Treball xarxes socials
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Treball xarxes socials

  • 361 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
361
On Slideshare
311
From Embeds
50
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 50

http://www.seguimaprenent.blogspot.com.es 32
http://seguimaprenent.blogspot.com.es 15
http://seguimaprenent.blogspot.com 3

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ El nostre treball de recerca està enfocat en les Xarxes Socials. Com a futurs docents, pares i propis usuaris, hem triat aquest tema per conscienciar a la gent, ja que actualment forma part de la nostra vida diària, tant socialment com professionalment. A més, als darrers anys hi ha hagut una evolució tecnològica que s'ha inserit dins l'àmbit educatiu i això fa que l'ensenyament juntament amb les TIC sigui un procés primordial dins les aules, per enriquir i donar qualitat a l'educació. Amb aquesta investigació, el que volem aconseguir és donar a conèixer una visió diferent i correcta del concepte de Xarxa Social, ja que aquest és molt extens. No només es centra en les més conegudes per la societat (Facebook, Twitter, Tuenti,...), sinó que s’estableixen diferents classificacions. Nosaltres hem volgut anar més enllà i fins i tot hem sortit al carrer per poder reflectir en aquest treball la opinió de la gent; visitat una escola, per saber quina concepció tenen els professors i els alumnes sobre aquest recurs; i també els comerços, per comprovar si els empren per publicitar-se. Considerem que es una tasca molt laboriosa però també necessària, si volem donar un enfocament diferent i sobretot de realitat a la nostra recerca. Font imatge: sociales http://padresonones.es/noticias/ampliar/1442/borrar-un-perfil-de-las-redes-
  • 2. 1. CONCEPTE XARXES SOCIALS 1.1.Que són les xarxes socials? L'aparició de la web 2.0 ha ajudat a amplificar la interacció entre les persones amb una plataforma, que permet la relació entre usuaris. Castañeda, l'any 2010, va definir les xarxes socials com una eina telemàtica de comunicació que tenen com a base la web. S'organitza al voltant de perfils personals o professionals dels usuaris i tenen com a objectiu connectar seqüencialment als propietaris de dits perfils. Les xarxes socials són xarxes online que proporcionen formes d’interacció social, definides com a intercanvi dinàmic entre persones i institucions polítiques en cotextos de complexitat. Es tracta d'un sistema obert i en construcció permanent que involucra a conjunts que s'identifiquen a les mateixes necessitats i problemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos. Per tant, podem concloure que les xarxes socials són una forma de interacció social on les persones es comuniquen, integren una comunitat i cooperen, a través de nodes, on representen cada individu, que estan connectats en línia per poder facilitar la comunicació. Aquestes permeten construir un perfil públic en un sistema, gestionar una llista d'altres usuaris amb els quals comparteixen un vincle, i, veure i crear els seus vincles i els realitzats per altres en el sistema. 1.2. Característiques de les xarxes socials Les característiques principals de les xarxes socials són: • Participatius i efectius • Inestabilitat i dissolució constant • Conjunt de persones amb iguals necessitats, interessos, curiositats, etc. • Organitzats per potenciar recursos • Amb identitat --> perfil • Regulats per normes de conducta. Font imatge: http://www.eoi.es/blogs/alvaromartinezramos/2012/05/28/analisis-top-redessociales-nacionales-einternacionales/
  • 3. 2. TIPOLOGIA DE XARXES SOCIALS Segons Pablo Burgueño, podem classificar les Xarxes Socials de dues formes: analògiques i digitals. -Les primeres, són aquelles relacions socials que es desenvolupen en el medi físic i proper, és a dir, sense recórrer a cap aparell digital. Podria ser una conversa entre els amics a un bar, entre la família a casa dels avis o a l'escola amb els companys de classe. Font imatge:http://www.digitaltrends.com/computing/study-gmail-users-youngerbetter-educated-than-aol-yahoo-users/ -Les segones, en canvi, corresponen a les relacions socials que són possibles mitjançant la intervenció de qualsevol aparell tecnològic per interactuar amb una o un grup de persones. La presència no és important, simplement la adquisició d'un aparell informàtic (mòbil, Tablet, ordinador) que permeti aquesta comunicació és suficient. Després sols és necessari descarregar-se les aplicacions que ja tots coneixem: Facebook, Ovo, Skype, Twitter, entre molts altres. Però Burgueño vol anar més enllà i fa una distinció entre verticals i horitzontals (en aquestes darreres). Les verticals no estan dirigides a cap usuari específic, sinó a un públic en general i sense uns interessos definits o concrets. L'entrada i la participació són lliures i sense cap fi definit. Exemples: Facebook, Twitter, Google +, etc. Font imatge: http://asktutorial.com/como-conseguir-conversaciones-efectivas-en-redessociales/
  • 4. Al contrari que les anteriors, les horitzontals sí es dirigeixen a uns usuaris definits . A més, comparteixen uns interessos comuns. Es distingeixen diversos grups: Professionals (dedicades a les relacions professionals: Viadeo i Linked In), d'Oci (dirigida a usuaris interessats en temes d'esport, cine, música, etc: Minube, Dogster, etc) i mixtes (que abarquen àmbits tant professionals com personals: Yuuglo, Unience, etc). Font imatge: http://www.crunchbase.com/company/dogster Font imatge: http://lagranmanzana.es/general/5781-internacionalizacion-principales-redessociales-viadeo-infografia/ Font imatge: http://www.ennovate.es/como-encontrar-trabajo-gracias-a-linkedin/
  • 5. Trobem altres classificacions per: • La seva relació – Xarxes humanes: fomenten les relacions entre les persones, en acord als seus gustos, interessos i activitats en general. Per exemple: Tuenti Font imatge: – http://gabuntu.com/2013/04/16/si-piensas-usar-flickr-para-guardar-tusfotos-piensalo/ Xarxes Socials de Continguts: els perfils es creen a partir de la informació trobada en el mateix ordinador. Per tant, les relacions que s'estableixen es donen segons els arxius als quals tinguin accés la resta d'usuaris. Un exemple seria Flikr, en el qual es puja fotografies i vídeos per compartir-los. Font imatge: – http://notasdeunagafapasta.blogspot.com.es Xarxes Socials d' Objectes: uneixen marques, automòvils i llocs. Per exemple: Respectance. Font imatge: http://www.viralblog.com/social-media/interview-with-emosocial-networkrespectance/ • La seva localització: – Xarxes Socials Sedentàries: es refereix a aquelles xarxes que es modifiquen d'acord als continguts publicats, les relacions, els events, etc. L'exemple que tenim més a mà i que està Adquirint molta popularitat és el Blogger. Font imatge: http://www.websitegratis.org/plataforma-blogger-para-crear-un-website-gratis/
  • 6. – Xarxes Socials Nòmades: les seves característiques són molt similars a les xarxes sedentàries, amb la diferència que se li afegeix l'element de la zona geogràfica. Un exemple seria skout. Font imatge: http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2405750,00.asp • La seva plataforma: – Xarxa Social MMORPG i Metaversos: la base és Client-Servidor i permet que molts jugadors puguin introduir-se en un joc virtual on podran compartir amb els altres moltes experiències dins d’aquell món imaginari. Un exemple és Gladiatus. Font imatge: http://macetesdegladiatus.blogspot.com.es/2010/04/nivel-decriaturas.html – Xarxa Social Web: la base és la mateixa estructura típica d'una web i es centra en trobar gent per a poder relacionar-se, compartir idees, explorar els interessos dels altres, etc. Un exemple seria el My Space. Font imatge: http://marketing.es/wp-content/uploads/2010/10/myspace-old-logo.jpg
  • 7. Continuant amb la classificació de les xarxes socials, segons Wikipedia, no hi ha una tipologia en concret. Han aplicat la tipologia de dividir-ho en horitzontals i verticals: • Horitzontals: cerquen la interrelació entre les persones en general, com per exemple xarxes socials d’amistat com Facebook, tuenti, Google, Bebbo. • Verticals per tipus d'usuaris: van dirigits a uns usuaris específics, amb un interès en concret, com Linkedin, MyCatSpace. • Verticals per tipus d'activitats: són les que cerquen promoure una activitat per particular com per exemple informatives, de presentacions o de comunicació, com per exemple YouTube, Micrbloggin, Twitter, Slideshare, Wikipedia, Skype... Segons Ciudadano digital, es poden distingir els següents tipus de xarxes socials: • Generals/personals: són aquelles en les que es comparteix i s'intercanvia informació de tipus personal o general i no tenen classificació de la informació, com per exemple Facebbok, Twitter, Tuenti, etc. • Professionals: són les xarxes socials dirigides a un públic concret i, la informació que s'intercanvia es de tipus laboral. El seu objectiu es tenir contactes laboralment, recomanacions, etc, com per exemple Linked In, Viadeo, etc. • D'oci: són aquelles que promouen un intercanvi d'informació relacionat amb el oci, música, jocs, viatges, etc, com per exemple Last.FM, Wipley, Minube, Dogster i Moterus. • Continguts: en aquesta tipologia s'agrupen membres segons el contingut que comparteixen, com per exemple fotografies, jocs, vídeos, etc. Qualque exemple són: Scribd, Flickr, Bebo, Friendster, Dipity, FileRide,etc. • Geogràfiques: es produeix la connexió segons la localització de cadascú, com per exemple: Foursquare, Gowalla, Latitude, Brigthkite, Fire Eagle,etc. 3. FUNCIONS DE LES XARXES SOCIALS Les funcions de les xarxes socials a internet les podem resumir en les 3Cs: • • • Comunicació, perquè ens ajuden a posar en comú coneixements, ja que permeten un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions. Existeix la possibilitat d'interactuar amb gent diversa, encara que no la coneguem. Per altra banda, el grau de difusió és molt alt per la seua rapidesa i pel gran nombre de persones a les que afecta. Comunitat, perquè ens ajuden a trobar i integrar comunitats, ja que la gent que comparteix coneixements perquè s'identifiquen amb les mateixes necessitats o problemes s'organitzen per potenciar els seus recursos. A més, amb la força del grup, generen canvis que d'altra manera podrien ser difícils d'aconseguir. Cooperació, perquè ens ajuden a realitzar coses junts, Ja que permet compartir els nostres interessos, preocupacions o necessitats. D'aquesta manera, trenca l'aïllament entre les persones i institucions. Així, donen a l'anonimat popularitat, al discriminat integració, al diferent igualtat.
  • 8. Font imatge: http://www.microsoft.com/business/es-es/Content/Paginas/article.aspx? cbcid=503 3.1.Serveis de les xarxes socials Per a poder desenvolupar aquestes funcions s'empren els servicis que posseeixen les xarxes, aquests són: • Compartir contingut com fotografies, vídeos, pàgines web, textos, música o notícies. • Enviar missatges privats a d'altres usuaris • Participar en jocs socials que ofereix el servici • Comentar el contingut compartit per altres usuaris • Publicar events per anunciar esdeveniments a la seva xarxa de contactes • Parlar en temps real amb un o més usuaris mitjançant xat o sistemes de conversió grupal • Crear grups exclusius per a determinats contactes • Publicar comentaris en el perfil o espai personal d'altres usuaris 3.2.Classificació de les xarxes socials Segons la utilització d'aquests servicis podem classificar les xarxes per temàtica, per activitat i per contingut. 3.2.1.Per temàtica • Professionals: Relacionades amb els negocis i activitats comercials. La seua activitat permet compartir experiències i relacionar grups, empreses i usuaris interessats en la col·laboració laboral. • Identitat cultural: Molts grups creen les seues pròpies xarxes que fan referència als seus orígens, ja que amb la globalització hi ha una preocupació per mantenir la identitat. • Aficions: Estan dirigides als amants d'alguna activitat d'oci i temps lliure. Aquestes són molt diverses. Moviments Socials: Es desenvolupen al voltant d'una preocupació social. Viatges: Connecten viatgers que comparteixen les seues experiències per tot el món. Aquestes xarxes han guanyat terreny a les tradicionals guies de viatges. Altres temàtiques: Trobem, per exemple, xarxes socials especialitzades en l'aprenentatge d'idiomes, plataformes per a talents artístics, de compres... • • •
  • 9. 3.2.2.Per activitat • Microblogging: Ofereixen un servici d'enviament i publicació de missatges breus de text. També permeten seguir a d'altres usuaris, encara que això no estableix necessàriament una relació recíproca. • Jocs: En aquestes plataformes es reuneixen usuaris per jugar i relacionar-se amb altres persones mitjançant els servicis que ofereixen. • Geolocalització: Aquestes xarxes mostren el posicionament amb el que es defineix la localització d'un objecte, ja siga una persona, un monument o un restaurant. • Marcadors Socials: L'activitat principal es emmagatzemar i classificar enllaços per a ser compartits amb altres i, així mateix, conèixer les seues llistes de recursos. Aquests serveis ofereixen la possibilitat de comentar i votar els continguts dels membres, enviar missatges i crear grups. Compartir objectes: Els membres d'aquestes xarxes comparteixen diversos continguts com vídeos, fotografies, o notícies, i mitjançant esta col·laboració s'estableixen les relacions que tampoc tenen que ser mútues de forma obligatòria. • Font imatge: http://www.eldiariofenix.com/content/claves-para-aumentar-laproductividad-en-las-redes-sociales 3.2.3.Per continguts • • Fotos: Ofereixen la possibilitat d'emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Música: Especialitzades en escoltar, classificar i compartir música, permeten crear llistes de contactes i conèixer, en temps real, les preferències musicals d'altres membres.
  • 10. • • • • • Vídeos: Ofereixen llistes d'amics per a la participació col·lectiva de vídeos mitjançant els recursos dels usuaris, i els gustos dels mateixos. Documents: Podem trobar, publicar i compartir els textos definits per les nostres preferències d'una manera fàcil i accessible. Presentacions: Permeten la possibilitat de classificar i compartir les seves presentacions professionals, personals o acadèmiques. Notícies: Es poden veure en un únic lloc la informació que més li interessa al usuari, i mitjançant la xarxa relacionar-se establint fils de conversació amb altres membres. Lectura: Comparteixen opinions de llibres o lectures i poden classificar les seves preferències literàries i crear una biblioteca virtual de referències. 3.3 .Àmbits de les xarxes socials Per altra banda, aquestes funcions de les xarxes socials es poden aplicar a diferents àmbits, segons el servei que es faci d'elles. • Negocis. Aquesta capacitat de connexió de les xarxes socials a baix cost és molt positiva per als emprenedors i les petites empreses que busquen ampliar la seva base de contacte. Així mateix, solen actuar com una eina de gestió de les relacions amb els clients per a empreses que venen productes i servicis. Les empreses també poden utilitzar les xarxes socials de la publicitat en forma d'anuncis publicitaris i de textos. Donat que les empreses operen a nivell mundial, les xarxes socials poden fer que sigui més fàcil mantenir el contacte amb persones de tot el món. • Laboral. Molts d'usuaris han trobat millors llocs de treball a partir de les xarxes socials. En elles els usuaris detallen en els perfils la seva ocupació, les empreses en les que han treballat o el currículum acadèmic. • Medicinal. Les xarxes socials estan començant a ser adoptades pels professionals de la salut com un mitjà per a la gestió de coneixements institucionals, difondre els coneixements i per a posar de relleu els metges i les institucions. Altre aspecte és l'aparició de grups, en les xarxes socials, de patologies poc freqüents. El seu objectiu es posar en contacte a persones de distints àmbits geogràfics per poder ajudar-se i donar-se recolzament. • Educatiu. Les xarxes socials educatives són grups de persones relacionades i connectades per l’interès comú en l'educació. L'alta interrelació entre persones, coneixement i eines que proporcionen desenvolupen espais comuns per a pares, alumnes i professors on la implicació dels agents educacionals donen lloc a una enriquidora col·laboració. Les xarxes socials educatives es converteixen en entorns de participació i descobriment, faciliten el consens, creen noves dinàmiques de treball fora i dins de l'aula, i permeten el ràpid fluxe d'informació, desenvolupant així la socialització del coneixement.
  • 11. 4. DESTINATARIS Per poder explicar cap a qui van dirigides les xarxes socials, hem de començar amb una definició: “Les xarxes socials són estructures socials compostes per grups de persones, les quals estan connectades per un o diversos tipus de relacions, tals com a amistat, parentiu, interessos comuns o que comparteixen coneixements.” Per tant les xarxes socials estan dirigides a tot tipus d'usuari, en aquest projecte ens anem a centrar a les xarxes socials en internet, les quals tenen un tipus d'usuari definit en funció de la temàtica de la xarxa social. Per arribar a aquesta conclusió hem de tenir en compte un estudi realitzat per Javier Celaya (2009) en el qual estan reflectits les dades actuals dels usuaris de la xarxa: “Fa una dècada, els usuaris de la Xarxa amb prou feines arribaven al 1% de la població espanyola. A mitjan 2008 ja superem la mítica xifra dels 20 milions d'internautes. Segons les dades de l'informe de AIMC (febrer, 2008), la meitat d'ells té entre 25 i 44 anys. La Xarxa segueix sent un lloc on predomina el gènere masculí, amb un 58% d'usuaris homes enfront d'un 42% de dones. El 45,7% pertany a la classe mitjana, mentre que un 21,5% a la denominada classe mitjana alta, i un 16,1% a la classe alta. En els últims mesos, la Web social s'ha convertit en el principal canal d'informació i comunicació entre molts ciutadans.” L'estudi Wave 3.0 d'Universal McCann (març, 2008) demostra que els espanyols som uns dels internautes més actius en la web social: • Un 78% dels usuaris d'Internet a Espanya llegeix blogs • Un 64% forma part d'alguna xarxa social • Un 44,6% puja o descarrega fotografies de la Xarxa • Un 86% puja o veu vídeos • Un 51% escolta podcasts Aquest estudi reflexa el canvi de la societat davant les xarxes socials i la rapidesa amb que la societat s’ha adaptat. Aprofitem les dades d'un altre estudi realitzat per la 10ª edició de l'Enquesta Anual a Usuaris d'Internet (2008), que realitza l'Associació per a la Recerca dels Mitjans de comunicació (AIMC), la majoria dels enquestats declara utilitzar la Xarxa per llegir notícies d'actualitat, pujar fotos i vídeos, així com per descarregar-se música i pel·lícules. Totes aquestes dades ens porten al fet que les xarxes socials permeten als usuaris expressar-se lliurement sense intermediaris, convertint-se en el mitjà habitual per compartir opinions i recerca de informació. A poc a poc, els nous canals digitals s'estan convertint de forma imparable en un dels principals canals d'informació enfront dels mitjans tradicionals. Font imatge: http://pyme-marketing.com/usar-las-redes-sociales-para-hacer-crecer-tunegocio/
  • 12. 5. ACCESSIBILITAT DE LES XARXES SOCIALS Les xarxes socials tenen un nivell d'accessibilitat “baix” ha assegurat Blanca Alcanda, directora general de Technosite. Les 8 plataformes més esteses a Espanya: Facebook, Tuenti, MySpace, Xing, LinkedIn, Twitter, Flickr i Windows Live Spaces, han estat avaluades segons el grau d'accessibilitat a partir d'una nova metodologia elaborada per Technosite, que inclou l'anàlisi del compliment de dotze aspectes o criteris d'accessibilitat. Des del punt de vista de l'anàlisi de requeriments tècnics, el nivell d'accessibilitat és “molt deficient”, mentre que segons l'experiència dels usuaris amb discapacitat el nivell és “deficient”. LinkedIn és la plataforma que ha mostrat un nivell d'accessibilitat tècnica més alt, amb tres estels sobre cinc, equivalent a un nivell d'accessibilitat “moderat”. Li segueixen Flickr i Xing, amb dos estels en l'apartat d'anàlisi tècnica, la qual cosa suposa un nivell d'accessibilitat “deficient”. En la resta de plataformes l'anàlisi tècnica ofereix una qualificació d'accessibilitat “molt deficient” o de “inaccessibilitat total”. Així, les que presenten majors barreres d'accessibilitat des del punt de vista tècnic són Tuenti i MySpace. A més de l'anàlisi tècnica, l'informe ha recollit l'experiència dels usuaris amb discapacitat. De la seva valoració es recull que la que presenta un nivell d'accessibilitat major és Flickr (valorada amb tres estels sobre cinc), seguida per Xing, Twitter, Facebook i LinkedIn, amb dos. Per contra, les pitjors en accessibilitat en opinió dels usuaris són MySpace, Windows Live Spaces i Tuenti, que obtenen un estel, la qual cosa suposa una accessibilitat “molt deficient”. L'Observatori d'Accessibilitat ha elaborat una sèrie de recomanacions. Entre elles assenyala la necessitat de desenvolupar una codificació correcta capaç de ser interpretada de forma adequada pels dispositius de navegació dels usuaris amb discapacitat; realitzar un desenvolupament accessible dels formularis; aplicar alternatives de text a les imatges; donar importància a la utilització correcta dels encapçalats, o tenir en compte el contrast entre el contingut i el fons. Es tracta, conclou el document, d'aplicar els requisits d'accessibilitat en tots els continguts. Font imatge: http://yotambiencomunico.wordpress.com/2013/03/23/son-accesibles-lasredes-sociales/
  • 13. 6. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES XARXES SOCIALS Avantatges: Les xarxes socials han canviat els hàbits a la societat tothom pot produir els seus continguts i han passat a formar part de la nostra vida diària, amb elles ens relacionam i interactuam amb la resta de persones ja sigui amb intercanvi d’informació com musica, vídeos... Hem de tenir en compte que tenir una sèrie de inconvenients però també hi ha algunes avantatges de utilitzar-les. Entre les seves avantatges podem destacar:  Poder trobar-se amb coneguts i persones que es pot haver perdut el contacte.  Compartir moments amb els nostres amics i família maldament no estiguin al nostre mateix lloc.  Es poden fer noves amistats, parelles... i poder compartir els mateixos interessos.  Es pot contactar amb persones sense importar la distancia, es fan amics de qualsevol part del mon sense haver-hi fronteres.  Estar actualitzats de informació sobre els temes que ens interessen, acudir o participar en actes o events amb altres persones. També existeix, a part del perfil personal, el perfil professional. Algunes avantatges poden ser:  Són molt útils per a la recerca de personal, ja que pots accedir molt fàcilment a la seva informació.  Permeteixen realitzar foros i conferencies online, sense haver de reunir-se personalment.  Amb les xarxes socials es mes fàcil fer màrqueting i ha generat una major interactivitat amb els seus consumidors, a més de ser molt més econòmic.  En l’àmbit professional es poden facilitar i millorar les relacions comercials.  El consumidor por conèixer les característiques dels seus productes, a més de promocions, noticies de la empresa, descomptes, nous productes...  L’empresa pot saber que es el que més l’interessa al client i així poder utilitzar aquesta informació per a futures ventes d’una manera estratègica. Inconvenients: Les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats, es per això que hi podem trobar moltes de positives, però hem d'anar alerta amb altres que poden comportar varios riscos. Un mal ús de la xarxa pot generar conseqüències bastant desagradables. Els riscos són bidireccionals. A més, la majoria, van dirigits als menors d'edat que són els més febles. Per tant, s'han de ficar en pràctica tots els recursos necessaris per lluitar en contra dels mals usos.
  • 14. Trobem organitzacions que defensen aquesta causa com Chaval.es, Seguridad Web 2.0, Agencia Española de Protección de Datos, Fundació Alia2, Protegelos, Pantallas Amigas, Padres 2.0 i Cobertura Protegemenores. També és important fomentar un ús responsable als nins des de les aules. • Pèrdua de la privacitat Tota la informació que pugem a una xarxa social, be siga dades personals, fotos, vídeos o arxius passen a formar part de la xarxa i es perd el control de la seva difusió. Per tant, qualsevol persona desconeguda o perillosa pot tenir accés a informació personal i utilitzar-la per robar, espiar, manipular informació,... PREVENCIÓ: • Les contrasenyes han de ser d'ús personal i no s'han de facilitar a ningú. • Hem de tenir molt clar amb qui compartim informació privada com nombres de telèfon, adreces, correu electrònic, comptes bancaris... • S'ha de prestar especial atenció quan agreguem com a amics a persones que no coneixem però que tenen una fotografia de perfil molt atractiva per a ser veritat. • S'ha de cuidar la informació que es comparteix en conversacions en línia amb contactes que no es coneixen • S'ha de fer la configuració de privacitat necessària per a que la informació que es publiqui sigui visible només per a les persones en les que realment confiem. • Es interessant cercar el nostre nom periòdicament a internet per dur un control de què la nostra informació no ha sigut manipulada. • Cyberbulling El ciberbulliyng es produeix quan un menor acosa psicològicament amb amenaces, humiliacions, insults... a un altre menor mitjançant internet, telèfons mòbils, consoles de jocs o d'altres tecnologies telemàtiques. A més, la gent acosadora ho fa des de l'anonimat. Quan una de les persones o les dues són adultes parlem de ciberacós. Font imatge: http://boristopciberbullying.wordpress.com/ciberbullying-en-arroz-yhabichuelas/que-es-el-ciberbullying/
  • 15. PREVENCIÓ: • • • • • No obrir documents de persones que no coneixem No respondre e-mails que demanen les nostres dades Ignorar les provocacions que ens podem trobar en la xarxa. Si l'acós arriba a realitzar-se, guardar les proves Utilitzar la netiqueta, aquesta fa referència al conjunt de normes de comportament general per tenir una bona conducta en les xarxes socials i en el món virtual. • Grooming El grooming, són aquelles accions i conductes d'un adult amb l'objectiu de guanyar-se l'amistat d'un menor per a obtindre fotos o vídeos pornogràfics i/o abusar sexualment d'ell. El grooming té quatre etapes: la primera etapa consisteix amb l'enllaç d'amistat amb el menor, fingint que l'adult és un nin; la segona etapa fa referència a l'obtenció d'informació clau de la víctima; la tercera etapa intenta, mitjançant la seducció, aconseguir fotos o vídeos pornogràfics davant d'una webcam; la quarta etapa és el ciberacós on l'adult extorsiona a la víctima amb l'objectiu d'obtindre material pornografic o un contacte per a realitzar un abús sexual. Font imatge: http://www.pantallasamigas.net/otros-webs/ciberbullying-net.shtm PREVENCIÓ: • • • • Ubicació de l'ordinador en un lloc de trànsit on es puguin veure les activitats que realitza el menor, evitar col·locar-lo a les habitacions dels nins No instal·lar webcam, o si s'instal·la fer-ho amb una contrasenya No utilitzar links que especifiquen l'edat Enfortir l'ordenador amb un software que s'actualitzi constantment
  • 16. • Sexting El sexting consisteix a enviar continguts de tipus sexual (principalment fotografies o vídeos) produïts generalment pel propi emissor, a altres persones, per mitjà de telefons mòbils. Altre variant és el sexcasting que es dóna quan hi ha una gravació de continguts sexuals a través de la webcam i posterior difusió. Aquest mal ús de la xarxa afecta sobretot als adolescents, ja que en aquestes edats es produeixen unes necessitats d'autoafirmació en aquest grup. PREVENCIÓ: • No produir fotografies eròtiques, perquè si s'envien es perd el control d'on podran acabar • No col·laborar amb l'expansió d'una foto o vídeo pornogràfic • No sol·licitar a ningú aquest tipus de fotos o vídeos Font Imatge: http://www.sexting.es/
  • 17. 8. BIBLIOGRAFIA: ➢ Apunts Lina Escandell i del curs 2010-2011 ➢ Celaya, J. (2009).La empresa en la Web 2.0: el impacto de las redes sociales y las nuevas formas de comunicación online en la estrategia empresarial. Algunos datos sobre la dimensión de la web social (pp.35-36) España. Ediciones Gestión 2000. ➢ López, J.A. (2013) Entre probetas: Enfermedades raras en facebook. RTVE.es. España. Retrieved from: http://www.rtve.es/noticias/redes-sociales/ ➢ Martínez, F. (2013) Las redes sociales: una aproximación conceptual y una reflexión teórica sobre los posibles usos y gratificaciones de este fenómeno digital de masas. Teccom Studies. España. Retrieved from: http://www.teccomstudies.com/numeros/revista-1/136-las-redes-socialesuna-aproximacion-conceptual-y-una-reflexion-teorica-sobre-los-posiblesusos-y-gratificaciones-de-este-fenomeno-digital-de-masas?start=6 ➢ Martínez, G. (2012) Todo nuestro conocimiento nos viene de las sensaciones. Retrieved from: http://psicologiavivirmejor.blogspot.com.es/2012/07/redes-sociales-susventajas ➢ ➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redessociales?start=3 ➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043redes-sociales?start=4 ➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España. Retrieved from: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043redes-sociales?start=5 ➢ Ramos, C., Pedraza, D. (2009) Guía de manejo de redes sociales de internet. Organización de los Estados Americanos. Estados Unidos. Retrieved from: http://portal.oas.org/LinkClick.aspx?fileticket=RHIdC3cS3Qw %3D&tabid=1483