• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
653
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
11
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. L’Imperialisme
  • 2.
    • Podria definir-se
    • Com el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres. Bàsicament, els països europeus industrialitzats aconseguiran controlar gran part del planeta.
  • 3. Últim terç del XIX Potències europees, EE.UU. I el Japó Dominar i conquerir el món 1914 85% del món Passa al En són protagonistes les volen L’Imperialisme El procés s’inicià al segle XV. Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global. Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.
  • 4. L’Imperialisme
    • Factors impulsors de l’Imperialisme
      • Els canvis econòmics
      • Els factors polítics
      • La realitat cultural i ideològica
      • La situació demogràfica
    • La creació dels territoris colonials
      • Modalitats de la colonització
      • Els grans imperis colonials
      • La relació entre les potències imperials
    • Les conseqüències de l’Imperialisme
  • 5. Els factors econòmics: La II Revolució Industrial (1870 – 1914) Creixement econòmic Noves energies Nous sectors Noves potències Bèlgica França Alemanya EE.UU. G.B. Principal sector Siderúrgia Dinamita Adobs, fertilitzants Enllumenat Producció Comunicacions Ràdio Telègraf Gasolina Tramvia Automòbil Aviació Netedat Adaptabilitat Petroli Químic Electricitat Rutes marítimes Canals de Suez (1869) i Panamà (1914) Consolidació ferrocarril Transports
  • 6. La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Un fort augment de producció Gran competència 1873 Crisi La Gran Depressió Crisi de superproducció Deflació, atur Competència agrícola dels EE.UU i Canadà Cauen preus a Europa Provoca la ruïna dels pagesos Poc poder adquisitiu Crisi industrial Crisi cíclica del capitalisme Va significar Es caracteritza per
  • 7. Conseqüències de la crisi Concentració empresarial Nova organització del treball Recerca de nous mercats Càrtels Trusts Implantació del Capitalisme financer (Holdings) Tècniques monopolístes Es desenvolupen Taylorisme Organització científica del treball Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Més producció i reducció de costos Mercats i matèries primeres Les colònies (Àfrica i Àsia) Estimularà l’expansió colonial Es trobaran a Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme (tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
  • 8. Taylorisme Reducció del temps de fabricació Producció massiva Baixa el preu de cost Augment del poder adquisitiu Salari elevat Estímul del consum Publicitat Crèdit Producció en sèrie Estandardització Taylor
  • 9. Model del primer telèfon d’Alexandre Graham Bell Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic per enviar missatges a distància. GUGLIELMO MARCONI , patentà la ràdio el 1897 i el telègraf sense fils
  • 10. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell
  • 11. Ford T i el primer tramvia elèctric. El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França.
  • 12. Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903 Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909
  • 13. Canal de Suez inaugurat el 1869 Canal de Panamà inaugurat el 1914
  • 14. Nous sectors econòmics Química Acer Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones)
  • 15. Nous sectors econòmics Petroli Electricitat Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)
  • 16. Noves potències
  • 17. Cadena de muntatge de Ford Acció
  • 18. Els factors econòmics Crisi agrícola i industrial Competència i superproducció Proteccionisme Nous mercats Matèries primeres Fonts d’energia Mà d’obra barata cerca Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada)
  • 19. Causes econòmiques
  • 20. Els factors polítics Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada) Tensió entre potències Estímul nacionalista Motius estratègics Control de rutes marítimes Donar continuïtat als imperis Protecció colònies importants Durant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències Nacionalisme d’Estat L’Imperialisme proporciona prestigi. Cal tenir colònies per ser una potència
  • 21. Jules Ferry Cecil Rhodes Von Bismarck Chamberlain Els grans impulsors del colonialisme
  • 22. Els factors culturals i ideològics Missió civilitzadora Darwinisme. Racisme (superioritat de races) Els blancs han de difondre la seva cultura “superior” Grups de pressió Societats geogràfiques Societats missioneres Associacions colonials Missioners belgues al Congo David Livingstone
  • 23. Causes científiques Societats geogràfiques Livingstone    Amundsen explorà L’Antàrtida Peary arribà al Pol Nord Henry Stanley
  • 24. Els factors demogràfics Explosió Blanca Excedent de població europea Descens mortalitat Augment demogràfic Èxode rural Emigració (Revolució dels transports) Emigració com a vàlvula d’escapament a la tensió social (atur)
  • 25. Augment de la població
  • 26. Descens de la mortalitat
  • 27. Èxode rural
  • 28.  
  • 29. La creació dels territoris colonials 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar) 2ª fase Organització 3ª fase Explotació Cecil Rhodes Livingstone  
  • 30. Modalitats de la colonització Colònies pròpiament dites (control absolut de la metròpoli) Protectorats (govern autòcton sotmés a la metròpoli) Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolità Intercanvi desigual: primeres matèries per manufactures. Colònies de poblament Colònies d’explotació Establiment permanent de població europea Dominis britànics (autogovern) Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives (per empreses i govern occidental) Concessions (govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli) Modalitat més estesa En cas de territoris de difícil conquesta o amb un fort govern indígena Sobretot ports Consisteix en
  • 31. Els grans imperis colonials Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutes Factories a les costes A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Àfrica i Àsia prioritat Centrada bàsicament a
  • 32.  
  • 33.  
  • 34. General de l’imperi britànic La reina Victòria Territoris de l’imperi britànic
  • 35. Gran Bretanya Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones). Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria. Colònies de posició o escales. Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan / Singapur, Hong-Kong. Àsia. Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo, Hong-Kong. Amèrica. Canadà, Antilles, Guaiana, Belice. Àfrica. Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers). Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica. Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria. Oceania. Austràlia, Nova Zelanda.
  • 36. Nens i dones boer en un camp de concentració, durant la segona guerra dels Boers (1899-1902) Guerra anglo-boer
  • 37. França Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica. Personatges: Jules Ferry. Àsia. Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja) Amèrica. Guadalupe, Guaiana, Martinica. Àfrica. Algèria, Marroc, Tunísia. Àfrica Occidental Francesa: Àfrica Equatorial Francesa: Somàlia Francesa: Madagascar Oceania. Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.
  • 38. Alemanya Japó EE.UU. Arriba tard i provoca conflictes Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia) Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes) Conquesta de l’oest Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia) Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió. Formosa, protectorat a Corea Holanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea. Bèlgica Congo Belga Itàlia Eritrea, Somàlia i Líbia Portugal Angola, Moçambic, Guinea-Bissau Timor Oriental, Macao Espanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam. Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc.
  • 39. Les relacions entre les potències colonials Repartiment ràpid del món (1880-1914) Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis. Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905) per prevenir-les, Bismarck impulsà:
    • Conferència de Berlín , 1885
    • Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:
    • - Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)
    • Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)
    • Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)
    • Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis
    tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra
  • 40. Documental Món a finals del segle XIX: Imperialisme i Segona Revolució Industrial Gravat de la Conferència de Berlín
  • 41. Les conseqüències de l’Imperialisme A les metròpolis Consciència de superioritat racial Acumulació de riquesa A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en l’estructura social Aculturació Intercanvi comercial desigual Augment de la població (al principi però reducció) Desequilibri població i recursos (subalimentació i misèria cròniques) Demogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat. La natalitat es manté elevadíssima. Boom demogràfic. Desequilibri població recursos (fam)
  • 42. Econòmiques
    • Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia.
    • S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat)
    • S’imposa l’economia monetària (capitalisme)
    • Creació d’algunes infraestructures (per exportar)
    • Intercanvi desigual
    • Es limita la seva indústria (evitar competència)
    • S’imposen canvis en l’agricultura
      • Especialització (monoconreu)
      • Eliminació terres col·lectives
      • Propietat privades (elits nadives, colonitzadors)
    Socials
    • Alteració total sociectat tradicional (tribal)
    • Aculturació (nous valors), llengües, religions
    • Nova societat de classes:
      • Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos.
      • Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa.
      • Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria.
    Polítiques Introducció del concepte Estat-Nació. Greus problemes fronterers (fronteres artificials)
  • 43. Calcuta (India) en el s. XIX Locomotora de ferrocarril indi Maharajás hindús Mohandas Gandhi
  • 44. Explotació dels habitants de l’Índia
  • 45. Agricultura tradicional i agricultura de plantació a l’Àfrica
  • 46. Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York. A baix foto dels supervivents del poble dels herero, que varen intentar ser exterminats pels alemanys, junt a un altre poble, a la zona d’Àfrica de l’oest.