ELS INVENTS DEL SEGLE XX

EL COET. Vinyet i Ona ELS VAIXELLS. Pau Tomàs i Quim Saperes L’AVIACIÓ: Emma i Anna EL TELÈFON:kerardyne i Pau Soldevila EL FERROCARRIL: Moha i Roger INTERNET: Guillem i Quim Tauste ELS INVENTS DEL SEGLE XX

ELS TALLERS EL TELÈFON: ens comuniquem amb una manguera moltttt llargaaaa EL COET: fem volar un coet L’ESTEL. Si fa vent l’estel volarà RECERCA A INTERNET:Cercar la pàgina de LA VANGUARDIA de l’any 1967 on s’anunciava l’arribada de l’home a la lluna

El coet

História del coet
L’origen del coet és probablement oriental i la primera notícia que es té del seu ús és de l’any 1232 , a la Xina. Malgrat això, va ser introduït a Europa pels àrabs , que durant els segles XV i XVI el van emprar com a arma incendiària. Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria ,el coet bèl·lic va desaparèixer fins el segle XIX ,i va ser emprat novament durant les guerres napoleòniques. A la fi del segle XIX i el començament del segle XX , van aparèixer els primers científics que van veure el coet com a sistema per a propulsar vehicles aeris espacials tripulats, entre els quals cal destacar el rus konstatin Ciolkovskij,l’alemany Hermann Juliusoberth i el nord- americà Robert Hutching Goddard, Werner von Braun va desenvolupar a la Segona guerra mundial els coets V-1 i V-2 que varen construir el nucli de les investigacions nord-americanes i soviètiques de la postguerra. D’altres països que han construït coets, en el marc d’un programa espacial propi, són F rança la G ran Bretanya ( que la va abandonar), al Japó, la Xina i l’India, l’agència especial europea (ESA) , ha construit diferents sèries de coets llançadors dins del programa “Ariadne”

Funcionament d’un coet
Un coet adquireix velocitat gràcies al fet d’expulsar una part de la massa que genera, d’acord amb la tercera llei de Newton, un força en direcció contrària a la direcció d’ejecció. Aquesta força és la que efectivament propulsa el coet. El fenomen és equivalent al d’una parella de patinadors. El resultat serà que els dos patinaran en direcció oposades a una certa velocitat Els combustibles utilitzats en els coets són : querosè i hidrogen líquid .Com que normalment els coets han de poder funcionar en el buit de l’espai no poden comptar amb la disponibilitat de l’oxigen atmosfèric per dur a terme la combustió. Així, també han d’emportar-se un producte oxidant en quantitat necessària per poder cremar el combustible a l’espai.

Tipus de coets
Coets de combustible sòlid: són els de disseny més senzill. El propergol és una barreja sòlida de combustible i oxidant, de tipus plàstic o mineral ( com per exemple la pólvora) .
Coets de combustible líquid: el combustible i l’oxidant són dos líquids emmagatzemats en dipòsits separats que només es barregen en la unitat propulsora.
Coets híbrids: en aquest tipus de coets el combustible i l’oxidant són de naturalesa diferent, l’un és sòlid, l’altre líquid. Consisteixen un punt mitjà entre les dues categories anteriors.
Coets nuclears: en aquest disseny, l’energia s’obté d’una reacció nuclear de fissió.

Parts del coet

Ús militar
El coet constitueix un mitjà capaç de transportar una càrrega útil a grans velocitats d’un punt a un altre. Com a arma, un coet pot transportar un explosiu (convencional o nuclear) a grans distàncies en un temps prou curt com agafar l’enemic per sorpresa.
Existeixen coets militars (també anomenats míssils) de molt variada mida, potència i radi d’acció. Els míssils de gran mida poden arribar a tenir un radi d’acció de milers de kilòmetres i s’utilitzen per bombardejar les instal·lacions endinsades en territori enemic sense necessitat d’enviar-hi tropes o avions.

Ús civil
Fora de camp militar, l’ús més important dels coets és el de llançar objectes a l’espai exterior(satèl·lits), normalment posant-los en òrbita al voltant de la Terra.I evidentment es fan servir per fer exploracions a l’espai exterior com per exemple fer fotos a Mart

FOTOS DE MART GRÀCIES A LES SONDES ESPACIALS ENVIADES AMB COETS

Arribada de l’home a la lluna
Al migdia del 20 de juliol les potes del mòdul lunar es recolzaven sobre una superfície de la lluna.
La telecàmera del mòdul lunar transmet en directe una escena en blanc i negre, una mica borrosa però que es presenta molt clara a la imaginació dels 600 milions de persones que la reben en la gran part del món.
Amstrong baixa els nou esglaons de l’escala metàl·lica. Toca el terra lunar amb el peu esquerra però segueix agafat amb força a la barana. La seva primera petjada en el terra quedarà com un monument durant tota l’existència de la Lluna ja que no hi ha aire que la pugui esborrar. “ És un petit pas per l’home, i un salt gegantí per la humanitat”, foren les paraules cèlebres que pronuncià el coronel Amstrong quan per primer cop en la història de la nostra civilització un ésser humà trepitjava terra extraterrestre. Durant 18 minuts Amstrong és l’amo de la Lluna. Descriu la finíssima pols del terra lunar i sobretot agafa fotografies de tot. Per dos cops des de Houston li recorden l’ordre en el qual ha de prosseguir. Més tard baixa també Aldrin, després de dipositar les mostres dins el mòdul lunar, ambdós astronautes despleguen una bandera americana i descobreixen una placa de salutació a l'Univers sencer fixada a una de les potes de la secció del mòdul lunar que quedaria abandonada en la Lluna. En total varen estar durant quasi tres hores en la superfície, fins que el control general de Houston donà l’ordre d’inici de les operacions de retorn, on no hi hagué cap problema i els tres astronautes arribaren a la Terra amb perfectes condicions. Els tres formaven part ja de la història gloriosa d’aquesta aventura, que encara avui en dia segueix amb límits insospitats.

Els submarí és un vaixell especial té la capacitat per navegar sota l’aigua. Estats Units és el país que va construir el primer submarí. El 1741 David Bushnell va tindre l’idea de construir una nau submarina, que va funcionar fins el 1776. Era totalment de fusta i amb forma de dues petxines per costat era tripulada per un home i moguda mitjançant uns pedals o amb els braços movent una maneta que servia per moure una hèlice. “La Tortuga” la van fer servir a la guerra de la Independència americana contra una fragata. La nau portava un míssil que no va poder explotar en el seu objectiu , la fragata. El 1800, Robert Fulton, treballant pel govern de França va construir el “Nautilus”,(nom posat a un submarí de la novel·la de Jules Verne “Vint mil llegües de viatge submarí”.Va ser prova’t per accions de guerra i el mateix inventor el va destruir El 1850, Wikhelm Bauer, va construir a Alemanya el “Brandtaucher” l’hèlice era moguda a mà. El casc era de ferro. El 1888, l’espanyol Isaac Peral, va construir un submarí de 22 m de llargada propulsat per un motor elèctric. Aquest submarí va resultar ser el millor construït fins la data per cap nació. Durant la primera Guerra Mundial el submarí era propulsat per motors a combustió en la superfície i per bateries elèctriques submergit, essent necessari pujar a la superfície per poder recarregar- les bateries. A finals del segle XX son propulsats per energia nuclear, el que els permet estar sota l’aigua un temps molt més llarg. HISTÒRIA DEL SUBMARI

PARTS D’UN VAIXELL
Parts bàsiques d'una embarcació
1. Proa. La proa és la part davantera d'un vaixell l . En general, té forma punxeguda per facilitar el lliscament del vaixell en l'aigua
2. Bulb de proa.
3. Àncora.
4.-Babord i estribord: Babord és la paraula que s'usa en l‘argotnàutic per denominar el costat esquerre del vaixell mirant cap a proa
5. Hèlix.
6.-Popa : La popa és la part posterior del vaixell, on es troba el timó i les eines de navegació
7. Xemeneia.
8. Superestructura.
9. Coberta

VAIXELLS DE PASSATGERS . Poden ser d’esbarjo, vaixells particulars que són propietat d’una persona qualsevol. VAIXELLS DE MERCADERIES . Hi podem trobar els granel.lers o ro-ros , que transporten productes a granel (productes sòlids sense envasar, com els cereals, la fusta, el ciment, etc., o bé productes per reciclar); els portacontenidors , que són els encarregats de transportar els contenidors on es guarden les mercaderies de por en port; i els petroliers, que transporten petroli, derivats de petroli, i gas natural en estat líquid. VAIXELLS DE PESCA . Són també vaixells particulars que s’usen per a pescar aliment en forma de peix i marisc. N’hi ha de dos tipus: els bous , que són els vaixells que pesquen de dia i fan servir una tècnica d’encerclament amb xarxa per a pescar els peixos; i les teranyines , que pesquen de nit i fan servir una gran focus de llum molt potent per atraure els peixos a la superfície de l’aigua i poder-los pescar. VAIXELLS DE GUERRA . Son vaixells pertanyents a la força naval d’un país que son utilitzats per la defensa o l’atac des del mar. Normalment van equipats amb diferents classes d’armaments, des de canons i càrregues de profunditat a míssils i aeronaus. N’hi ha diferents tipus, segons l’ús específic al que son destinats: fragates, cuirassats, portaavions, destructors..... Els submarins, encara que poden anar per sota l’aigua, també és consideren vaixells. VAIXELLS DE VELA. Una vela és cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces cosides en un arbre d’una embarcació i que serveixen per a rebre la força del vent i propulsar l’embarcació. Classes de vaixells

vaixells de passatgers vaixells de guerra vaixells de pesca Vaixell de mercaderies

fragates submarins portaavions DE VELES

Va néixer a Figueres, fill d’un boter. Muntoriol estudià a Cervera i es llicencià a Barcelona.
Donà suport a la participació catalana a la comunitat utòpica “Icària” i “Nova Icaria”, i hagué d’exiliar-se a França al 1848 a causa de les seves idees polítiques.
La seva estada a Cadaqués, on es refugia per fets politics i en que es guanyava la vida com a pintor,
li permeté observà la perillosa feina dels recol·lectors de corall. Això el va portar a pensar sobre la
navegació submarina.
El 1858 presenta el seu projecte Ictini o la nau-peix. El primer viatge del seu
primer submarí, l’Ictini 1, tingué lloc el setembre de 1859 el port de Barcelona, davant de molt de públic.
Aconseguir navegar completament submergit durant 2 hores i vint minuts.
L’Ictineo 1 fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5
d’amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilità la pesca del corall. El casc interior era
esfèric i tenia una capacitat de 7m3.
Entre el casc d’interior i exterior hi havia tancs de flotació, un tanc que subministrava oxigen per a la
respiració i il·luminació la feia un tanc d’hidrogen.
La immersió s’aconseguia mitjançant una hèlix horitzontal que podia donar voltes en ambdós sentits i
amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d’assegurar l’estabilitat i flotació de l’enginy.
NARCÍS MUNTORIOL I ESTARRIOL

ICTINEU

Vaixells petits:
Amb capacitat per un màxim de 400 passatgers, tenen un registre brut entre 2000 i
20000 Tm. Són recomanables si el que desitgem és la intimitat i navegar amb un reduït
nombre de passatgers, amb gustos semblants als seus.
Vaixells mitjans
Amb capacitat per allotjar entre 400 i 1500 passatgers, tenen un registre brut entre
20000 i 50000 Tm. Són molt estables en alta mar i proporcionen un gran nombre
d’espais públics, diverses opcions d’entreteniment i un programa d’activitats més
estructurat. Les dues principals companyies que disposen d’aquest tipus de vaixells són
Radisson Seven Seas Cruises i Fred Olsen.
Creuers

Vaixells grans:
Tenen capacitat per allotjar de 1500 a 3200 passatgers i tenen entra 50000 i 150000
Tm. de registre brut. Si desitja gaudi d’una experiència plena de diversions, en un
entorn que pràcticament recrea una ciutat en alta mar, acompanyats per molts passatgers
de diferents estils i edats, escollir un d’aquests creuers. La majoria ofereixen una gran
varietat d’activitats per a famílies i espectacles nocturns de gran qualitat. Funcionen amb
un programa molt variat d’horaris, tant en restaurants com en les activitats comunes.
Alguns, fins i tot, disposen de minigolf, pistes de tennis, pistes de patinatge sobre gel,
grans i espectaculars teatres,, centres de bellesa integral, diversos restaurants, bulevards
amb botiges, bars i atraccions, centre d’activitats per a joves, servei de guarderia,
discoteques,etc..
Les principals companyies que disposen d’aquest tipus de vaixells són Royal Caribean

Història de l'aviació Se sap que als voltans del any 400 a. C. Arquitas de Torento, un estudios de la Grècia antiga, va construir un artefacte de fusta, que ell mateix va batejar amb el nom de “Peristera”. Tenia forma d’ocell i era capaç de volar uns 180 metres d’altura. Uitilitzava un xorro d’aire per aixecar el vol, però no se sap com es produïa aquest xorro d’aire. L’objecte volador, feia servir unes cordes que li permetien fer un vol controlat fins que el xorro d’aire s’acabava. Aquest artefacte de fusta problablament va ser la primera màquina voladora capaç de moure’s per medis propis. Sobre l’any 300 a.C. Els xinesos van inventar l’estel, que es considera un tipus de planejador, i van fer tècniques per fer-la volar en l’aire. Segles després, en l’any 559 hi ha vols documentats de persones fent servir estels. Moltes històries i llegendes de l’antiguitat parlaven de vols. Leonardo da Vinci entre altres visionaris va dissenyar un avió.

LEONARDO DA VINCI AMB EL SEU DISSENY D’AVIÓ

HISTÒRIA DE L’AVIACIÓ
Però el primer avió pròpiament dit va ser creat per Clément Ader el 1890, que aconsegueix enlairar-se i volar 50 m encara que l'avió queda destruït en estavellar-se. Aquest vol és considerat com l'inici de l'aviació a Europa però no a Amèrica. A Amèrica el 17 de desembre de 1903 a l'estat de Carolina del Nord van efectuar el primer vol que va durar uns 12 segons. El Fleyer va recórrer uns 35 m a una alçada d'uns 3 m i una velocitat de 48 km/h. Aquell mateix dia, Wilbur Wright va realitzar un vol més llarg que va durar uns 59 segons. A començaments del segle XX, va ser realitzat el primer vol amb motors en una màquina més pesada que l'aire, capaç de generar per si mateixa la potència i sustentació necessària.
Després de la primera guerra mundial els enginyers van entendre que el desenvolupament de l’hèlix havia arribat al seu límit i van començar a investigar en el mètode de propulsió. El 1930 es patenten les primeres turbines i en 1939 Heinkel realitza el primer vol a reacció de la història.
Avui en dia, els avions més reconeguts en l'aviació comercial són els Boeing . Encara que a mitjan l'any 2010 entrarà en funcionament el nou Airbus A-380 que amb una capacitat per a 800 persones superarà les 500 que pot transportar el Boeing de major capacitat.

UN DELS PRIMERS AVIONS Avió dissenyat per Clément Ader Clément Ader

PARTS DE L’AVIÓ
L'ala : L'ala és una superfície que sustenta l'avió en l'aire a causa de l'efecte aerodinàmic i contraresta l'acció de la gravetat.. Els alerons permeten en moure's, fer girar l'avió. A les ales també es troben els compartiments de combustible (Turbosina) hi ha diversos tipus d'ales per als avions: Simitarra, delta, doble delta, canard, fletxa, fletxa invertida, gavina.
Buc : El buc és el cos de l'avió en el qual es troben la cabina de passatgers i la de comandaments i els compartiments de càrrega. El seu principi de funcionament es basa en la força aerodinàmica que actua sobre les ales.
Sistemes de control : Els sistemes de control són totes les parts mòbils de l'avió que en ser utilitzades canviant-les de posició, provocaran un efecte aerodinàmic.
Timó de profunditat o elevadors:
La seva funció es fer rotar l’avió en torn al seu eix i permet l’enlairament i l’aterratge, així com ascendir o descendir una vegada que es troba en l’aire
Grup motopropulsor : Són els motors que té l'avió per obtenir la propulsió que requereix per seguir un curs frontal, contrarestant l'efecte del vent.
Tren d'aterratge : Els trens d'aterratge són uns dispositius mòbils i almacenables de l'aeronau útils per evitar que la part inferior tingui contacte amb la superfície terrestre.

PARTS DE L’AVIÓ

1783- La primera vegada que l’home s’aixeca de terra. 1853- Cayley construeix un planador que pot transportar persones. 1903- Primer aeroplà de motor pilotat pels germans Wright. 1908- Wilbur Wright aconsegueix record d’altura. 1910- Es construeixen els primers hidroplans. 1914/18- S’inventen tot tipus d’avions per la guerra. 1919- Primer viatge transatlàntic per aire. 1927- Charles A. Lindbergh creua l’oceà atlàntic en vol directe. 1939- Primer avió amb motor a reacció. 1947- L’avió coet XI supera la barrera del so. 1957- Primer satèl·lit en òrbita “Sputnik”. 1978- Primera travessia de d’Atlàntic en globus. 1981- Primer vol amb el transbordador especial Colúmbia. 1998- Pedro Duque, primer astronauta espanyol que viatja a l’espai. Història de l'aviació .Dates històriques

L’any 1854, l’inventor francès Charles Boursel va plantejar la possibilitat d’utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d’activar i desactivar un circuit elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el sol original . Anys més tard, el físic alemany Johann Philip Reis, va inventar un instrument que era capaç de transmetre notes musicals, però no reproduir la veu humana. Actualment es considera Antoni Meucci , un italià (resident a Cuba), va inventar el telèfon uns anys abans que Graham i Elsha. D’aquesta manera l’11 de juny del 2002, el Congrés dels Estats Units d’Amèrica va reconèixer, històricament, a Antoni Meucci la paternitat del telèfon.

Telèfon El telèfon és un dispositiu de telecomunicacions que s’usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n’hi tres o més. El telèfon es un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica. Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d’àudio que es codifica en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure. Avui dia han evolucionat fins als telèfons mòbils, que duen el senyal usant l`aire com a medi físic.

(Florència, Italia 13 d’abril del 1.808
Nova York, Eua 18 d`octubre de 1896) fou un inventor i científic italià,que va inventar el telèfon el 1854. Tot i això, fora d’Italia, Alexander Graham Bell va ser reconegut com a inventor del telèfon. Segons va reconèixer el congrés dels EUA el juny 2002, va ser l’italià Antoni Meucci i no l’americà Bell l’autèntic responsable de la invenció del telèfon. Antoni Meucci havia cursat estudis d’energia mecànica a Florència i en la de- cada dels anys 30 va emigra a Cuba en busca de riquesa. No va tenir sort hi després de treballar durant alguns anys a Cuba va emigrar cap a Nova York.
A Cuba mentre treballava amb malalts reumàtics aplicava petites descàrregues elèctriques par pal·liar de dolor, va descobrir que la transformació de les vibracions sonores en impulsos elèctrics permetia transmetre la veu a distància, a traves d’un conductor.
Als anys 50 va començar a dissenyar prototips telefònics. Va construir un primer model el 1.855 i al1871 va presentar un model perfeccionat.
Al 1874 no tenia diners per pagar el manteniment anual de la patent, i al 1876, Antoni Meucci va llegir els diaris que un tal Alexandre Graham Bell havia inventat (i patentat ) el telèfon.
Antoni Meucci

EVOLUCIÓ DEL TELÈFON

El telèfon mòbil es un dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast usat par a comunicacions mòbils de veu i que funciona sobre una xarxa d’estacions distribuida pel territori,conegudes com a cel.les. Té molts serveis com el sms per a missatges a missatges de text correu electrònic, accés a internet, jocs, càmera amb grabadora de video, per a enviar misatges amb fotos i video. La majoria dels telèfons mòbils es conecten a una xarxa d’ estacions base (cel.les),que al seu temps estan interconnectades amb la xarxa telefònica. El concepte d’una xarxa de ràdio cel.lula es va inventar l`any 1947 als laboratoris Bells però no va ser l`any 1983 quan es van fabricar als Estats Units.

En un temps molt llunyà algú inventà la roda poc després un altre inventor descobrir la possibilitat de guiar un vehicle . Ambdós descobriments segurament tingueren lloc a Mesopotàmia aquest país entre dos grans rius el Tigris i l’Eufrates. Probablement l’avantpassat del ferrocarril és el carro que tenia el camí marcat per les roderes sobre les quals circulava els carros van anar excavant solcs paral·leles en els carrers d’un dels seus habitants ben aviat es van adonar que aquestes roderes quan eren profundes mantenien qual els vehicles dins del camí i no espatllaven les cases al costat de les quals passaven en els estrets carrers de les ciutats que regaven el Tigris i l ‘Eufrates més endavant els carrers polsegosos o enfangats es van cobrir amb lloses deixant deliberadament els solcs necessaris perquè seguessin un camí fix. Cal no oblidar que la carreta de quatre rodes era llavors una invenció recent i que el seu eix del darrere no era orientable...... Hom creu que els romans ja utilitzaven vagonetes. Una mena de sistema de vies fèrries molt semblant a la de les nostres vies actuals. la prehistoria del ferrocarril

FINS QUE EN JAMES WATT VA DESCOBRIR LA MÀQUINA DE VAPOR I MÉS TARD ES VA ADAPTAR A UNA MÀQUINA DE TREN
La primera locomotora de vapor va circular el 21 de febrer de 1804, al País de Gal·les. Fou construïda a Anglaterra.
La generalització del sistema ferroviari ha estat gràcies a la màquina de vapor.
Pels volts del 1900, l’aparició de motors elèctrics potents permeté l’ús de la tracció elèctrica, la més emprada actualment. Aquest sistema necessita que la línia estigui dotada d’una catenària o d’un tercer rail, portadors del corrent elèctric.
En el període d’entreguerres apareixen les locomotores dièsel. Els anys cinquanta són la frontissa entre la desaparició de la tracció a vapor i el desenvolupament dels motors de combustió interna. És també en aquesta època quan comencen a aparèixer les locomotores elèctriques.

LA MÀQUINA DE VAPOR DE JAMES WAT 1784: Patenta la locomotora a vapor.

APLICACIÓNS DE LA MÀQUINA DE VAPOR JAMES WATT

El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, normalment d’acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegat per una locomotora. A banda de la via convencional hi ha la circulació per cables telefèric o altres tipus de vies, com ara les de levitació magnètica. Els ferrocarrils poden dur una locomotora o més d’una acoblades al davant o en configuració “push pull” una al davant i l’altra a la cua . Els vagons poden ser arrossegats o autopropulsats. El seu desenvolupament es produïa la primera meitat del segle XIX,com a elements de la segona Revolució industrial ,aprofitant l’avantatge tècnic que suposa el baix coeficient de rodament metall sobre metall _ de l’ordre de 3 per 1.000 inferior al coeficient de rodament sobra carretera . La seva implantació causà una transformació completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura . El tren ha tingut una gran influència en el desenvolupament de moltes societats ; el seu ús i importància varia segons l’època . EL FERROCARRIL

La línia de tren Barcelona-Mataró Va ser inaugurada el 28 d’octubre de1848 i va ser la primera línia de ferrocarril de la península Ibérica .En aquesta línia hi ha el túnel de Montgat, el més antic de tota la xarxa espanyola . Aquest ferrocarril va ser promogut pel mataroní Miquel Biada i Bonyol . Les obres les van realitzar enginyers catalans i anglesos. Totes les locomotores també van ser portades d’Anglaterra. Actualment , la línia de tren encara funciona , englobada en el sistema de rodalies de Barcelona , encara que s’ha allargat de Mataró fins a Maçanet.

Barcelona-Mataró Primera línia de tren

Historia dínternet La prehistòria d’Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d’octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d’aquest xarxa, anomenada ARPANET. Tècnicament el naixement d’Internet, es produí l´1 de gener de 1983,amb la primera xarxa de llarga abast WAN basada en tecnologia TCP/ IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA.Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials .Durant la dècada del 1990 ,la xarxa guanya densitat . Lágost de 1991 el CERN publica el projecte World Wide Web(WWW), i dos anys desprès Tim Berers-Lee inicià la creació de l´HTML HTTP. Al 1993 el centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat dÍlinois desenvolupa el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.

Historia d´internet
Internet com a mitja de comunicació es va començar a generalitza en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l’han anat fent els’’internautes’’, tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els servis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada mes gran.

Serveis més comuns d’internet
Probablement el servei més conegut. Aquí dins les pàgines més populars són:
Google.com,Yahoo.com,YouTube.com, Fotolog.com,Wikipedia.org, MySpace.com, FaceBoock.com i MSN.com.
Pàgines web: On podem trobar tota la informació que necessitem per a un treball, un viatge, una malaltia…Podem comprar, consultar el saldo del nostre compte corrent, subhastar, llegir llibres digitals, llegir el diari, etc…
Correu electrònic : el correu o E-mail permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari. Els dos serveis més populars que ofereixen correu electrònic gratuïtament són GMail i Hotmail. Per altra banda, hi ha dues formes d’usar el correu electronic: a través del web (Gmail, Hotmail, Yahoo...) o mitjançant programes específics, com Mozilla Thunderbird o Microsoft Outlook.

Internet
Compartició de fitxers : varies tecnologies permeten compartir fitxers. Des d’un ajut en un e-mail, o un sevidor FTP o les famoses xarxes P2P (Emule, BitTorren...), on són freqüents les descàrregues de música mp3, vídeos en DivX, i sofware.
Trucades telefòniques: skipe . Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d’internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s’estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP.
Programes de xat: On podem parlar amb els nostres amics i amigues a l’hora que veure’ns amb una webcam
Navegar per internet des del telèfon mòbil
Videos: podem mirar videos de tota mena (comercials, educatius, divulgatius ,científics, televisius i pel.lícules
Accedir a un satèl.lit artificial: per veure mapes (google earth, el temps que farà(meteocat
Fotolog: pàgines on hi podem posar les nostres fotos
Cercadors d’informació: google, yahoo, altavista etc..Faciliten la informació d’una forma ràpida escrivint solament unes paraules.
Blogs: En tres passos podem crear un bloc. Un bloc és uns pàgina web dinàmica on podem penjar-hi tots els escrits que nosaltres fem. També hi podem incluir fotos, dibuixos i videos.
Alguns blocs de nens i nenes de la classe de la Lassanya:
http :// www.xtec.cat / ceip -aurora/ Cicle%20Superior . htm

ELS INVENTS DEL SEGLE XX

by mambla on Dec 16, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 42

Statistics

ELS INVENTS DEL SEGLE XX Presentation Transcript

http://agora.xtec.cat	41
http://www.slashdocs.com	1