Curriculum secundaria (Comunidad Valenciana)

  • 2,604 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,604
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
17
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Num. 5562 / 24.07.2007 30402 Conselleria d’Educació Conselleria de Educación DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obliga- que se establece el currículo de la Educación Secundaria tòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717] Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717] L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 53, El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el artículodisposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regula- 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu-ció i administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells lación y administración de la enseñanza en toda su extensión, niveles yi graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l’arti- grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponencle 27 de la Constitució Espanyola i les Lleis Orgàniques que, d’acord el artículo 27 de la Constitución Española y las Leyes Orgánicas que,amb l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats de acuerdo con el apartado 1 del artículo 81 de aquella, lo desarrollan,que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la de las facultades que atribuye al Estado el número 30 del apartado 1Constitució Espanyola, i de l’alta inspecció necessària per al seu com- del artículo 149 de la Constitución Española, y de la alta inspecciónpliment i garantia. necesaria para su cumplimiento y garantía. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que té caràcter La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, que tienebàsic, determina en l’article 6.2 que és competència del Govern fixar carácter básico, determina en su artículo 6.2 que es competencia delels objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris Gobierno fijar los objetivos, competencias básicas, contenidos y crite-d’avaluació que constituiran les ensenyances mínimes, a fi de garantir rios de evaluación que constituirán las enseñanzas mínimas, con el finuna formació comuna a tot l’alumnat i la validesa dels títols correspo- de garantizar una formación común a todo el alumnado y la validez denents en tot el territori espanyol. L’apartat 4 del mateix article precisa los títulos correspondientes en todo el territorio español. El apartado 4que les administracions educatives competents establiran el currícu- del mismo artículo precisa que las Administraciones educativas com-lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran petentes establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladaspart els aspectes bàsics assenyalats en els apartats anteriors, i que serà en la Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en losdesplegat i completat pels centres docents fent ús de la seua autono- apartados anteriores, y que será desarrollado y completado por los cen-mia. L’apartat 3, així mateix, especifica que els continguts bàsics de tros docentes en uso de su autonomía. El apartado 3, asimismo, especi-les ensenyances mínimes requeriran el 55% dels horaris escolars per a fica que los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requeriránles comunitats autònomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen el 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas,llengua cooficial. como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial. La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’Ús i Ense- La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso ynyament del Valencià, en els articles 18 i 19, disposa que s’ha d’incor- Enseñanza del Valenciano, en los artículos 18 y 19, dispone que seporar a les matèries prescrites per a l’educació secundària pel Reial incorporará a las materias prescritas para la educación secundaria porDecret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’establixen les ense- el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable-nyances mínimes corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, cen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secun-l’ensenyança del valencià, perquè en acabar l’etapa l’alumnat estiga daria Obligatoria, la enseñanza del valenciano, para que al terminarcapacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat amb dicha etapa el alumnado esté capacitado para utilizar oralmente y porel castellà. escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Una vegada fixats els aspectes bàsics del currículum que consti- Una vez fijados los aspectos básicos del currículo que constituyentuïxen les ensenyances mínimes, amb la finalitat d’assegurar una for- las enseñanzas mínimas, con el fin de asegurar una formación comúnmació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents pel Reial y garantizar la validez de los títulos correspondientes, por el RealDecret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currículum de Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currícu-l’educació secundària obligatòria per a l’àmbit de la Comunitat Valen- lo de la educación secundaria obligatoria para el ámbito de la Comuni-ciana. tat Valenciana. En desplegament d’este mandat, el present decret inclou els objec- En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye lostius, els continguts i criteris d’avaluació corresponents a cada una de objetivos, contenidos y criterios de evaluación correspondientes a cadales matèries que integren l’educació secundària obligatòria, així com una de las materias que integran la educación secundaria obligatoria,fa referència a les competències bàsiques o als aprenentatges que es así como hace referencia a las competencias básicas o aprendizajesconsideren imprescindibles, que figuren en l’annex I del Reial Decret que se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real1631/2006, de 29 de desembre, que l’alumnat ha d’aconseguir en fina- Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan-litzar esta etapa. zar al finalizar dicha etapa. Per a això, s’ha tingut en compte, en primer lloc, el doble caràc- Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carácterter d’esta etapa, que amb l’educació primària constituïx l’ensenyança de esta etapa, que con la educación primaria constituye la enseñanzabàsica, obligatòria i gratuïta. Orientada, d’una banda, a proporcionar básica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcio-a l’alumnat el bagatge necessari per a la incorporació al món laboral nar al alumnado el bagaje necesario para la incorporación al mundoi, d’una altra, a preparar amb garanties d’aprofitament i superació laboral y, por otra parte, a preparar con garantías de aprovechamientol’alumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinació de y superación al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo querigor científic i flexibilitat suficient per a fer front a ambdós reptes. En exige una combinación de rigor científico y flexibilidad suficiente parasegon lloc, s’ha tingut en compte l’evolució i els grans canvis que es hacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta ladonen a estes edats, que augmenten la complexitat intrínseca de l’eta- evolución y los grandes cambios que se producen a estas edades, quepa i obliguen a conciliar la formació comuna amb l’atenció a la diver- aumentan la complejidad intrínseca de la etapa y obligan a conciliarsitat i la necessitat d’oferir varietat d’opcions a uns jóvens als quals la formación común con la atención a la diversidad y la necesidad decal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el compromís amb ofrecer variedad de opciones a unos jóvenes a los que hay que iniciarles decisions preses, com a objectius essencials de tot procés educatiu en la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci-i com a preparació per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la siones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativovida com a ciutadanes i ciutadans. y como preparación para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos. Així, amb la finalitat d’aconseguir eixa cultura general que ve Así pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general quedeterminada pel doble caràcter a què acabem de referir-nos, de manera viene determinada por el doble carácter a que acabamos de referirnos,que tot l’alumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la de modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-
  • 2. Num. 5562 / 24.07.2007 30403seua incorporació a la societat o per a continuar, intensificar i especi- dibles para su incorporación a la sociedad o para continuar, intensi-alitzar els seus estudis, l’educació secundària obligatòria ha d’impli- ficar y especializar sus estudios, la educación secundaria obligatoriacar una progressió respecte a l’etapa anterior, completar els territoris debe suponer una progresión con respecto a la etapa anterior, comple-conceptuals delimitats en l’educació primària i advertir, a través de tar los territorios conceptuales delimitados en la educación primariala reflexió sobre les informacions rebudes, les línies mestres i verte- y advertir, a través de la reflexión sobre las informaciones recibidas,bradores de cada matèria. Ha de garantir-se que l’alumnat domine no las líneas maestras y vertebradoras de cada materia. Debe garantizar-sols les destreses fonamentals del càlcul matemàtic, els fonaments del se que el alumnado domine no sólo las destrezas fundamentales deldesenrotllament tecnològic o les llengües, sinó que també obtinga un cálculo matemático, los fundamentos del desarrollo tecnológico o lasconeixement suficient sobre què són les Ciències, les Matemàtiques, la lenguas, sino que haya obtenido un conocimiento suficiente sobre quéMúsica, la Literatura, la Història, la Geografia, etc., les seues referèn- son las Ciencias, las Matemáticas, la Música, la Literatura, la Historia,cies essencials, particularment aplicades a la Comunitat Valenciana, a la Geografía, etcétera, sus referencias esenciales, particularmente apli-Espanya, a Europa i al món. Una formació teòrica que puga anar incre- cadas a la Comunitat Valenciana, a España, a Europa y al mundo. Unamentant al llarg de la vida, guiada per la curiositat intel·lectual com a formación teórica que pueda ir incrementando a lo largo de la vida,estímul per a l’aprenentatge permanent. L’accés de l’alumnat a bons guiada por la curiosidad intelectual como estímulo para el aprendizajenivells de coneixement en les diferents disciplines permetrà construir permanente. El acceso del alumnado a buenos niveles de conocimientouna actitud intel·ligent i crítica davant dels reptes del futur. en las diferentes disciplinas permitirá construir una actitud inteligente y crítica ante los retos del futuro. La consecució d’estos objectius no pot fer-se sense considerar les La consecución de estos objetivos no puede hacerse sin conside-diferents actituds i necessitats dels jóvens a eixes edats, així com la rar las diferentes actitudes y necesidades de los jóvenes a esas edades,seua varietat d’interessos a l’hora de triar el futur. Per tant, la inter- así como su variedad de intereses a la hora de escoger el futuro. Porvenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de tanto, la intervención educativa ha de contemplar como principio lal’alumnat, i garantir-ne el desenrotllament personal de tot l’alumnat, al diversidad del alumnado, garantizando el desarrollo personal de todotemps que una atenció individualitzada en funció de les necessitats de el alumnado, así como una atención individualizada en función de lascada alumna i alumne. Per això, des de l’inici de l’etapa, la conselleria necesidades de cada alumna y alumno. De ahí que desde el inicio de lacompetent en matèria d’educació ha d’esforçar-se per posar a disposi- etapa, la conselleria competente en materia de educación ha de esfor-ció de l’alumnat tots els recursos possibles per a inculcar el sentit de la zarse por poner a disposición del alumnado todos los recursos posiblesresponsabilitat sobre el seu rendiment i comprometre’l en les decisions para inculcar el sentido de la responsabilidad sobre su rendimiento ysobre el seu recorregut com a estudiants, tant en forma d’incorporació comprometerlo en las decisiones sobre su recorrido como estudian-a grups de reforç i suport com en l’existència de vies diferenciades, de tes, tanto en forma de incorporación a grupos de refuerzo y apoyo,manera que les ensenyances comunes inicials desemboquen, a mesura como en la existencia de vías diferenciadas, de modo que las enseñan-que s’avança en l’etapa, en una trajectòria personalitzada i lliurement zas comunes iniciales desemboquen, conforme se avanza en la etapa,assumida, potenciada a través de processos orientadors basats en les en una trayectoria personalizada y libremente asumida, potenciadareflexions prèvies dels equips docents. mediante procesos orientadores basados en las reflexiones previas de los equipos docentes. Per a este fi servixen la diversitat de programes i opcions que la A este fin, sirven la diversidad de programas y opciones que la LeyLlei Orgànica d’Educació ha disposat, com els programes de diver- Orgánica de Educación ha dispuesto, como los programas de diversi-sificació curricular, que impliquen una adaptació a grups reduïts dels ficación curricular, que implican una adaptación a pequeños grupos decontinguts de les matèries fonamentals, perquè l’alumnat que ha pre- los contenidos de las materias fundamentales, para que el alumnadosentat algun tipus de dificultats d’aprenentatge al llarg de la seua vida que haya presentado dificultades de aprendizaje a lo largo de su vidad’estudiant puga aconseguir les competències bàsiques; els programes de estudiante pueda alcanzar las competencias básicas; los programasde qualificació professional inicial, que obrin una possibilitat de pre- de cualificación profesional inicial, que abren una posibilidad de pre-paració per al món laboral, permeten aconseguir la titulació i continuar paración para el mundo laboral, permiten alcanzar la titulación y con-posteriorment cap a la formació professional, de manera que proporci- tinuar posteriormente hacia la formación profesional, proporcionandoona noves oportunitats a l’alumnat; els programes específics destinats así nuevas oportunidades al alumnado; los programas específicos des-a l’alumnat amb greus insuficiències de partida o en el moment de la tinados al alumnado con graves carencias de partida o en el momen-seua incorporació al sistema educatiu espanyol; l’agrupació de matè- to de su incorporación al sistema educativo español; la agrupación deries en quart curs, dirigida a facilitar una primera elecció d’opcions materias en cuarto curso, dirigida a facilitar una primera elección deo d’itineraris i la posterior continuació d’estudis. En tots els casos, es opciones o de itinerarios y la posterior continuación de estudios. Entracta de camins diferenciats per a obtindre objectius bàsics i iguals todos los casos, se trata de caminos diferenciados para obtener objeti-per a tots, que permeten igualment l’obtenció del corresponent títol, vos básicos e iguales para todos, que permitan por igual la obtenciónaixí com l’adquisició d’actituds i valors com l’estimació del treball del correspondiente título, así como la adquisición de actitudes y valo-com a valor per al progrés en la vida; el respecte als altres; l’estima res, como: la estimación del trabajo como valor para el progreso en laper la cultura i la creativitat, o el domini dels coneixements impres- vida; el respeto a los demás; el aprecio por la cultura y la creatividad,cindibles per a l’exercici de la ciutadania i per a l’elecció amb plena o el dominio de los conocimientos imprescindibles para el ejercicio dellibertat del seu futur. la ciudadanía y para la elección con plena libertad de su futuro. L’ensenyança de les llengües estrangeres ha sigut també especial- La enseñanza de las lenguas extranjeras ha sido también especial-ment considerada, tant per la ciutadania comuna, la construcció de la mente considerada, tanto por la ciudadanía común, cuya construcciónqual és un objectiu prioritari de la Unió Europea, com per l’arribada es un objetivo prioritario de la Unión Europea, como por la llegadade població immigrant amb altres llengües i costums. La intercomuni- de población inmigrante con otras lenguas y costumbres. La interco-cació i l’actitud d’obertura a realitats diferents que implica el coneixe- municación y la actitud de apertura a realidades diferentes que suponement de llengües estrangeres actua com un incentiu per a aprendre-les el conocimiento de lenguas extranjeras, actúa como un incentivo parai per a facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut; així mateix, su aprendizaje y para facilitar la incorporación del alumnado reciénincidix en el fet que els nous ciutadans senten en la comunitat d’acolli- llegado; asimismo, incide en que los nuevos ciudadanos sientan en lada interés i respecte per les característiques d’altres nacions i llengües. comunidad de acogida interés y respeto por las características de otrasI alhora, eixe sentiment d’estima, juntament amb l’accés al valencià i naciones y lenguas. Y a su vez, ese sentimiento de aprecio, junto alal castellà, que la conselleria competent en matèria d’educació ha de acceso al valenciano y al castellano, que la conselleria competente enposar a la seua disposició, resultarà d’enorme valor per a impulsar la materia de educación debe poner a su disposición, resultará de enor-integració dels que s’incorporen a la Comunitat Valenciana, a Espa- me valor para impulsar la integración de los que se incorporan a lanya i a Europa, des del respecte al nostre marc legal i als valors de la Comunitat Valenciana, a España y a Europa, desde el respeto a nuestrodemocràcia i la llibertat. marco legal y a los valores de la democracia y la libertad.
  • 3. Num. 5562 / 24.07.2007 30404 A més, a la Comunitat Valenciana, l’aprenentatge escolar de les Además, en la Comunitat Valenciana, el aprendizaje escolar de lasdos llengües cooficials dins del currículum ha de convertir-se en dos lenguas cooficiales dentro del currículo ha de convertirse en unun instrument d’aprenentatge en el marc del programa o programes instrumento de aprendizaje en el marco del programa o programas ded’educació plurilingüe que apliquen els centres, d’anàlisi i busca de la educación plurilingüe que apliquen los centros, de análisis y búsquedarealitat, d’adquisició d’una consciència d’identitat, de pertinença a una de la realidad, de adquisición de una conciencia de identidad, de perte-cultura i d’assumpció de normes i valors compartits. nencia a una cultura y de asunción de normas y valores compartidos. Este decret establix el currículum de l’educació secundària obli- Este decreto estable el currículo de la educación secundaria obli-gatòria a la Comunitat Valenciana, així com els criteris d’avaluació, gatoria en la Comunitat Valenciana, así como los criterios de evalua-promoció i titulació i la realització de les proves extraordinàries de ción, promoción y titulación y la realización de las pruebas extraordi-setembre, amb la flexibilitat necessària perquè els centres docents, en narias de septiembre, con la flexibilidad necesaria para que los centrosl’ús de la seua autonomia, puguen concretar el currículum en el seu docentes, en uso de su autonomía, puedan concretar el currículo en suprojecte educatiu, adaptant-lo a les característiques del seu alumnat i a proyecto educativo, adaptándolo a las características de su alumnado yl’entorn socioeconòmic i cultural. al entorno socioeconómico y cultural. Així mateix, conté elements suficients per a permetre una acció Asimismo, contiene elementos suficientes para permitir una accióncoherent i progressiva, de manera que els equips docents puguen adop- coherente y progresiva, de forma que los equipos docentes puedantar les decisions relatives a la seqüenciació i estructuració en unitats adoptar las decisiones relativas a la secuenciación y estructuración endidàctiques que es reflectiran en les programacions docents. unidades didácticas que quedarán reflejadas en las programaciones docentes. El present decret autoritza la conselleria competent en matèria El presente Decreto autoriza a la conselleria competente en materiad’educació per a la realització d’avaluacions externes que garantisquen de educación para la realización de evaluaciones externas que garanti-l’objectivitat dels resultats, orienten sobre les necessitats del sistema i cen la objetividad de los resultados, orienten sobre las necesidades deles constituïsquen, d’esta manera, en ferramenta indispensable per a la sistema y se constituyan, de esta manera, en herramienta indispensablemillora de la qualitat de les nostres ensenyances. para la mejora de la calidad de nuestras enseñanzas. Per tot això, amb l’informe previ del Consell Escolar Valencià, a Por todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, aproposta del conseller d’Educació, conforme amb el Consell Jurídic propuesta del conseller de Educación, conforme con el Consell JurídicConsultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberación del Con-Consell, en la reunió del dia 20 de juliol de 2007, sell, en la reunión del día 20 de julio de 2007, DECRETE DECRETOArticle 1. Objecte i àmbit d’aplicació Artículo 1. Objeto y ámbito de aplicación 1. El present decret constituïx el desplegament per a l’educació 1. El presente Decreto constituye el desarrollo para la educaciónsecundària obligatòria del que disposa el títol I, capítol III, de la Llei secundaria obligatoria de lo dispuesto en el título I, capítulo III, deOrgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, així com l’article 6 del la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, así como en elReial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’establixen les artículo 6 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el queensenyances mínimes corresponents a l’Educació Secundària Obliga- se establecen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educacióntòria. Secundaria Obligatoria. 2. A l’efecte del que disposa este decret, s’entén per currículum de 2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto se entiende porl’educació secundària obligatòria el conjunt d’objectius, competències currículo de la educación secundaria obligatoria el conjunto de obje-bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’esta tivos, competencias básicas, contenidos, métodos pedagógicos y crite-etapa educativa. rios de evaluación de esta etapa educativa. 3. Este decret s’ha d’aplicar en els centres docents públics i en els 3. Este decreto será de aplicación en los centros docentes públicoscentres privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autorit- y en los centros privados de la Comunitat Valenciana que, debidamen-zats, impartisquen ensenyances d’educació secundària obligatòria. te autorizados, impartan enseñanzas de educación secundaria obliga- toria.Article 2. Principis generals Artículo 2. Principios generales 1. L’etapa de l’educació secundària obligatòria forma part de l’en- 1. La etapa de la educación secundaria obligatoria forma parte de lasenyança bàsica. Per tant, d’acord amb el que establix l’article 27.4 de enseñanza básica. Por tanto, de acuerdo con lo que establece el artículola Constitució Espanyola, té caràcter obligatori i gratuït. 27.4 de la Constitución Española, tiene carácter obligatorio y gratuito. 2. L’educació secundària obligatòria comprén quatre cursos aca- 2. La educación secundaria obligatoria comprende cuatro cursosdèmics que s’han de seguir, ordinàriament, entre els 12 i els 16 anys académicos que se seguirán ordinariamente, entre los 12 y los 16 añosd’edat. de edad. 3. L’alumnat podrà accedir al primer curs l’any natural en què 3. El alumnado podrá acceder al primer curso en el año natural encomplisca 12 anys. el que cumpla 12 años. 4. Amb caràcter general, l’alumnat té dret a estar escolaritzat en 4. Con carácter general, el alumnado tendrá derecho a permanecerrègim ordinari fins als 18 anys, complits l’any en què finalitze el curs. escolarizado en régimen ordinario hasta los 18 años de edad, cumpli- dos en el año en que finalice el curso. 5. L’educació secundària obligatòria s’organitza en matèries dife- 5. La educación secundaria obligatoria se organiza en materiasrenciades, tenint en compte tant la finalitat d’una educació comuna diferenciadas, teniendo en cuenta tanto la finalidad de una educacióncom la necessària atenció a la diversitat de l’alumnat. Per a això, la común como la necesaria atención a la diversidad del alumnado. Paraconselleria competent en matèria d’educació, d’acord amb el que dis- ello, la conselleria competente en materia de educación, de acuerdoposa l’article 12 del Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, regu- con lo dispuesto en el artículo 12 del Real Decreto 1631/2006, de 29larà les mesures organitzatives i curriculars d’atenció a la diversitat de diciembre, regulará las medidas organizativas y curriculares deque els centres adoptaran d’acord amb el seu projecte educatiu. atención a la diversidad que los centros adoptarán de acuerdo con su proyecto educativo. 6. En esta etapa, s’ha de prestar especial atenció a la tutoria perso- 6. En esta etapa, se prestará especial atención a la tutoría personalnal de l’alumnat, així com a la seua orientació educativa, psicopedagò- del alumnado, así como a su orientación educativa, psicopedagógica ygica i professional. profesional.
  • 4. Num. 5562 / 24.07.2007 30405 7. Els centres docents han de desplegar i completar, si és el cas, el 7. Los centros docentes desarrollarán y completarán, en su caso, elcurrículum de l’educació secundària obligatòria establit en el present currículo de la educación secundaria obligatoria establecido en el pre-decret i en les normes que el despleguen. El resultat d’esta concreció sente Decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado de estaformarà part del projecte educatiu del centre. concreción formará parte del proyecto educativo del centro. 8. La conselleria competent en matèria d’educació afavorirà l’ela- 8. La conselleria competente en materia de educación favoreceráboració de projectes d’innovació, així com de models de programació la elaboración de proyectos de innovación, así como de modelos dedocent i de materials didàctics que faciliten al professorat el desenrot- programación docente y de materiales didácticos que faciliten al pro-llament del currículum. fesorado el desarrollo del currículo. 9. La conselleria competent en matèria d’educació establirà l’ho- 9. La conselleria competente en materia de educación establece-rari setmanal per a cada una de les matèries de l’educació secundà- rá el horario semanal para cada una de las materias de la educaciónria obligatòria, respectant l’horari que figura en l’annex III del Reial secundaria obligatoria, respetando el horario que figura en el anexoDecret 1631/2006, de 29 de desembre. Este horari ha de garantir el III del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. Dicho horariodret de tot l’alumnat a rebre l’ensenyança del valencià i en valencià, garantizará el derecho de todo el alumnado a recibir la enseñanza deltal com disposa l’article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat valenciano y en valenciano, tal como dispone el artículo 6.2 del Esta-Valenciana. tut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. 10. Les tecnologies de la informació i la comunicació han d’estar 10. Las tecnologías de la información y la comunicación estaránintegrades en el currículum, d’acord amb el que disposa l’article 19.2 integradas en el currículo, de acuerdo con lo que dispone el artículode l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. 19.2 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.Article 3. Finalitat Artículo 3. Finalidad D’acord amb el que establix l’article 2 del Reial Decret 1631/2006, De acuerdo con lo que establece el artículo 2 del Real Decretode 29 de desembre, la finalitat de l’educació secundària obligatòria 1631/2006, de 29 de diciembre, la finalidad de la educación secunda-consistix a aconseguir que l’alumnat adquirisca els elements bàsics ria obligatoria consiste en lograr que el alumnado adquiera los elemen-de la cultura, especialment, en els seus aspectes humanístic, artístic, tos básicos de la cultura, especialmente, en sus aspectos humanístico,científic i tecnològic; que desenrotlle i consolide hàbits d’estudi i de artístico, científico y tecnológico; que desarrolle y consolide hábitostreball; preparar l’alumnat per a la incorporació als estudis posteriors de estudio y de trabajo; preparar al alumnado para su incorporacióni per a la inserció laboral, i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i a estudios posteriores y para su inserción laboral, y formarlo para eldeures en la vida com a ciutadanes i ciutadans. ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos.Article 4. Objectius de l’etapa Artículo 4. Objetivos de la etapa L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenrotllar La educación secundaria obligatoria contribuirá a desarrollar enen les i els alumnes les capacitats que els permeten: las alumnas y los alumnos las capacidades que les permitan: a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els a) Conocer, asumir responsablemente sus deberes y ejercer susseus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la coopera- derechos en el respeto a los demás, practicar la tolerancia, la coopera-ció i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, ción y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el diá-refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plu- logo, afianzando los derechos humanos como valores comunes de unaral, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania sociedad plural, abierta y democrática, y prepararse para el ejerciciodemocràtica. de la ciudadanía democrática. b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i b) Adquirir, desarrollar y consolidar hábitos de disciplina, estudiotreball individual i en equip com a condició necessària per a una rea- y trabajo individual y en equipo como condición necesaria para unalització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desen- realización eficaz de los procesos del aprendizaje y como medio derotllament personal. desarrollo personal. c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits c) Fomentar actitudes que favorezcan la convivencia en los ámbi-escolar, familiar i social. tos escolar, familiar y social. d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Cons- d) Valorar y respetar, como un principio esencial de nuestra Cons-titució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb titución, la igualdad de derechos y oportunidades de todas las perso-independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol dis- nas, con independencia de su sexo, y rechazar los estereotipos y cual-criminació. quier discriminación. e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la e) Fortalecer sus capacidades afectivas en todos los ámbitos de lapersonalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la personalidad y en sus relaciones con los demás, así como rechazar laviolència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i violencia, los prejuicios de cualquier tipo, los comportamientos sexis-resoldre pacíficament els conflictes. tas y resolver pacíficamente los conflictos. f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’in- f) Desarrollar destrezas básicas en la utilización de las fuentes deformació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir información para, con sentido crítico, adquirir nuevos conocimientos.una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les Adquirir una preparación básica en el campo de las tecnologías, espe-de la informació i la comunicació. cialmente las de la información y la comunicación. g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que g) Concebir el conocimiento científico como un saber integrados’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els que se estructura en distintas disciplinas, así como conocer y aplicarmètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del los métodos para identificar los problemas en los diversos campos delconeixement i de l’experiència. conocimiento y de la experiencia. h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, h) Desarrollar el espíritu emprendedor y la confianza en sí mismo,la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per la participación, el sentido crítico, la iniciativa personal y la capacidada aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir respon- para aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir respon-sabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les difi- sabilidades, así como valorar el esfuerzo con la finalidad de superarcultats. las dificultades. i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges com- i) Comprender y expresar con corrección textos y mensajes com-plexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les pos- plejos, oralmente y por escrito, en valenciano y en castellano. Valorarsibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comu- las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia de
  • 5. Num. 5562 / 24.07.2007 30406nitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, la Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su patrimonioaixí com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua cultural, así como las posibilidades comunicativas del castellano comocomuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacio- lengua común de todas las españolas y los españoles y de idioma inter-nal. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la nacional. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento, la lectura y el estu-literatura d’ambdós llengües. dio de la literatura de ambas lenguas. j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de j) Comprender y expresarse en una o más lenguas extranjeras demanera apropiada. manera apropiada. k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i k) Conocer los aspectos fundamentales de la cultura, la geografía yla història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respec- la historia de la Comunitat Valenciana, de España y del mundo; respe-tar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de tar el patrimonio artístico, cultural y lingüístico; conocer la diversidadcultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar de culturas y sociedades a fin de poder valorarlas críticamente y desa-actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres. rrollar actitudes de respeto por la cultura propia y por la de los demás. l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les l) Conocer y aceptar el funcionamiento del cuerpo humano y res-diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut petar las diferencias. Conocer y apreciar los efectos beneficiosos paradels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada ali- la salud de los hábitos de higiene, así como del ejercicio físico y de lamentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a adecuada alimentación, incorporando la práctica del deporte y la edu-afavorir el desenrotllament personal i social. cación física para favorecer el desarrollo personal y social. m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament m) Analizar los mecanismos y valores que rigen el funcionamientode les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de de las sociedades, en especial los relativos a los derechos, deberes yles ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals res- libertades de las ciudadanas y los ciudadanos, y adoptar juicios y acti-pecte a estos. tudes personales respecto a ellos. n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el n. Valorar críticamente los hábitos sociales relacionados conconsum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i con- la salud, el consumo responsable, el cuidado de los seres vivos y eltribuir-ne així a la conservació i millora. medio ambiente, contribuyendo a su conservación y mejora. o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llen- o) Valorar y participar en la creación artística y comprender el len-guatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos guaje de las distintas manifestaciones artísticas, utilizando diversosmitjans d’expressió i representació. medios de expresión y representación. p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunica- p) Analizar y valorar, de forma crítica, los medios de comunica-ció escrita i audiovisual. ción escrita y audiovisual.Article 5. Competències bàsiques Artículo 5. Competencias básicas 1. Les competències bàsiques, com a elements integrants del currí- 1. Las competencias básicas, como elementos integrantes delculum, són les fixades en l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 currículo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, dede desembre. En les distintes matèries de l’etapa es presta una atenció 29 de diciembre. En las distintas materias de la etapa, se prestará unaespecial al desenrotllament d’estes competències, iniciat en l’educa- atención especial al desarrollo de dichas competencias, iniciado en lació primària, que l’alumnat haurà d’haver adquirit en finalitzar l’ense- educación primaria, que el alumnado deberá haber adquirido al finali-nyança bàsica. zar la enseñanza básica. 2. La lectura constituïx un factor primordial per al desenrotlla- 2. La lectura constituye un factor primordial para el desarrollo dement de les competències bàsiques. Els centres hauran de garantir en las competencias básicas. Los centros deberán garantizar en la prácticala pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en docente de todas las materias un tiempo dedicado a la lectura en todostots els cursos de l’etapa. los cursos de la etapa.Article 6. Organització dels tres primers cursos Artículo 6. Organización de los tres primeros cursos 1. Las matèries dels tres primers cursos de l’educació secundària 1. Las materias de los tres primeros cursos de la educación secun-obligatòria són les següents: daria obligatoria són las siguientes: – Ciències de la naturalesa – Ciencias de la naturaleza – Ciències socials, Geografia i Història – Ciencias sociales, Geografía e Historia – Educació física – Educación física – Educació per a la ciutadania i els drets humans – Educación para la ciudadanía y los derechos humanos – Educació plàstica i visual – Educación plástica y visual – Castellà: llengua i literatura – Castellano: lengua y literatura – Valencià: llengua i literatura – Valenciano: lengua y literatura – Llengua estrangera – Lengua extranjera – Matemàtiques – Matemáticas – Música – Música – Tecnologies – Tecnologías 2. D’acord amb el que disposa en l’article 24.6 de la Llei Orgà- 2. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 24.6 de la Ley Orgá-nica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i l’article 4.5 del Reial Decret nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y en el artículo 4.5 del Real1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’establixen les ensenyances Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen lasmínimes corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, en cada enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secundariaun dels cursos primer i segon l’alumnat ha de cursar un màxim de dos Obligatoria, en cada uno de los cursos primero y segundo el alumnadomatèries més que en l’últim cicle de l’educació primària. cursará un máximo de dos materias más que en el último ciclo de la educación primaria. 3. En cada un dels tres primers cursos de l’etapa, tot l’alumnat ha 3. En cada uno de los tres primeros cursos de la etapa, todo elde cursar les matèries següents: alumnado cursará las siguientes materias: – Ciències de la naturalesa – Ciencias de la naturaleza – Ciències socials, Geografia i Història – Ciencias sociales, Geografía e Historia – Educació física – Educación física – Castellà: llengua i literatura – Castellano: lengua y literatura
  • 6. Num. 5562 / 24.07.2007 30407 – Valencià: llengua i literatura – Valenciano: lengua y literatura – Llengua estrangera – Lengua extranjera – Matemàtiques – Matemáticas 4. A més de les matèries indicades en l’apartat anterior, tot l’alum- 4. Además de las materias indicadas en el apartado anterior, todonat ha de cursar: Educació plàstica i visual, en els cursos primer i el alumnado cursará: Educación plástica y visual, en los cursos prime-tercer; Música, en segon i tercer; Tecnologies, en primer i tercer; en ro y tercero; Música, en segundo y tercero; Tecnologías, en primerosegon, Educació per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es y tercero; en segundo, Educación para la ciudadanía y los derechosprestarà especial atenció a la igualtat entre dones i hòmens. humanos, en la que se prestará especial atención a la igualdad entre mujeres y hombres. 5. En el curs tercer, les ensenyances de la matèria Ciències de la 5. En el curso tercero, las enseñanzas de la materia Ciencias denaturalesa s’organitzaran en dos matèries (Biologia i Geologia, i Física la naturaleza se organizarán en dos materias (Biología y Geología yi Química), i mantindran el seu caràcter unitari a l’efecte de promoció. Física y Química), manteniendo su carácter unitario a los efectos de promoción. 6. La conselleria competent en matèria d’educació ordenarà l’ofer- 6. La conselleria competente en materia de educación ordenará lata de les matèries optatives al llarg dels tres primers cursos de l’eta- oferta de las materias optativas a lo largo de los tres primeros cursospa, n’establirà el currículum i les condicions per a la ser elegides per de la etapa, establecerá su currículo y las condiciones para su elecciónl’alumnat. En tot cas, esta oferta haurà d’incloure una segona Llengua por parte del alumnado. En todo caso, dicha oferta deberá incluir unaestrangera, Cultura clàssica i Informàtica. segunda Lengua extranjera, Cultura clásica e Informática. 7. L’ensenyança de la religió s’ha d’impartir en cada un dels tres 7. La enseñanza de la religión se impartirá en cada uno de los tresprimers cursos de l’etapa i s’ha d’ajustar al que establix la disposició primeros cursos de la etapa y se ajustará a lo establecido en la disposi-addicional segona del present decret. ción adicional segunda del presente Decreto. 8. La lectura i la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la 8. La lectura y la comprensión lectora, la expresión oral y escrita,comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la comunicació i la comunicación audiovisual, así como las tecnologías de la comunica-de la informació s’han de treballar en totes les matèries. ción y de la información, se trabajarán en todas las materias. 9. Així mateix, d’acord amb el projecte educatiu del centre, s’ha 9. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, sede potenciar l’educació en valors, amb especial referència a l’educació potenciará la educación en valores, con especial referencia a la educa-en la convivència escolar, familiar i social, així com a la resolució de ción en la convivencia escolar, familiar y social, así como a la resolu-conflictes. ción de conflictos.Article 7. Organització del quart curs Artículo 7. Organización del cuarto curso 1. D’acord amb el que establix l’article 25 del Reial Decret 1. De acuerdo con lo que establece el artículo 25 del Real Decreto1631/2006, de 29 de desembre, en el quart curs tot l’alumnat ha de 1631/2006, de 29 de diciembre, en el curso cuarto todo el alumnadocursar les matèries de: cursará las materias de: – Ciències socials, Geografia i Història – Ciencias sociales, Geografía e Historia – Educació eticocívica – Educación ético-cívica – Educació física – Educación física – Castellà: llengua i literatura – Castellano: lengua y literatura – Valencià: llengua i literatura – Valenciano: lengua y literatura – Matemàtiques – Matemáticas – Primera llengua estrangera – Primera lengua extranjera 2. En les condicions que establisca la conselleria competent en 2. En las condiciones que establezca la conselleria competente enmatèria d’educació, la matèria de Matemàtiques de quart curs s’orga- materia de educación, la materia de Matemáticas de cuarto curso senitzarà en dos opcions, de les quals l’alumnat n’haurà de cursar una. organizará en dos opciones, de las que el alumnado cursará una. LaL’opció A té caràcter terminal i l’opció B, caràcter propedèutic. Els opción A tendrá carácter terminal y la opción B carácter propedéutico.currículums respectius s’inclouen en l’annex d’este decret. Los respectivos currículos se incluyen en el anexo de este decreto. 3. A més de les matèries indicades en l’apartat primer, en el quart 3. Además de las materias indicadas en el apartado primero, encurs tot l’alumnat ha de cursar tres matèries entre les següents: el cuarto curso todo el alumnado cursará tres materias de entre las siguientes: – Biologia i Geologia – Biología y Geología – Educació plàstica i visual – Educación plástica y visual – Física i Química – Física y Química – Informàtica – Informática – Llatí – Latín – Música – Música – Segona llengua estrangera – Segunda lengua extranjera – Tecnologia – Tecnología 4. Este quart curs té caràcter orientador, tant per als estudis posto- 4. Este cuarto curso tendrá carácter orientador, tanto para los estu-bligatoris com per a la incorporació a la vida laboral. Per això, els cen- dios postobligatorios como para la incorporación a la vida laboral. Portres hauran d’oferir totes les matèries a què es referix l’apartat anteri- ello, los centros deberán ofrecer todas las materias a las que se refiereor, agrupades per opcions que configuren vies formatives coherents, el apartado anterior, agrupadas por opciones que configuren vías for-d’acord amb els criteris pedagògics i organitzatius que establisca la mativas coherentes, de acuerdo con los criterios pedagógicos y orga-conselleria competent en matèria d’educació. nizativos que establezca la conselleria competente en materia de edu- cación. 5. Esta mateixa conselleria ordenarà l’oferta de matèries optatives 5. Esta misma conselleria ordenará la oferta de materias optativasde quart curs i l’elecció d’estes per part de l’alumnat. de cuarto curso y la elección de las mismas por parte del alumnado. 6. L’ensenyança de la religió en este curs s’ha d’ajustar al que esta- 6. La enseñanza de la religión en este curso de la etapa se ajus-blix la disposició addicional segona del present decret. tará a lo establecido en la disposición adicional segunda del presente Decreto.
  • 7. Num. 5562 / 24.07.2007 30408 7. La lectura i la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la 7. La lectura y la comprensión lectora, la expresión oral y escrita,comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la comunicació i la comunicación audiovisual, así como las tecnologías de la comunica-de la informació s’han de treballar en totes les matèries. ción y de la información, se trabajarán en todas las materias. 8. Així mateix, d’acord amb el projecte educatiu del centre, s’ha 8. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, sede potenciar l’educació en valors, amb especial referència a l’educació potenciará la educación en valores, con especial referencia a la educa-en la convivència escolar, familiar i social, així com a la resolució de ción en la convivencia escolar, familiar y social, así como a la resolu-conflictes. ción de conflictos.Article 8. Objectius, continguts i criteris d’avaluació de les matèries Artículo 8. Objetivos, contenidos y criterios de evaluación de las materias El currículum de les matèries de l’educació secundària obligatòria El currículo de las materias de la educación secundaria obligatoriaper als centres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen para los centros docentes de la Comunitat Valenciana, del que formanpart les ensenyances mínimes fixades en el Reial Decret 1631/2006, parte las enseñanzas mínimas fijadas en el Real Decreto 1631/2006,de 29 de desembre, és el que figura en l’annex del present decret, en de 29 de diciembre, es el que figura en el anexo del presente Decreto,el qual s’establixen els objectius, els continguts i els criteris d’avalua- en el que se establecen los objetivos, contenidos y criterios de evalua-ció de cada matèria, així com la seua contribució a l’adquisició de les ción de cada materia, así como su contribución a la adquisición de lascompetències bàsiques. competencias básicas.Article 9. Avaluació dels aprenentatges Artículo 9. Evaluación de los aprendizajes 1. L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat de l’educa- 1. La evaluación del proceso de aprendizaje del alumnado de lació secundària obligatòria ha de ser contínua i diferenciada segons les educación secundaria obligatoria será continua y diferenciada segúndistintes matèries del currículum. las distintas materias del currículo. 2. El professorat avaluarà el seu alumnat tenint en compte els dife- 2. El profesorado evaluará a su alumnado teniendo en cuenta losrents elements del currículum. diferentes elementos del currículo. 3. Els criteris d’avaluació de les matèries són el referent fonamen- 3. Los criterios de evaluación de las materias serán el referentetal per a valorar el grau d’adquisició de les competències bàsiques i el fundamental para valorar el grado de adquisición de las competenciasde consecució dels objectius. básicas y el de consecución de los objetivos. 4. L’equip docent, constituït pel conjunt del professorat de l’alum- 4. El equipo docente, constituido por el conjunto del profesoradonat coordinat per la professora tutora o el professor tutor, ha d’actuar del alumnado coordinados por la profesora tutora o el profesor tutor,de manera col·legiada al llarg del procés d’avaluació i en l’adopció de actuará de manera colegiada a lo largo del proceso de evaluación y enles decisions que en resulten, en el marc del que establisca la conselle- la adopción de las decisiones resultantes del mismo, en el marco de loria competent en matèria d’educació. que establezca la conselleria competente en materia de educación. 5. En el procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’una alum- 5. En el proceso de evaluación continua, cuando el progreso dena o alumne no siga l’adequat, s’han d’establir mesures de reforç edu- una alumna o alumno no sea el adecuado, se establecerán medidas decatiu. Estes mesures s’adoptaran en qualsevol moment del curs, tan refuerzo educativo. Estas medidas se adoptarán en cualquier momentoprompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a garantir del curso, tan pronto como se detecten las dificultades y estarán diri-l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el pro- gidas a garantizar la adquisición de los aprendizajes imprescindiblescés educatiu. para continuar el proceso educativo. 6. El professorat ha d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat 6. El profesorado evaluará tanto los aprendizajes del alumnadocom els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent. como los procesos de enseñanza y su propia práctica docente.Artícle 10. Promoció Artículo 10. Promoción 1. L’alumnat passarà de curs quan supere els objectius de les matè- 1. El alumnado promocionará de curso cuando haya superado losries cursades o tinga avaluació negativa en dos matèries com a màxim; objetivos de las materias cursadas o tenga evaluación negativa en dosrepetirà curs quan tinga avaluació negativa en tres o més matèries. materias como máximo; repetirá curso cuando tenga evaluación nega-Excepcionalment, podrà autoritzar-se que passe de curs l’alumnat tiva en tres o más materias. Excepcionalmente, podrá autorizarse laamb avaluació negativa en tres matèries quan l’equip docent consi- promoción del alumnado con evaluación negativa en tres materiasdere que la naturalesa d’estes matèries no li impedix seguir amb èxit cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismasel curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que no le impida seguir con éxito el curso siguiente, que tiene expectativasesta promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica. La conselleria favorables de recuperación y que dicha promoción beneficiará su evo-competent en matèria d’educació elaborarà els documents correspo- lución académica. La conselleria competente en materia de educaciónnents, de conformitat amb el que establix l’article 16 del Reial Decret elaborará los documentos correspondientes, de acuerdo con lo estable-1631/2006, de 29 de desembre. cido en el artículo 16 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. 2. Amb la finalitat de facilitar, a l’alumnat, la recuperació de les 2. Con el fin de facilitar al alumnado la recuperación de las mate-matèries amb avaluació negativa, la conselleria competent en matè- rias con evaluación negativa, la conselleria competente en materia deria d’educació regularà les condicions perquè els centres organitzen educación regulará las condiciones para que los centros organicen enen cada un dels cursos, al mes de setembre, les proves extraordinàries cada uno de los cursos, en el mes de septiembre, las oportunas pruebasoportunes. extraordinarias. 3. Els qui passen de curs sense haver superat totes les matèries 3. Quienes promocionen sin haber superado todas las materias,han de seguir els programes de reforç que establisca l’equip docent, seguirán los programas de refuerzo que establezca el equipo docente,d’acord amb el que determine la conselleria competent en matèria de acuerdo con lo que determine la conselleria competente en materiad’educació, i hauran de superar les avaluacions corresponents a estos de educación y deberán superar las evaluaciones correspondientes aprogrames de reforç. Esta circumstància s’ha de tindre en compte a dichos programas de refuerzo. Esta circunstancia será tenida en cuental’efecte de superar les matèries pendents, així com de passar de curs i, a los efectos de superación de las materias pendientes, así como de lossi és el cas, d’obtindre de la titulació prevista en l’article següent. de promoción y, en su caso, obtención de la titulación prevista en el artículo siguiente. 4. L’alumnat pot repetir el mateix curs només una vegada i dos 4. El alumnado podrá repetir el mismo curso una sola vez y dosvegades com a màxim dins de l’etapa. Quan esta segona repetició veces como máximo dentro de la etapa. Cuando esta segunda repeti-haja de fer-se en l’últim curs de l’etapa, es prolongarà un any el límit ción deba producirse en el último curso de la etapa, se prolongará un
  • 8. Num. 5562 / 24.07.2007 30409d’edat a què es referix l’article 2 d’este decret. Excepcionalment, es año el límite de edad al que se refiere el artículo 2.4 de este decreto.pot repetir una segona vegada en quart curs si no s’ha repetit en els Excepcionalmente, se podrá repetir una segunda vez en cuarto curso sicursos anteriors de l’etapa. no se ha repetido en los cursos anteriores de la etapa. 5. En tot cas, les repeticions es planificaran de manera que les con- 5. En todo caso, las repeticiones se planificarán de manera que lasdicions curriculars s’adapten a les necessitats de l’alumnat i que esti- condiciones curriculares se adapten a las necesidades del alumnado yguen orientades a la superació de les dificultats detectades. estén orientadas a la superación de las dificultades detectadas.Article 11. Títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria Artículo 11. Título de Graduado en Educación Secundaria Obligato- ria 1. L’alumnat que, en acabar l’educació secundària obligatòria, haja 1. El alumnado que al terminar la educación secundaria obligatoriaaconseguit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa, obtin- haya alcanzado las competencias básicas y los objetivos de la etapadrà el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria. obtendrá el título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria. 2. Este títol permet accedir al batxillerat, a la formació professio- 2. Este título permitirá acceder al bachillerato, a la formación pro-nal de grau mitjà, als cicles de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny, a fesional de grado medio, a los ciclos de grado medio de artes plásti-les ensenyances esportives de grau mitjà i al món laboral. cas y diseño, a las enseñanzas deportivas de grado medio y al mundo laboral. 3. Aquells que superen totes les matèries de l’etapa obtindran este 3. Quienes superen todas las materias de la etapa obtendrán dichotítol. Així mateix, podran obtindre’l aquells que, després de la prova título. Asimismo, podrán obtenerlo quienes, tras la prueba extraordi-extraordinària de setembre, hagen finalitzat el curs amb avaluació naria de septiembre, hayan finalizado el curso con evaluación negati-negativa en una o dos matèries, i excepcionalment en tres, sempre que va en una o dos materias, y excepcionalmente en tres, siempre que ell’equip docent, assessorat pel departament d’orientació o per qui rea- equipo docente asesorado por el departamento de orientación o quienlitze les seues funcions, en el marc del que establisca la conselleria realice sus funciones, de acuerdo con lo que establezca la conselleriacompetent en matèria d’educació, considere que la naturalesa i el pes competente en materia de educación, considere que la naturaleza y eld’estes matèries en el conjunt de l’etapa no els haja impedit aconseguir peso de las mismas en el conjunto de la etapa no les haya impedidoles competències bàsiques i els objectius de l’etapa. S’ha de ponderar alcanzar las competencias básicas y los objetivos de la etapa. Se pon-de manera especial el Valencià: llengua i literatura, el Castellà: llengua derará de forma especial el Valenciano: lengua y literatura, el Caste-i literatura i les Matemàtiques, matèries instrumentals bàsiques. llano: lengua y literatura y las Matemáticas, materias instrumentales básicas. 4. L’alumnat que curse l’educació secundària obligatòria i no n’ob- 4. El alumnado que curse la educación secundaria obligatoria y notinga el títol rebrà un certificat d’escolaritat en què consten els anys i obtenga el título recibirá un certificado de escolaridad en el que cons-matèries cursats. ten los años y materias cursadas.Article 12. Atenció a la diversitat Artículo 12. Atención a la diversidad 1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure l’atenció 1. Las diferentes actuaciones educativas deberán contemplar laa la diversitat de l’alumnat, compatibilitzant el desenrotllament de tots atención a la diversidad del alumnado, compatibilizando el desarrolloamb l’atenció personalitzada a les necessitats de cada un. de todos con la atención personalizada de las necesidades de cada uno. 2. D’acord amb el que disposa l’article 12 del Reial Decret 2. De acuerdo con lo que dispone el artículo 12 del Real Decreto1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matèria 1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materiad’educació establirà les mesures curriculars i organitzatives per a aten- de educación establecerá las medidas curriculares y organizativas paradre tot l’alumnat i, en particular, a qui presente dificultats especials atender a todo el alumnado y, en particular, al que manifieste dificulta-d’aprenentatge o d’integració en l’activitat ordinària dels centres, a qui des especiales de aprendizaje o de integración en la actividad ordinariapresente necessitats educatives especials, a l’alumnat d’alta capacitat de los centros, al que presente necesidades educativas especiales, alintel·lectual i a l’alumnat amb incorporació tardana al nostre sistema alumnado de alta capacidad intelectual y al alumnado con incorpora-educatiu. ción tardía en nuestro sistema educativo.Article 13. Programes de diversificació curricular Artículo 13. Programas de diversificación curricular 1. D’acord amb el que establix l’article 13 del Reial Decret 1. De acuerdo con lo que establece el artículo 13 del Real Decreto1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matèria 1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materiad’educació inclourà, entre les mesures d’atenció a la diversitat a què de educación incluirá, entre las medidas de atención a la diversidades referix l’article 12 d’este decret, programes de diversificació cur- a que se refiere el artículo 12 de este decreto, programas de diversi-ricular per tal que l’alumnat que ho requerisca, després de l’avaluació ficación curricular para que el alumnado que lo requiera, tras la opor-oportuna, puga aconseguir els objectius de l’etapa i el títol de Graduat tuna evaluación, pueda alcanzar los objetivos de la etapa y el títuloen Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria, con una metodolo-a través d’una organització de continguts, activitats pràctiques i matè- gía específica a través de una organización de contenidos, actividadesries diferent a l’establida amb caràcter general. prácticas y materias diferente a la establecida con carácter general. 2. L’alumnat podrà participar en estos programes des de tercer curs 2. El alumnado podrá participar en estos programas desde tercerd’educació secundària obligatòria. També podrà participar-hi l’alum- curso de educación secundaria obligatoria. Asimismo, podrá participarnat que haja cursat segon en les condicions establides en l’article 13.2 el alumnado que haya cursado segundo, en las condiciones estableci-del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. das en el artículo 13.2 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem- bre. 3. La conselleria competent en matèria d’educació establirà el cur- 3. La conselleria competente en materia de educación establecerárículum d’estos programes, les condicions d’incorporació de l’alum- el currículo de estos programas, las condiciones de incorporación delnat, així com els procediments i els criteris d’avaluació, promoció i alumnado, así como los procedimientos y criterios de evaluación, pro-obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria. moción y obtención del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria.Article 14. Programes de qualificació professional inicial Artículo 14. Programas de cualificación profesional inicial 1. La conselleria competent en matèria d’educació organitzarà 1. La conselleria competente en materia de educación organizará yi regularà els programes de qualificació professional inicial, d’acord regulará los programas de cualificación profesional inicial, conforme a
  • 9. Num. 5562 / 24.07.2007 30410amb el que establixen els apartats 1 i 6 de l’article 30 de la Llei Orgà- lo establecido en los apartados 1 y 6 del artículo 30 de la Ley Orgánicanica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, i n’establirà els procediments 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y establecerá los procedimientosi criteris d’avaluació, promoció i obtenció del títol de Graduat en Edu- y criterios de evaluación, promoción y obtención del título de Gradua-cació Secundària Obligatòria. do en Educación Secundaria Obligatoria. 2. Els programes de qualificació professional inicial hauran de 2. Los programas de cualificación profesional inicial deberán res-respondre a un perfil professional expresat a través de la competència ponder a un perfil profesional expresado a través de la competenciageneral, les competències personals, socials i professionals, i la relació general, las competencias personales, sociales y profesionales, y lade les qualificacions professionals i, si és el cas, les unitats de compe- relación de cualificaciones profesionales y, en su caso, unidades detència de Nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professio- competencia de Nivel 1 del Catálogo Nacional de Cualificaciones Pro-nals incloses en el programa. fesionales incluidas en el programa.Article 15. Autonomia dels centres Artículo 15. Autonomía de los centros 1. D’acord amb el que disposa l’article 120 de la Llei Orgànica 1. De acuerdo con lo que dispone el artículo 120 de la Ley Orgáni-2/2006, de 3 de maig, d’Educació, la conselleria competent en matè- ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, la conselleria competente enria d’educació facilitarà l’autonomia pedagògica i organitzativa dels materia de educación facilitará la autonomía pedagógica y organiza-centres, afavorirà el treball en equip del professorat i la seua activitat tiva de los centros, favorecerá el trabajo en equipo del profesorado yinvestigadora a partir de la pràctica docent. Així mateix, establirà la su actividad investigadora a partir de la práctica docente. Asimismo,normativa perquè els centres públics puguen disposar d’autonomia en establecerá la normativa para que los centros públicos puedan dispo-la gestió econòmica. A més, vetlarà perquè el professorat reba el trac- ner de autonomía en su gestión económica. Además, velará para que elte, la consideració i el respecte que corresponen a la importància social profesorado reciba el trato, la consideración y el respeto acordes con lade la seua professió i la realitat de la seua tasca diària. importancia social de su profesión y la realidad de su tarea diaria. 2. Els centres docents han de desplegar i completar el currículum 2. Los centros docentes desarrollarán y completarán el currícu-establit en este decret, així com les mesures d’atenció a la diversitat lo establecido en este decreto, así como las medidas de atención a laestablides per la conselleria competent en matèria d’educació, adap- diversidad establecidas por la conselleria competente en materia detant-les a les característiques de l’alumnat i a la realitat educativa, a fi educación, adaptándolas a las características de su alumnado y a sud’atendre tant l’alumnat que té dificultats d’aprenentatge com el que té realidad educativa, con el fin de atender tanto al que tiene mayoresmés capacitat o motivació per a aprendre. Esta concreció s’ha d’incor- de aprendizaje como al que tiene mayor capacidad o motivación paraporar al projecte educatiu de centre. aprender. Dicha concreción quedará incorporada en el proyecto educa- tivo de centro. 3. A fi de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les 3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad funda-famílies en esta etapa, els centres han de cooperar estretament amb mental de las familias en esta etapa, los centros cooperarán estrecha-estes i han d’establir mecanismes per a afavorir que participen en el mente con ellas y establecerán mecanismos para favorecer su partici-procés educatiu de les filles i els fills, i refermar l’autoritat del pro- pación en el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la auto-fessorat en l’exercici de la seua tasca docent i educadora. Així mateix, ridad del profesorado en el ejercicio de su labor docente y educadora.han d’establir mecanismes de cooperació amb l’alumnat per a facilitar Asimismo, establecerán mecanismos de cooperación con el alumnadoel seu progrés educatiu. para facilitar su progreso educativo. 4. Per a afavorir el dret a l’estudi de tot l’alumnat, el claustre, 4. Para favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, ell’equip directiu i tots els membres de la comunitat educativa propici- claustro, el equipo directivo y todos los miembros de la comunidadaran un clima ordenat i cooperatiu, d’acord amb el pla de convivència educativa propiciarán un clima ordenado y cooperativo, de acuerdodel centre. con el plan de convivencia del centro. 5. Els centres, en l’exercici de la seua autonomia, podran adoptar 5. Los centros, en el ejercicio de su autonomía, podrán adop-experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació tar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organización ode l’horari escolar en els termes que establisca la conselleria compe- ampliación del horario escolar en los términos que establezca la con-tent en matèria d’educació, sense que, en cap cas, s’hi imposen aporta- selleria competente en materia de educación, sin que, en ningún caso,cions de les famílies ni exigències per a esta conselleria. se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para esta con- selleria.Article 16. Avaluació de l’etapa Artículo 16. Evaluación de la etapa 1. L’avaluació de diagnòstic, regulada en l’article 29 de la Llei 1. La evaluación de diagnóstico, regulada en el artículo 29 de laOrgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que ha de realitzar tot Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, que realizará todol’alumnat en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obliga- el alumnado al finalizar el segundo curso de la educación secundariatòria sobre les competències bàsiques aconseguides, no tindrà efectes obligatoria sobre las competencias básicas alcanzadas, no tendrá efec-acadèmics, tindrà caràcter formatiu i orientador per als centres, i infor- tos académicos, tendrá carácter formativo y orientador para los cen-matiu, per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa. tros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. 2. Així mateix, la conselleria competent en matèria d’educació, 2. Asimismo, la conselleria competente en materia de educación,d’acord amb el seu propi pla d’avaluació, podrà realitzar avaluacions conforme a su propio plan de evaluación, podrá realizar evaluacionesexternes a tot l’alumnat en finalitzar qualsevol dels cursos de l’educa- externas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los cursos de lació secundària obligatòria. educación secundaria obligatoria. 3. Els centres utilitzaran els resultats d’estes avaluacions per a, 3. Los centros utilizarán los resultados de estas evaluaciones para,entre altres fins, organitzar mesures i programes dirigits a millorar entre otros fines, organizar medidas y programas dirigidos a mejorar lal’atenció de l’alumnat i a garantir que aconseguisca les competències atención del alumnado y a garantizar que alcance las correspondientesbàsiques corresponents. competencias básicas. 4. Les avaluacions de l’etapa permetran, junt amb l’avaluació dels 4. Las evaluaciones de la etapa permitirán, junto con la evaluaciónprocessos d’ensenyança i la pràctica docent, analitzar, valorar i reori- de los procesos de enseñanza y la práctica docente, analizar, valorar yentar, si és procedent, les distintes actuacions educatives. reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas.
  • 10. Num. 5562 / 24.07.2007 30411 DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONES ADICIONALESPrimera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en Primera. Enseñanzas del sistema educativo español impartidas en len-llengües estrangeres guas extranjeras 1. La conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar 1. La conselleria competente en materia de educación podrá auto-la implantació de programes d’educació plurilingüe, els quals perme- rizar la implantación de programas de educación plurilingüe, quetran als centres docents impartir una part de les matèries del currícu- permitirá a los centros docentes impartir una parte de las materiaslum en llengua estrangera, sense que això supose cap modificació dels del currículo en lengua extranjera, sin que ello suponga modificaciónaspectes bàsics del currículum regulats en el Reial Decret 1631/2006, de los aspectos básicos del currículo regulados en el Real Decretode 29 de desembre. Així mateix, facilitarà la formació corresponent al 1531/2006, de 29 de diciembre. Asimismo, facilitará la correspon-professorat dels centres sostinguts amb fons públics. Al llarg de l’eta- diente formación al profesorado de los centros sostenidos con fondospa l’alumnat ha d’adquirir la terminologia bàsica de les matèries en les públicos. A lo largo de la etapa el alumnado adquirirá la terminologíallengües del programa. básica de las materias en las lenguas del programa. 2. Estos centres, autoritzats per a impartir una part de les matè- 2. Estos centros, autorizados para impartir una parte de las mate-ries del currículum en llengües estrangeres, han d’aplicar, en tot cas, rias del currículo en lenguas extranjeras, aplicarán, en todo caso, paraper a l’admissió de l’alumnat, els criteris establits en la Llei Orgànica la admisión del alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgáni-2/2006, de 3 de maig, d’Educació, així com la normativa pròpia de la ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, así como la normativa propiaComunitat Valenciana. de la Comunitat Valenciana.Segona. Ensenyança de la religió Segunda. Enseñanza de la religión 1. L’ensenyança de la religió s’ha d’ajustar al que establix la dis- 1. La enseñanza de la religión se ajustará a lo establecido en la dis-posició addicional segona de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, posición adicional segunda de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo,d’Educació. de Educación. 2. La conselleria competent en matèria d’educació ha de garan- 2. La conselleria competente en materia de educación garantiza-tir que, a l’inici de l’etapa, les mares i els pares o els tutors puguen rá que, al inicio de la etapa, las madres y los padres o tutores pue-manifestar la voluntat que les seues filles i els seus fills reben, o no, dan manifestar la voluntad de que sus hijos reciban o no enseñanzasensenyances de religió. Esta decisió pot ser modificada al principi de de religión. Dicha decisión podrá ser modificada al principio de cadacada curs acadèmic. Així mateix, s’ha de garantir que estes ensenyan- curso académico. Asimismo, se garantizará que dichas enseñanzas seces s’impartisquen en horari lectiu i en condicions de no-discriminació impartan en horario lectivo y en condiciones de no discriminaciónhorària. horaria. 3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que deter- 3. Los centros docentes, de conformidad con los criterios quemine la conselleria competent en matèria d’educació, posaran en determine la conselleria competente en materia de educación, desa-marxa mesures organitzatives perquè l’alumnat, les mares, els pares rrollarán medidas organizativas para que el alumnado, cuyas madres,o els tutors dels quals no hagen optat per l’ensenyança de religió, reba padres o tutores no hayan optado por las enseñanzas de religión, reci-l’adequada atenció educativa, de manera que l’elecció d’una opció o ba la debida atención educativa, de modo que la elección de una u otrade l’altra no hi comporte cap discriminació. Estes mesures s’han d’in- opción no suponga discriminación alguna. Estas medidas se incluiráncloure en el projecte educatiu del centre, per tal que siguen conegudes en el proyecto educativo del centro para que sean conocidas por laper la comunitat educativa. comunidad educativa.Tercera. Educació de persones adultes Tercera. Educación de personas adultas 1. D’acord amb el que disposa l’article 68.1 de la Llei Orgànica 1. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 68.1 de la Ley Orgá-2/2006, de 3 de maig, d’Educació, les persones adultes que vulguen nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, las personas adultas queadquirir les competències i els coneixements corresponents a l’edu- quieran adquirir las competencias y los conocimientos correspon-cació secundària obligatòria disposaran d’una oferta adaptada a les dientes a la educación secundaria obligatoria, contarán con una ofertaseues condicions i necessitats, que es regirà pels principis de mobilitat adaptada a sus condiciones y necesidades que se regirá por los princi-i transparència, i que podrà desenrotllar-se a través de l’ensenyança pios de movilidad y transparencia, y que podrá desarrollarse a travéspresencial i també per mitjà de l’educació a distància. de la enseñanza presencial y también mediante la educación a distan- cia. 2. La conselleria competent en matèria d’educació organitzarà 2. La conselleria competente en materia de educación organizará yi regularà de manera específica estes ensenyances, en el marc de la regulará de forma específica estas enseñanzas, en el marco de la dispo-disposició addicional primera del Reial Decret 1631/2006, de 29 de sición adicional primera del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem-desembre. En este sentit, per a la formació de persones adultes, con- bre. En este sentido, para la formación de personas adultas, continuarátinua vigent el currículum establit pel Decret 220/1999, de 23 de en vigor el currículo establecido por el Decreto 220/1999, de 23 denovembre, del Consell. noviembre, del Consell. 3. La conselleria competent en matèria d’educació organitzarà anu- 3. La conselleria competente en materia de educación organizaráalment proves perquè les persones majors de 18 anys puguen obtindre anualmente pruebas para que las personas mayores de 18 años puedandirectament el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, obtener directamente el título de Graduado en Educación Secundariasempre que hagen aconseguit les competències bàsiques i els objectius Obligatoria, siempre que hayan alcanzado las competencias básicas yde l’etapa. los objetivos de la etapa. 4. Així mateix, continua vigent el Decret 83/2000, de 30 de maig, 4. Asimismo, continuará vigente el Decreto 83/2000, de 30 dedel Consell, pel qual s’establix la prova perquè les persones majors mayo, del Consell, por el que se establece la prueba para que las perso-de 18 anys d’edat puguen obtindre directament el títol de Graduat en nas mayores de 18 años de edad puedan obtener directamente el TítuloEducació Secundària a la Comunitat Valenciana. de Graduado en Educación Secundaria, en la Comunitat Valenciana. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA DISPOSICIÓN TRANSITORIAÚnica. Calendari d’implantació Única. Calendario de implantación 1. La implantació de les ensenyances establides en el present 1. La implantación de las enseñanzas establecidas en el presenteDecret tindrà lloc l’any acadèmic 2007/2008 per als cursos primer i Decreto tendrá lugar en el año académico 2007/2008 para los cursos
  • 11. Num. 5562 / 24.07.2007 30412tercer de l’educació secundària obligatòria i l’any acadèmic 2008/2009 primero y tercero de la educación secundaria obligatoria y en el añoen els cursos segon i quart d’esta etapa educativa. académico 2008/2009 en los cursos segundo y cuarto de dicha etapa educativa. 2. Fins a la implantació de la nova ordenació de l’educació secun- 2. Hasta la implantación de la nueva ordenación de la educacióndària obligatòria, de conformitat amb el que establix el punt anterior, secundaria obligatoria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto ante-les ensenyances d’esta etapa s’han de regir pel que disposa el Decret rior, las enseñanzas de esta etapa se regirán por lo dispuesto en el47/1992, de 30 de març, del Consell, pel qual establix el currículum Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Consell, por el que establecede l’Educació Secundària obligatòria a la Comunitat Valenciana; pel el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria en la ComunitatDecret 39/2002, de 5 de març, del Consell, pel qual es modifica par- Valenciana, por el Decreto 39/2002, de 5 de marzo, del Consell, por elcialment l’anterior Decret; així com pel que disposa el Reial Decret que se modifica parcialmente el anterior, así como por lo dispuesto en2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula l’Ensenyança de la el Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula laReligió, en allò que fa referència a esta etapa educativa. Enseñanza de la Religión, en lo relativo a eswta etapa educativa. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA DISPOSICIÓN DEROGATORIAÚnica. Derogació normativa Única. Derogación normativa 1. Queda derogat el Decret 47/1992, de 30 de març, del Consell, 1. Queda derogado el Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Con-pel qual establix el currículum de l’Educació Secundària obligatòria sell, por el que establece el currículo de la Educación Secundaria Obli-a la Comunitat Valenciana, així com el Decret 39/2002, de 5 de març, gatoria en la Comunitat Valenciana, así como el Decreto 39/2002, de 5del Consell, pel qual es modifica parcialment l’anterior Decret, d’acord de marzo, del Consell, por el que se modifica parcialmente el anterior,amb el que establix la disposició transitòria única d’este decret. de acuerdo con lo establecido en la disposición transitoria única de este decreto. 2. Queden derogades les altres normes de rang igual o inferior que 2. Quedan derogadas las demás normas de igual o inferior rangos’oposen al que establix el present decret. que se opongan a lo establecido en este decreto. DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALESPrimera. Desplegament normatiu Primera. Desarrollo normativo S’autoritza la conselleria competent en matèria d’educació per a Se autoriza a la conselleria competente en materia de educacióndictar totes les disposicions que siguen necessàries per a la interpreta- para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretación,ció, l’aplicació i el desplegament d’este decret. la aplicación y el desarrollo de este decreto.Segona. Entrada en vigor Segunda. Entrada en vigor El present decret entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació El presente Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publi-en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. cación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 20 de juliol de 2007. Valencia, a 20 de julio de 2007. El president de la Generalitat, El presidente de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ FRANCISCO CAMPS ORTIZEl conseller d’Educació, El conseller de Educación,ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN Valencià: Llengua i Literatura Castellano: Lengua y Literatura Castellà: Llengua i Literatura Valenciano: Lengua y Literatura La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria és el desenrot- La finalidad de la Educación Secundaria Obligatoria es el desa-llament integral i harmònic de la persona en els aspectes intel·lectuals, rrollo integral y armónico de la persona en los aspectos intelectuales,afectius i socials. Un component fonamental d’este desenrotllament afectivos y sociales. Un componente fundamental de este desarrolloel constituïx l’educació lingüística i literària, entesa la primera com lo constituye la educación lingüística y literaria, entendida la prime-la capacitat per a usar la llengua en les diverses esferes de l’activi- ra como la capacidad para usar la lengua en las diversas esferas detat social –incloses l’adquisició i transmissió del coneixement– i la la actividad social –incluidas la adquisición y transmisión del cono-segona com el conjunt d’habilitats i destreses necessàries per a llegir cimiento– y la segunda como el conjunto de habilidades y destrezasde manera competent els textos literaris significatius del nostre àmbit necesarias para leer de forma competente los textos literarios significa-cultural. A més, la millora de la competència en les habilitats lingüísti- tivos de nuestro ámbito cultural. Además, la mejora de la competenciaques és un factor determinant per a aconseguir els objectius específics en las habilidades lingüísticas es un factor determinante para conseguirde cada matèria no lingüística. los objetivos específicos de cada materia no lingüística. L’objectiu d’esta matèria és, com en l’Educació Primària, desen- El objetivo de esta materia es, como en Educación Primaria, desa-rotllar la competència comunicativa en les dos llengües oficials, és a rrollar la competencia comunicativa en las dos lenguas oficiales, esdir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de procediments decir, un conjunto de conocimientos sobre la lengua y de procedimien-d’ús necessaris per a interactuar satisfactòriament en diferents àmbits tos de uso necesarios para interactuar satisfactoriamente en diferentessocials. Estos sabers es referixen als principis i a les normes socials ámbitos sociales. Estos saberes se refieren a los principios y normasque presidixen els intercanvis, a les formes convencionals dels textos sociales que presiden los intercambios, a las formas convencionalesen la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text en de los textos en nuestra cultura, a los procedimientos que articulan lasun conjunt cohesionat, a les regles lexicosintàctiques que permeten la partes del texto en un conjunto cohesionado, a las reglas léxico-sintác-construcció d’enunciats amb sentit i gramaticalment acceptables, i a ticas que permiten la construcción de enunciados con sentido y grama-les normes ortogràfiques. ticalmente aceptables, y a las normas ortográficas. L’educació literària participa del conjunt d’aprenentatges anteriors, La educación literaria participa del conjunto de aprendizajes ante-però implica unes competències específiques que obeïxen a les carac- riores, pero implica unas competencias específicas que obedecen a las
  • 12. Num. 5562 / 24.07.2007 30413terístiques especials de la comunicació literària, a les convencions prò- características especiales de la comunicación literaria, a las conven-pies de l’ús literari de la llengua i a les relacions del text literari amb ciones propias del uso literario de la lengua y a las relaciones del textoel seu context cultural. literario con su contexto cultural. Els objectius de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Los objetivos de las materias de Valenciano: Lengua y LiteraturaCastellà: Llengua i Literatura en esta etapa marquen una progressió y Castellano: Lengua y Literatura en esta etapa marcan una progresiónrespecte als establits per a l’Educació Primària, dels quals caldrà partir. con respecto a los establecidos para la Educación Primaria, de los queEsta progressió implica ampliar la diversitat de pràctiques discursives i habrá que partir. Esta progresión supone ampliar la diversidad de prác-fer-les més complexes, augmentar la importància de l’ús de la llengua ticas discursivas y hacerlas más complejas, acrecentar la importanciaen l’àmbit acadèmic, subratllar el paper de les convencions literàries i del uso de la lengua en el ámbito académico, subrayar el papel de lasdel context històric en la comprensió dels textos literaris, assignar un convenciones literarias y del contexto histórico en la comprensión depaper més rellevant a la reflexió sobre el funcionament de la llengua, los textos literarios, dar un papel más relevante a la reflexión sobresobre les seues normes d’ús i la seua variació considerant també l’ús cómo funciona la lengua, sobre sus normas de uso y su variación,social i les actituds que es generen, així com la sistematització dels considerando también su uso social y las actitudes que se generan, asíconeixements lingüístics explícits. como la sistematización de los conocimientos lingüísticos explícitos. Per tant, la consideració del llenguatge com una activitat les funci- Por tanto, la consideración del lenguaje como actividad cuyas fun-ons bàsiques de la qual són la comunicació i la representació de la rea- ciones básicas son la comunicación y la representación de la realidadlitat física i social ha de guiar l’educació lingüística i literària. El llen- física y social guiará la educación lingüística y literaria. El lenguajeguatge s’adquirix i es desenrotlla, a partir de les aptituds humanes per se adquiere y se desarrolla, a partir de las aptitudes humanas para ela la parla, per mitjà dels intercanvis en contextos socials determinats. habla, mediante los intercambios en contextos sociales determinados.Així, el llenguatge té una arrel comunicativa i la seua funció primària Así pues, el lenguaje tiene una raíz comunicativa y su función primariaés la comunicació. El llenguatge, a més d’instrument de comunicació, es la comunicación. El lenguaje, además de instrumento de comunica-és un mitjà de representació del món. Estes dos funcions estan inter- ción, es un medio de representación del mundo. Estas dos funcionesrelacionades: la comunicació es produïx per la capacitat del llenguat- están interrelacionadas: la comunicación se produce por la capacidadge per a representar i simbolitzar la realitat, i, a més, en l’intercanvi del lenguaje para representar y simbolizar la realidad, y, además, encomunicatiu es creen representacions intersubjectivament comparti- el intercambio comunicativo se crean representaciones intersubjetiva-des. mente compartidas. El llenguatge està vinculat al pensament i al coneixement. Per El lenguaje está vinculado al pensamiento y al conocimiento.mitjà de les operacions cognoscitives que constituïxen el llenguatge Mediante las operaciones cognoscitivas que constituyen el lenguajeinterior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem proble- interior nos comunicamos con nosotros mismos, analizamos proble-mes, organitzem la informació, elaborem plans i iniciem processos de mas, organizamos la información, elaboramos planes y emprendemosdecisió. En suma, regulem i orientem la nostra pròpia activitat. D’altra procesos de decisión. En suma, regulamos y orientamos nuestra pro-banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem l’activitat pia actividad. Por otra parte, en los intercambios comunicativos, regu-de les altres persones, alhora que elles influïxen sobre nosaltres, regu- lamos y orientamos la actividad de las otras personas, al tiempo quelant i orientant la nostra pròpia activitat. En este sentit, el llenguatge ellas influyen sobre nosotros, regulando y orientando nuestra propiacomplix una funció de representació i de regulació del pensament i de actividad. En este sentido, el lenguaje cumple una función de repre-l’acció. sentación y de regulación del pensamiento y de la acción. Aprendre una llengua no és únicament apropiar-se d’un sistema Aprender una lengua no es únicamente apropiarse de un sistemade signes, sinó també dels significats culturals que estos transmeten, de signos, sino también de los significados culturales que éstos trans-i, amb estos significats, de les maneres que les persones de l’entorn miten, y, con dichos significados, de los modos como las personas delentenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribuïx d’esta manera entorno entienden o interpretan la realidad. El lenguaje contribuye dea construir una representació del món socialment compartida i comu- esta forma a construir una representación del mundo socialmente com-nicable, i, amb això, a la integració social i cultural de les persones. partida y comunicable, y, con ello, a la integración social y cultural deAlguns d’estos significats culturals que s’adquirixen en el procés de las personas. Algunos de estos significados culturales que se adquierenl’aprenentatge lingüístic constituïxen prejuís respecte al gènere social, en el proceso del aprendizaje lingüístico constituyen prejuicios conals grups ètnics, a la religió, a la procedència social..., així com respec- respecto al género social, a los grupos étnicos, a la religión, a la pro-te a les llengües i a les maneres d’usar-les. L’escola té com a responsa- cedencia social..., así como en relación a las lenguas y a los modosbilitat, en el procés d’aprenentatge de les llengües, fomentar l’anàlisi de usarlas. La escuela tiene como responsabilidad, en el proceso decrítica de les maneres per mitjà de les quals el llenguatge transmet i aprendizaje de las lenguas, fomentar el análisis crítico de los modossanciona estos prejuís i imatges estereotipades del món, amb l’objecte mediante los que el lenguaje transmite y sanciona estos prejuicios ede contribuir a l’eradicació dels usos discriminatoris i al foment d’ac- imágenes estereotipadas del mundo, con el objeto de contribuir a latituds de respecte davant de la varietat cultural i lingüística. En este erradicación de los usos discriminatorios y al fomento de actitudes desentit, l’educació ha d’afavorir el coneixement i la valoració positiva respeto ante la variedad cultural y lingüística. En este sentido, la edu-de la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i d’Europa, així com cación ha de favorecer el conocimiento y la valoración positiva de lala integració de l’alumnat immigrant. realidad plurilingüe y pluricultural de España y de Europa, así como la integración del alumnado inmigrante. Si el llenguatge és un mitjà de comunicació i representació, l’edu- Si el lenguaje es un medio de comunicación y representación, lacació lingüística s’ha de referir al domini del funcionament de la llen- educación lingüística se referirá al dominio del funcionamiento de lagua en contextos socials o competència comunicativa. Esta compe- lengua en contextos sociales o competencia comunicativa. Esta com-tència comprén, no sols el coneixement del sistema d’unitats i regles petencia comprende, no sólo el conocimiento del sistema de unidadesd’una llengua, és a dir la seua gramàtica, sinó també la capacitat per y reglas de una lengua, es decir, su gramática, sino también la capaci-a ancorar el discurs en la situació i per a adequar-lo als aspectes relle- dad para anclar el discurso en la situación y para adecuarlo a los aspec-vants del context social. Situar l’ensenyança i l’aprenentatge de la tos relevantes del contexto social. Situar la enseñanza y el aprendizajellengua en el marc de la competència comunicativa significa que el de la lengua en el marco de la competencia comunicativa significa quenucli de l’objecte d’aprenentatge són les destreses discursives (con- el núcleo del objeto de aprendizaje son las destrezas discursivas (con-versa i diàleg, comprensió i expressió oral i escrita), el domini de les versación y diálogo, comprensión y expresión oral y escrita), cuyoquals requerix l’aprenentatge de procediments i coneixements explí- dominio requiere el aprendizaje de procedimientos y conocimientoscits sobre el funcionament del llenguatge en els plans següents: rela- explícitos acerca del funcionamiento del lenguaje en los siguientesció dels enunciats amb el context físic (participants, espai i temps) i planos: relación de los enunciados con el contexto físico (participan-social (papers socials dels participants, relacions entre ells, finalitats...) tes, espacio y tiempo) y social (papeles sociales de los participantes,en què es produïxen; planificació i estructuració dels textos segons relaciones entre ellos, finalidades...) en que se producen; planificación
  • 13. Num. 5562 / 24.07.2007 30414esquemes convencionals; articulació dels enunciats per mitjà de pro- y estructuración de los textos según esquemas convencionales; articu-cediments de cohesió lèxica i gramatical; organització de les oracions lación de los enunciados mediante procedimientos de cohesión léxicosd’acord amb regles lexicosintàctiques. y gramaticales; organización de las oraciones de acuerdo con reglas léxico-sintácticas. Les estratègies que constituïxen la competència comunicativa s’en- Las estrategias que constituyen la competencia comunicativasenyen i s’aprenen des d’una llengua determinada, però no es referixen se enseñan y se aprenden desde una lengua determinada, pero no seexclusivament a saber usar esta llengua concreta, sinó a una competèn- refieren exclusivamente a saber usar esta lengua concreta, sino a unacia sobre l’ús del llenguatge en general. Esta característica de l’apre- competencia sobre el uso del lenguaje en general. Esta característicanentatge lingüístic té una gran importància en el nostre context edu- del aprendizaje lingüístico tiene una gran importancia en nuestro con-catiu, en què s’aprenen les dos llengües oficials junt amb una llengua texto educativo, en el que se aprenden las dos lenguas oficiales juntoestrangera a partir del Primer Cicle de Primària. Situar l’aprenentatge con una lengua extranjera a partir del primer ciclo de Primaria. Situaren l’àmbit de la competència comunicativa significa que els aprenen- el aprendizaje en el ámbito de la competencia comunicativa significatatges que s’efectuen en una llengua són transferibles a l’aprenentatge que los aprendizajes que se efectúan en una lengua son transferibles alde les altres, el coneixement de les quals contribuïx, al mateix temps, aprendizaje de otras, cuyo conocimiento contribuye, a la vez, a acre-a ampliar esta competència comunicativa o competència sobre l’ús del centar esta competencia comunicativa o competencia sobre el uso delllenguatge en general. Totes les matèries lingüístiques han de partici- lenguaje en general. Todas las materias lingüísticas deben participar,par, per tant, d’un marc de referència comú i aconseguir acords bàsics por tanto, de un marco de referencia común y alcanzar acuerdos bási-sobre metallenguatge, metodologia, criteris didàctics, etc., coherents i cos sobre metalenguaje, metodología, criterios didácticos, etc., cohe-respectuosos amb l’especificitat de cada disciplina. rentes y respetuosos con la especificidad de cada disciplina. L’educació lingüística entesa com a desplegament de la competèn- La educación lingüística entendida como desarrollo de la compe-cia comunicativa requerix la pràctica sistemàtica de producció i inter- tencia comunicativa requiere la práctica sistemática de producción epretació de textos pertanyents als diversos àmbits d’ús. Este treball es interpretación de textos pertenecientes a los diversos ámbitos de uso.referix tant al discurs oral com a l’escrit. La comunicació oral i l’es- Este trabajo se refiere tanto al discurso oral como al escrito. La comu-crita s’oposen, principalment, per la naturalesa dels signes i del canal nicación oral y la escrita se oponen, principalmente, por la naturale-utilitzat i pel caràcter diferit o no diferit de l’intercanvi, la qual cosa za de los signos y el canal utilizado y por el carácter diferido o noafecta la copresència dels participants i el fet que es compartisca, o no, diferido del intercambio, lo que afecta a la co-presencia de los parti-el context espacial i temporal. Estes diferències reclamen estratègies cipantes y a que se comparta, o no, el contexto espacial y temporal.específiques en l’ensenyança i l’aprenentatge de l’un i l’altre ús. No Estas diferencias reclaman estrategias específicas en la enseñanza yobstant això, en un nivell formal i planificat, l’ús oral i l’escrit tenen el aprendizaje de uno y otro uso. Sin embargo, en un nivel formal ymolts aspectes comuns (tema prefixat, planificació del contingut, planificado, el uso oral y el escrito tienen muchos aspectos comunesexplicitació sintàctica i lèxica, subjecció a una norma estàndard...). A (tema prefijado, planificación del contenido, explicitación sintácticamés, hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen diver- y léxica, sujeción a una norma estándar...). Además, hay numerosassos usos, per exemple una exposició oral basada en un guió o les con- situaciones de comunicación que combinan varios usos, por ejemplo,clusions d’un debat que es fixen per escrit. Estos aspectes comuns en una exposición oral que se apoya en un guión o las conclusiones deel nivell formal permeten relacionar ambdós aprenentatges i refermar un debate que se fijan por escrito. Estos aspectos comunes en el nivell’un sobre l’altre. En l’Educació Secundària Obligatòria els continguts formal permiten relacionar ambos aprendizajes y apoyar uno en otro.relatius a l’ús oral es referixen al nivell formal i planificat. L’aprenen- En la Educación Secundaria Obligatoria los contenidos en torno al usotatge d’este nivell formal s’ha de realitzar, òbviament, dins de les situ- oral se refieren al nivel formal y planificado. El aprendizaje de esteacions d’interacció comunicativa que oferix el context de l’aula i el nivel formal se ha de realizar, obviamente, dentro de las situaciones dedel centre escolar en general. L’ús oral informal –l’ús espontani entre interacción comunicativa que ofrece el contexto del aula y el del cen-interlocutors amb tracte freqüent i familiar– serà objecte d’observa- tro escolar en general. El uso oral informal −el uso espontáneo entreció i d’anàlisi a fi de reconéixer les normes sociocomunicatives que interlocutores con trato frecuente y familiar(será objeto de observaciónregixen l’intercanvi en diferents contextos socials, per a observar les y análisis con el fin de reconocer las normas socio-comunicativas queestratègies que posen en funcionament els parlants a fi d’aconseguir rigen el intercambio en diferentes contextos sociales, para observaruna comunicació satisfactòria i per a reconéixer i criticar els estere- las estrategias que ponen en funcionamiento los hablantes con el finotips i prejuís, tant socials com sociolingüístics. Quant a l’ús escrit, de lograr una comunicación satisfactoria y para reconocer y criticarl’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, que s’ha d’haver iniciat i los estereotipos y prejuicios, tanto sociales como sociolingüísticos. Endesenrotllat en les etapes anteriors, continua en l’Educació Secundària cuanto al uso escrito, el aprendizaje de la lectura y de la escritura, queObligatòria i cal buscar nivells de més complexitat en la planificació i se habrá iniciado y desarrollado en las etapas anteriores, continúa en laestructuració dels textos i una diversificació més gran quant als con- Educación Secundaria Obligatoria y se debe buscar mayores nivelestextos en què se situa el discurs que es produïx o s’interpreta. de complejidad en la planificación y estructuración de los textos y una mayor diversificación de los contextos en que se sitúa el discurso que se produce o se interpreta. En l’Educació Secundària Obligatòria adquirix rellevància el dis- En la Educación Secundaria Obligatoria adquiere relevancia elcurs acadèmic, és a dir, l’usat en exàmens, treballs, recensions, arti- discurso académico, es decir, el usado en exámenes, trabajos, recen-cles, comentaris de textos... És un tipus de discurs que requerix –a més siones, artículos, comentarios de textos... Es un tipo de discursode les estratègies habituals de l’expressió escrita– un conjunt d’ha- que requiere −además de las estrategias habituales de la expresiónbilitats especials, com saber aplegar, classificar, analitzar, sintetitzar, escrita(un conjunto de habilidades especiales, como saber recoger,interpretar i adaptar informacions procedents d’explicacions, discus- clasificar, analizar, sintetizar, interpretar y adaptar informacionessions a classe, apunts, lectures complementàries, manuals, etc.; així procedentes de explicaciones, discusiones en clase, apuntes, lecturasmateix, saber obtindre i organitzar informació a partir de diccionaris complementarias, manuales, etc.; asimismo, saber obtener y organizaro d’Internet, localitzar referències bibliogràfiques, saber donar compte información a partir de diccionarios o de Internet, localizar referenciasd’estudis realitzats (experiments, observacions, enquestes), saber ana- bibliográficas, saber dar cuenta de estudios realizados (experimentos,litzar i interpretar correctament les dades... A més, s’ha de consolidar observaciones, encuestas), saber analizar e interpretar correctamenteel domini de les tècniques gràfiques i la disposició del text en la pàgi- los datos... Además, se debe consolidar el dominio de las técnicas grá-na. ficas y la disposición del texto en la página. Este vessant de l’educació lingüística –l’ús i producció de textos Esta vertiente de la educación lingüística −el uso y producción deamb funció predominantment documental, o l’aproximació a qualse- textos con función predominantemente documental, o la aproximaciónvol text des d’esta perspectiva– té una gran importància en el currí- a cualquier texto desde esta perspectiva(tiene una gran importancia enculum, ja que l’ús de la llengua per a l’adquisició i organització de el currículo, ya que el uso de la lengua para la adquisición y organiza-
  • 14. Num. 5562 / 24.07.2007 30415coneixements està estretament vinculat a les activitats d’ensenyança- ción de conocimientos está estrechamente vinculado a las actividadesaprenentatge en totes les matèries. Per això, és necessari garantir a la de enseñanza-aprendizaje en todas las materias. Por ello, es necesariollengua minoritzada este àmbit d’ús, que tradicionalment li ha sigut garantizar a la lengua minorizada este ámbito de uso, que tradicional-negat, com a únic camí per a aconseguir un tractament adequat dels mente se le ha negado, como único camino para conseguir un trata-continguts d’este tipus. miento adecuado de los contenidos de este tipo. Adquirix relleu en esta etapa, en relació amb les activitats de pro- Adquiere relieve en esta etapa, en relación con las actividades deducció i interpretació de textos orals i escrits, la reflexió sistemàtica producción e interpretación de textos orales y escritos, la reflexión sis-sobre el llenguatge: els factors del context a què s’ha d’adequar el dis- temática sobre el lenguaje: los factores del contexto a los que se hacurs, els esquemes textuals convencionals que servixen de model tant de adecuar el discurso, los esquemas textuales convencionales que sir-per a la producció com per a la interpretació del discurs, el funciona- ven de modelo tanto para la producción como para la interpretaciónment d’unes certes unitats lingüístiques com a elements de cohesió del del discurso, el funcionamiento de ciertas unidades lingüísticas comotext, les regularitats lexicosintàctiques de l’oració i els mecanismes per elementos de cohesión del texto, las regularidades léxico-sintácticasa la formació de paraules. Esta reflexió sobre el llenguatge i les seues de la oración y los mecanismos para la formación de palabras. Estacondicions d’ús ha de desembocar en l’estructuració dels coneixe- reflexión sobre el lenguaje y sus condiciones de uso ha de desembo-ments en un sistema conceptual bàsic i d’un metallenguatge que facili- car en la estructuración de los conocimientos en un sistema conceptualte la comunicació en l’aula dins del procés d’aprenentatge i que servis- básico y de un metalenguaje que facilite la comunicación en el aulaca de suport per a l’aprenentatge d’altres llengües. L’estudi de les uni- dentro del proceso de aprendizaje y que sirva de apoyo para el apren-tats del sistema lingüístic en relació amb les seues condicions d’ús –en dizaje de otras lenguas. El estudio de las unidades del sistema lingüís-la relació del text amb el context, en l’estructuració i cohesió del text, tico en relación con sus condiciones de uso −en la relación del textoi en la construcció d’oracions i paraules– és un requisit imprescindible con el contexto, en la estructuración y cohesión del texto, y en la cons-per a incorporar l’avaluació i la correcció de les pròpies produccions trucción de oraciones y palabras(es un requisito imprescindible paraal procés d’escriptura, a fi d’afavorir l’aprenentatge autònom. incorporar la evaluación y la corrección de las propias producciones al proceso de escritura, con el fin de favorecer el aprendizaje autónomo. La lectura i interpretació de textos literaris requerixen l’adquisi- La lectura e interpretación de textos literarios requieren el desa-ció d’unes competències específiques, ja que la comunicació en què rrollo de unas competencias específicas, ya que la comunicación en laintervé el discurs literari té característiques diferents de la comuni- que interviene el discurso literario tiene características diferentes de lacació habitual. L’obra literària està destinada a la fruïció, és a dir, a comunicación habitual. La obra literaria está destinada a la fruición,produir en el lector un plaer buscat conscientment i activament. Esta es decir, a producir en el lector un placer buscado consciente y activa-finalitat del text se satisfà si es crea una situació de comunicació en mente. Esta finalidad del texto se satisface si se crea una situación dequè la lectora o el lector acudix a l’encontre de l’obra i –allunyat del comunicación en la que la lectora o el lector acude al encuentro de lacontext espacial, temporal i cultural en què l’obra es va escriure– crea obra y −alejado del contexto espacial, temporal y cultural en el que laun context nou, a partir dels propis repertoris de significats individuals obra se escribió(crea un contexto nuevo, a partir de los propios reper-i socioculturals. torios de significados individuales y socioculturales. En etapes anteriors, cal haver propiciat en les i els estudiants expe- En etapas anteriores, se habrá propiciado en las y los estudiantesriències plaents amb la lectura i recreació de textos literaris, sobretot experiencias placenteras con la lectura y recreación de textos litera-per mitjà dels jocs verbals oferits per la literatura: embarbussaments, rios, sobre todo, mediante los juegos verbales ofrecidos por la literatu-rimes, dramatització d’un text narratiu, etc. Este objectiu ha de con- ra: trabalenguas, rimas, dramatización de un texto narrativo, etc. Estetinuar actuant com a eix de l’Educació Secundària Obligatòria. Però objetivo continúa como eje de la Educación Secundaria Obligatoria.en esta etapa, a més, la literatura ha d’atraure pel seu poder per a Pero en esta etapa, además, la literatura debe atraer por su poder pararepresentar i interpretar simbòlicament tant l’experiència interior com representar e interpretar simbólicamente tanto la experiencia interiorla col·lectiva. Les alumnes i els alumnes s’aficionaran a la literatura como la colectiva. Las alumnas y los alumnos se aficionarán a la lite-si descobrixen en les obres més destacades –i fins i tot si exploren ratura si descubren en las obras más destacadas −e incluso si exploranles produccions pròpies– esta capacitat per a simbolitzar les pròpies en sus propias producciones(esta capacidad para simbolizar las propiasexperiències. Per a això, és necessari desenrotllar en les alumnes i els experiencias. Para ello, es necesario desarrollar en las alumnas y en losalumnes una competència literària que els proporcione instruments alumnos una competencia literaria que les proporcione instrumentosespecífics per a interpretar i recrear el discurs literari, per mitjà de la específicos para interpretar y recrear el discurso literario, mediante lalectura activa i la producció de textos. Estos instruments es referixen, lectura activa y la producción de textos. Estos instrumentos se refieren,d’una banda, al coneixement de les convencions literàries –estructures por una parte, al conocimiento de las convenciones literarias −estruc-de gènere i procediments retòrics– i, d’una altra, a l’aplicació d’infor- turas de género y procedimientos retóricos(y, por otra, a la aplicaciónmacions sobre el context lingüístic, històric, cultural i ideològic en què de informaciones acerca del contexto lingüístico, histórico, cultural es’han produït les obres literàries, en la mesura que estes dades siguen ideológico en el que se han producido las obras literarias, en la medidasignificatives per a la interpretació del text i d’acord amb les expecta- en que estos datos sean significativos para la interpretación del texto ytives d’una lectora o un lector d’esta etapa escolar. de acuerdo con las expectativas de una lectora o un lector de esta etapa escolar. A més, s’ha de considerar la literatura com un mitjà per a conéixer Además, se debe considerar la literatura como un medio para cono-i interpretar críticament l’experiència col·lectiva, la qual cosa afavorix cer e interpretar críticamente la experiencia colectiva, lo que favorecela inserció de l’individu en la tradició del seu àmbit cultural. Així, el la inserción del individuo en la tradición de su ámbito cultural. Así, elconeixement de la literatura produïda en la pròpia llengua i en rela- conocimiento de la literatura producida en la propia lengua y en rela-ció amb la història, la cultura i la tradició de la comunitat a què un ción con la historia, la cultura y la tradición de la comunidad a la quepertany actua com un poderós mitjà de socialització. L’educació lite- se pertenece, actúa como un poderoso medio de socialización. La edu-rària, finalment, inclou la capacitat crítica per a avaluar un conjunt de cación literaria, finalmente, incluye la capacidad crítica para evaluarfactors externs a l’obra mateixa que en condicionen la recepció: els un conjunto de factores externos a la obra misma que condicionan suprejuís quant al gènere social, la llengua i la cultura dels escriptors, la recepción: los prejuicios en cuanto al género social, la lengua y la cul-crítica, la publicitat, les modes, etc. tura de los escritores, la crítica, la publicidad, las modas, etc. En conclusió, el desenrotllament de la competència literària té uns En conclusión, el desarrollo de la competencia literaria tieneobjectius i uns aprenentatges específics, però requerix, d’altra banda, unos objetivos y unos aprendizajes específicos, pero requiere, por suel desenrotllament de la competència lingüística i discursiva, objec- parte, el desarrollo de la competencia lingüística y discursiva, objetote d’aprenentatge en el conjunt de la matèria. Alhora, la interpretació de aprendizaje en el conjunto de la materia. A su vez, la interpreta-reflexiva del discurs literari potencia l’aprenentatge lingüístic i dis- ción reflexiva del discurso literario potencia el aprendizaje lingüísti-cursiu general, ja que els textos literaris representen tota la varietat co y discursivo general, ya que los textos literarios representan toda
  • 15. Num. 5562 / 24.07.2007 30416de situacions de comunicació, d’actes de parla, de registres, de tons la variedad de situaciones de comunicación, de actos de habla, dei d’estils, i impliquen una anàlisi del llenguatge en l’acte mateix de registros, tonos y estilos, y suponen un análisis del lenguaje en el actofuncionament. mismo de funcionamiento. En qualsevol situació d’intercanvi comunicatiu estan presents els En cualquier situación de intercambio comunicativo están presen-prejuís, les actituds i els estereotips discriminatoris, que també incidi- tes los prejuicios, las actitudes y los estereotipos discriminatorios, quexen en els coneixements sociolingüístics i sociocomunicatius previs. también inciden en los conocimientos sociolingüísticos y socio-comu-La institució escolar en conjunt, i les matèries de Valencià: Llengua i nicativos previos. La institución escolar en su conjunto, y las mate-Literatura i Castellà: Llengua i Literatura en concret, han de ser sensi- rias de Valenciano: Lengua y Literatura y Castellano: Lengua y Lite-bles a qualsevol discriminació i, especialment a la discriminació per ratura en concreto, deben ser sensibles a cualquier discriminación y,motiu de gènere, ja que esta se superposa a totes les altres i deixa una especialmente, a la discriminación por motivos de género, ya que éstaempremta específica en el fet lingüístic. se superpone a todas las demás y deja una impronta específica en el hecho lingüístico. Quant a la valoració discriminatòria cap a les llengües i, per tant, En cuanto a la valoración discriminatoria hacia las lenguas y, porcap als seus parlants, i quant a les actituds que esta valoració compor- lo tanto, hacia sus hablantes, y en cuanto a las actitudes que ésta con-ta, una educació lingüística satisfactòria haurà de contribuir a valorar lleva, una educación lingüística satisfactoria deberá contribuir a valo-tota llengua com igualment apta per a exercir les funcions de comu- rar toda lengua como igualmente apta para desempeñar las funcionesnicació i de representació. En el nostre àmbit lingüístic i cultural, els de comunicación y de representación. En nuestro ámbito lingüístico yprejuís lingüístics i les actituds discriminatòries procedixen d’una cultural, los prejuicios lingüísticos y actitudes discriminatorias proce-realitat sociolingüística caracteritzada per la convivència, en situació den de una realidad sociolingüística caracterizada por la convivencia,de conflicte, d’una llengua minoritzada i una altra de més prestigiada en situación de conflicto, de una lengua minorizada y otra más presti-socialment, amb un repartiment desigual d’usos i funcions, en l’escola giada socialmente, con un reparto desigual de usos y funciones, en lai en la societat. Els prejuís sociolingüístics generats per esta situació escuela y en la sociedad. Los prejuicios sociolingüísticos generadospoden ser un obstacle important per a l’aprenentatge, i eradicar-los no por esta situación pueden ser un obstáculo importante para el aprendi-depén únicament de la labor que es realitze en esta matèria, sinó que zaje, y erradicarlos no depende únicamente de la labor que se realicerequerix que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comu- en esta materia, sino que requiere, que la lengua minorizada funcionenicació formal, que s’utilitze com a instrument d’aprenentatge en les como lengua de comunicación formal y se utilice como instrumentodistintes disciplines del currículum, i, en definitiva, que impregne tots de aprendizaje en las distintas disciplinas del currículo, y, en definiti-els àmbits de l’activitat escolar. va, impregne todos los ámbitos de la actividad escolar. Una altra font important de prejuís i actituds discriminatòries la Otra fuente importante de prejuicios y actitudes discriminatoriasconstituïxen la variació geogràfica i els usos socials menys valorats la constituyen la variación geográfica y los usos sociales menos valo-culturalment. Si esta valoració discriminadora d’uns usos sobre els rados culturalmente. Si esta valoración discriminadora de unos usosaltres es fa en l’àmbit escolar, el resultat és l’aparició de barreres soci- sobre otros se produce en el ámbito escolar, el resultado es la apariciónolingüístiques entre l’alumnat i el sistema educatiu. de barreras sociolingüísticas entre el alumnado y el sistema educativo. El punt de partida per a l’educació lingüística ha de ser l’ús de la El punto de partida para la educación lingüística debe ser el usollengua que l’alumnat ha adquirit en el medi familiar i que és funcio- de la lengua que el alumnado ha adquirido en el medio familiar y quenalment adequada per a l’intercanvi en eixe context. A més, hem de es funcionalmente adecuada para el intercambio en ese contexto. Ade-tindre en compte que, a vegades, esta educació lingüística ha de ser más, debemos tener en cuenta que, en ocasiones, esta educación lin-impartida a alumnat de procedència molt diversa, fet que comporta, güística tiene que ser impartida a alumnado de procedencia muy diver-d’entrada, unes competències desiguals respecte a les llengües que sa, hecho que comporta, de entrada, unas competencias desiguales conconfiguren el currículum. Es tracta d’alumnat que arriba als centres respecto a las lenguas que configuran el currículo. Se trata de alumnaseducatius amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal y alumnos que llegan a los centros educativos con una lengua familiari amb unes experiències culturals diferents, que han anat adquirint en o habitual, con un repertorio verbal y con unas experiencias cultura-les seues interaccions amb altres parlants a casa o en l’entorn imme- les diferentes, que han ido adquiriendo en sus interacciones con otrosdiat. Així mateix, poden tindre un coneixement en potència sobre els hablantes en casa o en el entorno inmediato. Asimismo, pueden tenerdiferents tipus de discursos o textos, diferent en cada cas, segons el un conocimiento en ciernes sobre los diferentes tipos de discursos omajor o menor contacte amb l’alfabetització o amb els mitjans de textos, diferente en cada caso, según el mayor o menor contacto concomunicació que haja tingut en l’entorn social de procedència. Així, la alfabetización o con los medios de comunicación que haya tenidotrobarem alumnat monolingüe, bilingüe i plurilingüe, tant nascut a la en su entorno social de procedencia. De esta manera, encontraremosnostra Comunitat, com procedent de territoris amb llengües o cultures alumnas y alumnos monolingües, bilingües y plurilingües, tanto naci-diferents. dos en nuestra Comunitat, como procedentes de territorios con lenguas o culturas diferentes. El paper de l’escola en l’etapa de l’Educació Secundària Obligatò- El papel de la escuela en la etapa de la Educación Secundariaria consistix a ampliar la competència lingüística i comunicativa dels Obligatoria será ampliar la competencia lingüística y comunicativa deestudiants en les dos llengües oficials perquè puguen interactuar en els los estudiantes en las dos lenguas oficiales para que puedan interactuardiversos àmbits socials en què es veuran immersos i preparar-los per- en los diversos ámbitos sociales en los que se van a ver inmersos yquè puguen participar de manera activa en un procés continu de canvi prepararlos para que puedan participar de forma activa en un continuode la realitat social i sociolingüística, ampliant efectivament els usos proceso de cambio de la realidad social y sociolingüística, ampliandode la llengua minoritzada, amb l’objectiu que esta abaste una plena efectivamente los usos de la lengua minorizada, con el objetivo de quenormalitat. Però a més, en el cas de l’alumnat nouvingut, cal ampliar ésta alcance una plena normalidad. Pero además, en el caso del alum-la seua competència lingüística i comunicativa inicial de manera que nado inmigrante, será necesario ampliar esta competencia lingüística ysiguen capaços d’interactuar, també, en els diversos àmbits socials en comunicativa inicial de modo que sean capaces, también, de interac-què es veuran immersos. D’estos, s’han de seleccionar aquells que es tuar en los diversos ámbitos sociales en los que se van a ver inmersos.consideren més apropiats per al context escolar: el de les relacions De éstos se deben seleccionar aquéllos que se estiman más apropiadossocials que conformen la vida quotidiana en l’aula i en el centre, el para el contexto escolar: el de las relaciones sociales que conformandels mitjans de comunicació, el literari i, de manera privilegiada, l’àm- la vida cotidiana en el aula y en el centro, el de los medios de comuni-bit acadèmic. En estos àmbits s’interpreten i produïxen els diversos cación, el literario y, de manera privilegiada, el ámbito académico. Entextos i és on cal treballar les diferents habilitats lingüístiques. dichos ámbitos se interpretan y producen los distintos textos y en ellos se deben desarrollar las diferentes habilidades lingüísticas. Per tant, els objectius de l’aprenentatge de llengües, propis de Por lo tanto, los objetivos del aprendizaje de lenguas, propios de lal’educació plurilingüe, han de ser comuns per a totes les alumnes i els educación plurilingüe, tienen que ser comunes para todas las alumnas
  • 16. Num. 5562 / 24.07.2007 30417alumnes, independentment de la seua procedència geogràfica, lingüís- y los alumnos, independientemente de su procedencia geográfica, lin-tica i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famílies. güística y cultural, y del nivel social y cultural de sus familias. D’esta manera, el respecte per la diversitat d’usos és compatible De este modo, el respeto por la diversidad de usos es compatibleamb el component normatiu necessari en l’ensenyança de la llengua con el componente normativo necesario en la enseñanza de la len-pel fet que les alumnes i els alumnes han d’aprendre a comunicar-se gua por el hecho de que las alumnas y los alumnos deben aprenderen la llengua estàndard, per ser l’apropiada socialment per a tractar a comunicarse en la lengua estándar, al ser la apropiada socialmenteuns certs temes en situacions determinades. para tratar de ciertos temas en situaciones determinadas. En resum, l’eix de l’educació lingüística ha d’estar constituït pels En resumen, el eje de la educación lingüística estará constituidoprocediments encaminats al desplegament de les capacitats d’expres- por los procedimientos encaminados al desarrollo de las capacidadessió i comprensió oral i escrita, en les dos llengües oficials, en contex- de expresión y comprensión oral y escrita, en las dos lenguas oficia-tos socials significatius, així com en l’àmbit de la comunicació lite- les, en contextos sociales significativos, así como en el ámbito de larària. Estos procediments requerixen una reflexió planificada sobre el comunicación literaria. Estos procedimientos requieren una reflexiónfuncionament del llenguatge i sobre les característiques formals de la planificada sobre el funcionamiento del lenguaje y sobre las caracte-llengua l’ús de la qual s’està aprenent, coneixement que s’organitza en rísticas formales de la lengua cuyo uso se está aprendiendo, conoci-forma de conceptes gramaticals. A més, l’aprenentatge de la llengua miento que se organiza en forma de conceptos gramaticales. Además,implica l’aprenentatge de significats culturals impregnats de valora- el aprendizaje de la lengua implica el aprendizaje de significados cul-cions socials i sociolingüístiques que requerixen el desenrotllament turales impregnados de valoraciones sociales y sociolingüísticas qued’actituds crítiques sobre la manera que el llenguatge els transmet i requieren el desarrollo de actitudes críticas acerca del modo como elsanciona. lenguaje los transmite y sanciona. Per tant, l’objecte d’aprenentatge en les matèries de Valencià: llen- Por tanto, el objeto de aprendizaje en las materias de Valenciano:gua i literatura i Castellà: llengua i literatura en l’Educació Secundària lengua y literatura y Castellano: lengua y literatura en la EducaciónObligatòria comprén el conjunt dels components del procés comuni- Secundaria Obligatoria abarca el conjunto de los componentes del pro-catiu: ceso comunicativo: a) L’apropiació pel parlant dels factors del context físic i soci- a) La apropiación por el hablante de los factores del contexto físi-al susceptibles de deixar empremta en els enunciats, així com de les co y social susceptibles de dejar huella en los enunciados, así comoregles comunicatives per mitjà de les quals s’adequa el discurs al con- de las reglas comunicativas mediante las que se adecua el discurso altext. contexto. b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, pel que fa tant b) El conocimiento y uso reflexivo del código lingüístico, en loal pla oracional com al textual i atenent les realitzacions orals i escri- que respecta tanto al plano oracional como al textual y atendiendo ates. sus realizaciones orales y escritas. c) Actitud afavoridora d’una comunicació satisfactòria, així com c) Actitud favorecedora de una comunicación satisfactoria,desenrotllament d’actituds crítiques respecte a les formes per mitjà de así como desarrollo de actitudes críticas con respecto a las formasles quals el llenguatge reflectix prejuís i estereotips socials i sociolin- mediante las que el lenguaje refleja prejuicios y estereotipos socialesgüístics. y sociolingüísticos. L’objecte d’aprenentatge així definit orientarà la selecció de con- El objeto de aprendizaje, así definido, orientará la seleccióntinguts per a l’ensenyança i l’aprenentatge de les dos llengües inclo- de contenidos para la enseñanza y el aprendizaje de las dos lenguasses en les matèries de Valencià: llengua i literatura i Castellà: llengua incluidas en las materias de Valenciano: lengua y literatura y Caste-i literatura en esta etapa educativa. Al mateix temps, establix un marc llano: lengua y literatura en esta etapa educativa. Al mismo tiempo,per a l’aprenentatge comú amb les etapes anteriors de la mateixa matè- establece un marco para el aprendizaje común con etapas anteriores deria i amb la matèria de Llengües Estrangeres. Este marc comú aconse- la misma materia y con la materia de Lenguas Extranjeras. Este marcolla adoptar una orientació didàctica igualment compartida. común aconseja adoptar una orientación didáctica igualmente compar- tida. L’eix del currículum són les habilitats i estratègies per a parlar i El eje del currículo son las habilidades y estrategias para hablar yescoltar –incloent-hi la interacció, escriure i llegir– en àmbits signi- escuchar –incluyendo la interacción, escribir y leer– en ámbitos signi-ficatius de l’activitat social. Estos aprenentatges s’arrepleguen en tres ficativos de la actividad social. Estos aprendizajes se recogen en tresdels blocs de continguts del currículum: 1. Comunicació. 4. Educació de los bloques de contenidos del currículo: 1. Comunicación. 4. Edu-literària. 5. Tècniques de treball. Relacionats amb els tres blocs anteri- cación literaria. 5. Técnicas de trabajo. En relación con ellos, los blo-ors, el bloc 2. Llengua i societat i el 3. Coneixement de la llengua reu- ques 2. Lengua y sociedad y 3. Conocimiento de la lengua, reúnen losnixen els continguts que fan referència a la capacitat de l’alumnat per contenidos que se refieren a la capacidad de las alumnas y los alumnosa observar el funcionament de la llengua i per a parlar-ne, als conei- para observar el funcionamiento de la lengua y para hablar de ella, axements explícits sobre la llengua i les seues formes d’ús que es deri- los conocimientos explícitos sobre la lengua y sus formas de uso deri-ven de la diversitat geogràfica, social i d’estil, així com de les actituds vadas de la diversidad geográfica, social y de estilo, así como de lasadoptades pels usuaris de les llengües oficials. actitudes adoptadas por los usuarios de las lenguas oficiales. L’organització dels continguts del currículum en estos blocs no té La organización de los contenidos del currículo en estos bloquescom a finalitat establir l’orde i l’organització de les activitats d’apre- no tiene como finalidad establecer el orden y la organización de lasnentatge en l’aula. Els blocs de continguts exposen, d’una manera ana- actividades de aprendizaje en el aula. Los bloques de contenidos expo-lítica, els components de l’educació lingüística i literària, i n’assenya- nen, de un modo analítico, los componentes de la educación lingüísti-len els nivells assolibles en cada curs. Així, per exemple, en el bloc 1. ca y literaria, señalando los niveles alcanzables en cada curso. Así, porComunicació, a més d’aspectes com els elements de la comunicació, ejemplo, en el bloque 1. Comunicación, además de aspectos como losles funcions del llenguatge o les tipologies textuals, s’han separat els elementos de la comunicación, las funciones del lenguaje o las tipolo-continguts referits a l’ús oral i escrit en subapartats distints, a fi d’ex- gías textuales, se han distinguido los contenidos referidos al uso oralposar amb més claredat els aprenentatges específics dels dos àmbits. y escrito en subapartados distintos, con el fin de exponer con mayorEls gèneres orals i escrits són diferents, i responen a funcions socials claridad los aprendizajes específicos de ambos ámbitos. Los génerosdistintes, raó per la qual requerixen estratègies d’aprenentatge espe- orales y escritos son diferentes, y responden a funciones sociales dis-cífiques per a la seua recepció i la seua producció. Però la necessi- tintas, razón por la cual requieren estrategias de aprendizaje específi-tat d’exposar de manera diferenciada els continguts no ha d’ocultar la cas para su recepción y su producción. Pero la necesidad de exponerinterconnexió que hi ha entre l’ús oral formal i l’escrit ni la interrela- de modo diferenciado los contenidos no debe ocultar la interconexiónció que es dóna en moltes activitats socials entre usos orals i escrits: que hay entre el uso oral formal y el escrito ni la interrelación ques’escriu l’orde del dia d’una reunió; s’alça acta d’una sessió; s’escriu se da en muchas actividades sociales entre usos orales y escritos: seel guió d’un programa de ràdio o d’una exposició oral; etc. És per això escribe el orden del día de una reunión; se levanta acta de una sesión;
  • 17. Num. 5562 / 24.07.2007 30418que pareix oportú integrar els aprenentatges dels dos blocs tant en les se escribe el guión de un programa de radio o de una exposición oral;programacions com en les seqüències d’activitats que es porten a l’au- etc. Por ello, parece oportuno integrar los aprendizajes de los dos blo-la. ques al elaborar las programaciones y al llevar al aula las secuencias de actividades. Els mòduls de continguts dedicats a les habilitats lingüístiques – Los módulos de contenidos dedicados a las habilidades lingüísti-escoltar, parlar i conversar, llegir i escriure– situen estos aprenentatges cas –escuchar, hablar y conversar, leer y escribir– sitúan estos aprendi-en diversos àmbits d’ús de cada una de les dos llengües oficials: el de zajes en diversos ámbitos de uso de cada una de las dos lenguas oficia-les relacions interpersonals i dins de les institucions, el dels mitjans les: el de las relaciones interpersonales y dentro de las instituciones, elde comunicació i l’àmbit acadèmic. La concreció de les habilitats lin- de los medios de comunicación y el ámbito académico. La concrecióngüístiques en diferents àmbits d’ús obeïx al fet que la comprensió i la de las habilidades lingüísticas en diferentes ámbitos de uso obedececomposició de textos –orals i escrits– requerixen habilitats i estratègies al hecho de que la comprensión y la composición de textos –orales yespecífiques segons la classe d’intercanvi comunicatiu, l’àmbit social escritos– requieren habilidades y estrategias específicas según la claseen què este es realitza i la classe de text que utilitza. En el cas de l’es- de intercambio comunicativo, el ámbito social en que éste se realiza ycriptura, s’hi han diferenciat entre els continguts referits a la compren- la clase de texto que se utiliza. En el caso de la escritura, se han distin-sió –llegir– i a la composició –escriure–, ja que impliquen habilitats i guido los contenidos referidos a la comprensión –leer– y a la composi-estratègies diferents. ción –escribir–, ya que implican habilidades y estrategias diferentes. Tot i això, cal destacar el fet que parlar i escoltar, igual com llegir Aún así cabe destacar el hecho de que hablar y escuchar, lo mismoi escriure, són molt sovint activitats interrelacionades: es busca infor- que leer y escribir, son en muchas ocasiones actividades interrelacio-mació per a elaborar un treball acadèmic; es torna a llegir un text propi nadas: se busca información para elaborar un trabajo académico; seper a revisar-lo; es prenen notes d’una conferència per a escriure’n una relee un texto propio para revisarlo; se toman notas de una conferenciacrònica, etc. Esta interrelació indica, novament, la conveniència d’in- para escribir una crónica de este acto, etc. Esta interrelación indica,tegrar elements dels dos aspectes de l’ús lingüístic, la comprensió i la de nuevo, la conveniencia de integrar elementos de las dos vertientesproducció, en la seqüència d’activitats d’aprenentatge. del uso lingüístico, la comprensión y la producción, en la secuencia de actividades de aprendizaje. La gradació dels aprenentatges d’estos mòduls al llarg dels qua- La gradación de los aprendizajes de estos módulos a lo largo detre cursos de l’etapa es basa en estos criteris: més o menys proximitat los cuatro cursos de la etapa se basa en estos criterios: mayor o menorde les pràctiques discursives a l’experiència lingüística i cultural de proximidad de las prácticas discursivas a la experiencia lingüística yl’alumnat; més o menys complexitat de l’organització interna dels tex- cultural de las alumnas y los alumnos; mayor o menor complejidad detos; progressió en la busca d’un nivell òptim de competència lingüísti- los textos en cuanto a su organización interna; progresión en la bús-ca en valencià i castellà; diversificació de les finalitats que s’assignen queda de un nivel óptimo de competencia lingüística en valenciano ya la recepció o composició dels textos. castellano; diversificación de los fines que se asignan a la recepción o composición de los textos. El bloc 2. Llengua i societat inclou continguts –aplicables al El bloque 2. Lengua y sociedad incluye contenidos –aplicables alvalencià i al castellà– referits a la variació i als factors que expliquen valenciano y al castellano– referidos a la variación y a los factores quedialectes, registres i usos socials; la relació de l’ús de la llengua amb explican dialectos, registros y usos sociales; la relación del uso de lal’entorn social de l’alumnat, el qual haurà de ser capaç d’apreciar-ne lengua con el entorno social del alumnado, quien habrá de ser capazles diferents varietats lingüístiques i observar els trets característics de de apreciar las diferentes variedades lingüísticas y observar los rasgosla resta de llengües constitucionals. En este sentit, l’educació ha d’afa- característicos del resto de lenguas constitucionales. En este sentido,vorir que es conega i es valore positivament la realitat plurilingüe i la educación debe favorecer que se conozca y valore positivamente lapluricultural de la societat espanyola, així com la identificació de la realidad plurilingüe y pluricultural de la sociedad española, así comomodalitat lingüística pròpia i la de l’alumnat d’altres procedències la identificación de la modalidad lingüística propia y la del alumna-geogràfiques. També convé valorar de manera positiva el plurilingüis- do de otras procedencias geográficas. También resulta convenienteme en l’entorn pluricultural d’Europa. L’aprenentatge de la llengua ha valorar de manera positiva el plurilingüismo en el entorno pluricultu-de considerar, a més, la reflexió sobre els fenòmens derivats del con- ral de Europa. El aprendizaje de la lengua debe considerar, además, latacte entre les llengües, que inclouen la presència de prejuís i actituds reflexión sobre los fenómenos derivados del contacto entre las lenguas,discriminatòries. que incluyen la presencia de prejuicios y actitudes discriminatorias. D’altra banda, el bloc 3. Coneixement de la llengua integra els Por su parte, el bloque 3. Conocimiento de la lengua, integra loscontinguts relacionats amb la reflexió sobre la llengua i amb l’adquisi- contenidos relacionados con la reflexión sobre la lengua y con lació d’uns conceptes i una terminologia gramatical. La presència d’este adquisición de unos conceptos y una terminología gramatical. La pre-bloc es justifica pel fet que l’adquisició de les habilitats lingüisticoco- sencia de este bloque se justifica por el hecho de que la adquisiciónmunicatives implica l’ús reflexiu sobre diferents aspectes de la llen- de las habilidades lingüístico-comunicativas implica el uso reflexi-gua: les formes lingüístiques que indiquen en el text la presència dels vo sobre diferentes aspectos de la lengua: las formas lingüísticas quefactors del context; els procediments que contribuïxen a cohesionar el indican en el texto la presencia de los factores del contexto; los pro-text; les diverses possibilitats sintàctiques utilitzables per a expressar cedimientos que contribuyen a cohesionar el texto; las diversas posi-un mateix contingut; els procediments gramaticals per a integrar dife- bilidades sintácticas utilizables para expresar un mismo contenido; losrents proposicions en un enunciat cohesionat; els mecanismes per a la procedimientos gramaticales para integrar diferentes proposiciones enformació de paraules; la norma gramatical i ortogràfica, etc. un enunciado cohesionado; los mecanismos para la formación de pala- bras; la norma gramatical y ortográfica, etc. La interrelació d’este bloc amb la resta obliga a justificar la pro- La interrelación de este bloque con el resto, obliga a justificar lagramació de les activitats relacionades amb el seu contingut des del programación de las actividades relacionadas con su contenido, desdepunt de vista de la seua rellevància per a la millora de les habilitats en el punto de vista de su relevancia para la mejora de las habilidades enl’ús de les llengües. Així mateix, este criteri guiarà l’establiment del el uso de las lenguas. Asimismo, este criterio debe guiar el estableci-grau de complexitat amb què s’aborden els continguts. miento del grado de complejidad con que se abordan los contenidos. Els continguts relacionats amb l’educació literària s’agrupen en Los contenidos relacionados con la educación literaria se agrupanel bloc 4. La lectura i interpretació de textos literaris requerixen uns en el bloque 4. La lectura e interpretación de textos literarios requierenaprenentatges específics que s’hauran iniciat en l’Educació Primària unos aprendizajes específicos que se habrán iniciado en la Educaciónamb la recitació, la pràctica de jocs retòrics, l’escolta de textos pro- Primaria con el recitado, la práctica de juegos retóricos, la escuchapis de la literatura oral o les dramatitzacions. D’esta manera, s’haurà de textos propios de la literatura oral o las dramatizaciones. De esteaconseguit un primer acostament a les convencions literàries bàsiques modo, se habrá conseguido un primer acercamiento a las convencionesi a les relacions entre les obres i el context històric, en la mesura que literarias básicas y a las relaciones entre las obras y el contexto histó-
  • 18. Num. 5562 / 24.07.2007 30419estes dades siguen significatives per a la interpretació del text. Junt rico, en la medida en que estos datos sean significativos para la inter-amb tot això, s’hauran afavorit experiències plaents amb la lectura i pretación del texto. Junto a todo ello, se habrán favorecido experien-la recreació de textos literaris. Esta orientació de l’educació literària cias placenteras con la lectura y la recreación de textos literarios. Estacontinua en l’Educació Secundària Obligatòria, així es consoliden els orientación de la educación literaria continúa en la Educación Secun-hàbits de lectura, s’amplien les experiències en els camps de la lectura daria Obligatoria, de modo que se consoliden los hábitos de lectura,i de la recreació de textos, adequant-les a les noves necessitats de sim- se amplíen las experiencias en los campos de la lectura y recreaciónbolització de l’experiència i de l’expressió dels sentiments, se sistema- de textos, adecuándolas a las nuevas necesidades de simbolización detitzen les observacions sobre les convencions literàries i s’establix, de la experiencia y de la expresión de los sentimientos, se sistematicenmanera més sistemàtica també, la relació entre les obres i els contextos las observaciones sobre las convenciones literarias y se establezca, dehistòrics corresponents. forma más sistemática también, la relación entre las obras y sus con- textos históricos. En el bloc 5, dedicat a les Tècniques de treball, s’integren i sis- En el bloque 5, dedicado a las Técnicas de trabajo, se integran ytematitzen les estratègies necessàries que consoliden el domini de sistematizan las estrategias necesarias que consolidan el dominio deles diferents habilitats. S’hi destaca l’ús i maneig del diccionari, les las diferentes habilidades. Se destaca el uso y manejo del diccionario,tècniques de lectura comprensiva, d’anàlisi i síntesi de la informació, las técnicas de lectura comprensiva, de análisis y síntesis de la infor-així com els procediments per a la presentació d’escrits i treballs aca- mación, así como los procedimientos para la presentación de escritos ydèmics i l’adquisició d’hàbits que manifesten actituds d’interés per la trabajos académicos y la adquisición de hábitos que manifiesten acti-presentació adequada i correcta dels textos escrits. Les tecnologies de tudes de interés por la presentación adecuada y correcta de los textosla informació i la comunicació s’incorporen a l’aula com a instrument escritos. Las tecnologías de la información y la comunicación se incor-vàlid per a desenrotllar els continguts i com a recurs útil per a bus- poran al aula como instrumento válido para desarrollar los contenidoscar informació i presentar treballs, a més d’estratègia motivadora per a y herramienta útil para buscar información y presentar trabajos, ade-l’alumnat i molt ben valorada per la societat actual. más de estrategia motivadora para la alumna y el alumno y valorada positivamente por la sociedad actual. En síntesi, l’eix del currículum en les matèries de Valencià: Llen- En síntesis, el eje del currículo en las materias de Valenciano:gua i Literatura i Castellà: Llengua i Literatura són els procediments Lengua y Literatura y Castellano: Lengua y Literatura son los proce-encaminats a desenrotllar les habilitats lingüisticocomunicatives, és a dimientos encaminados a desarrollar las habilidades lingüístico-comu-dir, per a l’expressió i la comprensió oral i escrita en contextos socials nicativas, es decir, para la expresión y comprensión oral y escrita ensignificatius, així com en l’àmbit de la comunicació literària. L’adqui- contextos sociales significativos, así como en el ámbito de la comuni-sició i el desenrotllament d’estes habilitats implica reflexionar sobre cación literaria. La adquisición y desarrollo de estas habilidades impli-els mecanismes de funcionament de la llengua i les seues condicions ca reflexionar sobre los mecanismos de funcionamiento de la lengua yd’ús, i també adquirir una terminologia que permeta la comunicació sus condiciones de uso, y también la adquisición de una terminologíasobre la llengua. Així mateix, l’educació literària comporta l’aplicació que permita la comunicación sobre la lengua. Asimismo, la educaciónde coneixements sobre el context historicocultural a la lectura i inter- literaria supone la aplicación de conocimientos sobre el contexto his-pretació de textos literaris. tórico-cultural a la lectura e interpretación de textos literarios. La relació de continguts de les matèries de Valencià i Castellà hi La relación de contenidos aparece diferenciada para las materiasapareix diferenciada, per a atendre els aspectes formals, històrics, soci- de Valenciano y Castellano, para atender los aspectos formales, histó-als i literaris específics de cada llengua. No obstant això, la distribució ricos, sociales y literarios específicos de cada lengua. No obstante, ladels continguts en cada bloc permet l’enfocament integrat de l’apre- distribución de los contenidos en cada bloque permite el enfoque inte-nentatge lingüístic i literari de l’alumnat. grado del aprendizaje lingüístico y literario del alumnado. Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsi- Contribución de la materia a la adquisición de las competenciasques básicas El currículum d’esta matèria, en tindre com a meta el desenrot- El currículo de esta materia, al tener como meta el desarrollo de lallament de la capacitat per a interactuar de forma competent per mitjà capacidad para interactuar de forma competente mediante el lenguajedel llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social, contribuïx en las diferentes esferas de la actividad social, contribuye de un modod’una manera decisiva al desenrotllament de tots els aspectes que con- decisivo al desarrollo de todos los aspectos que conforman la compe-formen la competència en comunicació lingüística. A més, les habi- tencia en comunicación lingüística. Además, las habilidades y estrate-litats i estratègies per a l’ús d’una llengua determinada i la capacitat gias para el uso de una lengua determinada y la capacidad para tomarper a prendre la llengua com a objecte d’observació, encara que s’ad- la lengua como objeto de observación, aunque se adquieren desde unaquirixen des d’una llengua, es transferixen i apliquen a l’aprenentatge lengua, se transfieren y aplican al aprendizaje de otras. Este aprendiza-d’altres. Este aprenentatge amplia, al seu torn, esta competència sobre je acrecienta, a su vez, esta competencia sobre el uso del lenguaje enl’ús del llenguatge en general. general. S’aprén a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacció Se aprende a hablar y a escuchar y a leer y a escribir, para la inte-comunicativa, però també per a adquirir nous coneixements: el llen- racción comunicativa, pero también para adquirir nuevos conocimien-guatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà de representa- tos: el lenguaje, además de instrumento de comunicación, es un medioció del món i està en la base del pensament i del coneixement. L’accés de representación del mundo y está en la base del pensamiento y delal saber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es conocimiento. El acceso al saber y a la construcción de conocimien-relaciona directament amb la competència bàsica d’aprendre a apren- tos mediante el lenguaje se relaciona directamente con la competenciadre. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua arreple- básica de aprender a aprender. Asimismo, los contenidos de reflexiónguen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i sobre la lengua recogen un conjunto de saberes conceptuales (metalen-procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir guaje gramatical) y procedimentales (capacidad para analizar, contras-enunciats per mitjà de l’ús conscient d’uns certs mecanismes gramati- tar, ampliar y reducir enunciados mediante el uso consciente de ciertoscals, substituir elements de l’enunciat per altres gramaticalment equi- mecanismos gramaticales, sustituir elementos del enunciado por otrosvalents, usar diferents esquemes sintàctics per a expressar una mateixa gramaticalmente equivalentes, usar diferentes esquemas sintácticosidea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s’adquirixen en relació para expresar una misma idea, diagnosticar errores y repararlos, etc.)amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reuti- que se adquieren en relación con las actividades de comprensión ylitzen per a optimitzar l’aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre composición de textos y que se reutilizan para optimizar el aprendizajea aprendre llengua. lingüístico, es decir, para aprender a aprender lengua. D’altra banda, aprendre a usar la llengua és també contribuir al Por otra parte, aprender a usar la lengua es también contribuir aldesenrotllament de l’autonomia i la iniciativa personal. S’aprén a ana- desarrollo de la autonomía e iniciativa personal. Se aprende a analizarlitzar i a resoldre problemes, traçar plans i iniciar processos de decisió, y resolver problemas, trazar planes y emprender procesos de decisión,
  • 19. Num. 5562 / 24.07.2007 30420ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra ya que una de las funciones del lenguaje es regular y orientar nuestrapròpia activitat. Per això, l’adquisició d’habilitats lingüístiques contri- propia actividad. Por ello, la adquisición de habilidades lingüísticasbuïx a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de la pròpia contribuye a progresar en la iniciativa personal y en la regulación de laactivitat amb progressiva autonomia. propia actividad con progresiva autonomía. La matèria contribuïx al tractament de la informació i competèn- La materia incide en el tratamiento de la información y competen-cia digital ja que té, com una de les seues metes, proporcionar conei- cia digital al tener como una de sus metas proporcionar conocimientosxements i destreses per a buscar i seleccionar informació rellevant y destrezas para la búsqueda y selección de información relevante ded’acord amb diferents necessitats, així com per a reutilitzar-la en la acuerdo con diferentes necesidades, así como para su reutilización enproducció de textos orals i escrits propis. Buscar i seleccionar moltes la producción de textos orales y escritos propios. La búsqueda y selec-d’estes informacions requerirà, per exemple, l’ús adequat de bibliote- ción de muchas de estas informaciones requerirá, por ejemplo, el usoques i l’aprofitament de la tecnologies de la informació i la comuni- adecuado de bibliotecas y el aprovechamiento de las tecnologías de lacació. La realització guiada d’estes busques constituirà un mitjà per a información y la comunicación. La realización guiada de estas búsque-desenrotllar de la competència digital. A això contribuïx també el fet das constituirá un medio para desarrollar la competencia digital. A elloque el currículum incloga l’ús de suports electrònics en la composició apunta también el hecho de que el currículo incluya el uso de soportesde textos, de manera que s’aborden més eficaçment algunes operaci- electrónicos en la composición de textos, de modo que se aborden másons que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució eficazmente algunas operaciones participantes en el proceso de escri-del text, revisió…) i que constituïxen un dels continguts bàsics d’esta tura (planificación, ejecución del texto, revisión…) y que constituyenmatèria. També poden contribuir al desenrotllament d’esta competèn- uno de los contenidos básicos de esta materia. También pueden con-cia l’ús en esta matèria dels nous mitjans de comunicació digitals que tribuir al desarrollo de esta competencia el uso en esta materia de losimpliquen un ús social i col·laboratiu de l’escriptura i dels coneixe- nuevos medios de comunicación digitales que implican una utilizaciónments. social y colaborativa de la escritura y de los conocimientos. L’aprenentatge de la llengua concebut com a desenrotllament de El aprendizaje de la lengua concebido como desarrollo de lala competència comunicativa contribuïx decisivament a desenrotllar competencia comunicativa contribuye decisivamente a desarrollarla competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d’habilitats la competencia social y ciudadana, entendida como un conjunto dei destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’enteni- habilidades y destrezas para las relaciones, la convivencia, el respe-ment entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a to y el entendimiento entre las personas. En efecto, aprender lenguacomunicar-se amb els altres, a comprendre el que estos transmeten i es aprender a comunicarse con los otros, a comprender lo que éstosa aproximar-se a altres realitats. D’altra banda, l’educació lingüística transmiten y a aproximarse a otras realidades. Por otra parte, la educa-té un component estretament vinculat a esta competència: la consta- ción lingüística tiene un componente estrechamente vinculado con estatació de la varietat dels usos de la llengua i de la diversitat lingüística, competencia: la constatación de la variedad de los usos de la lenguai la valoració de totes les llengües com igualment aptes per a exercir y la diversidad lingüística, y la valoración de todas las lenguas comoles funcions de comunicació i de representació. També s’aporta des de igualmente aptas para desempeñar las funciones de comunicación yla matèria a esta competència en la mesura que s’analitzen els modes de representación. También se aporta desde la materia a esta compe-per mitjà dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejuís i imatges tencia en la medida en que se analizan los modos mediante los que elestereotipades del món, amb l’objecte de contribuir a l’eradicació dels lenguaje transmite y sanciona prejuicios e imágenes estereotipadas delusos discriminatoris del llenguatge. mundo, con el objeto de contribuir a la erradicación de los usos discri- Dins d’esta matèria, la lectura, interpretació i valoració de les minatorios del lenguaje.obres literàries contribuïxen de manera rellevant al desenrotllament Dentro de esta materia, la lectura, interpretación y valoración ded’una competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un las obras literarias contribuyen de forma relevante al desarrollo de unapatrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocu- competencia artística y cultural, entendida como aproximación a unpacions essencials del ser humà. La seua aportació serà més rellevant patrimonio literario y a unos temas recurrentes que son expresión deen tant que es relacione la valoració de les manifestacions literàries preocupaciones esenciales del ser humano. Su aportación será más sig-amb altres manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el nificativa en tanto se relacione el aprecio de las manifestaciones litera-cine. També es contribuïx a esta competència procurant que el món rias con otras manifestaciones artísticas, como la música, la pintura osocial de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, el cine. También se contribuye a esta competencia procurando que elcatàlegs o la presència d’allò literari en la premsa) adquirisca sentit mundo social de la literatura (autores, críticos, acceso a bibliotecas,per a l’alumnat. librerías, catálogos o la presencia de lo literario en la prensa) adquiera sentido para el alumnado. Objectius Objetivos L’ensenyança de la llengua i la literatura, tant en valencià com en La enseñanza de la lengua y la literatura, tanto en valenciano comocastellà, en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les en castellano, tendrá como objetivo en esta etapa el desarrollo de lassegüents capacitats: siguientes capacidades: 1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos 1. Comprender discursos orales y escritos en los diversos contex-de l’activitat social i cultural. tos de la actividad social y cultural. 2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i 2. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralmen-per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comu- te y por escrito, de forma coherente y adecuada en cada situación denicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a comunicación y en los diversos contextos de la actividad social y cul-prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la tural para tomar conciencia de los propios sentimientos e ideas, y parapròpia conducta. controlar la propia conducta. 3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera 3. Utilizar la lengua oral en la actividad social y cultural de formaadequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant adecuada a las distintas funciones y situaciones de comunicación,una actitud respectuosa i de cooperació. adoptando una actitud respetuosa y de cooperación. 4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues 4. Reconocer las diversas tipologías de los textos escritos, inclui-estructures formals, per mitjà dels quals es produïx la comunicació das sus estructuras formales, mediante los que se produce la comuni-amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així cación con las instituciones públicas, privadas y de la vida laboral, asícom fer-ne un ús correcte. como el uso correcto de los mismos. 5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixe- 5. Utilizar el valenciano y el castellano para adquirir nuevos cono-ments, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de cimientos, para buscar, seleccionar y procesar información de maneramanera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de eficaz en la actividad escolar y para redactar textos propios del ámbitol’àmbit acadèmic. académico.
  • 20. Num. 5562 / 24.07.2007 30421 6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la 6. Conocer y valorar como patrimonio de todos los españoles lariquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i riqueza lingüística y cultural de España, y considerar, adecuadamenteamb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en con- y con respeto, las diferentes situaciones que originan las lenguas entacte en les comunitats bilingües. contacto en las comunidades bilingües. 7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que oferix el castellà 7. Apreciar las extraordinarias posibilidades que ofrece el castella-com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i no como lengua común para todas y todos los españoles y para las ciu-per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com dadanas y ciudadanos de los países de habla castellana, en tanto quea vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats cultu- vehículo de comunicación y vertebración de una de las comunidadesrals més importants del món. culturales más importantes del mundo. 8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, 8. Conocer las diferentes manifestaciones y variedades del caste-derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la uni- llano, derivadas de su expansión por España y América, valorando latat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma. unidad esencial de la lengua común para todos los hablantes del idio- ma. 9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat 9. Comprender y valorar, a partir del conocimiento de la realidadsociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valen- sociolingüística, la necesidad de recuperar un uso normalizado delcià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la valenciano, símbolo de identidad cultural y medio irrenunciable pararealitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi. entender la realidad del entorno y acceder al patrimonio cultural pro- pio. 10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà 10. Analizar los diferentes usos sociales del valenciano y del cas-per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i pre- tellano para evitar los estereotipos lingüísticos que suponen juicios dejuís classistes, racistes o sexistes. valor y prejuicios clasistas, racistas o sexistas. 11. Apreciar les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia 11. Apreciar las posibilidades que ofrece el valenciano, lenguade la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de verte- propia de la Comunitat Valenciana, como vehículo de comunicación ybració. de vertebración. 12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià 12. Conocer los principios fundamentales de la gramática deli del castellà, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues valenciano y del castellano, reconociendo las diferentes unidades de lacombinacions. lengua y sus combinaciones. 13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la 13. Aplicar con cierta autonomía, los conocimientos sobre la len-llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals gua y las normas del uso lingüístico para comprender textos orales yi escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i escritos y para escribir y hablar con adecuación, coherencia, cohesióncorrecció, tant en valencià com en castellà. y corrección, tanto en valenciano como en castellano. 14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre 14. Comprender textos literarios utilizando los conocimientosles convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literà- sobre las convenciones de cada género, los temas y motivos de la tra-ria i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives dición literaria y los recursos estilísticos. Apreciar sus posibilidadesper a la millora de la producció personal. comunicativas para la mejora de la producción personal. 15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patri- 15. Aproximarse al conocimiento de muestras relevantes del patri-moni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència monio literario y valorarlo como un modo de simbolizar la experienciaindividual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals. individual y colectiva en diferentes contextos histórico-culturales. 16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i lite- 16. Conocer y distinguir las principales épocas artísticas y litera-ràries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors rias, sus rasgos característicos y las autoras y los autores y obras másmés representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representativos de cada una de ellas. Conocer las obras y fragmentosrepresentatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat representativos de las literaturas de las lenguas oficiales de la Comuni-Valenciana. tat Valenciana. 17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de 17. Interpretar y emplear la lectura y la escritura como fuentes deplaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo yhàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat. consolidar hábitos lectores mediante textos adecuados a la edad. 18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la infor- 18. Aprender y utilizar técnicas sencillas de manejo de la informa-mació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradi- ción: búsqueda, elaboración y presentación, con ayuda de los medioscionals i l’aplicació de les noves tecnologies. tradicionales y de las nuevas tecnologías. 19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comu- 19. Utilizar con progresiva autonomía los medios de comunicaciónnicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, inter- social y las tecnologías de la información para obtener, interpretar ypretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents. valorar informaciones de diversos tipos y opiniones diferentes. Primer curs Primer curso Continguts Contenidos Valencià: Llengua i Literatura Valenciano: lengua y literatura Bloc 1. Comunicació Bloque 1. Comunicación – Elements de la comunicació. – Elementos de la comunicación. – Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre – Observación de diferencias relevantes, contextuales y formales,comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, espe- entre comunicación oral y escrita y entre los usos coloquiales y forma-cialment els propis de l’àmbit escolar. les, especialmente, los propios del ámbito escolar. – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. – Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral yActuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden com- escrita. Actuación como intermediario entre los interlocutores que noprendre’s de forma directa. pueden comprenderse de forma directa. – Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i con- – Tipologías textuales: exposición, narración, descripción, diálogoversa. y conversación. 1ª. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar 1ª. Habilidades lingüísticas. Escuchar, hablar y conversar – Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de – Comprensión de noticias de actualidad próximas a los interesesl’alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual. del alumnado procedentes de los medios de comunicación audiovisual. – Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb – Comprensión de textos orales utilizados en el ámbito académicoespecial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a atendiendo, especialmente, a la presentación de tareas e instrucciones
  • 21. Num. 5562 / 24.07.2007 30422fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions de para su realización, a breves exposiciones orales y a la obtención dedocumentals procedents dels mitjans de comunicació. informaciones de documentales tomados de los medios de comunica- ción. – Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de – Exposición de informaciones de actualidad tomadas de loscomunicació. medios de comunicación. – Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets – Narración oral, a partir de un guión preparado previamente, derelacionats amb l’experiència, presentada de forma seqüenciada i amb hechos relacionados con la experiencia, presentada de forma secuen-claredat, en què s’incloguen descripcions senzilles i també sentiments ciada y con claridad, en el que aparezcan descripciones sencillas yi valoracions respecte al que s’exposa, amb ajuda de mitjans audiovi- sentimientos y valoraciones en relación con lo expuesto, ayudadossuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. de medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y la comunicación. – Participació activa en situacions de comunicació pròpies de – Participación activa en situaciones de comunicación propias dell’àmbit acadèmic, especialment en la petició d’aclariments davant ámbito académico, especialmente en la petición de aclaraciones anted’una instrucció, en les propostes sobre la manera d’organitzar les tas- una instrucción, en propuestas sobre el modo de organizar las tareas,ques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, en la descripción de secuencias sencillas de actividades realizadas, enen l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions. el intercambio de opiniones y en la exposición de conclusiones. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge – Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendiza-compartit. je compartido. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’inter- – Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-canvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn cambio comunicativo: escucha atenta, exposición clara, respeto delde paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, turno de palabra; participación mediante aportaciones, control de lacomentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras yatenció a les fórmules de cortesia. los otros, y atención a las fórmulas de cortesía. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixe- – Utilización de la lengua para tomar conciencia de los conoci-ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propiamateix. conducta. 1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits 1b.Habilidades lingüísticas. Leer. Comprensión de textos escritos – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Comprensión de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara ciones sociales en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado,instruccions d’ús, normes i avisos. como instrucciones de uso, normas y avisos. – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en – Comprensión de textos de los medios de comunicación, aten-compte l’estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements diendo a la estructura del periódico (secciones y géneros) y a los ele-paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la mentos paratextuales, con especial atención a las noticias relacionadasvida quotidiana i amb la informació de fets. con la vida cotidiana y la información de hechos. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció espe- – Comprensión de textos del ámbito académico, con atención,cial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer especialmente, a los de carácter expositivo y explicativo a las instruc-treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i ciones para realizar tareas a la consulta, en diversos soportes, de dic-altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educa- cionarios, glosarios y otras fuentes de información, como enciclope-tives. dias y páginas web educativas. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible – Actitud reflexiva y crítica con respecto a la información disponi-davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminación,incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. incluida la manifestación de prejuicios lingüísticos. 1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits 1c. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escri- tos – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com car- ciones sociales en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado,tes, notes i avisos. como cartas, notas y avisos. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, espe- – Composición de textos propios de los medios de comunicación,cialment notícies, destinats a un suport imprés i digital. especialmente, noticias, destinados a un soporte impreso y digital. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de – Composición, en soporte de papel y digital, de textos propios dell’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossa- ámbito académico, especialmente resúmenes, exposiciones sencillas,ris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. glosarios y conclusiones sobre tareas y aprendizajes efectuados. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i – Interés por la composición escrita como fuente de información yd’aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias, ideas, opinio-les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la nes y conocimientos propios, y como forma de regular la conductaconducta. Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad – La variació lingüística. – La variación lingüística. – Usos formals i informals de la llengua. – Usos formales e informales de la lengua. – Els usos discriminatoris de la llengua. – Los usos discriminatorios de la lengua. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat – Consideración del valenciano como idioma propio de la Comu-Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículode cultura. necesario de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el – Aceptación de la conveniencia y la necesidad de dominar elvalencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i – Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de laper a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís per- lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de compromi-sonal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. so personal en la recuperación cultural y la normalidad lingüística.
  • 22. Num. 5562 / 24.07.2007 30423 – Realitat plurilingüe d’Espanya i d’Europa. Coneixement general – Realidad plurilingüe de España y de Europa. Conocimientode la diversitat lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües general de la diversidad lingüística y de la distribución geográficad’Espanya i d’Europa. Valoració del plurilingüisme com a font d’enri- de las lenguas de España y de Europa. Valoración del plurilingüismoquiment personal i col·lectiu. como fuente de enriquecimiento personal y colectivo – Respecte pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions – Respeto por los sentimientos, las experiencias, las ideas, las opi-i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües. niones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras len- guas. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les dife- – Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-rències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. rencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llen- – Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguasgües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere; por razones de clase, lingüísticas, culturales, étnicas o de género; yi davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingüísticas y sobreels seus parlants. sus hablantes. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural exis- – Conciencia positiva de la diversidad lingüística y cultural exis-tent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestación enriquecedo-qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condición necesaria paragració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i la adecuada integración de las personas procedentes de otros países,cultures. sociedades y culturas. Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3ª. Fonètica i ortografia 3ª. Fonética y Ortografía – Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. – Correspondencia entre sonidos y grafías. El alfabeto y los dígra-Vocals obertes i tancades. fos. Vocales abiertas y cerradas. – La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i – La sílaba. Principales esquemas silábicos. Diptongos, triptongoshiats. e hiatos. – Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi. – Nociones básicas de acentuación y puntuación. Uso de la diére- sis. – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconei- – Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortográficas, suxement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma valor social y la necesidad de ceñirse a la norma lingüística en loslingüística en els escrits. escritos. 3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua – Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en – Observación de los diferentes registros y de los factores que inci-l’ús de la llengua en distints àmbits socials. den en el uso de la lengua en distintos ámbitos sociales. – Reconeixement de les principals normes fonètiques. – Reconocimiento de las principales normas fonéticas. – Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, – Cuestiones morfológicas: el artículo (el apóstrofo, las contrac-l’article personal), el gènere i el nombre. ciones, el artículo personal), el género y el número. – Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i – Lectura en voz alta: el enunciado. Dicción, entonación, intensi-pausa. dad y pausa. – Lèxic: barbarismes i vulgarismes. – Léxico: barbarismos y vulgarismos. 3c. Gramàtica 3c Gramática – Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu (característiques). – Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (características).El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la El pronombre (clasificación). El determinante (clasificación). Elconjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció. verbo: la conjugación. El adverbio. La preposición. La conjunción. La interjección. – Estructura de l’oració simple. La concordança. – Estructura de la oración simple. La concordancia. – Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús fre- – Reconocimiento del funcionamiento sintáctico de verbos de usoqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i dels com- frecuente a partir de su significado, identificar el sujeto y los comple-plements del verb, i constatació de l’existència de complements neces- mentos del verbo, y constatar la existencia de complementos necesa-saris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensió rios o argumentales frente a los no necesarios o circunstanciales; com-d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i comple- prensión de una terminología sintáctica básica: oración; sujeto, verboments; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. y complementos; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal. – Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb – Conocimiento de las modalidades de la oración y de los modoscom a formes d’expressar les intencions dels parlants. del verbo como formas de expresar las intenciones de los hablantes. – Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb – Identificación y uso reflexivo de algunos conectores textuales,especial atenció als temporals, explicatius i d’orde, i d’alguns meca- con especial atención a los temporales, explicativos y de orden, y denismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, pos- algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (pro-sessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis). nombres personales, posesivos y demostrativos) como léxicos (repeti- ciones, sinónimos y elipsis). – Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, – Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en losamb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. La distinció textos, con especial atención a los tiempos de pretérito en la narración.entre el passat simple i el passat perifràstic. La distinción entre el passat simple y el passat perifràstic. – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil – Uso de procedimientos para componer los enunciados con uncohesionat, especialment la inserció en l’oració d’expressions amb estilo cohesionado, especialmente, la inserción en la oración de expre-valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració de relatiu. siones con valor explicativo, como la aposición, el adjetivo y la ora- ción de relativo. – Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement – Distinción entre palabras flexivas y no flexivas; reconocimientode les diferents categories gramaticals. de las diferentes categorías gramaticales. – Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal – Identificación y uso de las formas lingüísticas de la deixis per-(pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals sonal (pronombres personales, posesivos y terminaciones verbales) eni escrits com cartes i normes. textos orales y escritos como cartas y normas.
  • 23. Num. 5562 / 24.07.2007 30424 3d. Lèxic 3d. Léxico – Estructura de la paraula. – Estructura de la palabra. – Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: com- – Reconocimiento de los mecanismos de formación de palabras:posició i derivació. Ús del guionet. composición y derivación. Uso del guionet. Bloc 4. Educació literària Bloque 4. Educación literaria – Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatu- – Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literaturara com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultu- como fuente de placer y de conocimiento del mundo y del patrimonioral valencià. cultural valenciano. – Lectura de diverses obres adequades a l’edat. – Lectura de varias obras adecuadas a la edad. – Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada – Introducción a los géneros literarios a través de la lectura comen-de fragments representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels tada de fragmentos representativos de obras adecuadas a la edad. Aná-seus trets més característics. lisis de sus rasgos más característicos. – El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics pro- – El lenguaje literario. Identificación de los recursos lingüísticospis dels textos de caràcter literari. propios de los textos de carácter literario. – Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes – Lectura comentada, recitado de poemas y audición de poemasmusicats de la nostra tradició, reconeixent els elements bàsics del musicados de nuestra tradición, reconociendo los elementos básicosritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants. del ritmo, la versificación y las figuras semánticas más relevantes. – Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de – Lectura comentada de relatos breves, como mitos y leyendas dediferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua diferentes culturas, reconociendo los elementos del relato literario y sufuncionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la fun- funcionalidad. Lectura comentada de rondalles, reconociendo la fun-ció i les característiques de les narracions orals. ción y las características de las narraciones orales. – Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de – Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves, o defragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. fragmentos, reconociendo los aspectos formales del texto teatral. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de – Contacto, a través de la lectura, con las autoras y autores de lite-literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la ratura juvenil y general más relevantes de la propia cultura y de la cul-cultura universal, tant clàssica com moderna. tura universal, tanto clásica como moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors – Fomento de la lectura mediante el contacto con autoras y autoresen visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres en visitas al centro, lectura de reseñas y participación en otras actua-actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animación lectora (presentaciones de libros, sesiones debrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític libro-fórum, etc.) para consolidar el hábito lector, formar las preferen-les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir cias personales, con sentido crítico, en la selección de libros, y gustosentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Bloc 5. Tècniques de treball Bloque 5. Técnicas de trabajo – Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors – Iniciación al uso del diccionario, enciclopedias, correctores orto-ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. gráficos sobre textos en soporte digital y otras obras de consulta. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcio- – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-nen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmentesobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, sobre clases de palabras, relaciones semánticas del léxico (polisemia,homonímia, sinonímia, antonímia...) i normativa. homonimia, sinonimia, antonimia...) y normativa. – Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la – Análisis: estrategias para una lectura correcta y técnicas para lapresa d’anotacions. toma de anotaciones. – Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes con- – Síntesis: práctica en la elaboración de esquemas, resúmenes,ceptuals. mapas conceptuales. – Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques – Utilización dirigida de la biblioteca del centro, de bibliotecasvirtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comuni- virtuales y, en general, de las tecnologías de la información y la comu-cació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita. nicación, como fuente de información y de modelos para la composi- ción escrita. – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos – Presentación de la información. Tratamiento informático de tex-(I). tos (I). – Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport – Interés por la buena presentación de los textos escritos tanto ende paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,ques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). ortográficas y tipográficas (titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.). Castellà: Llengua i Literatura Castellano: lengua y literatura Bloc 1. Comunicació Bloque 1. Comunicación – Elements de la comunicació. – Elementos de la comunicación. – Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre – Observación de diferencias relevantes, contextuales y formales,comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, espe- entre comunicación oral y escrita y entre los usos coloquiales y forma-cialment els propis de l’àmbit escolar. les, especialmente, los propios del ámbito escolar. – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. – Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral yActuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden com- escrita. Actuación como intermediario entre los interlocutores que noprendre’s de forma directa. pueden comprenderse de forma directa. – Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i con- – Tipologías textuales: exposición, narración, descripción, diálogoversa. y conversación. 1ª. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar 1ª. Habilidades lingüísticas. Escuchar, hablar y conversar – Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de – Comprensión de noticias de actualidad próximas a los interesesl’alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual. del alumnado procedentes de los medios de comunicación audiovisual. – Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb – Comprensión de textos orales utilizados en el ámbito académicoespecial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a atendiendo, especialmente, a la presentación de tareas e instrucciones
  • 24. Num. 5562 / 24.07.2007 30425fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions de para su realización, a breves exposiciones orales y a la obtención dedocumentals procedents dels mitjans de comunicació. informaciones de documentales tomados de los medios de comunica- ción. – Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de – Exposición de informaciones de actualidad tomadas de loscomunicació. medios de comunicación. – Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets – Narración oral, a partir de un guión preparado previamente, derelacionats amb l’experiència, presentada de forma seqüenciada i amb hechos relacionados con la experiencia, presentada de forma secuen-claredat, en què s’incloguen descripcions senzilles i també sentiments ciada y con claridad, en el que aparezcan descripciones sencillas yi valoracions respecte al que s’exposa, amb ajuda de mitjans audiovi- sentimientos y valoraciones en relación con lo expuesto, ayudadossuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. de medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y la comunicación. – Participació activa en situacions de comunicació pròpies de – Participación activa en situaciones de comunicación propias dell’àmbit acadèmic, especialment en la petició d’aclariments davant ámbito académico, especialmente en la petición de aclaraciones anted’una instrucció, en les propostes sobre la manera d’organitzar les tas- una instrucción, en propuestas sobre el modo de organizar las tareas,ques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, en la descripción de secuencias sencillas de actividades realizadas, enen l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions. el intercambio de opiniones y en la exposición de conclusiones. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge – Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendiza-compartit. je compartido. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’inter- – Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-canvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn cambio comunicativo: escucha atenta, exposición clara, respeto delde paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, turno de palabra; participación mediante aportaciones, control de lacomentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras yatenció a les fórmules de cortesia. los otros, y atención a las fórmulas de cortesía. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixe- – Utilización de la lengua para tomar conciencia de los conoci-ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propiamateix. conducta. 1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits 1b. Habilidades lingüísticas. Leer. Comprensión de textos escritos – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Comprensión de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara ciones sociales en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado,instruccions d’ús, normes i avisos. como instrucciones de uso, normas y avisos. – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en – Comprensión de textos de los medios de comunicación, aten-compte l’estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements diendo a la estructura del periódico (secciones y géneros) y a los ele-paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la mentos paratextuales, con especial atención a las noticias relacionadasvida quotidiana i amb la informació de fets. con la vida cotidiana y la información de hechos. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció espe- – Comprensión de textos del ámbito académico, con atención,cial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer especialmente, a los de carácter expositivo y explicativo, a las instruc-treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i ciones para realizar tareas, a la consulta, en diversos soportes, de dic-altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educa- cionarios, glosarios y otras fuentes de información, como enciclope-tives. dias y páginas web educativas. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible – Actitud reflexiva y crítica con respecto a la información disponi-davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminación,incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. incluida la manifestación de prejuicios lingüísticos. 1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits 1c. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escri- tos – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com car- ciones sociales en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado,tes, notes i avisos. como cartas, notas y avisos. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, espe- – Composición de textos propios de los medios de comunicación,cialment notícies, destinats a un suport imprés i digital. especialmente noticias, destinados a un soporte impreso y digital. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de – Composición, en soporte de papel y digital, de textos propios dell’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossa- ámbito académico, especialmente resúmenes, exposiciones sencillas,ris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. glosarios y conclusiones sobre tareas y aprendizajes efectuados. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i – Interés por la composición escrita como fuente de información yd’aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias, ideas, opinio-les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la nes y conocimientos propios, y como forma de regular la conductaconducta. Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad – La variació lingüística. – La variación lingüística. – Usos formals i informals de la llengua. – Usos formales e informales de la lengua. – Els usos discriminatoris de la llengua. – Los usos discriminatorios de la lengua. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat – Consideración del valenciano como idioma propio de la Comu-Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículode cultura. necesario de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el – Aceptación de la conveniencia y la necesidad de dominar elvalencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i – Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de laper a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís per- lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de compromi-sonal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. so personal en la recuperación cultural y la normalidad lingüística.
  • 25. Num. 5562 / 24.07.2007 30426 – Realitat plurilingüe d’Espanya i d’Europa. Coneixement general – Realidad plurilingüe de España y de Europa. Conocimientode la diversitat lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües general de la diversidad lingüística y de la distribución geográficad’Espanya i d’Europa. Valoració del plurilingüisme com a font d’enri- de las lenguas de España y de Europa. Valoración del plurilingüismoquiment personal i col·lectiu. como fuente de enriquecimiento personal y colectivo – Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opini- – Respeto por las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opi-ons i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües. niones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras len- guas. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les dife- – Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-rències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. rencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llen- – Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguasgües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, por razones de clase, lingüísticas, culturales, étnicas o de género, yi davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingüísticas y sobreels seus parlants. sus hablantes. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural exis- – Conciencia positiva de la diversidad lingüística y cultural exis-tent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la tente en el contexto social y escolar como manifestación enriquecedo-qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condición necesaria paragració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i la adecuada integración de las personas procedentes de otros países,cultures. sociedades y culturas. Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3ª. Fonètica i ortografia 3ª. Fonética y ortografía – Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i la síl·laba. – Correspondencia entre sonidos y grafías. El alfabeto y la sílaba. – La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i – La sílaba. Principales esquemas silábicos. Diptongos, triptongoshiats. e hiatos. – Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi. – Nociones básicas de acentuación y puntuación. Uso de la diére- sis. – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconei- – Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortográficas, suxement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma valor social y la necesidad de ceñirse a la norma lingüística en loslingüística en els escrits. escritos. 3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua – Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en – Observación de los diferentes registros y de los factores que inci-l’ús de la llengua en distints àmbits socials. den en el uso de la lengua en distintos ámbitos sociales. – Reconeixement de les principals normes fonètiques. – Reconocimiento de las principales normas fonéticas. – Qüestions morfològiques: l’article (les contraccions), el gènere i – Cuestiones morfológicas: el artículo (las contracciones), el géne-el nombre. ro y el número. – Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i – Lectura en voz alta: el enunciado. Dicción, entonación, intensi-pausa. dad y pausa. – Lèxic: barbarismes i vulgarismes. – Léxico: barbarismos y vulgarismos. 3c. Gramàtica 3c. Gramática – Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu (característiques). – Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (características).El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la El pronombre (clasificación). El determinante (clasificación). Elconjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció. verbo: la conjugación. El adverbio. La preposición. La conjunción. La interjección. – Estructura de l’oració simple. La concordança. – Estructura de la oración simple. La concordancia. – Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús fre- – Reconocimiento del funcionamiento sintáctico de verbos deqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i dels com- uso frecuente a partir de su significado, identificando el sujeto y losplements del verb, i constatació de l’existència de complements neces- complementos del verbo, constatando la existencia de complementossaris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensió necesarios o argumentales frente a los no necesarios o circunstancia-d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i comple- les; comprensión de una terminología sintáctica básica: oración; suje-ments; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. to, verbo y complementos; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal. – Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb – Conocimiento de las modalidades de la oración y de los modoscom a formes d’expressar les intencions dels parlants. del verbo como formas de expresar las intenciones de los hablantes. – Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb – Identificación y uso reflexivo de algunos conectores textuales,especial atenció als temporals, explicatius i d’orde, i d’alguns meca- con especial atención a los temporales, explicativos y de orden, y denismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, pos- algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (pro-sessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis). nombres personales, posesivos y demostrativos) como léxicos (repeti- ciones, sinónimos y elipsis). – Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, – Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en losamb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. textos, con especial atención a los tiempos de pretérito en la narración. – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil – Uso de procedimientos para componer los enunciados con uncohesionat, especialment la inserció en l’oració d’expressions amb estilo cohesionado, especialmente la inserción en la oración de expre-valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració de relatiu siones con valor explicativo, como la aposición, el adjetivo y la ora- ción de relativo. – Distinció entre paraules flexives i no flexives; reconeixement de – Distinción entre palabras flexivas y no flexivas; reconocimientoles diferents categories gramaticals. de las diferentes categorías gramaticales. – Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal – Identificación y uso de las formas lingüísticas de la deixis per-(pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals sonal (pronombres personales, posesivos y terminaciones verbales) eni escrits com cartes i normes. textos orales y escritos como cartas y normas. 3d. Lèxic 3d. Léxico – Estructura de la paraula. – Estructura de la palabra.
  • 26. Num. 5562 / 24.07.2007 30427 – Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules. Com- – Reconocimiento de los mecanismos de formación de palabras.posició i derivació. Composición y derivación. Bloc 4. Educació literària Bloque 4. Educación literaria – Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatu- – Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literaturara com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultu- como fuente de placer y de conocimiento del mundo y del patrimonioral valencià. cultural valenciano. – Lectura de diverses obres adequades a l’edat. – Lectura de varias obras adecuadas a la edad. – Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada – Introducción a los géneros literarios a través de la lectura comen-de fragments representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels tada de fragmentos representativos de obras adecuadas a la edad. Aná-seus trets més característics. lisis de sus rasgos más característicos. – El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics pro- – El lenguaje literario. Identificación de los recursos lingüísticospis dels textos de caràcter literari. propios de los textos de carácter literario. – Lectura comentada i recitació de poemes i reconéixer els ele- – Lectura comentada y recitado de poemas, reconocimiento de losments bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més elementos básicos del ritmo, la versificación y las figuras semánticasrellevants. más relevantes. – Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes – Lectura comentada de relatos breves, como mitos y leyendas dede diferents cultures, tot reconeixent els elements del relat literari i la diferentes culturas, reconocimiento de los elementos del relato litera-seua funcionalitat. Reconeixement de la funció i les característiques de rio y su funcionalidad. Reconocimiento de la función y característicasla narració oral. de la narración oral. – Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de – Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves, o defragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. fragmentos, reconociendo los aspectos formales del texto teatral. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de – Contacto, a través de la lectura, con las autoras y autores de lite-literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la ratura juvenil y general más relevantes de la propia cultura y de la cul-cultura universal, tant clàssica com moderna. tura universal, tanto clásica como moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors – Fomento de la lectura mediante del contacto con autoras y auto-en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres res en visitas al centro, lectura de reseñas y participación en otrasactuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- actuaciones de animación lectora (presentaciones de libros, sesionesbrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític de libro-fórum, etc.) para consolidar el hábito lector, formar las pre-les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir ferencias personales, con sentido crítico, en la selección de libros ysentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la expe- riencia lectora. Bloc 5. Tècniques de treball Bloque 5. Técnicas de trabajo – Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors – Iniciación al uso del diccionario, enciclopedias, correctores orto-ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. gráficos sobre textos en soporte digital y otras obras de consulta. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcio- – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-nen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmentesobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, sobre clases de palabras, relaciones semánticas del léxico (polisemia,homonímia, sinonímia, antonímia...) i normativa. homonimia, sinonimia, antonimia...) y normativa. – Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la – Análisis: estrategias para una lectura correcta y técnicas para lapresa d’anotacions. toma de anotaciones. – Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes con- – Síntesis: práctica en la elaboración de esquemas, resúmenes,ceptuals. mapas conceptuales. – Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques – Utilización dirigida de la biblioteca del centro, de bibliotecasvirtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comuni- virtuales y, en general, de las tecnologías de la información y la comu-cació com a font d’informació i de models per a la composició escrita. nicación como fuente de información y de modelos para la composi- ción escrita. – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos – Presentación de la información. Tratamiento informático de tex-(I). tos (I). – Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport – Interés por la buena presentación de los textos escritos tanto ende paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,ques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). ortográficas y tipográficas (titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.). Criteris d’avaluació Criterios de evaluación 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de 1. Captar las ideas esenciales y las intenciones de textos orales, dediferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir el contingut diferente tipo y distinto nivel de formalización, y reproducir su conte-en textos orals o escrits. nido en textos orales o escritos. 2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i 2. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralmenteper escrit de la forma més adequada en cada situació de comunicació. y por escrito de la forma más adecuada en cada situación de comuni- cación. 3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, 3. Participar en situaciones de comunicación, dirigidas o espontá-respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula, orga- neas, respetando las normas de la comunicación: usar el turno de pala-nitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. bra, organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los demás. 4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo pro- 4. Valorar el valenciano como vehículo de comunicación y usarlogressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar ela tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic, valenciano a todos los ámbitos de uso de la lengua, especialmente, alcom a vehicle d’aprenentatge. ámbito académico como vehículo de aprendizaje. 5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació 5. Hacer uso de la mediación para asegurar el éxito de la comuni-oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no cación oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocuto-poden comprendre’s de manera directa. res que no pueden comprenderse de forma directa.
  • 27. Num. 5562 / 24.07.2007 30428 6. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos 6. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textosi les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de y sus estructuras formales. Conocer los principios fundamentales de lala gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues gramática; reconocer las diferentes unidades de la lengua y sus com-combinacions. binaciones. 7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús 7. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y las normas del usolingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals lingüístico para solucionar problemas de comprensión de textos oralesi escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis y escritos, y para la composición y la revisión dirigida de los textosd’este curs. propios de este curso. 8. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits 8. Reconocer el propósito y la idea general en textos orales desocials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; ámbitos sociales próximos a la experiencia del alumnado y en el ámbi-captar la idea global d’informacions sentides en ràdio o en televisió to académico; captar la idea global de informaciones oídas en radio oi seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques d’aprenen- en televisión y seguir instrucciones poco complejas para realizar tareastatge. de aprendizaje. 9. Realitzar oralment narracions d’experiències viscudes de mane- 9. Realizar oralmente narraciones de experiencias vividas de formara ordenada, clara i ben estructurada, a partir d’un pla o guió previ; ordenada, clara y bien estructurada, a partir de un plan o guión previo;seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; seguir un orden lógico en la presentación de informaciones y argumen-adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, tos; adecuar el lenguaje utilizado al contenido y a la situación comuni-amb l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l’atenció del receptor. cativa, con la ayuda de medios audiovisuales; mantener la atención del receptor. 10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, 10. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos expo-identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundà- sitivos, identificar sus intenciones, diferenciar las ideas principales yries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i secundarias, reconocer posibles incoherencias o ambigüedades en elaportar una opinió personal. contenido y aportar una opinión personal. 11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un 11. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobretema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les un tema, con el fin de elaborar un texto de síntesis en el que se reflejeninformacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista tanto las informaciones principales y los puntos de vista encontradospropi. como el punto de vista propio. 12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en 12. Extraer informaciones concretas e identificar el propósito entextos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; textos escritos de ámbitos sociales próximos a la experiencia del alum-seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema nado; seguir instrucciones sencillas; identificar los enunciados en losgeneral apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniques que el tema general aparece explícito y distinguir las partes del texto.d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes concep- Aplicar técnicas de organización de ideas como esquemas jerárquicostuals. o mapas conceptuales. 13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el 13. Narrar, exponer y resumir en soporte papel y digital; usar unregistre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enun- registro adecuado; organizar las ideas con claridad; enlazar los enun-ciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de cor- ciados en secuencias lineales cohesionadas; respetar los criterios derecció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i corrección gramatical y ortográfica. Valorar la importancia de la plani-revisar el text. ficación y revisión del texto. 14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilin- 14. Conocer la diversidad lingüística de Europa, la realidad pluri-güe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar lingüe y pluricultural de España y de la Comunitat Valenciana. Valoraresta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Con- esta diversidad como un patrimonio que nos enriquece. Considerar lassiderar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte. diferentes situaciones que plantean las lenguas en contacto. 15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogrà- 15. Identificar los rasgos lingüísticos propios de distintos usosfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa geográficos, sociales y estilísticos de la lengua, mediante la observa-i la comparació de produccions diverses. ción directa y la comparación de producciones diversas. 16. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial 16. Conocer y emplear las normas lingüísticas, con especial aten-atenció a les ortogràfiques. ción a las ortográficas. 17. Iniciar el coneixement d’una terminologia lingüística bàsica en 17. Iniciar el conocimiento de una terminología lingüística básicales activitats de reflexió sobre l’ús. en las actividades de reflexión sobre el uso. 18. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la 18. Conocer y comprender las principales formas y géneros de latradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari lle- tradición literaria. Identificar el género al que pertenece un texto lite-git en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, rario leído en su totalidad, reconocer los elementos estructurales bási-els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. cos, los grandes tipos de recursos lingüísticos y emitir una opinión personal. 19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra com- 19. Exponer una opinión sobre la lectura personal de una obrapleta adequada a l’edat; reconéixer-ne el gènere i l’estructura global; completa adecuada a la edad; reconocer el género y la estructura glo-valorar de manera general l’ús del llenguatge; diferenciar contingut bal; valorar de forma general el uso del lenguaje; diferenciar conteni-literal i sentit de l’obra; relacionar el contingut amb la pròpia experi- do literal y sentido de la obra; relacionar el contenido con la propiaència. experiencia. 20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valo- 20. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensión y laració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la valoración de textos breves o fragmentos, atendiendo a los temas ytradició, les característiques bàsiques del gènere, els elements bàsics motivos de la tradición, a las características básicas del género, a losdel ritme i l’ús del llenguatge, amb especial atenció a les figures elementos básicos del ritmo y al uso del lenguaje, con especial aten-semàntiques més generals. ción a las figuras semánticas más generales. 21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a 21. Componer textos, en soporte de papel y digital, tomando comomodel un text literari dels llegits i comentats en l’aula, o realitzar-hi modelo un texto literario de los leídos y comentados en el aula, o rea-alguna transformació senzilla. lizar alguna transformación sencilla en esos textos. 22. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment 22. Incorporar la lectura y la escritura como medios de enriqueci-personal. miento personal.
  • 28. Num. 5562 / 24.07.2007 30429 23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la infor- 23. Aprender y utilizar técnicas sencillas de manejo de la informa-mació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradi- ción: búsqueda, elaboración y presentación, con ayuda de los medioscionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, tradicionales y la aplicación de las nuevas tecnologías. Planificar y lle-individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i var a cabo, individualmente o en equipo, la consulta de diccionariosobres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d’investi- especializados y obras de consulta diversas, en el marco de trabajosgació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a sencillos de investigación. Manejar los procesadores de textos y sertreballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics com- capaz de aplicarlos a trabajos sencillos de investigación, utilizando losplementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.). medios informáticos complementarios (Internet, bases de datos, CD- ROM, etc.). 24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que 24. Identificar en textos orales y escritos imágenes y expresionesdenoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada que denoten alguna forma de discriminación (de género, social, rela-amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a cionada con el grupo étnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizarmitjà de resolució de conflictes. el lenguaje como medio de resolución de conflictos. Segon curs Segundo curso Continguts Contenidos Valencià: Llengua i Literatura Valenciano: lengua y literatura Bloc 1. Comunicació Bloque 1. Comunicación – Funcions del llenguatge. – Funciones del lenguaje. – Reconeixement de les diferències contextuals i formals relle- – Reconocimiento de las diferencias contextuales y formales rele-vants entre comunicació oral i escrita, entre els usos col·loquials i for- vantes entre comunicación oral y escrita, entre los usos coloquiales ymals, en els discursos aliens i en l’elaboració dels propis. formales, en los discursos ajenos y en la elaboración de los propios. – Reconeixement d’alguns significats contextuals que poden – Reconocimiento de algunos significados contextuales que pue-adquirir les modalitats de l’oració. den adquirir las modalidades de la oración. – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escri- – Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral yta. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuación como intermediario entre los interlocutores que nocomprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral, pueden comprenderse de forma directa. Utilización de la interpretaciónfent resums de la llengua de l’emisor, quan el receptor no comprén el oral, haciendo resúmenes de la lengua del emisor, cuando el receptormissatge original. no comprende el mensaje original. – Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumenta- – Tipologías textuales: exposición, narración, descripción, argu-ció, conversa i diàleg. mentación, conversación y diálogo. 1ª. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar 1ª. Habilidades lingüísticas. Escuchar, hablar y conversar – Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans – Comprensión de informaciones de actualidad procedentes de losde comunicació audiovisual. medios de comunicación audiovisual. – Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb – Comprensión de textos orales utilizados en el ámbito académicoespecial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, atendiendo, especialmente, a la presentación de tareas e instruccionesa les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjans para su realización, a breves exposiciones orales y a la obtención dede comunicació en informatius i documentals. informaciones de los medios de comunicación en informativos y docu- mentales. – Exposició d’informacions tretes de diversos mitjans de comuni- – Exposición de informaciones tomadas de distintos medios decació posant en relleu les diferències observades en la manera de pre- comunicación, y puesta de relieve de las diferencias observadas en elsentar uns mateixos fets. modo de presentar unos mismos hechos. – Presentació d’informacions, prèviament preparades, sobre temes – Presentación de informaciones, previamente preparadas, sobred’interés per a l’alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de temas de interés del alumnado de forma ordenada y clara, con ayudamitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comuni- de medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y lacació. comunicación. – Participació activa en situacions de comunicació pròpies de – Participación activa en situaciones de comunicación propias dell’àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’or- ámbito académico, especialmente en las propuestas sobre el modo deganitzar l’activitat, en l’aportació d’informacions útils per al treball en organizar la actividad, en la aportación de informaciones útiles paracomú i en l’exposició d’informes breus sobre les tasques realitzades. el trabajo en común y en la exposición de breves informes sobre las tareas realizadas. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge – Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendiza-compartit. je compartido. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’inter- – Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-canvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn cambio comunicativo: escucha atenta, exposición clara, respeto delde paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, turno de palabra; participación mediante aportaciones, control de lacomentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras yatenció a les fórmules de cortesia. los otros, y atención a las fórmulas de cortesía. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixe- – Utilización de la lengua para tomar conciencia de los conoci-ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propiamateix. conducta. 1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits 1b. Habilidades lingüísticas. Leer. Comprensión de textos escritos – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Comprensión de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara ciones sociales en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado,normes, avisos i comunicacions. como normas, avisos y comunicaciones. Instrucciones de uso y circu- lares – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment – Comprensión de textos de los medios de comunicación, especial-d’informació sobre fets, notícies i cròniques, tot considerant l’estruc- mente de información sobre hechos, noticias y crónicas, atendiendo atura del periòdic, en suport de paper i digital (seccions i gèneres), i els la estructura del periódico, en soporte de papel y digital (secciones yelements paratextuals. géneros), y a los elementos paratextuales.
  • 29. Num. 5562 / 24.07.2007 30430 – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció espe- – Comprensión de textos del ámbito académico, con atencióncial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a especialmente a los expositivos y explicativos; a las instrucciones parala consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts realizar tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glo-d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives. sarios y otras fuentes de información, como enciclopedias y páginas web educativas. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible – Actitud reflexiva y crítica con respecto a la información disponi-davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminación,incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. incluida la manifestación de prejuicios lingüísticos. 1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits 1c. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escri- tos – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relaci- – Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-ons socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, amb espe- ciones sociales en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado,cial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud. con especial atención a la participación en foros y a las cartas de soli- citud. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, espe- – Composición de textos propios de los medios de comunicación,cialment cròniques, destinats a un suport imprés i digital, a àudio o a especialmente crónicas, destinados a un soporte impreso y digital, avídeo. audio o a vídeo. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de – Composición, en soporte de papel y digital, de textos propios dell’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions ámbito académico, especialmente resúmenes, exposiciones y explica-senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats. ciones sencillas, glosarios e informes de tareas y aprendizajes efectua- dos. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i apre- – Interés por la composición escrita como fuente de información ynentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-ments propis, i com a forma de regular la conducta. mientos propios, y como forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad – La variació geogràfica, social i estilística. – La variación geográfica, social y estilística. – L’estàndard. – El estándar. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat – Consideración del valenciano como idioma propio de la Comu-Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículode cultura. necesario de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el – Aceptación de la conveniencia y la necesidad de dominar elvalencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i – Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de laper a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís per- lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de compromi-sonal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. so personal en la recuperación cultural y la normalidad lingüística. – Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, – Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’al- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por lostres llengües. hablantes de otras lenguas. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les dife- – Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-rències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. rencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llen- – Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguasgües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, por razones de clase, lingüísticas, culturales, étnicas o de género, yi davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingüísticas y sobreels seus parlants. sus hablantes. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural exis- – Conciencia positiva de la diversidad lingüística y cultural exis-tent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestación enriquecedo-qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condición necesaria paragració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i la adecuada integración de las personas procedentes de otros países,cultures. sociedades y culturas. Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3ª. Fonètica i ortografia 3ª. Fonética y Ortografía – Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I). – Sonidos y grafías. Principales normas fonéticas y ortográficas (I). – Ús de l’accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques – Uso del acento gráfico y la diéresis en combinaciones vocálicas(diftongs, triftongs, hiats). (diptongos, triptongos, hiatos). – La puntuació. Ús dels signes d’exclamació i interrogació. Ús del – La puntuación. Uso de los signos de exclamación e interroga-guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi. ción. Uso del guionet, la raya, las comillas y el paréntesis. – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu – Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortográficas, suvalor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els valor social y la necesidad de ceñirse a la norma lingüística en losescrits. escritos. 3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua – Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en – Observación de los diferentes registros y de los factores que inci-l’ús de la llengua en distints àmbits socials; valoració de la importàn- den en el uso de la lengua en distintos ámbitos sociales, valoración decia d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació la importancia de usar el registro adecuado según las circunstancias decomunicativa. la situación comunicativa. – Pronunciació dels grups cultes. – Pronunciación de los grupos cultos. – Pronoms personals tònics i àtons. – Pronombres personales tónicos y átonos. – Interrogatius. – Interrogativos. – Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció dis- – Lectura en voz alta: párrafos de distinta estructura. Función dis-tintiva de la dicció, l’entonació, la intensitat i la pausa. tintiva de la dicción, la entonación, la intensidad y la pausa. – Lèxic: dialectalismes. – Léxico: dialectalismos.
  • 30. Num. 5562 / 24.07.2007 30431 3c. Gramàtica 3c. Gramática – L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. – La oración simple. Sujeto y predicado. Tipos de complementos.Classes d’oracions. Clases de oraciones. – Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del – Reconocimiento del funcionamiento sintáctico del verbo a partirseu significat; identificació del subjecte i dels complements del verb, de su significado; identificar el sujeto y los complementos del verbo,distingint entre argumentals i no argumentals; transformació d’ora- distinguiendo entre argumentales y no argumentales; transformar ora-cions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, ciones para observar diferentes papeles semánticos del sujeto (agente,causa, pacient); utilització d’una terminologia sintàctica bàsica: ora- causa, paciente); utilización de una terminología sintáctica básica: ora-ció; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, ción; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; suje-verb i complements; agent, causa i pacient. to, verbo y complementos; agente, causa y paciente. – Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, com els – Identificación y uso reflexivo de algunos conectores textuales,d’orde, explicatius i de contrast, i d’alguns mecanismes de referència como los de orden, explicativos y de contraste, y de algunos mecanis-interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, espe- mos de referencia interna, tanto gramaticales (sustituciones pronomi-cialment l’el·lipsi i l’ús d’hiperònims de significat concret. nales) como léxicos, especialmente la elipsis y el uso de hiperónimos de significado concreto. – Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, – Conocimiento y uso coherente de las formas verbales en los tex-amb especial atenció als distints valors del present d’indicatiu. tos, con especial atención a los distintos valores del presente de indi- cativo. – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil – Uso de procedimientos para componer los enunciados con uncohesionat, especialment la inserció d’expressions explicatives i la uti- estilo cohesionado, especialmente la inserción de expresiones explica-lització de construccions de participi i de gerundi. tivas y el empleo de construcciones de participio y de gerundio. – Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espa- – Identificación y uso de las formas de deixis personal, temporal ycial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits. espacial (demostrativos, adverbios de tiempo y lugar) en textos orales y escritos. 3d. Lèxic 3d. Léxico – Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. – Polisemia, homonimia, sinonimia y antonimia. Bloc 4. Educació literària Bloque 4. Educación literaria – Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatu- – Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literaturara com a font de coneixement del patrimoni cultural valencià i d’altres como fuente de conocimiento del patrimonio cultural valenciano y decultures. otras culturas. – Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels prin- – Los géneros literarios. Rasgos característicos. Diferenciación decipals subgèneres literaris a través de la lectura comentada de diverses los principales subgéneros literarios a través de la lectura comentadaobres adequades a l’edat. de varias obras adecuadas a la edad. – La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectu- – La lírica: el ritmo y la rima. Métrica. Versos y estrofas. Lecturara comentada i recitació de poemes, posant atenció al valor simbòlic comentada y recitado de poemas, con atención al valor simbólico deldel llenguatge poètic i al sentit dels recursos retòrics més importants, lenguaje poético y al sentido de los recursos retóricos más importan-reconeixent els procediments de la versificació i valorar la funció de tes, reconociendo los procedimientos de la versificación y valorar latots estos elements en el poema. función de todos estos elementos en el poema. – La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la. Lectura – La narrativa: estructura. La épica, el cuento y la novela. Lecturacomentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la his- comentada de relatos, comparar y contrastar temas y elementos de latòria, formes d’inici, desenrotllament cronològic, desenllaços... historia, formas de inicio, desarrollo cronológico, desenlaces... – El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i – El teatro: texto y representación. Aspectos generales de la trage-de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d’obres dia y de la comedia. Lectura comentada y dramatizada de fragmentosteatrals; reconéixer alguns subgèneres; posar atenció a l’estructura i de obras teatrales; reconocer algunos subgéneros; prestar atención aals components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una la estructura y componentes del texto teatral y a las posibilidades derepresentació teatral. plasmación en una representación teatral. – Composició de textos d’intenció literària utilitzant alguns dels – Composición de textos de intención literaria por medio de algu-aprenentatges adquirits en les lectures comentades. nos de los aprendizajes adquiridos en las lecturas comentadas. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de – Contacto, a través de la lectura, con las autoras y autores de lite-literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la ratura juvenil y general más relevantes de la propia cultura y de la cul-cultura universal, tant clàssica com moderna. tura universal, tanto clásica como moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors – Fomento de la lectura mediante el contacto con autoras y auto-en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres res en visitas al centro, lectura de reseñas y participación en otrasactuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- actuaciones de animación lectora (presentaciones de libros, sesionesbrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític de libro-fórum, etc.) para consolidar el hábito lector, formar las prefe-les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir rencias personales, con sentido crítico, en la selección de libros, gustosentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Bloc 5. Tècniques de treball Bloque 5. Técnicas de trabajo – Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, – Uso de diccionarios especializados (sinónimos, refranes, locu-dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. ciones, dudas, etc.) y de correctores ortográficos sobre textos en sopor- te digital. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre nan los diccionarios escolares, especialmente sobre clases de palabras,relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, sobre relaciones semánticas del léxico (polisemia, homonimia, sinoni-antonímia...) i sobre normativa. mia, antonimia...) y sobre normativa. – Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la – Análisis: estrategias para una lectura correcta y técnicas para lapresa d’anotacions. toma de anotaciones. – Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums i mapes – Síntesis: práctica en la elaboración de esquemas, resúmenes yconceptuals. mapas conceptuales.
  • 31. Num. 5562 / 24.07.2007 30432 – Utilització progressivament autònoma de les biblioteques (del – Utilización progresivamente autónoma de las bibliotecas (delcentre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informació i la comuni- centro, virtuales, etc.) y de las tecnologías de la información y lacació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita. comunicación, como fuente de información y de modelos para la com- posición escrita. – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos – Presentación de la información. Tratamiento informático de tex-(II). tos (II). – Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport – Interés por la buena presentación de los textos escritos tanto ende paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,ques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). ortográficas y tipográficas (titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.). Castellà: Llengua i Literatura Castellano: lengua y literatura Bloc 1. Comunicació Bloque 1. Comunicación – Funcions del llenguatge. – Funciones del lenguaje. – Reconeixement de les diferències contextuals i formals relle- – Reconocimiento de las diferencias contextuales y formales rele-vants entre comunicació oral i escrita, entre els usos col·loquials i for- vantes entre comunicación oral y escrita, entre los usos coloquiales ymals, en els discursos aliens i en l’elaboració dels propis. formales, en los discursos ajenos y en la elaboración de los propios. – Reconeixement d’alguns significats contextuals que poden – Reconocimiento de algunos significados contextuales que pue-adquirir les modalitats de l’oració. den adquirir las modalidades de la oración. – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escri- – Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral yta. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuación como intermediario entre los interlocutores que nocomprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral, pueden comprenderse de forma directa. Utilización de la interpreta-fent resums de la llengua de l’emisor, quan el receptor no comprén el ción oral, haciendo resúmenes de la misma lengua, cuando el interlo-missatge original. cutor no comprende el mensaje original. – Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumenta- – Tipologías textuales: exposición, narración, descripción, argu-ció, conversa i diàleg. mentación, conversación y diálogo. 1ª. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar 1ª. Habilidades lingüísticas. Escuchar, hablar y conversar – Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans – Comprensión de informaciones de actualidad procedentes de losde comunicació audiovisual. medios de comunicación audiovisual. – Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb – Comprensión de textos orales utilizados en el ámbito académicoespecial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, atendiendo, especialmente, a la presentación de tareas e instruccionesa les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjans para su realización, a breves exposiciones orales y a la obtención dede comunicació en informatius i documentals. informaciones de los medios de comunicación en informativos y docu- mentales. – Exposició d’informacions tretes de diversos mitjans de comuni- – Exposición de informaciones tomadas de distintos medios decació posant en relleu les diferències observades en la manera de pre- comunicación, y puesta de relieve de las diferencias observadas en elsentar uns mateixos fets. modo de presentar unos mismos hechos. – Presentació d’informacions, prèviament preparades, sobre temes – Presentación de informaciones, previamente preparadas, sobred’interés per a l’alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de temas de interés del alumnado de forma ordenada y clara, con ayudamitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comu- de medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y lanicació. comunicación. – Participació activa en situacions de comunicació pròpies de – Participación activa en situaciones de comunicación propias dell’àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’or- ámbito académico, especialmente en las propuestas sobre el modo deganitzar l’activitat, en l’aportació d’informacions útils per al treball en organizar la actividad, en la aportación de informaciones útiles paracomú i en l’exposició d’informes breus sobre les tasques realitzades. el trabajo en común y en la exposición de breves informes sobre las tareas realizadas. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge – Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendiza-compartit. je compartido. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’inter- – Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-canvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn cambio comunicativo: escucha atenta, exposición clara, respeto delde paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, turno de palabra; participación mediante aportaciones, control de lacomentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras yatenció a les fórmules de cortesia. los otros, y atención a las fórmulas de cortesía. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixe- – Utilización de la lengua para tomar conciencia de los conoci-ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propiamateix. conducta. 1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits 1b. Habilidades lingüísticas. Leer. Comprensión de textos escritos – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Comprensión de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara ciones sociales en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado,normes, avisos i comunicacions. como normas, avisos y comunicaciones. Instrucciones de uso y circu- lares – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment – Comprensión de textos de los medios de comunicación, espe-d’informació sobre fets, notícies i cròniques, tot considerant l’estruc- cialmente de información sobre hechos, noticias y crónicas, atendien-tura del periòdic, en suport de paper i digital (seccions i gèneres), i els do a la estructura del periódico, en soportel papel y digital (seccioneselements paratextuals. y géneros), y a los elementos paratextuales. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial aten- – Comprensión de textos del ámbito académico, con atenciónció als expositius i explicatius, a les instruccions per a fer treballs; a especialmente a los expositivos y explicativos; a las instrucciones parala consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts realizar tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glo-d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives. sarios y otras fuentes de información, como enciclopedias y páginas web educativas.
  • 32. Num. 5562 / 24.07.2007 30433 – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible – Actitud reflexiva y crítica con respecto a la información disponi-davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminación,incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. incluida la manifestación de prejuicios lingüísticos. 1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits 1c. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escri- tos – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relaci- – Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-ons socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, amb espe- ciones sociales en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado,cial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud. con especial atención a la participación en foros y a las cartas de soli- citud. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, espe- – Composición de textos propios de los medios de comunicación,cialment cròniques, destinats a un suport imprés i digital, a àudio o a especialmente crónicas, destinados a un soporte impreso y digital, avídeo. audio o a vídeo. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de – Composición, en soporte de papel y digital, de textos propios dell’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions ámbito académico, especialmente resúmenes, exposiciones y explica-senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats. ciones sencillas, glosarios e informes de tareas y aprendizajes efectua- dos. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i apre- – Interés por la composición escrita como fuente de información ynentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-ments propis i com a forma de regular la conducta. mientos propios, y como forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad – La variació geogràfica, social i estilística. – La variación geográfica, social y estilística. – L’estàndard. – El estándar – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat – Consideración del valenciano como idioma propio de la Comu-Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículode cultura. necesario de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el – Aceptación de la conveniencia y la necesidad de dominar elvalencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua – Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de lai per a quaqlsevol funció comunicativa, en un procés de compromís lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de compromi-personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. so personal en la recuperación cultural y la normalidad lingüística. – Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, – Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’al- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por lostres llengües. hablantes de otras lenguas. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les dife- – Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-rències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. rencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llen- – Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguasgües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, por razones de clase, lingüísticas, culturales, étnicas o de género, yi davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingüísticas y sobreels seus parlants. sus hablantes. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural exis- – Conciencia positiva de la diversidad lingüística y cultural exis-tent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestación enriquecedo-qual s’aporta i de la qual es participa, condició necessària per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condición necesaria paragració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i la adecuada integración de las personas procedentes de otros países,cultures. sociedades y culturas. Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3ª. Fonètica i ortografia 3ª. Fonética y Ortografía – Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I). – Sonidos y grafías. Principales normas fonéticas y ortográficas (I). – Ús de l’accent gràfic en combinacions vocàliques (diftongs, trif- – Uso de la tilde en combinaciones vocálicas (diptongos, tripton-tongs, hiats). gos, hiatos). – La puntuació. Ús dels signes d’exclamació i interrogació. Ús del – La puntuación. Uso de los signos de exclamación e interroga-guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi. ción. Uso del guión, la raya, las comillas y el paréntesis. – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques; reconei- – Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortográficas, apre-xement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma ciando su valor social y la necesidad de ceñirse a la norma lingüísticalingüística en els escrits. en los escritos. 3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua – Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en – Observación de los diferentes registros y de los factores que inci-l’ús de la llengua en distints àmbits socials; valoració de la importàn- den en el uso de la lengua en distintos ámbitos sociales, valoración decia d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació la importancia de usar el registro adecuado según las circunstancias decomunicativa. la situación comunicativa. – Pronunciació dels grups cultes. – Pronunciación de los grupos cultos. – Pronoms. – Pronombres. – Interrogatius. – Interrogativos. – Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció dis- – Lectura en voz alta: párrafos de distinta estructura. Función dis-tintiva de la dicció, l’entonació, la intensitat i la pausa. tintiva de la dicción, la entonación, la intensidad y la pausa. – Lèxic: dialectalismes. – Léxico: dialectalismos. 3c. Gramàtica 3c. Gramática – L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. – La oración simple. Sujeto y predicado. Tipos de complementos.Classes d’oracions. Clases de oraciones. – Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del – Reconocimiento del funcionamiento sintáctico del verbo a partirseu significat; identificació del subjecte i dels complements del verb, de su significado; identificar el sujeto y los complementos del verbo,
  • 33. Num. 5562 / 24.07.2007 30434distingint entre argumentals i no argumentals; transformació d’ora- distinguiendo entre argumentales y no argumentales; transformar ora-cions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, ciones para observar diferentes papeles semánticos del sujeto (agente,causa, pacient); utilització d’una terminologia sintàctica bàsica: ora- causa, paciente); utilización de una terminología sintáctica básica: ora-ció; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, ción; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; suje-verb i complements; agent, causa i pacient. to, verbo y complementos; agente, causa y paciente. – Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, com els – Identificación y uso reflexivo de algunos conectores textuales,d’orde, explicatius i de contrast, i d’alguns mecanismes de referència como los de orden, explicativos y de contraste, y de algunos mecanis-interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, espe- mos de referencia interna, tanto gramaticales (sustituciones pronomi-cialment l’el·lipsi i l’ús d’hiperònims de significat concret. nales) como léxicos, especialmente la elipsis y el uso de hiperónimos de significado concreto. – Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, – Conocimiento y uso coherente de las formas verbales en los tex-amb especial atenció als distints valors del present d’indicatiu. tos, con especial atención a los distintos valores del presente de indi- cativo. – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil – Uso de procedimientos para componer los enunciados con uncohesionat, especialment la inserció d’expressions explicatives i la uti- estilo cohesionado, especialmente la inserción de expresiones explica-lització de construccions de participi i de gerundi. tivas y el empleo de construcciones de participio y de gerundio. – Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espa- – Identificación y uso de las formas de deixis personal, temporal ycial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits. espacial (demostrativos, adverbios de tiempo y lugar) en textos orales y escritos. 3d. Lèxic 3d. Léxico – Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. – Polisemia, homonimia, sinonimia y antonimia. Bloc 4. Educació literària Bloque 4. Educación literaria – Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatu- – Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literaturara com a font de coneixement del patrimoni cultural valencià i d’altres como fuente de conocimiento del patrimonio cultural valenciano y decultures. otras culturas. – Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels prin- – Los géneros literarios. Rasgos característicos. Diferenciación decipals subgèneres literaris a través de la lectura comentada de diverses los principales subgéneros literarios a través de la lectura comentadaobres adequades a l’edat. de varias obras adecuadas a la edad. – La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectu- – La lírica: el ritmo y la rima. Métrica. Versos y estrofas. Lecturara comentada i recitació de poemes, posant atenció al valor simbòlic comentada y recitado de poemas, con atención al valor simbólico deldel llenguatge poètic i al sentit dels recursos retòrics més importants, lenguaje poético y al sentido de los recursos retóricos más importan-reconeixent els procediments de la versificació i valorar la funció de tes, reconocimiento de los procedimientos de la versificación y valorartots estos elements en el poema. la función de todos estos elementos en el poema. – La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la. Lectura – La narrativa: estructura. La épica, el cuento y la novela. Lecturacomentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la his- comentada de relatos, que compare y contraste temas y elementos detòria, formes d’inici, desenrotllament cronològic, desenllaços... la historia, formas de inicio, desarrollo cronológico, desenlaces... – El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i – El teatro: texto y representación. Aspectos generales de la trage-de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d’obres dia y de la comedia. Lectura comentada y dramatizada de fragmentosteatrals; reconéixer alguns subgèneres; posar atenció a l’estructura i de obras teatrales; reconocer algunos subgéneros; prestar atención aals components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una la estructura y componentes del texto teatral y a las posibilidades derepresentació teatral. plasmación en una representación teatral. – Composició de textos d’intenció literària utilitzant alguns dels – Composición de textos de intención literaria por medio de algu-aprenentatges adquirits en les lectures comentades. nos de los aprendizajes adquiridos en las lecturas comentadas. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de – Contacto, a través de la lectura, con las autoras y autores de lite-literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la ratura juvenil y general más relevantes de la propia cultura y de la cul-cultura universal, tant clàssica com moderna. tura universal, tanto clásica como moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors – Fomento de la lectura mediante el contacto con autoras y autoresen visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres en visitas al centro, lectura de reseñas y participación en otras actua-actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animación lectora (presentaciones de libros, sesiones debrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític libro-fórum, etc.) para consolidar el hábito lector, formar las preferen-les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir cias personales, con sentido crítico, en la selección de libros, y gustosentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. Bloc 5. Tècniques de treball Bloque 5. Técnicas de trabajo – Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, – Uso de diccionarios especializados (sinónimos, refranes, locu-dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. ciones, dudas, etc.) y de correctores ortográficos sobre textos en sopor- te digital. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre nan los diccionarios escolares, especialmente sobre clases de palabras,relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, sobre relaciones semánticas del léxico (polisemia, homonimia, sinoni-antonímia...) i sobre normativa. mia, antonimia...) y sobre normativa. – Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la – Análisis: estrategias para una lectura correcta y técnicas para lapresa d’anotacions. toma de anotaciones. – Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums i mapes – Síntesis: práctica en la elaboración de esquemas, resúmenes yconceptuals. mapas conceptuales. – Utilització progressivament autònoma de les biblioteques (del – Utilización progresivamente autónoma de las bibliotecas (delcentre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informació i la comuni- centro, virtuales, etc.) y de las tecnologías de la información y lacació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita. comunicación, como fuente de información y de modelos para la com- posición escrita.
  • 34. Num. 5562 / 24.07.2007 30435 – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos – Presentación de la información. Tratamiento informático de tex-(II). tos (II). – Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport – Interés por la buena presentación de los textos escritos tanto ende paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,ques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). ortográficas y tipográficas (titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.). Criteris d’avaluació Criterios de evaluación 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de 1. Captar las ideas esenciales y las intenciones de textos orales, dediferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el con- diferente tipo y distinto nivel de formalización, y reproducir su conte-tingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous nido en textos orales o escritos. Utilizar la lengua para adquirir nuevosconeixements. conocimientos. 2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les nor- 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano y el castellano ymes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de las normas del uso lingüístico para solucionar problemas de compren-textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressi- sión de textos orales y escritos y para la composición y revisión, pro-vament autònoma, els textos propis d’este curs. gresivamente autónoma, de los textos propios de este curso. 3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, 3. Participar en situaciones de comunicación, dirigidas o espon-respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; orga- táneas, respetando las normas de la comunicación: turno de palabra;nitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los demás. 4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo pro- 4. Valorar el valenciano como vehículo de comunicación y usarlogressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar ela tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic valenciano a todos los ámbitos de uso de la lengua, especialmente alcom a vehicle d’aprenentatge. ámbito académico como vehículo de aprendizaje. 5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació 5. Hacer uso de la mediación para asegurar el éxito de la comuni-oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no cación oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocu-poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, tores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizar la inter-fent resums de la llengua de l’emisor, quan el receptor no comprén el pretación oral, haciendo resúmenes de la lengua del emisor, cuando elmissatge original. receptor no comprende el mensaje original. 6. Reconéixer en un text les diferents funcions del llenguatge. 6. Reconocer en un texto las diferentes funciones del lenguaje. 7. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos 7. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos(expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i (expositivos, narrativos, descriptivos, argumentativos, conversaciona-dialogats) i les seues estructures formals. les y dialogados) y sus estructuras formales. 8. Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets 8. Reconocer, junto al propósito y la idea general, ideas, hechoso dades rellevants en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’expe- o datos relevantes en textos orales de ámbitos sociales próximos a lariència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global i la experiencia del alumnado y en el ámbito académico; captar la idearellevància d’informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir ins- global y la relevancia de informaciones oídas en radio o en televisióntruccions per a realitzar autònomament tasques d’aprenentatge. y seguir instrucciones para realizar autónomamente tareas de aprendi- zaje. 9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés 9. Realizar exposiciones orales sencillas sobre temas que sean delper a l’alumnat i que siguen pròxims al seu entorn, amb l’ajuda de interés del alumnado y próximos a su entorno, con la ayuda de mediosmitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comu- audiovisuales y de las tecnologías de la información y la comunica-nicació, de manera ordenada i fluida, ajustant-se a un pla o guió previ; ción, de forma ordenada y fluida, ajustándose a un plan o guión pre-seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; vio; seguir un orden lógico en la presentación de las informaciones yadequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; argumentos; adecuar el lenguaje utilizado al contenido, a la situaciónmantindre l’atenció del receptor. comunicativa; mantener la atención del receptor. 10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits exposi- 10. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos expo-tius i argumentatius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees sitivos y argumentativos, identificar sus intenciones, diferenciar lasprincipals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüi- ideas principales y secundarias, reconocer posibles incoherencias otats en el contingut i aportar una opinió personal. ambigüedades en el contenido y aportar una opinión personal. 11. Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre 11. Elaborar el resumen de una exposición o argumentación oralun tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts sobre un tema específico y conocido, reflejando los principales argu-de vista dels participants. mentos y puntos de vista de los participantes. 12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un 12. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobretema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les un tema, con el fin de elaborar un texto de síntesis en el que se refle-informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista jen tanto las principales informaciones y puntos de vista encontradospropi. como el punto de vista propio. 13. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en 13. Extraer informaciones concretas e identificar el propósitotextos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; en textos escritos de ámbitos sociales próximos a la experiencia delseguir instruccions de certa extensió en processos poc complexos; alumnado; seguir instrucciones de cierta extensión en procesos pocoidentificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com està complejos; identificar el tema general y temas secundarios; distinguirorganitzada la informació. Aplicar tècniques d’organització d’idees, cómo está organizada la información. Aplicar técnicas de organizacióncom ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals. de ideas, como esquemas jerárquicos o mapas conceptuales. 14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de 14. Narrar, exponer, explicar, resumir y comentar en soporte papelpaper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb cla- y digital; utilizar el registro adecuado, organizar las ideas con claridad;redat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; res- enlazar los enunciados en secuencias lineales cohesionadas; respetarpectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. Valorar la las normas gramaticales, ortográficas y tipográficas. Valorar la impor-importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodís- tancia de la planificación y revisión de los textos. Redactar crónicastiques breus organitzant la informació de manera jeràrquica. periodísticas breves organizando la información de forma jerárquica. 15. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilin- 15. Conocer la diversidad lingüística de Europa, la realidad pluri-güe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar lingüe y pluricultural de España y de la Comunitat Valenciana. Valorar
  • 35. Num. 5562 / 24.07.2007 30436esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Con- esta diversidad como un patrimonio que nos enriquece. Considerar lassiderar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte. diferentes situaciones que plantean las lenguas en contacto. 16. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogrà- 16. Identificar los rasgos lingüísticos propios de distintos usosfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa geográficos, sociales y estilísticos de la lengua, mediante la observa-i la comparació de produccions diverses. ción directa y la comparación de producciones diversas. 17. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats 17. Conocer una terminología lingüística básica en las actividadesde reflexió sobre l’ús. Conéixer i aplicar correctament les normes de reflexión sobre el uso. Conocer y aplicar correctamente las normasd’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents de acentuación vigentes. Conocer la estructura de la oración y las dife-classes d’oració. Esbrinar les principals relacions de significat. rentes clases de oración. Averiguar las principales relaciones de signi- ficado. 18. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment 18. Incorporar la lectura y la escritura como medios de enriqueci-personal. miento personal. 19. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què per- 19. Conocer los géneros literarios. Identificar el género al que per-tany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els ele- tenece un texto literario leído en su totalidad, reconocer los elemen-ments estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i eme- tos estructurales básicos, los grandes tipos de recursos lingüísticos ytre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per emitir una opinión personal. Aprender a clasificar los textos leídos porgèneres literaris. géneros literarios. 20. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra com- 20. Exponer una opinión sobre la lectura personal de una obrapleta adequada a l’edat; reconéixer l’estructura de l’obra i els elements completa adecuada a la edad; reconocer la estructura de la obra y losdel gènere; valorar l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; elementos del género; valorar el uso del lenguaje y el punto de vistadiferenciar contingut literal i sentit de l’obra, i relacionar el contingut de la autora o autor; diferenciar contenido literal y sentido de la obra,amb la pròpia experiència. y relacionar el contenido con la propia experiencia. 21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valo- 21. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensión y laració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la valoración de textos breves o fragmentos, atendiendo a los temas ytradició, la caracterització dels subgèneres literaris, la versificació, l’ús motivos de la tradición, a la caracterización de los subgéneros litera-del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retòrics en el text. rios, a la versificación, al uso del lenguaje y a la funcionalidad de los recursos retóricos en el texto. 22. Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a 22. Componer textos, en soporte papel y digital, tomando comomodel textos literaris llegits i comentats en l’aula, o realitzar-hi algu- modelo textos literarios leídos y comentados en el aula, o realizarnes transformacions. Conéixer el procés que porta del text dramàtic a algunas transformaciones en esos textos. Conocer el proceso que llevala representació teatral. del texto dramático a la representación teatral. 23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la infor- 23. Aprender y utilizar técnicas sencillas de manejo de la informa-mació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradi- ción: búsqueda, elaboración y presentación, con ayuda de los medioscionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, tradicionales y de las nuevas tecnologías. Planificar y llevar a cabo,individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i individualmente o en equipo, la consulta de diccionarios especiali-obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d’investi- zados y obras de consulta diversas, en el marco de trabajos sencillosgació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a de investigación. Manejar los procesadores de textos y ser capaz detreballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics com- aplicarlos a trabajos sencillos de investigación, utilizando los mediosplementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de tex- informáticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM,tos, etc.). procesadores de textos, etc.) 24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que 24. Identificar, en textos orales y escritos, imágenes y expresionesdenoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada que denoten alguna forma de discriminación (de género, social, rela-amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a cionada con el grupo étnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizarmitjà de resolució de conflictes. el lenguaje como medio de resolución de conflictos. Tercer curs Tercer curso Continguts Contenidos Valencià: Llengua i Literatura Valenciano: lengua y literatura Bloc 1 Comunicació Bloque 1. Comunicación – Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió – Los medios de comunicación: la prensa, la radio y la televisión(gèneres informatius). (géneros informativos). – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escri- – Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral yta. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuación como intermediario entre los interlocutores que nocomprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la pueden comprenderse de forma directa. Utilización de la interpreta-traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua ción oral y la traducción escrita, así como saber hacer resúmenes yde l’emisor quan el receptor no comprén el missatge original. paráfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el mensaje original. 1ª. Estructures formals del text 1ª. Estructuras formales del texto – Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportat- – Estructuras narrativas (cuento, novela, noticia, crónica, reporta-ge, etc.). je, etc.). – Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.). – Estructuras descriptivas (descripción científica, literaria, etc.). – Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, – Estructuras conversacionales y dialogadas (entrevista, encuesta,teatre, etc.). teatro, etc.). – Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, – Estructuras expositivas y explicativas (exposición oral, esque-resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convo- mas, resúmenes, mapas conceptuales, proyectos, informes, documen-catòries, reglaments, actes, etc.). tales, convocatorias, reglamentos, actas, etc.) 1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar 1b. Habilidades lingüísticas. Escuchar, hablar y conversar – Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació – Comprensión de textos procedentes de los medios de comunica-audiovisual, com ara reportatges i entrevistes. ción audiovisual, como reportajes y entrevistas. – Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb – Comprensión de textos orales utilizados en el ámbito académi-especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, co, atendiendo especialmente a la presentación de tareas e instruccio-
  • 36. Num. 5562 / 24.07.2007 30437a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjans nes para su realización, a breves exposiciones orales y a la obtenciónde comunicació en informatius, documentals, reportatges o entrevistes. de datos relevantes de los medios de comunicación en informativos, documentales, reportajes o entrevistas. – Exposició de la informació treta d’un mitjà de comunicació – Exposición de la información tomada de un medio de comunica-sobre un tema d’actualitat, respectant les normes que regixen la inte- ción acerca de un tema de actualidad, respetando las normas que rigenracció oral. la interacción oral. – Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prèvia- – Explicaciones orales sencillas de forma ordenada y clara, previa-ment preparades, sobre fets d’actualitat social, política o cultural, que mente preparadas, sobre hechos de actualidad social, política o cultu-siguen d’interés per a l’alumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i ral, que sean del interés del alumnado, con ayuda de medios audiovi-de les tecnologies de la informació i la comunicació. suales y de las tecnologías de la información y la comunicación. – Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àm- – Intervención activa en situaciones de comunicación propias delbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’orga- ámbito académico, especialmente en las propuestas sobre el modo denitzar l’activitat, en l’aportació d’informacions útils per al treball en organizar la actividad, la aportación de informaciones útiles para elcomú i en l’exposició d’informes sobre les tasques realitzades. trabajo en común y la exposición de informes sobre las tareas reali- zadas. – Coneixement de les diferències entre usos orals informals i for- – Conocimiento de las diferencias entre usos orales informales ymals de la llengua; consciència de les situacions comunicatives en què formales de la lengua; conciencia de las situaciones comunicativas enresulta adequat cada ús. que resultan adecuados cada uno de ellos. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge – Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendiza-compartit. je compartido. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’inter- – Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-canvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de cambio comunicativo: escucha atenta, exposición clara, respeto delparau; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comen- turno de palabra; participación mediante aportaciones, control de lataris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experièn- impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-cies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras yles fórmules de cortesia. los otros, y atención a las fórmulas de cortesía. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixe- – Utilización de la lengua para tomar conciencia de los conoci-ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propiamateix. conducta. 1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits 1c. Habilidades lingüísticas. Leer. Comprensión de textos escritos – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Comprensión de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials, com ara convocatòries i ordes del dia, actes de reunions ciones sociales, como convocatorias y órdenes del día, actas de reunio-i reglaments. nes y reglamentos. – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent – Comprensión de textos de los medios de comunicación, recono-les diferències entre informació i opinió en cròniques, reportatges i ciendo las diferencias entre información y opinión en crónicas, repor-entrevistes. tajes y entrevistas. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial aten- – Comprensión de textos del ámbito académico, con atenciónció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glo-fonts d’informació. sarios y otras fuentes de información. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible – Actitud reflexiva y crítica con respecto a la información disponi-davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminación,incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. incluida la manifestación de prejuicios lingüísticos. 1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits 1d. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escri- tos – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials, com ara participació en fòrums, diaris personals, regla- ciones sociales, como participación en foros, diarios personales, regla-ments o circulars. mentos o circulares. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com – Composición de textos propios de los medios de comunicación,ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a como reportajes o entrevistas, destinados a un soporte escrito o digital,àudio o a vídeo. a audio o a vídeo. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de – Composición, en soporte papel y digital, de textos propios dell’àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius elabo- ámbito académico, especialmente textos expositivos y explicativosrats a partir de la informació obtinguda i organitzada per mitjà d’es- elaborados a partir de la información obtenida y organizada mediantequemes, mapes conceptuals i resums, així com elaboració de projectes esquemas, mapas conceptuales y resúmenes, así como elaboración dei informes sobre tasques i aprenentatges. proyectos e informes sobre tareas y aprendizajes. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i apre- – Interés por la composición escrita como fuente de información ynentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-ments propis, i com a forma de regular la conducta. mientos propios, y como forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad – Origen i evolució del valencià. – Origen y evolución del valenciano. – Breu introducció a la història de les llengües constitucionals. – Breve introducción a la historia de las lenguas constitucionales. – El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la – El bilingüismo: características generales. Situación actual de laComunitat Valenciana. Comunitat Valenciana. – Els fenòmens de contacte de llengües. – Los fenómenos de contacto de lenguas. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat – Consideración del valenciano como idioma propio de la Comu-Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículode cultura. necesario de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el – Aceptación de la conveniencia y la necesidad de dominar elvalencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana
  • 37. Num. 5562 / 24.07.2007 30438 – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i – Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de laper a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís per- lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de compromi-sonal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. so personal en la recuperación cultural y la normalidad lingüística. – Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, – Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’al- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por lostres llengües. hablantes de otras lenguas. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les dife- – Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-rències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. rencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llen- – Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguasgües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, por razones sociales de clase, lingüísticas, culturales, étnicas o dei davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre género, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingüísti-els seus parlants. cas y sobre sus hablantes. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural exis- – Conciencia positiva de la diversidad lingüística y cultural exis-tent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la tente en el contexto social y escolar como manifestación enriquecedo-qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la inte- ra, a la que se aporta y de la que se participa; condición necesaria paragració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i la adecuada integración de las personas procedentes de otros países,cultures. sociedades y culturas. Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3ª. Fonètica i ortografia 3ª. Fonética y Ortografía – Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). – Sonidos y grafías. Principales normas fonéticas y ortográficas (II). – Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compos- – Particularidades de la acentuación (monosílabos, palabras com-tes, interrogatius i exclamatius). L’accentuació diacrítica. puestas, interrogativos y exclamativos). La acentuación diacrítica. – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu – Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortográficas, suvalor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els valor social y la necesidad de ceñirse a la norma lingüística en losescrits. escritos. 3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua – Identificació dels diferents registres i dels factors que incidixen – Identificación de los diferentes registros y de los factores queen l’ús de la llengua en distints àmbits socials, i valoració de la impor- inciden en el uso de la lengua en distintos ámbitos sociales, y valora-tància d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situa- ción de la importancia de usar el registro adecuado según las circuns-ció comunicativa. tancias de la situación comunicativa. – Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. – Cuestiones morfológicas y sintácticas: El sustantivo, el adjetivo.Combinació de pronoms personals àtons (I). Combinación de pronombres personales átonos (I). – El verb. Les perífrasis verbals. – El verbo. Las perífrasis verbales. – Les preposicions. Les conjuncions. – Las preposiciones. Las conjunciones. – Lectura en veu alta: diàlegs. La funció expressiva de les pauses – Lectura en voz alta: diálogos. La función expresiva de las pausasen el vers i la prosa. en el verso y la prosa. – Lèxic: neologismes. – Léxico: neologismos. 3c. Gramàtica 3c. Gramática – Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria grama- – Categorías y funciones. Distinción entre la forma (categoría gra-tical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels procedi- matical) y la función de las palabras, así como conocimiento de losments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. procedimientos léxicos (afijos) y sintácticos para el cambio de cate- goría. – Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, – Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en losamb especial atenció als valors aspectuals de les perífrasis verbals. textos, con especial atención a los valores aspectuales de perífrasis verbales. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmenteel comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les rela- sobre el comportamiento sintáctico de los verbos (transitivos e intran-cionades amb el registre i amb la normativa. sitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa. – Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adqui- – Reconocimiento y uso de los significados contextuales que pue-rir les modalitats de l’oració i la perífrasi verbal de caràcter modal. den adquirir las modalidades de la oración y la perífrasis verbales de carácter modal. – Identificació i ús de les variacions (fórmules de confiança i de – Identificación y uso de las variaciones (fórmulas de confianza ycortesia) que adopten les formes díctiques en relació amb la situació. de cortesía) que adoptan las formas deícticas en relación con la situa- ción. – Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb especial – Identificación y uso reflexivo de conectores textuales, con espe-atenció als distributius, d’orde, de contrast, d’explicació i de causa, i cial atención a los distributivos, de orden, contraste, explicación ydels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics, causa, y de los mecanismos de referencia interna, tanto gramaticalesespecialment les nominalitzacions i els hiperònims de significat abs- como léxicos, especialmente las nominalizaciones y los hiperónimostracte com fenomen, element o característica. de significado abstracto como fenomen, element o característica. – Comparació dels diferents comportaments sintàctics d’un mateix – Comparación de los diferentes comportamientos sintácticos de unverb en algunes de les seues accepcions; identificació del subjecte i mismo verbo en algunas de sus acepciones; identificación del sujeto ydels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que de los diferentes complementos verbales, incluyendo entre estas funcio-tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adver- nes las que tienen forma oracional (subordinadas sustantivas, adjetivas ybials), i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: adverbiales) y uso de la terminología sintáctica necesaria en las activi-enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predi- dades: enunciado, frase y oración; sujeto y predicado; predicado nomi-cat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; ora- nal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa yció activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement paciente; oración activa y oración pasiva; oración transitiva e intransiti-directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions va; complemento directo, indirecto, de régimen, circunstancial, agente ysubordinades substantives, adjectives i adverbials. atributo; oraciones subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales.
  • 38. Num. 5562 / 24.07.2007 30439 – L’oració composta: coordinació i subordinació. – La oración compuesta: coordinación y subordinación. – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil – Uso de procedimientos para componer los enunciados con uncohesionat, especialment per mitjà de la transformació d’oracions estilo cohesionado, especialmente mediante la transformación de ora-independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials ciones independientes, coordinadas o yuxtapuestas, en subordinadaso en oracions subordinades per mitjà de les quals s’expressen diferents adverbiales o en oraciones subordinadas mediante las que se expresanrelacions lògiques: causals, consecutives, condicionals i concessives. diferentes relaciones lógicas: causales, consecutivas, condicionales y concesivas. – Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les – Conocimiento de las funciones sintácticas características de lasclasses de paraules i anàlisi de la seua forma (flexió, afixos...), especi- clases de palabras y análisis de su forma (flexión, afijos...), especial-alment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa. mente en lo que se refiere a los aspectos relacionados con la norma- tiva. 3d. Lèxic 3d. Léxico – Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i – Procesos fundamentales de la formación de palabras: derivacióncomposició. y composición. – Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxi- – Significado y sentido. Campos semánticos y asociativos. Fami-ques. El canvi semàntic. lias léxicas. El cambio semántico. Bloc 4. Educació literària Bloque 4. Educación literaria – Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatu- – Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literaturara com a font de plaer i de coneixement d’altres temps i cultures. como fuente de placer y de conocimiento de otros tiempos y culturas. – Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals – Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constituciona-i de la literatura occidental. les y de la literatura occidental. – Lectura d’obres o fragments adequats a l’edat i relacionades amb – Lectura de obras o fragmentos adecuados a la edad y relaciona-els períodes estudiats. das con los periodos estudiados. – Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs – Composición de textos de intención literaria y elaboración desenzills sobre lectures. trabajos sencillos sobre lecturas. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de – Contacto, a través de la lectura, con las autoras y autores de lite-literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la ratura juvenil y general más relevantes de la propia cultura y de la cul-cultura universal, tant clàssica com moderna. tura universal, tanto clásica como moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors – Fomento de la lectura a través del contacto con autoras y autoresen visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres en visitas al centro, lectura de reseñas y participación en otras actua-actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animación lectora (presentaciones de libros, sesiones debrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític libro-fórum, etc.) para consolidar el hábito lector, formar las preferen-les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir cias personales, con sentido crítico, en la selección de libros, y gustosentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. – Coneixement de les característiques generals dels grans períodes – Conocimiento de las características generales de los grandesde la història de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII i periodos de la historia de la literatura desde la Edad Media hasta elaproximació a alguns autors i obres rellevants. siglo XVIII y acercamiento a algunas autoras y autores y obras rele- vantes. – Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tracta- – Lectura comentada y recitado de poemas, comparación del tra-ment de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració tamiento de ciertos temas recurrentes en distintos periodos literarios;de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics valoración de la función de los elementos simbólicos y de los recursosen el poema. retóricos y métricos en el poema. – Lectura comentada de relats; observar la transformació de la nar- – Lectura comentada de relatos; observar la transformación de larativa des de les primeres produccions literàries medievals a la narra- narrativa desde las primeras producciones literarias medievales a lació moderna en prosa, i de l’heroi al personatge de novel·la. narración moderna en prosa y del héroe al personaje de novela. – Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus i frag- – Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves yments representatius del teatre anterior al segle XIX, tot reconeixent fragmentos representativos del teatro anterior al siglo XIX, recono-algunes característiques temàtiques i formals. ciendo algunas características temáticas y formales. – La literatura medieval. Característiques generals. – La literatura medieval. Características generales. – La lírica. La poesia trobadoresca. – La lírica. La poesía trovadoresca. – La prosa. Les cròniques. – La prosa. Las crónicas. – El teatre. El Misteri d’Elx. – El teatro. El Misteri d’Elx. – El Segle d’Or. Característiques generals. – El Siglo de Oro. Características generales. – La lírica. Ausiàs March. – La lírica. Ausiàs March. – La prosa humanista. – La prosa humanista. – La novel·la. Tirant lo Blanch. – La novela. Tirant lo Blanch. – Roís de Corella. – Roís de Corella. – La literatura de l’Edat Moderna. Renaixement, Manierisme i – La literatura de la Edad Moderna. Renacimiento, Manierismo yBarroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Lluís Galiana. Barroco. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi y Lluís Galiana. Bloc 5. Tècniques de treball Bloque 5. Técnicas de trabajo – Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, – Técnicas de búsqueda de información en soportes tradicionalesbiblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Inter- net, etc.). – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmenteel comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les rela- sobre el comportamiento sintáctico de los verbos (transitivos e intran-cionades amb el registre i amb la normativa. sitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa.
  • 39. Num. 5562 / 24.07.2007 30440 – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial aten- – Comprensión de textos del ámbito académico, atendiendo espe-ció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres cialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosa-fonts d’informació. rios y otras fuentes de información. – Utilització autònoma de les biblioteques (del centre, de l’entorn – Utilización de forma autónoma de las bibliotecas (del centro, deli virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de entorno y virtuales) y de las tecnologías de la información y la comu-manera autònoma per a la localització, selecció i organització d’infor- nicación de forma autónoma para la localización, selección y organi-mació. zación de información. – Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre tex- – Uso autónomo de diccionarios y de correctores ortográficostos en suport digital. sobre textos en soporte digital . – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos – Presentación de la información. Tratamiento informático de tex-(III). tos (III). – Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport – Interés por la buena presentación de los textos escritos, tanto ende paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfi- soporte de papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,ques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). ortográficas y tipográficas (titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.). Castellà: Llengua i Literatura Castellano: lengua y literatura Bloc 1. Comunicació Bloque 1. Comunicación – Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió – Los medios de comunicación: la prensa, la radio y la televisión(gèneres informatius). (géneros informativos). – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escri- – Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral yta. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuación como intermediario entre los interlocutores que nocomprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la pueden comprenderse de forma directa. Utilización de la interpreta-traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua ción oral y la traducción escrita, así como saber hacer resúmenes yde l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original. paráfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el mensaje original. 1ª. Estructures formals del text 1ª. Estructuras formales del texto – Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportat- – Estructuras narrativas (cuento, novela, noticia, crónica, reporta-ge, etc.). je, etc.). – Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.). – Estructuras descriptivas (descripción científica, literaria, etc.). – Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, – Estructuras conversacionales y dialogadas (entrevista, encuesta,teatre, etc.). teatro, etc.). – Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, – Estructuras expositivas y explicativas (exposición oral, esque-resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convo- mas, resúmenes, mapas conceptuales, proyectos, informes, documen-catòries, reglaments, actes, etc.). tales, convocatorias, reglamentos, actas, etc.). 1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar 1b. Habilidades lingüísticas. Escuchar, hablar y conversar – Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació – Comprensión de textos procedentes de los medios de comunica-audiovisual, com ara reportatges i entrevistes. ción audiovisual, como reportajes y entrevistas. – Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb – Comprensión de textos orales utilizados en el ámbito académi-especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, co, atendiendo especialmente a la presentación de tareas e instruccio-a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjans nes para su realización, a breves exposiciones orales y a la obtenciónde comunicació en informatius, documentals, reportatges o entrevistes. de datos relevantes de los medios de comunicación en informativos, documentales, reportajes o entrevistas. – Exposició de la informació treta d’un mitjà de comunicació – Exposición de la información tomada de un medio de comuni-sobre un tema d’actualitat, respectant les normes que regixen la inte- cación acerca de un tema de actualidad, con respeto a las normas queracció oral. rigen la interacción oral. – Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prèvia- – Explicaciones orales sencillas de forma ordenada y clara, previa-ment preparades, sobre fets d’actualitat social, política o cultural, que mente preparadas, sobre hechos de actualidad social, política o cultu-siguen d’interés de l’alumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de ral, que sean del interés del alumnado, con ayuda de medios audiovi-les tecnologies de la informació i la comunicació. suales y de las tecnologías de la información y la comunicación. – Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àm- – Intervención activa en situaciones de comunicación propias delbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’organit- ámbito académico, especialmente en las propuestas sobre el modo dezar l’activitat, l’aportació d’informacions útils per al treball en comú i organizar la actividad, la aportación de informaciones útiles para ell’exposició d’informes sobre les tasques realitzades. trabajo en común y la exposición de informes sobre las tareas realiza- das. – Coneixement de les diferències entre usos orals informals i for- – Conocimiento de las diferencias entre usos orales informales ymals de la llengua; consciència de les situacions comunicatives en què formales de la lengua; conciencia de las situaciones comunicativas enresulta adequat cada ús. que resultan adecuados cada uno de ellos. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge – Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendiza-compartit. je compartido. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’inter- – Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-canvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de cambio comunicativo: escucha atenta, exposición clara, respeto delparla; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comen- turno de palabra; participación mediante aportaciones, control de lataris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experièn- impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-cies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras yles fórmules de cortesia. los otros, y atención a las fórmulas de cortesía. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixe- – Utilización de la lengua para tomar conciencia de los conoci-ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propiamateix. conducta. 1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits 1c. Habilidades lingüísticas. Leer. Comprensión de textos escritos
  • 40. Num. 5562 / 24.07.2007 30441 – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Comprensión de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials, com ara convocatòries i ordes del dia, actes de reunions ciones sociales, como convocatorias y órdenes del día, actas de reunio-i reglaments. nes y reglamentos. – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent – Comprensión de textos de los medios de comunicación, recono-les diferències entre informació i opinió en cròniques, reportatges i ciendo las diferencias entre información y opinión en crónicas, repor-entrevistes. tajes y entrevistas. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial aten- – Comprensión de textos del ámbito académico, con atenciónció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glo-fonts d’informació. sarios y otras fuentes de información. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible – Actitud reflexiva y crítica con respecto a la información disponi-davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminación,incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. incluida la manifestación de prejuicios lingüísticos. 1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits 1d. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escri- tos – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials, com ara participació en fòrums, diaris personals, regla- ciones sociales, como participación en foros, diarios personales, regla-ments o circulars. mentos o circulares. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com – Composición de textos propios de los medios de comunicación,ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a como reportajes o entrevistas, destinados a un soporte escrito o digital,àudio o a vídeo. a audio o a vídeo. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de – Composición, en soporte de papel y digital, de textos propiosl’àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius elabo- del ámbito académico, especialmente textos expositivos y explicativosrats a partir de la informació obtinguda i organitzada per mitjà d’es- elaborados a partir de la información obtenida y organizada mediantequemes, mapes conceptuals i resums, així com elaboració de projectes esquemas, mapas conceptuales y resúmenes, así como elaboración dei informes sobre tasques i aprenentatges. proyectos e informes sobre tareas y aprendizajes. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i apre- – Interés por la composición escrita como fuente de información ynentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-ments propis, i com a forma de regular la conducta. mientos propios, y como forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad – Origen i evolució del castellà. – Origen y evolución del castellano. – Breu introducció a la història de les llengües constitucionals. – Breve introducción a la historia de las lenguas constitucionales. – El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la – El bilingüismo: Características generales. Situación actual de laComunitat Valenciana. Comunitat Valenciana. – Els fenòmens de contacte de llengües. – Los fenómenos de contacto de lenguas. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat – Consideración del valenciano como idioma propio de la Comu-Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículode cultura. necesario de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el – Aceptación de la conveniencia y la necesidad de dominar elvalencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i – Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de laper a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís per- lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de compromi-sonal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. so personal en la recuperación cultural y la normalidad lingüística. – Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, – Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’al- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por lostres llengües. hablantes de otras lenguas. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les dife- – Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-rències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. rencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llen- – Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguasgües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, por razones sociales de clase, lingüísticas, culturales, étnicas o dei davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre género, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingüísti-els seus parlants. cas y sobre sus hablantes. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural exis- – Conciencia positiva de la diversidad lingüística y cultural exis-tent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la tente en el contexto social y escolar como manifestación enriquecedo-qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la inte- ra, a la que se aporta y de la que se participa; condición necesaria paragració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i la adecuada integración de las personas procedentes de otros países,cultures. sociedades y culturas. Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3ª. Fonètica i Ortografia 3ª. Fonética y Ortografía – Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). – Sonidos y grafías. Principales normas fonéticas y ortográficas (II). – Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compos- – Particularidades de la acentuación (monosílabos, palabras com-tes, interrogatius i exclamatius). L’accentuació diacrítica. puestas, interrogativos y exclamativos). La acentuación diacrítica. – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu – Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortográficas, suvalor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els valor social y la necesidad de ceñirse a la norma lingüística en losescrits. escritos. 3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua – Identificació dels diferents registres i dels factors que incidixen – Identificación de los diferentes registros y de los factores queen l’ús de la llengua en distints àmbits socials, i valoració de la impor- inciden en el uso de la lengua en distintos ámbitos sociales, y valora-tància d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situa- ción de la importancia de usar el registro adecuado según las circuns-ció comunicativa. tancias de la situación comunicativa.
  • 41. Num. 5562 / 24.07.2007 30442 – Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. – Cuestiones morfológicas y sintácticas: El sustantivo, el adjetivo.Combinació de pronoms. Combinación de pronombres. – El verb. – El verbo. – Les preposicions. Les conjuncions. – Las preposiciones. Las conjunciones – Lectura en veu alta: diàlegs. La funció expressiva de les pauses – Lectura en voz alta: diálogos. La función expresiva de las pausasen el vers i la prosa. en el verso y la prosa. – Lèxic: neologismes. – Léxico: neologismos. 3c. Gramàtica 3c. Gramática – Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria grama- – Categorías y funciones. Distinción entre la forma (categoría gra-tical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels procedi- matical) y la función de las palabras, así como conocimiento de losments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. procedimientos léxicos (afijos) y sintácticos para el cambio de cate- goría. – Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, – Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en losamb especial atenció als valors aspectuals de perífrasis verbals. textos, con especial atención a los valores aspectuales de perífrasis verbales. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmenteel comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les rela- sobre el comportamiento sintáctico de los verbos (transitivos e intran-cionades amb el registre i amb la normativa. sitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa. – Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adqui- – Reconocimiento y uso de los significados contextuales que pue-rir les modalitats de l’oració i la perífrasi verbal de caràcter modal. den adquirir las modalidades de la oración y la perífrasis verbales de carácter modal. – Identificació i ús de les variacions (fórmules de confiança i de – Identificación y uso de las variaciones (fórmulas de confianza ycortesia) que adopten les formes díctiques en relació amb la situació. de cortesía) que adoptan las formas deícticas en relación con la situa- ción. – Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb especial – Identificación y uso reflexivo de conectores textuales, con espe-atenció als distributius, d’orde, de contrast, d’explicació i de causa, i cial atención a los distributivos, de orden, contraste, explicación ydels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics, causa, y de los mecanismos de referencia interna, tanto gramaticalesespecialment les nominalitzacions i els hiperònims de significat abs- como léxicos, especialmente las nominalizaciones y los hiperónimostracte com fenómeno, elemento o característica. de significado abstracto como fenómeno, elemento o característica. – Comparació dels diferents comportaments sintàctics d’un mateix – Comparación de los diferentes comportamientos sintácticos deverb en algunes de les seues accepcions; identificació del subjecte i un mismo verbo en algunas de sus acepciones; identificación del suje-dels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que to y de los diferentes complementos verbales, incluyendo entre estastenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adver- funciones las que tienen forma oracional (subordinadas sustantivas,bials), i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: adjetivas y adverbiales) y uso de la terminología sintáctica necesa-enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predi- ria en las actividades: enunciado, frase y oración; sujeto y predicado;cat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; ora- predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complemen-ció activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement tos; agente, causa y paciente; oración activa y oración pasiva; oracióndirecte, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto, de régimen,subordinades substantives, adjectives i adverbials. circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales. – L’oració composta: coordinació i subordinació. – La oración compuesta: coordinación y subordinación. – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil – Uso de procedimientos para componer los enunciados con uncohesionat, especialment per mitjà de la transformació d’oracions estilo cohesionado, especialmente mediante la transformación de ora-independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials ciones independientes, coordinadas o yuxtapuestas, en subordinadaso en oracions subordinades per mitjà de les quals s’expressen diferents adverbiales o en oraciones subordinadas mediante las que se expresanrelacions lògiques: causals, consecutives, condicionals i concessives. diferentes relaciones lógicas: causales, consecutivas, condicionales y concesivas. – Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les – Conocimiento de las funciones sintácticas características de lasclasses de paraules i anàlisi de la seua forma (flexió, afixos...), especi- clases de palabras y análisis de su forma (flexión, afijos...), especial-alment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa. mente en lo que se refiere a los aspectos relacionados con la norma- tiva. 3d. Lèxic 3d. Léxico – Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i – Procesos fundamentales de la formación de palabras: derivacióncomposició. y composición. – Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxi- – Significado y sentido. Campos semánticos y asociativos. Fami-ques. El canvi semàntic. lias léxicas. El cambio semántico. Bloc 4. Educació literària Bloque 4. Educación literaria – Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatu- – Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literaturara com a font de plaer i de coneixement d’altres temps i cultures. como fuente de placer y de conocimiento de otros tiempos y culturas. – Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals – Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constituciona-i de la literatura occidental. les y de la literatura occidental. – Lectura d’obres o fragments adequats a l’edat i relacionades amb – Lectura de obras o fragmentos adecuados a la edad y relaciona-els períodes estudiats. das con los periodos estudiados. – Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs – Composición de textos de intención literaria y elaboración desenzills sobre lectures. trabajos sencillos sobre lecturas. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de – Contacto, a través de la lectura, con las autoras y autores de lite-literatura juvenil i general més rellevants de la cultura pròpia i de la ratura juvenil y general más relevantes de la propia cultura y de la cul-cultura universal, tant clàssica com moderna. tura universal, tanto clásica como moderna.
  • 42. Num. 5562 / 24.07.2007 30443 – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors – Fomento de la lectura a través del contacto con autoras y autoresen visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres en visitas al centro, lectura de reseñas y participación en otras actua-actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animación lectora (presentaciones de libros, sesiones debrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític libro-fórum, etc.) para consolidar el hábito lector, formar las preferen-les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir cias personales, con sentido crítico, en la selección de libros, y gustosentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. – Coneixement de les característiques generals dels grans períodes – Conocimiento de las características generales de los grandesde la història de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII i periodos de la historia de la literatura desde la Edad Media hasta elaproximació a alguns autors i obres rellevants. siglo XVIII y acercamiento a algunas autoras y autores y obras rele- vantes. – Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tracta- – Lectura comentada y recitado de poemas, comparación del tra-ment de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració tamiento de ciertos temas recurrentes, en distintos periodos literarios;de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics valoración de la función de los elementos simbólicos y de los recursosen el poema. retóricos y métricos en el poema. – Lectura comentada de relats; observar la transformació de la nar- – Lectura comentada de relatos; observar la transformación de larativa des de l’èpica medieval en vers a la narració moderna en prosa, narrativa desde la épica medieval en verso a la narración moderna eni de l’heroi al personatge de novel·la. prosa, y del héroe al personaje de novela. – Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus i frag- – Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves yments representatius del teatre clàssic espanyol, reconeixent-hi algu- fragmentos representativos del teatro clásico español, reconociendones característiques temàtiques i formals. algunas características temáticas y formales. – Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus i frag- – Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves yments representatius del teatre del segle XVIII, tot reconeixent-hi fragmentos representativos del teatro del siglo XVIII, reconociendoalgunes característiques temàtiques i formals. algunas características temáticas y formales. – La literatura medieval. Característiques generals. – La literatura medieval. Características generales. – La lírica. – La lírica. – L’èpica: el Poema del Mio Cid. La prosa: El Conde Lucanor. – La épica: El Poema del Mío Cid. La prosa: El Conde Lucanor. – El Segle d’Or. Característiques generals. – Los Siglos de Oro. Características generales. – La lírica: Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco de – La lírica: Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco deQuevedo. Quevedo. – La prosa: El Lazarillo i el Quixot. – La prosa: El Lazarillo y El Quijote. – El teatre: Lope de Vega, Guillem de Castro i Calderón de la – El teatro: Lope de Vega, Guillén de Castro y Calderón de laBarca. Barca. – El segle XVIII. Característiques generals. La il·lustració valen- – El Siglo XVIII. Características generales. La ilustración valen-ciana. ciana. – El teatre i la prosa del segle XVIII. – El teatro y la prosa del siglo XVIII. Bloc 5. Tècniques de treball Bloque 5. Técnicas de trabajo – Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, – Técnicas de búsqueda de información en soportes tradicionalesbiblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, internet, etc.). (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Inter- net, etc.). – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmenteel comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les rela- sobre el comportamiento sintáctico de los verbos (transitivos e intran-cionades amb el registre i amb la normativa. sitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial aten- – Comprensión de textos del ámbito académico, atendiendo espe-ció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres cialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosa-fonts d’informació. rios y otras fuentes de información. – Utilització autònoma de les biblioteques (del centre, de l’entorn – Utilización de forma autónoma de las bibliotecas (del centro, deli virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de entorno y virtuales) y de las tecnologías de la información y la comu-manera autònoma per a la localització, selecció i organització d’infor- nicación de forma autónoma para la localización, selección y organi-mació. zación de información. – Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre tex- – Uso autónomo de diccionarios y de correctores ortográficostos en suport digital . sobre textos en soporte digital . – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos – Presentación de la información. Tratamiento informático de tex-(III). tos (III). – Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport – Interés por la buena presentación de los textos escritos, tanto ende paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfi- soporte de papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,ques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). ortográficas y tipográficas (titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.). Criteris d’avaluació Criterios de evaluación 1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i 1. Captar las ideas esenciales de textos orales de diferente tipo ydistint nivell de formalització i reproduir el contingut en textos escrits. distinto nivel de formalización, y reproducir su contenido en textos escritos. 2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les nor- 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano y el castellano ymes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de las normas del uso lingüístico para solucionar problemas de compren-textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels sión de textos orales y escritos, y para la composición y la revisióntextos propis d’este curs. dirigida de los textos propios de este curso. 3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, 3. Participar en situaciones de comunicación, dirigidas o espontá-respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; orga- neas, respetando las normas de la comunicación: turno de palabra; orga-nitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. nizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los demás.
  • 43. Num. 5562 / 24.07.2007 30444 4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo pro- 4. Valorar el valenciano como vehículo de comunicación y usarlogressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar ela tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic valenciano a todos los ámbitos de uso de la lengua, especialmente alcom a vehicle d’aprenentatge. ámbito académico como vehículo de aprendizaje. 5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació 5. Hacer uso de la mediación para asegurar el éxito de la comuni-oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no cación oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocuto-poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i res que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizar la interpre-la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua tación oral y la traducción escrita, así como saber hacer resúmenes yde l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original. paráfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el mensaje original. 6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure 6 Entender instrucciones y normas dadas oralmente; extraer ideasidees generals i informacions específiques de reportatges i entrevis- generales e informaciones específicas de reportajes y entrevistas;tes; seguir el desenrotllament de presentacions breus relacionades amb seguir el desarrollo de presentaciones breves relacionadas con temastemes acadèmics i plasmar-ho en forma d’esquema i resum. académicos y plasmarlo en forma de esquema y resumen. 7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, 7. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos narrati-descriptius i dialogats, de diferent tipus (incloent-hi els propis de la vos, descriptivos y dialogados, de diferente tipo (incluyendo los pro-premsa escrita) i distint nivell de formalització; identificar-ne les pios de la prensa escrita) y distinto nivel de formalización: identificarintencions; diferenciar les idees principals i secundàries; reconéixer- sus intenciones; diferenciar las ideas principales y secundarias; reco-hi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut; aportar una nocer posibles incoherencias o ambigüedades en el contenido; aportaropinió personal. una opinión personal. 8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat social, 8. Realizar explicaciones orales sencillas sobre hechos de actuali-política o cultural, que siguen d’interés per a l’alumnat, de manera dad social, política y cultural, que sean de interés para el alumnado, deordenada, ajustant-se a un pla o guió previ, amb l’ajuda de mitjans manera ordenada, ajustándose a un plan o guión previo, con la ayudaaudiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació; de medios audiovisuales y de las tecnologías de la información y laadequar el tema a la situació comunicativa; mantindre l’atenció del comunicación; adecuar el tema a la situación comunicativa; mantenerreceptor. la atención del receptor. 9. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema 9. Elaborar el resumen de una exposición o debate oral sobre unespecífic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista tema específico y conocido; reflejar los principales argumentos y pun-dels participants. tos de vista de los participantes. 10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el 10. Extraer y contrastar informaciones concretas e identificar elpropòsit en els textos escrits més usats per a actuar com a membres de propósito en los textos escritos más usados para actuar como miem-la societat; seguir instruccions en àmbits públics i en processos d’apre- bros de la sociedad; seguir instrucciones en ámbitos públicos y en pro-nentatge d’una certa complexitat; inferir el tema general i els temes cesos de aprendizaje de cierta complejidad; inferir el tema general ysecundaris; distingir com s’organitza la informació. temas secundarios; distinguir cómo se organiza la información. 11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i 11. Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivosdialogats) en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació y dialogados) en soporte papel y digital; adecuar el registro a la situa-comunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les ción comunicativa; utilizar su estructura organizativa para ordenar lasidees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesi- ideas con claridad; enlazar los enunciados en secuencias lineales cohe-onades respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb sionadas; respetar los criterios de corrección gramatical y ortográfica,un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical, con un vocabulario rico y variado: respetar los criterios de correcciónortogràfica i tipogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar gramatical, ortográfica y tipográfica. Valorar la importancia de la pla-el text. nificación y revisión del texto. 12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un 12. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobretema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les un tema, con el fin de elaborar un texto de síntesis en el que se reflejeninformacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista tanto las principales aportaciones y puntos de vista encontrados comopropi. el punto de vista propio. 13. Comprendre l’origen i evolució del castellà i del valencià, 13. Comprender el origen y evolución del castellano y del valen-identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les distintes llen- ciano, identificar y localizar los fenómenos de contacto entre las dis-gües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del tintas lenguas constitucionales y conocer las características fundamen-bilingüisme. tales del bilingüismo. 14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i de la 14. Conocer la diversidad lingüística de Europa, de España y deComunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que la Comunitat Valenciana; valorar esta diversidad como un patrimonioens enriquix a tots i a totes. que nos enriquece. 15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogrà- 15. Identificar los rasgos lingüísticos propios de distintos usos geo-fics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l’obser- gráficos, sociales y estilísticos del valenciano y del castellano, median-vació directa i la comparació de produccions diverses. te la observación directa y la comparación de producciones diversas. 16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió 16. Conocer la terminología lingüística necesaria para la reflexiónsobre l’ús. sobre el uso. 17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combi- 17. Reconocer las diferentes unidades de la lengua, sus combina-nacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Apli- ciones y, en su caso, la relación entre ellas y sus significados. Aplicarcar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingüístico paraper a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a resolver problemas de comprensión de textos orales y escritos, y paracompondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma. la composición y revisión progresivamente autónoma de los textos. 18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra com- 18. Exponer una opinión sobre la lectura personal de una obrapleta, adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudi- completa adecuada a la edad y relacionada con los periodos literariosats; avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llen- estudiados; evaluar la estructura y el uso de los elementos del géne-guatge i el punt de vista de l’autor; situar bàsicament el sentit de l’obra ro, el uso del lenguaje y el punto de vista de la autora o autor; situaren relació amb el seu context i amb la pròpia experiència. básicamente el sentido de la obra en relación con su contexto y con la propia experiencia.
  • 44. Num. 5562 / 24.07.2007 30445 19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valo- 19. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensión y laració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs valoración de textos breves o fragmentos, atendiendo a la presencia detemes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic i l’evolució ciertos temas recurrentes, al valor simbólico del lenguaje poético y a ladels gèneres, de les formes literàries i dels estils. evolución de los géneros, de las formas literarias y de los estilos. 20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides 20. Mostrar el conocimiento de las relaciones entre las obras leídasi comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més y comentadas, el contexto en que aparecen, y las autoras y autores másrellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’infor- relevantes de la historia de la literatura; realizar un trabajo personal demació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital. información y de síntesis o de imitación y recreación, en soporte papel y digital. 21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la 21. Identificar el género al que pertenece un texto literario leídoseua totalitat. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans en su totalidad. Reconocer sus elementos estructurales básicos, lostipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar grandes tipos de recursos lingüísticos y emitir una opinión personal.estos coneixements en la producció de textos d’intenció literària. Utilizar estos conocimientos en la producción de textos de intención literaria. 22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que consti- 22. Establecer relaciones entre obras, autoras y autores y movi-tuïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII mientos que constituyen un referente clave en la historia de la literatu-–incloent-hi els de les llengües constitucionals– i els elements més ra hasta el siglo XVIII −incluidos los de las lenguas constitucionales(ydestacats del context cultural, social i històric en què apareixen. los elementos más destacados del contexto cultural, social e histórico en que aparecen. 23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta 23. Planificar y llevar a cabo, individualmente y en equipo, la con-de diverses fonts d’informació tant en suports tradicionals (per mitjà sulta de diversas fuentes de información tanto en soportes tradiciona-de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), les (mediante el manejo de índices, fichas y otros sistemas de clasifi-com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comu- cación de fuentes), como en los que proporcionan las tecnologías denicació, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els la información y la comunicación, en el marco de trabajos sencillosprocessadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’in- de investigación. Manejar los procesadores de textos y ser capaz devestigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, aplicarlos a trabajos sencillos de investigación, utilizando los mediosbases de dades, CD-ROM, DVD, etc.). informáticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, DVD, etc.). 24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que 24. Identificar en textos orales y escritos, imágenes y expresionesdenoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada que denoten alguna forma de discriminación (de género, social, rela-amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a cionada con el grupo étnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizarmitjà de resolució de conflictes. el lenguaje como medio de resolución de conflictos. 25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de 25. Identificar los principales recursos utilizados por los medioscomunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions. de comunicación para la elaboración y difusión de informaciones y de opiniones. Quart curs Cuarto curso Continguts Contenidos Valencià: llengua i literatura Valenciano: lengua y literatua Bloc 1. Comunicació Bloque 1. Comunicación – Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió – Los medios de comunicación: la prensa, la radio y la televisión(gèneres argumentatius). (géneros argumentativos). – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escri- – Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral yta. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuación como intermediario entre los interlocutores que nocomprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la pueden comprenderse de forma directa. Utilización de la interpreta-traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua ción oral y la traducción escrita, así como saber hacer resúmenes yde l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original. Utilit- paráfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende elzació dels elements no verbals de la comunicació per a la comprensió mensaje original. Utilización de los elementos no verbales de la comu-perfecta de qualsevol interlocutor. nicación para la comprensión perfecta de cualquier interlocutor. 1ª. Estructures formals del text 1ª. Estructuras formales del texto – Estructures expositives (conferència, currículum, instància, carta, – Estructuras expositivas (conferencia, currículum, instancia, carta,correu electrònic, disposicions legals, contractes, correspondència ins- correo electrónico, disposiciones legales, contratos, correspondenciatitucional, fullets, mapes conceptuals, etc.). institucional, folletos, mapas conceptuales, etc.). – Estructures argumentatives (reclamació, recurs, editorial, colum- – Estructuras argumentativas (reclamación, recurso, editorial,na d’opinió, debat, correspondència comercial, etc.). columna de opinión, debate, correspondencia comercial, etc.). – Reconeixement i utilització d’algunes formes d’expressió de la – Reconocimiento y utilización de algunas formas de expresión desubjectivitat en textos de caràcter expositiu i argumentatiu. la subjetividad en textos de carácter expositivo y argumentativo. – Identificació i ús de les variacions que adopten les formes dícti- – Identificación y uso de las variaciones que adoptan las formasques en relació amb les situacions de comunicació. deícticas en relación con las situaciones de comunicación. 1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar 1b. Habilidades lingüísticas. Escuchar, hablar y conversar – Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació – Comprensión de textos procedentes de los medios de comuni-audiovisual, com ara debats en ràdio o televisió i opinions dels oients. cación audiovisual, como debates en radio o televisión y opiniones de los oyentes. – Comprensió de presentacions, exposicions o conferències rea- – Comprensión de presentaciones, exposiciones o conferenciaslitzades en l’àmbit acadèmic relacionades amb continguts de diferents realizadas en el ámbito académico relacionadas con contenidos dematèries. diferentes materias. – Exposició de la informació treta de diversos mitjans de comu- – Exposición de la información tomada de varios medios de comu-nicació sobre un mateix tema d’actualitat, amb contrastació dels dife- nicación acerca de un mismo tema de actualidad, contraste de los dife-rents punts de vista i de les opinions expressades pels dits mitjans, i rentes puntos de vista y las opiniones expresadas por dichos medios,amb respecte per les normes que regixen la interacció oral. respetando las normas que rigen la interacción oral.
  • 45. Num. 5562 / 24.07.2007 30446 – Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relaci- – Presentaciones orales claras y bien estructuradas sobre temasonats amb l’activitat acadèmica o l’actualitat social, política o cultural, relacionados con la actividad académica o la actualidad social, políticaque admeten diferents punts de vista i diverses actituds davant d’estos, o cultural que admitan diferentes puntos de vista y diversas actitudesutilitzant el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la ante ellos, con el apoyo de medios audiovisuales y de las tecnologíasinformació i la comunicació. de la información y la comunicación. – Intervenció activa en les situacions de comunicació pròpies de – Intervención activa en las situaciones de comunicación propiasl’àmbit acadèmic, especialment en les propostes de planificació de les del ámbito académico, especialmente en las propuestas de planifica-activitats i en la presentació d’informes de seguiment i avaluació dels ción de las actividades y en la presentación de informes de seguimien-treballs. to y evaluación de los trabajos. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge – Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendiza-compartit. je compartido. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’inter- – Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-canvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de cambio comunicativo: escucha atenta, exposición clara, respeto delparau; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comen- turno de palabra; participación mediante aportaciones, control de lataris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experièn- impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-cies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras yles fórmules de cortesia. los otros, y atención a las fórmulas de cortesía. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixe- – Utilización de la lengua para tomar conciencia de los conoci-ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propiamateix. conducta. 1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits 1c. Habilidades lingüísticas. Leer. Comprensión de textos escritos – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Comprensión de textos propios de la vida cotidiana y de lascions socials, com ara disposicions legals, contractes, fullets i corres- relaciones sociales como disposiciones legales, contratos, folletos ypondència institucional i comercial. correspondencia institucional y comercial. – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, amb especial – Comprensión de textos de los medios de comunicación, conatenció als gèneres d’opinió, com ara editorials o columnes. atención especialmente a los géneros de opinión, como editoriales o columnas. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial aten- – Comprensión de textos del ámbito académico, atendiendo espe-ció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres cialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosa-fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives, rios, y otras fuentes de información, como enciclopedias y páginasincloent-hi fragments d’assaig. web educativas, incluyendo fragmentos de ensayos. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible – Actitud reflexiva y crítica con respecto a la información disponi-davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminación,incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. incluida la manifestación de prejuicios lingüísticos. 1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits 1d. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escri- tos – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials, com ara participació en fòrums, sol·licituds i instàncies, ciones sociales, como participación en foros, solicitudes e instancias,reclamacions, currículum vitae i fullets. reclamaciones, currículum vitae y folletos. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, espe- – Composición de textos propios de los medios de comunicación,cialment cartes al director i articles d’opinió com els editorials i les especialmente cartas al director y artículos de opinión como editorialescolumnes, destinats tant a un suport escrit com digital. y columnas, destinados tanto a un soporte escrito como digital. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de – Composición, en soporte de papel y digital, de textos propiosl’àmbit acadèmic, especialment textos expositius, explicatius i argu- del ámbito académico, especialmente textos expositivos, explicativosmentatius, elaborats a partir de la informació obtinguda de diverses y argumentativos, elaborados a partir de la información obtenida enfonts i organitzada per mitjà d’esquemes, mapes conceptuals i resums, diversas fuentes y organizada mediante esquemas, mapas conceptualesaixí com l’elaboració de projectes d’aprenentatge i informes sobre tas- y resúmenes, así como la elaboración de proyectos de aprendizaje eques. informes sobre tareas. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i apre- – Interés por la composición escrita como fuente de información ynentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-ments propis i com a forma de regular la conducta. mientos propios y como forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad – Coneixement de la diversitat lingüística d’Espanya (llengües i – Conocimiento de la diversidad lingüística de España (lenguas ydialectes). dialectos). – Situació actual del valencià. – Situación actual del valenciano. – Trets principals de les varietats geogràfiques. – Rasgos principales de las variedades geográficas. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat – Consideración del valenciano como idioma propio de la Comu-Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículode cultura. necesario de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el – Aceptación de la conveniencia y la necesidad de dominar elvalencià i el castellà a la Comunitat Valenciana valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i – Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de laper a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís per- lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de compromi-sonal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. so personal en la recuperación cultural y la normalidad lingüística. – Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, – Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’al- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por lostres llengües. hablantes de otras lenguas. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les dife- – Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-rències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. rencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género.
  • 46. Num. 5562 / 24.07.2007 30447 – Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llen- – Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguasgües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, por razones sociales de clase, lingüísticas, culturales, étnicas o dei davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre género, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingüísti-els seus parlants. cas y sobre sus hablantes. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural exis- – Conciencia positiva de la diversidad lingüística y cultural exis-tent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestación enriquecedo-qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condición necesaria paragració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i la adecuada integración de las personas procedentes de otros países,cultures. sociedades y culturas. Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3ª. Fonètica i ortografia 3ª. Fonética y Ortografía – Abreviatures, acrònims i sigles. – Abreviaturas, acrónimos y siglas. – Ús reflexiu de les normes ortogràfiques. – Uso reflexivo de las normas ortográficas. – Coneixement de les normes ortogràfiques, utilització dels termes – Conocimiento de las normas ortográficas, empleo de los térmi-apropiats en l’explicació sobre l’ús (síl·laba tònica, accent diacrític, nos apropiados en la explicación sobre el uso (sílaba tónica, tilde dia-etc.). Valoració del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la crítica, etc.). Aprecio por su valor social y la necesidad de ceñirse a lanorma lingüística en els escrits. norma lingüística en los escritos. 3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua – Coneixement dels diferents registres i dels factors que incidixen – Conocimiento de los diferentes registros y de los factores queen l’ús de la llengua en distints àmbits socials, i valoració de la impor- inciden en el uso de la lengua en distintos ámbitos sociales. Valoracióntància d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situa- de la importancia de usar el registro adecuado según las circunstanciasció comunicativa. de la situación comunicativa. – Principals problemes sintàctics i morfològics. Els relatius. Com- – Principales problemas sintácticos y morfológicos. Los relativos.binació de pronoms personals àtons (II). Combinación de pronombres personales átonos (II). – La concordança i l’orde. – La concordancia y el orden. – Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonació i expressivitat. – Lectura en voz alta: el verso. Pausas, entonación y expresividad. – Lèxic: préstecs. – Léxico: préstamos. 3c. Gramàtica 3c. Gramática – Text i discurs. Ús dels principals marcadors. – Texto y discurso. Uso de los principales marcadores. – Reconeixement dels esquemes semàntic i sintàctic de l’oració, – Reconocimiento de los esquemas semántico y sintáctico de laconstrucció i transformació d’enunciats d’acord amb estos esquemes; oración, construcción y transformación de enunciados de acuerdo conús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, estos esquemas. Uso de la terminología sintáctica necesaria en lasfrase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; actividades: enunciado, frase y oración; sujeto y predicado; predica-subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració imperso- do nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente,nal; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; com- causa y paciente; oración impersonal; oración activa y oración pasi-plement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; va; oración transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto,oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. de régimen, circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales. – Identificació i ús reflexiu de distints procediments de connexió – Identificación y uso reflexivo de distintos procedimientos deen els textos, amb especial atenció a connectors de causa, conseqüèn- conexión en los textos, con especial atención a conectores de causa,cia, condició i hipòtesi, i dels mecanismes gramaticals i lèxics de refe- consecuencia, condición e hipótesis, y de los mecanismos gramatica-rència interna, afavorint l’autonomia en la revisió dels mateixos tex- les y léxicos de referencia interna, favoreciendo la autonomía en latos. revisión de los propios textos. – Reconeixement i ús coherent de la correlació temporal en la – Reconocimiento y uso coherente de la correlación temporal en lacoordinació i subordinació d’oracions, i en el discurs relatat (pas d’es- coordinación y subordinación de oraciones, y en el discurso relatadotil directe a indirecte). (paso de estilo directo a indirecto). – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil – Uso de procedimientos para componer los enunciados con uncohesionat i ús dels termes següents: aposició; adjectiu i oració de estilo cohesionado y empleo de los siguientes términos: aposición;relatiu explicatius; construcció de participi i de gerundi; oració coordi- adjetivo y oración de relativo explicativos; construcción de participionada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oració subordi- y de gerundio; oración coordinada copulativa, disyuntiva, adversativanada causal, consecutiva, condicional i concessiva. y consecutiva; oración subordinada causal, consecutiva, condicional y concesiva. 3d. Lèxic 3d. Léxico – Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs i neologismes. – Formación del léxico: voces patrimoniales, préstamos y neolo- gismos. – Locucions i frases fetes. – Locuciones y frases hechas. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-els diccionaris de la llengua (gramaticals, semàntiques, de registre i de nan los diccionarios de la lengua (gramaticales, semánticas, de registronormativa). y normativa). Bloc 4. Educació literària Bloque 4. Educación literaria – Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració per la litera- – Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literaturatura com a font de plaer i de coneixement d’altres mons, temps i cul- como fuente de placer y de conocimiento de otros mundos, tiempos ytures. culturas. – Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals – Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constituciona-i de la literatura occidental. les y de la literatura occidental. – Coneixement de les característiques generals dels grans períodes – Conocimiento de las características generales de los grandesde la història de la literatura des del segle XIX fins a l’actualitat. periodos de la historia de la literatura desde el siglo XIX hasta la actualidad.
  • 47. Num. 5562 / 24.07.2007 30448 – Aproximació a alguns autors rellevants de les literatures de les – Acercamiento a algunas autoras y autores relevantes de las lite-llengües constitucionals i de la literatura europea des del segle XIX raturas de las lenguas constitucionales y de la literatura europea desdefins a l’actualitat. el siglo XIX hasta la actualidad. – Lectura comentada i recitació de poemes contemporanis, amb – Lectura comentada y recitado de poemas contemporáneos, conespecial atenció a les aportacions del simbolisme i les avantguardes al especial atención a las aportaciones del simbolismo y las vanguardiasllenguatge poètic; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels al lenguaje poético. Valoración de la función de los elementos simbóli-recursos retòrics i mètrics en el poema. cos y de los recursos retóricos y métricos en el poema. – Lectura comentada de novel·les i relats escrits des del segle XIX – Lectura comentada de novelas y relatos escritos desde el siglofins a l’actualitat, que oferisquen distintes estructures i veus narratives. XIX hasta la actualidad, que ofrezcan distintas estructuras y voces narrativas. – Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals breus con- – Lectura comentada y dramatizada de breves piezas teatralestemporànies o de fragments, de caràcter divers; constatació d’algunes contemporáneas o de fragmentos, de carácter diverso; constatación deinnovacions en els temes i en les formes. algunas innovaciones en los temas y las formas. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de – Contacto, a través de la lectura, con las autoras y autores de lite-literatura juvenil i general més rellevants de la cultura pròpia i de la ratura juvenil y general más relevantes de la propia cultura y de la cul-cultura universal, tant clàssica com moderna. tura universal, tanto clásica como moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors – Fomento de la lectura a través del contacto con autoras y autoresen visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres en visitas al centro, lectura de reseñas y participación en otras actua-actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animación lectora (presentaciones de libros, sesiones debrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector. Formar amb sentit crític libro-fórum, etc.) para consolidar el hábito lector. Formar las preferen-les preferències personals en la selecció de llibres i gust per compartir cias personales, con sentido crítico, en la selección de libros y gustosentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. – Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs – Composición de textos de intención literaria y elaboración desobre lectures. trabajos sobre lecturas. – La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Caracterís- – La literatura del siglo XIX: Romanticismo y Realismo. Caracte-tiques generals i particulars. rísticas generales y particulares. – La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente. Constantí Llom- – La poesía de la Renaixença. Teodor Llorente. Constantí Llom-bart. bart. – La narrativa realista. El teatre culte i popular. Eduard Escalante. – La narrativa realista. El teatro culto y popular. Eduard Escalante – El segle XX. Característiques generals i particulars. – El Siglo XX. Características generales y particulares. – Modernisme, noucentisme i avantguardisme. – Modernismo, Novecentismo y Vanguardismo. – La poesia. Vicent Andrés Estellés. – La poesía. Vicent Andrés Estellés. – L’evolució en la novel·la i el conte. Enric Valor. – La evolución en la novela y el cuento. Enric Valor. – El teatre. Text i espectacle. – El teatro. Texto y espectáculo. – L’assaig. Joan Fuster. – El ensayo. Joan Fuster. Bloc 5. Tècniques de treball Bloque 5. Técnicas de trabajo – Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, – Técnicas de búsqueda de información en soportes tradicionalesbiblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Inter- net, etc.). – Utilització de les biblioteques (del centre, de l’entorn i virtuals) – Utilización de las bibliotecas (del centro, del entorno y virtua-i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autò- les) y de las tecnologías de la información y la comunicación de formanoma per a la localització, selecció i organització d’informació. autónoma para la localización, selección y organización de informa- ción. – Ús autònom de diccionaris i correctors ortogràfics sobre textos – Uso con autonomía de diccionarios y correctores ortográficosen suport digital. sobre textos en soporte digital. – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos – Presentación de la información. Tratamiento informático de tex-(IV). tos (IV). – Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport – Interés por la buena presentación de los textos escritos tanto ende paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,ques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). ortográficas y tipográficas (titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.). Castellà: lengua i literatura Castellano: lengua y literatura Bloc 1. Comunicació Bloque 1. Comunicación – Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió – Los medios de comunicación: la prensa, la radio y la televisión(gèneres argumentatius). (géneros argumentativos). – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escri- – Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral yta. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuación como intermediario entre los interlocutores que nocomprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la pueden comprenderse de forma directa. Utilización de la interpreta-traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua ción oral y la traducción escrita, así como saber hacer resúmenes yde l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original. Utilit- paráfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende elzació dels elements no verbals de la comunicació per a la comprensió mensaje original. Utilización de los elementos no verbales de la comu-perfecta de qualsevol interlocutor. nicación para la comprensión perfecta de cualquier interlocutor. 1ª. Estructures formals del text 1ª. Estructuras formales del texto – Estructures expositives (conferència, currículum, instància, carta, – Estructuras expositivas (conferencia, currículum, instancia, carta,correu electrònic, disposicions legals, contractes, correspondència ins- correo electrónico, disposiciones legales, contratos, correspondenciatitucional, fullets, mapes conceptuals, etc.). institucional, folletos, mapas conceptuales, etc.). – Estructures argumentatives (reclamació, recurs, editorial, colum- – Estructuras argumentativas (reclamación, recurso, editorial,na d’opinió, debat, correspondència comercial, etc.). columna de opinión, debate, correspondencia comercial, etc.).
  • 48. Num. 5562 / 24.07.2007 30449 – Reconeixement i utilització d’algunes formes d’expressió de la – Reconocimiento y utilización de algunas formas de expresión desubjectivitat en textos de caràcter expositiu i argumentatiu. la subjetividad en textos de carácter expositivo y argumentativo. – Identificació i ús de les variacions que adopten les formes dícti- – Identificación y uso de las variaciones que adoptan las formasques en relació amb les situacions de comunicació. deícticas en relación con las situaciones de comunicación. 1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar 1b. Habilidades lingüísticas. Escuchar, hablar y conversar – Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació – Comprensión de textos procedentes de los medios de comuni-audiovisual, com ara debats en ràdio o televisió i opinions dels oients. cación audiovisual, como debates en radio o televisión y opiniones de los oyentes. – Comprensió de presentacions, exposicions o conferències rea- – Comprensión de presentaciones, exposiciones o conferenciaslitzades en l’àmbit acadèmic relacionades amb continguts de diferents realizadas en el ámbito académico relacionadas con contenidos dematèries. diferentes materias. – Exposició de la informació treta de diversos mitjans de comu- – Exposición de la información tomada de varios medios de comu-nicació sobre un mateix tema d’actualitat, amb contrast dels diferents nicación acerca de un mismo tema de actualidad, contraste de los dife-punts de vista i de les opinions expressades pels dits mitjans, i amb rentes puntos de vista y las opiniones expresadas por dichos medios,respecte per les normes que regixen la interacció oral. con respeto a las normas que rigen la interacción oral. – Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relaci- – Presentaciones orales claras y bien estructuradas sobre temasonats amb l’activitat acadèmica o l’actualitat social, política o cultural, relacionados con la actividad académica o la actualidad social, políticaque admeten diferents punts de vista i diverses actituds davant d’estos, o cultural que admitan diferentes puntos de vista y diversas actitudesutilitzant el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la ante ellos, con el apoyo de medios audiovisuales y de las tecnologíasinformació i la comunicació. de la información y la comunicación. – Intervenció activa en les situacions de comunicació pròpies de – Intervención activa en las situaciones de comunicación propiasl’àmbit acadèmic, especialment en les propostes de planificació de les del ámbito académico, especialmente en las propuestas de planifica-activitats i en la presentació d’informes de seguiment i avaluació dels ción de las actividades y en la presentación de informes de seguimien-treballs. to y evaluación de las tareas. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge – Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendiza-compartit. je compartido. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’inter- – Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-canvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de cambio comunicativo: escucha atenta, exposición clara, respeto delparau; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comen- turno de palabra; participación mediante aportaciones, control de lataris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experièn- impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-cies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras yles fórmules de cortesia. los otros, y atención a las fórmulas de cortesía. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixe- – Utilización de la lengua para tomar conciencia de los conoci-ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propiamateix. conducta. 1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits 1c. Habilidades lingüísticas. Leer. Comprensión de textos escritos – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Comprensión de textos propios de la vida cotidiana y de lascions socials, com ara disposicions legals, contractes, fullets i corres- relaciones sociales como disposiciones legales, contratos, folletos ypondència institucional i comercial. correspondencia institucional y comercial. – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, amb especial – Comprensión de textos de los medios de comunicación, conatenció als gèneres d’opinió, com ara editorials o columnes. atención especialmente a los géneros de opinión, como editoriales o columnas. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial aten- – Comprensión de textos del ámbito académico, atendiendo espe-ció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres cialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosa-fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives, rios, y otras fuentes de información, como enciclopedias y páginasincloent-hi fragments d’assaig. web educativas, incluyendo fragmentos de ensayos. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible – Actitud reflexiva y crítica con respecto a la información disponi-davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminación,incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. incluida la manifestación de prejuicios lingüísticos. 1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits 1d. Habilidades lingüísticas. Escribir. Composición de textos escri- tos – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- – Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-cions socials, com ara participació en fòrums, sol·licituds i instàncies, ciones sociales, como participación en foros, solicitudes e instancias,reclamacions, currículum vitae i fullets. reclamaciones, currículum vitae y folletos. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, espe- – Composición de textos propios de los medios de comunicación,cialment cartes al director i articles d’opinió com els editorials i les especialmente, cartas al director y artículos de opinión como editoria-columnes, destinats tant a un suport escrit com digital. les y columnas, destinados tanto a un soporte escrito como digital. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de – Composición, en soporte de papel y digital, de textos propiosl’àmbit acadèmic, especialment textos expositius, explicatius i argu- del ámbito académico, especialmente textos expositivos, explicativosmentatius elaborats a partir de la informació obtinguda en diverses y argumentativos, elaborados a partir de la información obtenida enfonts i organitzada per mitjà d’esquemes, mapes conceptuals i resums, diversas fuentes y organizada mediante esquemas, mapas conceptualesaixí com l’elaboració de projectes d’aprenentatge i informes sobre tas- y resúmenes, así como la elaboración de proyectos de aprendizaje eques. informes sobre tareas. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i apre- – Interés por la composición escrita como fuente de información ynentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-ments propis i com a forma de regular la conducta. mientos propios y como forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad – Coneixement de la diversitat lingüística d’Espanya (llengües i – Conocimiento de la diversidad lingüística de España (lenguas ydialectes). dialectos). – Situació actual del castellà en el món. L’espanyol d’Amèrica. – Situación actual del castellano en el mundo. El español de América.
  • 49. Num. 5562 / 24.07.2007 30450 – Principals fenòmens lingüístics de les variants geogràfiques del – Principales fenómenos lingüísticos de las variantes geográficascastellà: seseo, ceceo, ieisme, voseo, etc. del castellano: seseo, ceceo, yeísmo, voseo, etc. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat – Consideración del valenciano como idioma propio de la Comu-Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehículode cultura. necesario de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el – Aceptación de la conveniencia y la necesidad de dominar elvalencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana. – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i – Incorporación del valenciano en todos los ámbitos de uso de laper a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís per- lengua y para toda función comunicativa, en un proceso de compromi-sonal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. so personal en la recuperación cultural y la normalidad lingüística. – Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, – Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’al- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por lostres llengües. hablantes de otras lenguas. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les dife- – Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-rències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. rencias lingüísticas, culturales, étnicas o de género. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llen- – Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguasgües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, por razones sociales de clase, lingüísticas, culturales, étnicas o dei davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre género, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingüísti-els seus parlants. cas y sobre sus hablantes. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural exis- – Conciencia positiva de la diversidad lingüística y cultural exis-tent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestación enriquecedo-qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condición necesaria paragració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i la adecuada integración de las personas procedentes de otros países,cultures. sociedades y culturas. Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua 3ª. Fonètica i ortografia 3ª. Fonética y Ortografía – Abreviatures, acrònims i sigles. – Abreviaturas, acrónimos y siglas. – Ús reflexiu de les normes ortogràfiques. – Uso reflexivo de las normas ortográficas. – Coneixement de les normes ortogràfiques, utilització dels termes – Conocimiento de las normas ortográficas, empleo de los térmi-apropiats en l’explicació sobre l’ús (síl·laba tònica, accent diacrític, nos apropiados en la explicación sobre el uso (sílaba tónica, tilde dia-etc.). Valoració del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la crítica, etc.). Aprecio por su valor social y la necesidad de ceñirse a lanorma lingüística en els escrits norma lingüística en los escritos. 3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua – Coneixement dels diferents registres i dels factors que incidixen – Conocimiento de los diferentes registros y de los factores queen l’ús de la llengua en distints àmbits socials. Valoració de la impor- inciden en el uso de la lengua en distintos ámbitos sociales. Valoracióntància d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situa- de la importancia de usar el registro adecuado según las circunstanciasció comunicativa. de la situación comunicativa. – Principals problemes sintàctics i morfològics. – Principales problemas sintácticos y morfológicos. – La concordança i l’orde. – La concordancia y el orden. – Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonació i expressivitat. – Lectura en voz alta: el verso. Pausas, entonación y expresividad. – Lèxic: préstecs. – Léxico: préstamos. 3c. Gramàtica 3c. Gramática – Text i discurs. Ús dels principals marcadors. – Texto y discurso. Uso de los principales marcadores. – Reconeixement dels esquemes semàntic i sintàctic de l’oració, – Reconocimiento de los esquemas semántico y sintáctico de laconstrucció i transformació d’enunciats d’acord amb estos esquemes. oración, construcción y transformación de enunciados de acuerdo conÚs de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, estos esquemas. Uso de la terminología sintáctica necesaria en lasfrase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; actividades: enunciado, frase y oración; sujeto y predicado; predica-subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració imperso- do nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente,nal; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; com- causa y paciente; oración impersonal; oración activa y oración pasi-plement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; va; oración transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto,oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. de régimen, circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales. – Identificació i ús reflexiu de distints procediments de connexió – Identificación y uso reflexivo de distintos procedimientos deen els textos, amb especial atenció a connectors de causa, conseqüèn- conexión en los textos, con especial atención a conectores de causa,cia, condició i hipòtesi, i dels mecanismes gramaticals i lèxics de refe- consecuencia, condición e hipótesis, y de los mecanismos gramatica-rència interna, afavorint l’autonomia en la revisió dels mateixos tex- les y léxicos de referencia interna, favoreciendo la autonomía en latos. revisión de los propios textos. – Reconeixement i ús coherent de la correlació temporal en la – Reconocimiento y uso coherente de la correlación temporal encoordinació i subordinació d’oracions, i en el discurs relatat (pas d’es- la coordinación y subordinación de oraciones y en el discurso relatadotil directe a indirecte). (paso de estilo directo a indirecto). – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil – Uso de procedimientos para componer los enunciados con uncohesionat i ús dels termes següents: aposició; adjectiu i oració de estilo cohesionado y empleo de los siguientes términos: aposición;relatiu explicatius; construcció de participi i de gerundi; oració coordi- adjetivo y oración de relativo explicativos; construcción de participionada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oració subordi- y de gerundio; oración coordinada copulativa, disyuntiva, adversativanada causal, consecutiva, condicional i concessiva. y consecutiva; oración subordinada causal, consecutiva, condicional y concesiva. 3d. Lèxic 3d. Léxico – Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs i neologismes. – Formación del léxico: voces patrimoniales, préstamos y neolo- gismos. – Locucions i frases fetes. – Locuciones y frases hechas.
  • 50. Num. 5562 / 24.07.2007 30451 – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen – Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcio-els diccionaris de la llengua (gramaticals, semàntiques, de registre i de nan los diccionarios de la lengua (gramaticales, semánticas, de registronormativa). y normativa). Bloc 4. Educació literària Bloque 4. Educación literaria – Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la litera- – Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literaturatura com a font de plaer i de coneixement d’altres mons, temps i cul- como fuente de placer y de conocimiento de otros mundos, tiempos ytures. culturas. – Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals – Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constituciona-i de la literatura occidental. les y de la literatura occidental. – Coneixement de les característiques generals dels grans períodes – Conocimiento de las características generales de los grandesde la història de la literatura des del segle XIX fins a l’actualitat. periodos de la historia de la literatura desde el siglo XIX hasta la actualidad. – Aproximació a alguns autors rellevants de les literatures de les – Acercamiento a algunas autoras y autores relevantes de las lite-llengües constitucionals i de la literatura europea des del segle XIX raturas de las lenguas constitucionales y de la literatura europea desdefins a l’actualitat. el siglo XIX hasta la actualidad. – Lectura comentada i recitació de poemes contemporanis, amb – Lectura comentada y recitado de poemas contemporáneos, conespecial atenció a les aportacions del simbolisme i les avantguardes al especial atención a las aportaciones del simbolismo y las vanguardiasllenguatge poètic; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels al lenguaje poético; valoración de la función de los elementos simbóli-recursos retòrics i mètrics en el poema. cos y de los recursos retóricos y métricos en el poema. – Lectura comentada de novel·les i relats escrits des del segle XIX – Lectura comentada de novelas y relatos escritos desde el siglofins a l’actualitat, que oferisquen distintes estructures i veus narratives. XIX hasta la actualidad, que ofrezcan distintas estructuras y voces narrativas. – Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals breus con- – Lectura comentada y dramatizada de breves piezas teatrales con-temporànies o de fragments, de caràcter divers; constatació d’algunes temporáneas, o de fragmentos, de carácter diverso; constatando algu-innovacions en els temes i en les formes. nas innovaciones en los temas y las formas. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de – Contacto, a través de la lectura, con las autoras y autores de lite-literatura juvenil i general més rellevants de la cultura pròpia i de la ratura juvenil y general más relevantes de la propia cultura y de la cul-cultura universal, tant clàssica com moderna. tura universal, tanto clásica como moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors – Fomento de la lectura a través del contacto con autoras y autoresen visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres en visitas al centro, lectura de reseñas y participación en otras actua-actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animación lectora (presentaciones de libros, sesiones debrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector. Formar amb sentit crític libro-fórum, etc.) para consolidar el hábito lector. Formar las preferen-les preferències personals en la selecció de llibres i gust per compartir cias personales, con sentido crítico, en la selección de libros y gustosentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia lectora. – Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs – Composición de textos de intención literaria y elaboración desobre lectures. trabajos sobre lecturas. – La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Caracterís- – La literatura del siglo XIX: Romanticismo y Realismo. Caracte-tiques generals i particulars. rísticas generales y particulares. – La literatura romàntica: José de Espronceda i Gustavo Adolfo – La literatura romántica: José de Espronceda y Gustavo AdolfoBécquer. Bécquer. – La narrativa realista: Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas Clarín – La narrativa realista: Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas Claríni Vicent Blasco Ibáñez. y Vicente Blasco Ibáñez. – El segle XX. Característiques generals i particulars. – El Siglo XX. Características generales y particulares. – Modernisme i generació del 98. Rubén Darío. – Modernismo y generación del 98. Rubén Darío. – La generació del 27. – La generación del 27. – Miguel Hernández. – Miguel Hernández. – Els exilis: Max Aub, Juan Gil-Albert i Juan Chabás. – Los exilios: Max Aub, Juan Gil-Albert y Juan Chabás. – La literatura contemporània. – La literatura contemporánea. Bloc 5. Tècniques de treball Bloque 5. Técnicas de trabajo – Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, – Técnicas de búsqueda de información en soportes tradicionalesbiblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Inter- net, etc.). – Utilització de les biblioteques (del centre, de l’entorn i virtuals) – Utilización de las bibliotecas (del centro, del entorno y virtua-i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autò- les) y de las tecnologías de la información y la comunicación de formanoma per a la localització, selecció i organització d’informació. autónoma para la localización, selección y organización de informa- ción. – Ús autònom de diccionaris i correctors ortogràfics sobre textos – Uso con autonomía de diccionarios y correctores ortográficosen suport digital. sobre textos en soporte digital. – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos – Presentación de la información. Tratamiento informático de tex-(IV). tos (IV). – Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport – Interés por la buena presentación de los textos escritos, tantode paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfi- en soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,ques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). ortográficas y tipográficas (titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.). Criteris d’avaluació Criterios de evaluación 1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades 1. Captar y extraer las ideas esenciales, las intenciones y los datosrellevants de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalit- relevantes de textos orales, de diferente tipo y distinto nivel de forma-zació, com ara presentacions d’una certa extensió o conferències no lización, como presentaciones de una cierta extensión o conferenciasmassa extenses; identificar el propòsit, la tesi i els arguments de decla- no muy extensas; identificar el propósito, la tesis y los argumentos de
  • 51. Num. 5562 / 24.07.2007 30452racions o de debats públics en mitjans de comunicació o en el marc declaraciones o de debates públicos en medios de comunicación o enescolar; reproduir-ne el contingut en textos escrits. el marco escolar; reproducir su contenido en textos escritos. 2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les nor- 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano y el castellano ymes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de las normas del uso lingüístico para solucionar problemas de compren-textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió autònoma dels sión de textos orales y escritos, y para la composición y la revisióntextos. autónoma de los textos. 3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, 3. Participar en situaciones de comunicación, dirigidas o espon-respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; orga- táneas, respetando las normas de la comunicación: turno de palabra;nitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los demás. 4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo pro- 4. Valorar el valenciano como vehículo de comunicación y usarlogressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar ela tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic valenciano a todos los ámbitos de uso de la lengua, especialmente alcom a vehicle d’aprenentatge. ámbito académico como vehículo de aprendizaje. 5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació 5. Hacer uso de la mediación para asegurar el éxito de la comuni-oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no cación oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocuto-poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i res que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizar la interpre-la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua tación oral y la traducción escrita, así como saber hacer resúmenes yde l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original. Utilit- paráfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende elzar els elements no verbals de la comunicació per a la comprensió per- mensaje original. Utilizar los elementos no verbales de la comunica-fecta de qualsevol interlocutor. ción para la comprensión perfecta de cualquier interlocutor. 6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de dife- 6. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos, de dife-rent tipus i distint nivell de formalització, identificar-ne les intencions, rente tipo y distinto nivel de formalización, identificar sus intencio-diferenciar les idees principals i les secundàries, reconéixer-hi possi- nes, diferenciar las ideas principales y secundarias, reconocer posiblesbles incoherències o ambigüitats en el contingut, i aportar una opinió incoherencias o ambigüedades en el contenido, y aportar una opiniónpersonal. personal. 7. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema 7. Elaborar el resumen de una exposición o debate oral sobre unespecífic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista tema específico y conocido; reflejar los principales argumentos y pun-dels participants. tos de vista de los participantes. 8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades, 8. Realizar presentaciones orales claras, ordenadas y bien estructu-sobre temes relacionats amb l’activitat acadèmica o l’actualitat soci- radas sobre temas relacionados con la actividad académica o la actua-al, política o cultural, que admeten diferents punts de vista i diver- lidad social, política o cultural que admitan diferentes puntos de vistases actituds sobre estos, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les y diversas actitudes ante ellos, con la ayuda de medios audiovisuales ytecnologies de la informació i la comunicació. Ajustar-se a un pla o de las tecnologías de la información y la comunicación. Ajustarse a unguió previ, seguir un orde lògic en la presentació de les informacions i plan o guión previo, seguir un orden lógico en la presentación de lasarguments. Adequar el llenguatge utilitzat a la situació comunicativa i informaciones y argumentos. Adecuar el lenguaje utilizado a la situa-al contingut, i mantindre l’atenció del receptor. ción comunicativa y al contenido, con el fin de mantener la atención del receptor. 9. Identificar i contrastar el propòsit en textos escrits de l’àmbit 9. Identificar y contrastar el propósito en textos escritos del ámbitopúblic i dels mitjans de comunicació; comprendre instruccions que público y de los medios de comunicación; comprender instruccionesregulen la vida social i processos d’aprenentatge complexos; inferir el que regulan la vida social y procesos de aprendizaje complejos; inferirtema general i els temes secundaris; distingir com s’organitza la infor- el tema general y temas secundarios; distinguir cómo se organiza lamació; contrastar explicacions i arguments i valorar l’eficàcia dels información; contrastar explicaciones y argumentos y juzgar la efica-procediments lingüístics usats. cia de los procedimientos lingüísticos usados. 10. Elaborar missatges en què s’integren el llenguatge verbal i 10. Elaborar mensajes en los que se integren el lenguaje verbal yllenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), tenint en compte la lenguajes no verbales (icónico, gestual y musical), teniendo en cuentasituació de comunicació i comparar els procediments expressius d’es- la situación de comunicación y comparar los procedimientos expresi-tos llenguatges. vos de estos lenguajes. 11. Identificar, en textos orals i escrits de distint tipus, imatges i 11. Identificar en textos orales y escritos de distinto tipo, imágenesexpressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, soci- y expresiones que denoten alguna forma de discriminación (sexual,al, relacionada amb el grup ètnic, etc.); explorar alternatives que eviten social, relacionada con el grupo étnico, etc.); explorar alternativas queeste ús i utilitzar estes alternatives en les produccions pròpies. eviten el uso de las mismas y utilizar dichas alternativas en las produc- ciones propias. 12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un 12. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobretema, amb la finalitat d’elaborar un text de síntesi en què es reflectis- un tema, con el fin elaborar un texto de síntesis en el que se reflejenquen tant les principals informacions i punts de vista trobats com el tanto las principales informaciones y puntos de vista encontradospunt de vista propi. como el punto de vista propio. 13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, 13. Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos,expositius i argumentatius), en suport de paper i digital; adequar el expositivos y argumentativos), en soporte de papel y digital; adecuar elregistre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzati- registro a la situación comunicativa; utilizar su estructura organizativa,va per a ordenar les idees amb claredat i de manera coherent; enllaçar para ordenar las ideas con claridad y de forma coherente; enlazar losels enunciats en seqüències lineals cohesionades, amb un vocabulari enunciados en secuencias lineales cohesionadas, con un vocabularioric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica. rico y variado; respetar los criterios de corrección gramatical y orto-Valorar la importància de planificar i revisar el text. gráfica. Valorar la importancia de planificación y revisión del texto. 14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i de la 14. Conocer la diversidad lingüística de Europa, de España y deComunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que la Comunitat Valenciana; valorar esta diversidad como un patrimonioens enriquix a tots i a totes. Identificar i localitzar les varietats dialec- que nos enriquece a todos y a todas. Identificar y localizar las varieda-tals actuals del castellà (incloent-hi l’espanyol d’Amèrica) i del valen- des dialectales actuales del castellano (incluido el español de América)cià. Identificar i localitzar les llengües constitucionals. y del valenciano. Identificar y localizar las lenguas constitucionales.
  • 52. Num. 5562 / 24.07.2007 30453 15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogrà- 15. Identificar los rasgos lingüísticos propios de distintos usos geo-fics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l’obser- gráficos, sociales y estilísticos del valenciano y del castellano, median-vació directa i la comparació de produccions diverses. te la observación directa y la comparación de producciones diversas. 16. Conéixer i usar una terminologia lingüística adequada en les 16. Conocer y usar una terminología lingüística adecuada en lasactivitats de reflexió sobre l’ús. actividades de reflexión sobre el uso. 17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combi- 17. Reconocer las diferentes unidades de la lengua, sus combina-nacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Apli- ciones y, en su caso, la relación entre ellas y sus significados. Aplicarcar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingüístico paraper a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a resolver problemas de comprensión de textos orales y escritos, y paracompondre i revisar els textos de manera autònoma. la composición y revisión autónoma de los textos. 18. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la 18. Identificar el género al que pertenece un texto literario leído enseua totalitat; reconéixer-ne els elements estructurals bàsics i els grans su totalidad; reconocer los elementos estructurales básicos y los gran-tipus de recursos lingüístics; emetre una opinió personal; utilitzar estos des tipos de recursos lingüísticos; emitir una opinión personal; utilizarconeixements en la producció de textos d’intenció literària. estos conocimientos en la producción de textos de intención literaria. 19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valo- 19. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensión y laració de textos breus o fragments, amb especial atenció a les innovaci- valoración de textos breves o fragmentos, atendiendo especialmenteons dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) a las innovaciones de los géneros y de las formas (versificación y len-en la literatura contemporània. guaje) en la literatura contemporánea. 20. Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura personal 20. Exponer una opinión bien argumentada sobre la lectura perso-de relats d’una certa extensió i de novel·les des del segle XIX fins a nal de relatos de cierta extensión y novelas desde el siglo XIX hasta lal’actualitat; avaluar-ne l’estructura i l’ús dels elements del gènere, del actualidad; evaluar la estructura y el uso de los elementos del género,llenguatge, del punt de vista i de l’ofici de l’autora o autor; relacionar el uso del lenguaje, el punto de vista y el oficio de la autora o autor;el sentit de l’obra amb el seu context i amb la pròpia experiència. relacionar el sentido de la obra con su contexto y con la propia expe- riencia. 21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el 21. Explicar relaciones entre las obras leídas y comentadas, el con-context històric i literari en què apareixen i les autores i els autors més texto histórico y literario en que aparecen y las autoras y autores másrellevants des del segle XIX fins a l’actualitat, per mitjà d’un treball relevantes desde el siglo XIX hasta la actualidad, mediante un trabajopersonal d’informació i de síntesi, en què s’expose una valoració per- personal de información y de síntesis, exponiendo una valoración per-sonal, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital. sonal, o de imitación y recreación, en soporte de papel y digital. 22. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valo- 22. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensión y laració de textos breus o fragments, atenent especialment a les innovaci- valoración de textos breves o fragmentos, atendiendo especialmenteons dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) a las innovaciones de los géneros y de las formas (versificación y len-en la literatura contemporània. guaje) en la literatura contemporánea. 23. Establir relacions entre obres, autores i autors, i moviments 23. Establecer relaciones entre obras, autoras y autores, y movi-que constituïxen un referent clau en la història de la literatura dels mientos que constituyen un referente clave en la historia de la litera-segles XIX i XX –incloent-hi els de les llengües constitucionals i de la tura de los siglos XIX y XX −incluidos los de las lenguas constitucio-literatura occidental– i els elements més destacats del context cultural, nales y de la literatura occidental– y los elementos más destacados delsocial i històric en què apareixen. contexto cultural, social e histórico en que aparecen. 24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta 24. Planificar y llevar a cabo, individualmente y en equipo, lade diverses fonts d’informació, per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i consulta de diversas fuentes de información, mediante el manejo dede diversos sistemes de classificació de fonts, aplicant mitjans tradici- índices, fichas y diversos sistemas de clasificación de fuentes, aplican-onals i noves tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc do medios tradicionales y nuevas tecnologías de la información y lade treballs d’investigació. Utilitzar els principis fonamentals del funci- comunicación en el marco de trabajos de investigación. Manejar losonament dels processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs principios fundamentales del funcionamiento de los procesadores desenzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementa- textos y ser capaz de aplicarlos a trabajos sencillos de investigación,ris (internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.). utilizando los medios informáticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, DVD, etc.). 25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que 25. Identificar en textos orales y escritos imágenes y expresionesdenoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada que denoten alguna forma de discriminación (de género, social, rela-amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a cionada con el grupo étnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizarmitjà de resolució de conflictes. el lenguaje como medio de resolución de conflictos. 26. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de 26. Identificar los principales recursos utilizados por los medioscomunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions. de comunicación para la elaboración y difusión de informaciones y de opiniones. Ciències de la naturalesa Ciencias de la naturaleza En la societat actual, la ciència és un instrument indispensable per En la sociedad actual, la ciencia es un instrumento indispensablea comprendre el món que ens envolta i els avanços tecnològics que es para comprender el mundo que nos rodea y los avances tecnológicosproduïxen contínuament i que, a poc a poc, van transformant les nos- que se producen continuamente y que, poco a poco, van trasformandotres condicions de vida, així com per a desenrotllar actituds responsa- nuestras condiciones de vida, así como para desarrollar actitudes res-bles sobre aspectes lligats a la vida, a la salut, als recursos naturals i ponsables sobre aspectos ligados a la vida, a la salud, a los recursosal medi ambient. Per això, els coneixements científics s’integren en el naturales y al medio ambiente. Por ello, los conocimientos científicossaber humanístic, que ha de formar part de la cultura bàsica de totes se integran en el saber humanístico, que debe formar parte de la cultu-les ciutadanes i ciutadans. ra básica de todas las ciudadanas y ciudadanos. Els coneixements sobre Ciències de la naturalesa, adquirits en Los conocimientos sobre Ciencias de la naturaleza, adquiridos enl’Educació Primària s’han de refermar i ampliar durant l’etapa de la Educación Primaria deben afianzarse y ampliarse durante la etapaSecundària Obligatòria, i s’han d’incorporar també activitats pràcti- de Secundaria Obligatoria, incorporando también actividades prácticasques obligatòries, pròpies del treball del naturalista i de la Física i Quí- obligatorias, propias del trabajo del naturalista y de la Física y Quími-mica, enfocades a la recerca d’explicacions. Les activitats pràctiques ca, enfocadas a la búsqueda de explicaciones. Las actividades prácti-s’han de convertir en autèntics continguts pràctics, imprescindibles en cas deben convertirse en auténticos contenidos prácticos, imprescindi-estes matèries. bles en estas materias.
  • 53. Num. 5562 / 24.07.2007 30454 Els continguts que es treballen en esta assignatura han d’estar ori- Los contenidos que se trabajan en esta asignatura han de estarentats a adquirir per part de l’alumnat les bases pròpies de la cultura orientados a adquirir por parte del alumnado las bases propias de lacientífica, en especial, en la unitat dels fenòmens que estructuren el cultura científica, en especial, en la unidad de los fenómenos quemón natural, en les lleis que els regixen i en l’expressió matemàtica estructuran el mundo natural, en las leyes que los rigen y en la expre-d’eixes lleis, de la qual cosa s’obté una visió racional i global del nos- sión matemática de esas leyes, de lo que se obtiene una visión racionaltre entorn que servisca de base per a abordar els problemes actuals y global de nuestro entorno que sirva de base para abordar los proble-relacionats amb la vida, la salut, el medi i les aplicacions tecnològi- mas actuales relacionados con la vida, la salud, el medio y las aplica-ques. ciones tecnológicas. En el currículum que es presenta, s’han englobat en l’assignatura En el currículo que se presenta, se han englobado en la asignaturade les Ciències de la naturalesa les matèries de Biologia i Geologia, de las Ciencias de la naturaleza las materias de Biología y Geología,i Física i Química en els dos primers cursos d’esta etapa, amb la qual y Física y Química en los dos primeros cursos de esta etapa, con locosa es crea una unitat curricular i es manté així una aproximació de que se crea una unidad curricular y se mantiene así una aproximaciónconjunt al coneixement dels fenòmens naturals, integrant conceptes i de conjunto al conocimiento de los fenómenos naturales, integrandosubratllant les relacions i connexions entre si. Es pretén que l’alumnat conceptos y subrayando las relaciones y conexiones entre los mismos.descobrisca l’existència de marcs conceptuals i procediments d’inda- Se pretende que el alumnado descubra la existencia de marcos concep-gació, comuns als diferents àmbits del saber científic. En tercer i quart tuales y procedimientos de indagación, comunes a los diferentes ámbi-curs, atenent a la maduresa de l’alumnat, se separen les dos matèries tos del saber científico. En tercer y cuarto curso, dada la madurez delper a aprofundir d’una manera més especialitzada en els continguts. alumnado, se separan las dos materias para profundizar de un modo más especializado en los contenidos. Els continguts seleccionats en els diferents cursos obeïxen a un Los contenidos seleccionados en los diferentes cursos obedecen aorde creixent de complexitat i, per tant, van associats a la formació de un orden creciente de complejidad y, por tanto, van asociados a la for-l’alumnat a qui van destinats. Els procediments que s’introduïxen són mación del alumnado al que van destinados. Los procedimientos queaspectes de l’aprenentatge estretament relacionats amb els conceptes i, se introducen son aspectos del aprendizaje estrechamente relacionadosper consegüent, verdaders continguts pràctics del currículum. També con los conceptos y, por consiguiente, verdaderos contenidos prácticoses considera necessari desenrotllar, de forma transversal, el mètode del currículo. También se considera preciso desarrollar, de forma trans-científic d’estudi de la naturalesa, així com de les implicacions que se versal, el método científico de estudio de la naturaleza, así como de lasn’inferixen amb la tecnologia i la societat. implicaciones que de él se infieren con la tecnología y la sociedad. L’estudi de la Terra en l’univers configura el primer curs. Després El estudio de la Tierra en el Universo configura el primer curso.de començar amb una visió general de l’Univers s’hi situa la Terra Tras comenzar con una visión general del Universo se sitúa en él acom a planeta i s’estudien les característiques de la matèria que la la Tierra como planeta y se estudian las características de la materiaconstituïx per a seguir amb la introducció al coneixement de la geosfe- que la constituye para seguir con la introducción al conocimiento de lara i iniciar l’estudi de la diversitat dels sers vius que hi habiten. geosfera e iniciar el estudio de la diversidad de los seres vivos que en ella habitan. En el segon curs és l’Energia el nucli principal, entorn del qual En el segundo curso es la Energía el núcleo principal, en tornos’estructuren els continguts, les seues diverses formes de transferèn- al cual se estructuran los contenidos, sus diversas formas de transfe-cia; s’estudia la calor, la llum i el so, així com els problemes associ- rencia, estudiando el calor, la luz y el sonido, así como los problemasats a l’obtenció i ús dels recursos energètics. S’aborda la transferència asociados a la obtención y uso de los recursos energéticos. Se abordad’energia interna produïda en la Terra, per a estudiar a continuació les la transferencia de energía interna producida en la Tierra, para estu-característiques funcionals dels sers vius i les relacions entre si i amb diar a continuación las características funcionales de los seres vivos yel medi físic. També s’estudia l’activitat geològica deguda a l’energia las relaciones entre ellos y con el medio físico. También se estudia laexterna al planeta, la importància del qual en la superfície terrestre la actividad geológica debida a la energía externa al planeta, cuya impor-convertix en el marc de referència fonamental i dinàmic on tenen lloc tancia en la superficie terrestre la convierte en el marco de referenciaaquelles interaccions. fundamental y dinámico donde tienen lugar aquellas interacciones. Així mateix, s’incorpora un nou bloc de continguts en ambdós Asimismo, se incorpora un nuevo bloque de contenidos en amboscursos: L’Entorn natural, de manera que en primer, l’alumnat ha de cursos: El Entorno natural, de manera que en primero, el alumnadoconéixer les característiques del seu entorn natural més pròxim, i en el debe conocer las características de su entorno natural más próximo, ysegon curs, el de la Comunitat Valenciana. en el segundo curso, el de la Comunitat Valenciana. Després d’estudiar les Ciències de la naturalesa des d’un punt de Después de estudiar las Ciencias de la naturaleza desde un puntovista general, en els cursos tercer i quart, a fi d’aprofundir en l’estudi de vista general, en los cursos tercero y cuarto, con el fin de profundi-d’aspectes concrets, es considera necessari separar la Física i Química zar en el estudio de aspectos concretos, se considera necesario separarde la Biologia i Geologia. la Física y Química de la Biología y Geología. Els blocs de continguts de la matèria de Física i Química s’han Los bloques de contenidos de la materia de Física y Química sedistribuït de manera asimètrica entre els dos cursos. Així, tenint en han distribuido de forma asimétrica entre los dos cursos. Así, teniendoconsideració els coneixements matemàtics que posseïx l’alumnat, en el en consideración los conocimientos matemáticos que posee el alum-tercer curs predominaran els conceptes de química sobre els de física i nado, en el tercer curso predominarán los conceptos de química sobreen quart, els de física sobre els de química, per a aconseguir al final de los de física y en cuarto, los de física sobre los de química, para lograrl’etapa un coneixement compensat i homogeni d’ambdós. al final de la etapa un conocimiento compensado y homogéneo de ambas. En concret, en tercer s’aborda el mètode i el treball científic. S’es- En concreto, en tercero se aborda el método y el trabajo científi-tudia l’estructura de la matèria macroscòpicament i microscòpicament, co. Se estudia la estructura de la materia macro y microscópicamen-com els principals elements de la reactivitat química. Es fa insistència te, como los principales elementos de la reactividad química. Se haceen la considerable repercussió que esta ciència té en la societat actual. especial hincapié en la considerable repercusión que esta ciencia tieneLa física que s’estudia en este curs conté conceptes energètics, especi- en la sociedad actual. La física que se estudia en este curso desarrollaalment relacionats amb l’electricitat, per ser senzills i amb múltiples conceptos energéticos, especialmente relacionados con la electricidad,aplicacions en l’entorn. por ser sencillos y con múltiples aplicaciones en su entorno. En este mateix curs, la Biologia i Geologia introduïxen un nucli En este mismo curso, la Biología y Geología introducen un núcleoreferent al coneixement teòric i pràctic de la matèria mineral, precedit referente al conocimiento teórico y práctico de la materia mineral,d’un altre previ que relaciona tots els processos geològics cíclicament. precedido de otro previo que relaciona todos los procesos geológi-A continuació, s’estudia l’estructura i funció del cos humà que, des cos cíclicamente. Seguidamente, se estudia la estructura y funciónde la perspectiva de l’educació per a la salut, establix la importàn- del cuerpo humano que, desde la perspectiva de la educación para la
  • 54. Num. 5562 / 24.07.2007 30455cia de les conductes saludables i assenyala la relació de cada sistema salud, establece la importancia de las conductas saludables y señala laorgànic amb la higiene i prevenció de les seues principals malalties. relación de cada sistema orgánico con la higiene y prevención de susAixí mateix, es proposa una visió integradora del ser humà amb el seu principales enfermedades. Asimismo, se propone una visión integrado-entorn, per mitjà de l’estudi de les interaccions i interdependències ra del ser humano con su entorno, mediante el estudio de las interac-entre les persones i el medi ambient. ciones e interdependencias entre las personas y el medio ambiente. En quart curs, es pretén que l’alumnat aconseguisca una prepara- En cuarto curso, se pretende que el alumnado alcance una prepara-ció científica més general i cultural, suficient per a moure’s de manera ción científica más general y cultural, suficiente para desenvolverse deadequada en el món del segle XXI. manera adecuada en el mundo del siglo XXI. El currículum de Física engloba els conceptes i aplicacions de for- El currículo de Física engloba los conceptos y aplicaciones deces i moviments, i s’estudien a més les energies mecànica, calorífica fuerzas y movimientos, y se estudian además las energías mecánica,i ondulatòria. La Química aborda, sobretot, els canvis químics, així calorífica y ondulatoria. La Química aborda, sobre todo, los cambioscom una introducció dels compostos del carboni. Finalment, el bloc químicos, así como una introducción de los compuestos del carbono.La contribució de la ciència a un futur sostenible, permet analitzar i Por último, el bloque La contribución de la ciencia a un futuro sos-prendre posició davant d’algun dels grans problemes globals amb què tenible, permite analizar y tomar posición ante alguno de los grandess’enfronta la humanitat. problemas globales con los que se enfrenta la humanidad. Pel que fa a Biologia i Geologia, en quart curs, es tracta amb detall En lo referente a Biología y Geología, en cuarto curso, se trata conla dinàmica terrestre, amb particular insistència en el paradigma de la detalle la dinámica terrestre, con particular insistencia en el paradig-tectònica global, i s’aprofundix en aspectes de citologia i ecologia; així ma de la tectónica global, y se profundiza en aspectos de citología ymateix, s’introduïxen la genètica mendeliana i alguns temes relatius al ecología; asimismo, se introducen la Genética mendeliana y algunosconeixement dels ecosistemes, i a la detecció i prevenció de problemes temas relativos al conocimiento de los ecosistemas, y a la detección ymediambientals. prevención de problemas medioambientales. En tots els cursos s’arrepleguen conjuntament, els continguts que En todos los cursos se recogen conjuntamente, los contenidos quetenen a veure amb les formes de construir la ciència i de transmetre tienen que ver con las formas de construir la ciencia y de transmitir lal’experiència i el coneixement científic. experiencia y el conocimiento científico. A l’hora d’elaborar les programacions didàctiques, es fa impres- A la hora de realizar las programaciones didácticas, se hacecindible la coordinació entre les matèries de Biologia i Geologia i les imprescindible la coordinación entre las materias de Biología y Geolo-de Física i Química, i d’estes amb Matemàtiques. gía y las de Física y Química, y de éstas con Matemáticas. Pel que fa a la metodologia, és important transmetre la idea que la En lo referente a la metodología, es importante transmitir la ideaciència és una activitat en permanent construcció i revisió, amb impli- de que la ciencia es una actividad en permanente construcción y revi-cacions amb la tecnologia i amb la societat; plantejar qüestions tant sión, con implicaciones con la tecnología y con la sociedad; plan-teòriques com pràctiques, a través de les quals l’alumnat comprenga tear cuestiones tanto teóricas como prácticas, a través de las cualesque un dels objectius de la ciència és donar explicacions científiques el alumnado comprenda que uno de los objetivos de la ciencia es dard’allò que ens envolta. explicaciones científicas de aquello que nos rodea. La realització d’activitats pràctiques adaptades a cada nivell d’en- La realización de actividades prácticas adaptadas a cada nivel desenyança en l’etapa posarà l’alumnat enfront del desenrotllament real enseñanza en la etapa, pondrá al alumnado frente al desarrollo real ded’alguna de les fases del mètode científic, li proporcionarà mètodes alguna de las fases del método científico, le proporcionará métodos dede treball en equip, li permetrà desenrotllar habilitats experimentals i trabajo en equipo, le permitirá desarrollar habilidades experimentalesli servirà de motivació per a l’estudi. Esta formació és indispensable y le servirá de motivación para el estudio. Esta formación es indis-per a tots els jóvens, siga quina siga la seua orientació futura, perquè pensable para todas y todos los jóvenes, cualquiera que vaya a ser sus’haurà d’aplicar a tots els camps del coneixement, fins i tot als que no orientación futura, pues tendrá que aplicarse a todos los campos deles consideren habitualment com a científics. conocimiento, incluso a los que no se consideran habitualmente como científicos. Finalment, cal tindre present incloure tant els temes puntuals com Por último, hay que tener presente incluir tanto los temas puntualesels grans programes actuals que la ciència està abordant. Pel que fa a como los grandes programas actuales que la ciencia está abordando. Aeste tema, és important la recerca d’informació, per mitjà de la utilit- este respecto, es importante la búsqueda de información, mediante lazació de les fonts adequades, sense oblidar les noves tecnologies de la utilización de las fuentes adecuadas, sin olvidar las nuevas tecnolo-informació i la comunicació, en la mesura que els recursos de l’alum- gías de la información y la comunicación, en la medida en la que losnat i el centre ho permeten, així com el seu tractament organitzat i recursos del alumnado y el centro lo permitan, así como su tratamientocoherent. organizado y coherente. Els criteris d’avaluació establits es corresponen amb els blocs de Los criterios de evaluación establecidos se corresponden con loscontinguts que s’indiquen a continuació per a cada curs, més aquells bloques de contenidos que a continuación se indican para cada curso,que les professores i els professors consideren oportuns, d’acord també más aquéllos que las profesoras y profesores consideren oportunos, deamb l’exercici d’activitats pràctiques i valors a què es pretenga donar acuerdo también con el desarrollo de actividades prácticas y valores aprioritat. los que se pretenda dar prioridad. Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsi- Contribución de la materia a la adquisición de las competenciasques básicas La major part dels continguts de Ciències de la naturalesa incidix La mayor parte de los contenidos de Ciencias de la naturalezadirectament en l’adquisició de la competència en el coneixement i la incide directamente en la adquisición de la competencia en el cono-interacció amb el món físic. Precisament el millor coneixement del cimiento y la interacción con el mundo físico. Precisamente el mejormón físic requerix aprendre els conceptes i procediments essencials de conocimiento del mundo físico requiere aprender los conceptos y pro-cada una de les ciències de la naturalesa i manejar les relacions entre cedimientos esenciales de cada una de las ciencias de la naturaleza ysi: de causalitat o d’influència, qualitatives o quantitatives, i requerix manejar las relaciones entre ellos: de causalidad o de influencia, cua-així mateix l’habilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals litativas o cuantitativas, y requiere asimismo la habilidad para anali-intervenen diversos factors. Però esta competència també exigix els zar sistemas complejos, en los que intervienen varios factores. Peroaprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els esta competencia también exige los aprendizajes relativos al modo defenòmens naturals. Cal per a això familiaritzar-se amb el treball cien- generar el conocimiento sobre los fenómenos naturales. Es necesariotífic, per al tractament de situacions d’interés, i amb el seu caràcter para ello familiarizarse con el trabajo científico, para el tratamientotemptatiu i creatiu: des de la discussió sobre l’interés de les situaci- de situaciones de interés, y con su carácter tentativo y creativo: desdeons proposades i l’anàlisi qualitativa, significativa d’estes, que ajude la discusión acerca del interés de las situaciones propuestas y el aná-a comprendre i a delimitar les situacions plantejades, passant pel plan- lisis cualitativo, significativo de las mismas, que ayude a comprender
  • 55. Num. 5562 / 24.07.2007 30456tejament de conjectures i inferències fonamentades i l’elaboració d’es- y a acotar las situaciones planteadas, pasando por el planteamiento detratègies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si és el cas, dissenys conjeturas e inferencias fundamentadas y la elaboración de estrategiasexperimentals, fins a l’anàlisi dels resultats. para obtener conclusiones, incluyendo, en su caso, diseños experimen- tales, hasta el análisis de los resultados. Alguns aspectes d’esta competència requerixen, a més, una aten- Algunos aspectos de esta competencia requieren, además, unació precisa. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i atención precisa. Es el caso, por ejemplo, del conocimiento del pro-les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho pio cuerpo y las relaciones entre los hábitos y las formas de vida y lasón les implicacions que l’activitat humana i, en particular, determi- salud. También lo son las implicaciones que la actividad humana y,nats hàbits socials i l’activitat científica i tecnològica tenen en el medi en particular, determinados hábitos sociales y la actividad científicaambient. En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes d’exal- y tecnológica tienen en el medio ambiente. En este sentido es necesa-tació o de rebuig del paper de la tecnociència, i afavorir el coneixe- rio evitar caer en actitudes simplistas de exaltación o de rechazo delment dels grans problemes a què s’enfronta actualment la humanitat, papel de la tecnociencia, favoreciendo el conocimiento de los gran-la recerca de solucions per a avançar cap a l’èxit d’un desenrotllament des problemas a los que se enfrenta hoy la humanidad, la búsqueda desostenible i la formació bàsica per a participar, fonamentadament, en soluciones para avanzar hacia el logro de un desarrollo sostenible y lala necessària presa de decisions al voltant dels problemes locals i glo- formación básica para participar, fundamentadamente, en la necesariabals plantejats. toma de decisiones en torno a los problemas locales y globales plan- teados. La competència matemàtica està íntimament associada als apre- La competencia matemática está íntimamente asociada a losnentatges de les Ciències de la naturalesa. La utilització del llenguatge aprendizajes de las Ciencias de la naturaleza. La utilización del len-matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals, per a analitzar cau- guaje matemático para cuantificar los fenómenos naturales, para ana-ses i conseqüències i per a expressar dades i idees sobre la naturalesa lizar causas y consecuencias y para expresar datos e ideas sobre laproporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els con- naturaleza proporciona contextos numerosos y variados para poner entinguts associats a esta competència i, amb això, dóna sentit a eixos juego los contenidos asociados a esta competencia y, con ello, da sen-aprenentatges. Però es contribuïx des de les Ciències de la naturalesa tido a esos aprendizajes. Pero se contribuye desde las Ciencias de laa la competència matemàtica en la mesura que s’insistisca en la utilit- naturaleza a la competencia matemática en la medida en que se insis-zació adequada de les ferramentes matemàtiques i en la seua utilitat, ta en la utilización adecuada de las herramientas matemáticas y en suen l’oportunitat del seu ús i en l’elecció precisa dels procediments i utilidad, en la oportunidad de su uso y en la elección precisa de losformes d’expressió adequats amb el context, amb la precisió reque- procedimientos y formas de expresión acordes con el contexto, con larida i amb la finalitat que es perseguisca. D’altra banda, en el treball precisión requerida y con la finalidad que se persiga. Por otra parte encientífic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de el trabajo científico se presentan a menudo situaciones de resoluciónformulació i solució més o menys obertes, que exigixen posar en joc de problemas de formulación y solución más o menos abiertas, queestratègies associades a esta competència. exigen poner en juego estrategias asociadas a esta competencia. El treball científic té també formes específiques per a la recerca, El trabajo científico tiene también formas específicas para la bús-recollida, selecció, processament i presentació de la informació que queda, recogida, selección, procesamiento y presentación de la infor-s’utilitza a més en molt diferents formes: verbal, numèrica, simbòlica mación que se utiliza además en muy diferentes formas: verbal, numé-o gràfica. La incorporació de continguts relacionats amb tot això fa rica, simbólica o gráfica. La incorporación de contenidos relacionadospossible la contribució d’estes matèries al desenrotllament de la com- con todo ello hace posible la contribución de estas materias al desarro-petència en el tractament de la informació i competència digital. Afa- llo de la competencia en el tratamiento de la información y competen-vorix l’adquisició d’esta competència la millora en les destreses asso- cia digital. Favorece la adquisición de esta competencia la mejora enciades a la utilització de recursos freqüents en les matèries com són els las destrezas asociadas a la utilización de recursos frecuentes en lasesquemes, mapes conceptuals, etc., així com la producció i presentació materias como son los esquemas, mapas conceptuales, etc., así comode memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de competència la producción y presentación de memorias, textos, etc. Por otro lado,digital, també es contribuïx a través de la utilització de les tecnologi- en la faceta de competencia digital, también se contribuye a través dees de la informació i la comunicació en l’aprenentatge de les ciències la utilización de las tecnologías de la información y la comunicaciónper a comunicar-se, demanar informació, retroalimentar-la, simular i en el aprendizaje de las ciencias para comunicarse, recabar informa-visualitzar situacions, per a l’obtenció i el tractament de dades, etc. Es ción, retroalimentarla, simular y visualizar situaciones, para la obten-tracta d’un recurs útil en el camp de les ciències de la naturalesa i que ción y el tratamiento de datos, etc. Se trata de un recurso útil en elcontribuïx a mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica. campo de las ciencias de la naturaleza y que contribuye a mostrar una visión actualizada de la actividad científica. La contribució de les Ciències de la naturalesa a la competència La contribución de las Ciencias de la naturaleza a la competenciasocial i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en social y ciudadana está ligada, en primer lugar, al papel de la cien-la preparació de futures i futurs ciutadans d’una societat democràtica cia en la preparación de futuras y futuros ciudadanos de una sociedadper a la seua participació activa en la presa fonamentada de decisions; democrática para su participación activa en la toma fundamentada dei això pel paper que juga la naturalesa social del coneixement científic. decisiones; y ello por el papel que juega la naturaleza social del cono-L’alfabetització científica permet la concepció i tractament de proble- cimiento científico. La alfabetización científica permite la concepciónmes d’interés, la consideració de les implicacions i perspectives ober- y tratamiento de problemas de interés, la consideración de las impli-tes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisi- caciones y perspectivas abiertas por las investigaciones realizadas y laons col·lectives en un àmbit de creixent importància en el debat social. toma fundamentada de decisiones colectivas en un ámbito de creciente importancia en el debate social. En segon lloc, el coneixement de com s’han produït determinats En segundo lugar, el conocimiento de cómo se han producido deter-debats essencials per a l’avanç de la ciència contribuïx a entendre minados debates esenciales para el avance de la ciencia, contribuye amillor qüestions importants per a comprendre l’evolució de la societat entender mejor cuestiones importantes para comprender la evolución deen èpoques passades i analitzar la societat actual. Si bé la història de la la sociedad en épocas pasadas y analizar la sociedad actual. Si bien la his-ciència presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor d’esta toria de la ciencia presenta sombras que no deben ser ignoradas, lo mejorha aportat a la llibertat del pensament i a l’extensió dels drets humans. de la misma ha aportado a la libertad del pensamiento y a la extensión deL’alfabetització científica constituïx una dimensió fonamental de la los derechos humanos. La alfabetización científica constituye una dimen-cultura ciutadana, garantia, al seu torn, d’aplicació del principi de pre- sión fundamental de la cultura ciudadana, garantía, a su vez, de aplica-caució, que es basa en una creixent sensibilitat social enfront de les ción del principio de precaución, que se apoya en una creciente sensibi-implicacions del desenrotllament tecnocientífic que puguen comportar lidad social frente a las implicaciones del desarrollo tecnocientífico queriscos per a les persones o el medi ambient. puedan comportar riesgos para las personas o el medio ambiente.
  • 56. Num. 5562 / 24.07.2007 30457 La contribució d’esta matèria a la competència en comunicació La contribución de esta materia a la competencia en comunicaciónlingüística es produïx a través de dos vies. D’una banda, la configu- lingüística se realiza a través de dos vías. Por una parte, la configura-ració i la transmissió de les idees i informacions sobre la naturalesa ción y la transmisión de las ideas e informaciones sobre la naturalezaposa en joc un mode específic de construcció del discurs, dirigit a pone en juego un modo específico de construcción del discurso, dirigi-argumentar o a fer explícites les relacions, que només s’adquiriran des do a argumentar o a hacer explícitas las relaciones, que sólo se adquiri-dels aprenentatges d’estes matèries. L’atenció en la precisió dels ter- rán desde los aprendizajes de estas materias. El cuidado en la precisiónmes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l’expressió de los términos utilizados, en el encadenamiento adecuado de las ideasverbal de les relacions farà efectiva esta contribució. D’altra banda, o en la expresión verbal de las relaciones hará efectiva esta contribu-adquirir la terminologia específica sobre els sers vius, els objectes i ción. Por otra parte, adquirir la terminología específica sobre los seresels fenòmens naturals fa possible comunicar adequadament una part vivos, los objetos y los fenómenos naturales hace posible comunicarmolt rellevant de l’experiència humana i comprendre prou el que altres adecuadamente una parte muy relevante de la experiencia humana yexpressen sobre esta. comprender suficientemente lo que otras y otros expresan sobre ella. Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el Los contenidos asociados a la forma de construir y transmitir elconeixement científic constituïxen una oportunitat per a desenrotllar conocimiento científico constituyen una oportunidad para desarrollarla competència per a aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la competencia para aprender a aprender. El aprendizaje a lo largo dela vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint a la vida, en el caso del conocimiento de la naturaleza, se va producien-l’incorporar informacions provinents en unes ocasions de la pròpia do al incorporar informaciones provenientes en unas ocasiones de laexperiència i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integració propia experiencia y en otras de medios escritos o audiovisuales. Lad’esta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es integración de esta información en la estructura de conocimiento deproduïx si s’han adquirit en primer lloc els conceptes essencials lli- cada persona se produce si se han adquirido en primer lugar los con-gats al nostre coneixement del món natural i, en segon lloc, els proce- ceptos esenciales ligados a nuestro conocimiento del mundo naturaldiments d’anàlisi de causes i conseqüències habituals en les Ciències y, en segundo lugar, los procedimientos de análisis de causas y conse-de la naturalesa, així com les destreses lligades al desenrotllament del cuencias habituales en las ciencias de la naturaleza, así como las des-caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, la integració de conei- trezas ligadas al desarrollo del carácter tentativo y creativo del trabajoxements i recerca de coherència global, i l’auto i interregulació dels científico, la integración de conocimientos y búsqueda de coherenciaprocessos mentals. global, y la auto e interregulación de los procesos mentales. L’èmfasi en la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar El énfasis en la formación de un espíritu crítico, capaz de cues-dogmes i desafiar prejuís, permet contribuir al desenrotllament de l’au- tionar dogmas y desafiar prejuicios, permite contribuir al desarrollotonomia i iniciativa personal. És important, en este sentit, assenyalar el de la autonomía e iniciativa personal. Es importante, en este sentido,paper de la ciència com a potenciadora de l’esperit crític en un sentit señalar el papel de la ciencia como potenciadora del espíritu crítico enmés profund: l’aventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, un sentido más profundo: la aventura que supone enfrentarse a proble-participar en la construcció temptativa de solucions, en definitiva, mas abiertos, participar en la construcción tentativa de soluciones, enl’aventura de fer ciència. Quant a la faceta d’esta competència rela- definitiva, la aventura de hacer ciencia. En cuanto a la faceta de estacionada amb l’habilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podrà competencia relacionada con la habilidad para iniciar y llevar a cabocontribuir a través del desenrotllament de la capacitat d’analitzar situ- proyectos, se podrá contribuir a través del desarrollo de la capacidadacions i valorar els factors que hi han incidit i les conseqüències que de analizar situaciones y valorar los factores que han incidido en ellaspoden tindre. El pensament hipotètic propi del quefer científic es pot, y las consecuencias que pueden tener. El pensamiento hipotético pro-així, transferir a altres situacions. pio del quehacer científico se puede, así, transferir a otras situaciones. Objectius Objetivos La ensenyança de les Ciències de la naturalesa en esta etapa tindrà La enseñanza de las Ciencias de la naturaleza en esta etapa tendrácom a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats: como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades: 1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic uti- 1. Comprender y expresar mensajes con contenido científico uti-litzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar lizando el lenguaje oral y escrito con propiedad, así como argumentari donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar y dar explicaciones entre otros en el ámbito de la ciencia. Interpretar yi construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfi- construir, a partir de datos experimentales, mapas, diagramas, gráficas,ques, taules i altres models de representació, i formular conclusions. tablas y otros modelos de representación, y formular conclusiones. 2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i for- 2. Utilizar la terminología y la notación científica. Interpretar ymular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis formular los enunciados de las leyes de la naturaleza, asimismo losfísics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Mane- principios físicos y químicos, a través de expresiones matemáticasjar amb desimboltura i sentit crític la calculadora. sencillas. Manejar con soltura y sentido crítico la calculadora. 3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les 3. Comprender y utilizar las estrategias y conceptos básicos de lasCiències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per ciencias de la naturaleza para interpretar los fenómenos naturales, ya analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotlla- para analizar y valorar las repercusiones de las aplicaciones y desarro-ments tecnocientífics. llos tecnocientíficos. 4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb 4. Aplicar, en la resolución de problemas, estrategias coherentesels procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels con los procedimientos de las ciencias, tales como la discusión delproblemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estra- interés de los problemas planteados, la formulación de hipótesis, latègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, elaboración de estrategias de resolución y de diseños experimentales,la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la el análisis de resultados, la consideración de aplicaciones y repercu-busca de coherència global. siones del estudio realizado y la búsqueda de coherencia global. 5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per 5. Descubrir, reforzar y profundizar en los contenidos teóricos,mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos continguts. mediante actividades prácticas relacionadas con estos contenidos. 6. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecno- 6. Obtener información sobre temas científicos utilizando laslogies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; tecnologías de la información y la comunicación y otros medios yvalorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre emplearla; valorar su contenido, para fundamentar y orientar los traba-temes científics. jos sobre temas científicos. 7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per 7. Adoptar actitudes críticas fundamentadas en el conocimientoa analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnolò- para analizar, individualmente o en grupo, cuestiones científicas y tec-giques. nológicas.
  • 57. Num. 5562 / 24.07.2007 30458 8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal 8. Desarrollar hábitos favorables a la promoción de la salud per-i comunitària, facilitant estratègies que permeten afrontar els riscos de sonal y comunitaria, facilitando estrategias que permitan hacer frentela societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, a los riesgos de la sociedad actual en aspectos relacionados con la ali-les drogodependències i la sexualitat. mentación, el consumo, las drogodependencias y la sexualidad. 9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements pro- 9. Comprender la importancia de utilizar los conocimientos pro-vinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats venientes de las ciencias de la naturaleza para satisfacer las necesida-humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de pro- des humanas y participar en la necesaria toma de decisiones en torno ablemes locals i globals als quals ens enfrontem. problemas locales y globales a los que nos enfrentamos. 10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia 10. Conocer y valorar las interacciones de la ciencia y la tecnolo-amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes gía con la sociedad y el medio ambiente con atención particular a losa què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de problemas a los que se enfrenta hoy la humanidad y la necesidad desolucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit búsqueda y aplicación de soluciones, sujetas al principio de precau-d’un futur sostenible. ción, para avanzar hacia el logro de un futuro sostenible. 11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que 11. Entender el conocimiento científico como algo integrado, quees compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els dife- se compartimenta en distintas disciplinas para profundizar en los dife-rents aspectes de la realitat. rentes aspectos de la realidad. 12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més prò- 12. Describir las peculiaridades básicas del medio natural másxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics. próximo, en cuanto a sus aspectos geológicos, zoológicos y botánicos. 13. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les 13. Conocer el patrimonio natural de la Comunitat Valenciana, susseues característiques i elements integradors; valorar la necessitat de la características y elementos integradores; valorar la necesidad de suseua conservació i millora. conservación y mejora. Primer curs Primer curso Continguts Contenidos Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes – Familiarització amb les característiques bàsiques del treball cien- – Familiarización con las características básicas del trabajo cientí-tífic, per mitjà de: plantejament de problemes, discussió del seu inte- fico, por medio de: planteamiento de problemas, discusión de su inte-rés, formulació de conjectures, experimentació, etc., per a comprendre rés, formulación de conjeturas, experimentación, etc., para comprendermillor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi mejor los fenómenos naturales y resolver los problemas que su estudioplanteja. plantea. – Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la – Utilización de los medios de comunicación y las tecnologías deinformació per a seleccionar informació sobre el medi natural. la información para seleccionar información sobre el medio natural. – Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la seua – Interpretación de datos e informaciones sobre la naturaleza y suutilització per a conéixer-la. utilización para conocerla. – Reconeixement del paper del coneixement científic en el desen- – Reconocimiento del papel del conocimiento científico en elrotllament tecnològic i en la vida de les persones. desarrollo tecnológico y en la vida de las personas. – Utilització cuidadosa dels materials i instruments bàsics d’un – Utilización cuidadosa de los materiales e instrumentos básicoslaboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori. de un laboratorio y respeto por las normas de seguridad en el mismo. Bloc 2. La Terra en l’Univers Bloque 2. La Tierra en el Universo – L’Univers i el Sistema Solar. – El Universo y el Sistema Solar. · L’observació de l’Univers: planetes, estreles i galàxies. · La observación del Universo: planetas, estrellas y galaxias. · La Via Làctia i el Sistema Solar. · La Vía Láctea y el Sistema Solar. · Característiques físiques de la Terra i dels altres components del · Características físicas de la Tierra y de los otros componentes delSistema Solar. Sistema Solar. · Els moviments de la Terra: les estacions, el dia i la nit, els eclip- · Los movimientos de la Tierra: las estaciones, el día y la noche,sis i les fases de la Lluna. los eclipses y las fases de la Luna. · Utilització de tècniques d’orientació. Observació del cel diürn i · Utilización de técnicas de orientación. Observación del cielonocturn. diurno y nocturno. · Evolució històrica de les concepcions sobre el lloc de la Terra a · Evolución histórica de las concepciones sobre el lugar de la Tie-l’Univers: el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme com primera i rra en el Universo: el paso del geocentrismo al heliocentrismo comogran revolució científica. primera y gran revolución científica. · Les capes de la terra: nucli, mantell, escorça, hidrosfera, atmos- · Las capas de la tierra: núcleo, manto, corteza, hidrosfera, atmós-fera i biosfera. fera y biosfera. – La matèria en l’Univers. – La materia en el Universo. · Propietats generals de la matèria constitutiva de l’Univers: defi- · Propiedades generales de la materia constitutiva del Universo:nició de superfície, volum, massa i densitat. Unitats (SI). definición de superficie, volumen, masa y densidad. Unidades (SI). · Estats en els quals es presenta la matèria en l’Univers: caracte- · Estados en los que se presenta la materia en el Universo: caracte-rístiques i relació amb la temperatura. Canvis d’estat. Temperatura de rísticas y relación con la temperatura. Cambios de estado. Temperaturafusió i d’ebullició d’una substància. de fusión y de ebullición de una sustancia. · Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzi- · Reconocimiento de situaciones y realización de experiencias sen-lles en què es manifesten les propietats elementals de sòlids, líquids i cillas en las que se manifiesten las propiedades elementales de sólidos,gasos. líquidos y gases. · Identificació de substàncies pures i mescles. Homogeneïtat i hete- · Identificación de sustancias puras y mezclas. Homogeneidad yrogeneïtat. Concepte de dissolució. Exemples de materials d’interés i heterogeneidad. Concepto de disolución. Ejemplos de materiales dela seua utilització en la vida quotidiana. interés y su utilización en la vida cotidiana. · Utilització de tècniques de separació de substàncies. · Utilización de técnicas de separación de sustancias. · Àtoms i molècules. Símbols i fórmules. · Átomos y moléculas. Símbolos y fórmulas. · Els elements que formen l’Univers. L’hidrogen i l’heli. · Los elementos que forman el Universo. El hidrógeno y el helio. Bloc 3. Materials terrestres Bloque 3. Materiales terrestres – L’atmosfera. – La atmósfera.
  • 58. Num. 5562 / 24.07.2007 30459 · Composició i propietats de l’atmosfera. Nitrogen i oxigen: abun- · Composición y propiedades de la atmósfera. Nitrógeno y oxíge-dància i propietats. Diòxid de carboni i ozó: implicacions mediambi- no: abundancia y propiedades. Dióxido de carbono y ozono: implica-entals. Variacions en la composició de l’aire. ciones medioambientales. Variaciones en la composición del aire. · Reconeixement del paper protector de l’atmosfera, de la impor- · Reconocimiento del papel protector de la atmósfera, de la impor-tància de l’aire per als sers vius i per a la salut humana i de la necessi- tancia del aire para los seres vivos y para la salud humana y de latat de contribuir a la seua atenció. necesidad de contribuir a su cuidado. · Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps · Fenómenos atmosféricos. Variables que condicionan el tiempoatmosfèric. Distinció entre temps i clima. atmosférico. Distinción entre tiempo y clima. · Maneig d’instruments per a mesurar la temperatura, la pressió, la · Manejo de instrumentos para medir la temperatura, la presión, lavelocitat i la humitat de l’aire. velocidad y la humedad del aire. · Contaminants atmosfèrics: naturalesa, fonts i dispersió. · Contaminantes atmosféricos: naturaleza, fuentes y dispersión. · Relació entre l’aire i la salut. · Relación entre el aire y la salud. – La hidrosfera. – La hidrosfera. · L’aigua a la Terra (origen, abundància i importància) i en altres · El agua en la Tierra (origen, abundancia e importancia) y en otrosplanetes. planetas. · L’aigua a la Terra en les formes líquida, sòlida i gasosa. · El agua en la Tierra en sus formas líquida, sólida y gaseosa. · La molècula d’aigua: abundància, propietats i importància. Estu- · La molécula de agua: abundancia, propiedades e importancia.di experimental de les propietats de l’aigua. Estudio experimental de las propiedades del agua. · L’aigua del mar com a dissolució. Sodi, potassi i clor: abundàn- · El agua del mar como disolución. Sodio, potasio y cloro: abun-cia. dancia. · L’aigua en els continents. · El agua en los continentes. · El vapor d’aigua en l’atmosfera. · El vapor de agua en la atmósfera. · El cicle de l’aigua a la Terra i la seua relació amb el Sol com a · El ciclo del agua en la Tierra y su relación con el Sol como fuentefont d’energia. de energía. · Reserves d’aigua dolça a la Terra: importància de la seua conser- · Reservas de agua dulce en la Tierra: Importancia de su conserva-vació. ción. · L’aigua i la salut: la contaminació de l’aigua i la seua depuració. · El agua y la salud: la contaminación del agua y su depuración. · L’aigua a la Comunitat Valenciana. · El agua en la Comunitat Valenciana. – La geosfera. – La geosfera. · Estructura interna de la Terra. · Estructura interna de la Tierra. · L’escorça terrestre: la seua superfície, composició química i ele- · La corteza terrestre: su superficie, composición química y ele-ments geoquímics. mentos geoquímicos. · Composició química i petrològica de les capes de la Terra. · Composición química y petrológica de las capas de la Tierra. · Els minerals i les roques: concepte de mineral i roca. · Los minerales y las rocas: concepto de mineral y roca. · Tipus de roques: sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. · Tipos de rocas: sedimentarias, magmáticas y metamórficas.Importància i utilitat de les roques. Observació i descripció de les Importancia y utilidad de las rocas. Observación y descripción de lasroques més freqüents. rocas más frecuentes. · Utilitat, importància i abundància relativa dels minerals. Obser- · Utilidad, importancia y abundancia relativa de los minerales.vació i descripció dels minerals més freqüents. Observación y descripción de los minerales más frecuentes. · Utilització de claus senzilles per a identificar minerals i roques. · Utilización de claves sencillas para identificar minerales y rocas. · Explotació de minerals i roques. · Explotación de minerales y rocas. · Observació i posterior reconeixement dels minerals i roques més · Observación y posterior reconocimiento de los minerales y rocasrepresentatius de l’entorn immediat. más representativos del entorno inmediato. · Les roques més importants de la Comunitat Valenciana. · Las rocas más importantes de la Comunitat Valenciana. Bloc 4. Els sers vius i la seua diversitat Bloque 4. Los seres vivos y su diversidad – Factors que fan possible la vida a la Terra. – Factores que hacen posible la vida en la Tierra. – Els elements bioquímics. – Los elementos bioquímicos. – Característiques i funcions comunes dels sers vius. – Características y funciones comunes de los seres vivos. – La diversitat dels sers vius: ambients, grandàries, formes i modes – La diversidad de los seres vivos: ambientes, tamaños, formas yd’alimentar-se. modos de alimentarse. – La teoria cel·lular. – La teoría celular. – La diversitat com resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la his- – La diversidad como resultado del proceso evolutivo. Los fósilestòria de la vida. y la historia de la vida. – Classificació dels sers vius. – Clasificación de los seres vivos. · Els cinc regnes. · Los cinco reinos. · Introducció a la taxonomia. · Introducción a la taxonomía. · Utilització de claus senzilles d’identificació de sers vius. · Utilización de claves sencillas de identificación de seres vivos. · Virus, bacteris i organismes unicel·lulars eucariòtics. · Virus, bacterias y organismos unicelulares eucarióticos. · Fongs. · Hongos. · El regne vegetal; principals filum. · El reino vegetal; principales filum. · El regne animal; principals filum. · El reino animal; principales filum. · Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i · Utilización de la lupa y el microscopio óptico para la observacióndescripció d’organismes unicel·lulars, plantes i animals. y descripción de organismos unicelulares, plantas y animales. · Valoració de la importància de mantindre la diversitat dels sers · Valoración de la importancia de mantener la diversidad de losvius. Anàlisi dels problemes associats a la seua pèrdua. seres vivos. Análisis de los problemas asociados a su pérdida. · La biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Situació actual i · La biodiversidad de la Comunitat Valenciana. Situación actual yperspectives. perspectivas. Criteris d’avaluació Criterios de evaluación 1. Explicar l’organització del Sistema Solar i les característiques 1. Explicar la organización del Sistema Solar y las caracterís-dels moviments de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, així ticas de los movimientos de la Tierra y la Luna y sus implicaciones,
  • 59. Num. 5562 / 24.07.2007 30460com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de así como algunas de las concepciones sobre el sistema planetario a lola història. largo de la Historia. 2. Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta 2. Situar y describir las capas internas y externas de nuestro plane-explicant la importància de cada una. ta explicando la importancia de cada una de ellas. 3. Establir procediments per a descriure les propietats de la matè- 3. Establecer procedimientos para describir las propiedades de laria que ens envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats materia que nos rodea, tales como la masa, el volumen, la densidad,en què es presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de l’instru- los estados en los que se presentan y sus cambios. Valorar el manejomental científic. Utilitzar models gràfics per a representar i comparar del instrumental científico. Utilizar modelos gráficos para representarles dades obtingudes. y comparar los datos obtenidos. 4. Fer correctament càlculs senzills que incloguen la utilització de 4. Hacer correctamente cálculos sencillos que incluyan la utiliza-les diferents unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema ción de las diferentes unidades del SI, y manejar las diferentes unida-mètric decimal. des del sistema métrico decimal. 5. Relacionar propietats dels materials amb l’ús que se’n fa i dife- 5. Relacionar propiedades de los materiales con el uso que se hacerenciar entre mescles i substàncies, gràcies a les propietats caracterís- de ellos y diferenciar entre mezclas y sustancias, gracias a las pro-tiques d’estes últimes i a la possibilitat de separar aquelles per proces- piedades características de estas últimas y a la posibilidad de separarsos físics com la filtració, decantació, cristal·lització, etc. aprofitant les aquellas por procesos físicos como la filtración, decantación, cristali-propietats que diferencien cada substància de les altres. zación, etc. aprovechando las propiedades que diferencian a cada sus- tancia de las demás. 6. Diferenciar entre elements i compostos, àtoms i molècules, sím- 6. Diferenciar entre elementos y compuestos, átomos y moléculas,bols i fórmules. Conéixer les característiques de les partícules fona- símbolos y fórmulas. Conocer las características de las partículas fun-mentals de l’àtom. damentales del átomo. 7. Explicar l’àtom segons el model planetari i establir el criteri de 7. Explicar el átomo según el modelo planetario y establecer el cri-matèria neutra. terio de materia neutra. 8. Elaborar i interpretar gràfics i models senzills sobre l’estructura 8. Elaborar e interpretar gráficos y modelos sencillos sobre lai dinàmica atmosfèriques, i establir relacions entre les variables que estructura y dinámica atmosféricas, estableciendo relaciones entre lascondicionen el clima i els principals fenòmens meteorològics. variables que condicionan el clima y los principales fenómenos meteo- rológicos. 9. Reconéixer la importància de l’atmosfera per als sers vius, i 9. Reconocer la importancia de la atmósfera para los seres vivos,considerar-ne les repercussions de l’activitat humana. considerando las repercusiones de la actividad humana. 10. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l’aigua, 10. Explicar, a partir del conocimiento de las propiedades del agua,el cicle de l’aigua en la naturalesa i la seua importància per als sers el ciclo del agua en la naturaleza y su importancia para los seres vivos,vius, considerant les repercussions de les activitats humanes en relació considerando las repercusiones de las actividades humanas en relaciónamb la seua utilització. Conéixer i valorar la problemàtica de l’aigua con su utilización. Conocer y valorar la problemática del agua en laen la Comunitat Valenciana. Comunitat Valenciana. 11. Conéixer l’estructura interna de la Terra i els components quí- 11. Conocer la estructura interna de la Tierra y los componen-mics de les seues capes, i diferenciar clarament els conceptes de mine- tes químicos de sus capas, y diferenciar claramente los conceptos deral i roca. mineral y roca. 12. Identificar les roques i els minerals més freqüents, en espe- 12. Identificar las rocas y los minerales más frecuentes, en especialcial els que es troben en l’entorn pròxim, utilitzant claus senzilles i los que se encuentran en el entorno próximo, utilizando claves senci-reconéixer les seues aplicacions més freqüents. Conéixer i valorar la llas y reconocer sus aplicaciones más frecuentes. Conocer y valorar laimportància i els usos habituals de les roques en la Comunitat Valen- importancia y los usos habituales de las rocas en la Comunitat Valen-ciana. ciana. 13. Establir els criteris que servixen per a classificar els sers vius 13. Establecer los criterios que sirven para clasificar a los seresi identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els ani- vivos e identificar los principales modelos taxonómicos a los que per-mals i plantes més comunes, i relacionar la presència de determinades tenecen los animales y plantas más comunes, relacionando la presen-estructures amb la seua adaptació al medi. cia de determinadas estructuras con su adaptación al medio. 14. Conéixer de manera operativa el concepte de biodiversitat. 14. Conocer de forma operativa el concepto de biodiversidad.Valorar la importància de la biodiversitat a escala mundial, a Espanya Valorar la importancia de la biodiversidad a escala mundial, en Españai a la Comunitat Valenciana. y en la Comunitat Valenciana. 15. Explicar les funcions comunes a tots els sers vius, tenint en 15. Explicar las funciones comunes a todos los seres vivos, tenien-compte la teoria cel·lular. do en cuenta la teoría celular. 16. Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant 16. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetandoles normes de seguretat. las normas de seguridad. Segon curs Segundo curso Continguts Contenidos Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes – Familiarització amb les característiques bàsiques del treball – Familiarización con las características básicas del trabajo cien-científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió del seu tífico, por medio de planteamiento de problemas, discusión de suinterés, formulació de conjectures, dissenys experimentals, etc., per a interés, formulación de conjeturas, diseños experimentales, etc., paracomprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que comprender mejor los fenómenos naturales y resolver los problemasel seu estudi planteja. que su estudio plantea. – Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la – Utilización de los medios de comunicación y las tecnologías deinformació i la comunicació per a obtindre informació sobre els fenò- la información y la comunicación para obtener información sobre losmens naturals. fenómenos naturales. – Interpretació d’informació de caràcter científic i la seua utilitza- – Interpretación de información de carácter científico y su utiliza-ció per a formar-se una opinió pròpia i expressar-se adequadament. ción para formarse una opinión propia y expresarse adecuadamente. – Reconeixement de la importància del coneixement científic per a – Reconocimiento de la importancia del conocimiento científicoprendre decisions sobre els objectes i sobre un mateix. para tomar decisiones sobre los objetos y sobre uno mismo. – Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un labo- – Utilización correcta de los materiales e instrumentos básicos deratori i respecte-ne les normes de seguretat. un laboratorio y respeto por las normas de seguridad.
  • 60. Num. 5562 / 24.07.2007 30461 Bloc 2. Matèria i energia Bloque 2. Materia y energía – Sistemes materials. – Sistemas materiales. · Composició de la matèria. Àtoms i molècules. Elements i com- · Composición de la materia. Átomos y moléculas. Elementos ypostos. compuestos. · Formulació de compostos binaris. · Formulación de compuestos binarios. · Escales d’observació macro i microscòpica (unitats representati- · Escalas de observación macro y microscópica (unidades repre-ves: mega, any llum, micro). sentativas: mega, año luz, micro). · Els canvis de posició en els sistemes materials. · Los cambios de posición en los sistemas materiales. · Moviment rectilini uniforme i uniformement variat. Concepte · Movimiento rectilíneo uniforme y uniformemente variado. Con-d’acceleració. cepto de aceleración. · Representació gràfica de moviments senzills. · Representación gráfica de movimientos sencillos – Les forces i les seues aplicacions. – Las fuerzas y sus aplicaciones. · Les forces com a causa del moviment, els equilibris i les defor- · Las fuerzas como causa del movimiento, los equilibrios y lasmacions (equació i unitats en el SI). deformaciones (ecuación y unidades en el SI). · Massa i pes dels cossos. Atracció gravitatòria. · Masa y peso de los cuerpos. Atracción gravitatoria. · Estudi qualitatiu del principi d’Arquimedes. Aplicacions senzi- · Estudio cualitativo del principio de Arquímedes. Aplicacioneslles. sencillas. – L’energia en els sistemes materials. – La energía en los sistemas materiales. · L’energia com a concepte fonamental per a l’estudi dels canvis. · La energía como concepto fundamental para el estudio de losCanvi de posició, forma i estat. Valoració del paper de l’energia en les cambios. Cambio de posición, forma y estado. Valoración del papel denostres vides. la energía en nuestras vidas. · Treball i energia: anàlisi qualitativa i interpretació de transforma- · Trabajo y energía: análisis cualitativo e interpretación de trans-cions energètiques de processos senzills quotidians. formaciones energéticas de procesos sencillos cotidianos. · Principi de conservació de l’energia. Tipus d’energia, cinètica i · Principio de conservación de la energía. Tipos de energía, cinéti-potencial. Energia mecànica. ca y potencial. Energía mecánica. · Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i · Análisis y valoración de las diferentes fuentes de energía, renova-no renovables. bles y no renovables. · Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de l’ener- · Problemas asociados a la obtención, transporte y utilización de lagia. energía. · Presa de consciència de la importància de l’estalvi energètic. · Toma de conciencia de la importancia del ahorro energético. Bloc 3. Transferència d’energia Bloque 3. Transferencia de energía – Calor i temperatura. – Calor y temperatura. · Interpretació de la calor com a forma de transferència d’energia. · Interpretación del calor como forma de transferencia de energía. · Distinció entre calor i temperatura. Els termòmetres. · Distinción entre calor y temperatura. Los termómetros. · La calor com a agent productor de canvis. Reconeixement de · El calor como agente productor de cambios. Reconocimiento desituacions i realització d’experiències senzilles en què es manifesten situaciones y realización de experiencias sencillas en las que se mani-els efectes de la calor sobre els cossos. fiesten los efectos del calor sobre los cuerpos. · Propagació de la calor. Aïllants i conductors. · Propagación del calor. Aislantes y conductores. · Valoració de les aplicacions i repercussions de l’ús de la calor. · Valoración de las aplicaciones y repercusiones del uso del calor. – Llum i so. – Luz y sonido. · La llum i el so com a models d’ones. · La luz y el sonido como modelos de ondas. · Llum i visió: els objectes com a fonts secundàries de llum. · Luz y visión: los objetos como fuentes secundarias de luz. · Propagació rectilínia de la llum en totes direccions. Reconeixe- · Propagación rectilínea de la luz en todas direcciones. Recono-ment de situacions i realització d’experiències senzilles per a posar-la cimiento de situaciones y realización de experiencias sencillas parade manifest. Ombres i eclipsis. ponerla de manifiesto. Sombras y eclipses. · Estudi qualitatiu de la reflexió i de la refracció. Utilització d’es- · Estudio cualitativo de la reflexión y de la refracción. Utilizaciónpills i lents. de espejos y lentes. · Descomposició de la llum: interpretació dels colors. · Descomposición de la luz: interpretación de los colores. · So i audició. Propagació i reflexió del so. · Sonido y audición. Propagación y reflexión del sonido. · Valoració del problema de la contaminació acústica i lumínica. · Valoración del problema de la contaminación acústica y lumíni- ca. Bloc 4. Transformacions geològiques degudes a l’energia interna Bloque 4. Transformaciones geológicas debidas a la energía inter-de la Terra na de la Tierra – L’energia interna del planeta. – La energía interna del planeta. · Les manifestacions de l’energia interna de la Terra: erupcions · Las manifestaciones de la energía interna de la Tierra: erupcionesvolcàniques i terratrémols. volcánicas y terremotos. · Interpretació del comportament de les ones sísmiques i la seua · Interpretación del comportamiento de las ondas sísmicas y sucontribució al coneixement de l’interior de la Terra. contribución al conocimiento del interior de la Tierra. · Distribució de terratrémols i volcans i descobriment de les pla- · Distribución de terremotos y volcanes y descubrimiento de lasques litosfèriques. placas litosféricas. · Moviments dels continents. · Movimientos de los continentes. · Valoració dels riscos volcànic i sísmic i de la seua predicció i pre- · Valoración de los riesgos volcánico y sísmico y de su predicciónvenció. y prevención. · Manifestacions volcàniques i sísmiques en la Comunitat Valen- · Manifestaciones volcánicas y sísmicas en la Comunitat Valencia-ciana. na. · Estudi del cicle de les roques. · Estudio del ciclo de las rocas. · La formació de roques magmàtiques i metamòrfiques. Identifica- · La formación de rocas magmáticas y metamórficas. Identifica-ció de tipus de roques i relació entre la seua textura i origen. La seua ción de tipos de rocas y relación entre su textura y origen. Su localiza-localització en la Comunitat Valenciana. ción en la Comunitat Valenciana.
  • 61. Num. 5562 / 24.07.2007 30462 · Interpretació del relleu terrestre com a resultat de l’acció de les · Interpretación del relieve terrestre como resultado de la acción deforces internes i externes del planeta. Els sistemes muntanyosos de la las fuerzas internas y externas del planeta. Los sistemas montañososComunitat Valenciana. de la Comunitat Valenciana. Bloc 5. La vida en acció Bloque 5. La vida en acción – Les funcions vitals. – Las funciones vitales. · El descobriment de la cèl·lula. · El descubrimiento de la célula. · Observació de cèl·lules al microscopi. · Observación de células al microscopio. · Les funcions de nutrició: obtenció i ús de matèria i energia pels · Las funciones de nutrición: obtención y uso de materia y energíasers vius. por los seres vivos. · Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. · Nutrición autótrofa y heterótrofa. · La fotosíntesi i la seua importància en la vida de la Terra. · La fotosíntesis y su importancia en la vida de la Tierra. · La respiració en els sers vius. · La respiración en los seres vivos. · Les funcions de relació: percepció, coordinació i moviment. · Las funciones de relación: percepción, coordinación y movimiento. · Les funcions de reproducció: la reproducció sexual i asexual. · Las funciones de reproducción: la reproducción sexual y asexual. · El manteniment de l’espècie. La reproducció animal i vegetal: · El mantenimiento de la especie. La reproducción animal y vege-analogies i diferències. tal: analogías y diferencias. · Observació i descripció de cicles vitals en animals i vegetals. · Observación y descripción de ciclos vitales en animales y vege- tales. Bloc 6. El medi ambient natural Bloque 6. El medio ambiente natural – Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema. – Conceptos de biosfera, ecosfera y ecosistema. – Identificació dels components d’un ecosistema. – Identificación de los componentes de un ecosistema. – Influència dels factors biòtics i abiòtics en els ecosistemes. – Influencia de los factores bióticos y abióticos en los ecosistemas. – Ecosistemes aquàtics d’aigua dolça i marins. – Ecosistemas acuáticos de agua dulce y marinos. – Ecosistemes terrestres: els biomes. – Ecosistemas terrestres: los biomas. – El paper que exercixen els organismes productors, consumidors i – El papel que desempeñan los organismos productores, consumi-descomponedors en l’ecosistema. Cadenes i xarxes tròfiques. dores y descomponedores en el ecosistema. Cadenas y redes tróficas. – Realització d’indagacions senzilles sobre algun ecosistema de – Realización de indagaciones sencillas sobre algún ecosistema dell’entorn. entorno. – Ecosistemes característics en la Comunitat Valenciana. – Ecosistemas característicos en la Comunitat Valenciana. Criteris d’avaluació Criterios de evaluación 1. Interpretar els sistemes materials com a parts de l’Univers de 1. Interpretar los sistemas materiales como partes del Universomolt distintes escales, als quals la ciència delimita per al seu estudi, i de muy distintas escalas, a los que la ciencia delimita para su estudio,destacar l’energia com una propietat inseparable de tots estos, capaç y destacar la energía como una propiedad inseparable de todos ellos,d’originar canvis. capaz de originar cambios. 2. Definir magnituds com: velocitat, acceleració i força; relacio- 2. Definir magnitudes como: velocidad, aceleración y fuerza; rela-nar-les amb una expressió matemàtica i unes unitats pròpies. cionarlas con una expresión matemática y unas unidades propias. 3. Definir els conceptes i magnituds que caracteritzen el movi- 3. Definir los conceptos y magnitudes que caracterizan el movi-ment. Resoldre problemes senzills. miento. Resolver problemas sencillos. 4. Identificar les forces en contextos quotidians com a causa dels 4. Identificar las fuerzas en contextos cotidianos como causa decanvis en els moviments i de les deformacions, així com el seu paper los cambios en los movimientos y de las deformaciones, así como suen l’equilibri dels cossos. papel en el equilibrio de los cuerpos. 5. Definir el concepte de pes com una força i diferenciar-lo del de 5. Definir el concepto de peso como una fuerza y diferenciarlo delmassa. Distingir amb exactitud i diferenciar els conceptes d’energia de masa. Distinguir con exactitud y diferenciar los conceptos de ener-cinètica i potencial, així com els de calor i temperatura. gía cinética y potencial, así como los de calor y temperatura. 6. Utilitzar el concepte qualitatiu d’energia per a explicar el seu 6. Utilizar el concepto cualitativo de energía para explicar su papelpaper en les transformacions que tenen lloc en el nostre entorn; reco- en las transformaciones que tienen lugar en nuestro entorno; reconocernéixer la importància i repercussions per a la societat i el medi ambi- la importancia y repercusiones para la sociedad y el medio ambienteent de les diferents fonts d’energia renovables i no renovables. de las diferentes fuentes de energía renovables y no renovables. 7. Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el 7. Resolver problemas sencillos aplicando los conocimientos sobreconcepte de temperatura i la seua mesura, l’equilibri i desequilibri tèr- el concepto de temperatura y su medida, el equilibrio y desequilibriomic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propa- térmico, los efectos del calor sobre los cuerpos y su forma de propa-gació. gación. 8. Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i 8. Explicar fenómenos naturales referidos a la transmisión de ladel so, i reproduir-ne alguns tenint en compte les seues propietats. luz y del sonido, y reproducir algunos de ellos teniendo en cuenta sus propiedades. 9. Reconéixer i valorar els riscos associats als processos geològics 9. Reconocer y valorar los riesgos asociados a los procesos geoló-terrestres i les pautes utilitzades en la seua prevenció i predicció. Ana- gicos terrestres y las pautas utilizadas en su prevención y predicción.litzar la importància dels fenòmens volcànics i sismològics en el pas- Analizar la importancia de los fenómenos volcánicos y sismológicossat i en el present de la Comunitat Valenciana, així com la necessitat en el pasado y en el presente de la Comunitat Valenciana, así como lade planificar la prevenció de riscos futurs. necesidad de planificar la prevención de riesgos futuros. 10. Analitzar la incidència d’algunes actuacions individuals i soci- 10. Analizar la incidencia de algunas actuaciones individuales yals relacionades amb l’energia en el deteriorament i millora del medi sociales relacionadas con la energía en el deterioro y mejora del medioambient. ambiente. 11. Relacionar el vulcanisme, els terratrémols, la formació del 11. Relacionar el vulcanismo, los terremotos, la formación delrelleu i la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques amb relieve y la génesis de las rocas metamórficas y magmáticas con lal’energia interna del planeta, tot arribant a situar en un mapa les zones energía interna del planeta, llegando a situar en un mapa las zonason estes manifestacions són més intenses i freqüents. Valorar l’exten- donde dichas manifestaciones son más intensas y frecuentes. Valorarsió dels afloraments de materials metamòrfics i ignis en la Comunitat la extensión de los afloramientos de materiales metamórficos e ígneosValenciana. en la Comunitat Valenciana.
  • 62. Num. 5562 / 24.07.2007 30463 12. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels 12. Interpretar los aspectos relacionados con las funciones vitalessers vius a partir de distintes observacions i experiències realitzades de los seres vivos a partir de distintas observaciones y experienciasamb organismes senzills; comprovar l’efecte que tenen determinades realizadas con organismos sencillos; comprobar el efecto que tienenvariables en els processos de nutrició, relació i reproducció. determinadas variables en los procesos de nutrición, relación y repro- ducción. 13. Definir els conceptes de nutrició cel·lular i respiració aplicant 13. Definir los conceptos de nutrición celular y respiración apli-els coneixements sobre l’obtenció d’energia. cando los conocimientos sobre la obtención de energía. 14. Diferenciar els mecanismes que han d’utilitzar els sers pluricel- 14. Diferenciar los mecanismos que tienen que utilizar los sereslulars per a realitzar les seues funcions, distingint entre els processos pluricelulares para realizar sus funciones, distinguiendo entre los pro-que produïxen energia i els que la consumixen, arribant a distingir cesos que producen energía y los que la consumen, llegando a distin-entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa, i entre reproducció animal i vege- guir entre nutrición autótrofa y heterótrofa, y entre reproducción ani-tal. mal y vegetal. 15. Distingir entre els conceptes de biosfera i exosfera explicant, 15. Distinguir entre los conceptos de biosfera y exosfera explican-per mitjà d’exemples senzills, el flux d’energia en els ecosistemes. do, mediante ejemplos sencillos, el flujo de energía en los ecosiste- mas. 16. Identificar i quantificar els components biòtics i abiòtics d’un 16. Identificar y cuantificar los componentes bióticos y abióticosecosistema pròxim, valorar la seua diversitat i representar gràficament de un ecosistema cercano, valorar su diversidad y representar gráfi-les relacions tròfiques establides entre els sers vius d’este. camente las relaciones tróficas establecidas entre los seres vivos del mismo. 17. Caracteritzar els ecosistemes més significatius de la Comunitat 17. Caracterizar los ecosistemas más significativos de la Comuni-Valenciana. Identificar els espais naturals protegits en la nostra Comu- tat Valenciana. Identificar los espacios naturales protegidos en nuestranitat i valorar algunes figures de protecció. Comunitat y valorar algunas figuras de protección. 18. Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant 18. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetandoles normes de seguretat. las normas de seguridad. Tercer curs Tercer curso Continguts Contenidos Bloc 1 (Comú). Introducció a la metodologia científica Bloque 1 (Común). Introducción a la metodología científica – Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plan- – Utilización de estrategias propias del trabajo científico como eltejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posa- planteamiento de problemas y discusión de su interés, la formulaciónda a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe cien- y puesta a prueba de hipótesis y la interpretación de los resultados. Eltífic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics. informe científico. Análisis de datos organizados en tablas y gráficos. – Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de – Búsqueda y selección de información de carácter científicoles tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts. mediante las tecnologías de la información y comunicación y otras fuentes. – Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització – Interpretación de información de carácter científico y utilizaciónd’esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i de ésta para formarse una opinión propia, expresarse con precisión yargumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació argumentar sobre problemas relacionados con la naturaleza. La nota-científica. ción científica. – Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a – Valoración de las aportaciones de las ciencias de la naturalezadonar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condici- para dar respuesta a las necesidades de los seres humanos y mejorarons de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diver- las condiciones de su existencia, así como para apreciar y disfrutar desitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i la diversidad natural y cultural, participando en su conservación, pro-millora. tección y mejora. – Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments – Utilización correcta de los materiales, sustancias e instrumentosbàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema inter- básicos de un laboratorio. Carácter aproximado de la medida. Sistemanacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el labo- internacional de unidades. El respeto por las normas de seguridad enratori. el laboratorio. Física i química Física y química Bloc 2. Energia i electricitat Bloque 2. Energía y electricidad – El concepte d’energia. – El concepto de energía. · Energies tradicionals. · Energías tradicionales. · Fonts d’energia. · Fuentes de energía. · Energies alternatives. · Energías alternativas. · Conservació i degradació de l’energia. · Conservación y degradación de la energía. – Electricitat. – Electricidad. · Fenòmens electrostàtics. · Fenómenos electrostáticos. · Les càrregues elèctriques i la seua interacció: les forces elèctri- · Las cargas eléctricas y su interacción: las fuerzas eléctricas.ques. · Camp elèctric. Flux de càrregues. Conductors i aïllants. · Campo eléctrico. Flujo de cargas. Conductores y aislantes. · L’energia elèctrica. Generadors i corrent elèctric. Circuits elèc- · La energía eléctrica. Generadores y corriente eléctrica. Circuitostrics senzills. eléctricos sencillos. · L’electricitat a casa. L’estalvi energètic. · La electricidad en casa. El ahorro energético. Bloc 3. Diversitat i unitat d’estructura de la matèria Bloque 3. Diversidad y unidad de estructura de la materia – La matèria, elements i compostos. – La materia, elementos y compuestos. · La matèria i els seus estats d’agregació: sòlid, líquid i gasós. · La materia y sus estados de agregación: sólido, líquido y gaseoso. · Teoria cinètica i canvis d’estat. · Teoría cinética y cambios de estado. – Substàncies pures i mescles. Mètodes de separació de mescles. – Sustancias puras y mezclas. Métodos de separación de mezclas.Dissolucions. Substàncies simples i compostes. Disoluciones. Sustancias simples y compuestas. – Àtoms, molècules i cristalls. – Átomos, moléculas y cristales. · Estructura atòmica: partícules constituents. · Estructura atómica: partículas constituyentes.
  • 63. Num. 5562 / 24.07.2007 30464 · Utilització de models. · Utilización de modelos. · Nombre atòmic. · Número atómico. · Introducció al concepte d’element químic. · Introducción al concepto de elemento químico. · Unions entre àtoms: molècules i cristalls. · Uniones entre átomos: moléculas y cristales. · Fórmules i nomenclatura de les substàncies més corrents segons · Fórmulas y nomenclatura de las sustancias más corrientes segúnles normes de la IUPAC. las normas de la IUPAC. · Masses atòmiques i moleculars. Isòtops: concepte i aplicacions. · Masas atómicas y moleculares. Isótopos: concepto y aplicacio- nes. Bloc 4. Canvis químics i les seues aplicacions Bloque 4. Cambios químicos y sus aplicaciones – Les reaccions químiques. – Las reacciones químicas. · Perspectives macroscòpica i atomicomolecular dels processos · Perspectivas macroscópica y atómico-molecular de los procesosquímics. químicos. · Representació simbòlica. · Representación simbólica. · Concepte de mol. · Concepto de mol. · Equacions químiques i el seu ajust. · Ecuaciones químicas y su ajuste. · Conservació de la massa. · Conservación de la masa. · Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles. · Cálculos de masa en reacciones químicas sencillas. · Realització experimental d’alguns canvis químics. · Realización experimental de algunos cambios químicos. – La química en la societat. – La química en la sociedad. · Elements químics bàsics en els sers vius. · Elementos químicos básicos en los seres vivos. · La química i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja àcida, des- · La química y el medioambiente: efecto invernadero, lluvia ácida,trucció de la capa d’ozó, contaminació d’aigües i terres. destrucción de la capa de ozono, contaminación de aguas y tierras. · Petroli i derivats. · Petróleo y derivados. · Energia nuclear. · Energía nuclear. · Medicaments. · Medicamentos. Biologia i geologia Biología y geología Bloc 5. Les persones i la salut Bloque 5. Las personas y la salud – Promoció de la salut. Sexualitat i reproducció humanes. – Promoción de la salud. Sexualidad y reproducción humanas. · El concepte d’organisme pluricel·lular. L’organització general del · El concepto de organismo pluricelular. La organización generalcos humà: la cèl·lula, teixits, òrgans, sistemes i aparells. del cuerpo humano: la célula, tejidos, órganos, sistemas y aparatos. · El concepte de salut i el de malaltia. · El concepto de salud y el de enfermedad. · Principals agents causants de malalties infeccioses. · Principales agentes causantes de enfermedades infecciosas. · La lluita contra estes malalties. Sistema immunitari. Vacunes. · La lucha contra dichas enfermedades. Sistema inmunitario. Vacu- nas. · Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenció. · Enfermedades no infecciosas. Causas, remedios y prevención. · Primers auxilis. · Primeros auxilios. – Estudi de factors i hàbits relacionats amb la salut en la Comuni- Estudio de factores y hábitos relacionados con la salud en latat Valenciana. La promoció de la salut i d’estils de vida saludables. Comunitat Valenciana. La promoción de la salud y de estilos de vida saludables – El trasplantament i donació de cèl·lules, òrgans i sang. – El trasplante y donación de células, órganos y sangre. – La reproducció humana. – La reproducción humana. · Canvis físics i psíquics en l’adolescència. · Cambios físicos y psíquicos en la adolescencia. · Els aparells reproductors masculí i femení. · Los aparatos reproductores masculino y femenino. – El cicle menstrual. – El ciclo menstrual. · Relació amb la fecunditat. · Relación con la fecundidad. · Fecundació, embaràs i part. · Fecundación, embarazo y parto. · Mètodes anticonceptius. · Métodos anticonceptivos. · Noves tècniques de reproducció i la seua valoració ètica i social. · Nuevas técnicas de reproducción y su valoración ética y social. · Les malalties de transmissió sexual. · Las enfermedades de transmisión sexual – La resposta sexual humana. Sexe i sexualitat. Salut i higiene – La respuesta sexual humana. Sexo y sexualidad. Salud e higienesexual. sexual. – Alimentació i nutrició humanes. – Alimentación y nutrición humanas. – Les funcions de nutrició. – Las funciones de nutrición. · Aparells que intervenen en la nutrició. · Aparatos que intervienen en la nutrición. · Anatomia i fisiologia de l’aparell digestiu. · Anatomía y fisiología del aparato digestivo. · Principals malalties. · Principales enfermedades. – Alimentació i salut. – Alimentación y salud. · Dietes saludables i equilibrades. · Dietas saludables y equilibradas. · Prevenció de les malalties provocades per malnutrició. · Prevención de las enfermedades provocadas por malnutrición. · La conservació, manipulació i comercialització dels aliments. · La conservación, manipulación y comercialización de los alimen- tos. · Les persones i el consum d’aliments. · Las personas y el consumo de alimentos. – L’aparell respiratori. – El aparato respiratorio. · Hàbits saludables. · Hábitos saludables. · Malalties més freqüents. · Enfermedades más frecuentes. – L’aparell circulatori: anatomia i fisiologia. – El aparato circulatorio: anatomía y fisiología. · Estils de vida per a una salut cardiovascular. · Estilos de vida para una salud cardiovascular. · Malalties més freqüents. · Enfermedades más frecuentes. – Anatomia i fisiologia de l’aparell excretor. Prevenció de les – Anatomía y fisiología del aparato excretor. Prevención de lasmalalties més freqüents. enfermedades más frecuentes.
  • 64. Num. 5562 / 24.07.2007 30465 – Les funcions de relació: percepció, coordinació i moviment. – Las funciones de relación: percepción, coordinación y movi- miento. – La percepció: els òrgans dels sentits i distints nivells d’integració – La percepción: los órganos de los sentidos y distintos niveles denerviosa; la seua cura i higiene. integración nerviosa; su cuidado e higiene. – La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció. – La coordinación y el sistema nervioso: organización y función. – El sistema endocrí. – El sistema endocrino. · El control intern de l’organisme. · El control interno del organismo. · Glàndules i principals hormones. · Glándulas y principales hormonas. · L’equilibri hormonal. · El equilibrio hormonal. · Malalties més freqüents. · Enfermedades más frecuentes. – L’aparell locomotor. Anàlisi de les lesions més freqüents i la – El aparato locomotor. Análisis de las lesiones más frecuentes yseua prevenció. Importància de l’exercici físic. su prevención. Importancia del ejercicio físico. – Els actes involuntaris. Els actes voluntaris. – Los actos involuntarios. Los actos voluntarios. – Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual. – Factores que repercuten en la salud mental en la sociedad actual. – Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. – Las sustancias adictivas: el tabaco, el alcohol y otras drogas. · Problemes associats. · Problemas asociados. · Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut. · Actitud responsable ante conductas de riesgo para la salud. Bloc 6. L’activitat humana i el medi ambient Bloque 6. La actividad humana y el medio ambiente – Els recursos naturals: definició i classificació. – Los recursos naturales: definición y clasificación. · Les fonts d’energia renovables i no renovables. · Las fuentes de energía renovables y no renovables. – Importància de l’ús i gestió sostenible dels recursos hídrics. Importancia del uso y gestión sostenible de los recursos hídricos. · La potabilització i els sistemes de depuració. · La potabilización y los sistemas de depuración. · Utilització de tècniques senzilles per a conéixer el grau de conta- · Utilización de técnicas sencillas para conocer el grado de conta-minació i depuració de l’aire i de l’aigua. minación y depuración del aire y del agua. · Els residus i la seua gestió. Valoració de l’impacte de l’activitat · Los residuos y su gestión. Valoración del impacto de la activi-humana en els ecosistemes. Anàlisi crítica de les intervencions huma- dad humana en los ecosistemas. Análisis crítico de las intervencionesnes en el medi. humanas en el medio. – Principals problemes ambientals de l’actualitat. Problemàtica Principales problemas ambientales de la actualidad. Problemáticaambiental en la Comunitat Valenciana. ambiental en la Comunitat Valenciana. · Valoració de la necessitat de cuidar del medi ambient i adoptar · Valoración de la necesidad de cuidar del medio ambiente y adop-conductes solidàries i respectuoses amb este. tar conductas solidarias y respetuosas con él. Bloc 7. Transformacions geològiques degudes a l’energia externa Bloque 7. Transformaciones geológicas debidas a la energía exter- na – L’activitat geològica externa del planeta Terra. El cicle geològic. – La actividad geológica externa del planeta Tierra. El ciclo geo- lógico. – L’energia solar en la Terra. L’atmosfera i la seua dinàmica. Inter- – La energía solar en la Tierra. La atmósfera y su dinámica. Inter-pretació de mapes del temps senzills. El relleu terrestre i la seua repre- pretación de mapas del tiempo sencillos. El relieve terrestre y su repre-sentació. Els mapes topogràfics: lectura i interpretació. sentación. Los mapas topográficos: lectura e interpretación. – Alteracions de les roques produïdes per l’aire i l’aigua. La mete- – Alteraciones de las rocas producidas por el aire y el agua. Laorització. meteorización. – Processos geològics externs: erosió, transport i sedimentació. – Procesos geológicos externos: erosión, transporte y sedimenta- ción. – Els torrents, els rius i les aigües subterrànies com a agents geolò- – Los torrentes, ríos y aguas subterráneas como agentes geológi-gics. La sobreexplotació d’aqüífers. L’acció geològica del gel i el vent. cos. La sobreexplotación de acuíferos. La acción geológica del hielo yDinàmica marina. el viento. Dinámica marina. – El cicle litològic. El ciclo litológico. – La formació de les roques sedimentàries: la diagènesi. Classifi- La formación de las rocas sedimentarias: la diagénesis. Clasifica-cació de les roques sedimentàries. L’origen i la utilitat del carbó, del ción de las rocas sedimentarias. El origen y utilidad del carbón, delpetroli i del gas natural. Valoració de les conseqüències de la seua uti- petróleo y del gas natural. Valoración de las consecuencias de su utili-lització i esgotament. zación y agotamiento. – Localització i importància econòmica de les roques sedimentàri- – Localización e importancia económica de las rocas sedimenta-es a la Comunitat Valenciana. rias en la Comunitat Valenciana. – El relleu de la Comunitat Valenciana: agents i processos externs – El relieve de la Comunitat Valenciana: agentes y procesos exter-característics. nos característicos. Criteris d’avaluació Criterios de evaluación 1 (comú). Determinar els trets distintius del treball científic a tra- 1 (común). Determinar los rasgos distintivos del trabajo científicovés de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic a través del análisis contrastado de algún problema científico o tecno-d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les lógico de actualidad, así como su influencia sobre la calidad de vidapersones. de las personas. 2 (comú). Realitzar correctament experiències de laboratori propo- 2 (común). Realizar correctamente experiencias de laboratoriosades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. propuestas a lo largo del curso, respetando las normas de seguridad. 3 (comú). Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre 3 (común). Describir las interrelaciones existentes en la actualidadsocietat, ciència i tecnologia. entre sociedad, ciencia y tecnología. Física i química Física y química 4. Descriure les característiques dels estats sòlid, líquid i gasós. 4. Describir las características de los estados sólido, líquido yExplicar en què consistixen els canvis d’estat, utilitzant la teoria cinè- gaseoso. Explicar en qué consisten los cambios de estado, empleandotica, incloent la comprensió de gràfiques i el concepte de calor latent. la teoría cinética, incluyendo la comprensión de gráficas y el concepto de calor latente. 5. Diferenciar entre elements, compostos i mescles, així com 5. Diferenciar entre elementos, compuestos y mezclas, así comoexplicar els procediments químics bàsics per al seu estudi. Descriure explicar los procedimientos químicos básicos para su estudio. Descri-
  • 65. Num. 5562 / 24.07.2007 30466les dissolucions. Efectuar correctament càlculs numèrics senzills sobre bir las disoluciones. Efectuar correctamente cálculos numéricos senci-la seua composició. Explicar i usar les tècniques de separació i purifi- llos sobre su composición. Explicar y emplear las técnicas de separa-cació. ción y purificación. 6. Distingir entre àtoms i molècules. Indicar les característiques de 6. Distinguir entre átomos y moléculas. Indicar las característicasles partícules components dels àtoms. Diferenciar els elements. Calcu- de las partículas componentes de los átomos. Diferenciar los elemen-lar les partícules components d’àtoms, ions i isòtops. tos. Calcular las partículas componentes de átomos, iones e isótopos. 7. Formular i anomenar algunes substàncies importants. Indicar les 7. Formular y nombrar algunas sustancias importantes. Indicar susseues propietats. Calcular les seues masses moleculars. propiedades. Calcular sus masas moleculares. 8. Discernir entre canvi físic i químic. Comprovar que la conserva- 8. Discernir entre cambio físico y químico. Comprobar que la con-ció de la massa es complix en tota reacció química. Escriure i ajustar servación de la masa se cumple en toda reacción química. Escribir ycorrectament equacions químiques senzilles. Resoldre exercicis numè- ajustar correctamente ecuaciones químicas sencillas. Resolver ejerci-rics en què intervinguen mols. cios numéricos en los que intervengan moles. 9. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els 9. Enumerar los elementos básicos de la vida. Explicar cuáles sonprincipals problemes mediambientals de la nostra època i les seues los principales problemas medioambientales de nuestra época y susmesures preventives. medidas preventivas. 10. Explicar les característiques bàsiques de compostos químics 10. Explicar las características básicas de compuestos químicos ded’interés social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l’ús interés social: petróleo y derivados, y fármacos. Explicar los peligrosinadequat dels medicaments. Explicar en què consistix l’energia nucle- del uso inadecuado de los medicamentos. Explicar en qué consiste laar i els problemes que se’n deriven. energía nuclear y los problemas derivados de ella. 11. Demostrar una comprensió científica del concepte d’energia. 11. Demostrar una comprensión científica del concepto de energía.Raonar avantatges i inconvenients de les diferents fonts energètiques. Razonar ventajas e inconvenientes de las diferentes fuentes energéti-Enumerar mesures que contribuïxen a l’estalvi col·lectiu o individual cas. Enumerar medidas que contribuyen al ahorro colectivo o indivi-d’energia. Explicar per què l’energia no pot reutilitzar-se sense límits. dual de energía. Explicar por qué la energía no puede reutilizarse sin límites. 12. Descriure els diferents processos d’electrització de la matèria. 12. Describir los diferentes procesos de electrización de la materia.Classificar materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis Clasificar materiales según su conductividad. Realizar ejercicios utili-utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les diferents magnituds elèctri- zando la ley de Coulomb. Indicar las diferentes magnitudes eléctricasques i els components bàsics d’un circuit. Resoldre exercicis numè- y los componentes básicos de un circuito. Resolver ejercicios numé-rics de circuits senzills. Saber calcular el consum elèctric en l’àmbit ricos de circuitos sencillos. Saber calcular el consumo eléctrico en eldomèstic. ámbito doméstico. 13. Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant les 13. Diseñar y montar circuitos de corriente continua respetando lasnormes de seguretat en què es puguen dur a terme mesuraments de la normas de seguridad en los que se puedan llevar a cabo mediciones deintensitat de corrent i de diferència de potencial, indicant-ne quantitats la intensidad de corriente y de diferencia de potencial, indicando lasd’acord amb la precisió de l’aparell utilitzat. cantidades de acuerdo con la precisión del aparato utilizado. Biologia i geologia Biología y geología 14. Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funci- 14. Describir los órganos y aparatos humanos implicados en lasons vitals, establir relacions entre les diferents funcions de l’organisme funciones vitales, establecer relaciones entre las diferentes funcionesi els hàbits saludables. del organismo y los hábitos saludables. 15. Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació 15. Explicar los procesos fundamentales de la digestión y asimila-dels aliments, utilitzant esquemes i representacions gràfiques, i justifi- ción de los alimentos, utilizando esquemas y representaciones gráficas,car, a partir d’estes, els hàbits alimentaris saludables, independents de y justificar, a partir de ellos, los hábitos alimenticios saludables, inde-pràctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum d’aliments pendientes de prácticas consumistas inadecuadas. Analizar el consumoen la Comunitat Valenciana. de alimentos en la Comunitat Valenciana. 16. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant de 16. Explicar la misión integradora del sistema nervioso ante dife-diferents estímuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns rentes estímulos, describir su funcionamiento, enumerar algunos fac-factors que l’alteren i reflexionar sobre la importància d’hàbits de vida tores que lo alteran y reflexionar sobre la importancia de hábitos desaludable. vida saludable. 17. Explicar la funció integradora del sistema endocrí, conéixer les 17. Explicar la función integradora del sistema endocrino, conocercauses de les seues alteracions més freqüents i valorar la importància las causas de sus alteraciones más frecuentes y valorar la importanciade l’equilibri entre tots els òrgans del cos humà. del equilibrio entre todos los órganos del cuerpo humano. 18. Localitzar els principals ossos i músculs que integren l’aparell 18. Localizar los principales huesos y músculos que integran ellocomotor. aparato locomotor. 19. Descriure els aspectes bàsics de l’aparell reproductor, diferen- 19. Describir los aspectos básicos del aparato reproductor, diferen-ciant entre sexualitat i reproducció. ciando entre sexualidad y reproducción. 20. Conéixer i comprendre el funcionament dels mètodes de con- 20. Conocer y comprender el funcionamiento de los métodos detrol de natalitat i valorar l’ús de mètodes de prevenció de malalties de control de natalidad y valorar el uso de métodos de prevención detransmissió sexual. enfermedades de transmisión sexual. 21. Reconéixer que en la salut influïxen aspectes físics, psicolò- 21. Reconocer que en la salud influyen aspectos físicos, psico-gics i socials; valorar la importància dels estils de vida per a previndre lógicos y sociales; valorar la importancia de los estilos de vida paramalalties i millorar la qualitat de vida, així com les contínues apor- prevenir enfermedades y mejorar la calidad de vida, así como las con-tacions de les ciències biomèdiques. Analitzar la influència d’alguns tinuas aportaciones de las ciencias biomédicas. Analizar la influenciaestils de vida sobre la salut, amb especial referència a la Comunitat de algunos estilos de vida sobre la salud, con especial referencia a laValenciana. Comunitat Valenciana. 22. Recopilar informació procedent de fonts documentals i d’In- 22. Recopilar información procedente de fuentes documentales yternet sobre la influència de les actuacions humanes sobre diferents de Internet acerca de la influencia de las actuaciones humanas sobreecosistemes: efectes de la contaminació, desertització, disminució de diferentes ecosistemas: efectos de la contaminación, desertización,la capa d’ozó, esgotament de recursos i extinció d’espècies; analitzar disminución de la capa de ozono, agotamiento de recursos y extinciónesta informació i argumentar possibles actuacions per a evitar el dete- de especies; analizar dicha información y argumentar posibles actua-riorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels ciones para evitar el deterioro del medio ambiente y promover una
  • 66. Num. 5562 / 24.07.2007 30467recursos naturals. Estudiar algun cas d’incidència notable en la Comu- gestión más racional de los recursos naturales. Estudiar algún caso denitat Valenciana. incidencia notable en la Comunitat Valenciana. 23. Relacionar els processos geològics externs i interns per mitjà 23. Relacionar los procesos geológicos externos e internos median-de l’explicació del cicle litològic i la seua representació esquemàtica. te la explicación del ciclo litológico y su representación esquemática. 24. Identificar les accions dels agents geològics externs en l’origen 24. Identificar las acciones de los agentes geológicos externos eni modelatge del relleu terrestre, així com en el procés de formació de el origen y modelado del relieve terrestre, así como en el proceso deles roques sedimentàries. formación de las rocas sedimentarias. 25. Identificar les principals roques sedimentàries, relacionar el 25. Identificar las principales rocas sedimentarias, relacionar suseu origen amb la seua estructura i textures, amb especial atenció a la origen con su estructura y texturas, con especial atención a la Comuni-Comunitat Valenciana. tat Valenciana. Quart curs Cuarto curso Física i química Física y química Continguts Contenidos Bloc 1. Introducció al treball experimental Bloque 1. Introducción al trabajo experimental – Les magnituds i com mesurar-les. El Sistema Internacional – Las magnitudes y su medida. El Sistema Internacional de unida-d’unitats. Caràcter aproximat de la mesura. Notació científica. Arre- des. Carácter aproximado de la medida. Notación científica. Redon-doniment. deo. – Aparells de mesura. Mesura de masses: balances. Mesures de – Aparatos de medida. Medida de masas: balanzas. Medidas devolum. Mesures de longitud: regle i calibrador. Mesures de temps: volumen. Medidas de longitud: regla y calibrador. Medidas de tiempo:cronòmetre. cronómetro. – El treball en el laboratori. Formulació d’hipòtesis i dissenys – El trabajo en el laboratorio. Formulación de hipótesis y diseñosexperimentals. Anàlisi i interpretació de resultats experimentals. experimentales. Análisis e interpretación de resultados experimentales. – La comunicació científica: l’informe científic. Regles i exem- – La comunicación científica: el informe científico. Reglas y ejem-ples. plos. Bloc 2. Forces i moviment Bloque 2. Fuerzas y movimiento – Iniciació a l’estudi del moviment. – Iniciación al estudio del movimiento. · Moviment i sistema de referència. Trajectòria i posició. Despla- · Movimiento y sistema de referencia. Trayectoria y posición. Des-çament i espai recorregut. Velocitat i acceleració. plazamiento y espacio recorrido. Velocidad y aceleración. · Estudi del moviment rectilini i uniforme. Estudi del moviment · Estudio del movimiento rectilíneo y uniforme. Estudio del movi-rectilini i uniformement accelerat. miento rectilíneo y uniformemente acelerado. · Anàlisi dels moviments quotidians. · Análisis de los movimientos cotidianos. – Les forces i l’equilibri. – Las fuerzas y el equilibrio. · Interaccions entre els cossos: forces. Tipus. · Interacciones entre los cuerpos: fuerzas. Sus tipos. · Composició i descomposició de forces de la mateixa direcció i · Composición y descomposición de fuerzas de la misma direcciónangulars. y angulares. · Equilibri de forces. · Equilibrio de fuerzas. · Forces en els fluids. Concepte de pressió. Pressions hidrostàtica i · Fuerzas en los fluidos. Concepto de presión. Presiones hidrostáti-atmosfèrica. Aplicacions. ca y atmosférica. Aplicaciones. · Principi de Pascal i la multiplicació de la força. · Principio de Pascal y la multiplicación de la fuerza. · El principi d’Arquimedes i la flotació de vaixells i globus. Tensió · El principio de Arquímedes y la flotación de barcos y globos.superficial. Tensión superficial. – Les forces i el moviment. – Las fuerzas y el movimiento. · Les lleis de la Dinàmica i la superació de la física del «sentit · Las leyes de la Dinámica y la superación de la física del «sentidocomú». común». · Tractament qualitatiu de la força de fregament. · Tratamiento cualitativo de la fuerza de rozamiento. · La llei de la Gravitació universal i la culminació de la primera · La ley de la Gravitación universal y la culminación de la primerade les revolucions científiques. El pes dels cossos i la seua caiguda. El de las revoluciones científicas. El peso de los cuerpos y su caída. Elmoviment de planetes i satèl·lits. movimiento de planetas y satélites. Bloc 3. Energia, treball i calor Bloque 3. Energía, trabajo y calor – Treball, potència i energia mecànica. – Trabajo, potencia y energía mecánica. · Concepte de treball. Unitats. Treball mecànic. Aplicació a màqui- · Concepto de trabajo. Unidades. Trabajo mecánico. Aplicación anes i ferramentes. Concepte de potència. máquinas y herramientas. Concepto de potencia. · L’energia mecànica i les formes que té. El treball com a transfe- · La energía mecánica y sus formas. El trabajo como transferenciarència d’energia mecànica. Principi de conservació de l’energia mecà- de energía mecánica. Principio de conservación de la energía mecáni-nica. ca. – Calor i energia tèrmica. – Calor y energía térmica. · Concepte de temperatura. Energia tèrmica. · Concepto de temperatura. Energía térmica. · Transferència d’energia per efecte de diferències de temperatura. · Transferencia de energía por efecto de diferencias de temperatura. · Conservació i degradació de l’energia. Efectes de la calor sobre · Conservación y degradación de la energía. Efectos del calor sobreels cossos. los cuerpos. – L’energia de les ones: llum i so. – La energía de las ondas: luz y sonido. · Concepte d’ona. Tipus i característiques de les ones. · Concepto de onda. Tipos y características de las ondas. · Transferència d’energia sense transport de matèria. · Transferencia de energía sin transporte de materia. · La llum i el so. Propietats de la seua propagació. Espectre lumí- · La luz y el sonido. Propiedades de su propagación. Espectronic i espectre acústic. lumínico y espectro acústico. Bloc 4. Estructura i propietats de les substàncies Bloque 4. Estructura y propiedades de las sustancias – L’àtom i les propietats de les substàncies. – El átomo y las propiedades de las sustancias. · L’estructura de l’àtom. · La estructura del átomo. · La taula periòdica dels elements químics. · El sistema periódico de los elementos químicos.
  • 67. Num. 5562 / 24.07.2007 30468 · Classificació de les substàncies segons les seues propietats. Estu- · Clasificación de las sustancias según sus propiedades. Estudiodi experimental. experimental. · L’enllaç químic: enllaços iònics, covalent i metàl·lic. · El enlace químico: enlaces iónico, covalente y metálico. · Interpretació de les propietats de les substàncies. · Interpretación de las propiedades de las sustancias. · Introducció a la formulació i nomenclatura inorgànica segons les · Introducción a la formulación y nomenclatura inorgánica segúnnormes de la IUPAC. las normas de la IUPAC. – Les reaccions químiques. – Las reacciones químicas. · Tipus de reaccions químiques. · Tipos de reacciones químicas. · Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions · Relaciones estequiométricas y volumétricas en las reaccionesquímiques. químicas. · Calor de reacció. Concepte d’exotèrmia i endotèrmia. · Calor de reacción. Concepto de exotermia y endotermia. · Velocitat d’una reacció química. Factors que hi influïxen. · Velocidad de una reacción química. Factores que influyen. Bloc 5. Iniciació a l’estructura dels compostos de carboni Bloque 5. Iniciación a la estructura de los compuestos de carbono – La química dels compostos del carboni. – La química de los compuestos del carbono. · El carboni com a component essencial dels sers vius. El carboni i · El carbono como componente esencial de los seres vivos. El car-la gran quantitat de compostos orgànics. Característiques dels compos- bono y la gran cantidad de compuestos orgánicos. Características detos de carboni. los compuestos de carbono. · Descripció dels compostos orgànics més senzills: hidrocarburs i · Descripción de los compuestos orgánicos más sencillos: hidrocar-la seua importància com a recursos energètics. Alcohols. Àcids orgà- buros y su importancia como recursos energéticos. Alcoholes. Ácidosnics. orgánicos. – Polímers sintètics. – Polímeros sintéticos. · Fabricació i reciclatge de materials plàstics. · Fabricación y reciclaje de materiales plásticos. · Macromolècules: importància en la constitució dels sers vius. · Macromoléculas: importancia en la constitución de los seres · Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i vivos.desenrotllament de la vida. · Valoración del papel de la química en la comprensión del origen Bloc 6. La contribució de la ciència a un futur sostenible y desarrollo de la vida. – El desafiament mediambiental. Bloque 6. La contribución de la ciencia a un futuro sostenible · El problema de l’increment de l’efecte hivernacle: causes i mesu- – El desafío medioambiental.res per a la prevenció. · El problema del incremento del efecto invernadero: causas y · Canvi climàtic. medidas para su prevención. · Contaminació sense fronteres. · Cambio climático. · Esgotament de recursos. · Contaminación sin fronteras. · Reducció de la biodiversitat. · Agotamiento de recursos. – Contribució del desenrotllament cientificotècnic a la sostenibi- · Reducción de la biodiversidad.litat. – Contribución del desarrollo científico-técnico a la sostenibilidad. · Importància de l’aplicació del principi de precaució i de la parti- · Importancia de la aplicación del principio de precaución y de lacipació ciutadana en la presa de decisions. participación ciudadana en la toma de decisiones. · Energies netes. · Energías limpias. · Gestió racional dels recursos naturals. · Gestión racional de los recursos naturales. · Valoració de l’educació científica de la ciutadania com a requisit · Valoración de la educación científica de la ciudadanía comode societats democràtiques sostenibles. requisito de sociedades democráticas sostenibles. · La cultura científica com a font de satisfacció. · La cultura científica como fuente de satisfacción. Criteris d’avaluació Criterios de evaluación 1. Aplicar correctament les principals equacions, explicar les dife- 1. Aplicar correctamente las principales ecuaciones, explicar lasrències fonamentals dels moviments MRU, MRUA i MCU. Distingir diferencias fundamentales de los movimientos MRU, MRUA y MCU.clarament entre les unitats de velocitat i acceleració, així com entre Distinguir claramente entre las unidades de velocidad y aceleración,magnituds lineals i angulars. así como entre magnitudes lineales y angulares. 2. Identificar les forces pels seus efectes estàtics. Compondre i 2. Identificar las fuerzas por sus efectos estáticos. Componer ydescompondre forces. Manejar les nocions bàsiques de l’estàtica de descomponer fuerzas. Manejar las nociones básicas de la estática defluids i comprendre’n les aplicacions. Explicar com actuen els fluids fluidos y comprender sus aplicaciones. Explicar cómo actúan los flui-sobre els cossos que suren o que hi estan submergits aplicant el princi- dos sobre los cuerpos que flotan o están sumergidos en ellos aplicandopi d’Arquimedes. el Principio de Arquímedes. 3. Identificar les forces que actuen sobre un cos, generen o no 3. Identificar las fuerzas que actúan sobre un cuerpo, generen o noacceleracions. Descriure les lleis de la dinàmica i aportar a partir d’es- aceleraciones. Describir las leyes de la Dinámica y aportar a partir detes forces una explicació científica als moviments quotidians. Deter- ellas una explicación científica a los movimientos cotidianos. Deter-minar la importància de la força de fregament en la vida real. Dibuixar minar la importancia de la fuerza de rozamiento en la vida real. Dibu-les forces que actuen sobre un cos en moviment, justificar l’origen de jar las fuerzas que actúan sobre un cuerpo en movimiento, justificar elcada una, i indicar les possibles interaccions del cos en relació amb origen de cada una, e indicar las posibles interacciones del cuerpo enaltres cossos. relación con otros cuerpos. 4. Identificar el caràcter universal de la força de la gravitació i vin- 4. Identificar el carácter universal de la fuerza de la gravitación ycular-ho a una visió del món subjecta a lleis que s’expressen en forma vincularlo a una visión del mundo sujeto a leyes que se expresan enmatemàtica. forma matemática. 5. Diferenciar entre treball mecànic i treball fisiològic. Explicar 5. Diferenciar entre trabajo mecánico y trabajo fisiológico. Expli-que el treball consistix en la transmissió d’energia d’un cos a un altre car que el trabajo consiste en la transmisión de energía de un cuerpoper mitjà d’una força. Identificar la potència amb la rapidesa amb què a otro mediante una fuerza. Identificar la potencia con la rapidez cones realitza un treball i explicar la importància d’esta magnitud en la que se realiza un trabajo y explicar la importancia de esta magnitud enindústria i la tecnologia. la industria y la tecnología. 6. Relacionar la variació d’energia mecànica que ha tingut lloc en 6. Relacionar la variación de energía mecánica que ha tenido lugarun procés amb el treball amb què s’ha realitzat. Aplicar de forma cor- en un proceso con el trabajo con que se ha realizado. Aplicar de forma
  • 68. Num. 5562 / 24.07.2007 30469recta el principi de conservació de l’energia en l’àmbit de la mecàni- correcta el principio de conservación de la energía en el ámbito de laca. mecánica. 7. Identificar la calor com una energia en trànsit entre els cossos a 7. Identificar el calor como una energía en tránsito entre los cuer-diferent temperatura i descriure casos reals en què es posa de manifest. pos a diferente temperatura y describir casos reales en los que se poneDiferenciar la conservació de l’energia en termes de quantitat amb la de manifiesto. Diferenciar la conservación de la energía en términosdegradació de la seua qualitat a mesura que és utilitzada. Aplicar-ho a de cantidad con la degradación de su calidad conforme es utilizada.transformacions energètiques relacionades amb la vida real. Aplicar lo anterior a transformaciones energéticas relacionadas con la vida real. 8. Descriure el funcionament teòric d’una màquina tèrmica i cal- 8. Describir el funcionamiento teórico de una máquina térmica ycular-ne el rendiment. Identificar les transformacions energètiques calcular su rendimiento. Identificar las transformaciones energéticasproduïdes en aparells d’ús comú (mecànics, elèctrics i tèrmics). producidas en aparatos de uso común (mecánicos, eléctricos y térmi- cos). 9. Explicar les característiques fonamentals dels moviments ondu- 9. Explicar las características fundamentales de los movimientoslatoris. Identificar fets reals en els quals es manifeste un moviment ondulatorios. Identificar hechos reales en los que se manifieste unondulatori. Relacionar la formació d’una ona amb la propagació de la movimiento ondulatorio. Relacionar la formación de una onda con lapertorbació que l’origina. Distingir les ones longitudinals de les trans- propagación de la perturbación que la origina. Distinguir las ondasversals i realitzar càlculs numèrics en què intervé el període, la fre- longitudinales de las transversales y realizar cálculos numéricos en losqüència i la longitud d’ones sonores i electromagnètiques. que interviene el periodo, la frecuencia y la longitud de ondas sonoras y electromagnéticas. 10. Indicar les característiques que han de tindre els sons per a ser 10. Indicar las características que deben tener los sonidos para seraudibles. Descriure la naturalesa de l’emissió sonora. audibles. Describir la naturaleza de la emisión sonora. 11. Utilitzar la teoria atòmica per a explicar la formació de noves 11. Utilizar la teoría atómica para explicar la formación de nue-substàncies a partir d’altres preexistents. Representar per mitjà d’equa- vas sustancias a partir de otras preexistentes. Representar mediantecions estes transformacions i observar-hi el principi de conservació de ecuaciones dichas transformaciones, y observar en ellas el principio dela matèria. conservación de la materia. 12. Diferenciar entre processos físics i processos químics. Escriure 12. Diferenciar entre procesos físicos y procesos químicos. Escri-i ajustar correctament les equacions químiques corresponents a enun- bir y ajustar correctamente las ecuaciones químicas correspondientes aciats i descripcions de processos químics senzills i analitzar les reacci- enunciados y descripciones de procesos químicos sencillos y analizarons químiques que intervenen en processos energètics fonamentals. las reacciones químicas que intervienen en procesos energéticos fun- damentales. 13. Explicar les característiques dels àcids i de les bases i realitzar- 13. Explicar las características de los ácidos y de las bases y reali-ne la neutralització. Ús dels indicadors per a esbrinar el pH. zar su neutralización. Empleo de los indicadores para averiguar el pH. 14. Explicar els processos d’oxidació i combustió, i analitzar-ne la 14. Explicar los procesos de oxidación y combustión, y analizar suincidència en el medi ambient. incidencia en el medio ambiente. 15. Explicar les característiques bàsiques dels processos radioac- 15. Explicar las características básicas de los procesos radiactivos,tius, la seua perillositat i les seues aplicacions. su peligrosidad y sus aplicaciones. 16. Escriure fórmules senzilles dels compostos de carboni i distin- 16. Escribir fórmulas sencillas de los compuestos de carbono ygir entre compostos saturats i insaturats. distinguir entre compuestos saturados e insaturados. 17. Conéixer els principals compostos del carboni: hidrocarburs, 17. Conocer los principales compuestos del carbono: hidrocarbu-petroli, alcohols i àcids. ros, petróleo, alcoholes y ácidos. 18. Justificar la gran quantitat de compostos orgànics existents així 18. Justificar la gran cantidad de compuestos orgánicos existen-com la formació de macromolècules i la seua importància en els sers tes así como la formación de macromoléculas y su importancia en losvius. seres vivos. 19. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són 19. Enumerar los elementos básicos de la vida. Explicar cuálesels principals problemes mediambientals de la nostra època i la seua son los principales problemas medioambientales de nuestra época y suprevenció. prevención. 20. Descriure algunes de les principals substàncies químiques apli- 20. Describir algunas de las principales sustancias químicas apli-cades en diversos àmbits de la societat: agrícola, alimentari, construc- cadas en diversos ámbitos de la sociedad: agrícola, alimentario, cons-ció i industrial. trucción e industrial. Biologia i geologia Biología y geología Continguts Contenidos Bloc 1. La metodologia científica Bloque 1. La metodología científica – Actuació d’acord amb el procés de treball científic: plantejament – Actuación de acuerdo con el proceso de trabajo científico: plan-de problemes i discussió del seu interés, formulació d’hipòtesis, estra- teamiento de problemas y discusión de su interés, formulación detègies i dissenys experimentals, anàlisi i interpretació i comunicació hipótesis, estrategias y diseños experimentales, análisis e interpreta-de resultats. ción y comunicación de resultados. – Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de – Búsqueda y selección de información de carácter científicoles tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts. mediante las tecnologías de la información y comunicación y otras fuentes. – Interpretació d’informació de caràcter científic i la seua utilit- – Interpretación de información de carácter científico y su utili-zació per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i zación para formarse una opinión propia, expresarse con precisión yprendre decisions sobre problemes relacionats amb les ciències de la tomar decisiones sobre problemas relacionados con las ciencias de lanaturalesa. naturaleza. – Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb – Reconocimiento de las relaciones de la biología y la geologíala tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles con la tecnología, la sociedad y el medio ambiente, considerando lasaplicacions de l’estudi realitzat i les seues repercussions. posibles aplicaciones del estudio realizado y sus repercusiones. – Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un labo- – Utilización correcta de los materiales e instrumentos básicos deratori i respecte per les normes de seguretat en este. un laboratorio y respeto por las normas de seguridad en el mismo. Bloc 2. La Terra, un planeta en continu canvi Bloque 2. La Tierra, un planeta en continuo cambio – La història de la Terra. – La historia de la Tierra.
  • 69. Num. 5562 / 24.07.2007 30470 · L’origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre · El origen de la Tierra. El tiempo geológico: ideas históricas sobrel’edat de la Terra. Principis i procediments que permeten reconstruir- la edad de la Tierra. Principios y procedimientos que permiten recons-ne la història. Utilització de l’actualisme com a mètode d’interpreta- truir su historia. Utilización del actualismo como método de interpre-ció. tación. · Els fòssils, la seua importància com a testimoni del passat. Els · Los fósiles, su importancia como testimonio del pasado. Los pri-primers sers vius i la seua influència en el planeta. meros seres vivos y su influencia en el planeta. · Reconeixement dels fòssils guia més importants. · Reconocimiento de los fósiles guía más importantes. · Història geològica de la Terra: les eres geològiques. Ubicació · Historia geológica de la Tierra: las eras geológicas. Ubicación dedels esdeveniments geològics i biològics més significatius. los acontecimientos geológicos y biológicos más significativos. · Identificació d’alguns fòssils característics. · Identificación de algunos fósiles característicos. · Reconstrucció elemental de la història d’un territori a partir d’una · Reconstrucción elemental de la historia de un territorio a partircolumna estratigràfica senzilla. de una columna estratigráfica sencilla. – La tectònica de plaques i les seues manifestacions. – La tectónica de placas y sus manifestaciones. · El problema de l’origen de les serralades: algunes interpretacions · El problema del origen de las cordilleras: algunas interpretacio-històriques. El cicle de les roques. nes históricas. El ciclo de las rocas. · Distribució geogràfica de terratrémols i volcans. Wegener i la · Distribución geográfica de terremotos y volcanes. Wegener y laderiva continental. L’expansió del fons oceànic. Proves de la tectònica deriva continental. La expansión del fondo oceánico. Pruebas de lade plaques. tectónica de placas. · Les plaques litosfèriques. Vores de placa. La formació de serrala- · Las placas litosféricas. Bordes de placa. La formación de cordi-des: tipus i processos geològics associats. lleras: tipos y procesos geológicos asociados. · Fenòmens geològics associats al moviment de les plaques: els · Fenómenos geológicos asociados al movimiento de las placas:terratrémols. El pla de Benioff. Vulcanisme terrestre. Les dorsals oce- Los terremotos. El plano de Benioff. Vulcanismo terrestre. Las dor-àniques. Les fosses submarines. La subducció. Les estructures tectòni- sales oceánicas. Las fosas submarinas. La subducción. Las estructurasques: plecs, falles i mantells de corriment. tectónicas: pliegues, fallas y mantos de corrimiento. · La tectònica de plaques, una revolució en les Ciències de la Terra. · La tectónica de placas, una revolución en las Ciencias de la Tie-Utilització de la tectònica de plaques per a la interpretació del relleu i rra. Utilización de la tectónica de placas para la interpretación deldels esdeveniments geològics. relieve y de los acontecimientos geológicos. · Valoració de les conseqüències de la dinàmica de l’interior terres- · Valoración de las consecuencias de la dinámica del interior terres-tre en la superfície del planeta. tre en la superficie del planeta. Bloc 3. La vida en el planeta Bloque 3. La vida en el planeta – La cèl·lula, unitat de vida. – La célula, unidad de vida. · La teoria cel·lular i la seua importància en Biologia. La cèl·lula · La teoría celular y su importancia en Biología. La célula comocom a unitat estructural i funcional dels sers vius. unidad estructural y funcional de los seres vivos. · Reproducció cel·lular. Mitosi i meiosi. Característiques diferenci- · Reproducción celular. Mitosis y meiosis. Características diferen-als i importància biològica de cada una. ciales e importancia biológica de cada una. · Estudi de l’ADN: composició, estructura i propietats. Valoració · Estudio del ADN: composición, estructura y propiedades. Valo-del seu descobriment en l’evolució posterior de les ciències biològi- ración de su descubrimiento en la evolución posterior de las cienciasques. biológicas. · Los niveles de organización biológicos. Interés por el mundo · Els nivells d’organització biològics. Interés pel món microscòpic. microscópico. · Utilització de la teoria cel·lular per a interpretar l’estructura i el · Utilización de la teoría celular para interpretar la estructura y elfuncionament dels sers vius. funcionamiento de los seres vivos. – L’herència i la transmissió dels caràcters. – La herencia y la transmisión de los caracteres. · Genètica. Les lleis de Mendel. · Genética. Las leyes de Mendel. · Genètica humana. L’herència del sexe. L’herència lligada al sexe. · Genética humana. La herencia del sexo. La herencia ligada alEstudi d’algunes malalties hereditàries. sexo. Estudio de algunas enfermedades hereditarias. · Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions. · Aproximación al concepto de gen. El código genético. Las muta- · Resolució de problemes senzills de genètica. ciones. · Resolución de problemas sencillos de genética. · Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i · Ingeniería y manipulación genética: aplicaciones, repercusionesdesafiaments més importants. Els aliments transgènics. La clonació. y desafíos más importantes. Los alimentos transgénicos. La clonación.El genoma humà. El genoma humano. · Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avanços en bio- · Implicaciones ecológicas, sociales y éticas de los avances en bio-tecnologia genètica i reproductiva. tecnología genética y reproductiva. – Origen i evolució dels sers vius. – Origen y evolución de los seres vivos. · L’origen de la vida. Principals teories. · El origen de la vida. Principales teorías. · L’evolució: mecanismes i proves. Aparició i extinció d’espècies. · La evolución: mecanismos y pruebas. Aparición y extinción de especies. · Teories evolutives. Gradualisme i equilibri puntuat. · Teorías evolutivas. Gradualismo y equilibrio puntuado. · Valoració de la biodiversitat com a resultat del procés evolutiu. · Valoración de la biodiversidad como resultado del proceso evolu-El paper de la humanitat en l’extinció d’espècies i les seues causes. tivo. El papel de la humanidad en la extinción de especies y sus cau- sas. · Estudi esquemàtic del procés de l’evolució humana. · Estudio esquemático del proceso de la evolución humana. Bloc 4. La dinàmica dels ecosistemes Bloque 4. La dinámica de los ecosistemas – Anàlisi de les interaccions existents en l’ecosistema: les relaci- – Análisis de las interacciones existentes en el ecosistema: las rela-ons tròfiques. Cicle de matèria i flux d’energia. Identificació de cade- ciones tróficas. Ciclo de materia y flujo de energía. Identificación denes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i aquàtics. Cicles bio- cadenas y redes tróficas en ecosistemas terrestres y acuáticos. Ciclosgeoquímics. biogeoquímicos. – Autoregulació de l’ecosistema: les plagues i la lluita biològica. – Autorregulación del ecosistema: las plagas y la lucha biológica.
  • 70. Num. 5562 / 24.07.2007 30471 – Les successions ecològiques. La formació i la destrucció de sòls. – Las sucesiones ecológicas. La formación y la destrucción deImpacte dels incendis forestals i importància de la prevenció. suelos. Impacto de los incendios forestales e importancia de su pre- vención. – La modificació d’ambients pels sers vius i les adaptacions dels – La modificación de ambientes por los seres vivos y las adapta-sers vius a l’entorn. Els canvis ambientals de la història de la Terra. ciones de los seres vivos al entorno. Los cambios ambientales de la historia de la Tierra. – Atenció i respecte pel manteniment del medi físic i dels sers vius – Cuidado y respeto por el mantenimiento del medio físico y decom a part essencial de la protecció del medi natural. los seres vivos como parte esencial de la protección del medio natural. Criteris d’avaluació Criterios de evaluación 1. Reconéixer en la naturalesa o per mitjà de models (fotos, diapo- 1. Reconocer en la naturaleza o mediante modelos (fotos, diaposi-sitives o vídeos), indicadors de processos erosió, transport i sedimen- tivas o vídeos), indicadores de procesos erosión, transporte y sedimen-tació en el relleu, i indicar l’agent causant. tación en el relieve, e indicar el agente causante. 2. Explicar les principals manifestacions de la dinàmica interna de 2. Explicar las principales manifestaciones de la dinámica internala Terra (sismes, volcans, serralades, plecs, falles…) a la llum de la de la Tierra (seísmos, volcanes, cordilleras, pliegues, fallas…) a la luzTectònica global. de la Tectónica Global. 3. Realitzar mapes mundials i zonals on s’indique la situació de les 3. Realizar mapas mundiales y zonales donde se indique la situa-plaques litosfèriques i els fenòmens geològics més importants associ- ción de las placas litosféricas y los fenómenos geológicos más impor-ats al seu moviment. tantes asociados a su movimiento. 4. Indicar les diverses unitats temporals de la història de la Terra, 4. Indicar las diversas unidades temporales de la historia de la Tie-i explicar la importància dels fòssils com a testimonis estratigràfics i rra, y explicar la importancia de los fósiles como testimonios estrati-paleobiòtics. gráficos y paleobióticos. 5. Identificar i descriure fets que mostren la Terra com un planeta 5. Identificar y describir hechos que muestren a la Tierra como uncanviant, conéixer i situar alguns dels canvis més notables de la seua planeta cambiante, conocer y situar algunos de los cambios más nota-llarga història utilitzant models temporals a escala. bles de su larga historia utilizando modelos temporales a escala. 6. Aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi de distints 6. Aplicar los postulados de la teoría celular al estudio de distintostipus de sers vius. tipos de seres vivos. 7. Identificar les estructures característiques de la cèl·lula proca- 7. Identificar las estructuras características de la célula procarióti-riòtica, eucariòtica, vegetal i animal, relacionar cada un dels elements ca, eucariótica, vegetal y animal, relacionar cada uno de los elementoscel·lulars amb la seua funció biològica. celulares con su función biológica. 8. Descriure la reproducció cel·lular, assenyalar les diferències 8. Describir la reproducción celular, señalar las diferencias princi-principals entre meiosi i mitosi, així com la finalitat d’ambdós. pales entre meiosis y mitosis, así como la finalidad de ambas. 9. Resoldre problemes senzills de transmissió de caràcters heredi- 9. Resolver problemas sencillos de transmisión de caracteres here-taris, incloent-hi els relacionats amb malalties en l’home, aplicant els ditarios, incluyendo los relacionados con enfermedades en el hombre,coneixements de les lleis de Mendel. aplicando los conocimientos de las leyes de Mendel. 10. Interpretar el paper de la diversitat genètica (intraespecífica i 10. Interpretar el papel de la diversidad genética (intraespecífica einterespecífica) i les mutacions a partir del concepte de gen; valorar interespecífica) y las mutaciones a partir del concepto de gen; valorarcríticament les conseqüències dels avanços actuals de l’enginyeria críticamente las consecuencias de los avances actuales de la ingenieríagenètica. genética. 11. Exposar raonadament algunes dades sobre les quals recolza la 11. Exponer razonadamente algunos datos sobre los que se apoyateoria de l’evolució, així com les controvèrsies científiques, socials i la teoría de la evolución, así como las controversias científicas, socia-religioses que va suscitar esta teoria. les y religiosas que suscitó esta teoría. 12. Relacionar l’evolució i distribució dels sers vius, destacar les 12. Relacionar la evolución y distribución de los seres vivos, des-seues adaptacions més importants amb els mecanismes de selecció tacar sus adaptaciones más importantes con los mecanismos de selec-natural, que actuen sobre la variabilitat genètica de cada espècie. ción natural, que actúan sobre la variabilidad genética de cada especie. 13. Explicar com es produïx la transferència de matèria i energia 13. Explicar como se produce la transferencia de materia y energíaal llarg d’una cadena o xarxa tròfica; identificar en un ecosistema els a lo largo de una cadena o red trófica; identificar en un ecosistema losfactors desencadenants de desequilibris i reconéixer les estratègies per factores desencadenantes de desequilibrios y reconocerlas estrategiasa restablir-ne l’equilibri. para restablecer el equilibrio del mismo. 14. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosiste- 14. Analizar algunas actuaciones humanas sobre diferentes ecosis-mes i exposar les actuacions individuals, col·lectives i administratives temas y exponer las actuaciones individuales, colectivas y administra-per a evitar el deteriorament del medi ambient. tivas para evitar el deterioro del medio ambiente. 15. Determinar les característiques ecològiques d’alguns aigua- 15. Determinar las características ecológicas de algunos humeda-molls de la Comunitat Valenciana i valorar la importància de la seua les de la Comunitat Valenciana y valorar la importancia de su protec-protecció i conservació. ción y conservación. 16. Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant 16. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetandoles normes de seguretat. las normas de seguridad. Ciències socials, geografia i història Ciencias sociales, geografía e historia La Geografia i la Història són dos pilars fonamentals de les Cièn- La Geografía y la Historia son dos pilares fundamentales de lascies socials, la qual cosa obeïx tant a la seua perspectiva generalista, Ciencias sociales, lo que obedece tanto a su perspectiva generalista,sobre l’espai i el temps, respectivament, com a la seua àmplia tradició sobre el espacio y el tiempo, respectivamente, como a su amplia tradi-pedagògica. Acostar-se al coneixement del passat i de l’espai habitat ción pedagógica. Acercarse al conocimiento del pasado y del espaciopels sers humans és tasca totalment imprescindible per a entendre el habitado por los seres humanos es tarea de todo punto imprescindiblepresent, base, al seu torn, de la construcció del futur. D’ací la impor- para entender el presente, base, a su vez, de la construcción del futuro.tància que tenen la Geografia i la Història, disciplines que contribuï- De ahí la importancia que tienen la Geografía y la Historia, disciplinasxen a facilitar en les alumnes i els alumnes una comprensió organit- que contribuyen a facilitar en las alumnas y alumnos una comprensiónzada del món i de la societat, però que, al mateix temps, els inicien organizada del mundo y de la sociedad, pero que, al mismo tiempo, lesen l’explicació de la realitat en què viuen. La Geografia i la Història inician en la explicación de la realidad en que viven. La Geografía y laoferixen una visió global del món, al mateix temps que impulsen el Historia ofrecen una visión global del mundo, a la vez que impulsan eldesenrotllament de valors que induiran els escolars a adoptar una acti- desarrollo de valores que inducirán a los escolares a adoptar una acti-tud ètica i compromesa en una societat plural i solidària. tud ética y comprometida en una sociedad plural y solidaria.
  • 71. Num. 5562 / 24.07.2007 30472 Basant-se en això, l’assimilació intel·lectual dels fets històrics i Sobre esta base, la asimilación intelectual de los hechos históricosgeogràfics a distintes escales es convertix en un aspecte bàsic a l’hora y geográficos a distintas escalas se convierte en un aspecto básico ad’entendre la realitat que envolta l’alumnat, des de la visió més genè- la hora de entender la realidad que rodea al alumnado, desde la visiónrica fins a la més concreta i específica. Aconseguir este encast, sense más genérica hasta la más concreta y específica. Lograr este engar-perdre el sentit de la coherència i de l’articulació, tant conceptual com ce, sin perder el sentido de la coherencia y de la articulación, tantointerpretativa, és, sens dubte, un dels majors desafiaments de tot pro- conceptual como interpretativa, es, sin duda, uno de los mayores desa-jecte educatiu modern i sensible. La Geografia i la Història han de fíos de todo proyecto educativo moderno y sensible. La Geografía y larespondre satisfactòriament a eixe propòsit, a fi d’oferir a les alum- Historia deben responder satisfactoriamente a ese propósito, con el finnes i els alumnes un encadenament lògic de les qüestions, que ajude a de ofrecer a las alumnas y alumnos un encadenamiento lógico de lascomprendre de quina manera els esdeveniments històrics i tot allò que cuestiones, que ayude a comprender de qué modo los acontecimientossucceïx en l’espai no són producte de l’atzar o de la casualitat, sinó históricos y cuanto sucede en el espacio no son producto del azar o dela manifestació de la resposta oferida en cada moment per la societat, la casualidad, sino la manifestación de la respuesta ofrecida en cadad’acord amb els seus objectius, estructures i necessitats. momento por la sociedad, en consonancia con sus objetivos, estructu- ras y necesidades. L’estudi de la Història ha de proporcionar a les alumnes i els El estudio de la Historia debe proporcionar a las alumnas y alum-alumnes de l’Educació Secundària Obligatòria un coneixement de nos de la Educación Secundaria Obligatoria un conocimiento de lal’evolució de les societats humanes al llarg del temps, necessari per evolución de las sociedades humanas a lo largo del tiempo, necesa-a comprendre el seu procés de canvi i transformació, la noció de per- rio para comprender el proceso de cambio y transformación de lasmanència i les múltiples interrelacions dels factors que els determinen. mismas, la noción de permanencia y las múltiples interrelaciones deLa Geografia servirà per a localitzar i interpretar estos processos en los factores que los determinan. La Geografía servirá para localizarl’espai, entitat que estudiarà en totes les seues dimensions. Finalment, e interpretar dichos procesos en el espacio, entidad que estudiará enl’aproximació particular a les manifestacions artístiques serà necessà- todas sus dimensiones. Por último, la aproximación particular a lasria per a significar l’esforç creatiu del ser humà a través del temps i, manifestaciones artísticas será necesaria para significar el esfuerzoconsegüentment, per a valorar en la seua riquesa i varietat el patrimoni creativo del ser humano a través del tiempo y, consiguientemente, paracultural. valorar en su riqueza y variedad el patrimonio cultural. De tot això es desprén que estes disciplines servixen no sols per De todo ello se desprende que estas disciplinas sirven no sólo paraa l’estudi dels seus corresponents continguts propis, sinó per a trans- el estudio de sus correspondientes contenidos propios, sino para trans-metre una sèrie de valors que permetrà a les alumnes i els alumnes mitir una serie de valores que permitirá a las alumnas y alumnos com-comprendre el món en què viuen. Entre ells mereixen especial atenció prender el mundo en que viven. Entre ellos merecen especial atenciónalguns tan fonamentals com la solidaritat, el respecte a altres cultures, algunos tan fundamentales como la solidaridad, el respeto a otras cul-la tolerància, la llibertat o la pràctica d’idees democràtiques. turas, la tolerancia, la libertad o la práctica de ideas democráticas. Tots estos plantejaments s’expressen en els objectius de l’assigna- Todos estos planteamientos se expresan en los objetivos de la asig-tura, la majoria dels quals integren al mateix temps les finalitats edu- natura, la mayoría de los cuales integran a la vez las finalidades edu-catives pròpies de la Història, Geografia i Història de l’Art, així com cativas propias de la Historia, Geografía e Historia del Arte, así comod’altres Ciències socials, sobre la base de l’Educació Secundària Obli- de otras Ciencias sociales, sobre la base de la Educación Secundariagatòria com a etapa propedèutica i terminal. Obligatoria como etapa propedéutica y terminal. Els continguts s’han exposat en tots els temes de forma ober- Los contenidos se han expuesto en todos los temas de forma abier-ta, perquè la pràctica de classe s’adapte a la realitat concreta de cada ta, para que la práctica de clase se adapte a la realidad concreta de cadagrup. S’han inclòs, no obstant això, tots aquells que es consideren grupo. Se han incluido, no obstante, todos aquéllos que se consideranimprescindibles en cada curs i sense els quals no s’aconseguirien ade- imprescindibles en cada curso y sin los cuales no se alcanzarían ade-quadament els objectius de la matèria. cuadamente los objetivos de la materia. Primer d’ESO es dedica, pel que fa a la Geografia, a l’estudi de la Primero de ESO se dedica, por lo que a la Geografía se refiere,Terra i els mitjans naturals, amb especial atenció a la relació entre el al estudio de la Tierra y los medios naturales, con especial atenciónser humà i l’espai físic. L’estudi de les societats al llarg del temps se a la relación entre el ser humano y el espacio físico. El estudio de lascentra en la seua evolució històrica des dels seus orígens fins a l’edat sociedades a lo largo del tiempo se centra en su evolución históricaantiga, amb la finalitat que l’alumna i l’alumne comprenguen la con- desde sus orígenes hasta la edad antigua, con la finalidad de que lafiguració de les primeres civilitzacions. En un àmbit espacial mundial alumna y el alumno comprendan la configuración de las primeras civi-i particularment europeu, s’inserix la caracterització de la història del lizaciones. En un ámbito espacial mundial y particularmente europeo,nostre país. se inserta la caracterización de la historia de nuestro país. En segon d’ESO s’inclou l’estudi de les característiques i ten- En segundo de ESO se incluye el estudio de las características ydències de la població, en especial l’espanyola i l’europea, la seua tendencias de la población, en especial la española y la europea, suestructura i diversitat, i es pretén valorar el significat de les diferències estructura y diversidad, y se pretende valorar el significado de lassocials i demogràfiques en l’organització de l’espai. Al mateix temps, diferencias sociales y demográficas en la organización del espacio.en este curs s’analitza l’Edat Mitjana, prestant especial atenció a la A la vez, en este curso se analiza la Edad Media, prestando especialconfiguració plural del territori peninsular, i l’Edat Moderna, en què atención a la configuración plural del territorio peninsular, y la Edades dóna especial rellevància a la monarquia hispànica, la colonització Moderna, en la que se da especial relevancia a la monarquía hispánica,d’Amèrica i a la lluita per l’hegemonia a Europa. la colonización de América y a la lucha por la hegemonía en Europa. En tercer d’ESO predominen els aspectes geopolítics i econòmics. En tercero de ESO predominan los aspectos geopolíticos y eco-La major part dels continguts s’aborden des de l’anàlisi de l’organitza- nómicos. La mayor parte de los contenidos se abordan desde el aná-ció política i l’espai geogràfic dels grans àmbits del món, de la Unió lisis de la organización política y el espacio geográfico de los grandesEuropea i d’Espanya, així com les transformacions i problemes d’un ámbitos del mundo, de la Unión Europea y de España, así como lasmón interdependent i de la creixent globalització, amb important refe- transformaciones y problemas de un mundo interdependiente y de larència a les desigualtats en el desenrotllament humà. Es conclou amb creciente globalización, con importante referencia a las desigualdadesl’anàlisi de l’espai geogràfic europeu i espanyol, amb especial atenció en el desarrollo humano. Se concluye con el análisis del espacio geo-a la diversitat geogràfica d’Espanya. gráfico europeo y español, con especial atención a la diversidad geo- gráfica de España. Finalment, en quart d’ESO se sintetitzen les bases històriques de la Por último, en cuarto de ESO se sintetizan las bases históricassocietat actual i les transformacions econòmiques, polítiques i socials de la sociedad actual y las transformaciones económicas, políticas yproduïdes des del segle XVIII fins a l’actualitat. Es fa, a més, insistèn- sociales producidas desde el siglo XVIII hasta la actualidad. Se hace,cia en la història contemporània espanyola, singularment en la con- además, hincapié en la historia contemporánea española, singularmen-
  • 72. Num. 5562 / 24.07.2007 30473figuració de l’estat democràtic a Espanya i en la seua pertinença a la te en la configuración del Estado democrático en España y en su perte-Unió Europea. nencia a la Unión Europea. Els criteris d’avaluació es relacionen amb els objectius i els con- Los criterios de evaluación se relacionan con los objetivos y lostinguts i tenen en compte el desenrotllament mental de les alumnes i contenidos y tienen en cuenta el desarrollo mental de las alumnas yels alumnes i la seua evolució psicopedagògica. alumnos y su evolución psicopedagógica. Les alumnes i els alumnes que, després de superar els criteris Las alumnas y alumnos que, después de superar los criterios ded’avaluació que s’acompanyen, continuen la seua educació en cada evaluación que se acompañan, continúen su educación en cada una deuna de les modalitats de Batxillerat, tindran la base suficient per a las modalidades de Bachillerato, tendrán la base suficiente para aco-escometre l’estudi de tots els aspectes relacionats amb la matèria. meter el estudio de todos los aspectos relacionados con la materia. Els continguts d’Història resulten necessaris per a la correcta for- Los contenidos de Historia resultan necesarios para la correcta for-mació en el Batxillerat, ja que des del primer curs d’esta etapa podran mación en el Bachillerato, ya que desde el primer curso de esta etapaabordar Història del Món Contemporani. Així mateix, la formació que podrán abordar Historia del Mundo Contemporáneo. Asimismo, la for-han rebut en Història d’Espanya permet abordar els continguts d’esta mación que han recibido en Historia de España permiten abordar losmateixa matèria en Batxillerat. contenidos de esta misma materia en Bachillerato. Altre tant pot dir-se per a la Geografia i per a la Història de l’Art Otro tanto puede decirse para la Geografía y para la Historia delde Batxillerat, ateses prioritàriament en els continguts de l’Educació Arte de Bachillerato, atendidas prioritariamente en los contenidos deSecundària Obligatòria. Ambdós disciplines cobren gran importàn- la Educación Secundaria Obligatoria. Ambas disciplinas cobran grancia dins de les coordenades de les diverses comunitats autònomes, el importancia dentro de las coordenadas de las diversas comunidadespatrimoni artístic i natural de les quals representa una de les majors autónomas, cuyo patrimonio artístico y natural representa una de lasriqueses que pot oferir al conjunt nacional espanyol, així com un dels mayores riquezas que puede ofrecer al conjunto nacional español, asíseus instruments de desenrotllament en el context europeu. como uno de sus instrumentos de desarrollo en el contexto europeo. Encara que no hi ha disciplines específiques de Geografia, Història Aunque no existen disciplinas específicas de Geografía, Historiai Història de l’Art en els cicles formatius de grau mitjà, les ensenyan- e Historia del Arte en los ciclos formativos de grado medio, las ense-ces rebudes en l’Educació Secundària Obligatòria proporcionen una ñanzas recibidas en la Educación Secundaria Obligatoria proporcionanbase adequada de coneixements per a poder desenrotllar amb garanties una base adecuada de conocimientos para poder desarrollar con garan-este tipus d’estudis. tías este tipo de estudios. La metodologia idònia per a l’assignatura es basa en la construc- La metodología idónea para la asignatura se apoya en la construc-ció dels coneixements de manera progressiva. S’atorga un protagonis- ción de los conocimientos de manera progresiva. Se otorga un prota-me especial a la pràctica directa per mitjà de la utilització de recursos gonismo especial a la práctica directa mediante la utilización de recur-didàctics específics, a fi que l’alumna i l’alumne observen i interpre- sos didácticos específicos, con el fin de que la alumna y el alumnoten els fets geogràfics, històrics i artístics a través de textos, imatges, observen e interpreten los hechos geográficos, históricos y artísticos amapes o informacions estadístiques. Tots estos aspectes han sigut través de textos, imágenes, mapas o informaciones estadísticas. Todosreforçats amb la inclusió en cada curs d’un bloc de continguts comuns. estos aspectos han sido reforzados con la inclusión en cada curso de un bloque de contenidos comunes. Des del punt de vista didàctic, pot ser bon mètode condicionar Desde el punto de vista didáctico, puede ser buen método acondi-l’aula amb la dotació de recursos bibliogràfics, cartogràfics i audio- cionar el aula con la dotación de recursos bibliográficos, cartográficosvisuals propis de les distintes branques de la matèria, per a l’adequat y audiovisuales propios de las distintas ramas de la materia, para eldesenrotllament de les distintes propostes educatives. adecuado desarrollo de las distintas propuestas educativas. Serà el Departament de Geografia i Història de cada centre el que Será el Departamento de Geografía e Historia de cada centro eldecidisca l’organització de les activitats d’aula més adequades. El seu que decida la organización de las actividades de aula más adecuadas.professorat coneix el context concret de cada grup d’alumnat i té la Su profesorado conoce el contexto concreto de cada grupo de alumnasresponsabilitat directa en la selecció de continguts, la seua estructura- y alumnos y tiene la responsabilidad directa en la selección de conteni-ció, la fixació dels ritmes didàctics de desenrotllament i la valoració de dos, su estructuración, la fijación de los ritmos didácticos de desarro-l’aprenentatge de tot el plantejament curricular ací exposat. llo y la valoración del aprendizaje de todo el planteamiento curricular aquí expuesto. Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsi- Contribución de la materia a la adquisición de las competenciasques básicas El caràcter integrador de la matèria de Ciències socials, geogra- El carácter integrador de la materia de Ciencias sociales, geogra-fia i història, fa que el seu aprenentatge contribuïsca a l’adquisició de fía e historia, hace que su aprendizaje contribuya a la adquisición dediverses competències bàsiques. varias competencias básicas. La competència social i ciutadana està estretament vinculada La competencia social y ciudadana está estrechamente vinculadaal propi objecte d’estudi. Pot dir-se que tot el currículum contribuïx al propio objeto de estudio. Puede decirse que todo el currículo contri-a l’adquisició d’esta competència, ja que la comprensió de la realitat buye a la adquisición de esta competencia, ya que la comprensión desocial, actual i històrica, és el propi objecte d’aprenentatge, però ho la realidad social, actual e histórica, es el propio objeto de aprendizaje,farà realment des de la perspectiva que el coneixement sobre l’evolu- pero lo hará realmente desde la perspectiva de que el conocimientoció i organització de les societats, dels seus èxits i dels seus problemes, sobre la evolución y organización de las sociedades, de sus logros yha de poder utilitzar-se per l’alumnat per a deseixir-se’n socialment. de sus problemas, debe poder utilizarse por el alumnado para desen-Contribuïx òbviament a entendre els trets de les societats actuals, la volverse socialmente. Contribuye obviamente a entender los rasgos deseua pluralitat, els elements i interessos comuns de la societat en què las sociedades actuales, su pluralidad, los elementos e intereses comu-es viu, i participa així a crear sentiments comuns que afavorixen la nes de la sociedad en que se vive, y participa así en crear sentimientosconvivència. comunes que favorecen la convivencia. També ajuda a l’adquisició d’habilitats socials. D’una banda, la También ayuda a la adquisición de habilidades sociales. Por unacomprensió de les accions humanes del passat o del present, exigix parte, la comprensión de las acciones humanas del pasado o del pre-que estes siguen vistes per l’alumnat des de la perspectiva dels propis sente, exige que éstas sean vistas por el alumnado desde la perspec-agents del seu temps amb el que s’afavorix el desenrotllament de la tiva de los propios agentes de su tiempo con lo que se favorece elcapacitat de posar-se en el lloc de l’altre, és a dir, l’empatia. D’altra desarrollo de la capacidad de ponerse en el lugar del otro, es decir, labanda, es contribuïx a esta competència quan esta comprensió pos- empatía. Por otro lado, se contribuye a esta competencia cuando dichasibilita la valoració i l’exercici del diàleg com a via necessària per a comprensión posibilita la valoración y el ejercicio del diálogo comosolucionar els problemes o el respecte cap a les persones amb opinions vía necesaria para solucionar los problemas o el respeto hacia las per-distintes. A més, es preveu l’exercici d’eixos valors per mitjà del tre- sonas con opiniones distintas. Además, se prevé el ejercicio de esos
  • 73. Num. 5562 / 24.07.2007 30474ball en col·laboració o els debats en què s’expressen les pròpies idees i valores mediante el trabajo colaborativo o los debates en que se expre-s’escolte amb respecte les dels altres. L’acostament a diferents realitats sen las propias ideas y se escuche con respeto las de los demás. Elsocials, actuals o històriques, o la valoració de les aportacions de dife- acercamiento a diferentes realidades sociales, actuales o históricas, orents cultures ajuda, encara que siga més indirectament, a desenrotllar la valoración de las aportaciones de diferentes culturas ayuda, aunqueles habilitats de tipus social. sea más indirectamente, a desarrollar las habilidades de tipo social. En l’adquisició de la competència coneixement i la interacció amb En la adquisición de la competencia conocimiento y la interacciónel món físic la contribució és, així mateix, rellevant. Esta competència con el mundo físico la contribución es, asimismo, relevante. Dichainclou, entre altres aspectes, la percepció i el coneixement de l’espai competencia incluye, entre otros aspectos, la percepción y conoci-físic en què s’exercix l’activitat humana, tant en grans àmbits com en miento del espacio físico en que se desarrolla la actividad humana,l’entorn immediat, així com la interacció que es produïx entre amb- tanto en grandes ámbitos como en el entorno inmediato, así como ladós. Estes constituïxen un dels principals eixos de treball de la geogra- interacción que se produce entre ambos. Éstas constituyen uno de losfia: comprendre l’espai dels fets socials i la pròpia vida de l’alumna o principales ejes de trabajo de la geografía: comprender el espacio dealumne, és a dir, la dimensió espacial. Es contribuïx a la competència los hechos sociales y la propia vida de la alumna o alumno, es decir,en la mesura que s’assegure que esta dimensió impregna l’aprenentat- la dimensión espacial. Se contribuye a la competencia en la medidage dels continguts geogràfics. Per a això, adquirixen protagonisme els en que se asegure que dicha dimensión impregna el aprendizaje de losprocediments d’orientació, localització, observació i interpretació dels contenidos geográficos. Para ello, adquieren protagonismo los proce-espais i paisatges, reals o representats. dimientos de orientación, localización, observación e interpretación de los espacios y paisajes, reales o representados. Una altra aportació, no menys significativa, es possibilita des del Otra aportación, no menos significativa, se posibilita desde elconeixement de la interacció ser humà-medi i l’organització del ter- conocimiento de la interacción ser humano-medio y la organizaciónritori resultant. La matèria oferix espais per a analitzar l’acció del ser del territorio resultante. La materia ofrece espacios para analizar lahumà en la utilització de l’espai i dels seus recursos, no sols els pro- acción del ser humano en la utilización del espacio y de sus recursos,blemes que a vegades genera, sinó també aquelles accions que, des no sólo los problemas que a veces genera, sino también aquellas accio-d’un ús responsable, busquen assegurar la protecció i l’atenció del nes que, desde un uso responsable, buscan asegurar la protección y elmedi ambient. cuidado del medio ambiente. La contribució a la competència expressió cultural i artística es La contribución a la competencia expresión cultural y artísticarelaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les se relaciona principalmente con su vertiente de conocer y valorar lasmanifestacions del fet artístic. Esta competència es facilitarà si es con- manifestaciones del hecho artístico. Esta competencia se facilitará sitempla una selecció d’obres d’art rellevants, bé siga pel seu significat se contempla una selección de obras de arte relevantes, bien sea por suen la caracterització d’estils o artistes o per formar part del patrimo- significado en la caracterización de estilos o artistas o por formar parteni cultural, i si al mateix temps, es dota l’alumnat de destreses per a del patrimonio cultural, y si al mismo tiempo, se dota al alumnado deobservar i comprendre aquells elements tècnics imprescindibles per destrezas para observar y comprender aquellos elementos técnicosa la seua anàlisi. Des d’ací s’afavorix l’apreciació de les obres d’art, imprescindibles para su análisis. Desde aquí se favorece la apreciacións’adquirixen habilitats perceptives i de sensibilització, es desenrotlla la de las obras de arte, se adquieren habilidades perceptivas y de sensibi-capacitat d’emocionar-se amb elles, a més d’ajudar-se també a valorar lización, se desarrolla la capacidad de emocionarse con ellas, ademásel patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la seua conser- de ayudarse también a valorar el patrimonio cultural, a respetarlo y avació. interesarse por su conservación. Es contribuïx a la competència en el tractament de la informació i Se contribuye a la competencia en el tratamiento de la informa-competència digital per la importància per a comprendre els fenòmens ción y competencia digital por la importancia para comprender lossocials i històrics de comptar amb destreses relatives a l’obtenció i fenómenos sociales e históricos de contar con destrezas relativas a lala comprensió d’informació, element imprescindible d’una bona part obtención y comprensión de información, elemento imprescindible dedels aprenentatges de la matèria. S’aporta, de manera particular, en la una buena parte de los aprendizajes de la materia. Se aporta, de mane-recerca, obtenció i tractament d’informació procedent de l’observació ra particular, en la búsqueda, obtención y tratamiento de informacióndirecta i indirecta de la realitat, així com de fonts escrites, gràfiques, procedente de la observación directa e indirecta de la realidad, asíaudiovisuals, tant en suport de paper com digital. Establir criteris de como de fuentes escritas, gráficas, audiovisuales, tanto en soporte deselecció de la informació proporcionada per diverses fonts des de l’ob- papel como digital. Establecer criterios de selección de la informaciónjectivitat i pertinència, distingir entre els aspectes rellevants i els que proporcionada por diversas fuentes desde la objetividad y pertinencia,no ho són, relacionar i comparar fonts o integrar i analitzar la infor- distinguir entre los aspectos relevantes y los que no lo son, relacionarmació de forma crítica són algunes de les aportacions fonamentals a y comparar fuentes o integrar y analizar la información de forma crí-l’adquisició d’esta competència. tica son algunas de las aportaciones fundamentales a la adquisición de esta competencia. D’altra banda, el llenguatge no verbal utilitzat en nombroses oca- Por otra parte, el lenguaje no verbal utilizado en numerosas oca-sions per a comprendre la realitat contribuïx al coneixement i la inter- siones para comprender la realidad contribuye al conocimiento e inter-pretació de llenguatges icònics, simbòlics i de representació. És el cas pretación de lenguajes icónicos, simbólicos y de representación. Es eldel llenguatge cartogràfic i de la imatge. caso del lenguaje cartográfico y de la imagen. El pes de la informació en esta matèria singularitza les relacions El peso de la información en esta materia singulariza las relacionesentre esta competència i la competència en comunicació lingüística, entre esta competencia y la competencia en comunicación lingüística,més enllà d’utilitzar el llenguatge com a vehicle de comunicació en más allá de utilizar el lenguaje como vehículo de comunicación en elel procés d’ensenyança-aprenentatge. A més, es faciliten les habilitats proceso de enseñanza-aprendizaje. Además, se facilitan las habilidadesd’ús de diferents variants del discurs, concretament, la descripció, la de uso de diferentes variantes del discurso, concretamente, la descrip-narració, la dissertació i l’argumentació i es col·labora a adquirir voca- ción, la narración, la disertación y la argumentación y se colabora abulari específic que hauria de formar part del llenguatge habitual de adquirir vocabulario específico que debería formar parte del lenguajel’alumnat o formar amb clar valor funcional en la matèria. habitual del alumnado o formar con claro valor funcional en la mate- ria. Es contribuïx també, en certa manera, a adquirir la competència Se contribuye también, en cierta manera, adquirir la competenciamatemàtica. El coneixement dels aspectes quantitatius i espacials de matemática. El conocimiento de los aspectos cuantitativos y espacialesla realitat ho permet en la mesura que la matèria incorpora operacions de la realidad lo permite en la medida en que la materia incorpora ope-senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions d’estadística raciones sencillas, magnitudes, porcentajes y proporciones, nocionesbàsica, ús d’escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència o de estadística básica, uso de escalas numéricas y gráficas, sistemas dereconeixement de formes geomètriques, així com criteris de mesura- referencia o reconocimiento de formas geométricas, así como criterios
  • 74. Num. 5562 / 24.07.2007 30475ment, codificació numèrica d’informacions i la seua representació grà- de medición, codificación numérica de informaciones y su representa-fica. La utilització de totes estes ferramentes en la descripció i anàlisi ción gráfica. La utilización de todas estas herramientas en la descrip-de la realitat social amplien el conjunt de situacions en què les alum- ción y análisis de la realidad social amplían el conjunto de situacionesnes i els alumnes perceben la seua aplicabilitat i, amb això, fan més en las que las alumnas y alumnos perciben su aplicabilidad y, con ello,funcionals els aprenentatges associats a la competència matemàtica. hacen más funcionales los aprendizajes asociados a la competencia matemática. La competència per a aprendre a aprendre suposa comptar amb La competencia para aprender a aprender supone contar con herra-ferramentes que faciliten l’aprenentatge, però també amb una visió mientas que faciliten el aprendizaje, pero también con una visiónestratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se positivament estratégica de los problemas y saber prever y adaptarse positivamen-als canvis que es produïxen. A tot això contribuïxen, des de les seues te a los cambios que se producen. A todo ello contribuyen, desdepossibilitats per a aplicar raonaments de distint tipus, el fet de buscar sus posibilidades para aplicar razonamientos de distinto tipo, el bus-explicacions multicausals i predir efectes dels fenòmens socials es pro- car explicaciones multicausales y predecir efectos de los fenómenosporcionen coneixements de les fonts d’informació i de la seua utilitza- sociales se proporcionan conocimientos de las fuentes de informaciónció per mitjà de la recollida i classificació de la informació obtinguda y de su utilización mediante la recogida y clasificación de la informa-per diversos mitjans i sempre que se’n faça una anàlisi. També es con- ción obtenida por diversos medios y siempre que se realice un análisistribuïx a la competència quan s’afavorix el desenrotllament d’estratè- de ésta. También se contribuye a la competencia cuando se favorecegies per a pensar, per a organitzar, memoritzar i recuperar informació, el desarrollo de estrategias para pensar, para organizar, memorizar ycom ara resums, esquemes o mapes conceptuals. recuperar información, tales como resúmenes, esquemas o mapas con- ceptuales. Perquè esta matèria contribuïsca a l’autonomia i iniciativa personal Para que esta materia contribuya a la autonomía e iniciativa per-és necessari afavorir iniciatives de planificació i execució, així com sonal es necesario favorecer iniciativas de planificación y ejecución,processos de presa de decisions, presents més clarament en debats i así como procesos de toma de decisiones, presentes más claramentetreballs individuals o en grup ja que impliquen idear, analitzar, plani- en debates y trabajos individuales o en grupo ya que implican idear,ficar, actuar, revisar allò que s’ha fet, comparar els objectius previstos analizar, planificar, actuar, revisar lo hecho, comparar los objetivosamb els aconseguits i extraure conclusions. previstos con los alcanzados y extraer conclusiones. Objectius Objetivos L’ensenyança de les Ciències socials, geografia i història en La enseñanza de las Ciencias sociales, geografía e historia en estaesta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats etapa tendrá como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:següents: 1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets soci- 1. Identificar los procesos y mecanismos que rigen los hechosals i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilit- sociales y las interrelaciones entre hechos políticos, económicos yzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes expli- culturales y utilizar este conocimiento para comprender la pluralidadcatives de l’evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i de causas explicativas de la evolución de las sociedades actuales, eldones exercixen en elles i els seus problemes més rellevants. papel que hombres y mujeres desempeñan en ellas y sus problemas más relevantes. 2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements 2. Identificar, localizar y analizar, a diferentes escalas, los elemen-bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre tos básicos que caracterizan el medio físico, las interacciones dadasells i les que els grups humans establixen a l’utilitzar l’espai i els seus entre ellos y las que los grupos humanos establecen al utilizar elrecursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític espacio y sus recursos, valorar las consecuencias de tipo económico,i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja uti- social, político y medioambiental. Conocer la problemática específicalitzar els recursos de la Comunitat Valenciana. que plantea utilizar los recursos de la Comunitat Valenciana. 3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les 3. Comprender el territorio como el resultado de la interacción desocietats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen. las sociedades sobre el medio en que se desenvuelven y que organizan. 4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques 4. Conocer, localizar y comprender las características básicas dede la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmi- la diversidad geográfica del mundo y de las grandes áreas socioeconó-ques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d’Europa micas, culturales y políticas, así como los rasgos físicos y humanos dei Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana. Europa y España, haciendo referencia específica a la Comunitat Valen- ciana. 5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i 5. Identificar y localizar en el tiempo y en el espacio los procesosesdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa i y acontecimientos históricos relevantes de la historia del mundo, ded’Espanya per a adquirir una perspectiva global de l’evolució de la Europa y de España para adquirir una perspectiva global de la evolu-Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpre- ción de la Humanidad con un marco cronológico preciso y elaborartació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a una interpretación de la misma que facilite la comprensión de la plura-què es pertany. lidad de comunidades sociales a las que se pertenece. 6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte 6. Valorar la diversidad cultural manifestando actitudes de respetoi tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen y tolerancia hacia otras culturas y hacia opiniones que no coincidenamb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles. con las propias, sin renunciar por ello a un juicio sobre ellas. 7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpre- 7. Adquirir una visión histórica que permita elaborar una interpre-tació personal del món, a través d’uns coneixements bàsics d’Història tación personal del mundo, a través de unos conocimientos básicosuniversal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, de Historia universal, europea, española y de la Comunitat Autónomaamb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, Valenciana, con respeto y valoración de los aspectos comunes y los dea fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a carácter diverso, a fin de facilitar la comprensión de la posible perte-més d’una identitat col·lectiva. nencia simultánea a más de una identidad colectiva. 8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, 8. Valorar y respetar el patrimonio natural, histórico, lingüístico,cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat cultural y artístico español, y de manera particular, el de la ComunitatValenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua Valenciana, así como asumir las responsabilidades que supone su con-conservació i millora. servación y mejora. 9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat 9. Conocer y valorar las especiales características de la identidadlingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua lingüística, cultural e histórica de la Comunitat Valenciana y su rela-relació amb les altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol. ción con las otras comunidades autónomas del Estado Español.
  • 75. Num. 5562 / 24.07.2007 30476 10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de 10. Comprender los elementos técnicos básicos característicos deles manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per las manifestaciones artísticas en su realidad social y cultural para valo-a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, rar y respetar el patrimonio natural, histórico, cultural y artístico, asu-assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant- miendo la responsabilidad que supone su conservación y apreciándoloho com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu. como recurso para el enriquecimiento individual y colectivo. 11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials 11. Adquirir y emplear el vocabulario específico de las Cienciasperquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en sociales para que al incorporarlo al vocabulario habitual aumente lal’ús del llenguatge i millore la comunicació. precisión en el uso del lenguaje y mejore la comunicación. 12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, 12. Buscar, seleccionar, comprender y relacionar información ver-gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diver- bal, gráfica, icónica, estadística y cartográfica, procedente de fuentesses, inclosa la proporcionada per l’entorn físic i social, els mitjans de diversas, incluida la proporcionado por el entorno físico y social, loscomunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb medios de comunicación y las tecnologías de la información, tratarlael fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel- de acuerdo con el fin perseguido y comunicarla a los demás de maneraligible. organizada e inteligible. 13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a 13. Utilizar las imágenes y las representaciones cartográficas paraidentificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua dis- identificar y localizar objetos y hechos geográficos, y explicar su dis-tribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. tribución a distintas escalas, con especial atención al territorio español.Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d’informació: textos escrits, Utilizar, asimismo, fuentes geográficas de información: textos escritos,sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apro- series estadísticas, gráficos e imágenes, y elaborar croquis y gráficospiats. apropiados. 14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, 14. Conocer el funcionamiento de las sociedades democráticas,apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i lliber- apreciar sus valores y bases fundamentales, así como los derechos ytats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, libertades como un logro irrenunciable y una condición necesaria paradenunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant- la paz, denunciando actitudes y situaciones discriminatorias e injustasse solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus y mostrándose solidario con los pueblos, grupos sociales y personasdrets o dels recursos econòmics necessaris. privados de sus derechos o de los recursos económicos necesarios. 15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud 15. Realizar tareas en grupo y participar en debates con una acti-constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions tud constructiva, crítica y tolerante, fundamentando adecuadamente lasi valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els proble- opiniones y valorando el diálogo como una vía necesaria para solucio-mes humans i socials. nar los problemas humanos y sociales. Primer curs Primer curso Continguts Contenidos Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes – Lectura i interpretació d’imatges i mapes de diferents escales i – Lectura e interpretación de imágenes y mapas de diferentes esca-característiques. Percepció de la realitat geogràfica per mitjà de l’ob- las y características. Percepción de la realidad geográfica mediante laservació directa o indirecta. Interpretació de gràfics i elaboració d’es- observación directa o indirecta. Interpretación de gráficos y elabora-tos a partir de dades. ción de éstos a partir de datos. – Valoració de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a – Valoración de la diversidad de medios naturales de la Tierrariquesa que cal conservar. como riqueza que hay que conservar. – Coneixement dels mètodes bàsics d’estudi utilitzats per la Geo- – Conocimiento de los métodos básicos de estudio empleados porgrafia i la Història. la Geografía y la Historia. – Valoració de les fonts històriques per al coneixement del passat. – Valoración de las fuentes históricas para el conocimiento delObtenció d’informació a través de fonts documentals, arqueològiques pasado. Obtención de información a través de fuentes documentales,i d’obres d’art; classificació del tipus d’informació que proporcionen i arqueológicas y de obras de arte; clasificación del tipo de informaciónelaboració escrita de la informació obtinguda. Utilitat de les tecnologi- que proporcionan y elaboración escrita de la información obtenida.es de la informació i la comunicació per a l’estudi de la Història. Utilidad de las tecnologías de la información y la comunicación para el estudio de la Historia. – Coneixement del concepte de periodització en la Història: noci- – Conocimiento del concepto de periodización en la Historia:ons elementals de temps històric. Cronologia i periodització. Localit- nociones elementales de tiempo histórico. Cronología y periodización.zació en el temps i en el passat de períodes i esdeveniments històrics i Localización en el tiempo y en el pasado de periodos y acontecimien-identificació de processos d’evolució i canvi. Representació gràfica de tos históricos e identificación de procesos de evolución y cambio.seqüències temporals. Representación gráfica de secuencias temporales. – Identificació de causes i conseqüències de fets i processos histò- – Identificación de causas y consecuencias de hechos y procesosrics; diferenciació d’estes segons la seua naturalesa. históricos; diferenciación de las mismas según su naturaleza. – Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifes- – Interpretación de los elementos básicos que caracterizan lastacions artístiques més rellevants en el seu context històric. manifestaciones artísticas más relevantes en su contexto histórico. – Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a – Valoración de la herencia cultural y del patrimonio artísticoriquesa que cal preservar i col·laborar en la seua conservació como riqueza que hay que preservar y colaborar en su conservación Bloc 2. La Terra i els mitjans naturals Bloque 2. La Tierra y los medios naturales – La Terra, un planeta del Sistema Solar – La Tierra, un planeta del Sistema Solar · Els moviments de la Terra i els seus efectes · Los movimientos de la Tierra y sus efectos · La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d’orientació · La representación de la Tierra. Aplicación de técnicas de orienta-geogràfica. ción geográfica. · La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòniques: distri- · La Tierra: composición y estructura. Las placas tectónicas: distri-bució i dinàmica. bución y dinámica. · Caracterització i distribució en l’espai de continents, oceans, · Caracterización y distribución en el espacio de continentes, océa-mars, unitats del relleu i rius en el món, a Europa i a Espanya. El relleu nos, mares, unidades del relieve y ríos en el mundo, en Europa y endels fons oceànics. España. El relieve de los fondos oceánicos. · L’atmosfera i els fenòmens atmosfèrics. · La atmósfera y los fenómenos atmosféricos.
  • 76. Num. 5562 / 24.07.2007 30477 · El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i · El clima: elementos, factores, características y distribución.formacions vegetals. Els riscos climàtics en la Comunitat Valenciana. Aguas y formaciones vegetales. Los riesgos climáticos en la Comuni- tat Valenciana. – Localització i caracterització dels principals mitjans naturals, – Localización y caracterización de los principales medios natura-amb especial atenció al territori espanyol i europeu les, con especial atención al territorio español y europeo · Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. · Parques naturales y reservas marinas de la Comunitat Valencia-Observació i interpretació d’imatges representatives d’estos. na. Observación e interpretación de imágenes representativas de los mismos. · Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars, · Los grandes espacios naturales del mundo. Regiones polares yserralades alpines, espais tropicals, zona temperada. subpolares, cordilleras alpinas, espacios tropicales, zona templada. · La varietat natural de l’espai europeu. La configuració del relleu, La variedad natural del espacio europeo. La configuración delels climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi relieve, los climas y los paisajes vegetales, las redes hidrográficas. Elfísic espanyol en el context natural d’Europa, amb particular referèn- medio físico español en el contexto natural de Europa, con particularcia a la Comunitat Valenciana. referencia a la Comunitat Valenciana. – Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seues – Los grupos humanos y la utilización del medio: análisis de susinteraccions interacciones · Riscos naturals, degradació i polítiques correctores. · Riesgos naturales, degradación y políticas correctoras. · Problemàtica de la Comunitat Valenciana. · Problemática de la Comunitat Valenciana. · Presa de consciència de les possibilitats que el medi oferix i dis- Toma de conciencia de las posibilidades que el medio ofrece y dis-posició favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i posición favorable para contribuir al mantenimiento de la biodiversi-a un desenrotllament sostenible. dad y a un desarrollo sostenible. Bloc 3. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat anti- Bloque 3. Sociedades prehistóricas, primeras civilizaciones y edadga antigua – El procés d’hominització. La prehistòria: periodització i concep- – El proceso de hominización. La Prehistoria: periodización y con-te cepto · Caçadors i recol·lectors. · Cazadores y recolectores. · Canvis produïts per la revolució neolítica. L’edat dels metalls. · Cambios producidos por la revolución neolítica. La edad de los metales. · Aspectes significatius de la prehistòria a la Península Ibèrica. · Aspectos significativos de la Prehistoria en la Península Ibérica. · La presència humana a la Península Ibèrica: Atapuerca. · La presencia humana en la Península Ibérica: Atapuerca. · L’art prehistòric. L’art rupestre llevantí. La Valltorta. · El arte prehistórico. El arte rupestre levantino. La Valltorta. – Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art – Las primeras civilizaciones urbanas. Egipto y Mesopotamia.i cultura. Arte y cultura. – El món clàssic: Grècia i Rom