Comissió de l'Escola Inclusiva
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
505
On Slideshare
505
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. RESUM REUNIÓ COMISSIÓ DE LESCOLA INCLUSIVA. 2 de març 2011AMPA assistents: La Maquinista, Fluvià, Escola Proa ( director del centre del qual éspropietària lampa), Poeta Foix, Lavínia, I. Salvador Espriu, I.Goya, Vila Olímpica, Carrilet,Pompeu Fabra.Altres AMPA que demostren interés però no poden assistir a la reunió: Diputació i Jujol.Assistents FaPaC: Jordi Morató, Mari Luz Rey, Enric Llurba, Araceli.Lobjectiu de la reunió és fer una recopilació de les necessitats i recursos per incloureels alumnes amb més dificultats en lescola normalitzada, debatre el tema i mirar com espot treballar conjuntament. Es parla dun nucli promotor – Jordi i M. Luz- i també de laincorporació de més persones per fer aquest treball.La vicepresidenta de lampa Fluvià entrega una documentació relativa a la manca devetlladores al seu centre.LEnric expressa els seus dubtes sobre el nom de la comissió que acabarà anomenant-se“Escola Inclusiva”. Lobjectiu de la comissió seria que aquests alumnes fossin atesossegons la llei i si hi ha algun buit legal, que fossin atesos de la millor manera possible.Es comenta que es tanquen escoles deducació especial i no es dota de prou recursos alescola normalitzada per atendre aquests alumnes; també es destaca que és méseconòmica per ladministració la inclusió que lescola especial i que al reivindicar lainclusió es fa un favor econòmic a ladministració.Exemples de problemes que pateixen alguns dels els fills i filles dels assistents i quesexposen en la reunió per donar una idea de les situacions que tractem:Infants autistes que es triga a diagnosticar i setiqueten de problemàtics sense saber quèfer amb ells, joves amb TDH, infants autistes que superen dificultats quan troben suport ibona orientació per part dels mestres, infants amb dislèxia, infants adoptats que presentenretard amb ladquisició de la lectoescritura, infants amb greus problemes dalergies de pell,infants amb una síndrome que suposa retard maduratiu amb dificultats afegides perparlar...Es comenta que hi ha més recursos a lescola bressol per incloure nens amb problemesque als centres de primària. En aquestos centres els pares han de batallar molt peraconseguir per exemple un logopeda. Els pares, de vegades, coneixen recursosdesconeguts per al propi centre i es dona el cas que des de lampa sinforma a lescola decom i a on aconseguir aquests recursos.El grup en el que hi ha un o més alumnes amb necessitats especials també es resenteixde la manca de recursos, ja que els alumnes amb NEE acaparen els recursos que hi ha.Sexposen les dificultats de que els alumnes amb NEE participin en activitatsextraescolars, ja que no hi ha vetlladores per lhorari no lectiu. Lampa Lavínia fa activitatsper recollir diners i també compten amb alumnes en pràctiques dintegració social atemporades. Sassenyala que aquesta no és una solució ja que no són professionals.També sanomena la sobreexplotació de monitors de tallers varis per part dempreses delleure. Per altra banda es destaca que el fet de reunir-se per buscar diners per vetlladorescrea sentiment de comunitat escolar i és positiu.Es comenta que els EAP ( al menys el de Les Corts) no està al dia sobre els noustractaments i maneres de treballar amb els alumens amb NEE. Una altra assistent diuque ella ha trobat professionals competens i no competents en el seu EAP ( Horta-Guinardó)També es destaca que és molt dur treballar per la inclusió de tots els alumnes des de lasoledat i que poder fer aquest discurs reivindicatiu de manera comunitària éstranquilitzador, ja que evita que ladministració miri malament a les escoles massareivindicatives.
  • 2. Una altra aportació tracta sobre la situació en que estaran els centres amb lautonomia decentre que pot implicar el perill de que, basant-se en aquesta autonomia, no acceptinalumnes amb problemes i els centres que els acceptin, o sigui que siguin inclusuis, esconverteixin en guettos.Una de les assistents és treballadora social i comenta que els criteris dexclusió dels ajutssón cada cop més amplis.Una mare que és mestra deducació especial diu que la seva opinió és que si no hi haprou recursos per a lescola inclusiva, és preferible que hi hagi escoles deducacióespecial.Un assistent comenta, a títol individual, que les activitats de contar contes podenesdevenir una eina integradora.Es comenta també que alguns directors no accepten la inscripció de nens adoptats quepresenten dificultats en lectura etc. També es diu que cal no oblidar els alumnes ambdificultats no molt greus, que no són clarament NEE.El director de lEscola Proa diu que en el seu centre a on no arriba ladministració, arribalampa. Opina que els EAP atenen els casos extrems. També anomena el problema deque hi ha famílies que no accepten que el seu fill pateix un problema, sobre tot en casoslleus que són difícils de diagnosticar.Un pare que te un fill en dues escoles, una inclusiva i una deducació especial, emfatitzala necessitat de que els pares amb fills amb NEE participin a les ampa i assenyala ladiferència entre escola integradora ( lalumne sadapta a lescola) i lescola inclusiva en laque lescola sadapta als nens i resalta que lescola especial ha estat integradora. Ellforma part de FAMPADI i demana comissions conjuntes FaPaC-FAMPADIEn resum les aportacions van en el sentit del sentiment de soledat dels pares davant desaber què li passa al seu fill amb NEE, de buscar maneres que lescola pugui integrar-lo ique ladministració reconegui la seva necessitat especial i li doni recursos. També hi ha elsentiment dincertesa que tenen els pares per què passarà el proper curs: si podràcontinuar en aquell centre, si tindrà ajuts... Una mare de lampa Fluvià va dir una frase quepodria ser el lema de la comissió:" Les dificultats dels nens no es poden retallar"LEnric va tancant la reunió dient que calen persones per la comissió, que el primer pas éscrear xarxa ( sacoda que es passarà per mail el llistat dassistents i interessats a totes lespersones assistents). També cal conèixer quin és el marc legal i treballar perquè lesescoles aconsegueixin el títol dEscola Inclusiva. Sacorda també tornar a quedar lespersones disposades a treballar en la comisió per tal de concretar el Pla de Treball. LaVictòria i la Sara de lampa Fluvià sapunten com a voluntàries.La reunió sacaba a les 20h.