Informacions i Fotografies sobre el Parc Güell de Barcelona

1. Estudi arquitectònic del Park Güell

2. Introducció: Antoni Gaudí i Cornet Fill d’un humil calderer de Ruidoms (Baix Camp), nascut el 25 de juny de 1952. Des de molt petit ens mostra les seves qualitats artístiques, fins i tot amb 17 anys, projecta la reconstrucció del monestir de Poblet (Tarragona). Té interès per la filosofia, l’estètica i els treballs artesans (d’aquí les seves artístiques creacions). Solter, catalanista nat, que amb la mort del seu pare i la seva neboda queda més sol encara a la casa del Park Güell. L’últim any de la seva vida dorm a la Sagrada Família acompanyat per Lorenzo Matamala (contratista del Park Güell). Al juny del 26 mor envestit per un tramvia.

3. La seva obra: La Cripta de la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). Hauria d’haver sigut el peu d’una colossal catedral. La casa Batlló (Barcelona), impressionant restauració recoberta, al igual que moltes altres obres gaudianes, de trencadís

4. El Park Güell Terreny situat a la pendís de la serra de Collserola, superfície de 15 hectàrees que cohesiona, les finques de Can Muntaner de Dalt i la de Coll i Pujol. Aquesta nova Delfos, monument de la Humanitat des de 1969, havia de ser una residència selecte per unes 60 parcel·les on tothom havia de seguir les mateixes lleis. Tot i les conjectures simbòliques que envolten al parc, res no es pot saber, ja que els propietaris no varen dir res, es creu, per l'escàs èxit econòmic de la urbanització.

5. Els viaductes: El desnivell de la finca (varia des dels 150 als 200m.), per tal de salvar-lo, idea la creació de viaductes i pòrtics per tal d’aguantar la pressió de la terra i evitar esllavissades del terreny. Foto d’època on podem veure un carruatge passant per una de les vies principals del parc.

6. Viaducte proper a la casa-museu Gaudí (projectada pel seu pupil Berenguer), aquest viaducte recolza una via secundària, els seus pilars no descomponen el naturalisme de l’entorn ja que, semblen arbres.

7. Pòrtic que sustenta les terres que condueixen al Turó de les Menes, recurs de difícil construcció i doble alçada, a base de columnes inclinades fetes de pedra.

8. L’entrada Edificis projectats per Gaudí, a l'accés principal del carrer Olot. Ambdós pavellons dotats d’una fantasiosa aparença. Pavelló de porteria, actualment tancat Pavelló de serveis, actualment llibreria

9. L’escalinata Escala que separa en dos, el camí fins al peu de la columnata dòrica. Lloc on podem admirar diferents recursos decoratius prefabricats i recoberts de trencadís. Tots aquest elements decoratius, no deixen de ser sobreeixidors de l’aigua de l’aljub que hi ha sota el temple dòric.

10. La sala hipòstila Sala de 86 columnes dòriques on havia de situar-se el mercat de la urbanització. Diversos collages del decorador Jujol, adornen el sostre allà on manquen columnes ja que, l’arquitecte les va suprimir per tal de donar més visibilitat a l’espai. Sota aquesta sala hi ha una gran cisterna, aljub, que té capacitat per a 12.000m 3 d’aigua.

11. El teatre grec Monumental plaça de 86x42m., havia de ser el centre de reunions de la urbanització. Lloc on varen celebrar-se diversos balls i varis mítings polític de partits nacionalistes com la Lliga, la Mancomunitat o bé la Unió Regionalista (partits de mentalitats catalanistes, on tan Güell com Gaudí varen participat activament). Espai obert cara a la montanya i tancat per l’altre cantó pel famós banc prefabricat de trancadís (fent mitjançant dos motlles: un concau i l’altre convex, que l’hi donen sensació de moviment).

12. El Turó de les Menes La zona més alta del recinte 182,3m. sobre el nivell del mar. Aquestes tres creus, són el recurs més barat ja que, aquesta havia de ser la localització de l'església de la urbanització però, per la manca de diners, es va decidir la construcció d’un Gòlgota, un Calvari, recreant el lloc on va morir Jesucrist.