CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

3,605 views

Published on

Presentació dels alumnes del cicle superior del ceip Aurora

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,605
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
588
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

  1. 1. DEPRESSIÓ CENTRAL PIRINEUS Mapa Físic SISTEMA MEDITERRANI
  2. 2. PREHISTÒRIA COVES,MINES, ETC....
  3. 3. ELS PRIMES HOMES PREHISTÒRICS <ul><li>Els primes homes prehistòrics van ser els Neandertals. L’home Neardental (10.000 a 30.000 anys a. de J.C.) era més aviat baix, amb el coll i les espatlles amples, el mentó enfonsat, els arcs ciliars molt pronunciats i amb les cames i els braços curts. Aquest primes homes que passaren per les terres catalanes tenien alguns coneixements tècnics i algunes pràctiques religioses. </li></ul>
  4. 4. LES PINTURES RUPESTRES
  5. 5. EINES PREHISTÒRIQUES
  6. 6. NAVETA DES TUDONS NAVETA DES TUDONS A MENORCA
  7. 7. NAVETA DES TUDONS (MENORCA)
  8. 8. TAULA A MENORCA SALA HIPÒSTILA
  9. 9. SALES HIPÒSTILES
  10. 10. SALA HIPÒSTILA ERA
  11. 11. COVES PREHISTÒRIQUES <ul><li>GAVA </li></ul><ul><li>ESPLUGUES </li></ul><ul><li>REUS </li></ul><ul><li>ANOIA </li></ul>
  12. 12. Els íbers. Primers pobladors de Catalunya <ul><li>Els Íbers van ser una civilització que habitava Catalunya i que era molt creativa i avançada. Ja vivien aquí abans dels Romans i els grecs. Vivien en zones altes per protegir-se dels enemics i cremaven els seus morts. Tenien monedes i armes de Coure . </li></ul>
  13. 13. mapa d’on vivien els Íbers
  14. 14. EDAT ANTIGA Grecs i romans Empúries i Tarragona
  15. 15. GRECS <ul><li>Durant els segles VIII i VII a C, a l'altra banda de la Mediterrània els grecs van viure una època de greu inestabilitat social, causada principalment pel creixement demogràfic i l’escassetat de recursos. Això va provocar un important moviment migratori que encetà un període d’establiment de colònies de poblament al llarg del Mediterrani. Una colonització posterior que arribà a la Península ibèrica perseguia, en canvi, finalitats comercials. </li></ul>
  16. 16. MONUMENTS GRECS EL PARTENÓ A LA CIUTAT D’ATENES
  17. 17. CULTURA I ART GREC
  18. 19. ROMANS <ul><li>El període romà a Catalunya és el període següent al període íber , i comença el segle III a C amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots . El territori a l’arribada dels romans estava composat per un conjunt de tribus íberes i colònies hel·lèniques, i no serà fins segles després que es formaria el que avui entenem com Principat de Catalunya . </li></ul>
  19. 20. COM ES VAN REPARTIR EL TERRITORI ELS ROMANS?
  20. 21. MONUMENTS ROMANS AQUEDUCTE AMFITEATRE
  21. 22. Edat mitjana: Jaume I el conquedidor Jaume I el Conqueridor (Fou nascut a Montpeller , 2 de febrer del 1208 i fou mort a Alzira , 27 de juliol del 1276 . Fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet . ), rei d'Aragó , de Mallorca i de València , comte de Barcelona i d'Urgell , i senyor de Montpeller . El segle XIII es va caracteritzar pel gran nombre de conquestes per la seva extensió continental i Mediterrània, sota la direcció dels grans reis Jaume I el Conqueridor, i Pere II el Gran. Retrat imaginari de Jaume I d'Aragó ( Palau de la Generalitat Valenciana ) Estàtua de Jaume I el Conqueridor a la ciutat de València Escut de la Corona d'Aragó
  22. 24. Llibres de l’Edat Mitjana AUSIÀS MARCH RAMON LLULL
  23. 25. Ausiàs March <ul><li>Ausiàs March, va ser un </li></ul><ul><li>poeta i cavaller valencià </li></ul><ul><li>medieval. Originari d'una </li></ul><ul><li>família de la petita noblesa </li></ul><ul><li>amb aficions poètiques. </li></ul><ul><li>Va ser un dels poetes més </li></ul><ul><li>importants del Segle d’Or </li></ul><ul><li>valencià i de la literatura en català. </li></ul>
  24. 26. Poema d’ Ausiàs March <ul><ul><li>Així com cell qui en lo somni es delita </li></ul></ul><ul><ul><li>e son delit de foll pensament ve, </li></ul></ul><ul><ul><li>ne pren a mi, que el temps passat me té </li></ul></ul><ul><ul><li>l'imaginar, que altre bé no hi habita. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sentint estar en aguait ma dolor, </li></ul></ul><ul><ul><li>sabent de cert que en ses mans he de jaure, </li></ul></ul><ul><ul><li>temps d'avenir en negun bé em pot caure: </li></ul></ul><ul><ul><li>aquell passat en mi és lo millor. </li></ul></ul>
  25. 27. Ramon llull <ul><li>Va ser un rellevant  escriptor ,  filòsof ,  místic i teòleg  missioner  mallorquí </li></ul><ul><li>del </li></ul><ul><li>  segle XII . És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics.  </li></ul>
  26. 28. Poema de Ramon llull <ul><ul><ul><li>Quan per l'estela en l'albor </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>e s'aparèllon tuit li flor </li></ul></ul><ul><ul><li>que el sol montiplic llur color </li></ul></ul><ul><ul><li>d'esperança, </li></ul></ul><ul><ul><li>mi vest alegrança </li></ul></ul><ul><ul><li>d'una douçor, confiança </li></ul></ul><ul><ul><li>que hai en la Dona d'amor; </li></ul></ul><ul><ul><li>e adoncs deman confessor, </li></ul></ul><ul><ul><li>a tuit m'acús per pecador, </li></ul></ul><ul><ul><li>e que ell me man </li></ul></ul><ul><ul><li>que reta tot lo dan </li></ul></ul><ul><ul><li>que hai donat gran, en pecant, </li></ul></ul><ul><ul><li>a cells que estan servidors </li></ul></ul><ul><ul><li>de la Regina de valors, </li></ul></ul><ul><ul><li>per ço que n'esper tal secors </li></ul></ul><ul><ul><li>que a null pecat </li></ul></ul><ul><ul><li>no sia obligat, </li></ul></ul><ul><ul><li>pus que en sia bé confessat. </li></ul></ul>
  27. 29. SERRALLONGA Bandoler nascut d'una família pagesa benestant de Viladrau. Les dificultats econòmiques, en temps de crisi, el van empènyer a delinquir. Joan Sala va prendre aquest cognom arran del casament el 1618 amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós. BANDOLERS
  28. 30. Perot Rocaguinarda (Oristà, Osona, 1582 - ?, ?) va ser un bandoler català. Fou també conegut com a Perot lo Lladre . Com que no era l'hereu de la família se'n va anar de casa a cercar fortuna, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Era nyerro (estava a favor dels senyors de Nyer i en contra dels Cadells). Des de ben jove es va veure implicat en lluites entre senyors del bàndol nyerro. Era un bon estrateg, hàbil i audaç, temut pels soldats i per l'autoritat, estimat pel poble i molt odiat pels seus nombrosos enemics. Posseïa uns excel·lents dots de líder i de comandament; si no, no hauria aconseguit ser el cap del bandolerisme català durant gairebé deu anys. Sense aquesta habilitat tampoc no se n'hagués sortit de les contínues persecucions a què va ser sotmès per part de tots els virreis i de molts comissaris. Entre 1605 i 1609 les campanyes contra ell des de Catalunya varen estar dirigides per Joan de Queralt i de Ribes, Governador General de Catalunya . ROCAGUINARDA
  29. 31. ROCAGUINARDA SERRALLONGA
  30. 32. L’Autonomia de Catalunya <ul><li>L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma bàsica, amb caràcter de llei orgànica , de la comunitat Autònoma de Catalunya , reconeguda per la constitució espanyola de 1978 en el seu article 81. </li></ul>
  31. 33. Estatut de Sau <ul><li>Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències . </li></ul><ul><li> </li></ul>
  32. 34. Escut de la II República Bandera de la II República La II República La Segona República Espanyola va ser l'estat democràtic i republicà que va existir a Espanya en el període que va des de el 14 d'abril de 1931, data de proclamació de la mateixa i de la sortida d'Espanya del rei Alfonso XIII, a el 1 d'abril de 1939, data de la victòria definitiva del bàndol insurgent en la Guerra Civil Espanyola que va seguir a el cop d'estat del 17 de juliol de 1936 . Durant aquest període es van portar a terme diverses reformes, com l'agrària, però que en la majoria dels casos no van complir amb les expectatives. A l'una, la falta de progrés va créixer també a poc a poc el malestar del proletariat. Després de múltiples vagues, aixecaments populars (p. ex. Revolució d'Astúries) i canvis de mà en el poder, es va produir un aixecament per part de militars descontents el 17 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola .
  33. 35. <ul><li>Va ser Pau Vila i Dinarès que va ser un pedagog i geògraf Català qui va fer la divisiò de comarques de Catalunya a partir de que tots els pobles anaven a mercat a una ciutat determinada. Així Vic va esdevenir la capital de la comarca d’Osona perquè tots els pobles de les rodalies de Vic hi anaven a mercat. </li></ul>mapa de comarques
  34. 36. Pau Vila <ul><li>Pau Vila i Dinarès que va ser un pedagog i geògraf. </li></ul><ul><li>De família de teixidors . el 1905 fundà l’Escola horaciana , després d'uns contactes truncats amb l’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia . </li></ul>
  35. 37. La Guerra Civil Espanyola Es denomina Guerra Civil Espanyola a la guerra civil que va tenir lloc a Espanya entre el pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936 i l'últim part de guerra signat per Francisco Franco el 1 d'abril de 1939 . Sol donar-se-li també el nom de guerra d'Espanya, que comparteix amb altres guerres civils del segle XIX (les guerres carlistas). Els bàndols enfrantats es van denominar a si mateixos bàndol nacional (el vencedor, organitzat entorn dels militars revoltats) i bàndol republicà (el perdedor, que es va anar constituint entorn del govern de la Segona República. El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la Segona Guerra Mundial. Mentre que les democràcies liberals (Anglaterra i França) van procurar el manteniment d'una política de no intervenció, cadascun dels bàndols va ser clarament donat suport per les potències identificades amb el feixisme (l'Alemanya d'Hitler i la Itàlia de Mussolini) i el comunisme (la Unió Soviètica de Stalin).
  36. 38. la transició politica <ul><li>La constitució del 1978 </li></ul><ul><li>L’autonomia de Catalunya </li></ul><ul><li>Estatut de Sau </li></ul>
  37. 39. La Constitució del 1978 <ul><li>La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l‘ ordenadament jurídic i de l‘ Estat espanyol . En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat . </li></ul><ul><li>Aquesta constitució es va fer quan va acabar la dictadura del Franco </li></ul>
  38. 40. La Generalitat de Catalunya
  39. 41. NEIX LA GENERALITAT <ul><li>La Generalitat de Catalunya té els seus orígens el època de Jaume I el conqueridor. (1208-1276) </li></ul><ul><li>Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'obligà a celebrar &quot;General Cort&quot; cada any. Les Corts tenien &quot;braços&quot; que les componien: l' eclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial ( viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat &quot;lo General de Cathalunya&quot;. </li></ul><ul><li>El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Montsó ( l'Aragó ) l ’any1289, quan és designada una “Diputació del General“. </li></ul>
  40. 42. Quants presidents hi ha hagut? <ul><li>Hi ha hagut 128 Presidents de la Generalitat. </li></ul><ul><li>Els primes Presidents van ser: </li></ul><ul><li>1 Berenguer de Cruïlles 1359 - 1362 Bisbe de Girona </li></ul><ul><li>2 Romeu Sescomes 1363 - 1364 Bisbe de Lleida </li></ul><ul><li>3 Ramon Gener 1364 ?- 1365 Canonge de la Seu d'Urgell </li></ul><ul><li>4 Bernat Vallès 1365 - 1367 Canonge de Barcelona </li></ul>
  41. 43. Últims Presidents de la Generalitat <ul><li> Francesc Macià i Llussà 1931 - 1933 Membre d' Esquerra Republicana de Catalunya </li></ul><ul><li> Lluís Companys i Jover 1933 - 1940 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya 1938 : La dictadura del general Franco , abans i tot d'acabar la guerra civil , aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya . </li></ul><ul><li>El Presidents Irla i Tarradellas mantenen la institució des de l'exili. </li></ul><ul><li>Josep Irla i Bosch 1940 - 1954 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya </li></ul><ul><li> Josep Tarradellas i Joan 1954 - 1980 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya 1977 ( 29 de setembre ): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya . Josep Tarradellas torna de l'exili com a president i al cap d’uns anys va tornar. </li></ul><ul><li> Jordi Pujol i Soley 1980 - 2003 Membre de Convergència Democràtica de Catalunya </li></ul><ul><li> Pasqual Maragall i Mira 2003 - 2006 Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya </li></ul><ul><li> José Montilla i Aguilera 2006 - ?Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya </li></ul>
  42. 44. Himne i símbols nacionals HIMNE I SÍMBOLS NACIONALS Himne Nacional de Catalunya (Els Segadors): Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Ara es hora,segadors! Ara es hora,d'estar alerta! Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines! Bon cop de falç! bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Que tremoli l'enemic, en veient la nostra senyera Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! Bon cop de falç! bon cop de falç defensors de la terra! Bon cop de falç!
  43. 45. http://www.youtube.com/watch?v=hFV993YEFvU
  44. 46. ESTELADA
  45. 47. POMPEU FABRA I POCH Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 1868 va dur a terme una reforma ortogràfica de la llengua catalana. Dues obres seves són: “ Gramàtica catalana” i “ Diccionari general de la llengua catalana” (1932)
  46. 48. JACINT VERDAGUER Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902). De família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses, anà a l'escola del seu poble i als deu anys ingressà al seminari de Vic. El 1877 L'Atlàntida és premiada als Jocs Florals i el seu prestigi augmenta amb la publicació d' Idil·lis i Cants Místics (1878), Llegenda de Montserrat (1880), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886), Excursions i viatges (1887) i Pàtria (1888)
  47. 49. <ul><ul><li>Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre </li></ul></ul><ul><ul><li>perquè a jugar-hi a estones davallin los infants, </li></ul></ul><ul><ul><li>i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre </li></ul></ul><ul><ul><li>perquè el bram de l'abisme no esglaï els caminants. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les serres, que es coronen de núvols i d'estrelles, </li></ul></ul><ul><ul><li>de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter, </li></ul></ul><ul><ul><li>restant-hi claps encara, com escamot d'ovelles </li></ul></ul><ul><ul><li>que delma cada dia la mà del carnisser. </li></ul></ul><ul><ul><li>Jacint Verdaguer </li></ul></ul>PLANA DE VIC
  48. 50. PINTORS CATALANS
  49. 51. Joan Miró i Ferrà <ul><li>Va nèixer a Barcelona , 20 d'abril de 1893 – mori a Palma , 25 de desembre de 1983 ) fou un pintor , escultor , gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme . </li></ul><ul><li>El surrealisme eren pintures de facultats imaginatives i crítiques de l' inconscient </li></ul>
  50. 52. ESCULTURES de JOAN MIRÓ
  51. 54. Salvador Dalí i Domènech <ul><li>Va néixer l‘11 de maig de 1904 a la ciutat de Figueres i va mori 23 de gener  de  1989 (amb 84 anys) . El seu pare, Salvador Dalí i Cusí, era notari de la ciutat, natural de Cadaqués , la seva mare Felipa Domènech Ferres, que va donar els esforços artístics del seu fill. De ben petit va sentir afició per la pintura. Es va casar amb Gala i no va tenir fills. Va viure molt temps a Cadaqués a Port Lligat i va fundar el Museu Dalí del moltíssim quadres que va pintar molts els va donar amb heréncia a Espanya </li></ul>
  52. 55. Quadres de SALVADOR DALÍ
  53. 57. ARQUITECTES CATALANS
  54. 58. ANTONI GAUDÍ I CORNET <ul><li>( Reus o Riudoms , 25 de juny de 1852 - Barcelona , 10 de juny de 1926 ) va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l'arquitectura. </li></ul><ul><li>Es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic , mudèjar , barroc , fins arribar a l'explosió del M odernisme on va aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria , la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís , convertit en una nova tècnica. La seva arquitectura s’anomena MODERNISME. </li></ul>
  55. 59. CASA BATLLÓ CASA MILA
  56. 60. SAGRADA DE FAMILIA PARC GÜELL
  57. 61. MÚSICS CATALANS
  58. 62. Pau Casals i Defilló <ul><li>( El Vendrell , Catalunya 1876 - San Juan , Puerto Rico 1973 ) fou un violoncel·lista , pedagog , director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d' El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins l'àmbit català. </li></ul>
  59. 63. EL CANT DELS OCELLS <ul><li>VA SER UNA DE LES COMPOSICIONS DEL MÚSIC DEL VENDRELL. </li></ul><ul><li>http://www.youtube.com/watch?v=COR3lMXKAfg&feature=related </li></ul>
  60. 64. PAU CASALS
  61. 65. ESCRIPTORS CATALANS
  62. 66. Josep Pla i Casadevall <ul><li>( Palafrugell , Baix Empordà , 1897 - Llofriu , Baix Empordà , 1981 ) fou un escriptor i periodista català. </li></ul><ul><li>La seva original i extensíssima obra literària, que abasta de forma ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació dels costums i tradicions locals. </li></ul>
  63. 67. JOSEP PLA
  64. 68. Idelfons cerdà <ul><li>( Centelles , 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya , Cantàbria , 21 d'agost de 1876 ) fou un enginyer , urbanista , jurista , economista i polític , un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización , obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern. Va dissenyar l’Eixample de Barcelona. </li></ul>
  65. 69. ILDEFONS CERDÀ
  66. 70. Eixample de Barcelona
  67. 71. Tirant lo Blanc <ul><li>Tirant lo Blanc ( Tirant lo blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana , fins i tot és esmentada en el Quixot . </li></ul>
  68. 72. LA PORTADA DEL LLIBRE DE JOANOT MARTORELL
  69. 73. Santiago Russinyol <ul><li>Santiago Rusiñol i Prats ( Barcelona , 1861 - Aranjuez , 13 de juny de 1931 ) fou un pintor , escriptor , col·leccionista, periodista i dramaturg català . Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya . La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. </li></ul>
  70. 74. AQUEST SENYOR ES SANTIAGO ROSSINYOL
  71. 75. Joanot Martorell <ul><li>Joanot Martorell ( Gandia , aprox 1413 - València , 1468 ) fou un escriptor medieval valencià , conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc , la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. </li></ul><ul><li>La seva naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València segons l'historiador Jaume Chiner , en el si del llinatge d els Martorell , una família de la mitjana noblesa originària de Gandia , però establerta a València des de 1400 . El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà . </li></ul>
  72. 76. JOANOT MARTORELL
  73. 77. <ul><li>Salvador Espriu i Castelló ( Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985 ) fou un poeta , dramaturg i novel·lista català , considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra , de la prosa catalana de fórmules noucentistes . </li></ul>Salvador Espriu
  74. 78. SALVADOR ESPRIU ERA AQUEST
  75. 79. Mercè Rodoreda <ul><li>Mercè Rodoreda i Gurguí ( Barcelona , 10 d'octubre de 1908 - Girona , 13 d'abril de 1983 ) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980 .Després de la guerra civil es va exiliar a Suïssa. </li></ul>
  76. 80. MERCÉ RODOREDA

×