Your SlideShare is downloading. ×
LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTATLA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT
LIBERAL (1833-1874)LIBERAL (1833-1874)
INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ
Entre 1833 i 1868 a Espanya i a Europa occidental es va
implantar el liberalisme.
Monarquia constit...
1. PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1839)1. PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1839)
Al 1833 el absolutistes més conservadors no van...
 Maria Cristina:
- part dels absolutistes: noblesa latifundista, funcionaris,
jerarquia eclesiàstica... (els fidels a Fer...
Carles va rebre el suport dels absolutistes europeus.
Isabel II tingué el suport d’Anglaterra, França i Portugal.
Al 1835 ...
2. LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (1833-1843)2. LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (1833-1843)
2.1 L’INICI DE LES REFORMES LIB...
Moderats: suport de la corona i antics privilegiats.
Progressistes: necessaris per Isabel reformes
2.2 L’ARRIBADA AL PODER...
La noblesa i el clergat pressionaren a Maria Cristina destitució de
Mendizábal (1836) revolta dels progressistes i militar...
Altres reformes legals per liberalitzar l’economia:
Abolició privilegis de la Mesta (1836); lliure explotació
muntanya
lli...
2.4. LA CONSTITUCIÓ DE 1837
 El govern progressista del 1836 va convocar Corts extraordinàries i
al 1837 van aprovar una ...
2.5 LA CRISI PROGRESSISTA:LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1841-1843)2.5 LA CRISI PROGRESSISTA:LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1841-1843)...
Regència autoritària (1841-1843)
Obre mercat: cotó anglès amenaça als catalans aixecament
burgesia i classes populars Espa...
3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL
3.1 PARTITS POLÍTICS. MODERATS I PROGRE...
4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868)4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868)
Al 1843 Caiguda l’Espartero Isabel II reina moder...
Els moderats van millorar la relació amb l’Església:
Supressió de venda de béns.
Finançament públic del culte i el clergat...
4.3 LES ALTERNATIVES AL MODERANTISME
Amb els moderats les Corts perderen personalitat control electoral
 El carlisme con...
4.4 EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
 Intentaren restaurar el règim constitucional del 1837
I una nova constitució (185...
4.5 LA CRISI DEL MODERANTISME (1856-1868)
O’Donnell (Unionista) reinstaurà (1856) els principis dels moderats
reflectits e...
 Política exterior activa per desviar l’atenció dels problemes interns.
 Al 1863 els Unionistes són incapaços de fer fro...
5. LA REVOLUCIÓ DEL 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC5. LA REVOLUCIÓ DEL 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
5.1 CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
...
Davant aquesta situació la resta de forces polítiques estaven unides per
destronar a Isabel II que impedia la vida parlame...
5.2 LA “GLORIOSA”
 Al 1868, a Cadis, l’esquadra dirigida perTopete es va alçar en contra
d’Isabel II
 Prim també ajudà a...
LA REVOLUCIÓ DEL 1868 A LES BALEARSLA REVOLUCIÓ DEL 1868 A LES BALEARS
Fins pocs anys abans de la revolució la reina Isabe...
5.3 EL GOVERN PROVISIONAL I LA CONSTITUCIÓ DEL 18695.3 EL GOVERN PROVISIONAL I LA CONSTITUCIÓ DEL 1869
 Govern provisiona...
5.4 LA POLÍTICA ECONÒMICA
Objectiu de la revolució: reorientació política econòmica.
Implantació del capitalisme i protegi...
5.5 LA FRUSTACIÓ DE LES ASPIRACIONS POPULARS
La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits però en
fr...
6. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1870-1873)6. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1870-1873)
6.1 UN MONARCA PER A UN RÈGIM...
6.2 L’OPOSICIÓ A LA NOVA MONARQUIA
 Oposició per part dels moderats, fidels als Borbons
crearen un partit alfonsí Cánovas...
6.3 INESTABILITAT PERMANENT
 Insurrecció carlina (1872):no era una gran perill però donava inestabilitat
 Guerra a Cuba ...
7. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)7. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)
7.1 L’EXPERIÈNCIA DE LA REPÚBLI...
7.2 ELS PROBLEMES DE LA REPÚBLICA
 La República accelerà el conflicte carlí, conflicte obert:1873-1876
 A Cuba la guerra...
7.3 LA FI DE LA REPÚBLICA
Castelar sense majoria a les Corts amb por de ser destituït
autoritari
 Al 1874 Castelar perd ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La configuració de l'estat liberal

272

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
272
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "La configuració de l'estat liberal"

  1. 1. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTATLA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1874)LIBERAL (1833-1874)
  2. 2. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ Entre 1833 i 1868 a Espanya i a Europa occidental es va implantar el liberalisme. Monarquia constitucional i parlamentària Propietat feudal propietat privada Llibertat d’indústria i comerç. Nova classe dirigent: burgesia agrària, sorgida de la vella noblesa terratinent i la burgesia financera. Aquest procés a Espanya va ser llarg i complex.
  3. 3. 1. PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1839)1. PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1839) Al 1833 el absolutistes més conservadors no van reconèixer Isabel II com a reina d’Espanya. Guerra civil entre carlistes i Maria Cristina . 1.1 DUES OPCIONS ENFRONTADES. Carlisme: tradicionalista i antiliberal. part de noblesa rural. majoria del clergat. camperols del País Basc, Navarra, Catalunya, València i Aragó. Petits propietaris empobrits que desconfiaven de les reformes igualitàries dels liberals. Defensaven la monarquia absoluta, el domini de l’Església catòlica i del sistema foral.
  4. 4.  Maria Cristina: - part dels absolutistes: noblesa latifundista, funcionaris, jerarquia eclesiàstica... (els fidels a FerranVII). -Va pactar amb els liberals moderats que comptaven amb la Corona per un trànsit pacífic al règim liberal. - Per comptar amb el suport de les classes més populars es va veure obligada a acceptar les demandes reformistes dels més progressistes. 1.2 EL DESENVOPAMENT DE LA GUERRA. La guerra s’inicià al País Basc i Navarra, els carlistes dominaren el camp i els liberals les ciutats. Els carlins no comptaven amb un exèrcit guerrilles que davant la poca resistència isabelina aconseguiren crear un exèrcit que avançà cap a Madrid. No aconseguiren prendre-la i retornaren al nord.
  5. 5. Carles va rebre el suport dels absolutistes europeus. Isabel II tingué el suport d’Anglaterra, França i Portugal. Al 1835 ofensiva liberal (Espartero) per defensar Bilbao. Al final de la 1ª Guerra Carlina els carlins no havien pogut aconseguir el tron amb les armes i es van dividir: Intransigents més propers a Carles continuar guerra. Transaccionistes volien arribar a un acord amb liberals. El general Maroto, en nom d’una part dels carlins signà el Conveni de Bergara amb Espartero (1839). Cabrera va continuar resistint una guerra ja perduda que va acabar al 1840. Les illes es mantingueren fidels a Isabel II (només alguna conspiració absolutista).Afectà en forma de reclutaments agreujaren la situació econòmica emigració a Algèria (Francesa)
  6. 6. 2. LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (1833-1843)2. LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (1833-1843) 2.1 L’INICI DE LES REFORMES LIBERALS: L’ESTATUT REIAL DE 1834. Entre 1833 i 1843 els progressistes van desmantellar el sistema de l’Antic Règim. La guerra carlina va propiciar la revolució liberal. El bàndol isabelí havia de trobar una base social que reagrupés els absolutistes moderats amb els liberals. Tasca confiada a Martínez de la Rosa, cap de govern: Estatut Reial del 1834. Reconèixer drets i llibertats polítiques però sense acceptar la sobirania nacional ni la separació de poders. Liberalisme censatari: limitar el poder absolut amb un parlament representatiu (classes benestants). Reformes insuficients per una part dels isabelins, això va acabar de consolidar els dos grups liberals:
  7. 7. Moderats: suport de la corona i antics privilegiats. Progressistes: necessaris per Isabel reformes 2.2 L’ARRIBADA AL PODER DEL PROGRESSISME Progressistes descontents en les tímides reformes tenien influència o domini sobre el moviment popular, Milícia Nacional i Juntes revolucionaries Revoltes urbanes: (1835) Andalusia, Barcelona, Madrid Petició a la regent: reunió de Corts, llibertat de premsa, llei electoral, organització de la Milícia per fer front als carlins. Maria Cristina designà a Mendizábal per formar un govern liberal. Reformes dins els límits de l’Estatut Reial: Desamortització per aconseguir recursos per lluitar contra el carlisme
  8. 8. La noblesa i el clergat pressionaren a Maria Cristina destitució de Mendizábal (1836) revolta dels progressistes i militar alçament de La Granja la regent davant la necessitat d’un model social i econòmic liberal i un règim constitucional govern progressista i Constitució 1812 2.3 LES REFORMES PROGRESSISTES (1835-1837) Els progressistes (Mendizábal) van encarregar-se de desmantellar l’Antic Règim i implantar règim liberal, constitucional i monarquia parlamentària. Reforma agrària (drets de la propietat) Dissolució del règim senyorial (iniciat a Cadis) perdia els drets judicials, però es podia quedar amb les terres. Desvinculació dels drets de les terres iniciat a Cadis (mayorazgos) Terres al lliure mercat. Desamortització i dissolució ordres religiosos béns per l’Estat recursos per lluitar contra els carlins i crear base social de compradors que s’impliqués amb el triomf liberal.
  9. 9. Altres reformes legals per liberalitzar l’economia: Abolició privilegis de la Mesta (1836); lliure explotació muntanya llibertat arrendaments agraris Abolició gremis; duanes interiors ; delmes; llibertat d’indústria i comerç. Implantació del liberalisme econòmic LA REVOLUCIÓ LIBERAL A BALEARS  La reposició de la Constitució de 1812 el 1836 va significar la desaparició de les restes de l’Antic Règim es va accentuar el centralisme provincial (Mallorca).  També la supressió de les senyories, desvinculació dels patrimonis nobiliaris i desamortitzacions.
  10. 10. 2.4. LA CONSTITUCIÓ DE 1837  El govern progressista del 1836 va convocar Corts extraordinàries i al 1837 van aprovar una nova Constitució. Acceptaven el liberalisme conservador (la Corona: moderadora) Sobirania nacional. Àmplia declaració dels drets (premsa, associació, opinió...) Divisió de poders. Absència confessionalitat catòlica, però la manté (+progressista) Introdueix el Senat, més conservador. concedeixen més poders a la Corona (veto, dissolució del Parlament) Sufragi censatari (2-4 % població)
  11. 11. 2.5 LA CRISI PROGRESSISTA:LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1841-1843)2.5 LA CRISI PROGRESSISTA:LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1841-1843) Eleccions 1837 majoria pels moderats intentaren desvirtuar els elements més progressistes de la Constitució del 1837. Lleis electoral més restrictiva. Limitar llibertat de premsa. Elecció dels batlles de capitals de província per part de la Corona. Legislació per reimplantar el delme i tornar béns a l’Església. Suport de Maria Cristina enfrontament amb els progressistes insurrecció Maria Cristina dimiteix progressistes donen suport a Espartero
  12. 12. Regència autoritària (1841-1843) Obre mercat: cotó anglès amenaça als catalans aixecament burgesia i classes populars Espartero bombardeja part dels progressistes i catalans en contra Moderats (Narváez i O’Donnell) aprofiten i conspiren contra Espartero que s’exilia Les Corts per evitar una altra regència avancen la majoria edat d’Isabel.
  13. 13. 3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL 3.1 PARTITS POLÍTICS. MODERATS I PROGRESSISTES Veure esquema 14 pàg. 158 3.2 EL PES DE L’EXÈRCIT L’exèrcit va ajudar a guanyar les guerres carlines i també qui va fer lliurar el poder de la Corona a les Corts. Els caps dels partits eren militars. No era un sistema militar però executava els canvis. 3.3 JUNTES I MILÍCIA Les Juntes sorgien puntualment quan les expectatives de govern no responien als desitjos burgesos i populars, el sufragi censatari marginava a la majoria. La Milícia també sorgí al 1808 i les Corts de Cadis la transformaren en força nacional, alternativa a l’exèrcit (lluita per implantar el liberalisme)
  14. 14. 4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868)4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868) Al 1843 Caiguda l’Espartero Isabel II reina moderats al poder amb el suport de la Corona (1843-1868). 4.1 LA CONFIGURACIÓ DEL RÈGIM MODERAT (1843-1854) Eleccions 1844 sistema que afavoria els cacics i govern les Corts amb majoria moderada (Narváez). Domini de la burgesia terratinent limiten les llibertats consolidar estat liberal conservador que afavorís les noves classes dominants . Constitució 1845. (moderada conservadora) Rebutja la sobirania nacional, vol sobirania del Rei amb les Corts + poder a l’executiu i -poder de les corts en el legislatiu. Religió catòlica únicament. Restricció del dret a vot. Senat nomenat per la reina. Restricció dels drets de la Constitució del 1837
  15. 15. Els moderats van millorar la relació amb l’Església: Supressió de venda de béns. Finançament públic del culte i el clergat. A partir d’aquest moment l’Església dóna suport a Isabel II 4.2 LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL Liberalisme moderat construcció d’una estructura liberal basada en el centralisme i la uniformització. Reforma fiscal i d’Hisenda del 1845 centralitzar impostos. Unificació del Codi Penal (1851). Reorganització administrativa en províncies (1833) reforçà l’estructura centralista amb els governs civils i militars provincials. Estructura jeràrquica piramidal: Ministeri de Govern governadors batlles (Madrid) (províncies) (+2000 Rei) Dissolució Milícia Nacional Guàrdia Civil (-2000 governador)
  16. 16. 4.3 LES ALTERNATIVES AL MODERANTISME Amb els moderats les Corts perderen personalitat control electoral  El carlisme continua amb una forta oposició: Segona guerra carlina (Catalunya 1848-1849)  El Partit Demòcrata crític amb els moderats i la monarquia d’Isabel II  1854 intent de reforma Constitució per llevar poder al Parlament Alçament progressista i part moderats manat per O’Donnell. Manifest de Manzanares on es demana el compliment de la Constitució, reforma Llei electoral, impostos, restauració Milícia Nacional. Isabel II cridà a Espartero per formar govern i O’Donnell ministre de guerra.
  17. 17. 4.4 EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)  Intentaren restaurar el règim constitucional del 1837 I una nova constitució (1856) que no va arribar a ser promulgada. Reformes per defensar interessos de la burgesia urbana i classes mitjanes, Desamortització Madoz (1855): Església, Estat,Ajuntaments... Recursos per modernitzar el país Llei de ferrocarrils  Les reformes no van millorar la situació ni la demanda de les classes populars clima de conflictivitat social. crisi econòmica revoltes obreres a Barcelona (1855), demanen: reducció impostos. abolició quintes. Llei del treball millores salarials i reducció jornada algunes millores i permetia sindicats obrers.  Tot i així al 1856, greu crisi alçaments populars Espartero dimiteix: Isabell II confia el govern a O’Donnell que reprimí les protestes
  18. 18. 4.5 LA CRISI DEL MODERANTISME (1856-1868) O’Donnell (Unionista) reinstaurà (1856) els principis dels moderats reflectits en la constitució del 1845 però no la legislació econòmica. Un mes després Isabell posa al govern a Narváez que reinstaura totalment la Constitució de 1845. Al 1858 Narváez (moderat) dimiteix perquè no vol ascendir qui seria el pare d’Alfons XII O’Donnell (unionista)torna (1858-1863): conservadorisme, estabilitat política.
  19. 19.  Política exterior activa per desviar l’atenció dels problemes interns.  Al 1863 els Unionistes són incapaços de fer front a l’oposició progressista, demòcrata i republicana, ni a la situació econòmica del país. O’Donnell dimiteix la reina dóna el poder als moderats (1863- 1868) Govern autoritari al marge de les Corts i no millora l’economia. Molts sectors de la societat volen capgirar la situació. No basta un canvi de govern. Implicava fer caure la monarquia d’Isabel II Revolució del 1868
  20. 20. 5. LA REVOLUCIÓ DEL 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC5. LA REVOLUCIÓ DEL 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC 5.1 CAUSES DE LA REVOLUCIÓ Crisi financera poca rendibilitat de les inversions ferroviàries accions ferroviàries i altres baixaren Crisi industrial pujada del preu del cotó en un moment de baixa demanda de teixits per la crisi general i l’augment dels preus agraris. Va baixar el nivell de vida Crisi de subsistència males collites augmentà el preu  Al 1866 O’Donnell torna al govern per fer front a les revoltes (Caserna de San Gil)que reclamen reformes: polítiques i proteccionistes.  Al mateix 1866 O’Donnell fou substituit per Narváez, que va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i les garanties constitucionals.
  21. 21. Davant aquesta situació la resta de forces polítiques estaven unides per destronar a Isabel II que impedia la vida parlamentària. Pacte d’Ostendre (1866): progressistes i demòcrates planificaven reinstaurar un govern provisional i posteriorment una assemblea constitucional per sufragi universal masculí establiria el tipus de govern. L'adhesió dels unionistes (amb Serrano, O’Donnell havia mort) aportà gran part de l’exèrcit, clau per derrocar a Isabel II.
  22. 22. 5.2 LA “GLORIOSA”  Al 1868, a Cadis, l’esquadra dirigida perTopete es va alçar en contra d’Isabel II  Prim també ajudà a escampar la revolta, però cal destacar el paper de les juntes revolucionàries (participació popular).  El govern i la Corona estaven aïllats Isabel II s’exilià a França va dimitir.  El poder quedà en mans de les Juntes Revolucionàries. Es va crear un govern provisional que va dissoldre les juntes i la Milícia, deixant clar que una cosa era derrocar els Borbons i l’altra dubtar de la propietat privada (unionistes) i voler proclamar la república (republicans)
  23. 23. LA REVOLUCIÓ DEL 1868 A LES BALEARSLA REVOLUCIÓ DEL 1868 A LES BALEARS Fins pocs anys abans de la revolució la reina Isabel II era ben vista a les Balears, però aquesta simpatia es refredà amb la crisi econòmica i el sistema polític viciat i corrupte. Els liberals illencs conspiraven activament. Molts militars progressistes foren desterrats a Balears (Serrano a Menorca al 1867) on s’ajuntaren amb els liberals locals. La població va participar en el pronunciament.
  24. 24. 5.3 EL GOVERN PROVISIONAL I LA CONSTITUCIÓ DEL 18695.3 EL GOVERN PROVISIONAL I LA CONSTITUCIÓ DEL 1869  Govern provisional format per Serrano i Prim va activar reformes: llibertat de premsa, dret de reunió i associació, sufragi universal, democratització ajuntaments... Eleccions a Corts constituents (primeres eleccions a Espanya) victòria a la coalició governamental (els grups progressistes) i tres minories dins les Corts: carlins, moderats i republicans.  Constitució de 1869 Liberaldemocràtica llibertats molt àmplies Sobirania nacional amb sufragi universal masculí Amplis drets: individuals, de residència, ensenyament, culte... Es mantenia la monarquia com forma de govern: executiu Independència poder judicial: oposicions per jutge.
  25. 25. 5.4 LA POLÍTICA ECONÒMICA Objectiu de la revolució: reorientació política econòmica. Implantació del capitalisme i protegir els interessos dels burgesos. Defensa del lliurecanvisme. Obertura del mercat espanyol a l’entrada de capital estranger. Transformar i rendabilitzar les estructures del país. Situació caòtica de la Hisenda: deute elevat, no hi havia recursos. necessitat de sanejar-la liberalització econòmica (en contra del proteccionisme): deixar entrar capitals exteriors. venta o concessió del patrimoni miner.
  26. 26. 5.5 LA FRUSTACIÓ DE LES ASPIRACIONS POPULARS La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits però en frustrava d’altres: L’establiment d’una nova monarquia va disgustar als republicans. El manteniment del culte no agradava a tothom. El model socioeconòmic intacte disgust als camperols, obrers... Penetració idees internacionalistes: anarquisme i socialisme obriren una nova etapa en l’organització del proletariat i la pagesia
  27. 27. 6. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1870-1873)6. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1870-1873) 6.1 UN MONARCA PER A UN RÈGIM DEMOCRÀTIC  Les eleccions les guanyaren els promonàrquics necessitaven un rei.  Prim negocià i cercà consens sobre un candidat Amadeu de Savoia: propens a la concepció democràtica de la monarquia. Al 1870 proclamat rei dissolen les Corts monarquia constitucional assassinen el seu velador, Prim.
  28. 28. 6.2 L’OPOSICIÓ A LA NOVA MONARQUIA  Oposició per part dels moderats, fidels als Borbons crearen un partit alfonsí Cánovas del Castillo captà unionistes i progressistes els va convèncer que els borbons garantirien l’ordre.  Església també donà suport a aquest partit alfonsí perquè Prim els havia obligat a jurar la Constitució del 1868.  La burgesia adinerada, perquè el nou monarca defensava una legislació en contra dels seu interessos (abolir esclavitud, treball infantil...) També els republicans i els sectors populars revoltes +inestabilitat  Els carlins van tornar agafar protagonisme una part volia tornar a la insurrecció armada l’altra constituí una força política a la nova monarquia (conservadors)
  29. 29. 6.3 INESTABILITAT PERMANENT  Insurrecció carlina (1872):no era una gran perill però donava inestabilitat  Guerra a Cuba dels rics criolls: volien l’abolició esclavitud però els sectors econòmics espanyols no ho van voler conflicte llarg.  Insurreccions federalistes republicans i els nous ideals anarquistes reprimides però també crearen inestabilitat al règim.  Desintegració de la coalició de govern (unionistes, progres. democrat.) Deixaren al rei sense suport per fer front als problemes 6 governs en 2 anys, 3 eleccions; absentisme de l’oposició (pressió) Crisi final Amadeu de Savoia renuncia.
  30. 30. 7. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)7. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874) 7.1 L’EXPERIÈNCIA DE LA REPÚBLICA FEDERAL Les Corts van votar la proclamació d’una República, aprovada 11-2-1873 L’aprova la majoria, també el monàrquics per accelerar el malestar. Així els únics partidaris eren els republicans (Partit Demòcrata Republicà Federal de Pi i Margall) laics, drets democràtics, intervencionisme...  Es constituïren juntes revolucionàries revoltes populars demanant l’abolició dels consums i de les quintes. Juntes abolides pels dirigents perquè volien respectar la legalitat. Eleccions a Corts guanyen amb una gran abstenció. Règim de República federal. Projecte de constitució (semblant a la de 1869): Repartia el poder a les institucions autònomes. Reconeix 15 estats federals més Cuba i Puerto Rico
  31. 31. 7.2 ELS PROBLEMES DE LA REPÚBLICA  La República accelerà el conflicte carlí, conflicte obert:1873-1876  A Cuba la guerra continuava i la República no va millorar la situació.  Aspiracions de sectors republicans (anarquistes) cantons independents petita burgesia dirigida per federals decebuts de la República.  Pi i Margall prefereix dimitir abans que agafar les armes. Salmerón al govern acció militar contra els cantons. Dimiteix incapaç d’aplicar la pena de mort Castelar cap de Govern: republicà més conservador., unitari
  32. 32. 7.3 LA FI DE LA REPÚBLICA Castelar sense majoria a les Corts amb por de ser destituït autoritari  Al 1874 Castelar perd el govern a les Corts. Pavía envaeix i dissol les Corts per evitar un nou govern formen govern unionista-progressista (Serrano) per instaurar una república conservadora.  29-12-1874 pronunciament de Martínez Campos proclama Alfons XII com a rei. Signa el Manifest de Sandhurst: règim monàrquic conservador catòlic que garantia el sistema polític liberal.

×