, necesitan aten- cuando vean mermada su retri- mulos fiscales y económicos tanto riesgo española como la italianatasa de natalidad en los últimos 20 ción diaria. Si en un futuro las bución por unos impuestos de la Administración Obama han mejorado considerablemen-años. Remueva durante unos pensiones son de menor cuantía desorbitados, ¿aceptarán el siste- como de la Reserva Federal son te, aunque todavía están lejos desegundos y añada una espectacu- y los servicios son más reducidos ma? los principales ingredientes que normalizarse. Esta mejora ha posi-lar crisis. Sírvase frío con algún ¿cómo haremos frente a los gas- Está claro que la pirámide demo- explican el cambio de rumbo de bilitado ventanas de liquidez queanalgésico para asimilar que será tos? gráfica estará invertida y que la mayor economía del mundo. El han sido aprovechadas tanto porextremadamente difícil cobrar La respuesta es sencilla: median- nuestro vigente sistema de repar- programa de compra de activos la mayoría de compañías cotiza-dentro de veinte años una pen- te ingresos adicionales a la futura to proporcionará unas pensiones de deuda a largo plazo ha posibi- das como por los entes públicos,sión digna, independientemente pensión. Todos, en función de las y servicios considerablemente litado una significativa reducción lo que a la vez ha mejorado la per-que haya cotizado el máximo posibilidades personales, debe- inferiores a los actuales. Por lo de los costes financieros, especial- cepción de riesgo por parte de losdurante toda su vida laboral. mos estudiar y acometer un plan tanto, es necesario iniciar un aho- mente el referente a 30 años (el inversores.Actualmente, el ratio entre ocu- que nos facilite unos ingresos rro constante para afrontar con más utilizado en los préstamos Centrándose en la Bolsa española,pados y pensionistas es aproxima- futuros, bien mediante el ahorro garantías nuestra jubilación. hipotecarios en EEUU). Este confiamos que 2013 sea un buendamente de 1,9; es decir, dos per- tradicional o cualquier otro siste- Salvo que posea un gran patrimo- hecho, juntamente con el ajustesonas en activo contribuyen al ma que tenga como objetivo nio en bienes muebles o inmue- superior al 30% de los preciospago de una pensión. Si tenemos garantizar estos ingresos, pero bles, deberá imitar a la hormiga inmobiliarios, ha contribuido aen cuenta que durante la década ¿hemos recibido una educación que voluntariosamente va llenan- reactivar de nuevo el mercadode los 60 y 70 vivimos en España que contemple el esfuerzo del do la despensa por si vienen tiem- inmobiliario. El mercado laboral Los resultados de lasuna explosión demográfica, la ahorro? El cuento de la hormiga pos peores. Ahora bien, ¿qué enti- también continúa su proceso de empresas del cuartoque mayoritariamente hoy sopor- y la cigarra es muy aleccionador, dad selecciono?, ¿será lo suficien- mejora (tasa de paro en enero del trimestre de 2012 hanta el coste de las pensiones, que pero, en la sociedad actual, a la temente solvente? 7,9% frente el máximo del 10,0% sido muy buenos. Y esoacudirá en masa a la jubilación a hormiga se la trataría con menos- Deberemos tener presente las en 2009), lo que contribuye a sí es un motor parapartir del 2025, es fácil deducir precio, mientras a la cigarra se la siguientes consideraciones: incrementar el poder adquisitivo las bolsasque nuestro actual sistema basado elevaría a un rango superior: Solvencia. Todas las entidades de las familias (nótese tambiénen el reparto no podrá asumir «Pan para hoy, hambre para que visitemos nos hablarán mara- que la Bolsa americana subió enunas pensiones similares a las mañana». villas de su solvencia, faltaría más, promedio un 13% en 2012). año para el Ibex35 guiado poractuales. Si añadimos el envejeci- no conozco ningún trabajador Todo ello repercute de forma una fortaleza de demanda com-miento de la población por el que tire piedras sobre su propio muy positiva en la economía a tra- pradora ante las atractivas valora-aumento de la esperanza de vida, tejado. Nos corresponderá a vés de la variable consumo, la cual ciones de muchas compañías. Enla baja natalidad de los 90, unos nosotros obtener la información representa más del 70% del PIB los últimos meses hemos detecta-costes disparados de asistencia Dentro de veinte años sobre las entidades más solventes. americano. do una elevada correlación entresanitaria y una tasa de paro eleva- será muy difícil cobrar Mejor internacionales que loca- En Europa, el escenario macroe- la prima de riesgo y el descuentoda es muy probable que se pro- una pensión digna les. Es evidente que si una entidad fundamental del Ibex35: 100 pun-duzca una reducción de los servi- aunque se haya cotizado mantiene actividad en varios paí- tos básicos de prima de riesgocios que hoy en día conocemos. el máximo durante toda ses del mundo tendrá el negocio equivalen a unos 2.000 puntos delDe hecho, nos cuesta aceptar que correctamente diversificado, Ibex35. Esto es, si la prima de ries- la vida laboral En EEUU, el desempleo yel estado del bienestar que existía mientras aquellas que sólo tengan go descendiera los 200 puntoshasta 2008 se va desmoronando. la actividad en un país sufrirán los el consumo se han básicos deseados, el Ibex35 subiríaAnte este panorama podemos vaivenes económicos de aquel. recuperado. En Europa, la unos 4.000 puntos. Otro aspectoseguir confiando que cuando lle- Si, por el contrario, creemos que Rentabilidad. Debemos preocu- mayoría de expertos importante para las Bolsas es quegue el momento el Estado solu- el sistema funcionará correcta- parnos en qué productos invierte los índices de volatilidad están en auguran una mejora en lacionará el problema: «las cosas se mente, deberemos tener en la entidad para obtener la renta- niveles muy bajos, lo que, sinarreglaran por si solas», por lo cuenta: bilidad anunciada y no en la ren- segunda mitad de 2013 duda, es el mejor escenario paracual no tomo conciencia de la 1. Se estima en unos 16 millones tabilidad propiamente dicha. Si la que continúen las alzas bursátiles.situación actual, o bien reacciono los mayores de 65 años para el entidad invierte en activos de baja conómico está más nublado, aun- Finalmente, y a pesar de lostomando medidas para intentar 2050, por lo que doblaremos el calidad obtendrá un elevado inte- que la mayoría de expertos coin- muchos ruidos de mercado actua-garantizarme un futuro estable gasto actual. rés, pero incrementará el riesgo ciden en una gradual mejora de la les (incertidumbre política enindependientemente del com- 2. Para poder soportar las pensio- con posibilidad de pérdidas. Un economía a partir de la segunda Italia, bajada de rating aportamiento del Estado. nes será necesario un gran esfuer- símil, desgraciadamente actual, mitad de 2013. Aunque el proce- Inglaterra, fiscal cliff enSi uno se decanta por afrontar la zo por parte de los trabajadores. son aquellos que adquirieron par- so de desapalancamiento de las EEUU…), nótese que los resulta-situación sin depender de la ¿Cotizar el doble que actualmen- ticipaciones preferentes pensan- economías principalmente de los dos de las empresas del cuarto tri-‘suerte’ del Estado deberá ser te? do que eran depósitos. El final ya países periféricos no ha conclui- mestre de 2012 han sido muy bue-consciente de las necesidades 3. La actual situación económica es tristemente conocido. do, sí que el sentimiento del inver- nos con ratios de sorpresa enfuturas y, para ello, no hay nada invita a emigrar. Con menos En todo caso, la mejor opción es sor ha experimentado una clara beneficios y ventas por encima demás fácil que observar a nuestros población activa será difícil obte- consultar a un asesor indepen- mejora en los últimos meses. El uno, tanto en EEUU como enmayores. Son grandes consumi- ner ingresos. diente que le pueda guiar en la punto de inflexión fueron las ya Europa. Y esto sí que es el verda-dores de servicios sanitarios: 4. Sin crecimiento es imposible elección. famosas palabras de Mario dero motor de las Bolsas.
  • 31. Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · redaccio@indicadordeeconomia.com · comercial@indicadordeeconomia.com · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30 De la TV de Milán al mundo Licenciada en Lingüística y en Periodismo, Chiara Milani reside en Varese, donde se unió a la JCI en 2000. El pasado año, nominada por Italia, fue elegida para dirigir la organización en el Congreso Mundial de Taipei (Taiwán). Comenzó como free lance en el mundo de la comunica- ción, y trabajó tanto a nivel local como nacional en periódicos, revistas, emisoras de radio y portales digitales, lo que le llevó a ser reconocida en 2003 como ‘Periodista del Año’ en Lombardía. Un año después se adentró en el mundo de la televisión como subdirectora de informativos de la televisión de Milán. Los proyectos internacionales de la Junior Chamber International la han ido absorbiendo por completo en los últi- mos años: en 2010 fue la vicepresidenta para Europa; en 2011 fue nombrada asistente para Europa del japonés Kentaro Harada; y en 2012 actuó como vicepresidenta para América. La entrevista se desarrolla en una mezcla de italiano, inglés y castellano. Milani, que tiene también conocimientos de francés y alemán, tiene las ideas muy claras y en los últimos 12 meses ha recorrido 60 países para estimular el espíritu emprendedor, impulsar las habilidades directivas en el seno de la aso- ciación y divulgar el leit motiv de su mandato: «Atrévete a actuar». Invitada por el presidente de la Jove Cambra Internacional de Catalunya en 2013, Óscar Hijosa, Milani ha pasado por las comarcas de Tarragona para conocer de primera mano los proyectos locales y tomar nota de sus aportaciones. Quizá por su experiencia como profesional de la informa- ción, su sello al frente de la JCI se caracteriza por una especial sensibi- lidad para comunicar a la sociedad las claves del movimiento que aban- dera: «Es crucial que la gente joven tenga oportunidad de compartir expe- riencias, aprender unos de otros, y pasar a la acción para generar cam- bios positivos». Chiara Milani, presidenta mundial de la Junior Chamber International ‘Trabajar en el extranjero está bien como decir que con frecuencia, la solución más fácil es traspasar la culpa de nuestros males a los demás. Lo más difícil es tener el coraje opción, no como obligación’ de asumir nuestra porción de responsabili- dad. Como italiana, después de recorrerA punto de celebrar el centenario desde su creación (1915), la proyectos concretos cuyas soluciones, potenciadas a través de t más de 60 países en un año, tuve que viajarJCI –movimiento internacional que agrupa a jóvenes ciudadanos r una red mundial de asociados, llegan a asomarse a foros tan expresamente miles de kilómetros para ir aactivos de entre 18 y 40 años- se mantiene más activa que importantes como la Organización de Naciones Unidas o el G20. a votar, pero considero que el voto, más quenunca en 5.000 comunidades locales de 120 países con el o Sus aportaciones serán escuchadas en el encuentro de los paí- un derecho, es un deber. La exigenciamismo objetivo con el que nació: la búsqueda de un mundo ses más poderosos del planeta el próximo mes de septiembre comienza con uno mismo.mejor a partir de la responsabilidad personal que se vuelca en o en Rusia. - ¿Considera injusta la crítica generalizada a la clase política? Nosotros creamos proyectos concretos y- Mujer, joven y rubia… a los 33 años ejerce El pasado día de San Valentín tuve un pero potenciada a nivel internacional en evaluamos los resultados. Siempre nos basa-de presidenta mundial, ¿le ha costado supe- importante encuentro en París, y no preci- 1944, un año antes del final de la Segunda mos en la coordinación de tres pilares:rar los clásicos clichés machistas? samente en sentido romántico. Pude entre- Guerra Mundial) y a sus asociados les gobierno, empresas y sociedad civil. PorComo mujer, habitualmente rodeada de gar un documento que representa la voz de correspondió reconstruir un mundo devas- experiencia, si uno de ellos cae, el resto noaltos cargos mayoritariamente masculinos, la gente joven, con sus ideas de mejora, que tado por la guerra. Los jóvenes de hoy están aguanta.creo que deben recorrerse todavía muchas está destinado a debatirse durante el llamados a suturar las heridas de la guerra - ¿Conocía Tarragona y Catalunya? ¿Quéetapas en el camino hacia la igualdad y, de encuentro del G20 el próximo mes de sep- financiera desde la responsabilidad social. impresión tiene?hecho, estoy comprometida y muy ilusiona- tiembre en San Petersburgo. Le pongo - Mientras tanto, al menos en España, conti- Puedo decirte que me siento como en casada con varios programas internacionales. otro: desde 1954 la JCI funciona como núa la fuga de talento a otros países de nues- en Catalunya, que tiene muchos puntos en- ¿Qué hace una periodista como usted en un ‘partner’ de Naciones Unidas, hasta el tro entorno, que lo reciben con los brazos común con mi tierra, Lombardía. Ya habíacargo como éste? punto de que es la única en su género que abiertos… estado en Tarragona como vicepresidentaComo subdirectora de un informativo de luce el logo de la ONU en su propio logoti- Los jóvenes conforman la riqueza de un en 2010, cuando visité también Sitges ytelevisión, tuve una buena escuela en temas po. En 2013 ha sido reconocida como pro- país, y especialmente los que poseen forma- Lleida. En 2011 volví encantada para parti-capitales como el trabajo en equipo, la ges- veedor de soluciones ante los retos globales ción académica. Un país que deja perder a cipar en la Conferencia Europea de la JCItión de crisis o la gestión del tiempo, que de nuestro tiempo, integrados en la carta de los profesionales del futuro se empobrece. que tuvo lugar aquí con gran éxito.luego he podido desarrollar en el seno de la Desarrollo del Milenio. La salida al extranjero puede ser una solu- - ¿Podemos cerrar con un mensaje optimista,Junior Chamber International (JCI). - Bajemos de esos una especie de bálsamo contra el desánimo?- ¿Por qué cambió la televisión por el movi- despachos tan Como periodista le puedo decir que esmiento JCI? elevados a pie de ‘La JCI ayudó a reconstruir un mundo devastado mucho más sencillo poner el foco en loHubo un encuentro en mi etapa como calle. En España por la 2ª GM; los jóvenes hoy están llamados a negativo: vende más el árbol que cae sobreperiodista que me cambió la vida. Mi her- se ha publicado un vehículo que todo un bosque que crecemano era el presidente local de la JCI, y me que uno de cada suturar las heridas de la guerra financiera’ por las buenas prácticas ecológicas.propuso hacerle una entrevista al presiden- dos jóvenes no Nosotros, lo vuelvo a repetir, optamos anali-te nacional. Se quedó sorprendido por mi tiene trabajo. zar en profundidad e identificar soluciones;juventud y mis ganas. Me preguntó qué El problema del desempleo no es exclusivo ción a corto plazo, incluso es muy benefi- nos corresponde enseñar a los jóvenes aedad tenía (28 en aquel entonces) y me de España, también lo padece Italia, por cioso como una etapa de estudio o para convertirse en ciudadanos activos que reali-propuso colaborar con él en un pequeño ejemplo; y es un cáncer que se extiende por ganar en experiencia en otros mercados, zan proyectos para la comunidad. Sé queproyecto internacional, y me quedé enamo- toda la Unión Europea. En este contexto de pero se convierte en una losa tremenda a puede sonar idealista: estoy segura de querada de esta asociación, que es única, hasta dificultad para los jóvenes, la red mundial largo plazo. Siempre debería entenderse es el modo de transformar el mundo en unel punto de ir ampliando los lazos hasta de la JCI encuentra su sentido más que como una opción de enriquecimiento per- lugar mejor para vivir, mediante accionesdedicarme a ella a tiempo completo. nunca, no tanto como reacción a una situa- sonal, no como una obligación, por super- concretas y decisivas que van desde la esfera- ¿Juventud es sinónimo de idealismo inge- ción de crisis, sino por el análisis de necesi- vivencia. más personal a la global.nuo? dades comunes y con respuestas bien coor- - Los jóvenes, en especial los emprendedo-No necesariamente. Nosotros trabajamos dinadas gracias a las aportaciones de más de res, se muestran asqueados por los casos deen proyectos realistas y hechos concretos. 5.000 comunidades locales en 120 países. corrupción que nos salpican… Ustedes enNuestra misión es ofrecer oportunidades de - ¿Ven la luz al final de este túnel? Italia tienen a Berlusconi, ¿cómo ve los resul- www.jci.cccrecer a los jóvenes, aportando las herra- Queremos romper las fronteras nacionales tados electorales? www.jci.catmientas, recursos y oportunidades necesa- y sociales a favor de un movimiento colecti- La JCI, asociación sin ánimo de lucro, esrias para que sean capaces de crear un vo mundial en el que colaboran actores apolítica y aconfesional, por lo que nocambio positivo. locales con retos similares. En el pasado a la tomamos posición ni opinamos sobre cues- Texto: Roberto Villareal / Tarragona- ¿Por ejemplo? JCI (creada en 1915 en Estados Unidos tiones políticas de actualidad. Sí te puedo Foto: Xavi Jurio

×