• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Conte de l'oli

on

  • 1,310 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,310
Views on SlideShare
1,242
Embed Views
68

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

2 Embeds 68

http://agora.xtec.cat 66
http://translate.googleusercontent.com 2

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Conte de  l'oli Conte de l'oli Presentation Transcript

    • Tot el poble en va ple una història per explicar...
    • Text: Margarida Feliu Portabella Correcció: Anna Puente Llucià Il—lustració: Antoni Baurier-vabau.com Color: viladraueducacio.com Disseny conceptual i realització del programa escolar: viladraueducacio.com Campanya de recollida d’oli domèstics. Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona. 2010/2011 Campanya: Baula comunicació,
    • Aquest matí a escola tothom en parlava. La Maria, la professora de quart, explicava que era una de les desgràcies més grans que hi havia hagut mai al poble. Centenars de morts i una quantitat d’oli que feia angúnia. Al migdia, en sortir de l’escola, la notícia s’havia escampat com una taca d’oli. Al forn, al supermercat, a la farmàcia, al bar... tothom en parlava; fins i tot havien arribat a la plaça del poble els cotxes de les televisions i dels diaris per fer fotografies i preguntar a la gent què havia passat. A casa meva, a l’hora de dinar, el meu avi estava molt enfadat. A ell, li agradava molt anar a passejar al voltant de la riera i deia que mai no havia vist res com aquell matí. A la tarda, en sortir d’escola, vaig anar a la riera amb els meus amics. Hi havia cotxes dels Mossos d’Esquadra, de l’Ajuntament i del Bombers... No ens hi van deixar acostar. Realment, la cosa devia ser molt greu. A la nit no vaig poder dormir: milers de peixos morts i una gran taca d’oli dins de l’aigua de la riera eren el meu malson. Jo no volia que això passés, jo només jugava i ara tot era culpa meva!
    • Al matí no vaig poder anar a escola; em trobava molt malament. El pare em va dir que em quedés a casa. La mare em va posar el termòmetre. No tenia febre, però el cap i la panxa em feien molt mal. Vaig anar a l’ordinador i vaig buscar informació sobre què passava si es tirava oli per l’aigüera. Bufff...! Tant de bo no ho hagués sabut: Un litre d’oli contamina un milió de litres d’aigua... i jo n’havia tirat més d’un! “Cinc litres d’oli no tractat contaminen l’aire que respira una persona durant tres anys; Eliminar l’oli a les depuradores d’aigua és molt difícil i es necessita molta energia per a fer-ho. A més, l’oli serveix d’aliment a les rates de claveguera i ajuda que cada vegada en siguin més...”
    • Ara sí que estava desesperat: jo només volia fer un experiment! A la cuina de casa, els pares fa temps que hi tenen unes ampolles on posen tot l’oli que sobra quan cuinen i quan n’hi ha dues o tres les portem a la deixalleria. Sempre ens han dit, als meus germans i a mi, que això és el que hem de fer amb els residus. Però dilluns jo vaig agafar una de les ampolles: volia comprovar per què l’oli no es barreja amb l’aigua. En abastar l’ampolla em va patinar i tot l’oli va caure a terra i a l’aigüera. Vaig netejar-ho com vaig poder però, sense adonar-me’n, una gota va quedar damunt la pica. Perquè els pares no veiessin que l’oli que havien guardat en una de les ampolles havia desaparegut, vaig decidir buidar a la claveguera les altres dues. I quan els pares van arribar els vaig dir que havia portat les tres ampolles de l’oli fet servir a escola, com molts altres dies havia fet. A la meva escola es recull l’oli de totes les famílies i es porta directament a la deixalleria. “Tot arreglat”, vaig pensar, però ara jo era el culpable d’aquell desastre.
    • Estava molt trist! I mentre era a la cuina pensant en els pobres peixos, la gota d’oli que m’havia oblidat damunt la pica em va dir molt seriosa: - No és culpa teva! - En sentir-la, em vaig estranyar bastant. Jo no coneixia cap gota que parlés, però aquella era diferent. Aquella es deia L’Oli i sort que no la vaig netejar perquè el que em va dir va tranquil—litzar-me molt.
    • - Està bé que pateixis pel que has fet. Ja saps que no es pot llençar a l’aigüera; però el problema de la riera no l’has provocat tu. La fàbrica de pintures del poble l’ha vessat. Se’ls ha trencat un dels dipòsits i moltes gotes com jo han anat a parar a la riera. -Uf!- A partir d’aquí ja vaig respirar millor. - Ara ja ho estan netejant, però la riera tardarà a ser com abans un quant temps i s’hi hauran de dedicar diners i esforços de molta gent perquè la vegetació i els animals tornin a ser els mateixos. Caldrà treballar-hi perquè tot torni a ser una bassa d’oli. d’
    • Content de saber que, amb temps i esforç, la riera es podria recuperar, vaig agafar la L’Oli i me la vaig endur a l’escola perquè expliqués als meus amics i amigues què havia passat i per què les gotes com ella s’han de portar a reciclar. Després d’escoltar-la, molts ens hem apuntat a ajudar a fer la neteja de la riera i amb l’escola hem decidit que hi anirem sovint a veure com, a poc a poc, tot torna a ser com abans. Però us he de dir una cosa: mai més llençaré una gota d’oli per l’aigüera. D’això, tant vosaltres com la L’Oli, en podeu estar segurs.