La situació de l'Amazonia

1,393 views
1,287 views

Published on

Presentació de Josep Iborra, missioner que treballa al Brasil, a la regió de Rondonia, a Barcelona el passat 2 de juliol. Rondonia és un dels estats amazònics més afectats per la desforestació. Un dels projectes desenvolupats amb el suport de Mans Unides, han estat projectes d'instal·lació d'energia solar per a les famílies de la regió, per tal de fer arribar la llum a les cases de centenars d'indígenes

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,393
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La situació de l'Amazonia

  1. 1. LA SITUACIÓ DE L’AMAZÒNIA Projecte d’articulació de la Pastoral de la Terra
  2. 2. I – INTRODUCCIÓ • La Comissió Pastoral de la Terra (CPT) fou creada l’any 1975 al Brasil amb objectiu d’ organitzar les accions de les Esglésies davant • dels nous desafiaments, especialment a la regió amazònica.
  3. 3. • Com la concentració de terres i la violència contra els camperols, especialment a les comunitats tradicionals: indígenes, negres, riberencs.
  4. 4. • La desforestació arribant a límits insuportables.
  5. 5. L'espoli de la riquesa natural i dels coneixements tradicionals.
  6. 6. • La massificació de la cultura i la concentració en suburbis urbans.
  7. 7. I – BARALLA PEL TERRITORI I MODEL DE DESENVOLUPAMENT. • Sempre hi ha hagut conflictes pel domini del territori amazònic.
  8. 8. • Els antics habitants volen els seus drets seculars reconeguts i els seus territoris respectats i legalitzats.
  9. 9. • Són històriques les lluites indígenes per a veure reconeguts els seus drets i demarcades les seves terres.
  10. 10. • A tots els estats amazònics quilomboles, riberencs, seringuers i bona part dels indígenes no tenen els seus drets reconeguts i han perdut els seus territoris tradicionals. •
  11. 11. • Volen assegurada la seva terra i també protegits els seus rius.
  12. 12. • També les poblacions negres (quilomboles).
  13. 13. • Siringuers i castanyers exigeixen la creació de reserves estrativistes.
  14. 14. • Colons i “posseiros” necessiten que les seves terres siguin degudament titulades.
  15. 15. • Petits agricultors sense terra lluiten per la reforma agrària, per tal que es distribueixin les terres públiques i les hisendes desaprofitades, en assentaments agrícoles adaptats al clima i a la realitat amazònica.
  16. 16. • L’Amazònia està en un moment decisiu. • Les decisions que es prenen avui sobre els recursos naturals tindran conseqüències de vida o de mort per a tots.
  17. 17. • Un model de desenvolupament, basat en l’abús privat dels recursos naturals fins a l’esgotament també s’està imponent cada vegada més a la regió amazònica.
  18. 18. Territori ocupat per colons i comunitats tradicionals: • POBLACIÓ ÀREA (Km2) % • Pobles indígenes 1.034.831,67 20,54 • Com. Quilomboles 5.669,82 0,11 • Extrat. I riberencs 71.666,21 1,42 • Posseiros i colons 242.413,93 4,81 • Assentatss 144.741,01 2,87 • Sense terra área ocupada 4.050,07 0,08 • TOTAL 1.503.372,71 29,83
  19. 19. Territoris protegits: • TIPUS ÀREA (Km2) % - UCs federals de protecció integral 262.271,23 5,24 - UCs federals d’ús sostenible 320.708,30 6,41- - UCs- Estatals de protecció integral 45.579,15 0,91 - UCs estatals D’ús sustenible 204.907,84 4,10 - TOTAL 833.466,52 16,66
  20. 20. Grans propietats: • TIPUS ÀREA (Km2) % Mitjanes propietats 247.078,79 4,90 Grans propietats 1.319.214,02 6,19 Àrees grilades 704.629,58 13,99 • TOTAL 2.270.922,37 45,08
  21. 21. DISTRIBUCIÓ DE LES TERRES A L'AMAZÒNIA 8% 14% 30% populações tradicionais unidades de conservação terra de mercado grilada vazia? 31% 17%
  22. 22. • No és veritat que l’Amazònia està buida: són 20 milions d’ habitants a la part brasilera. • No “hi ha molta terra per a pocs indis”. • Els grans propietaris controlen la major part de les terres.
  23. 23. • El agronegoci avança sobre milers d'hectàrees de terres públiques, moltes d’elles “grilades” il·legalment.
  24. 24. • En dotze anys, més de 66.000 famílies van ser expulsades de les seves terres. • El moment pitjor va ser entre 2002 e 2005, quan els cultius de soja van avançar més a l’Amazònia, sobre tot al Mato Grosso, Pará i Maranhão. • Quasi el 84% de les expulsions (55.529) foren realitzades per ordres judicials.
  25. 25. • L’avanç del gran capital agrícola provoca l’expulsió de centenars de famílies de camperols, que es veuen obligats a emigrar, obrint pas al cultiu intensiu de soja i de canya de sucre. • Segons dades oficials, entre 1985 e 2006, van desaparèixer 240 mil establiments agrícoles familiars i es perderen 341 mil llocs de treball rural.
  26. 26. De les terres no legalitzades: Les petites propietats (fins a 400 hectàrees) representen el 80% del total, però ocupen tan sols 11,5% de l’àrea que necessita ser legalitzada. Les mitjanes i grans propietats són tal sols 20 del total, però ocupen el 85% de l’àrea.
  27. 27. • La concentració de terra en poques mans provoca violència i conflictes • Milers de famílies amenaçades, expulsades de les seves terres, amb cases i cultius destruïts. • Camperols presos, torturats i assassinats. • Tan sols l’any 2007 a l’Amazònia es van comptar 306 conflictes afectant 34.872 famílies en 7.028.908 hectàrees.
  28. 28. • És habitual la pràctica del “treball esclau” • De 18.447 treballadors rescatats al Brasil per les autoritats, entre 2003 i maig de 2007, 12.452 eren dels estats amazònics.
  29. 29. UN MODEL DEVASTADOR, CONCENTRADOR I VIOLENT • Que transforma la terra del poble en terra de negoci i de lucre tan sols per a poca gent.
  30. 30. • Grans àrees continuen essent desforestades per implantar la pecuària extensiva i monocultures de grans (soja, arròs, blat de moro), canya de sucre, cotó, i eucaliptus, entre d’altres.
  31. 31. Els impactes ambientals son extremament greus. Tan sols els últims set anys, uns 140.000 Km2 han estat desforestats.
  32. 32. • Període Km2 desforestats % • Fins 1976 377.028,00 7,49 • Fins 1990 52.550,00 1,04 • Dècada dels 90 153.017,00 3,04 • 2000-2007 138.545,00 2,75 TOTAL 721.140,00 14,33
  33. 33. • La desforestació avança per un “arc de foc” tallant i cremant la selva cap a l’interior de l'Amazònia.
  34. 34. • La desforestació amazònica està incidint significativament en el canvi climàtic i l’escalfament global. A l’Amazònia han augmentat els períodes de seca i les inundacions destructives.
  35. 35. • Diverses espècies, moltes ni tan sols degudament identificades, desapareixen. • La desforestació provoca ràpida desertificació i redueix la biodiversitat.
  36. 36. • Degrada e compacta el sòl.
  37. 37. Sense arbres per protegir el sòl, la forta pluja s’emporta la terra bona, fa perdre la fertilitat, representa la mort de la terra.
  38. 38. • La destrucció dels arbres dels marges rieres acaba amb els rierols. • Augmenten els sediments, es perden les deus d’aigua.
  39. 39. • Baixa el nivell de les aigües subterrànies, • Desapareixen els peixos, • S’inunden les terres fèrtils, • S’altera la dinàmica pròpia dels rius i rierols.
  40. 40. • El 2006, es van tallar oficialment més de 30 milions de metres cúbics de fusta per valor de milions d’euros.
  41. 41. •Però la major part d’activitat de la fusta és clandestina. No paga impostos, no paga seguritat social dels treballadors,... La riquesa de la fusta de la selva, que ha tardat segles a créixer, se'n va per sempre i no deixa res.
  42. 42. • Les serradores de fusta, moltes dedicades a l’exportació, són la punta de llança que fa avançar la desforestació, amb una pressió constant sobre els territoris tradicionals.
  43. 43. • Al darrera ve la cria extensiva de vaques. • La pecuària de l’Amazònia els anys noranta representava menys de la desena part del ramat brasiler, ara arriba al 37%. • El 2005, el ramat de l’Amazònia era de 74.590.000 vaques i 823.000 búfals (aquests representen el 70,1% del total del Brasil).
  44. 44. • Augmenten les grans empreses de carn destinades a l’exportació, una carn que no té res d’ecològica, ja que les pastures es formen a costa de la desforestació.
  45. 45. • 68 grans empreses són acusades de comercialitzar milers de “bous pirates”: criats a hisendes clandestines i desforestades il·legalment a l’Amazònia. (Carrefour, Wal Mart, Bompreço, Pão de Açúcar,...)
  46. 46. • La difícil regeneració de les pastures empeny la pecuària cap a nous fronts de desforestació de la selva.
  47. 47. • Les àrees degradades que queden enrere són ocupades per cultius de soja, canya de sucre i altres que segueixen el rastre de la pecuària, substituint el bestiar.
  48. 48. • Entre 1996 i 2006, l’àrea total de cultius de l’ Amazònia, va passar de 500.000 a 1.200.000 hectàrees. • La soja, principal producte d’ exportació, avança a quasi tots els estats de la regió amazònica.
  49. 49. • La soja va passar de 180.000 Ha el 1996, cap a 670.000 Ha el 2006. Un augment de 370%. • La cotació internacional del preu fa créixer o disminuir el valor de la terra a tot el Brasil, provocant desforestació, especulació i “grillatge” de terres.
  50. 50. • També fa créixer l’ús de productes agrícoles tóxics. • Terres, llacs i rius en resulten greument contaminats.
  51. 51. Els agrocombustibles • La promoció d’ agrocombustibles pels governs • – especialment l’etanol – fa que apareguin més inversions de canya de sucre a la regió amazònica.
  52. 52. El reforestament • Se sol realitzar amb espècies exòtiques (de altres regions): eucaliptus, acàcia, teca, etc. Destinats a cel·lulosa i carbó, i creixen els estats amazònicos com el Mato Grosso, Amapá, Rondônia, Tocantins, Maranhão e Pará.
  53. 53. Maneig sostenible • Les propostes d’explotació sostenible de la selva moltes vegades tan sols serveixen de façana per escapar de la legislació ambiental.
  54. 54. • Es considera que a l’Amazònia hi ha grans jaciments minerals per explorar. • Això provoca molts dels problemes territorials que tenen les comunitats tradicionals, que ja estan provocats per les grans empreses mineres.
  55. 55. Les siderúrgiques i el carbó vegetal. • La demanda de ferro ha fet créixer moltes empreses siderúrgiques al Parà i Sud del Maranyó. • Això ha provocat gran demanda de carbó vegetal per produir “ferro gusa”. • El 2006, es van produir a l’Amazònia 220.000 tones de “ferro-gusa”. • Això vol dir que es van cremar al voltant de 1.900.000 tones de carbó vegetal, aproximadament 650.000 m3 de fusta.
  56. 56. Les polítiques governamentals.
  57. 57. • Les decisions que es prenen sobre la Amazònia continuen fent-se sense la participació dels pobles que hi viuen. • Les polítiques públiques es fan en funció dels interessos de les grans empreses i no de les poblacions locals.
  58. 58. • El “Programa de Acceleració del Creixement (PAC) del governo Lula segueix el “Programa de Integración Interregional Sudamericana” – IIRSA, •
  59. 59. • Les obres del PAC tindran influència en 250.000 Km2, • 137 unitats de conservació natural, • 107 terres indígenes • 484 àrees prioritàries per a la conservació de la biodiversitat. • A l’ Amazònia, 322 àrees entre les més riques en espècies naturals quedaran exposades a noves pressions humanes.
  60. 60. • Les inversions es destinen a obrir carreteres, hidrovies, ports, hidroelèctriques, mirant d’estimular les inversions del capital brasiler i transnacional.
  61. 61. • Els grans pantans garanteixen energia barata per als grans projectes de les empreses mineres i altres activitats econòmiques. • A l'Amazònia estan previstes 258 noves hidroelèctriques.
  62. 62. Ja s’han començat a construir dues grans hidroelèctriques al Riu Madeira, a Porto Velho. La primera ja ha provocat la mort de 11 Tones de peixos.
  63. 63. • Les noves carreteres faciliten l’entrada de la gent i l’expansió immediata de la desforestació, i la selva desapareix al seu voltant.
  64. 64. Cada vegada són més grans les pressions per reduir les exigències i contrapartides ambientals. I per reduir les terres dedicades als indígenes i a parcs naturals.
  65. 65. • Això vol dir més destrucció natural. • Empitjorar la qualitat de vida dels habitants de la regió que viuen de la naturalesa.
  66. 66. • Més concentració de la terra en poques mans, èxode rural, augment de conflictes i de violència, inflament de les ciutats, degradació ambiental i despareixement de les cultures tradicionals i indígenes.
  67. 67. • Els impactes negatius d’aquest model de creixement, depredador i concentrador de riqueses, són terribles per a les famílies camperoles i per al medi ambient.
  68. 68. • La població urbana de l’Amazònia és la que més creix al Brasil, arribant al 73% dels habitants que viuen a les ciutats (A l’ Amapá 90%), provocant perifèries i suburbis de barraques miserables (favelització) en totes les ciutats de la regió.
  69. 69. • El sistema judicial • Deixa impune la violència contra els camperols. • Però és molt àgil per criminalitzar i castigar les famílies i moviments populars que lluiten pel dret constitucional d’un tros de terra per viure.
  70. 70. • Reserves indígenes i ambientals envaïdes i amenaçades, més del 40% dels conflictes registrats per la CPT afecten comunitats tradicionals. • Els indrets amb més violència també tenen els pitjors indicadors de desforestació.
  71. 71. • Davant aquest realitat • Como resistir les pressions d’aquest model de desenvolupament? • Hi ha alternatives viables a un mercat econòmic que passa per damunt dels drets de la majoria de la població?
  72. 72. • INICITIAVES DE REISTÈNCIA • Les comunitats tradicionals amazòniques estan, de fet, resistint i lluitant contra aquest tipus de “progrés” que es vol construir a costa dels més pobres.
  73. 73. • Comunitats i organitzacions que s’uneixen per a conqueir i defensar els seus territoris.
  74. 74. • Organitzacions de petits agricultors, entitats ambientalistes i moviments socials que miren d’unir forces par a canviar les polítiques actuals per polítiques públiques més constructives..
  75. 75. • Moviments populars organitzats com; • El MAB; Movimento dos Atingidos por Barragens • El Movimento dos Pequenos Agricultores (MPA); • El Movimento dos Sem Terra (MST); • El Movimento das Mulheres Camponesas (MMC) entre altres.
  76. 76. • La lluita dels petits agricultores per alternatives de producció agroecològica, i de comercialització més justa i solidària.
  77. 77. • Lluitar pel territori també significa el dret a viure, a produir, i a organitzar-se de manera diferent, respectant les diferents cultures.
  78. 78. • Els últims anys s’estan enfortint moltes comunitats quilomboles. • N’ha aparegut a tots els estats de l'Amazònia, lluitant per veure reconeguts i titulats els seus territoris.
  79. 79. • Una reforma agrària amb rostre amazònic , reprenent les terres “grillades”, creant projectes d’assentament agrícoles estrativistes i de desenvolupament sostenible.
  80. 80. • Amb més parcs naturals i unitats de conservació i de protecció ambiental.
  81. 81. • Amb comunitats més ben organitzades per resistir els prejudicis de l’agro i l’hidro negoci.
  82. 82. • Són possibles iniciatives econòmiques i culturals mantenint la selva dreta. • Marcant camins de convicència amb les caraterístiques ecológiques i culturals de l’Amazònia.
  83. 83. • Amb millores en l’educació i en la sanitat.
  84. 84. • Amb formació de lideratge, valorant la identitat, la cultura i la organització comunitária i social..
  85. 85. • Malgrat les dificultats de transformació, continuen realitzant-se a tot arreu assembléies, trobades, cursos, ... • Que estimulen el protagonisme de la gent, l’animació de les comunitats de base, el jovent, els compromisos i activitats.
  86. 86. • A tota l’Amazònia les esglésies també estan compromeses amb la CPT, defensant el dret a la terra i a les aigües, animant, estimulant i assessorant camperols, les dones, i les organitzacions populars.

×