2 treball la guerra civil espanyola

2,547 views
2,343 views

Published on

2 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
2,547
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
2
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

2 treball la guerra civil espanyola

  1. 1. LA GUERRA CIVILESPANYOLA Sandra Caravaca Carolina Oliveros 20.01.11
  2. 2. ÍNDEX1. Introducció ………………………………………………………………………………….…32. La Guerra Civil Espanyola …………………………………………………………..3 2.1 El franquisme: una dictadura militar ………………………………………….5 2.2 La postguerra: misèria i autarquia……………………………………………..7 2.3 Conseqüències …………………………………………………………………………….83. La nostra investigació ………………………………………………………………….9 3.1 El racionament i la pobresa ……………………………………………….………9 3.2 Testimonis de la Guerra …………………………………………………………..10 (Amadeu Gràcia Bamala i Pedro Pérez) 3.3 La literatura a la Guerra Civil …………………………………………………..13 3.4 Antonio Machado ………………………………………………………………………14 (“Poesias de Guerra”)4. Conclusió ………………………………………………………………………………………16 2
  3. 3. 1. INTRODUCCIÓLa Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte social, polític i militar quees va desencadenar després del fracàs al cop d’Estat del 17 de juliol al1936 dut a terme per una part de l’exèrcit, (s’oposava al comunisme i ala democràcia liberal i defensava el tradicionalisme i unitat d’Espanya)que anava contra el gonern de la Segona República Espanyola, i que esdonaria per acabada l’1 d’abril de 1939 amb l’últim informe de guerrasignat per Francisco Franco, declarant la seva victòria i establint unadictadura fins a 1977.Va ser molt gran el nombre de pèrdues humanes durant la Guerra. Elnúmero de víctimes de la contesa va superar el mig milió de persones,incloent-hi els morts en combat, represaliats a la reraguarda-repressiómassiva i els executats pels vencedors després de la Guerra.La Guerra va causar gran conseqüències psicològiques als habitants,l’impacte de la guerra va ser molt greu i la gent va patir la pèrdua defamiliars, la nova dictadura…En acabar la guerra es va obrir una altre ferida: als exiliats (300.000habitants). Aquests habitants van ser obligats a abandonar el país, totses van amuntegar en els camps de refugiats de la costa francesa o vanfugir a Mèxic, Argentina… molts dels quals ja no tornarien.Aquesta emigració constitueix un seriós impacte en la nostre demografia,un punt tan sensible que des d’un punt de vista laboral es compon depersones joves, i des d’un punt de vista cultural va afectar a unimportant sector d’artistes, escriptors, científics...2. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLAUn alçament militar originat al Marroc i encapçalat pel General FranciscoFranco, es va estendre ràpidament per tot el país, començant així laGuerra Civil.Van ser dos bàndols els que s’hi van enfrontar, aquestes dues parts delconflicte se les denomina bàndol republicà i bàndol nacionalista. 3
  4. 4. · El bàndol republicà va estar constituït al voltant del govern legítimd’Espanya, el del Front Popular, republicans i nacionalistes, recolzat pelmoviment obrer, els sindicats i els demòcrates constitucionals. Aquestbàndol era conegut com el bàndol d’esquerres.· El bàndol nacional va estar organitzat entorn a gran part de l’altcomandament militar, dirigit per Franco, institucionalitzat a la Junta deDefensa Nacional i es va recolzar en el partit feixista Falange Espanyola,l’església Catòlica i la dreta conservadora.Socialment va ser recolzat per les classes socials més o menysprivilegiades fins aleshores (burgesos no liberals, aristòcrates...) que dela victòria a les urnes del Front Popular, a causa de la por de perdre laseva posició social, de l’anticlericalisme i d’un possible esclat de violènciadel proletariat. Aquest bàndol era conegut com el bàndol de dretes. Bandol nacionalista Bandol republicàLes circumstàncies històriques en què es va desenvolupar la guerra,responien a problemes no resolts en la societat espanyola. Van donar lloca les següents causes de la guerra: 4
  5. 5. - Una economia endarrerida, incapaç de satisfer les necessitats delpobre.- Una oligarquia terratinent només preocupada pels seus beneficis iincapaç d’ adaptar-se als canvis més emmentals.- Estructura social amb abismals diferències entre pobres i rics, amb unapetita oligarquia poderosa i classes baixes en continu creixement.- Classe mitjana insuficiente per servir d’element equilibrador, i unapolarització de la societat en dos bàndols, la dreta i l’esquerra entre lesque existia una forta tensió.2. 1 El franquisme: una dictadura militarEn les eleccions de febrer de 1936, les forces ja s’havien presentat moltpolaritzades, i la victòria del Front Popular va radicalitzar encara més albàndol de dretes.Els grans propietaris veien amb preocupació la reforma agrària, elstreballadors criticaven la seva lentitud, la burgesia paralitzava lesinversions i l’Església Catòlica es sentia amenaçada per la políticaanticlerical de l’esquerre.Durant els messos de febrer a juliol de 1936 es va incrementar la tensióentre les forces socials. Al gorvern li resultava difícil mantenir l’ordrepúblic i la viòlencia política era quotidiana. Els grups d’extrema dreta, laFalange, s’enfrontaven amb l’esquerra.El clima va arribar al seu punt màxim amb l’assassinat a mans delsfalangistes del tinent de la Guàrdia d’Assalt José Castillo. La reacció d’ungrup d’ells va ser comprovada amb l’assassinat d’un dels líders de ladreta: José Calvo Sotelo.Els partits nacionalistes es van centrar en la defensa de la sevaautonomia o en plantejaments secessionistes. Molts militars revoltats iels falangistes van defensar, en paraules del propi Franco, la implantaciód’un Estat totalitari, els monàrquics pretenen la volta d’Alfons XIII, elscarlins la implantació de la dinastia carlista, etc. En tots dos bàndols vahaver interessos. 5
  6. 6. Tots els partits i els sindicats van ser declarats il·legals i els seusmilitants van ser perseguits i empresonats. Només es va perpetre unpartit, la Falange Espanyola Tradicionalista y de les Juntes de OfensivaNacional Sindicalista (FET i JONS), i un sindicat de tipus vertical, laCentral Nacional Sindicalista (CNS).Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides. Francolegislava per decret de llei; el seu poder era vitalici i s’atorgava ellmateix la potestat de nomenar el seu successor.El nou règim volia restablir la unitat espanyola trencada, al seu parer,per la República. L’any 1938 es va abolir l’Estatut de Catalunya i l’anyanterior s’havia posat fi al règim foral de Biscaia i de Guipúscoa. Tambées van reprimir les llengües i cultures no castellanes i es va negarl’existència de qualsevol altra nacionalista dins l’Estat espanyol.La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat, que assimilésles seves lleis i insitucions a les d’una democràcia, però sense fer-ho.Així el Fuero del Trabajo declarava els principis laborals del nou règim,però prohibia els sindicats lliures i la vaga. La Llei constitutiva de lesCorts Espanyoles va crear unes Corts consultives que no tenien poderlegislatiu i els seus membres, anomenats procuradors, no eren elegitsper sufragi universal.El Fuero de los Españoles era una pseudodeclaració de drets cívics, laLlei del Referèndum contemplava les consultes populars per adeterminades lleis i la Llei de successió preveia una monarquia com asuccessora del franquisme.Les democràcies occidentals, França, el Regne Unit i els Estats Units, vandecidir mantenir-se al marge, uns en línia amb la seva política de no-confrontació amb Alemanya, i els altres perquè semblaven preferir lavictòria dels revoltats. No obstant això, el cas de França va ser especial, 6
  7. 7. ja que estava governada, igual que Espanya, per un Front Popular. Alprincipi va intentar tímidament ajudar a la República, a la qual va cobraruns 150 milions de dòlars en ajuda militar (avions, pilots,etc.), però vahaver de sotmetre a les directrius del Regne Unit i suspendre aquestaajuda.2.2 La postguerra: una gran misèriaEl 1939 tota Espanya era un país malmès per gairebé tres anys deguerra civil. El conflicte havia provocat una gran devalladademogràfica.El nombre de víctimes civils va envoltar una xifra voltant als 500.000 i1.000.000 de personas. Moltes daquestes morts van ser degudes a larepressió en forma de execucions sumàries i passejos.Aquesta es va dur a terme en el bàndol nacional de manera sistemàtica iper ordre dels seus superiors, mentre en el bàndol republicà es vaproduir de manera descontrolada en moments en què el govern vaperdre el control de les masses armades.Els abusos es van centrar en tots aquells sospitosos de simpatitzar ambel bàndol contrari. El bàndol nacional es va perseguir principalment asindicalistes i polítics republicans (tant desquerres com de dretes),mentre en el bàndol republicà aquesta repressió es va dirigir cap asimpatitzants de la reacció o sospitosos de ser-ho i sacerdots delEsglésia Catòlica, arribant a cremar convents i esglésies i assassinant abisbes, sacerdots i monges. És incalculable la pèrdua en el patrimonihistòric i artístic de lEsglésia Catòlica, ja que es van destruir uns 20.000temples, entre ells diverses catedrals incloent la seva ornamentació(retaules i imatges) i archius.Després de la guerra, la repressió franquista es va acarnissar amb elbàndol perdedor, iniciant-se una neteja de la qual va ser anomenadaEspanya Roja i de qualsevol element relacionat amb la República, el queva conduir a molts lexili, la mort, al robatori de nadons de pares 7
  8. 8. republicans que encara a dia davui desconeixen, en molts casos, la sevaidentitat.Durant aquest temps, parlar de democràcia, república o marxisme eraperseguible. Leconomia espanyola trigaria dècades a recuperar-se.2.3 ConseqüènciesAquesta guerra va donar lloc a molts canvis a Espanya, tots ells elspodem classificar en conseqüències: demogràfiques, econòmiques,socials i morals. Demogràfiques: Shan donat diferents aspectes en les pèrdues demogràfiques que va causar el conflicte: les morts al front i per la repressió a la guerra i en les postguerra, la fam, les epidèmies, la reducció de la natalitat consegüent... Els càlculs més acceptats sestimen en cinc-cents mil morts, el cost demogràfic de la guerra i la postguerra. A això caldria afegir la xifra de no nascuts i la pèrdua de població jove. Un altre element clau de les conseqüències demogràfiques va ser lexili republicà. Ja durant el conflicte, els "nens de la guerra" van ser evacuats a països estrangers, però el gran èxode va tenir lloc al gener i febrer de 1939, conseqüència de la conquesta de Catalunya. Molts dels exiliats no van tornar a Espanya o van esperar a la mort del dictador al 1975. Econòmiques: La guerra va ser una catàstrofe econòmica. Una dada revela la seva magnitud: la renda nacional i per càpita no recuperarà el nivell de 1936 fins a la dècada de 1950. Aquests van ser els principals elements de la catàstrofe econòmica: 8
  9. 9. - Destrucció del teixit industrial del país, el que va portar a la tornada en els anys quaranta a una economia bàsicament agrària. - Destrucció dhabitatges, es calculen en unes centes cinquanta mil, comunicacions, infraestructures... - Augment del deute extern i pèrdua de les reserves dor del Banc dEspanya, utilitzades pel govern de la República per pagar lajuda soviètica. Socials: El resultat de la guerra va comportar la recuperació de lhegemonia econòmica i social per part de loligarquia terratinent, industrial i financera. Paral.lelament, es va donar la pèrdua de tots els drets adquirits pels treballadors. Morals: La guerra va suposar una veritable fractura moral del país. Diverses generacions marcades pel sofriment de la guerra i la repressió de la llarga postguerra. El règim de Franco mai va buscar la reconciliació dels espanyols i sempre va recordar i celebrar el seu origen bèl.lic. Les ferides de la guerra civil van perdurar durant decennis i la persecució i repressió dels vençuts per una tret clau del franquisme.3. La nostra investigacióLa Guerra Civil Espanyola és un tema molt ampli. Al llarg d’aquest treballens ha semblat interessant l’àmbit que envolta a les classes socials.Ens centrarem en com va afectar aquest greu conflicte de guerra a lapoblació, mitjançant videos i escrits d’algunes víctimes que van patiraquesta època de guerra. També podrem veure com va afectar al sectorcultural de la literatura… analitzant la situació de Antonio Machado.3.1 El racionament i la pobresaEl descens de la producción i l’escassetat d’aliments van imposar elracionament. Per mitjà de la cartilla de racionament es repartien entre 9
  10. 10. la población alguns productes de primera necessitat (pa, oli, sucre,patates, arròs…) i d’altres que escassejaven (tabac). Igualment, unsistema de quotes distribuïa entre les indústries les escasses primeresmatèries o fonts d’energia (ferro, cotó, carbó, petroli…).El racionament va donar lloc al sorgiment de l’estraperlo i del mercatnegre, per mitjà dels quals els especuladors venien elsproductes demanera clandestina a preus abusius, sovint al doble o al triple del mercatoficial.Aquesta situació va obligar el govern a crear una insitució debeneficiència, l’Auxili Social, que, per pal·liar la fam, distribuïadiariamente l’anomenat plato único familiar.3.2 Testimonis de la GuerraAmadeu Gràcia BamalaAquesta foto va ser descrita per Amadeu Gràcia Balama, present en ella. La nenaamb la crossa de la foto superior de la mà d’un home també coix són familiad’Amadeu. Va escriure a “El País” per indicar que ell és el petit de la fotografia, unretrat de la fugida a França de la seva família, els Gràcia.No només va ser un peu el que va perdre en la guerra: els seus pares, morts, laseva germana, invàlida, la seva infantesa, inexistent. Una experiència que Amadeu,66 anys després, encara recorda amb dolor i impotència. Marià Gràcia, el seu pare,porta de la mà a la seva filla Alícia 1939; darrere, el petit Amadeu costat dundesconegut i el seu germà Antoni. 10
  11. 11. Amadeu va explicar com es sentia quan recordava aquells moments de patiment,de dolor. La seva emoció podia amb ell de seguida. Mai li ha agradar recordar elseu passat, ni els seus companys de treball sabien que va perdre la meitat de lacama esquerre per culpa d’una bomba que va estallar al seu poble, Monzón. A laseva germana la explosió li va arrencar la cama sencera. A la seva mare li va obrirel ventre, va patir durant quinze dies a l’hospital de Lleida fins que va arribar laseva mort.Amadeu es va decidir a escriure a El País Semanal. La seva carta es titulabaPersonar y Olvidar. Perquè? Ens expliava:"No. Jo no puc, encara que vulgui, perdonar, ni oblidar, ni... Perdonar, per què? És quehan demanat mai perdó ells? No odio, encara que sí vaig odiar, no vull revenges, encaraque en altre temps les vaig desitjar.No ho desitjo, però quan per desgràcia a algun descendent daquells franquistes li suceeixalguna cosa irreparable, no sento el més mínim sentiment de pena per ell, sento el mateixque quan trepitjo una formiga, em quedo absolutament indiferent.Sé que aquestes paraules semblaran a certes persones poc exemplaritzants, plenes derancúnia, però no, no mimporta el que pensin, no sento rancor, ni alegria, ni res cap a ells,simplement un profund i absolut menyspreu. Mai vaig ser hipòcrita, ni penso ser-ho; ells,amb els seus fets i comportaments al llarg daquests anys, lhan merescut. És la mevaopinió. No crec que mai, malgrat els esforços realitzats per tantes i tantes persones de bé,sarribi a fer la més mínima justícia sobre tant dolor, escarni i humiliació realitzats sobremilions despanyols pels pocavergonyes més grans que aquest país ha tingut”.A les paraules d’aquest home es manifesta tot el patiment que ha tingut tots el diesde la seva vida, no ha pogut oblidar la tràgedia de la guerra, que li va portar a lapèrdua de part de la seva familia i a una infància d’ell i la seva germana inexistent.Queda clar que tota víctima de la guerra no obtindrà res que pugui recompensar eldolor que porten a sobre. Un sentiment d’odi, recor, que mai podran desfer-se d’ell.La guerra va tenir una forta repercusió sobre la població, va portar amb ella gransdepressions a les families, greus ferides que mai podran curar (pèrdua d’algunaextremitat del cos) i sobretot un terrible record que mai podran oblidar.Pedro Pérez, “El meu avi” 11
  12. 12. Pedro Pérez Al camp de concentracióUna nena va decidir grabar un video, en el que el seu avi explicaria com va viure laGuerra Civil. La història ens relata que…De ven jove, podem dir que Pedro era orfe. La seva mare va morir i el seu pare liva abandonar. Aproximadament als 17 anys li van trocar per anar a la guerra. Esconeixia com “la quinta del biberón” a nois menors d’edat, que van ser ficats entrens fins a Tàrrega, una vegada allà tot el trajecte era caminant. L’únic amic queva fer, el va perdre de vista, eran tants els de “la quinta del biberón” que conformeanaven caminant, quan passaven per pobles anaven deixant uns 100 o 50. Ell esva allotjar a una esglèsia plena de palla, on dormien i passaven els dies. Noméstenien un unirforme, res més de roba, i aquest uniforme no el podien ni rentar. Mésendevant es van traslladar a sota d’un arbre, amb 5 companys més on feien vida.Un camió els portava el menjar. Van formar part de “la batalla del merengue”, vanpassar molts dies allà, molts dels seus companys van morir i molts altres vanquedar marcats per ferides. Tot aquell que podia sortir d’aquella batalla eraconsiderat un hèroe. Després de moltes maniobres els van portar a unes barraca alcostat del riu Ebre, on es trobaven les tropes Internacionals, i els fascistes al frontamb qui parlaven a les nits amigablement, però els bàndols no els hi permetien i elshi feien disparar i pujar a una barca per amenaçar als fascistes, al bàndol contrari.Tenia molta por, no sabien utilitzar la barca, i el tinent s’emprenyava amb ells. Undia els bàndols els hi van fer sortir d’allà, van marxar a la província de Navarra, aun camp de concentració. Allà va conèixer el seu sogre, que va acabar al mateixcamp de concentració que ell. La seva madrastra i el seu pare savien que ell estrobava al camp de concentració, però, no van fer cap esforç per treure’l d’allà. Vaser el seu sogre qui en enviar una carta a la Concha, va alliberar en Pedro delcamp de concentració. Es va casar amb Soletat, amb qui va tenir dos fills: Lluis i 12
  13. 13. Maria. Ens diu que gairebé té ja els 88 anys, i recorda com si fossi ahir, quan tenia17 anys i havia de marxar a la guerra.Pedro ens explica la història amb alegria, com si excpliques una anècdota més dela seva vida. El més segur és que, davant de la seva néta, no volia mostrar-sedèbil, ni deixar veure tot el patiment que anys enrere ell tenia en tot moment.Com podem veure, cadascú va viure la Guerra d’una manera diferent, uns vanperdre mes familiars que d’altres, van ser agredits de manera més o menysgreu…Pero ningú podrà oblidar aquesta experiència mai a la vida.3.3 La literatura a la Guerra CivilDurant la República una minoria d’escriptors actius i no gaire acreditats(falangistes, agrupats al voltant de Ernesto Giménez Caballero i RamiroLedesma Ramos) i una minoria no menys activa encara que mésacreditada literàriament (agrupada al voltant de lPCE i formada perescriptors com Rafael Alberti) van portar al terreny de la literatura lestensions polítiques que vivia la societat.Durant anys, s’havia cregut que la imatge de “les dues Espanyes”presentada per Antonio Machado en un dels seus poemes de Camps deCastella era certa, però amb el pas del temps s’ha demostrat que no hoés del tot. Durant la guerra va sorgir un altre imatge, “la terceraEspanya”, la més nombrosa, liberal i pacífica. Era la dels pares de laliteratura espanyola, la daquells homes que ja havien donat el millor dela seva obra. Iniciada la guerra, la major part de la intel.lectualitatespanyola va haver de decidir-se:- Alguns, com Ortega i Gasset i Gregorio Marañón que havien portat laRepública acabarien prenent el partit dels rebels.- Altres, com Azorín o Baroja, van tractar de mantenir-se en un puntequidistant i difícil.- Una minoria, com Unamuno, van trencar amb el bàndol rebel en el quees trobaven inicialment perquè estaven en perill.- Per últim, altres van mantenir les seves conviccions ètiques i polítiquescom Miquel Azaña. 13
  14. 14. La majoria d’escriptors marxarien a lexili. Els que no van tenir tanta sortvan pagar les conseqüències, com és el cas dels germans Machado:Antonio va morir en un exili inhumà i Manuel es va haver de posar alservei de Franco després de ser empresonat.Els escriptors que es van quedar a Espanya, van ser aviat absorbits pelsseus respectius quarters generals. Alguns dels exiliats retornarien a poca poc amb els anys i altres no ho van fer fins que no va morir el dictador.Molts dels que per decisió pròpia no van voler marxar un principi a lexili,com Miguel Hernández, coneixerien la crueltat dels vencedors. Durant laguerra, la literatura va ser una arma determinant i una propaganda moltútil en revistes i llibres que van proliferar i que tractaven dalliçonar iaixecar la moral de combat en el front o en la rereguarda.La guerra va dividir a la societat espanyola, que trigaria quaranta anys atancar les seves ferides, i va dividir a la societat literària, obrint un campdinspiració, indagació i memòria que ha donat com a fruit centenarsdobres que tenen la guerra per escenari o tema principal.3.5 Antonio MachadoAmb lesclat de la Guerra Civil Espanyola Antonio Machado marxa aValència. Va viure a la localitat de Rocafort des de novembre de 1936fins al març de 1938. El 1937 publica La guerra. Entre 1937 i 1939,Machado publica un total de 26 articles a La Vanguardia (que en aquellaèpoca era l’òrgan dexpressió del govern de la República i recolliasignatures dels més destacats intel.lectuals i escriptors que van donarsuport a la causa republicana).A finals de gener de 1939, i davant la imminent ocupació de la ciutat,surt de Barcelona viatjant amb Joaquín Xirau Palau en una aquestscotxes que els va ser proporcionada per José Puche Álvarez, directorgeneral de Sanitat. Després uns primers dies en Raset (Girona), passa laseva última nit a Espanya, la del 26 al 27 de gener, a Viladasens.A la tarda del dia 28 arriba finalment a Cotlliure (França), on mor el dia 14
  15. 15. 22 de febrer al Hotel Bougnol-Quintana. Als tres dies, mor la seva mare.A la butxaca del seu abric hi ha un últim vers: "Aquests dies blaus iaquest sol de la infància"“Poesias de Guerra”A esta habitación venía nuestra hermano Manuel todos los domingos los domingo – el resto de lasemana no veíamos diariamente – a reunirse con Antonio y cambiar impresiones sobre sus trabajos. Yallí, apiñados alrededor de aquella mesa camilla, nos sentábamos los tres hermanos […]. Y entre humode los cigarrillos y las inevitables tazas de café, tramaban los dos poetas los argumentos de suscomedias y yo les leía la copia de los actos y hechos.Así ocurrió hasta aquel domingo en que se dijeron adiós, sin sospechar siquiera que sería ya la últimavez que se veían en la vida Manuel y Antonio.En efecto, a mediados de julio de 1936, Manuel Machado viajó a Burgos con su mujer para visitar auna tía de ésta. Allí les sorprendió la guerra, en la llamada zona nacional, y allí permanecieron hasta elfin de la misma.En la mañana del 18 de julio de 1936 suenan los primeros cañonazos en el Cuartel de la Montaña deMadrid. Es el comienzo de la lucha – aún no terminada -, ya que en Estaña se realizó sólo el prólogo dela más sangrienta hecatombe conocida.El poeta, separat del seu germà Manuel Guiomar, que va marxar aPortugal, segueix a Madrid amb els seus germans Francesc i Josep.Miguel Pérez Ferrero relata així els primers moments de la guerra a casadels Machado:Antonio Machado, amb tota la familia amb qui ell habita, està a Madridels prmers temps. Gairebé no surt de casa. El seu pensament està, desegur, amb el germà ausent, de qui res se sap, i en la incògnita quereservarà cada minut a trancurrir. Al seu domicili li porten papers enblanc per omplir amb llistes de signaturas, l’objecte de que ell estampi,en cap, la seva valiosa. Són adhesions al govern, als partits, als grups. Elpoeta se sent cada vegada més agoviat de mortal esgotament. Estàmalalt.La situació de la capital s’agreuja per quins proposen resistir a l’exèrcirque la assetja i, més que una ciutat assetjada, després d’experimentar iencara seguint experimentant les sacsejades de la revolició, es pur frontde batalla.Es pot observar que Machado va sofrir molt la pèrdua del seu germà i vadedicar molts escrits i poemas a la Guerra Civil Espanyola on mostravaels seus sentiments. 15
  16. 16. 4. CONCLUSIÓLa guerra Civil Espanyola va ser un període de tres anysaproximadament que va causar molts mals a la població Espanyola,desde habitants que van perdre familiars morts, pares que van perdreels seus fills, encara no identificats i milers de persones exiliades queavui dia, no han tornat.Hem pogut conèixer experiències de dues persones que l’han fet pública irealment ha d’estar molt dur passar per aquestes situacions de guerra,veure gent tan freda lluitar, matant a la seva població i perdre a la tevafamilia. Són fets que van viure de ben petits, però, tot i això mai podranoblidar el fort dolor que van patir.No només va afectar a families, sinò que tota la población es va veureafectada per la guerra, desde pintos, arquitectes, fins a escriptors comva ser Antonio Machado, també analitzat anteriorment i que també vatenir una mala experiència amb la pèrdua del seu germà. 16

×