Caminem2

402 views
345 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
402
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Caminem2

  1. 1. Civilització índia 1.500 aC – 1.000 dC Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 Caminem amb el poble gitano ( I I ) Una part de la Història universal
  2. 2. 2/16. 1700aC. La invasió ària Els aris eren tribus nòmades. Procedien de les estepes. La seva llengua era d’origen indoeuropeu, com la d’altres pobles que per aquella època es van estendre per Europa. Amb el domini del cavall i els seus carros de guerra van conquerir ràpidament el nord de l’Índia, i en concret el Panjab. Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  3. 3. 3/16. 1300aC. L’Índia Vèdica Amb la conquesta van imposar les castes, el sànscrit... però van fer-se agricultors i sedentaris, com els dràvides ocupats Van barrejar els seus déus fent néixer la religió més antiga que existeix avui en dia: l’Hinduisme. Per explicar-la es va escriure el primer text en sànscrit: els 4 Vedes (1300 aC) que donen nom a aquest període de la història de l’Índia La pell dels aris era més clara que la dels dràvides, i no s’hi van voler barrejar. Van crear un sistema de castes, on ells controlaven el poder i la riquesa com a “aris” (”nobles” en sànscrit, la seva llengua) . Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  4. 4. 4/16. L’Índia Vèdica: el sànscrit Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  5. 5. 5/16. L’Índia Vèdica: l’hinduisme Aquests déus tenen esposes. Es poden presentar en diferents formes (se’n diuen avatars). A més hi ha molts més déus i deesses (33.000 a l'època dels Vedes) Vixnu: déu de l’amor Xiva: déu de la creació i la destrucció, ballant sobre el mal. Quasi no hi ha imatges de Brahma (que és l’absolut) sinó de la Trimurti que són els tres déus principals: Brahma, Vixnu i Xiva, agrupats en un. D’on us sembla que van agafar aquest déu els aris? Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  6. 6. 6/16. L’Índia Vèdica: les castes Les castes es diuen varnas en sànscrit, que vol dir “color”(de pell). Diuen que surten de la creació de Brahma, de cada part del seu cos, per això no es poden canviar. Les persones són castigades si es casen fora de la seva casta. Tampoc no s’han de barrejar, i els intocables , fins i tot, han de beure de fonts diferents als altres. Els aris es van quedar les 3 primeres i van deixar als dràvides les de sota. VARNAS = CASTES una classe tan baixa que es considera fora dels varnas Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  7. 7. 7/16. L’Índia Vèdica: l’hinduisme Creuen en la reencarnació. Pensen que l’ànima és presonera del cos i, segons si obrem bé o malament, al morir, l’ànima passarà a un altre ésser. Si hom actua correctament es pot pujar de casta. Si hom actua malament, es pot baixar de casta i, fins i tot, convertir-se en animal o planta. El viatge de l’ànima, seguint la roda no té fi, fins que, sent brahmana, arribi a fondre’s amb Brahma, en el nirvana , on la pau és absoluta i no hi ha patiment. Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  8. 8. 8/16. s. VI aC. El naixement del budisme Però observà que el patiment dels qui no eren com ell era molt gran i en canvi no podien alliberar-se del patiment i arribar al nirvana degut a la seva casta. Així va trencar amb la roda de les reencarnacions, i la substituí per una altre, com un timó, que governa cada persona. En el segle VI aC un príncep del Nord –de l’actual Caixmir- anomenat Siddharta Gautama, va crear el budisme, que es contraposava a les creences que imposava l’hinduisme amb les castes. És una religió sense cap déu, que creu que tothom, per pobre que sigui, es pot “despertar”, “il·luminar”, acabar amb el patiment, i aconseguir el nirvana (la pau eterna). A Siddharta se’l coneix com Buda, “L’il·luminat” Siddharta, als 13 anys es casà, tingué un fill i vivia en un luxós palau. Siddharta ho abandonà tot i va viure en la pobresa. Un dia, meditant sota una figuera, “s’il·luminà” i arribà al nirvana –la pau-, comprenent que qualsevol, per pobre que fos ho podia fer. Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  9. 9. 9/16. s. VII aC. Estats consolidats. En tota la zona d’Índia i Pakistan, els estats consolidats mantenen l’estructura bàsica creada pels aris i fonamentada en les castes. Al costat tenen l’únic imperi del moment: el persa. Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  10. 10. 10/16. Estats unificats: Maurya i Gupta. Consolidació d’una cultura Posteriorment, el Panjab va ser independent durant els s. XVIII-XIX, amb els Sikh que van vèncer als mogols que regnaven a l’Índia. La independència de l’Índia actual es va aconseguir el 1947, després de la lluita de Gandhi, però se li va separar el Pakistan per crear un altre Estat. Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 0 aC. dC. 16 REGNES IMPERI MAURYA REGNES MEDIS Època Daurada: Els Gupta Asoka El Gran Stupes Pagodes Monestirs excavats a la roca
  11. 11. 11/16. s. III aC. Asoka el Gran (Maurya) D’inici va ser un tirà cruel. Després d’una matança de més de 100.000 persones, es va fer budista i va regnar amb tolerància i sense violència. Va gravar les lleis en columnes de pedra i fundà monestirs i centres d’estudi... L’imperi es mantenia per les extenses propietats agrícoles cultivades per esclaus o camperols, però a base d’impostos a propietaris, comerciants i artesans. Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 Centre d’estudis de Taxila (Panjab) Stupa budista de Sanchi –zona central nord-
  12. 12. 12/16. s.IV-V dC. Època Daurada: Els Gupta (I) Temps de pau i cultura Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  13. 13. 13/16. s.IV-V dC. Època Daurada: els Gupta (II) Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 Geometria i Matemàtiques Universitat de Nalanda És el primer calendari dividit en 12 mesos. L’any comença a la primavera, el 22 de març. L’any es pot calcular en diferents Eres: Kali (que va començar el 3100 aC), Vikram o Saka. L’Era Saka te per any 0 el 78 dC. Astronomia
  14. 14. 14/16. s.IV-V dC. Època Daurada: Gupta (III) El kathak és una antiga dansa del nord que explica històries. Avui, indis i gitanos busquen la relació del kathak amb el flamenco. Música i dansa van ser molt valorades per les civilitzacions de la vall de l’Indus, en palaus, temples i al carrer. Semblaria que els gitanos haurien pogut ser una subcasta de músics–ballarins (de vegades es parla de joglars , o sigui que també explicarien històries). “ El llibre dels reis” de Pèrsia, explica que l’any 420, el rei va demanar als estats indis, 12.000 joglars zot . Els oferia, a canvi, terres amb l’obligació què recorreguessin els pobles tocant música. Una versió del segle X del mateix llibre especifica que els anomenats zot en realitat eren luris – gitanos indis-. Seria en aquesta llarga estança a Pèrsia on es formaria la llengua romaní. Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009
  15. 15. 15/16. Del s. IVaC. al XIIdC. Un seguit d’invasions i conquestes. Les invasions i conquestes no van esborrar l’estructura de castes. Va ser important la llarga estada dels grecs. També els 6 segles musulmans amb els Sultanats i l’estada dels mogols del segles XVI al XIX. I per fi la dels europeus, especialment de l’imperi britànic al s. XIX-XX. Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009 0 aC. dC. IV aC GRECS II aC I dC REGNE INDO-GREC V dC HUNS VII dC GUERRES INTERNES X dC ÀRABS XII dC Sultanat de Delhi Budisme Àrabs Taj Mahal. S. XVII Panteó musulmà d’època mogola.
  16. 16. 16/16. Materials utilitzats <ul><li>Invasió ària. http://www.fjavier.com/mapas/mapas.htm </li></ul><ul><li>Indoeuropeus http://mitologiacomparada.wordpress.com/category/germanos/ </li></ul><ul><li>http://es.wikipedia.org/ ... per: Historia de l’India, Castes, Art hindú, Sànscrit, Asoka, Aris, Budisme, Hinduisme, Buda... I en quasi tots els casos paraules enllaçades amb l’article base (en castellà i alguna en anglès) </li></ul><ul><li>http://www.art-and-archaeology.com/india/india.html </li></ul><ul><li>http://usuarios.lycos.es/dominiohistoria/art_mauryas.htm </li></ul><ul><li>Cronologia aparició escriptures antigues http://www.wikilearning.com/monografia/la_linea_del_tiempo-antes_de_la_era_cristiana/5329-19 </li></ul><ul><li>Història dels números </li></ul><ul><li>http://www.monografias.com/trabajos38/origen-numeros/origen-numeros2.shtml </li></ul><ul><li>http://www.grupomayeutica.com/documentos/40%20NUMERACIoN%20HINDu-ARaBIGA.pdf </li></ul><ul><li>Kathak: història, contingut i similituds amb flamenc </li></ul><ul><li>http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=1655 </li></ul>Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

×