Your SlideShare is downloading. ×
Llegenda sant jordi
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Llegenda sant jordi

273
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
273
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Sant JordiDiuen que voltava pels voltants de Montblanc un monstre ferotgei terrible ,que podia caminar ,volar, i nedar, que tenia l`alè pudent, fins al punt, que des de molt lluny , cada vegada que bufavaenverinava l’aire ,i matava a tots els qui el respiraven. 000
  • 2. 2. Era la destrucció dels ramats i de la gent que els espantava i pertota aquella contrada regnava el terror més profund.La gent va pensar donar-li cada dia una persona que li servís de presa,i així no destruiria a tort i a dret.
  • 3. 3- Van assajar el sistema i va donar bon resultat; elmés difícil era trobar qui es deixava menjarvoluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat vadecidir fer cada dia un sorteig entre tots els veïns dela vila, i aquell que li toqués seria donat al drac.
  • 4. 4. I així es va fer durant molt de temps,i el monstre deuria estar satisfet, doncs la filla Heus ací que un dia la sort va voler que fosva del rei la destinadadestrosses i del monstre. La deixar de fer les a ser presa elsdisbarats que jove, gentilabans. princesa era havia fet i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver la de donar a la bèstia. Un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del drac. La princesa era jove, gentil i guapa com cap altra, i feia molta pena haver-la de donar a la bèstia.
  • 5. Hi van haver ciutadans que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i dur i amb el corple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol persona del poble .Així ,el reiva avenir-se a que la princesa fos sacrificada.La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap el cau delmonstre. Mentre, tot el veïnat, desconsolat i desanimat, mirava des de la muralla com laprincesa anava el sacrifici.
  • 6. 6-Quan portava una estona caminant se li vapresentar un jove cavaller, cavalcant en un cavallblanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. Ladonzella, espantada, li va dir que fugís de pressa, queper allí voltava una fera que així que la faria entrossets.El cavaller li digué que no temés, que no li havia depassar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell haviavingut expressament per combatre al monstre, permatar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, comtambé a la ciutat de Montblanc del flagell que lirepresentava el veïnatge d’aquell monstre. veïnatge d’aquell monstre.
  • 7. 7. Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va atacar i duna llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà labèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i espantat a la princesa.
  • 8. 8. Tot el poble de Montblanc, que havia vist la baralla des deles muralles ja esperava amb el braços oberts la princesa i elcavaller, i enmig de la plaça va continuar lluitant molt valentcontra la fera, de la qual aviat no en va quedà ni un bocí.
  • 9. El rei volia casar la seva filla amb el fort cavaller, però Sant Jordi va dir que no podia; Va explicar que Déu li havia dit que anés a combatre el drac ferotge i alliberar la noia i laCasa’t amb la ciutat de Montblanc.meva filla!! I així ho havia fet . Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.