• Like
  • Save

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

La descolonització d'Àfrica

  • 1,418 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,418
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
2

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”
  • 2. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. L’ocupació europea d’Àfrica (territoris i potències)
  • 3. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. Les independències (països i dates)
  • 4. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 1. L’Àfrica septentrional: del Machrek al Magreb.
    • Característiques:
    • Recuperació de la sobirania i de la identitat aràbigo-islàmica: mateixa llengua (l’àrab); mateixa religió (l’Islam)
    • Diversitat: Països rics (Libia); menys rics (Argèria i Tuníssia) i pobres (Mauritània, Marroc, Egipte i Sudan)
    • Règim polític: Monarquia tradicional de marcat autoritarisme (Marroc); sis repúbliques dels més variats colors polítics, des de les denominades islàmiques (Mauritània, Sudan) a les populars (Libia), passant per les presidencialistes (Egipte, Argèria, i Tuníssia).
    • Coincidència comuna: Tots menys Marroc (on el rei ho és per “dret diví”) són militars, prenent l’exemple del coronel Gamal Abdel Nasser, a Egipte, que prengué el poder en 1954 amb el cop d’estat dels “Oficials Lliures” i serví de model a la resta de països àrabs, amb una barreja de populisme, nacionalisme, islamisme i socialisme, amb pretensions de partit únic.
    • Fet rellevant: nacionalització del Canal de Suez, el 1956.
  • 5. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 2. L’Àfrica subsahariana.
    • Característiques:
    • Mosaic de països (de Guinea a Somàlia i del Txad al Zaire).
    • Autèntic conglomerat de cultures, ètnies i tribus, abastant totes les terres compreses entre el Sàhara i el sud profund del continent (del Txad al Zaire) i de l’Oceà Atlàntic a l’Índic (de Guinea a Somàlia.
    • És l’Àfrica negra per antonomàsia, els valors comuns de la qual són la negritud i l’africanitat , orígen del somni panafricà, de molta importància per a la culminació del procés descolonitzador a l’obtenir la independència durant els anys seixanta i setanta.
    • Afropesismisme : Majors taxes de desnutrició i mortalitat, múltiples conflictes ètnics i tribals, més alts índex d’analfabetisme.
  • 6. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 2.1.L’Àfrica subsahariana occidental.
    • Característiques:
    • Zona saheliana (Malí Níger, Burkina Fasso i Txad): la fragilitat econòmica, el colpisme i els conflictes civils marquen la vida política de tots aquests països (Ex.: Txad: constants cops d’estat, conflictes i guerres civils des del mateix moment de la independència en 1960).
    • Països del Golf de Guinea (Costa d’Ívori, Ghana, Togo, Benín i Nigèria): règims polítics i autoritaris de totes les tendències, des de la dictadura paternalista de Costa d’Ivori (Houphouet-Boigny en el poder des de 1960) fins l’”afrocomunisme marxista-leninista instaurado en Dahomey en 1975 (denominat des de llavors República Popular de Benín), passant pel socialisme “afrohumanista” de Ghana durant el mandat de Khrumah, pare del panafricanisme, el qual fou deposat el 1966 per un cop d’estat).
    Malí Níger BurKina Fasso Txad Costa d’Ivori Ghana Togo Benin Nigèria
  • 7. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 2.2. L’Àfrica subsahariana: països del Golf de Guinea. Zona centre occidental.
    • Característiques:
    • Zona centre occidental: Santo Tomé i Príncipe, Guinea Equatorial, Camerún, Gabón, Congo, República Centreafricana i Zaire.
    • Grans similitud amb les altres àrees: problemes tribals, escisions i conflictes civils… com ara a Zaire (antic Congo Belga, independent des de 1960), on des del començament es viu una situació d’autèntica guerra civil amb motiu de l’intent de secessió de la rica província de Katanga o Shaba, que tornaria a repetir-se el 1977, i que derivà en un gravíssim contenciós internacional amb intervenció de l’ONU. A mitjan dels setanta el general Mobutu es feia amb tot el poder i establia una dictadura militar.
    • Caos econòmic, règims de partit únic, des de l’”afrocomunisme” del Congo -el govern revolucionari proclamà en 1968 la República Popular- a les dictadures personals dels demés països, on resalta el cas de la República Centreafricana, on en temps del dictador Bokassa, en el poder des de 1966 a 1979, s’arribà a proclamar fins i tot l’Imperi.
    Santo Tomé i Príncipe Guinea Equatorial Camerún Gabón Congo República Centreafricana Zaire Angola Zàmbia
  • 8. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 2.3. L’Àfrica subsahariana: Zona centre oriental.
    • Característiques:
    • La independència es donà entre 1961 i 1963.
    • Discrepàncies tribals i noves formes d’organització arran de la independència, tot i que es mantingé una certa cooperació, com p.ex. el tractat de col·laboració entre Kènia, Uganda i Tanzània a finals de 1968 i que, malgrat que es mantingué fins el 1977, va tenir poca efectivitat.
    • El Protectorat d’Uganda assolí la independència en octubre de 1962 gràcies al recolzament dels britànics al partit interètnic de Milton Obote, el Congrés del Poble d’Uganda. Els abundants casos de corrupció, l’escàs desenvolupament econòmic i les tensions interterritorials dugueren al cop d’Estat de 1971, protagonitzat pel comandant en cap de l’exèrcit, Idi Amín Dadà, que donà pas a una sagnant dictadura, fins que va ser enderrocat per les tropes tanzanes el 1979.
    • A Kènia, la Unió Nacional Africana (KANU), presidida per Jomo Kenyatta, ocupà la presidència després de la independència de 1963.
    Sudan Kènia Uganda Tanzània
  • 9. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 2.3. L’Àfrica subsahariana: Zona centre oriental.
    • Característiques:
    • A Kènia, la Unió Nacional Africana (KANU), presidida per Jomo Kenyatta, ocupà la presidència després de la independència de 1963. Imposà un sistema monopartidista fortament centralitzat entorn seu gràcies al recolzament de la tribu majoritària en el país, els kikuyus, el que li permeté mantenir el control del país fins a la seva mort el 1978.
    • Tanzània va néixer en abril de 1964, fruit del que havia estat el fideicomís de Tanganika i el Protectorat de Znzíbar. Controlat el país per la Unió Nacional Africana de Tanzània (TANU) fundada per Julius Nyerere, el TANU es convertí en partit únic de caràcter socialista després de la coneguda “Declaració d’Arusha”, en 1967. Neyrere fou reelegit successives vegades com a president del país fins el 1980, tot i que va fracassar en l’aplicació del programa de Ujamaas , “socialisme ofricà o d’aldea”, que obligava a la població a tornar al camp, on establia granges col·lectivitzades.
    Sudan Kènia Uganda Tanzània
  • 10. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 2.3. L’Àfrica subsahariana: Zona centre oriental.
    • Característiques:
    • El Corn d’Àfrica, per la seva situació geo-estratègica i la seva naturalesa peculiar, al ser-hi encreuament de cultures força distintes i arrelades en tradicions religioses diverses, ha estat i continua essent una zona enormement conflictiva.
    • A Etiòpia, el vetust imperi de Haile selassie , el Negus , fou inflexible davant els canvis i transformacions experimentats en el món després de 1945 i tractà de perpetuar una forma de dominació anacrònica, mitjançant una complexa xarxa jeràrquica de senyors quasi-feudals, el vèrtex de la qual era la figura de l’emperador, al mateix temps que s’obria als Estats africans de recent creació (Addid Abeba fou elegida seu de la OUA en 1963). Selassie fou enderrocat en 1974 mitjançant un alçament millitar que provocà sagnants lluites entre les diferents faccions. Finalment, en 1977, va assolir imposar-se el general Mengistu Haile Mariam , el qual va buscar l’ampara soviètica per dur a terme la transformació socialista del país.
    Sudan Kènia Uganda Tanzània Etiòpia Somàlia
  • 11. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 2.3. L’Àfrica subsahariana: Zona centre oriental.
    • Característiques:
    • Els primers anys de la independència de Somàlia, a partir de 1960 foren relativament sosegats i estigueren molt marcats per la personalitat del president Osman . El cop de mà del coronel Siad Barré en 1969 va empenyer la política somalí cap a l’òrbita soviètica, l’ajuda material i i militar de la qual fou fonamental en la ruptura d’hostilitats amb Etiòpia, enemic tradicional a causa d’antigues reivindicacions territorials. La guerra d’Ogadén entre 1977 i 1978 provocà la derrota somalí i l’allunyament paulatí de la URSS al descobrir Barré l’enfortiment dels llaços etíope-sòviètics.
    • Les matances de Rwanda l’any 1994 entre hutus i tutsis és l’expressió d’un llarg procés de lluites i guerres civils a l’Àfrica subsahariana que no s’ha deturat des dels inicis de la descolonització, en 1961. ( http://www.ub.es/conflictes/conflictes/paisos/rwanda/rw_sint.htm )
    Sudan Kènia Uganda Tanzània Etiòpia Somàlia Rwanda
  • 12. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • L’Àfrica austral ha estat marcada pel protagonisme de l’home blanc i la segregació racial ( apartheid ), practicada sobretot per la República de Sudàfrica, la influència de la qual s’ha deixat sentir especialment en països com Lesotho, Swazilàndia, Bostwuana, Zimbabwe o Namíbia (darrers en accedir a la independència, després d’haver-les assolit, des de mitjans dels setanta, les antigues colònies portugueses).
    • La oposició a dita influència ha estat exercida tradicionalment pels països que formaven l’anomenada “Línia del Front”, és a dir, Zàmbia, Malawi, Moçambic i Angola).
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 13. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • El desenvolupament dels aconteixements ha estat condicionat pel paper del govern de la República Sudafricana i l’evolució interna d’aquest país que ha intervingut amb constància en els afers dels seus territoris veïns amb la finalitat de mantenir el seu peculiar domini sobre la zona.
    • Final Segona Guerra Mundial
      • Presa de consciència de la població negra.
      • Necessitat d’organitzar-se per reivindicar els seus drets.
    • Població blanca: Partit Nacional, en el poder ininterrompudament des del 1948.
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 14. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • 1961 => Independència definitiva de la metròpoli i retirada de la Commonwealth . Això facilita el desenvolupament del programa segregacionista al llarg dels anys seixanta i setanta.
    • La legislació provada durant aquestes dècades separaven tots els àmbits de l’esfera pública i privada a ambdues comunitats racials, i incloia des de la prohibició de matrimonis mixtos a l’existència d’arees de residència distintes a les ciutats, o bé la participació política restringida a la minoria blanca, qui elegia amb exclusivitat als representants al Parlament.
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 15. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • La discriminació econòmica: a mitjan dels setanta, la quarta part de la població de l’Estat –blancs- obtenia prop del 68% de la renda nacional, mentres que el 72% -la majoria negra- únicament rebia el 27%.
    • 1955 => El Congrés Nacional Africà publica La “Carta de la Llibertat”, demanant la democràcia igualitària i representativa.
    • 1961 => Els governants blancs prohibeixen el Congrés Nacional Africà. El Moviment es radicalitza i neix el seu braç armat.
    • Anys 60-70 => Intervenció constant, solapada o directa, del règim sudafricà en el procés descolonitzador dels estats fronterers (Àfrica del sudoest-Namíbia, les dues Rodhesies…)
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 16. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • L’ensorrament del sistema colonial portugués a mitjan anys setanta fou determinant en el canvi de correlació de forces en el sud del continent africà.
    • Moçambic, per la seva posició estratègica i pels seus ports en Beira i Lourenço Marques, representava un bastió molt necessari per a la seguretat de Sudàfrica.
    • Durant els anys setanta, aparegué amb força la guerrilla nacionalista del Front per a l’Alliberament de Moçambic (FRELIMO), el qual arribà a provocar un autèntic estat de guerra en tot el territori, i estigué en la base del cop d’Estat de tall esquerranista de Portugal de 1974 ( Revolució dels Clavells ).
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 17. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • El FRELIMO es va fer amb el poder i el 25 de juny de 1975 Moçambic es convertia en un nou estat independent.
    • El govern, en mans de Samorra Machel, establia un règim monopartidista, convocava una Assemblea Popular amb representants únicament del FRELIMO, adoptava el marxisme leninisme com a doctrina oficial de l’Estat i firmava el 1977 un tractat de col·laboració amb la Unió Soviètica.
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 18. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • A Angola, després del cop de 1974, les autoritats portugueses apostaren pel Moviment Popular d’Alliberament d’Angola (MPLA), de filiació marxista, per tal de conduir el país cap a la independència.
    • En aquest cas, Pretòria va dur a terme una acció armada ràpida, envaint el sud del país i recolzant a UNITA, un moviment minoritari fundat en 1966 i caracteritzat per la seva militància anticomunista.
    • El novembre de 1975 el MPLA declarava la independència en Luanda, la capital angolesa, mentre que la UNITA feu el mateix en Nova Lisboa i, amb l’ajuda de la Rep. Sudafricana, assegurà les seves posicions en el sud.
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 19. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • A mitjan anys setanta, el final del colonialisme portugués en el continent i l’immediat sorgiment de dos estats socialistes, l’arribada d’un govern negre a Rodhesia-Zimbabwe i l’empitjorament de la situació a Namíbia accentuaren cada cop més la sensació d’aïllament del règim sudafricà, el qual perdia el seu “cordó sanitari” front els sistemes de majoria negra, poc proclius a un enteniment amb ella.
    • Malgrat tot, durant els anys setanta s’endurí la política d’apartheid i, al marge de la teòrica fermesa de les resolucions internacionals contra ella, tingué un creixement econòmic positiu.
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 20. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • Amb aquesta paradoxal situació –un règim segregacionista aïllat i condemnat internacionalment, però amb una estructura econòmica sòlida- els resultats electorals de les eleccions de 1978 no suposaren cap sorpresa: l’electorat blanc sudafricà continuà reolçant majoritàriament al Partit Nacional i el seu dirigent Pieter Botha fou nomenat Primer Ministre.
    • Les relacions amb els seus veïns continuaren empitjjorant, especialment amb Rhodesia-Zimbabwe, on l’enfortiment de les guerrilles donà un salt qualitatiu amb l’acord assolit pels seus líders per a formar el 1976 el Front Patriòtic de Zimbabwe.
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 21. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • Davant d’aquesta situació compromesa, Ian Smith, el primer ministre de Rhodesia, comença a obrir-se als sectors nacionalistes negres menys radicals. Així, el dirigent moderat del Congrés Nacional Africà de Rhodesia, Abel Muzorewa, fou designat en 1979 Primer Ministre d’un govern en el que Smith desempenyava un paper preponderant.
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola
  • 22. La descolonització d’Àfrica: Les “tres Àfriques”. 3. L’Àfrica austral.
    • El moviment anti-apartheid, especialment el Congrés Nacional Africà (CNA) iniciaren campanyes de resistència, marxes, protestes i sabotatges que responien a la forta repressió a què eren sotmesos des dels anys seixanta. En 1990 el govern del Partit Nacional aixecà la prohibició sobre el Congrés Nacional Africà i altres organitzacions polítiques d’esquerres i alliberà a Nelson Mandela de la presó després de 27 anys. La legislació de l’ Apartheid fou gradualment retirada i se celebraren las primeres elecciones multirracials en 1994. El CNA va guanyar per majoria absoluta (Mandela, president), i des de llavors roman en el poder.
    República Sudafricana Lesotho Swazilàndia Bostwuana Zimbabwue Namíbia Zàmbia Malawi Moçambic Angola