Your SlideShare is downloading. ×
0
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
La restauracio monarquica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La restauracio monarquica

521

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
521
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1875-1902)
  • 2. INTRODUCCIÓ La Restauració de 1875 al 1902 estabilitat constitucional del 1902 al 1931 crisi del sistema de la Restauració La Restauració va suposar la modernització econòmica i l’allunyament de l’exèrcit de la vida política, però també un domini de la burgesia oligàrquica, el caciquisme... Va haver de fer front als moviments socials, als nacionalismes i a la crisi del 98.
  • 3. 1. ELS FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ 1.1 EL SISTEMA CANOVISTA  El pronunciament de Martínez Campos al 1874 va restaurar la monarquia amb Alfons XII.  Cánovas del Castillo (conservador) va assumir la regència fins l’arribada del rei.  Sistema parlamentari liberal però poc democràtic amb l’esperança que la monarquia retornés l’estabilitat a Espanya; eliminar el caràcter partidista excloent, l’intervencionisme militat, els enfrontaments civils...  Constitució 1876: moderada (1845), defensava el valors tradicionals i alguns principis democràtics del 1868: Sobirania compartida (rei dret a vet) Confessionalitat catòlica Reduïda declaració de drets La monarquia inqüestionable, feia d’àrbitre entre els dos partits dinàstics: conservadors i liberals. Despolitització de l’exèrcit, però amb autonomia interna. El rei era el cap de l’exèrcit.
  • 4. 1.2 LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS  La restauració borbònica va desincentivar la causa carlina.  La conseqüència de la derrota carlina fou l’abolició del règim foral (pagament d’impostos i servei militar) però amb cert grau d’autonomia fiscal.  El final de la guerra carlina va permetre poder enviar noves tropes a Cuba on es va posar fi al conflicte (Pau de Zanjón, 1878), amb l’abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques. Però l' incompliment d’aquestes va provocar un nou conflicte (Guerra Chiquita, 1879) i la posterior del 1895.
  • 5. 2. L’ALTERNANÇA EN EL PODER 2.1 BIPARTIDISME PACÍFIC  Conservadors i liberals coincidien ideològicament: defensa de la monarquia, la Constitució, propietat privada, Estat liberal, unitari i centralista, defensen les minories. A la pràctica no diferien gaire,hi havia un acord tàcit - Conservadors: Partit Liberal Conservador amb Cánovas; més conservadors i tradicionals. Favorables a l’immobilisme polític, defensa de l’església i de l’ordre social. - Liberals: Partit Liberal Fusionista amb Sagasta; antics progressistes, unionistes i exrepublicans moderats. Inclinats per un reformisme progressista i laic.  Alternança del govern amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat institucional. Quan el govern perdia el suport de les Corts el monarca cridava a l’altre partit per formar govern i eleccions que eren fraudulentes.
  • 6. 2.2 LA MANIPULACIÓ ELECTORAL I EL CACIQUISME • Sistema electoral corrupte (sufragi censatari, manipulació…) • Ministre de governació nomenava els candidats i els cacics locals s’encarregaven que fos elegit. • Caciquisme, influència sobre les zones rurals. “Favors” a canvi de vots. • Apatia i desinterés electoral de l’opsició (govern en mans dels partits dinàstics)
  • 7. 3. DINS I FORA DEL TORN 3.1 ELS GOVERNS DEL TORN (DINÀSTICS) Mirar esquema 1 pàg. 245 • Del 1876 al 1898 (crisis) hi va haver l’alternança entre els conservadors i els liberals. Al 1898 es trenca el monopoli polític però segueixen al govern fins el 1923. • Governs: – 1876-1881: Conservadors. – 1881- 1884: Liberals – 1881-1890: Liberals (mort d’Alfons XII, Pacte d’El Pardo per assegurar el sistema), Regència de Maria Cristina fins 1902, Alfons XIII). Reformes i drets: abolició esclavitud, llei d’associació, sufragi universal (però no democratització!).
  • 8. 3.2 L’OPOSICIÓ: REPUBLICANS I CARLINS. La Restauració va integrar l’oposició menys radical i va marginar als radicals: - Carlins: Fracàs bèl·lic exili a França; poca capacitat per fer insurreccions. únic partit autènticament catòlic, però sense el suport del Vaticà. - Republicans: Partit Possibilista (Castelar): acceptat per la Restauració, paper testimonial. Partit Republicà Progressista (Zorrilla): radicals exiliats. Republicans unitaris organitzats al voltant de Salmerón. Republicans federals influenciats per Pi i Margall. Al 1890, el sufragi universal va estimular la reunificació: Unió Republicana, tots menys els possibilistes. Moviments obrers atreuen adeptes en detriment dels republicans.
  • 9. 4.1 CATALANISME • Renaixença: finalitats culturals. • Centre Català (Almirall): reivindicacions polítiques, “Memorial de Greuges” on es denunciava l’opressió i reivindicava les aspiracions de distintes regions espanyoles. • Unió Catalanista: entitats de caire conservador. • Lliga regionalista (Prat de la Riba i Cambó): conservadors, criticaven el sistema de la Restauració, demanant un reformisme polític amb autonomia per Catalunya. 4.2 NACIONALISME BASC Abolició dels furs amb la 3ª guerra carlina reivindicació foral i al 1894 es funda el PNB (Arana): raça basca, furs i religió. Va passar de ser independentista a autonomista. També galleguisme, valencianisme, andalusisme, etc. 4. EL NAIXEMENT DELS NACIONALISMES
  • 10. REGIONALISMES BALEARS (pàg. 50) A Menorca i Eivissa regionalisme antimallorquí. Arrels culturals afavorides amb la crisi del 1898 com també les de caràcter polític. Al 1912, projecte descentralitzador per a Menorca i Eivissa com el de Canàries, demanant que cada illa fos una entitat local.
  • 11. 6. LES GUERRES COLONIALS La falta d’un procés descentralitzador i la política molt proteccionista va afavorir noves revoltes que van acabar amb la independència. Guerra de Cuba i Filipines. - Revoltes d’est a Oest. Al mateix temps a Filipines. Govern liberal concedeix autonomia però arriba tard, Cuba reb suport d’EUA. declara la guerra a Espanya. Pau de París: Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines
  • 12. 7. CONSEQÜÈNCIES DEL 98 -Descontent, fi imperi. Tot i això no hi va haver crisi. Però reforça als nacionalismes i als militars. Moviments de crítica del sistema. Regeneracionisme: reformes. vaga. Fracàs del regeneracionisme però la Restauració sobreviu.

×