Your SlideShare is downloading. ×
La restauracio monarquica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La restauracio monarquica

518

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
518
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1875-1902)
  • 2. INTRODUCCIÓ La Restauració de 1875 al 1902 estabilitat constitucional del 1902 al 1931 crisi del sistema de la Restauració La Restauració va suposar la modernització econòmica i l’allunyament de l’exèrcit de la vida política, però també un domini de la burgesia oligàrquica, el caciquisme... Va haver de fer front als moviments socials, als nacionalismes i a la crisi del 98.
  • 3. 1. ELS FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ 1.1 EL SISTEMA CANOVISTA  El pronunciament de Martínez Campos al 1874 va restaurar la monarquia amb Alfons XII.  Cánovas del Castillo (conservador) va assumir la regència fins l’arribada del rei.  Sistema parlamentari liberal però poc democràtic amb l’esperança que la monarquia retornés l’estabilitat a Espanya; eliminar el caràcter partidista excloent, l’intervencionisme militat, els enfrontaments civils...  Constitució 1876: moderada (1845), defensava el valors tradicionals i alguns principis democràtics del 1868: Sobirania compartida (rei dret a vet) Confessionalitat catòlica Reduïda declaració de drets La monarquia inqüestionable, feia d’àrbitre entre els dos partits dinàstics: conservadors i liberals. Despolitització de l’exèrcit, però amb autonomia interna. El rei era el cap de l’exèrcit.
  • 4. 1.2 LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS  La restauració borbònica va desincentivar la causa carlina.  La conseqüència de la derrota carlina fou l’abolició del règim foral (pagament d’impostos i servei militar) però amb cert grau d’autonomia fiscal.  El final de la guerra carlina va permetre poder enviar noves tropes a Cuba on es va posar fi al conflicte (Pau de Zanjón, 1878), amb l’abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques. Però l' incompliment d’aquestes va provocar un nou conflicte (Guerra Chiquita, 1879) i la posterior del 1895.
  • 5. 2. L’ALTERNANÇA EN EL PODER 2.1 BIPARTIDISME PACÍFIC  Conservadors i liberals coincidien ideològicament: defensa de la monarquia, la Constitució, propietat privada, Estat liberal, unitari i centralista, defensen les minories. A la pràctica no diferien gaire,hi havia un acord tàcit - Conservadors: Partit Liberal Conservador amb Cánovas; més conservadors i tradicionals. Favorables a l’immobilisme polític, defensa de l’església i de l’ordre social. - Liberals: Partit Liberal Fusionista amb Sagasta; antics progressistes, unionistes i exrepublicans moderats. Inclinats per un reformisme progressista i laic.  Alternança del govern amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat institucional. Quan el govern perdia el suport de les Corts el monarca cridava a l’altre partit per formar govern i eleccions que eren fraudulentes.
  • 6. 2.2 LA MANIPULACIÓ ELECTORAL I EL CACIQUISME • Sistema electoral corrupte (sufragi censatari, manipulació…) • Ministre de governació nomenava els candidats i els cacics locals s’encarregaven que fos elegit. • Caciquisme, influència sobre les zones rurals. “Favors” a canvi de vots. • Apatia i desinterés electoral de l’opsició (govern en mans dels partits dinàstics)
  • 7. 3. DINS I FORA DEL TORN 3.1 ELS GOVERNS DEL TORN (DINÀSTICS) Mirar esquema 1 pàg. 245 • Del 1876 al 1898 (crisis) hi va haver l’alternança entre els conservadors i els liberals. Al 1898 es trenca el monopoli polític però segueixen al govern fins el 1923. • Governs: – 1876-1881: Conservadors. – 1881- 1884: Liberals – 1881-1890: Liberals (mort d’Alfons XII, Pacte d’El Pardo per assegurar el sistema), Regència de Maria Cristina fins 1902, Alfons XIII). Reformes i drets: abolició esclavitud, llei d’associació, sufragi universal (però no democratització!).
  • 8. 3.2 L’OPOSICIÓ: REPUBLICANS I CARLINS. La Restauració va integrar l’oposició menys radical i va marginar als radicals: - Carlins: Fracàs bèl·lic exili a França; poca capacitat per fer insurreccions. únic partit autènticament catòlic, però sense el suport del Vaticà. - Republicans: Partit Possibilista (Castelar): acceptat per la Restauració, paper testimonial. Partit Republicà Progressista (Zorrilla): radicals exiliats. Republicans unitaris organitzats al voltant de Salmerón. Republicans federals influenciats per Pi i Margall. Al 1890, el sufragi universal va estimular la reunificació: Unió Republicana, tots menys els possibilistes. Moviments obrers atreuen adeptes en detriment dels republicans.
  • 9. 4.1 CATALANISME • Renaixença: finalitats culturals. • Centre Català (Almirall): reivindicacions polítiques, “Memorial de Greuges” on es denunciava l’opressió i reivindicava les aspiracions de distintes regions espanyoles. • Unió Catalanista: entitats de caire conservador. • Lliga regionalista (Prat de la Riba i Cambó): conservadors, criticaven el sistema de la Restauració, demanant un reformisme polític amb autonomia per Catalunya. 4.2 NACIONALISME BASC Abolició dels furs amb la 3ª guerra carlina reivindicació foral i al 1894 es funda el PNB (Arana): raça basca, furs i religió. Va passar de ser independentista a autonomista. També galleguisme, valencianisme, andalusisme, etc. 4. EL NAIXEMENT DELS NACIONALISMES
  • 10. REGIONALISMES BALEARS (pàg. 50) A Menorca i Eivissa regionalisme antimallorquí. Arrels culturals afavorides amb la crisi del 1898 com també les de caràcter polític. Al 1912, projecte descentralitzador per a Menorca i Eivissa com el de Canàries, demanant que cada illa fos una entitat local.
  • 11. 6. LES GUERRES COLONIALS La falta d’un procés descentralitzador i la política molt proteccionista va afavorir noves revoltes que van acabar amb la independència. Guerra de Cuba i Filipines. - Revoltes d’est a Oest. Al mateix temps a Filipines. Govern liberal concedeix autonomia però arriba tard, Cuba reb suport d’EUA. declara la guerra a Espanya. Pau de París: Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines
  • 12. 7. CONSEQÜÈNCIES DEL 98 -Descontent, fi imperi. Tot i això no hi va haver crisi. Però reforça als nacionalismes i als militars. Moviments de crítica del sistema. Regeneracionisme: reformes. vaga. Fracàs del regeneracionisme però la Restauració sobreviu.

×