Asteques maies i inques
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Asteques maies i inques

on

  • 5,188 views

SOCIALS. NOUVINGUTS.

SOCIALS. NOUVINGUTS.

Statistics

Views

Total Views
5,188
Views on SlideShare
5,070
Embed Views
118

Actions

Likes
0
Downloads
28
Comments
0

1 Embed 118

http://blocs.xtec.cat 118

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Asteques maies i inques Document Transcript

  • 1. Aquest material ens serveix com a introducció als imperis inca, maia iasteca. Està pensat per acompanyar la lectura de llibres sobre aquestesantigues civilitzacions.Els dibuixoshttp://www.mrburnett.net/3rdGradeBurnett/ColoringPictures/Aztecs.htmlhttp://undesertacasa.blogspot.com/
  • 2. Lany 1345, els asteques es van traslladar cap al centre de Mèxicon fundaren, sobre el llac Texcoco,Tenochtitlán. Feien servir partdel fang que treien del fons del llac per a fer noves illes, leschinampas, sobre el llac. Els canals daigua eren com carrers iels habitants hi pescaven mentre que a les illes shi conreava.Van iniciar una ràpida expansió dominant a altres tribus de laregió que es van veure obligades a pagar grans impostos. Escreu que limperi asteca vatenir més de 10 mil·lionsdhabitants. El seu governera molt poderós i elsguerrers van ser moltimportants per controlar totaquest territori.Lescriptura els va servirper a llistar impostos, escriuretextos legals, religiosos isobre la seva història.Limperi maia es va desenvolupar sobretot durant els anys 300 i900 dC, després van passar a formar part daltres pobles com elstolteques i després els asteques. Lagricultura va ser moltimportant, les seves terres eren molt fèrtils i cultivaven sobretotblat de moro. Van aixecar grans ciutats amb una plaça central,piràmides, cases, temples... Cada ciutat maia tenia les sevespròpies lleis i governs. Algunes ciutats importants eren ChichénItzá, Uxmal, Palenque, Tikal o Copán. Tikal
  • 3. Limperi inca va dominar gran part de la regió de la serralada dels Andes i la costa pacífica. Es creu que cap el s.XIII van començar a créixer com a poble i que al s.XV van extendre el seu domini sobre altres pobles de la regió, com els aimares, i es van convertir en un gran imperi. Parlaven el quètxua i van fundar Cuzco, que seria la seva capital. Coincidint amb una guerra civil pel control de limperi, va arribar Francisco Pizarro a les costes de lactual Perú. Atahualpa rebé a Pizarro i davant la negativa del sobirà inca a sotmetres al rei de Castella i a la religió catòlica, el féu presoner i fou assassinat. Els homes de Pizarro van cometre una matança entre la població. Cuzco va caure en mans castellanes el 1536. Lúltim sobirà inca fou Túpac Amaru que lluità contra els conqueridors i fou capturat i executat el 1572.Macchu-Picchu El blat de moro, els “fríjoles” i les carbasses eren aliments molt importants. Als Andes, hi havia sobretot blat de moro, patates i quinoa i a Mesoamèrica, alvocats, tomàquets i diferents tipus de fruita.
  • 4. En els casaments asteques era costum lligar la capa delhome i la brusa de la dona. Després ho celebraven amb unafesta.Les guerres eren molt habituals entre els diferents pobles iregnes. Daquesta manera, asteques i inques van fer créixerels seus imperis.
  • 5. Les famílies nobles portaven els seus fills a lescola,mentre que la resta de famílies els educaven a casa. Els sacrificis humans eren un ritual religiós als regnes inca, maia, i sobretot lasteca. Els sacerdots realitzaven els sacrificis sobretot durant les festivitats. La majoria eren en honor del Sol, la pluja i la Terra.
  • 6. Els nobles eren el grup social amb més poder. Les seves cases eren les més moblades, amb més habitacions. Tenien joies i objectes preciosos, en alguns casos fets dor, plata i pedres precioses. Els seus vestits eren els més elaborats i decorats.Als mercatssintercanviavenproductes de tot tipus,de la terra, teixits, pellsdanimals, ceràmica,metalls i pedresprecioses. Hi haviamercats molt grossosque van impressionarmolt els castellans.Els mercadersasteques feien granviatges per acomerciar amb plomestropicals, or, pedresprecioses...
  • 7. Les plomes daustropicals eren moltpreuades. Es feienservir per a pagarimpostos i percomerciar. Tantinques, com maies iasteques els feienservir com a ornamentpels seus vestits, perocasions especials, odestinats especialmentper als nobles en elcas dels asteques.També en feienplomalls, corones,ponxos i mosaïcs. La caça i la pesca eren molt importants per a la dieta daquests pobles. Segons la zona, es podien caçar cérvols, vicunyes, conills... Es feien servir arcs i fletxes. Es pescaven peixos, marisc, mamífers aquàtics... amb xarxes, arpons i canyes.
  • 8. Moctezuma II fou lúltim emperador asteca. Va aconseguir expandir el seu imperi. Quan va rebre a Hernán Cortés pensava que potser era el déu Quetzalcóatl, li va oferir metalls i pedres precioses. Finalment fou empresonat per Cortés. Els imperis asteca i inca foren destruïts i els seus emperadors assassinats. Limperi maia va resistir fins el 1542.Per a curar les malalties feien servir moltes herbes i remeisnaturals, tot i que també confiaven en la màgia per asolucionar-ho. Quan era necessari feien sagnar oamputaven les extremitats.
  • 9. La religió formava part de la vida dels pobles mesoamericans i els inques. Els temples i llocs sagrats eren molt importants. Aquests pobles adoraven a diferents déus. Pels inques i els asteques el Sol era un déu molt important i li demanaven bones collites. Els asteques creien que havien dalimentar els déus amb sang humana per tal de mantenir viu el Sol.Les dones teixien i filaven. Feien teixits per a les seves famílies iper contribuir al pagament dimpostos. A Mesoamèrica feienservir cotó i fibra de “maguey” i els inques llana dalpaca i llama.