SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
EL MÓN ACTUAL UN MÓN EN CRISI
EL MÓN ACTUAL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (I) La fi de l’URSS ha deixat un nou ordre econòmic mundial: hegemonia dels Estats Units com a única superpotència Estats Units s’ha convertit en el policia mundial que actua impunement on vol per defensar els interessos de les seues multinacionals, abandonant la resta L’exemple de les dues Guerres del Golf: amb l’excusa de conservar la independència de Kuwait i les armes, EUA ha massacrat Irak dues vegades per assegurar el control del petroli per les multinacionals americanes front a Saddam Hussein “  Com a americans sabem que hi ha vegades en què hem de fer un pas endavant i acceptar la nostra  Responsabilitat de dirigir el món (...). Som l’única nació en aquest planeta capaç d’aglutinar a les forces de la pau.” G.H.W. BUSH (1991) Rússia s’ha convertit en un estat capitalista i una democràcia formal amb tendències autoritàries (Ieltsin, Putin): les diferències  entre uns pocs rics i els pobres són cada vegada majors (descens del nivell de vida) i la màfia té molt de poder PREOCUPACIÓ A RÚSSIA PER LA CAIGUDA DE L’ESPERANÇA DE  VIDA. El govern rus està analitzant el problema de la caiguda de l’expectativa de  vida en el país. (...) La població russa no ha deixat de disminuir des de la caiguda de la Unió  Soviètica (1991) degut, en gran mesura, a la crisi que afecta al sistema de pensions i d’atenció mèdica primària. (...) Segons les estadístiques oficials, des de fa 15 anys Rússia té la mortaldat d’un país en guerra, mentre que els avortaments també causen estralls, ja que un de cada cinc es practica a menors de 18 anys. L’índex de mortalitat infantil (...) és un dels més alts d’Europa. Degut a la drogadicció, l’alcoholisme i els accidents laborals i domèstics, els factors determinants en la mortalitat del país, l’esperança de vida és de 65 anys actualment, mentre que en 1988 era de 70 anys. EL MUNDO (23 de febrer del 2007) El control econòmic del món es troba en tres zones: Estats Units, Unió Europea i Japó
1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (II) Xina, amb reformes liberalitzadores en l’economia, s’ha obert al món  i s’ha convertit en un gegant econòmic que creix sense parar El comunisme ha quedat relegat a Cuba i Corea del Nord El fonamentalisme islàmic ha sorgit com una resposta radical i violenta als països àrabs contra la influència i control d’Occident, utilitzant la violència i el terrorisme
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (I) Europa Balcans: des del 1991 Iugoslàvia s’ha fracturat en set estats, moltes vegades després de guerres salvatges  -> encara hi ha soldats de l’ONU Resta d’Europa: grups terroristes residuals lligats a  nacionalismes sense Estat (País Basc, Còrsega,...) Amèrica Llatina Les guerrilles marxistes encara són importants en molts països  (Mèxic, Colòmbia), amb el recolzament de la població més pobra “ Venimos a preguntarle a la patria, a nuestra patria, ¿por qué nos dejó ahí tantos y tantos años? ¿Por qué nos dejó ahí con tantas muertes? Y queremos preguntarle  otra vez, a través de ustedes, ¿por qué es necesario matar y morir para que ustedes, y a través de ustedes, todo el mundo, escuchen a Ramona -que está aquí- decir  cosas tan terribles como que las mujeres indígenas quieren vivir, quieren estudiar, quieren hospitales, quieren medicinas, quieren escuelas, quieren alimentos,  quieren respeto, quieren justicia, quieren dignidad?”  Discurs del Subcomandante Marcos (EZLN) a la Plaza del Zócalo (Mèxic DF, 11 de març del 2001). Els càrtels de la droga: actuen com un estat paral·lel (màfies),  amb molt de poder i infiltrats en l’administració Les injustícies socials i el fracàs de la dreta neoliberal han propiciat la pujada al poder de governs d’esquerres en els últims anys Socialdemòcrates Propers al comunisme
2.- ELS CONFLICTES AL MÓN ACTUAL (II): L’ÀFRICA SUBSAHARIANA. La majoria de conflictes són conseqüència de la descolonització i el neocolonialisme: darrere de les guerres civils estan els interessos, els diners i les empreses de les grans potències, que volen fer-se amb les riqueses naturals d’aquests països República Democràtica del Congo: cruel guerra civil i ètnica des del 1997, amb l’interès dels països rics en les riqueses mineres interiors com a rerafons COLTAN Serra Lleona: llarga guerra civil (1991-2001) que encara no està tancada del tot  i que ha provocat més de dos milions de refugiats, a més dels xiquets soldat Rwanda i Burundi: conflictes ètnics (hutus i tutsis) amb més d’un milió de morts i dos milions de desplaçats Libèria: llarga guerra civil (1986-2003) que ha destruït el país Sudan: conflicte ètnic a Darfur (400.000 morts i milions de refugiats) Kènia: s’ha encetat una guerra civil i ètnica després del frau a les últimes eleccions Somàlia: l’absència d’Estat i la pirateria com a solució a la pobresa
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (III) Ex-URSS Dins de Rússia: poder de la màfia, violència per part de l’Estat contra els crítics i conflicte nacionalista de Txexènia Enfrontaments de Rússia amb Ucraïna i Bielorússia: els ha amenaçat de deixar-los sense gas natural si s’apropen a Europa i l’OTAN Caucas: conflictes fronterers entre Armènia i Azerbaijan  i conflictes nacionalistes interns (Geòrgia i Ossètia)  Els kurds: viuen repartits entre sis països, sense un Estat propi i s’han enfrontat amb armes (terrorisme) a Turquia (encara) i a Irak, sent durament reprimits Continua el conflicte entre Israel i Palestina (tema anterior) Continua el conflicte entre l’Índia i Pakistan pel Caixmir i el Pundjab, amb els dos països amb armes atòmiques i agreujat pels atemptats de grups terroristes
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (IV): EL FONAMENTALISME ISLÀMIC Es basa en: Rebuig al domini occidental, tant colonial com neocolonial Idea de formar una gran “Nació Àrab” per acabar amb Israel Creació d’Estats organitzats a partir dels preceptes corànics Ha estat en el poder en l’Iran (Jomeini, 1979) i en l’Afganistan dels talibans Canvien d’estratègia després de la Iª Guerra del Golf (1991) i adopten el terrorisme com a forma de lluita, als països àrabs primers (Algèria, Egipte, Turquia)  i internacional més tard amb Al-Qaeda i Osama Bin Laden Els atacs de l’11 de setembre del 2001: mes de 4.000 morts EUA enceta una guerra contra els terrorisme internacional, envaeix Afganistan i aplica tortures a tots els sospitosos (Guantánamo, Abu Ghraib,...) Altres atacs del terrorisme fonamentalista islàmic: 11-M del 2004 a Madrid,  Juliol del 2005 a Londres i atacs a Casablanca, Algèria,... Nova política d’Obama: promesa de tancament de centres il·legals i abandonar Irak
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (V): GUERRA D’IRAK (DES DEL 2003) Saddam Hussein es nega a cedir el petroli a les empreses d’Estats Units El govern Bush acusa falsament a Irak de tindre armes de destrucció massiva i ser una base del terrorisme fonamentalista i l’envaeix amb l’ajuda de Gran Bretanya i Espanya (març del 2003) EUA ha acabat amb Saddam Hussein, ha envait el país i s’ha apropiat del petroli, però no pot acabar amb la guerra de guerrilles i la guerra civil entre sunnites i shiites: van sis anys de guerra, més d’un milió de morts i milers de refugiats La intenció del nou president dels EUA (Obama) és abandonar Irak i concentrar les tropes a l’Afganistan
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres  en la mobilitat de mercaderies, persones i capitals. La globalització no és sols econòmica, sinó també política, social i cultura, i imposa el model occidental dels països rics a tot el món Els països ja no són lliures per a fer la política econòmica que consideren més convenient, ja que depenen de la resta: són les grans empreses multinacionals les que imposen les polítiques, especialment als països pobres Conseqüències econòmiques Deslocalització de la producció Inestabilitat financera (la taxa Tobin com a possible solució) Augment de les diferències de renda entre rics i pobres Les decisions es prenen en els centres de poder (EUA, UE i Japó), mentre la resta a penes poden dir res en l’economia mundial
4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL (I). L’activitat industrial ha caigut als països rics i s’ha desplaçat als països pobres emergents (deslocalització) Ha pujat l’atur industrial, però han crescut els serveis i les  multinacionals són dels rics L’Estat del benestar ha perdut importància als països rics (neoliberalisme):  reducció de les despeses socials, del sector públic i dels drets laborals i socials  (reducció del salari real, jornades laborals més llargues, inestabilitat laboral,...) La situació al Tercer Món no millora i creixen les diferències internes: els pobres ho són cada vegada més i la pujada del preu dels aliments sols es deixa com  a eixides les protestes i revoltes o l’emigració als països rics Diferents situacions al Tercer Món Estan especialment mal a l’Àfrica Negra i alguns països del sud d’Àsia (fam i guerres es junten) La situació és millor als països emergents (Xina, Índia,  Mèxic, Brasil,...), però el preu és una gran explotació dels treballadors, dependència de les inversions  estrangeres, alt consum d’energia i forta contaminació
4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL (II). Des del 2007 el món està passant per una greu crisi econòmica Causes principals: l’especulació financera, el recurs  excessiu al deute i l’especulació immobiliària La crisi  actual Mecanismes de la crisi: Es donen massa crèdits hipotecaris, creient que el preu de la vivenda continuarà pujant Moltes vivendes es compren sols per a especular El preu de la vivenda puja tant, que la gent no pot pagar-ho La demanda de vivenda baixa i els preus baixen La gent té massa deutes i  no pot consumir tant Cau la demanda Tancament d’empreses Augment de l’atur La gent no pot tornar  els crèdits als bancs Els bancs es queden sense liquidesa i  tampoc poden vendre les cases embargades Es para la construcció
4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL (III). Les xifres de la crisi: reducció de la riquesa (PIB), tancament d’empreses,  augment de l’atur, creixement de la pobresa, gent que es queda sense casa,  reducció del consum (demanda), possibilitat de deflació,... La crisi és greu als països rics, però encara és pitjor per als pobres, que veuen com empitjoren encara més si cap (menys inversions i ajudes,...) Els governs s’estan endeutant moltíssim i gastant per a evitar que la crisi acabe amb el sistema capitalista Immenses ajudes als bancs Inversions públiques per a crear llocs de treball Subsidis per als aturats Ajudes per a incentivar la demanda (automòbils,...) Ajudes i nacionalitzacions  parcials d’empreses
5.- EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC  I TECNOLÒGIC Ciència i tècnica es confonen en l’actualitat: la ciència aplica els seus coneixements al creixement econòmic, estan al seu servei moltes vegades La investigació científica provoca desigualtats Sols els països rics i les grans empreses tenen diners per a investigar i continuen creixent “ Fuga de cervells” als països pobres: els investigadors se’n van als països rics (cobren més i tenen més mitjans) Percentatge de llicenciats que emigren fora del país USUARIS D’INTERNET Majors avanços Biologia: investigació cel·lular, microbiologia i genètica Física nuclear Electrònica i informàtica
6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ  I SOCIETAT DE MASSES (I) Al segle XX s’ha viscut una revolució als mitjans de comunicació de masses Premsa És el primer mitja de comunicació de masses important en la transmissió i anàlisi d’informació Es dediquen tant a la transmissió i anàlisi més profund de l’actualitat com a informacions més frívoles o a l’oci És el mitjà que analitza més a fons la informació, però està molt vinculat a interessos econòmics i polítics La ràdio arriba a més gent, és immediata (informa en directe) i també ofereix entreteniment (música, esports,...) Televisió És el mitjà d’entreteniment i informació més habitual La informació la controlen grans companyies de producció i distribució de programes Emet missatges simplificats destinats a tota la població
6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ  I SOCIETAT DE MASSES (II) L’aplicació de noves tecnologies (satèl·lits, electrònica, fibra òptica) ha revolucionat les comunicacions i la interactivitat: Internet i els mòbils (“veïnatge universal”) Problemes Els mitjans de comunicació els controlen els poders econòmics i polítics, que manipulen la informació S’evita el conflicte i el debat a fons, decantant-se per programes d’oci i evasió Els missatges es simplifiquen molt El principal objectiu sol ser vendre productes i augmentar el consum: la publicitat (guanyar diners) REDING LLENÇA UNA ADVERTÈNCIA FINAL PER L’INCOMPLIMENT DELS MINUTS DE  PUBLICITAT EN TELEVISIÓ A ESPANYA (Madrid, 13 de maig del 2008). La Comissària Europea de Telecomunicacions, Mitjans i Societat de la Informació, Viviane Reding ha advertit Espanya de que demanarà a la Comissió Europea que porte al país davant el Tribunal de Justícia Europeu si continua incomplint la normativa comunitària sobre publicitat en televisió, que estableix un màxim de 12 minuts d’anuncis per hora de rellotge. La Comissió ha enviat a Espanya una opinió raonada per no complir la directiva anomenada Televisió Sense Fronteres, en vigor des de fa quatre mesos. El procediment es va iniciar en juliol del 2007. El major problema ja no és la censura (que també), sinó l’excés d’informació: cal ser crític (educació) i saber buscar la informació
7.- LA SOCIETAT ACTUAL (I) Societat capitalista: el món continua dividint-se entre aquells que posseixen els mitjans de producció (burgesia) i aquells que no els posseixen i han de vendre la seua força de treball a canvi d’un salari (proletariat) VALOR TOTAL DEL PRODUCTE TREBALL PAGAT AL TREBALLADOR TREBALL NO  PAGAT  ->  PLUSVÀLUA   La societat es terciaritza: cada vegada menys gent treballa al sector primari i més gent al sector terciari El món s’ha urbanitzat: la majoria viu en ciutats i amb un model de vida urbà Augment del nivell d’estudis i la demanda de professions que requereixen estudis superiors (i secundaris) El nou rol femení Als països desenvolupats la dona assoleix nivells propers  als homes en el món laboral i estudiantil El moviment feminista ha aconseguit la igualtat legal i la reducció de les diferències socials i laborals, però queda molt per fer Al Tercer Món la situació de la dona continua sent molt mala:  desigualtat legal, reducció a l’àmbit domèstic, maltractaments,... Als països ex-socialistes les dones van conquerir molts drets, però alguns els han perdut o s’han reduït
7.- LA SOCIETAT ACTUAL (II) Canvis en el model familiar (països rics) Nous models: divorcis, famílies monoparentals, unions de fet, matrimonis homosexuals,... Major llibertat sexual Reducció del nombre de fills per dona Vivim en una societat de consum en què la publicitat juga un paper clau en la creació de necessitats: tot es compra i es ven i es treballa per a consumir Aquest model genera frustracions, insatisfaccions i depressions per no aconseguir un alt nivell de consum (aturats, joves sense treball, jubilats,...) Creació d’una cultura de masses destinada al gran públic (televisió, música,  esports, ídols de masses,...) i vista com a negoci i espectacle El creixement descontrolat té greus conseqüències sobre el medi ambient: tot tipus de contaminació, canvi climàtic, desforestació, destrucció de biodiversitat,... El moviment ecologista ha forçat la celebració de cimeres mundials que intenten posar remei amb un desenvolupament sostenible (Rio, Kyoto, Johannesburg,...) OBJECTIUS KYOTO 2012

More Related Content

What's hot

Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18jordimanero
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarPushkin1799
 
Unitat 13 un món dividit en blocs
Unitat 13   un món dividit en blocsUnitat 13   un món dividit en blocs
Unitat 13 un món dividit en blocsjordimanero
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20jordimanero
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografiamarcapmany
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20jordimanero
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20jordimanero
 
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)jordimanero
 
La InfluèNcia Dels Estats Units
La InfluèNcia Dels Estats UnitsLa InfluèNcia Dels Estats Units
La InfluèNcia Dels Estats UnitsAlex_2190
 
El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïnajordimanero
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20jordimanero
 
La població d'espanya
La població d'espanyaLa població d'espanya
La població d'espanyaMaria Segura
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunyajgutier4
 

What's hot (16)

Unitat 13 Un MóN Dividit En Blocs
Unitat 13 Un MóN Dividit En BlocsUnitat 13 Un MóN Dividit En Blocs
Unitat 13 Un MóN Dividit En Blocs
 
011 presentacio mar
011 presentacio mar011 presentacio mar
011 presentacio mar
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
 
012 presentacio mar
012 presentacio mar012 presentacio mar
012 presentacio mar
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
 
Unitat 13 un món dividit en blocs
Unitat 13   un món dividit en blocsUnitat 13   un món dividit en blocs
Unitat 13 un món dividit en blocs
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografia
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
 
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
 
La InfluèNcia Dels Estats Units
La InfluèNcia Dels Estats UnitsLa InfluèNcia Dels Estats Units
La InfluèNcia Dels Estats Units
 
El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïna
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
 
La població d'espanya
La població d'espanyaLa població d'espanya
La població d'espanya
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya
 

Viewers also liked

Viewers also liked (6)

La societat del rendiment
La societat del rendimentLa societat del rendiment
La societat del rendiment
 
Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9
 
La dona a la societat actual
La dona a la societat actualLa dona a la societat actual
La dona a la societat actual
 
La Sociedad Actual
La Sociedad ActualLa Sociedad Actual
La Sociedad Actual
 
La sociedad actual
La sociedad actualLa sociedad actual
La sociedad actual
 
Sociedad actual
Sociedad actualSociedad actual
Sociedad actual
 

Similar to El món actual

Similar to El món actual (20)

Mon Actual
Mon ActualMon Actual
Mon Actual
 
Unitat 13 2017-2018
Unitat 13   2017-2018Unitat 13   2017-2018
Unitat 13 2017-2018
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
 
Un món dividit en blocs
Un món dividit en blocsUn món dividit en blocs
Un món dividit en blocs
 
16 Món actual
16 Món actual16 Món actual
16 Món actual
 
Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015
 
Msnj
MsnjMsnj
Msnj
 
Msnj
MsnjMsnj
Msnj
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialisme
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialisme
 
Imperialisme colonialisme
Imperialisme colonialismeImperialisme colonialisme
Imperialisme colonialisme
 
10 monavui1973-2011
10 monavui1973-201110 monavui1973-2011
10 monavui1973-2011
 
Unitat 15 - El món en l’actualitat
Unitat 15 - El món en l’actualitatUnitat 15 - El món en l’actualitat
Unitat 15 - El món en l’actualitat
 
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_094 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
 
5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual
 
Franquisme segona part
Franquisme segona partFranquisme segona part
Franquisme segona part
 
Unitat 13 un món dividit en blocs.ca
Unitat 13   un món dividit en blocs.caUnitat 13   un món dividit en blocs.ca
Unitat 13 un món dividit en blocs.ca
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 13 un món dividit en blocs
Unitat 13   un món dividit en blocsUnitat 13   un món dividit en blocs
Unitat 13 un món dividit en blocs
 
Tema17: La fi del segle XX
Tema17: La fi del segle XXTema17: La fi del segle XX
Tema17: La fi del segle XX
 

More from Eduard Costa

Quadern treball ESO
Quadern treball ESOQuadern treball ESO
Quadern treball ESOEduard Costa
 
Un món en crisi, 1990-2008
Un món en crisi, 1990-2008Un món en crisi, 1990-2008
Un món en crisi, 1990-2008Eduard Costa
 
Conflictes i desigualtats
Conflictes i desigualtatsConflictes i desigualtats
Conflictes i desigualtatsEduard Costa
 
Desenvolupament i subdesenvolupament
Desenvolupament i subdesenvolupamentDesenvolupament i subdesenvolupament
Desenvolupament i subdesenvolupamentEduard Costa
 
El món com a sistema
El món com a sistemaEl món com a sistema
El món com a sistemaEduard Costa
 
Catalunya en el marc europeu
Catalunya en el marc europeuCatalunya en el marc europeu
Catalunya en el marc europeuEduard Costa
 
España en la Unión Europea
España en la Unión EuropeaEspaña en la Unión Europea
España en la Unión EuropeaEduard Costa
 
La formació de la Unió Europea
La formació de la Unió EuropeaLa formació de la Unió Europea
La formació de la Unió EuropeaEduard Costa
 
20 años de España en la UE
20 años de España en la UE20 años de España en la UE
20 años de España en la UEEduard Costa
 
Del franquismo a la democracia
Del franquismo a la democraciaDel franquismo a la democracia
Del franquismo a la democraciaEduard Costa
 
Organització política estat espanyol
Organització política estat espanyolOrganització política estat espanyol
Organització política estat espanyolEduard Costa
 
Transició democràcia i autonomia
Transició democràcia i autonomiaTransició democràcia i autonomia
Transició democràcia i autonomiaEduard Costa
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràticaEduard Costa
 
La España democrática
La España democráticaLa España democrática
La España democráticaEduard Costa
 
La transición española, de la dictadura a la democracia
La transición española, de la dictadura a la democraciaLa transición española, de la dictadura a la democracia
La transición española, de la dictadura a la democraciaEduard Costa
 

More from Eduard Costa (20)

Quadern treball ESO
Quadern treball ESOQuadern treball ESO
Quadern treball ESO
 
Un món en crisi, 1990-2008
Un món en crisi, 1990-2008Un món en crisi, 1990-2008
Un món en crisi, 1990-2008
 
Conflictes 2009
Conflictes 2009Conflictes 2009
Conflictes 2009
 
Conflictes i desigualtats
Conflictes i desigualtatsConflictes i desigualtats
Conflictes i desigualtats
 
Deute extern
Deute externDeute extern
Deute extern
 
Desenvolupament i subdesenvolupament
Desenvolupament i subdesenvolupamentDesenvolupament i subdesenvolupament
Desenvolupament i subdesenvolupament
 
El món com a sistema
El món com a sistemaEl món com a sistema
El món com a sistema
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 
Catalunya en el marc europeu
Catalunya en el marc europeuCatalunya en el marc europeu
Catalunya en el marc europeu
 
La Unión Europea
La Unión EuropeaLa Unión Europea
La Unión Europea
 
España en la Unión Europea
España en la Unión EuropeaEspaña en la Unión Europea
España en la Unión Europea
 
La formació de la Unió Europea
La formació de la Unió EuropeaLa formació de la Unió Europea
La formació de la Unió Europea
 
20 años de España en la UE
20 años de España en la UE20 años de España en la UE
20 años de España en la UE
 
Cronologia UE
Cronologia UECronologia UE
Cronologia UE
 
Del franquismo a la democracia
Del franquismo a la democraciaDel franquismo a la democracia
Del franquismo a la democracia
 
Organització política estat espanyol
Organització política estat espanyolOrganització política estat espanyol
Organització política estat espanyol
 
Transició democràcia i autonomia
Transició democràcia i autonomiaTransició democràcia i autonomia
Transició democràcia i autonomia
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràtica
 
La España democrática
La España democráticaLa España democrática
La España democrática
 
La transición española, de la dictadura a la democracia
La transición española, de la dictadura a la democraciaLa transición española, de la dictadura a la democracia
La transición española, de la dictadura a la democracia
 

Recently uploaded

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 

Recently uploaded (7)

Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 

El món actual

  • 1. EL MÓN ACTUAL UN MÓN EN CRISI
  • 2.
  • 3. 1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (I) La fi de l’URSS ha deixat un nou ordre econòmic mundial: hegemonia dels Estats Units com a única superpotència Estats Units s’ha convertit en el policia mundial que actua impunement on vol per defensar els interessos de les seues multinacionals, abandonant la resta L’exemple de les dues Guerres del Golf: amb l’excusa de conservar la independència de Kuwait i les armes, EUA ha massacrat Irak dues vegades per assegurar el control del petroli per les multinacionals americanes front a Saddam Hussein “ Com a americans sabem que hi ha vegades en què hem de fer un pas endavant i acceptar la nostra Responsabilitat de dirigir el món (...). Som l’única nació en aquest planeta capaç d’aglutinar a les forces de la pau.” G.H.W. BUSH (1991) Rússia s’ha convertit en un estat capitalista i una democràcia formal amb tendències autoritàries (Ieltsin, Putin): les diferències entre uns pocs rics i els pobres són cada vegada majors (descens del nivell de vida) i la màfia té molt de poder PREOCUPACIÓ A RÚSSIA PER LA CAIGUDA DE L’ESPERANÇA DE VIDA. El govern rus està analitzant el problema de la caiguda de l’expectativa de vida en el país. (...) La població russa no ha deixat de disminuir des de la caiguda de la Unió Soviètica (1991) degut, en gran mesura, a la crisi que afecta al sistema de pensions i d’atenció mèdica primària. (...) Segons les estadístiques oficials, des de fa 15 anys Rússia té la mortaldat d’un país en guerra, mentre que els avortaments també causen estralls, ja que un de cada cinc es practica a menors de 18 anys. L’índex de mortalitat infantil (...) és un dels més alts d’Europa. Degut a la drogadicció, l’alcoholisme i els accidents laborals i domèstics, els factors determinants en la mortalitat del país, l’esperança de vida és de 65 anys actualment, mentre que en 1988 era de 70 anys. EL MUNDO (23 de febrer del 2007) El control econòmic del món es troba en tres zones: Estats Units, Unió Europea i Japó
  • 4. 1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (II) Xina, amb reformes liberalitzadores en l’economia, s’ha obert al món i s’ha convertit en un gegant econòmic que creix sense parar El comunisme ha quedat relegat a Cuba i Corea del Nord El fonamentalisme islàmic ha sorgit com una resposta radical i violenta als països àrabs contra la influència i control d’Occident, utilitzant la violència i el terrorisme
  • 5. 2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (I) Europa Balcans: des del 1991 Iugoslàvia s’ha fracturat en set estats, moltes vegades després de guerres salvatges -> encara hi ha soldats de l’ONU Resta d’Europa: grups terroristes residuals lligats a nacionalismes sense Estat (País Basc, Còrsega,...) Amèrica Llatina Les guerrilles marxistes encara són importants en molts països (Mèxic, Colòmbia), amb el recolzament de la població més pobra “ Venimos a preguntarle a la patria, a nuestra patria, ¿por qué nos dejó ahí tantos y tantos años? ¿Por qué nos dejó ahí con tantas muertes? Y queremos preguntarle otra vez, a través de ustedes, ¿por qué es necesario matar y morir para que ustedes, y a través de ustedes, todo el mundo, escuchen a Ramona -que está aquí- decir cosas tan terribles como que las mujeres indígenas quieren vivir, quieren estudiar, quieren hospitales, quieren medicinas, quieren escuelas, quieren alimentos, quieren respeto, quieren justicia, quieren dignidad?” Discurs del Subcomandante Marcos (EZLN) a la Plaza del Zócalo (Mèxic DF, 11 de març del 2001). Els càrtels de la droga: actuen com un estat paral·lel (màfies), amb molt de poder i infiltrats en l’administració Les injustícies socials i el fracàs de la dreta neoliberal han propiciat la pujada al poder de governs d’esquerres en els últims anys Socialdemòcrates Propers al comunisme
  • 6. 2.- ELS CONFLICTES AL MÓN ACTUAL (II): L’ÀFRICA SUBSAHARIANA. La majoria de conflictes són conseqüència de la descolonització i el neocolonialisme: darrere de les guerres civils estan els interessos, els diners i les empreses de les grans potències, que volen fer-se amb les riqueses naturals d’aquests països República Democràtica del Congo: cruel guerra civil i ètnica des del 1997, amb l’interès dels països rics en les riqueses mineres interiors com a rerafons COLTAN Serra Lleona: llarga guerra civil (1991-2001) que encara no està tancada del tot i que ha provocat més de dos milions de refugiats, a més dels xiquets soldat Rwanda i Burundi: conflictes ètnics (hutus i tutsis) amb més d’un milió de morts i dos milions de desplaçats Libèria: llarga guerra civil (1986-2003) que ha destruït el país Sudan: conflicte ètnic a Darfur (400.000 morts i milions de refugiats) Kènia: s’ha encetat una guerra civil i ètnica després del frau a les últimes eleccions Somàlia: l’absència d’Estat i la pirateria com a solució a la pobresa
  • 7. 2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (III) Ex-URSS Dins de Rússia: poder de la màfia, violència per part de l’Estat contra els crítics i conflicte nacionalista de Txexènia Enfrontaments de Rússia amb Ucraïna i Bielorússia: els ha amenaçat de deixar-los sense gas natural si s’apropen a Europa i l’OTAN Caucas: conflictes fronterers entre Armènia i Azerbaijan i conflictes nacionalistes interns (Geòrgia i Ossètia) Els kurds: viuen repartits entre sis països, sense un Estat propi i s’han enfrontat amb armes (terrorisme) a Turquia (encara) i a Irak, sent durament reprimits Continua el conflicte entre Israel i Palestina (tema anterior) Continua el conflicte entre l’Índia i Pakistan pel Caixmir i el Pundjab, amb els dos països amb armes atòmiques i agreujat pels atemptats de grups terroristes
  • 8. 2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (IV): EL FONAMENTALISME ISLÀMIC Es basa en: Rebuig al domini occidental, tant colonial com neocolonial Idea de formar una gran “Nació Àrab” per acabar amb Israel Creació d’Estats organitzats a partir dels preceptes corànics Ha estat en el poder en l’Iran (Jomeini, 1979) i en l’Afganistan dels talibans Canvien d’estratègia després de la Iª Guerra del Golf (1991) i adopten el terrorisme com a forma de lluita, als països àrabs primers (Algèria, Egipte, Turquia) i internacional més tard amb Al-Qaeda i Osama Bin Laden Els atacs de l’11 de setembre del 2001: mes de 4.000 morts EUA enceta una guerra contra els terrorisme internacional, envaeix Afganistan i aplica tortures a tots els sospitosos (Guantánamo, Abu Ghraib,...) Altres atacs del terrorisme fonamentalista islàmic: 11-M del 2004 a Madrid, Juliol del 2005 a Londres i atacs a Casablanca, Algèria,... Nova política d’Obama: promesa de tancament de centres il·legals i abandonar Irak
  • 9. 2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (V): GUERRA D’IRAK (DES DEL 2003) Saddam Hussein es nega a cedir el petroli a les empreses d’Estats Units El govern Bush acusa falsament a Irak de tindre armes de destrucció massiva i ser una base del terrorisme fonamentalista i l’envaeix amb l’ajuda de Gran Bretanya i Espanya (març del 2003) EUA ha acabat amb Saddam Hussein, ha envait el país i s’ha apropiat del petroli, però no pot acabar amb la guerra de guerrilles i la guerra civil entre sunnites i shiites: van sis anys de guerra, més d’un milió de morts i milers de refugiats La intenció del nou president dels EUA (Obama) és abandonar Irak i concentrar les tropes a l’Afganistan
  • 10. 3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres en la mobilitat de mercaderies, persones i capitals. La globalització no és sols econòmica, sinó també política, social i cultura, i imposa el model occidental dels països rics a tot el món Els països ja no són lliures per a fer la política econòmica que consideren més convenient, ja que depenen de la resta: són les grans empreses multinacionals les que imposen les polítiques, especialment als països pobres Conseqüències econòmiques Deslocalització de la producció Inestabilitat financera (la taxa Tobin com a possible solució) Augment de les diferències de renda entre rics i pobres Les decisions es prenen en els centres de poder (EUA, UE i Japó), mentre la resta a penes poden dir res en l’economia mundial
  • 11. 4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL (I). L’activitat industrial ha caigut als països rics i s’ha desplaçat als països pobres emergents (deslocalització) Ha pujat l’atur industrial, però han crescut els serveis i les multinacionals són dels rics L’Estat del benestar ha perdut importància als països rics (neoliberalisme): reducció de les despeses socials, del sector públic i dels drets laborals i socials (reducció del salari real, jornades laborals més llargues, inestabilitat laboral,...) La situació al Tercer Món no millora i creixen les diferències internes: els pobres ho són cada vegada més i la pujada del preu dels aliments sols es deixa com a eixides les protestes i revoltes o l’emigració als països rics Diferents situacions al Tercer Món Estan especialment mal a l’Àfrica Negra i alguns països del sud d’Àsia (fam i guerres es junten) La situació és millor als països emergents (Xina, Índia, Mèxic, Brasil,...), però el preu és una gran explotació dels treballadors, dependència de les inversions estrangeres, alt consum d’energia i forta contaminació
  • 12. 4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL (II). Des del 2007 el món està passant per una greu crisi econòmica Causes principals: l’especulació financera, el recurs excessiu al deute i l’especulació immobiliària La crisi actual Mecanismes de la crisi: Es donen massa crèdits hipotecaris, creient que el preu de la vivenda continuarà pujant Moltes vivendes es compren sols per a especular El preu de la vivenda puja tant, que la gent no pot pagar-ho La demanda de vivenda baixa i els preus baixen La gent té massa deutes i no pot consumir tant Cau la demanda Tancament d’empreses Augment de l’atur La gent no pot tornar els crèdits als bancs Els bancs es queden sense liquidesa i tampoc poden vendre les cases embargades Es para la construcció
  • 13. 4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL (III). Les xifres de la crisi: reducció de la riquesa (PIB), tancament d’empreses, augment de l’atur, creixement de la pobresa, gent que es queda sense casa, reducció del consum (demanda), possibilitat de deflació,... La crisi és greu als països rics, però encara és pitjor per als pobres, que veuen com empitjoren encara més si cap (menys inversions i ajudes,...) Els governs s’estan endeutant moltíssim i gastant per a evitar que la crisi acabe amb el sistema capitalista Immenses ajudes als bancs Inversions públiques per a crear llocs de treball Subsidis per als aturats Ajudes per a incentivar la demanda (automòbils,...) Ajudes i nacionalitzacions parcials d’empreses
  • 14. 5.- EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC Ciència i tècnica es confonen en l’actualitat: la ciència aplica els seus coneixements al creixement econòmic, estan al seu servei moltes vegades La investigació científica provoca desigualtats Sols els països rics i les grans empreses tenen diners per a investigar i continuen creixent “ Fuga de cervells” als països pobres: els investigadors se’n van als països rics (cobren més i tenen més mitjans) Percentatge de llicenciats que emigren fora del país USUARIS D’INTERNET Majors avanços Biologia: investigació cel·lular, microbiologia i genètica Física nuclear Electrònica i informàtica
  • 15. 6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT DE MASSES (I) Al segle XX s’ha viscut una revolució als mitjans de comunicació de masses Premsa És el primer mitja de comunicació de masses important en la transmissió i anàlisi d’informació Es dediquen tant a la transmissió i anàlisi més profund de l’actualitat com a informacions més frívoles o a l’oci És el mitjà que analitza més a fons la informació, però està molt vinculat a interessos econòmics i polítics La ràdio arriba a més gent, és immediata (informa en directe) i també ofereix entreteniment (música, esports,...) Televisió És el mitjà d’entreteniment i informació més habitual La informació la controlen grans companyies de producció i distribució de programes Emet missatges simplificats destinats a tota la població
  • 16. 6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT DE MASSES (II) L’aplicació de noves tecnologies (satèl·lits, electrònica, fibra òptica) ha revolucionat les comunicacions i la interactivitat: Internet i els mòbils (“veïnatge universal”) Problemes Els mitjans de comunicació els controlen els poders econòmics i polítics, que manipulen la informació S’evita el conflicte i el debat a fons, decantant-se per programes d’oci i evasió Els missatges es simplifiquen molt El principal objectiu sol ser vendre productes i augmentar el consum: la publicitat (guanyar diners) REDING LLENÇA UNA ADVERTÈNCIA FINAL PER L’INCOMPLIMENT DELS MINUTS DE PUBLICITAT EN TELEVISIÓ A ESPANYA (Madrid, 13 de maig del 2008). La Comissària Europea de Telecomunicacions, Mitjans i Societat de la Informació, Viviane Reding ha advertit Espanya de que demanarà a la Comissió Europea que porte al país davant el Tribunal de Justícia Europeu si continua incomplint la normativa comunitària sobre publicitat en televisió, que estableix un màxim de 12 minuts d’anuncis per hora de rellotge. La Comissió ha enviat a Espanya una opinió raonada per no complir la directiva anomenada Televisió Sense Fronteres, en vigor des de fa quatre mesos. El procediment es va iniciar en juliol del 2007. El major problema ja no és la censura (que també), sinó l’excés d’informació: cal ser crític (educació) i saber buscar la informació
  • 17. 7.- LA SOCIETAT ACTUAL (I) Societat capitalista: el món continua dividint-se entre aquells que posseixen els mitjans de producció (burgesia) i aquells que no els posseixen i han de vendre la seua força de treball a canvi d’un salari (proletariat) VALOR TOTAL DEL PRODUCTE TREBALL PAGAT AL TREBALLADOR TREBALL NO PAGAT -> PLUSVÀLUA La societat es terciaritza: cada vegada menys gent treballa al sector primari i més gent al sector terciari El món s’ha urbanitzat: la majoria viu en ciutats i amb un model de vida urbà Augment del nivell d’estudis i la demanda de professions que requereixen estudis superiors (i secundaris) El nou rol femení Als països desenvolupats la dona assoleix nivells propers als homes en el món laboral i estudiantil El moviment feminista ha aconseguit la igualtat legal i la reducció de les diferències socials i laborals, però queda molt per fer Al Tercer Món la situació de la dona continua sent molt mala: desigualtat legal, reducció a l’àmbit domèstic, maltractaments,... Als països ex-socialistes les dones van conquerir molts drets, però alguns els han perdut o s’han reduït
  • 18. 7.- LA SOCIETAT ACTUAL (II) Canvis en el model familiar (països rics) Nous models: divorcis, famílies monoparentals, unions de fet, matrimonis homosexuals,... Major llibertat sexual Reducció del nombre de fills per dona Vivim en una societat de consum en què la publicitat juga un paper clau en la creació de necessitats: tot es compra i es ven i es treballa per a consumir Aquest model genera frustracions, insatisfaccions i depressions per no aconseguir un alt nivell de consum (aturats, joves sense treball, jubilats,...) Creació d’una cultura de masses destinada al gran públic (televisió, música, esports, ídols de masses,...) i vista com a negoci i espectacle El creixement descontrolat té greus conseqüències sobre el medi ambient: tot tipus de contaminació, canvi climàtic, desforestació, destrucció de biodiversitat,... El moviment ecologista ha forçat la celebració de cimeres mundials que intenten posar remei amb un desenvolupament sostenible (Rio, Kyoto, Johannesburg,...) OBJECTIUS KYOTO 2012