• Like
E lmeu drac i jo
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

E lmeu drac i jo

  • 358 views
Published

II Concurs Micro-Relats

II Concurs Micro-Relats

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
358
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. II CONCURS DE MICRO-RELATS
  • 2. Uns treuen foc per la boca. Uns altres, gel. Uns tenen escates de color negre i unsaltres, de color roig. Són els dracs, éssers mitològics que han protagonitzat moltscontes de fades, llegendes i passatges de la història passada. Algunes personessostenen que van viure en el nostre món; els altres, que són producte de la nostraimaginació... Els dracs són uns monstres que ben podríem dir que són parents dels nostres actuals rèptils. Eren gegants, de 30 metres o més d’alçada. Tenien ales, una llarga cua, urpes com ganivets i el cos ple d’escates, escates que, segons les espècies de dracs, podien ser de diferents colors..Aquesta temàtica ha estat triada pel guanyador del I Concurs de Micro-Relats, jaque va decidir que els relats per al II Concurs es titolarien...
  • 3. Mi dragón y yo…
  • 4. Era un dissabte per la nit, vaig anar a la muntanya i vaig veure un dragonetperdut, era molt menut i bonic, sabia que ens faríem bons amics. Dos diesdesprés sa mare va anar a la cova i va veure que el seu dragonet haviadesaparegut. El va buscar fins que va trobar al guardià dels dracs, ell li va dirque el tenia un xiquet de sis anys, la seva mare el va buscar per on solen anar elsxiquets: la placeta, la piscina ... fins que el va trobar a la casa del veí delxiquet. El dragonet va veure a sa mare per la finestra, li va tirar foc, peravisar-la que estava allí.Sa mare va passar de llarg, però el dragonetva eixir corrents darrere d’ella. Li vapresentar al xiquet que li deien Héctori tots van ser molt bons amics .
  • 5. L’any 2012, un drac va El drac va anar a atacar el Marc i Héctor van atacar un castell. castell de Marc, però a lluitar moltes, moltes vegades un amic anava a hores, però... visitar-lo, li deien Héctor al final, es van fer amics del drac.
  • 6. Érase una vez un niño llamado Josep que iba paseando por el bosque, cuando de repente,entre unos matorrales encontró un huevo. Primero se asustó porque el huevo era muy grande,pero como estaba en el suelo junto al matorral, decidió cogerlo y llevárselo a su casa ypreguntar a sus padres cómo podía cuidar al huevo para que naciera el pollito. Josep, junto con sus padres y sus hermanas cuidaron al huevo hasta que éste se rompió y la sorpresa fue que no era un pollito, sino un dragón, y le pusieron de nombre Obélix. Josep le daba todos los días de comer, lo cuidaba mucho y lo sacaba de paseo. Josep le enseñó a ser bueno y a no escupir fuego. Cuando Obélix se hizo grande no era Josep el que lo sacaba a pasear, era Obélix el que llevaba a Josep de paseo. Obélix lo subía a su lomo y sobrevolaban todo el pueblo.Como era muy bueno, toda la gente lo quería y le daban de comer. Todos losniños del pueblo querían jugar con él y se paseaban todos a lomos de Obélix.Llegó un día en que Obélix era muy grande y Josep no podía cuidar de él, yaque no cabía en su casa. Habló con sus padres y decidieron llevarlo a unparque para que estuviera más cómodo y pudiera estar con otros animalesgrandes como él.Ahora es Josep y todos sus amigos y vecinos del pueblo los que van a ver aObélix al parque, y a pesar de que ya hace muchos años que Obélix vive conotros animales, éste cuando ve a Josep y a todos sus amigos, se pone muycontento y los pasea por el parque para que conozcan todos a sus nuevosamigos.
  • 7. Jo tenia un drac que es deia Relàmpago. El meu drac era enorme, tenia unes potesgegants i una ratlla roja per l’esquena. Era responsable d’ell mateix i vivia amb mi en uncastell d’or.Tots els homes de Borriol, el poble on vivíem, volien matar a Relàmpago. Jo vaig ajudar almeu drac a vèncer-los, però en la lluita a mi em van clavar una espasa. Relàmpago els vamatar a tots i jo em vaig curar. El meu drac va tindre nóvia i junts van tindre 30 fills. Jo vaig cuidar de tots elsdragonets, mentrestant Relàmpago es va fer molt gran i fortíssim i va tindre moltes mésfilles i nóvies.
  • 8. Hace años, había una niña que pensó en hacer un dragón de papel. Marta, queasí se llamaba la niña, no sabía nada de dragones, por eso quedó con su padreque después de cenar le contaría una historia real de dragones chinos.Llamaron por teléfono y su padre le dijo que se tenía que ir y que otro día sela contaría. Marta le vió preparar una mochila muy grande y pensó enesconderse dentro.Se quedó dormida y soñó que viajaba como su padre a China, donde tenía unamigo dragón que le enseñó todos los secretos sobre él y ademásestuvieron en su cueva donde tenía muchas figuritas de papel. Cuando Marta se despertó se dió cuenta que había sido un sueño, pero la sorpresa fue que en el bolsillo de su chaqueta llevaba... UNA FIGURITA DE UN DRAGÓN DE PAPEL...
  • 9. Me encontré un dragón i pum! lo maté, porque estaba loco. Más adelante meencontré una cría de dragón llorando, la cogí y se la enseñé a miamigo Marc. Jugamos con ella, le pusimos de nombre Marhec y leenseñamos un montón de cosas. Construimos una casa en un vallecerca del bosque, jugábamos con el dragón, a él le gustaba cazar y nostraía muchos animales para hacer la comida, nuestro vecino llevaba“pastissets” y comiamos todos juntos. Hicimos viajes montados en el dragón, fuimos aCastellón, pasamos por Madrid, por Valencia, Borriol y nos fuimos a casa.
  • 10. Els dracs van tornar a la terra i eren mascotes dels xiquets. Al meu drac li dien Bily, els dos vam anar al Foreber, allí hi havia un xiquet queem va reptar a que lluitara el meu drac contra el seu. Jo vaig acceptar el repte. Vamacordar que lluitaríem en el Camp dels Dracs, el dia 24 de gener de 2380 a les 3 dela vesprada. El que guanyara es quedaria amb els dos dracs. Com a testimonisvindrien un amic seu i un meu, era el tracte. Va arribar el dia, però els dracs no vanvoler lluitar, perquè eren amics i a més a més volien estar cada un en el seu amo.
  • 11. Muchos niños y niñas tienen un buen amigo. Otros tienen muchos Y Ana y su dragón tenían una amiga muy especial. Un día la profesora pidió a todos los niños y niñas de la clase que dibujasen a su mejor amigo o amiga y que contaran a los demás como era. Al día siguiente, cada uno enseñó su dibujo y habló sobre él. Cuando le llegó el turno a Ana ella mostró un dibujo de un dragón y de algo que parecía la Luna. Contó que le daba miedo la oscuridad y que a veces tenía pesadillas. Explicó también que sus padres no le dejaban encender la luz por la noche, pero que ella abría las cortinas y por la ventana entraba la luz de la Luna, enorme y brillante, la luna iluminaba y así dejaba de sentir miedo.Ana contó que ahora, cuando se despertaba en mitad de unapesadilla ya no tenía que ir en busca de su amigo el dragónni correr al cuarto de sus padres a buscar refugio, porquecon solo abrir un poco los ojos y mirar la luna, las pesadillasse alejaban. Por eso, la Luna era su mejor amiga. Algunoscompañeros se quedaron muy sorprendidos. La profesoracreyó que Ana no había entendido lo que había que hacer yle explicó de nuevo que debía dibujar a su mejor amiga o asu mejor amigo. Entonces Ana contó su historia. Los otros niños la escucharon en silencio. Esa noche probaron también a dejar abiertas las cortinas. Todos conocieron a la amiga de Ana y disfrutaron del placer de dormir con una amiga que te alumbra y te acompaña. Desde entonces, muchos otros niños de la clase se hicieron también amigos de la Luna …
  • 12. Hi havia una vegada un dracque volia ser el meu amic, jotambé volia ser amic seu. Anàvem per tots els poblescaminant per les muntanyes,ens agradava jugar al parc afutbol, també féiem “footing” ianàvem a l’ermita de SantVicent.Érem campions en ping-pong itenis.
  • 13. El meu drac i jo tots els dies anem a passejar pel poble. Un dia vam vore uncastell molt gran. Tenia una torre altíssima de pedra i una porta de ferro. Vaigdeixar el drac a la porta i vaig pujar unes escales que no s’acabaven mai.Dalt de la torre em vaig trobar un drac dissecat.Vaig agafar unes rodes i me’l vaig endur a una cabanya que tenim a la muntanya. El vaig deixar dins la cabanya, i no vaig dir res a ningú. Al dia següent els meus amics entraren dins de la cabanya i s’asustaren molt. Jo els ho vaig contar tot, i ens posarem a jugar amb el drac. Passaren dos mesos i vaig recordar que EL MEU DRAC ME’L VAIG DEIXAR A LA PORTA DEL CASTELL!... Pobret s‘haurà mort? Vaig tindre sort perquè els veïns li van donar de menjar.
  • 14. Un dia en un volcà vivia un drac que es passava el dia dormint. Es deia Irian i eraun drac volador que llançava foc per la boca. Era un drac gegant, roig com el foc,de tres caps i tres banyes i en cada cap tenia una diadema. Només volava per lesnits perquè a la gent els feia por.Una nit com no tenia son va eixir a passejar pel jardí a un lloc no molt lluny. Jotambé passejava per allí, de sobte em vaig trobar al drac mirant-me amb els ullsmolt grans. No em vaig espantar, per això el vaig cridar i li vaig dir que s’arrimara . El drac es va acostar i sense dir ni mitja paraula em va convidar apujar damunt d’ell. Vam volar els dos junts i no ens vam separar mai.
  • 15. Hi havia un drac que li deien Poxo, i unxiquet anomenat Pepe. Pepe va preguntar a sa mare: -Mare, mare, puc anar amb el dracPoxo? Sa mare li va contestar: -Bé, ves-te’n.Pepe se’n va anar amb el drac Poxo, vananar a volar i van arribar fins els núvols, després van veure les muntanyesnevades, van tornar a casa i li van dir asa mare que estava nevat a lamuntanya . Van agarrar els esquís i quanvan obrir la porta van vore la mare dePepe vestida amb: les ulleres, la gorra,la jaqueta, el pantaló d’esquí i les botes.Pepe li va preguntar: - Per què t’has vestit en la robad’esquí? - Perquè vull anar amb vosaltres.- va contestar la mare.Després se’n van anar i estaven feliços.
  • 16. Això era un dia que feia molt de fred i un xiquet que es deia Xavier estava al carrer,s’avorria molt perquè no tenia amics, aleshores se’n va anar a casa a jugar amb les seusjoguines i les va traure. Hi havia un drac molt gran i mentre jugava amb el seu drac es vaquedar dormit. Va tenir un somni: Anava pel carrer, estava molt avorrit perquè no tenia amics i de sobte es troba en uncastell, mira per la finestra i la gent era com unes formiguetes. Quan es girà va vore undrac molt gran, el drac va fer un intent de menjar-se’l, però Xavier li va donar menjarque duia a la butxaca, i era que el drac tenia molta fam perquè ningú li donava menjar.Es van fer molt amics, muntava al drac, van anar fins el poble i tots els xiquets volienser amics seus.Però de sobte es va sentir: quiquiriqui!Tot era un somni!.
  • 17. Els xiquets i xiquetes que han participat, han decidit que el guanyador del II Concurs de Micro-Relats, és... ENHORABONA A TOTS!!!, ELS RELATS I LES L.LUSTRACIONS, ENS HAN TORNAT A AGRADAR MOLT!!!