8 treball el regne de prussia

631 views
495 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
631
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

8 treball el regne de prussia

  1. 1. PrússiaÍndexPrússia ............................................................................................................................ 1 Índex ....................................................................................................................... 1 Introducció i presentació del tema ............................................................. 1 2. L’ESTAT PRUSSIÀ ................................................................................................ 2 3. Imperi alemany ................................................................................................... 5 4.1. L’Estat Lliure de Prússia durant la República de Weimar (1918-1933) ....... 5 5.Prússia sota el nacionalsocialisme (1933-1945) ................................................ 6 6. Dissolució de Prússia (1945-1947) .................................................................... 6 Anàlisi de documents proposats .................................................................. 7 Idees Principals, extretes de l’anàlisi dels textos................................ 17 Conclusions......................................................................................................... 17 Opinió personal ................................................................................................. 17 Bibliografía .......................................................................................................... 17Introducció i presentació del temaPrussia o Preußen, en l’original en alemany, va ser un país amb gran influència a lahistòria del món occidental. Actualment desaparegut, aquest estat estava format enels seus inicis per els territoris de Prussia oriental, Posen i Prussia occidental,Pomerania, Sajonia, Alta i Baixa Silesia, Westfalia, Hannover, Hesse-Nassau, Rin,Brandenburg i Schleswig-Holstein. La seva capital va ser durant el temps que vaestar un estat independent, dominant els terriotoris que en un futur conformarien laactual Alemanya, Berlín.La seva formació va tenir lloc al segle XIII amb els territoris que la Ordre Teutònica,ordre religioso-militar alemanya fundada a conseqüència de les croades, mésconeguda la Ordre de Santa Maria del Teutons, va conquerir a costa de Polònia i laMarca de Brandemburg. Van formar part de l’anoment Sacre ImperiRomanogermànicMés tard, aquest conjunt de territoris van ser considerats com a ducat el segle XVI.En temps posteriors, Prússia va ser només un petit territori que va anr formantamb el margraviat de Brandemburg un petit estat al segle XVII. Pero no va ser finsal segle XVIII i, sobretot, al segle XIX quan, amb la unificació alemanya Prussia vaadquirir gran renom en el panorama europeu.En aqeust treball, ens centrarem sobre tot en un dels fets més rellevants dela història d’aquest país: la Guerra Franco-prussiana i en la seva disolució. Lanostra teoria prévia a la elaboració d’aquest treball és que Prussia ha estat un paísimportantísim per a la història de la Europa actual, i que la seva caiguad va ser undesafortunat sucés.Ara, desenvoluparem alguns aspectes teòrics sobre la matèria, necesaris percomprendre bé els documents presentats en els següent apartat:1. LLUITA PER LA HEGEMONIA ALEMANYAAl 1815 la derrota de l’emperador francès, Prússia s’ajunta amb la Renana, segonsl’establert al Congrés de Viena. Les prínceps alemanys van crear la Confederació
  2. 2. Germànica del 1939, amb la creació dels Estats independents. Dins de aquestsEstats, Àustria y Prússia s’aixecaven com els dominants.Al 1834, Prússia va instaurà la Unió Duanera d’Alemanya (Zollverein), on hiquedava exclosa Àustria. En deu anys es va duplicar el comerç entre els seuscomponents.Al 1864, Àustria i Prússia es troben aïllades a la Guerra dels Ducats contraDinamarca. La Convenció de Gastein va posar fi a aquesta guerra. El ducat deHolstein queda sota domini d’ Àustria, Schleswig i Lauenburg sota el de Prússia, icap dels dos països va quedar satisfet.L’octubre de 1865, en una entrevista a Biarritz, el canceller prussià Otto VonBismarck va aconseguir que Napoleó III que França es mantingués al marge d’unconflicte austro-prussià. Prússia se comprometia a recolzar-lo en la lluita contra elRegne d’Itàlia, per aconseguir l’anexió de Venècia. Napoleó III va pensar que elconflicte seria llarg. Es va comprometre ajudar-los, cosa que va aconseguir ambl’aliança ofensiva-defensiva contra Àustria signada l’abril de 1866.El canceller Bismarck va interrompre la gestió de l’administració austríaca deHolstein i va enviar tropes a aquest ducat. Àustria va protestar davant la Dieta deFráncfort (assemblea de la Confederació) i després d’assegurar-se la neutralitat deRússia, i comptant amb Itàlia, Baviera, Hannover, Hesse-Kassel, Sajonia,Wurtemberg i altres estats que ajudaven a Àustria.La disputa entre Àustria i Prússia sobre l’unificació alemanya es va resoldre al 1866,amb la victòria de Prússia a la Guerra de les Set Setmanes. La unificació es vadonar entorn a la Confederació de Alemanya de Nord, concebuda per Bismarck, vaservir per contenir el liberalisme. El Reichstag va ser inaugurat al febrer de 1867.2. L’ESTAT PRUSSIÀVa començar amb un moviment polític de la classe mitjana, o de la burgesia, al’Alemanya, des del 1840. Va ser precedida per la classe adinerada i la classeindustrial. Les institucions constitucionals de Baviera, Würtemberg, Baden oHannover no podien donar un impuls a la lluita pel poder polític. La classe mitjanaalemanya que mantenia al marge les petites discòrdies que sorgien a les assembleslegislatives dels petits Estats, que sense canvi cardinal de la política i de laestructura dels dos grans poders d’Alemanya. Després d’una oposició sorollosa,sempre desafortunada, van ser elevades a lo més alt per la revolució del 1848. Lesrevolucions van ser destituïdes en un instant. Foren els primers models de polítics ioposicionistes professionals a Alemanya. Amb els discursos i escrits, la burgesiacauria i retornaria a les frases polítiques, sense entendre gran cosa sobre el seuverdader significat.La filosofia alemanya, és l’ exponent més complicat, del desenvolupament delpensament alemany. Hegel va declarar la "Filosofia del Dret", a més va anunciarque s’aproximava l’adveniment de la classe mitjana del país al poder polític. Quanva morir Hegel, la seva escola va continuar, encara que ell hagués mort, i els«Joves Hegelians» disfrutaven de la llibertat.La política era un monopoli exclusiu de aquestes classes de la societat que podienpagar la informació del seu país, els quals els seus interessos estaven danyats perl’estat existent de les coses, classes industrials i comercials. Ells van ser els primersen unir les seves forces contra l’absolutisme.
  3. 3. El pronunciament de l’oposició de la burgesia alemanya data del 1840. En aquestany va morir el rei anterior de Prússia, Federic Guillem III, va ser l’ últim fundadorde la Santa Aliança. La burgesia alemanya esperava obtenir més de FedericoGuillem IV de Prússia. Tots convenien el vell sistema que estava desfet, haviafracassat, el que s’havia suportat en silenci sota el vell rei, ara es declaravaintolerable en veu alta.Lluis XVI, «Louis le Désiré», era un home simple i ordinari sense pretensions, unapersona sense idees determinades que es regia per les costums contractades.Es va necessitar temps perquè la burgesia prussiana, pogués veure la vertaderaalçada dels propòsits del rei. Van notar d’hora la propensió: l’oposició del que ellvolia.Guillem IV quan va pujar al tro es va trobar un sistema governamental organitzatamb l’economia, i un tresor estatal moderadament ple. I en dos anys es va gastarfins l’última moneda en festejos de la Cort, viatges reials, regals. Les contribucionsordinàries que ja no bastaven per cobrir les demandes ni de la cort ni del govern.Es va veure agafat pel dèficit amb l’emissió d’un nou augment dels impostosexistents de la classe mitjana, esperava que el nou rei promulgués la Constitució iproclamés la llibertat de premsa, revolució pacífica que necessitava la burgesia perarribar el poder polític. Que proclamés, ell mateix les classes mitjanes havien visterror i es tornaven feroçment contra el rei. En la provincia del Rin, en tota Prússia,estaven tan desesperades que, en el seu propi mig falta de gent capaç deRepresentar-les en la premsa, van ser inclús a una aliança amb la direcció filosòficaextrema. El fruit d’aquesta aliança era la "Rheinische Zeitung" (el Diari del Rinsobre política, comerç i industria"), és un diari que apareixia en Colonia des de l’ 1de gener de 1842 fins el 31 de març de 1843. A partir de l’abril del 1842 vacol·laborar en aquest diari Karl Marx. La van clausurar als quinze mesos de la sevafundació. El rei estimava que el mode menys desagradable de complir els preceptesde aquesta incòmoda llei era convocar comitès permanents de les Dietesprovincials. Les Dietes provincials van ser instituïdes al 1823. Estaven compostesen cadascuna de les vuit províncies del regne per la noblesa superior de les famíliesque van ser sobiranes en l’ Imperi alemany, els quals els caps havien sigutmembres de la Dieta estamental pel dret del naixement; els representants delscavallers o la noblesa inferior; els representants de les ciutats i els diputats delscamperols o de la classe dels petits labriegos.La sessió dels Comitès es va adherir a una part dels camperols, i moltos nobles,eren a la vegada grans agricultors en les seves propietats, tractaven amb cereals,llana, alcohol i lli. Necessitaven les mateixes garanties contra l’absolutisme, laburocràcia i la restauració feudal, es va pronunciar contra el govern en pro de unaConstitució representativa. El pla del rei va fracassar, el rei no va rebre ni uncèntim i va créixer la força de la oposició. Les Dietes provincials van ser encara mésdesfavorables pel rei. El compliment de les promeses del 1813 i 1815, laConstitució i la llibertat de premsa; al efecte, les resolucions respectives van serredactades en un temps irrespectuós; les respostes al aire del rei exasperant vanempitjorar encara més la situació.Les dificultats financeres del govern van anar en augment. La reducció de lesassignacions de diversos serveis públics, relacionades amb el «Seehandlung» (Elcomerç marítim"), la societat del comerç i crèdit fundada al 1772 a Prússia. Teniauna sèrie de privilegis estatals i concedia grans préstecs al govern, l’Estat ifuncionava com agent financer havia bastat per guardar les aparences de solvència;l’augment de l’emissió del bitllet de la situació financera, aquest subsidi es vaesgotar d’hora. Es va intentar un altra pla: obrir un banc capital facilitat per l’Estat,per accionistes privats que deuria estar organitzada de manera que el governpogués agafar dels fons d’aquest banc grans sumes i repetir les operacions
  4. 4. fraudulentes que ja no podia ser com el «Seehandlung». No havia capitalistes quedesitgessin entregar el seu diner en aquestes condicions. Es va haver de tornar afer els estatuts del banc i garantitzar la propietat dels accionistes contra elsatemptats abans de que s’obrís la subscripció a les accions. Va fracassar aquest pla,un altre recurs que va intentar obtenir un emprèstit o trobar-se capitalistes queprestessin diners sense exigir l’acord i garantia d’aquesta «futura representació delpoble». A Rothschild, es va declarar que si l’emprèstit estava garantida per la«representació del poble»; el cas contrari, no podria fer res per la transacció. Nohavia possibilitat d’eludir la fatal «representació de poble».La negativa de Rothschild es va conèixer l’octubre de 1846, i al febrer de l’anysegüent el rei va convocar a les vuit Dietes provincials a Berlín per fer d’elles una«Dieta Unida» Assemblea unida de les dietes estamentals de les províncies,convocada a Berlín a l’abril de 1847 per garantitzar el rei un emprèstit exterior. Perla renuncia del rei a satisfer les exigències polítiques més modestes de la majoriade la classe burgesa de la Dieta, aquesta última es va negar a garantitzarl’emprèstit, pel que al juny del mateix any el rei la va dissoldre. La feina d’aquesta Dieta consistia en complir els preceptes de la llei del 1820 asaber: a votar els emprèstits i els nous impostos. La veu en quan a les qüestions dela legislació deuria ser purament consultiva; no deuria convocar-se en períodesfixos, odia tractar sols les qüestions que li ocorreguessin plantejar al govern. Elsdiputats de la Dieta, estaven molt insatisfets del papel que els i concedia. Lesrelacions entre ells i el govern no van tardar en trobar-se i quan se’ls tornar ademanar l’emprèstit per construir el ferrocarril, es van negar de nou a donar-lo.Tenia raó de sobres per alarmar-se de la seva situació, al veure que la Lliga Liberal,encapçalada per les classes mitges, a les que se havien adherit gran part de lanoblesa inferior i elements descontents de tot gènere, agrupats en diversos sectorsdels estaments baixos, havia declarat en el discurs inaugural que mai atorgaria unaConstitució en el modern sentit de la paraula. La Lliga Liberal insistia en que espromulgués aquesta Constitució representativa, moderna i antifeudal, amb totes lesseves conseqüències: la llibertat de premsa, els tribunals de jurats, etc. donant aentendre que, fins que no la rebrès, mitges que sapigués que es trobaven en unUMBRAL de la revolució i es preparaven per a ella. Volien assegurar-se per tot alseu abast l’ajuda de la classe obrera i dels camperols en les zones rurals, sabentque a finals de 1847, entre que la burgesia APENAS podia trobar-se una figurapolítica que no es proclamés a si mateixa «socialista» per guanyar-se les simpatiesde la classe proletària. La propensió de la burgesia dirigent al seu moviment, unaaparença de socialisme, deguda al gran canvi que s’havia operat en la classeobrera d’Alemanya. A partir del 1840, els obrers alemanys havien estat a França iSuïssa, es van familiaritzar amb les nocions del socialisme i el comunisme extensentre els obrers francesos. L’interès que se duia des de 1840 per idees a França, vaposar de moda el socialisme i el comunisme a Alemanya, des del 1843 en tots elsdiaris es barallaven qüestions socials. Alemanya es va formar una escola socialista,quines idees es distingien més per la foscor que per la novetat; els seus esforçosprincipals del francès a la embrollada llengua de la filosofia alemanya elfourierisme, el saintsimonisme i altres doctrines. Es va transformar la escolacomunista alemanya.Al 1844 va esclatar la insurrecció dels teixidors de Silesia estampadores tèxtils dePraga. Insurreccions, reprimides amb sanya i no anaven en contra el govern, sinóen contra de patrons, van produir una ona d’impresió que van donar un nou estímula la propaganda socialista i comunista entre els obrers. L’efecte que van tenir elsmotins del pa durant l’any de fam de 1847.
  5. 5. La oposició constitucional va agrupar en torn a la seva bandera, al grossor de lesclasses propietàries (a excepció de les grans terratinents feudals), la classe obrerava veure el mig per la seva emancipació en les doctrines socialistes i comunistes,sota les lleis de premsa existents, podia posar-les en coneixement en petit grau.Els obrers no tenien les idees molt clares l’únic que sabien el programa de laburgesia constitucional no contenia el que ells desitjaven i les seves demandes noencaixaven amb les idees del constitucionalisme.A Alemanya no existia un partit republicà a part. La gent era monàrquicaconstitucional, o socialista i comunista, clarament definida.La menor coalició deuria provocar una gran revolució. L’alta noblesa, els altsfuncionaris i directors militars eren l’única ajuda segura del sistema existent; tan lanoblesa inferior, classes mitjanes i comercials i industrials, les universitats, elsprofessors d’escola de totes les categories i inclús la burocràcia i de la oficialitat del’exèrcit s’havien unit contra el govern, es comptaven les masses descontentes delscamperols i proletaris per això encara ajudaven la oposició liberal, però parlaven deprendre les coses en les seves mans; la burgesia estava disposada a enderrocar elgovern, i els proletaris s’estaven preparant per enderrocar a la burgesia. El governpersistia i deuria portar a la coalició.3. Imperi alemanyLa Guerra franco-prusiana va esclatar al 1870. La victòria per Prússia sobre elsexercits de Napoleó III que va permetre la unificació alemanya liderat per Prússia.El rei Guillem va passar a convertir-se en el Káiser Guillem I en una cerimònia alPalau de Versalles.La història d’Alemanya, i la història de Prússia es confonen.4.PRUSIA DESPRÉS DELS HOHENZOLLERN4.1. L’Estat Lliure de Prússia durant la República de Weimar (1918-1933)Després de que Alemanya capitularà en la guerra mundial, al 1918 Guillem II vaabdicar i es va exiliar. El Tractat de Versalles va estipular l’annexió de gran part delterritori de Prússia a la nova i reestablerta Polònia. Danzig i Memel (ciutatsprussianes del Bàltic) i van ser declarades ciutats lliures. Aquestes mesures dividiendràsticament el territori prussià, deixant a Prússia oriental separada de la restad’Alemanya.L’arribada de la democràcia va portar a la fundació de l’Estat lliure de Prússia a laformació d’un govern de coalició de sociodemócrates (SPD), catòlics (Partit deCentre) i liberals (DDP), l’anomenada Coalició de Weimar, que va governar entre1919 y 1932 (ampliada pel conservador DVP (Partit Popular Alemany) entre 1921 i1925). A canvi dels demés estats federats de la República de Weimar, en leseleccions prussianes fins el 1932 mai va perillar la majoria parlamentaria delspartits democràtics. Otto Braun, primer ministre de Prússia quasiininterrumpidament entre 1920 i 1932, es considerat fins ara com un dels políticssociodemócrates més capaços de la República de Weimar.En les eleccions regionals del 24 de abril de 1932, els dos partits radicals comunista(KPD) i nacionalsocialista (NSDAP) junts van aconseguir més ESCAÑOS que tots els
  6. 6. demés partits, amb lo que el parlament no va poder elegir una coalició capaç degovernar, per lo que el gabinet de Braun va seguir en funcions. Això va donar alcanceller del Reich, Franz Von Papen, la ocasió de portar a la fi l’anomenat "cop dePrússia": a través de un decret presidencial, el govern del Reich va dissoldre elgovern Braun amb l’argument que havia perdut el control sobre l’ordre públic enPrússia, i el mateix Papen va assumir el poder executiu al Lliure Estat de Prússiasota el títol de "comissari del Reich", ja sense control parlamentari. De esta forma,el govern de partits democràtics més important d’Alemanya va quedar remogut delpoder. Aquest "cop de Prússia" va facilitar de manera decisiva la toma del poderd’Adolf Hitler, mig any més tard, ja que des de l’ inici podia comtar amb elsinstruments del poder del govern prussià, sobretot l’aparat policial.5.Prússia sota el nacionalsocialisme (1933-1945)A partir de 1933, la recuperació dels territoris prussians perduts pel Tratat deVersalles es va convertir en un dels pilars del govern nazi. El 24 d’octubre de 1938,el Govern alemany va sol·licitar a Varsòvia la devolució de la Ciudad lliure deDanzig (unida duanerament a Polònia) i el permís per tendir una línia fèrria i unacarretera a través del corredor polac, sota l’estatut extraterritorialitat. Varsòvia vadenegar la sol·licitud i de aquesta forma es va precipitar la invasió de Polònia l’1 desetembre de 1939, 1l que va donar a l’ inici de la Segona Guerra Mundial.Prússia subsisteix com a territori autònom sota la República de Weimar fins 1934,fins de la autonomia sota el regime nazi.6. Dissolució de Prússia (1945-1947)A finals de 1945, entre 10 y 12 milions d’alemanys van fugir de Prússia per evitarser capturats per les tropes de l’Exèrcit Vermell, del que es calcula que entre 1 i 2milions no sobrevisquessin al èxode.Al final de la Segona Guerra Mundial, la major part de Prússia va passar a integrarel territori de Polònia -Pomerania-, mentrestant que la regió septentrional va serannexada per la URSS, (incloent Königsberg), rebatejada com Kaliningrad (enhomenatge a Mijaíl Kalinin), i convertida en un ÓBLAST entre Polònia i Lituània.Temps després, per decisió dels Aliats, Prússia va ser declarada en 1947 oficialmentdissolta com unitat administrativa i Estat alemany.Al 1949 el territori prussià que va passar a ser part de l’Alemanya Oriental, va serdividida administradament a Brandeburg, Sajonia-Anhalt i Mecklemburg -Pomerania Occidental. En aquest mateix any, les forces d’ocupació a l’oest del paistambé realizaven una divisió administrativa, creant els Estats de Renania del Nort -Westfalia (RNW), Baja Sajonia, Hesse, Renania – Palatinado, Schleswig – Holstein iBaden – Wurtemberg..7. Eventual retorn de PrussiaDes de la reunificació alemanya, varis entusiastes han presentat el projecte perretornar-ne oficialment el nom de Prússia a la regió compensada pels estats deBerlín i Bradenburg.En un referendum celebrat al 1996, la majoria dels habitants de Brandeburg es vapronunciar en contra de la fusió dels dos Estats, mentre que els de Berlín ho feien afavor. No obstant, la iniciativa sobre la fusió s’ha mantingut, i estava prevista a la
  7. 7. seva realització definitiva per l’any 2009, per ser la novament sotmesa areferendum. Se’ns compte, no és segur que, de ser aprovada la fusió, el nou Estatresultant d’ella rebuda el nom de Prússia, i esestudia la possibilitat de cridarsimplement Berlín-Brandenburg. També es projecta reconstruir el Palau Reial deBerlín, on van residir els Hohenzollern fins a 1918. Mentrestant, la regió continuaendarrerida pel que fa al seu desenvolupament econòmic pel que fa a antics sectorsde Prússia situats en loccident dAlemanya, malgrat les contínues subvencions delGovern Federal i la Unió Europea.Anàlisi de documents proposatsPer a aquest tema, hem escollit els seguents documents. Es tracta d’imatges ytextos que donen suport a la nostra idea de que el Prussia ha estat en veritat unpaís amb gran influéncia en la história més contemporánia del nostre món.D’aquests documents n’hem extret algunes idees que serán resumides a l’apartatsegüent. Gairebé tots ells es poden contextualitzar dins l’àmbit de la GuerraFranco-Prussiana.Portada del llibre creat per Thomas Nast, recull de caricatures que de caricaturestan famoses com les que descriurem més abaix.Thomas Hunt va viure de primera mà els temps en que, essent Bismarck canceller,es va desenvolupar la Guerra Francoprusiana. Aquest dibuix, apereixia en unarevista satírica francesa, i posteriorment va ser recopilada en un llibre anomenat,“El conflicte a la Dame European School”. Podem dir que es tracta d’una fontprimària, i que aquest autor estava totalment en contra de les polítiquesimpulsades per Bismarck i en contra també de la Guerra Austro-Prussiana. Aquesta
  8. 8. imatge té un sentit purament polític, i l’interés de Thomas Nast era fer veure elsfrancesos el perill al que s’exposaven devant d’una potència tal com era la novaAlemanya unida a Prussia del canceller prussià Otto Von Bismarck.Aquí sota, farem un resum de la obra que hem traduit de l’anglés:Es tracta d’un text al·legòric. Europa, està representada com una escola on lespotències mundials aprenen a comportarse per al seu futur.Thomas Hunt parla en aquest llibre de “els nens dolents”, dels seus predecesors, de“els nens estudiosos i pacífics”, tot carregat amb una forta intenció crítica.En els documents següents podrem veure alguns exemples.Les següents imatges mostren algunes de les caricatures que acompañen els textosde Thomas Nast.Aquesta imatge es una caricatura de Bismarck, canceller de l’Alemanya unificada,feta per Thomas Nast. A sota s’hi pot llegir “It has pleased Providence that I shouldbe stout”, que vol dir: “La providència es complau de que jo sigui un valent”. El querepresenta es la posició que va prendre el canceller alemany en la Guerra Franco-Prussiana, desafiant els francesos.
  9. 9. Aquesta caricatura, també de Bismarck com la anterior i feta pel mateix autor,Thomas Nast.Sota el dibuix es pot llegir: “The studious and peaceable boy”, que es tradueix per“El noi estudios i pacífic”. En aquesta caricatura Thomas Nast vol ridiculitzarBismarck, ja que Bismarck va ser l’impulsor de la Guerra Franco-Prussian, y vapropossar diverses messures que van duur els alemanys i els prussians a lavictòria.La caricatura que veiem també es de Thomas Hunt, y en ella també hi apareix elcanceller d’Alemanya Otto von Bismarck i el Kaiser Guillem I d’Alemanya. A sota espot veure escrit “Laying their heads togheter”, és a dir, “Estirats amb els seus capsjunts”. Amb aquesta caricatura, l’autor vol referirse a la estreta relaicó que hi haviaentre els dos personatges, que era molt estreta durant els temps de la GuerraFranco- Prussiana.
  10. 10. Edicte de prohibició de la exportació de llana. El text que es pot llegir és el següent,traduit al castellà:EDICTO,Del Rey, su Majestadde Prusia y países asociadosDesde el primer día de enero de 1720La caballería vigilará a losFuncionarios para que no traigan telasDel exteriorSin embargo, pueden comerciar con otros productosManufacturados en el país.Cuando la lanase desgaste o en cualquier momento que se desee.Hoy en Berlín 1 de mayo de 1719L’autor d’aquest text és el rei de Prússia Guillem I, Rei de Prússia i primer kàiserdAlemanya dençà de la Unificació de 1871. Pertanyia a la històrica Dinastia delsHohenzollern. Es tractava doncs d’un monarca autoritàri.El document és dirigit al poble, un edicte per a fer saber la nova llei aprovada.Es tracta d’una font primària, ja que va ser escrita de la mateixa mà del rei GuillemI. En ell, es tracta un tema d’importància per a la economia del país. Escontextualitza
  11. 11. Portada de l’edicte de Potsdam, 1685. El text que hi ha apreix, teduit al castellà esel següent:Kur-BrandenburgoEDICTO,En cuanto aLos derechos, privilegios y otrasBeneficios, que su Altezas electorales a Brandemburogo declara que losprotestantesFranceses reformados que vivan en Sajonia se verán reflejados en la legislaciónnacional.será permitir que GNA-digst se determina.Dado en Potsdam, 29 octubre 1685Aquest text es tracta del edicte de Potsdam.
  12. 12. Constitució Prussiana del 1850 i de 1848.Aquests docuements es van escriure en els anys indicats. La segona es la querealment considerem més important ja que va ser escrita arrel de la revolució de1848, per un consell en el qual va participar el rei Guillem IV.Es tracta doncs d’un text legislatiu, de contingut polític.Es tracata del document original, per tan és una font primària.Com hem dit anteriorment, l’autor no és una persona fixa, si no un consell, del qualpodem identificar una figura com a representativa: el rei Guillem IV, monarcaPrussià. En ser un text legislatiu, el destinatari podría identificar-se en el poble, queés elq ue rebrà la llei i en qui s’aplicarà, així com en el poder executiu.Es presenta aquest text com a resposta a les revoltes de 1848, revoltesnacionalistes i liberals que van plantejar una reforma política en els païsoseuropeus.
  13. 13. La caiguda a Kolberg, de A. KotsebuDurant la Guerra dels Set Anys, la ciutat prussiana en poder de Kolberg aBrandenburg, Prússia va ser assetjada per les forces russes en tres ocasions. Elsdos primeres vegades, a finals de 1759 i des dagost 26 fins 18 setembre 1760, novan tenir èxit. El setge final va tenir lloc entre agost i desembre 1761. Que eltemps, les forces russes van capturar la ciutat. En els setges de 1760 i 1761, lesforces russes van rebre el suport dauxiliars de Suècia.
  14. 14. Gerard Ter Borch, Ratificació de la Pau de Münster entre Espanya y la RepublicaAlemanya, 15 Maig 1648També coneguda com la Pau de Westfalia es refereix a la sèrie de tractats que vanacabar la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies UnidesHolandeses i la Confederació Suïssa. El tractat espanyol que acabava la Guerra delsVuitanta Anys es va signar el 30 de gener de 1648. El tractat es va signar el 24doctubre de 1648 entre el Sacre Emperador Romanogermànic Ferran III (1608-1657), els altres prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic, França, i Suècia.El quadre mostra una escena amb tots els participants en el tractat.Monedes prussianes de l’època de Guillem III de Prussia. Es tracta d’un documentd’ampliació per donar suport a la existència veritable d’un antic regne que va tenirgran importància en la història d’Europa.Rei de l’imperi romanogermànic, al qual pertanyía Prussia. Aquesta pintura no laantlitzarem, ja que no hi trobem molta relació amb la història que tractem dePrússia.
  15. 15. Carta d’un jove prussià a la seva mare, abans d’entrar en combat en temps de laGuerra Franco-prussiana.Es tracta d’un document narratiu, una carta com podem veure, i una font primària,sense cap dubte.Segons el contingut, podríem dir que tracta sobre la Guerra Franco-prussiana i laincertesa sobre el futur que espera a aquest noi, un tema que té una forta càrregapolítica y també social.L’autor, un noi que dirigeix la carta a la seva mare, és tan desconegut comqualsevol dels soldats que va combatre a la Guerra.La seva ideología no està clara: està embriagat per les paraules del cacelleralemany Otto Von Bismarck, que promet una Alemanya d’ensomni, gran forta ipoderosa.S’hi pot descobrir un desig de victoria revelat al final del text, però la veritat és queel pobre noi no sap per a qué ni per a qui va a lluitar.
  16. 16. A la imatge veiem un hospital improvisat per atendre els soldats ferits durant laGuerra Franco-prusiana. El que ens vol mostrar l’autor d’aquest dibuix es la crueltatde la Guerra. Es tracta d’una imatge d’autor anònim, publicada en un diari del’època amb un text en el que es parlava de la croenta guerra.Es tracta d’una font primària, de temàtica tant política com social, ja que el tema vaafectar tots dos àmbits.Llibre sobre la instrucció militar del rey de Prussia, Frederic II el Gran de Prússia,per als seus generals, traduit al espanyol. El document va ser escrit doncs per el reide Prussia amb una clara finalitat didàctica: instruir els generals en les tàctiques deguerra. Tracta doncs, de l’art de la guerra, molt important per als prussians. Aixòdemostra la superioritat prussiana en quant a l’àmbit militar es refereix.
  17. 17. Es tracta d’una font primària, ja que encara y ser una traducció, és fidel als fetspassats en el moment que es va escriure tal llibre.Idees Principals, extretes de l’anàlisi dels textosLa polítca exterior agressiva i expansionista tant prussiana com alemanyaimpulsada pel canceller Bismarck, va desembocar en la Guerra Franco-Prussiana,un conflicte de gran importància que va enfrontar, com el seu nom indica, França iAlemanya, en especial el territori prussià. La guerra, que va acabar amb victòriaprussiana, va tenir una gran rellevància en els fets que van tenir lloc més tard, comper exemple la Primera Guerra Mundial, en la qual la derrota francesa va ser un fetimportant per l’esclat de la mateixa, i més tard, durant la Segona Guerra Mundial,també va demostrar la seva importància, essent una de les causes d’un nouenfrontament.Prussia com a Regne va fracasar, com podem veure, ja que les seves mesures decaire expansionista el van portar a la perdició.De totes formes, podem veure que Prússia no va ser un país tan absolutista comcreiem, doncs es van aprovar dos constitucions durant monarquies.ConclusionsA partir d’aquest treball, podem concluir que Prussia, encara que no hem estudiat afons tota la seva història, ha participat en alguns fets de gran caire internacional,conflictes que van cambiar la història del món contemporàni.Opinió personalMònica: el que penso sobre el treball és que ha estat molt interesant perqué jo notenia ni idea que era lEstat Lliure de Prussia. Per això el treball ha anat bé peraprendre coses.A més vam trobar molta informació i va ser fàcil fer-ho. També ens ho vam passarmolt bé amb moltes caricatures.MªTeresa: encara que jo ja coneixia una mica la història de Prussia, degut a lameva afició a llegir llibres sobre la Segona Guerra Mundial, aquest treball m’haservit per ha aprofundir una mica més en la seva época daurada: els temps delsgrans reis Il·lustrats, la época dels sistemes Bismarckians, les seves rivalitats ambFrança i Àustria... i descobir una part de la història molt lligada a la de la actualAlemanya, la història d’un país reduit a cendres, però que encara viu per els seusactes i glòries passades.Bibliografíahttp://es.thefreedictionary.com/Prusiahttp://www.rae.es/rae.htmlhttp://dlc.iec.cat/http://www.enciclopedia.cat/http://www.diccionari.cat/http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&ie=UTF-8&sl=de&tl=es&u=http://www.lwl.org/westfaelische-
  18. 18. geschichte/portal/Internet/finde/langDatensatz.php%3FurlID%3D1401%26url_tabelle%3Dtab_literatur&prev=_t&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhhjUjCCwRpKqF0MfXqvsTPqoGmjFQhttp://www.lwl.org/westfaelische-geschichte/que/normal/que831.pdf (documentoriginal complet de la constitució prusiana)http://www.preussen-chronik.de/ (crónica de la història prusiana)http://translate.google.es/#http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&ie=UTF-8&sl=de&tl=es&u=http://www.westpreussen-online.de/html/zeittafel.html&prev=_t&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhggAm8IIo8X558Obkmyks2jcjSoFghttp://www.laguia2000.com/francia/la-guerra-franco-prusianahttp://translate.google.es/translate?js=n&prev=_t&hl=es&ie=UTF-8&layout=2&eotf=1&sl=de&tl=es&u=http%3A%2F%2Fwww.ub.uni-bielefeld.de%2Fdiglib%2Faufkl%2Fberlmon%2Fberlmon.htm&act=urlhttp://www.enciclonet.com/articulo/prusia/http://en.wikisource.org/wiki/The_Fight_at_Dame_Europa%27s_Schoolhttp://www.erain.es/departamentos/Religion/Trabajos/cruzadas/teutonico.htmhttp://www.blasoneshispanos.com/OrdenesCaballeria/OrdSupranacionales/OrTeutonica/OTeutonica.htmhttp://wapedia.mobi/es/Edicto_de_PotsdamThe Fight at Dame European School, Thomas Nast

×