Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Blocs de Llenguatge

on

  • 3,591 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,591
Slideshare-icon Views on SlideShare
3,495
Embed Views
96

Actions

Likes
1
Downloads
60
Comments
0

1 Embed 96

http://fonscredavjordiperello.blogspot.com 96

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Blocs de Llenguatge Blocs de Llenguatge Presentation Transcript

    • BLOCS DE LLENGUATGE
    • ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ, LLENGUATGE I PARLA
      • - Treball prioritari des del CREDA
      • Cal un programa de recolzament des de
      • l’aula en els casos que hi ha un problema motor.
      Estimular l’organització del sistema fonològic per tal d’ajudar-lo a establir contrastos i a eliminar la inestabilitat. Bloc 6 • Programa individual per al desenvolupament fonològic Bloc 7 • Programa individual d’estimulació articulatòria - Entorn escolar - 3-4 anys: Treball a l’aula - 4 anys i poc progrés: treball en petit grup Afavorir l’organització del sistema fonològic. Bloc 5 • Programa d’estimulació per al desenvolupament fonològic PARLA - Entorn escolar Facilitar el desenvolupament lingüístic creant entorns comunicatius i faciliten ajuda. Bloc 4 • Programa d’estimulació global del llenguatge
      • CREDA quan el greu retard demana
      • una intervenció molt planificada i amb
      • objectius lingüístics específics.
      • - Entorn escolar facilita
      Facilitar l’ús del llenguatge mitjançant la interacció qualitativa en diferents i variats contextos per tal que permetin l’adquisició progressiva d’estructures lingüístiques. Bloc 3 • Programa específic estimulació lingüística LLENGUATGE
      • - Entorn escolar
      • CREDA en cas que el desenvolupament
      • lingüístic estigui molt allunyat de les seves
      • possibilitats comunicatives i cognitives.
      Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant la planificació d’actuacions que facilitin l’accés a moltes experiències, un entorn ric en llenguatge i facilitador d’interaccions. Bloc 2 • Programa d’estimulació global • Programa específic dificultats cognitives LLENGUATGE + COGNICIÓ - Entorn escolar - CREDA en cas de p. auditiva afegida. Desenvolupar necessitats comunicatives i facilitar-ne la seva expressió mitjançant la interacció qualitativa. Bloc 1 • Programa específic de comunicació. COMUNICACIÓ ÀMBIT D’INTERVENCIÓ OBJECTIUS DEL PROGRAMA ASPECTE AFECTAT
    • BLOC 1
      • PROGRAMA ESPECÍFIC DE
      • COMUNICACIÓ
    • Alumnes a qui va adreçat
      • Són alumnes amb dificultats importants de relació.
      • Tenen poca iniciativa per la comunicació.
      • Dificultats per entendre l’ús del llenguatge.
      • Comprensió limitada i lligada al context.
      • Poc interès pels intercanvis amb els altres.
      • Dificultats per establir contacte visual.
      • L’atenció pot ser dispersa o massa focalitzada.
      • Expressió facial pobre.
      • Els pocs intents comunicatius solen ser gestuals i es generen a
      • partir de les necessitats bàsiques.
      • Poden haver-hi comportaments rituals, etc.
    • PERFIL COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC DE LES DIFICULTATS DE COMUNICACIÓ I ÚS DE LLENGUATGE © M. Claustre Cardona i Pera
      • El més important és ajudar-los a
      • establir vincles afectius . Cal incidir en
      • desenvolupar la capacitat d’atenció
      • conjunta, afavorir totes aquelles
      • situacions que puguin ser comunicatives
      • i significatives.
      • És important de:
      • - Mostrar una actitud afectuosa i
      • d’acolliment.
      • - Seguir les iniciatives i fomentar la
      • interacció
      • - Ajudar-lo a completar les accions
      • que mostra intenció de dur a terme.
      • - Atribuir intenció comunicativa a les
      • accions que fa el nen i verbalitzar-les.
      • - Crear situacions de sorpresa: fer una
      • cosa diferent del que ell pugui esperar
      • ( no llençar la pilota...).
      • - És important de no anticipar-se a les
      • seves demandes, si bé s’ha de tenir
      • cura de la manera que es fa i quan
      • es fa
      • Insistència en les rutines.
      • Els canvis poden crear
      • angoixa.
      • - Interès limitat per segons
      • quines activitats i implicació
      • obsessiva en algunes
      • determinades
      • - Poden mostrar facilitat
      • per algunes coses:
      • nombres, lletres..
      • - Més preocupació pels
      • objectes o per parts dels
      • objectes que no en les
      • persones.
      Adquisició lenta dels sons de la parla
      • - Manifestacions
      • diferents depenent
      • de l’afectació
      • comunicativa.
      • Es pot donar
      • ecolàlia o
      • expressions
      • idiosincràtiques
      • Característiques:
      • Es pot donar un ventall
      • de comportaments amb la
      • característica de
      • dificultats de relació amb
      • els altres (desinterès per a
      • la comunicació, per a fer
      • amics...)
      • -Es poden trobar
      • dificultats importants
      • d’atenció conjunta o
      • comportaments més lleus
      • (anar a la seva).
      • -Mostren una manca
      • d’interès per les
      • persones mentre que es
      • senten atrets pels
      • objectes i els sons
      • mecànics
      • -Fan demandes, però
      • estan molt lligades a la
      • satisfacció de les seves
      • necessitats bàsiques.
      NECESSITATS COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUES Coneix. del món Forma (Fonologia) Forma (Morfosintaxi) Comunicació i Ús de llenguatge
    • OBJECTIUS
      • Establir vincles afectius estables amb mestres i companys.
      • Desenvolupar la capacitat d’atenció mútua per afavorir que els altres arribin a ser significatius i subjectes de comunicació.
      • Desenvolupar la capacitat d’atenció cap a elements de l’entorn.
      • Afavorir que la capacitat d’atenció conjunta pugui donar-se en situació de grup, per aprofitar la interacció entre iguals
      • Aconseguir que les interaccions amb els altres responguin a un propòsit, tinguin un significat compartit i esdevinguin actes de comunicació.
    • Orientacions generals.
      • Mostrar una actitud afectuosa i d’acolliment.
      • Mantenir una actitud d’observació i escolta.
      • Trobar la ubicació física que faciliti la comunicació.
      • Seguir la iniciativa i fomentar la interacció.
      • Interpretar les seves accions i respondre-hi.
      • Ajudar-lo a completar les accions que inicia.
      • Atribuir funcionalitat a les accions i verbalitzar-ho.
      • Adreçar-s’hi amb frases senzilles i lligades a l’acció immediata.
      • Donar temps perquè doni les seves respostes.
      • Fomentar la imitació de models i la iniciació al joc simbòlic.
      • Cal prestar atenció al clima de l’aula i a la dinàmica organitzativa.
      • Disposar d’un plafó on hi hagi establert l’horari de les activitats.
    • Idees bàsiques en relació amb la proposta didàctica
      • Referents curriculars:
      • – Treball en relació als hàbits, manifestació
      • d’emocions, col·laboració i relació afectiva amb
      • mestres i companys, comunicar-se.
    • Proposta didàctica • Festes • Gestió de conflictes
      • Altres situacions escolars
      • Joc psicomotor • Conte • Cançó
      • Relacionades amb el
      • desenvolupament d’activitats
      • Sobreinterpretació. • L’expressió valorativa d’elogi i confirmació. • L’espera estructurada. • Entrades i sortides • Rebuda i inici/acabament de la jornada • Canvis d’activitat • Esmorzar i esbarjo
      • Relacionades amb la vida de
      • l’aula
      Situacions Educatives i Estratègies
    • Estratègies educatives d’interacció verbal
      • Sobreinterpretació:
      • Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de l’alumne
    • Estratègies educatives d’interacció verbal
      • Expressions valoratives:
        • - Elogi i confirmació
          • Nen: menjava sopa. I era de fusta?
          • Mestre: Hm... Que bona! És clar que sí, de fusta.
        • - Vetllar els aspectes d’autoestima.
          • Sempre és més positiu assenyalar el camí que cal seguir que no pas tancar les portes per les quals no es pot passar.
    • Recursos
      • Permetre-li parlar dels seus interessos, limitant-li el temps d’exposició
      • i animat els companys a que també parlin dels seus.
      • Ordenar les seves explicacions. Pot ajudar acostumar-los a explicar-
      • se amb un llapis i paper.
      • En la majoria de nens, l’ecolàlia apareix en moments d’estrès, espais
      • de temps no estructurats, quan tenen masses estímuls que no poden
      • controlar, etc… caldrà localitzar la font d’estrès, organitzar-li el temps
      • lliure, controlar els estímuls externs (excés de llum o de sorolls o
      • persones), simplificar el llenguatge, reduir les frases o seqüenciar la
      • demanda en petits passos.
      • Estar atents a que no es converteixi en el blanc de les burles dels
      • companys i si cal, d’acord amb ell i els seus pares, parlar-ho amb els
      • companys, ja que la seva col·laboració pot ser de gran ajut.
    • Materials – Ús i comunicació Tipus de material Funció que desenvolupa A destacar … De joc simbòlic i creatiu. nines I complements, casa i accessoris, animals, vehicles, titelles, telèfons Autoafirmar-se i imaginar: necessitats i desitjos físics i psicològics
      • - Reprodueix la realitat social I afectiva.
      • - Canalitza tensions, desitjos, temors …
      • - Estimula l’intercanvi comunicatiu.
      • - Afavoreix les relacions socials.
      • - Facilita la interpretació de rols socials.
      • Fomenta la creativitat.
      De joc manipulatiu Puzles, encaixos, jocs d’associació, didàctics … Dirigir: les pròpies accions i col·laborar amb els altres, planificació … - Necessiten estratègies per resoldre una situació: planificació i organització Làmines, murals, imatges, llibres de contes Narrar: denominar, descriure, comparar, etc
      • Potencien la capacitat d’observació i atenció i fomenten el desenvolupament de la comprensió i expressió.
      Seqüències Raonar i predir : relacions causals i de dependència, processos, anticipació i previsió dels fets, elaboració de conclusions - Faciliten explicar històries, interpretar rols, raonament lògic, anticipació, argumentació ... Imatges sobre sentiments i emocions Projectar : experiències i sentiments pròpies i del altres
      • Faciliten el seu reconeixement i la conversa sobre sentiments i emocions, l’evocació del context, la predicció del que pot passar, etc.
    • Materials informàtics
      • Creda Mil : http :// www.xtec.net / dnee / credamil /
      • Galí
      • Vincles. Els altres i jo: http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm
      • Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net
      • Contes Sedec: http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm
      • Vols que t’expliqui un conte? : http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm
      • Contes SPC : www.edu365.com
    • Orientacions a les famílies
      • Alguns continguts entorn dels quals s’hauria d’articular la
      • tasca amb les famílies des d’una perspectiva educativa:
      • Informació: cal facilitar una informació el més clara i fonamentada
      • possible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer que
      • s’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran manera també de la seva
      • actuació com a pares.
      • Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació i la
      • iniciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.
      • Fer-los adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta, família
      • -escola, i oferir recursos de treball compartit (llibreta, agenda graelles
      • d’observació...).
      • Ajudar la família a valorar el progrés i a no establir comparacions.
    • BLOC 2
      • (A) PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ GLOBAL
    • Alumnes a qui va adreçat
      • Són alumnes amb pocs coneixements de l’entorn i amb importants dificultats de comunicació i llenguatge a causa del baix nivell cognitiu i/o d’un entorn poc estimulador.
      • Característiques comunicatives i lingüístiques
        • Poques iniciatives comunicatives i de poca qualitat.
        • Dificultats de comprensió tant per la manca d’atenció com per la manca de coneixements lingüístics.
        • Dificultats de generalització del llenguatge.
    • PERFIL DE LES DIFICULTATS © M. Claustre Cardona i Pera Les dificultats estan en el lent desenvolupament cognitiu. Li calen moltes situacions i moltes interaccions amb adults que, a partir de l’ús d’estratègies lingüístiques, vagin ajudant- lo a posar llenguatge allò que viu i experimenta. És important : - Treballar en situacions el més natural possible per tal de promoure la generalització i l’ús adequat del llenguatge en totes les situacions quotidianes. - Utilitzar com a estímuls objectes i esdeveniments enlloc de dibuixos. - És més fàcil de poder promoure una millor generalització si els objectes formen part de l’entorn del nen. - Utilitzar estratègies d’expansió de les seves emissions, aprofitant situacions naturals. També altres estratègies com el modelatge o el reforç de les respostes correctes. Característiques: - La dificultat cognitiva és la característica més destacable i el que motiva el seu lent progrés en l’adquisició del llenguatge. - Lent coneixement del món, els calen moltes situacions iguals per aprendre. - Molta necessitat del context i de l’experimentació En concordança amb el nivell d’adquisició morfosintàctica: - Errors molt bàsics, típics de nens molt petits. Ex: dit tobogan = bubà En el cas dels nens amb la Síndrome de Down , de vegades hi ha més errors dels que el seu nivell de llenguatge facin preveure.
      • Es poden veure
      • diversos nivells
      • d’adquisició del codi
      • en funció de l’edat
      • mental i el nivell de
      • desenvolupament
      • assolit.
      • Les característiques
      • més destacables són:
      • L’adquisició del codi
      • segueix la seqüència
      • evolutiva .
      • Hi ha un retard clar
      • respecte a l’edat
      • cronològica.
      No acostuma d’haver dificultats de comunicació, a no ser que, es doni una interacció entre molt baix nivell cognitiu i entorn molt poc estimulador. En situació normal es veuran intencions comunicatives i ganes de compartir l’atenció cap a objectes i fets. NECESSITATS COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUES Coneix. del món Forma (Fonologia) Forma (Morfosintaxi) Comunicació i Ús de llenguatge
    • Proposta didàctica
      • Objectiu general
      • Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant l'accés a moltes experiències, amb un marc de llenguatge i creant entorns per la interacció.
    • En relació amb la proposta didàctica - Festes. - Celebracions d’aniversaris. - Altres situacions escolars. - Racons. - Contes. - Cançons. - Relacionades amb el desenvolupament d’activitats. - La sobreinterpretació. - La imitació idèntica. - L’expansió. - Les substitucions.
      • - Entrades i sortides.
      • - Esmorzar i esbarjo.
      • Rebuda i inici/acabament de
      • la jornada.
      • - Entrades i sortides.
      • - Canvis d’activitat.
      - Relacionades amb la vida de l’aula. Situacions Educatives i Estratègies
    • Estratègies educatives d’interacció verbal
      • Sobreinterpretació :
      • Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de l’alumne
    • Estratègies educatives d’interacció verbal
      • Imitacions idèntiques: Senyala que el mestre vol entrar en contacte amb l’alumne. La repetició de les darreres paraules del nen, l’ajuda a seguir endavant amb el seu discurs.
      • Expansió : Reelaboració de l’enunciat que afegeix els elements estructurals o semàntics que hi falten
        • Reelaboració que afegeix alguns elements nous.
          • Pere, pa. En Pere menja pa
        • Reelaboració que afegeix elements informatius.
          • Aquesta roda. Aquesta roda que és la de recanvi
        • Expansió que inclou correccions implícites.
          • Cucà mare. Per trucar la mare
      Estratègies educatives d’interacció verbal
      • Substitució instructiva:
      • Suggeriment de termes, girs o expressions alternatives i més
      • apropiades
      • - Vam jugar amb aixòs. - Vam jugar amb la galleda.
      • - Per “lla” - Per la porta del pati.
      Estratègies educatives d’interacció verbal
    • En quins aspectes cal fer incidència ? • Estratègies de “Reformulació”. • Valorar positivament. • No fer repetir / correcció implícita. • En relació a l’ús d’estratègies lingüístiques. • Estimular l’alerta auditiva. • Manipulació dels patrons fonològics. • En relació a les experiències. • Ajudar el nen a participar. • Incrementar les demandes. • Fomentar l’actitud d’esforç. • En relació amb les interaccions. Orientacions generals
    • Orientacions a les famílies
      • Informació: cal facilitar informació, el més clara i fonamentada
      • possible, de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer que
      • s’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran mesura també de
      • la seva actuació com a pares.
      • Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família - escola
      • i oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graelles
      • d’observació...)
      • Obtenir informació de la família sobre les experiències, motivacions
      • i sentiments dels nens que donin peu a les seves interaccions amb
      • l’entorn.
      • Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació i
      • la iniciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.
    • BLOC 2
      • (B) Programa específic
      • d’estimulació lingüística en
      • alumnes amb retard cognitiu
    • Idees bàsiques referents als alumnes
      • Alumnes que manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mínim, però pocs elements morfosintàctics.
      • Són alumnes amb dificultats cognitives confirmades que es manifesten amb un coneixement pobre i limitat de l’entorn a causa d’un desenvolupament més lent.
    • En relació amb els alumnes • Manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mantenint l’estructura correcta amb la presència dels elements morfosintàctics bàsics però amb errors. (+ de 6 anys)
      • • Poca iniciativa en les interaccions; actitud més aviat passiva (solen ser conductes apreses en funció de les possibilitats d’interacció amb l’entorn).
      • • Dificultats per generalitzar l’ús del llenguatge en tots els entorns.
      • • Evolució asincrònica dels diferents elements del llenguatge:
        • diferències entre les seves possibilitats de comprensió i les habilitats expressives.
      • • Vocabulari pobre i molt contextualitzat.
      • Manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mínim, però pocs elements morfosintàctics. (5-6 anys) Característiques generals Comportament
    • En relació amb els alumnes (continuació) • Parla poc intel·ligible per la presència d’errors articulatoris i de confusions fonològiques freqüents. (+ de 6 anys) • Dificultat per al raonament verbal i organització de la narració (dificultats per establir les relacions lògiques entre els diferents esdeveniments). • Manca de recursos i estructures lingüístiques per expressar-se. • Dificultats articulatòries (poden presentar trastorns associats: hipoacúsies, mutismes, quequeig,...) • Confusions fonològiques. • Tenen un llenguatge funcional correcte amb bona estructura sintàctica en les oracions simples però amb dificultats en les oracions complexes (coordinades i subordinades). (+ de 10 anys) Característiques generals Comportament
    • En relació amb la proposta didàctica
      • Objectiu general del programa:
      • – Facilitar l’ús del llenguatge, mitjançant la interacció qualitativa en
      • diferents i variats contextos, que permeti l’adquisició progressiva
      • d’estructures lingüístiques.
      • Orientacions generals:
      • – La conveniència de tenir en compte els contextos i processos naturals
      • d’aprenentatge.
      • – Cal tenir en compte la globalitat dels repertoris comunicatius de l’alumne
      • i que l’objectiu de la intervenció ha de ser la funcionalitat del llenguatge.
      • Què cal treballar:
      • Ampliar les diferents intencions comunicatives utilitzant els exponents
      • lingüístics apropiats (preguntar, descriure, narrar,...).
      • Ampliar el seu camp semàntic, enriquint el lèxic i establint categories i
      • relacions.
      • Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural; temps
      • verbals).
      • Comprendre i utilitzar els diferents termes lingüístics de temps, espai i persona
      • (adverbis, pronoms, preposicions i conjuncions).
      • Ampliar de forma progressiva les estructures sintàctiques que permeten
      • comprendre i explicar experiències i fets viscuts.
      • Afavorir i millorar les pautes articulatòries i l’organització del sistema
      • fonològic.
      En relació amb la proposta didàctica
    • Orientacions a les famílies
      • Informació : cal facilitar una informació el més clara i
      • fonamentada possible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen
      • i fer que s’adonin que el desenvolupament de l’infant depèn, en gran manera
      • també, de la seva actuació com a pares.
      • – Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família escola i oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graelles d’observació...)
      • – Potenciar la comunicació i el llenguatge millorant les pautes
      • d’interacció amb el seu fill:
      • - Intentar modificar certes actituds negatives com la
      • sobreprotecció, la manca d’estimulació o l’excés d’exigència.
      • - Afavorir la participació i la iniciativa de l’infant.
    • Materials – Ús i comunicació Tipus de material Funció que desenvolupa A destacar … De joc simbòlic i creatiu. nines I complements, casa i accessoris, animals, vehicles, titelles, telèfons Autoafirmar-se i imaginar: necessitats i desitjos físics i psicològics
      • - Reprodueix la realitat social I afectiva.
      • - Canalitza tensions, desitjos, temors …
      • - Estimula l’intercanvi comunicatiu.
      • - Afavoreix les relacions socials.
      • - Facilita la interpretació de rols socials.
      • Fomenta la creativitat.
      De joc manipulatiu Puzles, encaixos, jocs d’associació, didàctics … Dirigir: les pròpies accions i col·laborar amb els altres, planificació … - Necessiten estratègies per resoldre una situació: planificació i organització Làmines, murals, imatges, llibres de contes Narrar: denominar, descriure, comparar, etc
      • Potencien la capacitat d’observació i atenció i fomenten el desenvolupament de la comprensió i expressió.
      Seqüències Raonar i predir : relacions causals i de dependència, processos, anticipació i previsió dels fets, elaboració de conclusions - Faciliten explicar històries, interpretar rols, raonament lògic, anticipació, argumentació ... Imatges sobre sentiments i emocions Projectar : experiències i sentiments pròpies i del altres
      • Faciliten el seu reconeixement i la conversa sobre sentiments i emocions, l’evocació del context, la predicció del que pot passar, etc.
    • Materials informàtics
      • Creda Mil : http :// www.xtec.net / dnee / credamil /
      • Galí
      • Exler
      • Vincles. Els altres i jo: http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm
      • Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net
      • Contes Sedec: http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm
      • Vols que t’expliqui un conte? : http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm
      • Contes SPC : www.edu365.com
      • Programa d’estimulació global del Llenguatge
      BLOC 4
    • Criteris per identificar dificultats Formals (morfologia i sintaxi)
      • Ús retardat de les marques morfològiques i de les
      • estructures sintàctiques.
      • En d’altres casos, omissió d’elements bàsics de l’oració,
      • per exemple, el verb.
      • A mida que les estructures es fan més complexes,
      • apareixen nous problemes.
    • Característiques de l’alumnat:
      • Tenen intenció comunicativa i codi oral.
      • Desenvolupament lingüístic retardat:
          • Estructures morfosintàctiques retardades.
          • Desenvolupament del lèxic pobre.
          • Baix nivell d’interacció i ús de llenguatge.
          • Realització fonètica dolenta.
    • PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT FORMAL (Morfologia i sintaxi) © M. Claustre Cardona i Pera - Sovint la gran necessitat d’aquests nens rau en tenir moltes oportunitats d’utilitzar el llenguatge i fer-ho dins contextos que els siguin propers i coneguts. - És important : - Proporcionar moltes ocasions de parlar. - Afavorir la comunicació independentment de la forma. - Utilitzar estratègies d’expansió de les seves emissions, aprofitant situacions naturals. - També altres estratègies com el modelatge o el reforç de les respostes correctes. - Coneixement dels esdeveniments més propers o familiars. - Potser que el seu coneixement del món sigui molt bàsic i els faltin experiències cosa que es veurà reflectit en el seu vocabulari. - Sovint el grau de coneixement del llenguatge està emmascarat pels errors de parla.
      • Característiques:
      • - Hi ha un coneixement
      • intern de que hi ha
      • unes regles que
      • regulen el codi
      • lingüístic. Però hi ha
      • un retard en la seva
      • adquisició :
      • Poden utilitzar
      • diferents marques
      • morfològiques però
      • el nombre pot ser
      • més reduït i hi poden
      • haver errors.
      • - A mida que les
      • estructures es van
      • fent més complexes
      • van apareixen nous
      • problemes.
      - Varietat de funcions bàsiques del llenguatge: demanar, comentar, aportar més informació, respondre a preguntes i iniciar ell mateix. NECESSITATS COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUES Coneix. del món Forma (Fonologia) Forma (Morfosintaxi) Comunicació i Ús de llenguatge
    • Possibles causes:
        • Problemes auditius lleugers.
        • Retard cognitiu.
        • Hiperactivitat.
        • Ambients poc estimuladors.
        • Poques interaccions de qualitat.
      • PROPOSTA DIDÀCTICA
      • Objectiu general:
        • Crear entorns i condicions comunicatives que facilitin el desenvolupament lingüístic.
      • Orientacions:
        • Afavorir i millorar les interaccions (tipus, quantitat i qualitat).
        • Potenciar les situacions i experiències comunicatives.
        • Incrementar l’ús d’estratègies d’intervenció lingüística.
      • Situacions educatives:
        • Entrades i sortides.
        • Conversa col·lectiva i gestió de conflictes.
        • Racons, dramatitzacions, sortides fora de l’escola i el conte.
    • ALUMNES A QUI VA ADREÇAT • En la presa de torns • Mantenir el tòpic • En tenir present l’altre • Poques habilitats conversacionals. I
      • Vocabulari restringit
      • Molt deíctics.
      • Absència o dificultats en la
      • categorització.
      / alla a la taula / / això , si això / /que vas fer ahir ?/ / Tinc tos /
      • Ús de paraules concretes,
      • referents observables, pocs
      • elements relatius a temps i espai. H
      / una mare poqué, un poqé gan, un poqué mixa, un poqué peti / • S’expressen amb frases simples correctes, però errors en frases complexes. E
      • S’expressen amb frases de + de 3
      • paraules però amb errors
      • morfosintàctics. D
      • La comprensió és propera als seus companys • Tenen un coneixement intern de l’organització del codi i de les seves regles. • Acostuma a acompanyar-se d’una mala emissió fonètica. / la cadina tene uma/ / de ete rojo no quero
      • Manifesten intencions
      • comunicatives amb frases de 3
      • paraules però pocs elements
      • morfosintàctics C
      Característiques generals Exemples Comportament
    • Objectius específics
      • Què cal treballar :
      • Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural; temps verbals).
      • Comprendre i utilitzar els elements lingüístics : de temps, de lloc , de persona.
      • Comprendre i explicar fets narrats o viscuts.
      • Expressar les diferents intencions comunicatives, utilitzant les
      • estructures apropiades ( per negar, per preguntar, etc.)
      • Ampliar el seu lèxic establint categories i relacions.
      • Comprendre i utilitzar els termes d’espai i temps .
    • Tipus d’activitats
      • De comprensió morfosintàctica.
      • Per a la construcció de frases.
      • Elements que composen la frase.
      • Consciència sintàctica.
      • Combinació de frases.
    • De comprensió morfosintàctica.
      • Comprensió d’ordres
        • Ex: Quan hagis esborrat la pissarra, dibuixa-hi un elefant.
      • Completar dibuixos
        • Ex: El noi de les mans a la butxaca té bigoti.
        • El senyor del mig porta olleres.
        • La senyora de la faldilla porta un barret.
        • El nen té un globus vermell.
      • Memoritzar estructures sintàctiques
        • Ex: El ball de la civada. Sembrava (passat)
              • Cantaré (Futur)
              • Treballeu (Condicional)
              • Treballem (Present)
    • De comprensió morfosintàctica.
      • Completar dibuixos:
    • Per a la construcció de frases
      • Context situacional
        • Ex: Frases cada vegada més llargues
      • Es parteix de la realització progressiva d’un dibuix, com en l’exemple
      • següent:
      • Què és? —Un elefant!!
      • Com és l’elefant? —Molt gran.
      • Ara ho direm tot junt (s’ensenyen els dibuixos).
      • Un elefant molt gran.
      • Què fa l’elefant molt gran? Es menja una flor.
      • Ara tot junt... —Un elefant molt gran es menja una flor .
      • Quan ho fa? — Per la nit.
      • Un altre cop, tot el que hem dit... (S’assenyalen amb el dit les
      • Diferents parts del dibuix amb aquest ordre: elefant, flor, lluna.)
      • - Un elefant molt gran es menja una flor por la nit.
      • Ara d’una altra forma. S’assenyalen amb el dit les diferents parts
      • del dibuix amb aquest ordre: lluna, elefant, flor,)
      • - Per la nit un elefant molt gran es menja una flor.
      • — On es menja la flor l’elefant? —Sota d’una palmera.
      • (Segons l’ordre en que designem els dibuixos, els nens faran
      • diferents frases)
      • Històries per ordenar
      • Ex : Donar uns dibuixos i ordenar-los segons l’explicació que va
      • escoltant .
    • Elements que composen la frase
      • Organització espacial i temporal
        • - Analitzar les accions que cal fer per preparar un got de llet.
        • - Utilitzant adverbis i preposicions de lloc.
      • Seriació, reversibilitat inclusió i associació
        • Ex: Quan plou el cel és .......i .........(gris, seré, ennuvolat)
        • Ex: Completar seqüències on hi espais buits.
        • Ex: Ordena de més gran a més petit.
      Elements que composen la frase
    • Elements que composen la frase
      • Relacions lògiques
        • Ex: Tria l’adjectiu que va bé per acabar la frase.
            • .- El pa és tou i (sec, gustos)
            • .- Les meves sabates són velles, però (noves, còmodes)
      • Relacions de causalitat.
        • Ex: Fes correspondre les frases de la columna de la dreta amb les de l’esquerra.
        • - M’agraden les coses dolces - Rentaré el mocador
        • - Fa fred - No agafo l’autobús
        • - El mocador és brut - Em compro un pastís
        • - L’autobús és ple - Em posaré l’abric
    • Consciència sintàctica
      • Segmentació i composició de frases
        • Ex: Construir i retallar frases, ens podem ajudar de imatges o símbols, per assenyalar l’espai concret de cada element de la frase.
      • Relacions semàntiques entre el elements de la frase
        • Ex: Qui pot fer aquestes accions?
          • El gat (pensa, salta, menja , estudia, miola,...)
          • El sol (brilla, salta, escalfa, canta,...)
    • Segmentació i composició de frases Els macarrons de la meva àvia boníssims eren
    • Consciència sintàctica
      • Inserció i coordinació de fases
      • Ex: Procurar dir dues coses en una sola frase:
      • - En Carles no pot sortir al pati.
      • - En Carles no es troba bé.
      • - En Carles no pot sortir al pati perquè no es troba bé
      • Ex: Triar el final adequat a cada frase:
      • - Sortiré a passejar encara que la mestra no m’ho permeti
      • la mare ho vulgui
      • faci molt bon temps
      • - És el dia del meu aniversari per tant plou a bots barrals
      • a l’Enric se li ha espatllat la bicicleta no són les quatre de la tarda.
      • us convidaré a dinar a casa meva.
    • Consciència sintàctica
      • Expansions
        • Ex: Partint dels elements mínims d’una frase.
    • Combinació de frases.
      • Series lògiques.
        • Ex: Dibuixar les vinyetes d’una sortida.
        • Ex: Dibuixar el procés de fabricació d’un objecte, o aliment.
      • Historietes.
        • Ex: Explicar una seqüència en forma de narració.
      • Còmics.
        • Ex: Explicar en una narració les accions que hi ha en un còmic.
        • Ex: Donar diàlegs sense dibuix i construir la història.
    • Semàntica
    • Tipus d’activitats
      • Activitats per ampliar i millorar el vocabulari.
      • Activitats per facilitar la capacitat per utilitzar-les i afavorir la capacitat d’evocació.
        • Activitats que permeten descobrir les relacions lògiques entre les paraules: classificacions, contraris, semblances, associacions, etc.
        • Aquestes relacions faciliten l’accés al lèxic ja que permet un sistema “t’emmagatzemen” més estructurat i diferents vies per arribar a una mateixa paraula.
    • Tipus d’activitats:
      • D’identificació i diferenciació:
      • La distinció és la base de la definició d’un concepte.
        • Semblances i diferencies entre persones, objectes, situacions...
          • En què ens assemblen i en què som diferents
          • Presentar dues làmines (camp/ciutat, estiu/hivern, etc)
          • Altres:
    • Tipus d’activitats:
      • De classificació i categorització semàntica.
        • Famílies de paraules.
        • Contraris.
        • Associacions de paraules i conceptes.
        • Associacions gramaticals.
      • De classificació i categorització semàntica.
        • Famílies de paraules
          • Classificar materials o imatges atenen diferents criteris.
          • Dir paraules d’una mateixa família, introduint alguna que no i cal detectar la que no hi va.
          • Per torn, cada alumne ha de dir una paraula d’una família i no es pot repetir
          • A partir d’un concepte global, enumerar elements (set coses del bany, del cotxe, de la cuina...)
          • Al contrari, a partir d’elements arribar al concepte (on és la tovallola i el raspall, un martell i una serra...)
          • Amb més grans, quadre doble entrada (animals i criteris d’agrupament). Presentar-lo ple i ells han de trobar els criteris.
      • De classificació i categorització semàntica.
        • Contraris
          • Partir de frases per entendre el concepte i després es podrà utilitzar el terme “contrari”.
          • D’adjectius (alt, vell, bo, lent, fred...)
          • Adverbis (lluny, a dalt, davant, molt...)
          • Verbs (riure, parlar, pujar, entrar...)
      • De classificació i categorització semàntica.
        • Associacions de paraules i conceptes
          • Per identitat ( iguals )
          • Per similitud (mateix concepte, diferent forma: una cadira nova i una altra vella, dues sabates diferents ...)
          • Per famílies semàntiques ( dos animals, dues eines ...)
          • Per complementarietat ( un llapis i una maquineta, una cullera i un plat, un mitjó i una sabata ...)
          • Què fem quant tenim gana, set, fred ...
      • De classificació i categorització semàntica.
        • Associacions gramaticals
          • Buscar verbs: tres coses que pot fer un ocell, la mà, ... (o no)
          • Buscar subjectes : tres animals o persones que poden cantar, saltar, nedar, brillar ... (o no)
          • Buscar objectes: tres coses que es puguin pintar, menjar, llegir... (o no)
          • Buscar complements : tres llocs on es pot nedar, dormir, tres dies que rebem regals, tres coses amb les que podem menjar ...
    • Tipus d’activitats
        • D’identificació de paraules
        • Donar pistes per trobar el referent. ( Prepara per a les
        • definicions)
        • Veo, veo
        • Endevina que vull
        • De què treballo?
        • De quin conte sóc?
        • Endevinalles
    • Tipus d’activitats
      • De descripció de característiques espacials i temporals.
        • De què estic parlant? ( situar vivències al temps i/o l’espai )
        • Descripció de situacions ( els nens han d’explicar què succeeix quan anem a la platja, d’excursió, atenent l’ordre de les accions)
        • Joc de les ordres ( nocions d’espai i temps )
        • Amagar un objecte a la classe i trobar-lo seguint les indicacions situacionals.
        • Identificar persones o objectes davant d’una làmina només donant pistes d’espai ( adult i nen ).
    • Tipus d’activitats
      • De descripció de característiques seqüencials.
        • Davant d’una làmina, intentar que el nen faci la descripció genèrica del que
        • Succeeix.
          • Què passa? Què ha passat? Per què? ...
          • Ex.:
          • “ La mare està preocupada perquè el nen ha oblidat la motxilla de l’escola”
            • Per què se l’haurà oblidat?
            • Què pot fer ara la mare? I el nen?
    • Tipus d’activitats
      • D’absurds semàntics: Treballen la precisió del significat i
      • l’atenció
        • Explicar un conte i modificar algun element (un personatge, alguna seqüència dels fets, fer frases “impossibles”, etc.)
        • Endevinar que està malament i corregir-lo:
          • Quan tinc fred em trec l’abric
    • Materials informàtics
      • QUIDAM :
      • http://www.xtec.es/ ~mfortun4 / Quidam.htm
    • Materials informàtics
      • Els temps verbals
      • http://www.xtec.net/dnee/jornada/taller0405_7_mat.htm
    • Materials informàtics
      • CD Galí
    • Materials informàtics
      • Vols que t’expliqui un conte
      • http ://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm
    • Materials informàtics
      • Racó del clic :
      • http://clic.xtec.net/ca/index.htm
        • Contes: la rateta, la caputxeta, els tres ossos, els tres porquets, en Tabalet, la Ventafocs, etc.
    • Materials informàtics
      • http :// www.xtec.net / dnee / credamil /
    • Materials informàtics
      • Edu365.com
        • Contes SPC
    • Materials informàtics
    • Materials informàtics
      • Espai LIC: http://www.xtec.es/lic/
    • Orientacions a les famílies
      • En què cal fer incidència ?
      • Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma
      • conjunta i des de tots els entorns (escola , família, etc).
      • Oferir recursos de treball compartit : (llibreta de comunicació i
      • altres).
      • Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que
      • incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de
      • qualitat.
    • BLOC 5
      • PROPOSTES DIDACTIQUES PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT FONOLÒGIC
    • Criteris per identificar dificultats Formals (fonologia)
      • Dificultats diverses amb el sistema fonològic. En alguns casos
      • segueixen les pautes d’adquisició (retard) i en d’altres es dona un
      • ús “desviat” respecte a la norma (trastorn).
      • Causes diverses: nens molt distrets, amb problemes en
      • mantenir l’atenció. Són nens amb dificultats de recepció del
      • llenguatge (otitis recurrents) o nens amb poca habilitat motriu
      • bucofonatòria.
    • PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT FORMAL (Fonologia) © M. Claustre Cardona i Pera
      • - Incidir tant en els aspectes
      • motrius com en els receptius a
      • nivell de joc, pot ser un recurs
      • que afavoreixi les realitzacions
      • fonològiques.
      • Les cançons i totes les
      • activitats de llenguatge musical
      • que impliquen desenvolupar
      • l’escolta són aspectes que
      • l’ajudaran a millorar la parla.
      • - Incidir en altres aspectes com
      • mastegar ( a l’hora d’esmorzar),
      • també el joc psicomotriu .
      • És important :
      • - Proporcionar moltes ocasions de parlar.
      • - Incidir en l’atenció i l’escolta.
      • - Fer-los prendre una certa
      • consciència de com diuen les
      • coses.
      Els aspectes cognitius no acostumen a incidir en els problemes de parla.
      • Característiques:
      • Dificultats diverses amb el
      • sistema fonològic però que
      • tenen més l’aspecte d’un
      • retard (segueix les pautes
      • d’adquisició) que no un
      • trastorn ( ús desviat del
      • que és la norma).
      • Les causes poden ser
      • diverses:
      • Nens molt distrets, amb
      • problemes en mantenir
      • l’atenció;
      • - Nens amb dificultats de
      • recepció del llenguatge
      • ( otitis recurrents);
      • - Nens amb poca habilitat
      • motriu a nivell bucofonatori;
      • - Nens molt aviciats...
      Sovint el grau de coneixement del llenguatge està emmascarat pels errors de parla. Varietat de funcions bàsiques del llenguatge: demanar, comentar, aportar més informació. respondre a preguntes i iniciar ell mateix. NECESSITATS COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUES Coneix. del món Forma (Fonologia) Forma (Morfosintaxi) Comunicació i Ús de llenguatge
    • ALUMNES A QUI VA ADREÇAT
      • - Manca de contrastos :
      • Presència sistemàtica d’un sol
      • fonema consonàntic.
      • Ús variable de processos dins d’una
      • mateixa estructura o paraula.
      • /kakem a kaka ?/ • Casa: tata, kata, kaka, taka . • Parla inintel·ligible. F • Presència de processos de simplificació més enllà de l’edat. • Dificultats d’estructura sil·làbica en paraules llargues. • Processos de simplificació més primerencs amb altres més tardans. • /fanda / , /potam / /dat/ /lat/ / de ete rojo no quero • Parla molt retardada però no desviada dels paràmetres evolutius. G Característiques generals Exemples Comportament
    • Característiques de l’ alumnat
      • Llenguatge ben estructurat o petit retard.
      • Retard en l’adquisició del sistema fonològic.
      • Parla amb errors, poc intel·ligible:
      • - Diversitat de realitzacions
      • - Poca habilitat per a escoltar i produir
      • Edat: 3- 4- 5 anys
    • Possibles causes:
      • Dificultats d’atenció.
      • Refredats, otitis, etc.
      • Poca habilitat motriu.
      • Entorn permissiu.
      • Objectiu general : afavorir l’organització del sistema fonològic.
      • Orientacions
          • Aspectes receptius: alerta auditiva.
          • Interacció verbal: participació, intercanvi, reformulació, contrast, correcció implícita.
          • Producció: jocs de manipulació dels patrons fonològics.
      Proposta didàctica
    • Proposta Didàctica
      • Aspectes rellevants a destacar:
      • Objectiu general : afavorir l’organització del sistema fonològic partint de l’estimulació de l’atenció auditiva i la pràctica articulatòria.
      • Referències curriculars : Llenguatge verbal, llenguatge musical, descoberta d’un mateix.
      • Orientacions generals : interaccions, experiències, estratègies comunicatives.
      • Situacions educatives : aula ordinària / petit grup.
    • Objectius específics
      • Què cal treballar :
      • Potenciar la tonicitat, la mobilitat i el control motor dels òrgans bucofonadors.
      • Adquirir hàbits correctes de masticació i deglució.
      • Discriminar sons, síl·labes i paraules iguals i diferents.
      • Memoritzar i reproduir seqüències de ritmes, sons, paraules etc.
      • Diferenciar de forma gradual els trets iguals i diferents de sons, síl·labes i paraules .
      • Reflexionar sobre els hàbits d’alimentació correctes .
    • En quins aspectes cal fer incidència ? • Estimular l’alerta auditiva. • Manipulació dels patrons fonològics • En relació a les experiències. • Estratègies de reformulació. • Valoracions positives. • No fer repetir / correcció implícita. • En relació a l’ús d ’estratègies lingüístiques. • Ajudar el nen a participar. • Incrementar les demandes. • Fomentar l’actitud d’esforç. • En relació a les interaccions. Orientacions generals
    • Quines podem prioritzar ?
      • Activitats musicals
      • • Racons : paraules que costen
      • de dir i de sentir.
      • • Conte , cançó.
      • • Joc psicomotriu.
      • Relacionades amb el
      • desenvolupament d’activitats.
      • Esmorzar i esbarjo.
      • Relacionades amb la vida de l’aula.
      Situacions Educatives
    • Orientacions a les famílies
      • En què cal fer incidència ?
      • L’escola com a “ motor “
      • Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma conjunta i des de tots els entorns ( escola , família etc ).
      • Treball prioritari: hàbits alimentaris (hàbits de masticació, deglució etc ).
      • Treball sobre l’atenció conjunta pares -alumne.
      • Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de qualitat.
    • Materials :
      • Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (1997). Racons de treball oral a parvulari. - Racó de sons i sorolls. - Racó de buf. Edicions l’Àlber.
      • Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (2002). - Els sons entremaliats: L-R-D. - Els sons entremaliats: S. - Els sons entremaliats: RR. - Els sons entremaliats: LL. Edicions l’Àlber.
      • Blog del CREDA Jordi Perelló: http://fonscredavjordiperello.blogspot.com/