• Save
Un món desigual
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Un món desigual

on

  • 2,015 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,015
Slideshare-icon Views on SlideShare
1,991
Embed Views
24

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

3 Embeds 24

http://iesenricvalor.edu.gva.es 18
http://macdudua12c.blogspot.com.es 4
http://macdudua12c.blogspot.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Un món desigual Un món desigual Presentation Transcript

    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUDEL PROCÉS D´URBANITZACIÓ I EL CONCEPTE DECIUTAT.LES XARXES I ELS SISTEMES URBANS.FUNCIONS URBANES i DIFERENCIACIÓ DE L’ESPAIURBÀ.LACIUTAT: ECOSISTEMA I PRODUCTE SOCIALLA PLANIFICACIÓ DE LES CIUTATS DOSSIER: La ciutat en l’era de la globalització 1
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.1. Nord-Sud: el concepte de subdesenvolupamentDIFERENTS Expressions com Nord-Sud.Primer Món-Tercer Món*. païsosdesenvolupats-països subdesenvolupats ien vies de desenvolupament (PVD)shanpopubritzat durant els últims anys, als mitjans decomunicació -sobretot per actuacions de lesONG-, per expressar la polarització del mónentre països rics i pohres.UN PROBLEMA DAVUI I AMB ARRELS ENEL PASSAT . La dualitat desemvolupament -suhdesenvolupament apareix amh larrencadade la Revolució Industrial -a finaIs delsegle XVIII i la imposició del colonialisme.Els centres de decisió econòmica del nou sistemacapitalista es van establir als països que es vanincorporar primer al procésdindustrializació: les potències dominantseuropees i. més tard, les anomenadesColònies Blanques. 2
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.1. Nord-Sud: el concepte de subdesenvolupamentDivisió internacionaldel treball :els països colonitzats(dAmèrica Llatina, de lÀfrica ide lÀsia) tenien com a missiósubministrar matèriesprimeres a preus baixos i màdobra harata -esclaus alAfrica negra- per cobrir lesnecessitats de les potènciesindustrials.Així sinicia un procés dediferenciació en el ritme decreixement econòmic (PIB percàpita) que sintensifica alllarg del segle xx, fins al puntque el desequilibri entre elspaïsos rics i pobres. en unsegle (1870-1970), vaevolucionar des duna relacióde tres a un fins a un contrastdeu vegades superior. 3
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.1. Nord-Sud: el concepte de subdesenvolupamentDIFERENTS TERMES : Subdesenvolupament: es va començar a utilitzar després de la Segona Guerra Mundial, quan shavia iniciat el procés de descolonització, per referir-se a un conjunt de països -la majoria antigues colònies- que entren en un procés accelerat de creixement clemogràfic que fa augmentar els nivells de pobresa (superpoblació), 4
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.1. Nord-Sud: el concepte de subdesenvolupamentDIFERENTS TERMES : Lexpressió Tercer Món va ser popularitzada pel geògraf francès Alfred Sauvy lany 1952 per designar els països més pobres que reivindicaven (a imatge del Tercer Estat o estament no privilegiat, durant la Revolució Francesa) la independència i la igualtat de condicions respecte a les potències dominants. Primer Món designava els països capitalistes industrialitzats Segon Món es referia a lanomenat bloc comunisdta. Tercer Món sidentificava amb els països no alineats amb cap dels blocs anteriors 5
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.1. Nord-Sud: el concepte de subdesenvolupamentDIFERENTS TERMES : Malgrat que sutilitza sovint lexpressió països subdesenvolupats és considerada pejorativa pels organismes intemadona ls (ONU,UNESCO .. ,) i les Ong. En canvi termes com països en desenvolupament o en vies de desenvolupament, països menys avançats. o la dualitat Nord-Sud i Centre-Perifèria són els més utilitzats per fer referència a la situació dinjustícia ,pobresa i dependència en què es troben tres de cada quatre habitants del planeta. 6
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.1. Nord-Sud: el concepte de subdesenvolupamentLES DIFICULTATS PER DEFINIR EL SUBDESENVOLUPAMENT No només pobresa material. Els països pobres serien aquells en què els habitants no tenen satisfetes les necessitas bàsiques.(Consumisme?) Algunes societats anomenades primitives mantenen una relació dequilibri ecològic amb el medi i uns valors com el cooperativisme o la solidaritat que molts antropòlegs consideren signes de sabiesa i més eficients per a un desenvolupament sostenible. 7
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.1. Nord-Sud: el concepte de subdesenvolupamentLES DIFICULTATS PER DEFINIR EL SUBDESENVOLUPAMENT Daltres autors equiparen pobresa a superpoblació. molts dels països considerats superpoblats (com el Brasil. Nigèria, lAfganistan, .. ) disposen de recursos naturals que si fossin gestionats adequadament evitarien les situacions de fam i de dependència alimentària) 8
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.1. Nord-Sud: el concepte de subdesenvolupamentLES DIFICULTATS PER DEFINIR EL SUBDESENVOLUPAMENT Quines són les necessitats bàsiques per a un desenvolupament humà digne? El Programa de les Nacions lnides per al Desenvolupament (PNUD) ha establert aquestes necessitats mínimes en relació amb la Declaració Universal dels Drets Humans. (Indicadors de desenvolupament). Cal assegurar un benestar fisic i material (alimentació. salut, mecli ambient .. ,) i un benestar psíquic i social satisfent les necessitats educatives laborals i de llibertat i participació social i política en la societat. 9
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.2. Interpretacions sobre el subdesenvolupamentConferència de Bandung (1955):sorgiment del bloc de països noalineats(Procès de descolonització i èpocadels blocs)Els països del Tercer món -defensaven una interpretacióexògena (des de fora):esresponsabilitzava les potènciesimperialistes de lestat dedependència isubdesenvolupament del TercerMónEs criticava el model dedesenvolupament industrial icapitalista que havia portat aaquesta situació. 10
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.2. Interpretacions sobre el subdesenvolupamentEls defensors del model deconomiade mercat vigent als països decapitalisme liberal consideraven queles causes del baixdesenvolupament eren endògenes(des de dins).Justificaven el subdesenvolupamentdel Tercer Món al marge de laresponsabilitat històrica dels païsosdesenvolupats.Les interpretacions neoliberals,fan una descripció quantitativa delfenòmen de la pobresa al món. (Noes buscaven les causes delsubdesenvolupament).Es classificaven els països en funciódindicadors econòmic(principalment el PNB per càpita),Daquesta manera, els païsosestaven més o menysdesenvolupats segons els barems ladels països desenvolupats del mónoccidental. 11
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.2. Interpretacions sobre el subdesenvolupamentLa teoria del creixement lineal (Rostow 1960) el subdesenvolupament és una faseprèvia, necessària, en el camí perarribar al desenvolupament.El procés té diverses etapes:1. societat tradicional o preindustrial2. Arrencada econòmica (take off).3.Maduresa tecnològica, el consummassiu i recerca de qualitat de vida. En aquesta cursa els païsosindustrialitzats han arribat en primerlloc, daltres hi arriben més tard (elsnous països industrialitzats -NPI-) i elspaïsos subdesenvolupats, quesimplement estan endarrerits en lacursa, arribaran a desenvolupar-seseguint el camí dels països que avuisón rics. 12
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.2. Interpretacions sobre el subdesenvolupamentLa teoria del creixement lineal (Rostow 1960)Segons aquesta visió, els problemesdel Tercer Món se solucionen ambmesures dajust econòmic en sentitliberal: préstecs del Fons MonetariInternacional (FMI) o del BancMundial. Estalvi públic , abaratiment de la màdobra per millorar la competitivitat.etc.El problema és que molts païsospobres, malgrat tenir una indústriaimportant com els NPI o altres païsosque han seguit les recepteseconòmiques neoliberals encara tenennivells elevats de pobresa. 13
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.2. Interpretacions sobre el subdesenvolupamentLes interpretacions crítiques .Sóndefensadesentre daltres (ONG peral desenvolupament, grups ecologistessectors de lEsglésia catòlica …). perautors neomarxistes.Samir Amin, a partir dels anys setanta,va proposar una explicació global i unmodel teòric (Centre-Perifèria) perexplicar les diferències dedesenvolupament a escala mundial.Els països desevolupats són el Centredel sistema:imposen un ordreeconòmic internacional injust (elsistema món capitalista ). que elspermet progressar en detriment delspaïsos subdesenvolupats: la Perifèria 14
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.3. Els indicadors de desenvolupament: a PD.Per mesurar el nivell benestarde ]a població, es podenutilitzar diferents paràmetres: felicitat dels habitants, tempsdoci de què disposen, nivellcultural, sanitari, qualitat devida, del medi ambient ... En funció del sistema devalors de cada persona osocietat es donarà prioritat auns valors o a uns altres.Les societats capitalistesavançades, tambéanomenades societats delbenestar, és el consumisme ilelevat nivell de vida.Aquest es tendeix a mesurarúnicament en termeseconòmics i estadístics.(PNB) Així, podem trobar que apaïsos rics com els EUA, ambun PNB per càpita molt elevat,es donin desigualtats internes,marginació econòmica ibos-ses de pobresa (davantaquest fet molts autors parlen 15del Quart Món).
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.3. Els indicadors de desenvolupament : a PVDEn el cas dels països perifèricsaquest indicador encara ésmés problemàtic: No té en compte una partimportant de lactivitateconòmica (leconomiainformal o submergida no esreflecteix en les xifres oficials)No reflecteix leconomia dualdaquests països i lesaccentuades desigualtatsinternes. 16
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.3. Els nous indicadors de desenvolupament .El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) utilitza: Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Aquest nou índex selabora a partir dediferents variables considerades fonamentals per definir la qualitat de vida:-Nivell de salut: expressat per lesperança de vida.- Nivell dinstrucció: representat per líndex dalfabetització dadults (2/3) i el nombremitjà danys destudis realitzats 0/3).- Nivell de renda: expressat pel PIB per hahitant. ( es té en compte PPA, i el fet que elcreixement de la renda no fa augmentar duna manera lineal el nivell de benestar. ) 17
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.3. Els nous indicadors de desenvolupament .LIDH ,però encara té limitacions: no fa distincions entre els diferents nivells de renda(grups socials) o bé entre dones i homes. Tampoc no té en compte daltres indicadorssignificatius en relació amb la protecció del medi ambient o el respecte dels dretshumans, fonamentals per definir el desenvolupament humà .Per respondre a aquests reptes, el PNUD estudia la inclusió daltres variables, com araun Índex de Llibertat Humana (ILH) o bé lÍndex de Potenciació del Gènere (IPG),aquest últim ja present en els últims informes del PNUD. 18
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.3. Els nous indicadors de desenvolupament .LIDH ,però encara té limitacions:no fa distincions entre els diferentsnivells de renda (grups socials) obé entre dones i homes. Tampocno té en compte daltresindicadors significatius en relacióamb la protecció del medi ambiento el respecte dels drets humans,fonamentals per definir eldesenvolupament humà .Per respondre a aquests reptes, elPNUD estudia la inclusió daltresvariables, com ara un Índex deLlibertat Humana (ILH) o bélÍndex de Potenciació del Gènere(IPG), aquest últim ja present enels últims informes del PNUD. 19
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.3. Els nous indicadors de desenvolupament .LIDH ,però encara té limitacions:no fa distincions entre els diferentsnivells de renda (grups socials) obé entre dones i homes. Tampocno té en compte daltresindicadors significatius en relacióamb la protecció del medi ambiento el respecte dels drets humans,fonamentals per definir eldesenvolupament humà .Per respondre a aquests reptes, elPNUD estudia la inclusió daltresvariables, com ara un Índex deLlibertat Humana (ILH) o bélÍndex de Potenciació del Gènere(IPG), aquest últim ja present enels últims informes del PNUD. 20
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.4. Les diverses perifèries en un món globalitzatEI procés de glohalització deleconomia mundial ha canviatl’antiga divisió internacional deltreball:( països centrals osónindustrialitzats i els perifèricsexportadors de matèriesprimeres. )La crisi del bloc socialista a finalsdels anys vuitanta (amb lantig:URSS com a segona potènciaindustrial Mundial)Industrialització accelerada alsanomenats països emergents delTercer Món.La globalització econòmica hacomportat que la lògica defuncionament del capitalismesestengui a tot el planeta.En el mercat global els capitalsno tenen nacionalitat i esdirigeixen allà on trobenrendibilitat, i els estats són cada cop mésdèbils per controlar aquests fluxosfinancers… 21
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.4. Les diverses perifèries en un món globalitzatEl començ mundial en constantaugment productes, serveis icapitals) es realitza en termes cdedesigualtat (Comerç injust):dependència comercial.Els països centrals imposen elspreus baixos de les matèriesprimeres i lenergia, mentre que elsbéns dequipament. productes oserveis, i els capitals quesubministren als països perifèricssuposen grans beneficis per alspaïsos desenvolupats.La conseqènci més greu delintercanvi desigual és laugmentdel deute extern. ( impedeixlinici dun desenvolupamentsostenible).En canvi es mantenen les barreres ala lliure circulació de persones -control dels fluxos migratorisprocedents dels països del Sud i delEst-.Aquesta és una altra manifestacióflagrant de les desigualtats en elsistema món. 22
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.4. Les diverses perifèries en un món globalitzatLa dependència ¡mancera:Una partimportant dels fluxos financers oinversions estrangeres en els païsosemergents tenen caràcter especulatiu.Les multinacionals, controlades pelspaïsos centrals, són els agents principalsdel comerç i les inversions de capital.Reprodueixen una nova divisióinternacional del treball i una novaespecialització productiva: Els països desenvolupats mantenenel control de les indústries punta(intensives en capital i tecnologia,,elevada qualificació de la mà dobra i poccontaminants) i en canvi als NPI estransfereixen els sectors industrialsen crisi (tèxtils, siderúgia .. ,) o lesfases del procés de producció querequereixen molta mà dobra, pocqualificada i a baix preu. Actualment un 60% de les exportacionsdels països en desenvolupament ja no sónde matèries primeres, productes agrícoleso energia, sinó que sn productesmanufacturats a baix preu, quecompeteixen en els mercats internacionals(electrònica de consum, joguines,calçat…) 23
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.4. Les diverses perifèries en un món globalitzatEls avantatges comparatius que ofereixenels Pïsos Taller en la cursa de lescorporacions multinacionals per obtenir elsmàxims eneficis són evidents:salaris més haixos, escassa regulació laorali fiscal, baix preu de matèries primeres ienergia, escàs control mediambiental.En definitiva, facilitats per explotar elstrehalladors, expoliar el medi amhient irepatriar els heneficis als països centrals,(V.Gràfic costos laborals) 24
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.4. Les diverses perifèries en un món globalitzatProsperitat relativa, els nous països industrialitzats (NPI) aproximenalguns dels seus indicadors socioeconòmics als dels PD (PIB per dpita entre 1.500i 5,000 $) però amb problemes…Països exportadors de petroli (PIB per càpita > 5,000 $), com els clel golfPèrsic (Adbia Saudita, Kuwait..,) en molts casos PIB superior als dels països rics,Però amb IDH inferior…Altres països en desenvolupamcnt amb nivells dingressos intermedis (PIBper càpita entre 1.500 i 5,000 $) basen les seves economies en lexportaciódaltres matèries primeres o energètiques ben cotitzades als païsosdesenvolupats,Una part dels països del Tercer Món els menys avançats (PMA) han augmentatel nivell de pobresa en les últimes dècades (PIB per càpita inferior a 1.500 $) i esmantenen ;al marge dels beneeficis del procés de glohalització. Es concentren particularment a Àfrica… 25
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.5.Reptes al Tercer Món AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LA GLOBALITZACIÓ NEOLIBERAL. ESTRATÈGIES DAJUDA AL DESENVOLUPAMENT DEL TERCER MON : La campanya del 0,7%(ONU , ANY 1972) Creació dun Nou Ordre Econòmic Internacional: comerç just i solidari i solució del problema del Deute Extern. Renegociació del preu de les matèries primeres en peu digualtat am els productes manufacturats provinents del Primer Món. 26
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD. 10.5.Reptes al Tercer MónRenegociació del deuteexterior i transferència detecnologia des del móndesenvolupat.Establiment de sistemespolítics de caràcterdemocràtic que respectin elsdrets humans…Una nova gestió dels fluxosmigratoris que permetievitar les causeseeonò¡miques. socials opolítiques que produeixenaquests fluxos, ( entradadimmigrants. de maneralegal i controlada… )Nou concepte dedesenvolupament:desenvolupament sostenible. “ aquell que satisfa lesnecessitats del present senselimitar el potencial persatisfer les necessitats de lesgeneracions futures. 27
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD 28
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD 29
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD 30
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD 31
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD 32
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD 33
    • UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD 34