Quadern romànic i gòtic (Informació)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
902
On Slideshare
690
From Embeds
212
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
17
Comments
0
Likes
0

Embeds 212

http://assignaturesdellluis2.blogspot.com.es 177
http://www.assignaturesdellluis2.blogspot.com.es 35

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Itinerariromànic i gòtic. Quadern del Museu. 1
  • 2. INTRODUCCIÓ. Després d’un període d’estancament constructiu ( segles VIII-X), el conjuntmonumental de Sant Pere va viure una important revifalla artística coincidint ambl’arribada de l’art romànic. Primer amb l’edificació de Santa Maria ( consagrada l’any1112) i l’arribada de la comunitat monàstica de l’orde de Sant Ruf d’Avinyò i, al mateixsegle XII, la construcció de la nau romànica de Sant Pere. El període gòtic no va suposar una gran transformació al recinte de Sant Pere. De fet,els canvis introduïts per l’art gòtic només són palpables en el camp de la pintura, mural isobre taula, atès que des d’un punt de vista arquitectònic els edificis preexistents no vanpatir cap modificació. Pel que fa a la pintura mural, hem conservat dos excepcionalsexemples. Santa Maria va mantenir la decoració mural gòtica fins l’any 1937, en quès’arrencaren les pintures que es conservaven. Per altra banda, la nau nord de Sant Pereha conservat restes de pintura mural del primer gòtic, realitzades probablement a meitatdel segle XIV. D’aquest període hem conservat també importants retaules, que van serencarregats a prestigiosos artistes i artesans de l’època a Catalunya. A partir d’aquest context, el Museu de Terrassa proposa dur a terme un recorreguthistòric i artístic pel període comprès entre els segles XI i XIV, fent esment a lesmanifestacions més representatives de l’art romànic i el gòtic, en els camps del’arquitectura , de la pintura i l’escultura. Aquest quadern vol ser una eina de divulgaciórigorosa, fidedigna i coherent amb les fonts històriques, que pretén acostar a tothom alllegat artístic que conservem a la Seu d’Ègara. 2
  • 3. Quadern del Museu. Itinerari romànic i gòtic.Antecedents: el conjunt episcopal d’Ègara____________ 4L’esclat de l’art romànic__________________________ 6L’arquitectura romànica: Santa Maria iSant Pere de Terrassa____________________________8La vida monàstica: la comunitat de Sant Rufd’Avinyó_____________________________________ 12El cicle mural de Sant Tomás Becket_______________ 14L’escultura romànica de Sant Pere_________________ 16L’arribada del gòtic, els retaules___________________ 17Bibliografia____________________________________23 3
  • 4. Antecedents: el conjunt episcopal d’Ègara La situació privilegiada de l’istme de Vallparadís, va permetre l’existència a l’actualrecinte de les esglésies, d’uns primers assentaments d’ocupació humana, els quals esremunten al Neolític final, ara fa aproximadament 2.500 milions d’anys. Tanmateix, nopodem considerar l’existència d’un assentament estable fins al segle IV a.C, quan elsprimers pobladors ibers van construir estructures d’emmagatzematge per al cultiu decereals. Les sitges eren excavades al terreny natural, ja que era el millor espai depreservació del gra de les collites, element de subsistència de la població. ClaudiPtolomeu, geògraf del segle II a.C. cita el topònim d’ Egosa, que podria correspondre aaquest poblat ibèric. Entre els diversos fragments d’utillatge ceràmic trobats, en destacaun amb incisions de lletres en l’alfabet ibèric que formen el nom sencer d’un habitant ibèricde l’Ègara del segle II aC: Talskubilos. A partir de l’any 218 aC els romans arriben a laPenínsula Ibèrica. En aquest període, els pobladors ibers que residien al territori, vanadoptar la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits; és el que coneixem com procésde romanització. Els ibers que vivien a l’actual emplaçament de les esglésies vantraslladar-se a l’altre costat del torrent de Vallparadís, mentre que els nous pobladorsromans van fundar el municipi romà d’Ègara ( Municipium Flavium Egara) en temps del’emperador Flavi Vespasià. D’aquest període romà conserven restes d’elementsdecoratius, com una làpida dedicada a l’emperador Antoninus Pius.Fragment de bol de ceràmica campaniana del segle II ac amb la inscripció del nom Talskubilos en alfabetibèric. 4
  • 5. La Seu Episcopal d’Ègara. L’Edicte de Milà, de l’any 313, promulgat per Constantí el Gran, representà elreconeixement oficial de la doctrina de Crist a l’Imperi romà i, per tant, la ràpida expansióde la fe i la cultura cristianes. Els propietaris de les vil·les romanes adaptaren lesestructures a les noves creences, de manera que necròpolis, baptisteris i basíliquesaparegueren de mica en mica al territori. Amb la creació del Bisbat d’Ègara a partir del’any 450 de la nostra era, es construí una gran complex episcopal. El componien lacatedral, Santa Maria, amb columnes i amb el baptisteri als peus de l’edifici; l’esglésiafunerària de Sant Miquel; l’església parroquial de tres naus, Sant Pere i la zona residencialdel bisbe al sud. Actualment, d’aquella època (segles IV-VI) només conservemíntegrament l’edifici de Sant Miquel. Entre la resta d’elements conservats destaquenl’absis de Santa Maria i el de San Pere, que van reaprofitar-se per a les construccionsd’època romànica. Reconstrucció virtual del complex de la Seu d’Ègara. Piscina baptismal de l’antiga catedral d’Ègara. 5
  • 6. L’esclat de l’art romànic. Les invasions musulmanes de la Península Ibèrica, esdevingudes a partir de l’any711, marcaran la fi de l’etapa d’esplendor de la Seu d’Ègara. El Bisbat d’Ègara es dissol ifou el nou Bisbat de Barcelona qui ostentà de nou l’hegemonia. En aquest context,haurem d’esperar al segle XI perquè es produeixi una nova revifalla al conjunt, en el marcde l’art romànic. A partir del segle XII, es produeix una important transformació al conjuntmonumental, atès que es construeixen els actuals edificis de Sant Pere i Santa Maria,aprofitant els absis dels edificis edificats durant l’època del Bisbat d’Ègara. El gener del’any 1112 es consagrà la nova església de Santa Maria, i final del segle XII es construeixla nau romànica de Sant Pere. Gràcies a la documentació antiga, sabem que al conjunt deles esglésies de Sant Pere vivia una comunitat monàstica de l’orde agustiniana de SantRuf d’Avinyó. Aquesta comunitat de monjos, procedents del monestir de Sant Adrià delBesòs, es va possessionar del temple de Santa Maria i de les seves dependències peracollir la canònica. Sant Oleguer va ser el primer prior del monestir. El terme art romànic s’utilitza per designar l’estil artístic que es va propagar per tot l’occident europeu entre els segle XI i XIII. Cal destacar tres aspectes històrics que van contribuir a la difusió de l’art romànic: el terror de l’any 1000, el fenomen de la peregrinació i el feudalisme. El terror de l’any mil L’arribada de l’any 1000 va provocar un gran terror entre alguns sectors de la població. En aquest moment, va assolir una gran protagonisme l’obscura profecia de l’Apocalipsi, que era interpretada com si el món hagués de desaparèixer amb el canvi deProcés de construcció d’una Església medieval. mil·lenni. Quan es va veure que ni l’any mil ni el 1033 ( mil·lenari de la mort de Crist) no es produïa l’hora final de la humanitat, un sentiment d’acció de gràcies es va expressar 6
  • 7. a través d’una renovació intensa de l’art religiós. Va néixer un nou estil, el romànic, que es va caracteritzar per ser eminentment religiós. A tota Europa, es van enderrocar les esglésies existents i se’n van construir de noves, tot seguint els trets essencials del nou art romànic. Aquest fet és descrit pel monjo i cronista de l’època Raul Glaber, que descriu com a partir de l’any 1000 tota Europa estava coberta d’un mantell blanc, referint-se al color exterior de les esglésies: Ens trobàvem a l’any tercer després del mil·lenni quan al món sencer, però especialment a Itàlia i la Gàl·lia, va tenir lloc una renovació de les esglésies basilicals; encara que la majoria havien estat ben construïdes, un desig de renovació va conduir a cada comunitat cristiana a fer la seva esglésies més bella que les altres. Semblava que la mateixa terra, hagués estat coberta d’un mantell blanc d’esglésies. Llavors, es van construir noves esglésies a les seus episcopals, als monestirs dedicats a diversos Sants, i als petits oratoris dels poblets.Els peregrinatges El feudalismeEl peregrinatge va ser un altre dels El romànic va ser també la manifestaciófenòmens que van contribuir a la difusió de artística de la societat feudal: era un artl’art romànic. A partir dels segle XI, els aristocràtic que expressava la superioritatmonestirs es van convertir en veritables social dels dos estaments que ocupaven elcentres de peregrinatge, on els fidels cim de la piràmide social, el clergat i laacudien per venerar les relíquies dels sants i noblesa. L’art va complir una tasca públicademanar llur ajuda i protecció. Al llarg dels d’exhibir la majestat del poder: les esglésiescamins freqüentats pels pelegrins, i sobretot també es van construir per fer ressaltar lapel camí que anava a Santiago de superioritat social del clergat i la noblesa.Compostel·la, es van anar construir edificisper al culte que tenien un conjunt de tretscomuns. 7
  • 8. L’arquitectura romànica: Santa Maria i Sant Pere deTerrassa El dos de gener de l’any 1112 el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, va consagrarsolemnement la nova església romànica de Santa Maria. Acta de consagració de Santa Maria de Terrassa.“L’any mil cent dotze de l’encarnació del Senyor, mil cent cinquanta-quatre de l’era, el dia de les nones de gener, vetllantpel bé de tots, el venerable Ramón, bisbe de Barcelona, per la gràcia de Déu, i el capítol de canonges que li sónencomanats i que s’esmenten més avall, a més de la nombrosa concurrència de molts altres clergues amb una multituddel poble i de nobles cavallers que s’hi aplegaren, es reuniren per a la consagració de la casa de Déu en honor de SantaMaria, mare de Déu, al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, al costat de l’església parroquial de Sant Pere, almateix lloc on antigament hi havia construïda la seu d’Ègara”. La nova església es va construir seguint els principis de l’arquitectura romànica. Un dels trets més característics d’aquesta arquitectura va ser la decoració exterior dels seus murs. A la façana de Santa Maria trobem unes faixes verticals en relleu que reben el nom de lesenes, sobre les quals s’articulen un conjunt d’arcs anomenats arcs cecs o arcuacions lombardes. A partir del segle XI, a les terres catalanes van arribar grup d’arquitectes procedents de la LlombardíaEsglésia de Santa Maria de Terrassa. Decoració exterior:Arcs cecs i bandes lombardes. ( nord Itàlia, Milà) que van introduir nous elements en la decoració dels edificis. Aquest estil arquitectònic, simple i funcional, desenvolupat al nord d’Italia i que es va estendre per tota Europa durant el període romànic, rep el nom de romànic 8 llombard.
  • 9. Pel que fa als materials, la pedra va ser l’element fonamental de les construccionsromàniques. La pedra era tallada en forma de petits carreus regulars que s’utilitzaven pelrevestiment de tots els edificis. Els mestres picapedrers, encarregats de tallar les pedres,marcaven els carreus amb símbols que servien per quantificar econòmicament el seutreball. A l’església de Santa Maria, podem apreciar la presencia de dos tipus de carreus.En primer lloc, a la capçalera de l’església, trobem carreus de forma rectangular iquadrangular i de mida petita. Per altra banda, a la resta de l’edifici es van utilitzarcarreus de majors dimensions, sempre de forma rectangular, en aquest cas intercalats detant en tant per filades de maó pla i pedra plana llarga i estreta. La causa d’aquestesnotables diferencies es la distancia cronològica entre ambdues parts de l’edifici. Mentre lacapçalera va ser construïda al segle VI, la resta de l’edifici va erigir-se al segle XII, seguintels trets essencials del nou art romànic. Un altre dels elements més monumentals de l’arquitectura religiosa romànica és el campanar o torre que acompanya moltes esglésies. En el cas de Santa Maria, trobem una campanar de dos pisos i planta quadrada que s’alça sobre un cimbori octogonal. Consta també de diverses finestres delimitades per unaPrincipals marques de picapedrer que apareixen ales esglésies romàniques. columna i capitell.Pel que fa a la funcionalitat, val a dir que els campanars servien per a convocar als fidelsal culte i anunciar els esdeveniments més notables de la vida cristiana, com defuncions ibateigs. Els campanars podien ser de tres tipus: campanars sobre cimbori, campanars detorre i campanars d’espadanya.Santa Maria de Terrassa Sant Climent de Taüll. Sant Serní de Nagol.Campanar sobre cimbori. Campanar de torre. Campanar d’espadanya. 9
  • 10. Pel que fa a l’interior de Santa Maria, trobem una planta de creu llatina, amb un absis quadrat exteriorment i arc de ferradura interior. La planta de creu llatina era la tipologia més habitual a les esglésies romàniques. Cal recordar que aquesta forma evocava la creu on Crist va ser crucificat. A les esglésies romàniques, totes les línies de la planta estaven determinades per la capçalera. Com que va anar creixent el culte als sants i es va anar estenent progressivament el costum que els preveres celebressin missa cada dia, aviat es va haver d’augmentar el nombre d’altars i, consegüentment, el de capelles. La solució més normal va ser construir un absis al fons de cada nau. L’absis ( n’hi podia haver fins a set, però normalment n’hi ha tres) amb la seva forma corba on hi ha l’altar, és una de les gran troballes de l’arquitectura. A vegades les naus laterals de l’església s’enllaçen mitjançant una mena de nau curvilínia, la girola, on s’obren capelles en disposició radial. Els braços de la creu reben el nom de transsepte, mentre que la part longitudinal la coneixem com nau. Encara que Santa Maria presenta una única nau, les esglésies romàniques habitualment presentaven una planta de 3 o 5 naus. Aquesta disposició permetia la circulació del gran nombre de pelegrins que visitaven les esglésies. Transsepte Torre Deambulatori o Nau central girola Absidiola Nau lateral CreuerElements que formen part d’un Pilar cruciformetemple romànic. Transsepte Nau Absis Creuer Santa Maria de Terrassa Absidiola 10
  • 11. Pel que fa a l’alçat , el sistema de coberta emprat a Santa Maria és la volta de canóapuntada. Val a dir que la volta de canó és l’element arquitectònic determinant del’arquitectura romànica. Fins llavors, les esglésies basilicals havien estat cobertes ambfusta, però per raons de seguretat- el perill d’incendi- i d’estètica, aviat es va generalitzarl’ús de cobertes de pedra. La volta de canó és el resultat de la projecció d’un arcsemicircular o de mig punt. Aquesta estructura de pedra tan imponent se sosté gràcies aun seguit d’elements: hi ha uns arcs de reforç que divideixen la volta en trams (arcsfaixons) i descarreguen el pes damunt dels pilars, que estan enllaçats amb uns arcsparal·lels a l’eix de la volta (arcs formers) que descansen sobre pilars o pilastres, al’exterior dels quals hi van els contraforts.Arc de mig punt i volta de canó.L’Interior de Sant Pere. Arquitectura.A finals del segle XII, es va dur a terme una important remodelació a l’església de SantPere. Aquesta reforma va consistir en la construcció d’una nova nau, que es va afegir a lacapçalera i el transsepte anteriors sense cap enllaç coherent. El sistema de cobertautilitzat a Sant Pere també va Santa Maria és la volta de canó. 11
  • 12. La vida monàstica: la comunitat de Sant Rufd’Avinyó Gràcies a la documentació antiga, sabem que al conjunt de les esglésies de Sant Perevivia una comunitat monàstica de l’orde agustiniana de Sant Ruf d’Avinyó. Aquestacomunitat de monjos, procedents del monestir de Sant Adrià del Besòs, es vapossessionar del temple de Santa Maria i de les seves dependències per acollir lacanònica. Sant Oleguer va ser el primer prior del monestir, i així consta al documentfundacional del monestir prioral de Santa Maria de Terrassa, signat el 18 d’octubre de1113. Les Ordes Religioses són organitzacions o institucions religioses reconegudes per l’església, integrades per monjos que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la pròpia comunitat o lestudi, la pregària i la vida contemplativa. Encara que no em conservat vestigis arqueològics, és molt possible que al sud del’església de Santa Maria es construís un claustre, espai entorn del qual s’organitzava lavida dels monestirs. Durant els segles XI i XII ( els segles del romànic) els monestirs esvan convertir en els grans centres religiosos i artístics de l’edat mitjana. En primer llocreligiosos, atès que els monjos vivien aïllats de la societat i es dedicaven exclusivament al’oració. Però també artístics, ja que les esglésies i claustre eren decorats amb pintures icapitells que es van erigir com a veritables obres d’art. Otón de Freising (1112-1158),bisbe i historiador, va escriure una Loa al monacato, on explicava la vida del monjos:“Tots ells fan a la Terra una vida de puresa celestial i d’angelical santedat de consciencia. Viuen en comunitat, se’nvan a dormir tots a la mateixa hora, s’aixequen junts per a l’oració, mengen a la mateixa sala i dediquen tot el dia init a les oracions, lectures i treballs. Ora et labora ( oració i treball). Consideren pecat deixar passar les seveshores sense ocupar-se d’aquestes tasques divines, de manera que fins i tot mentre mengen escolten la lectura deles Sagrades Escriptures” . 12
  • 13. Els monjos es dedicaven a l’oració set o vuit vegades al dia, amb variants de l’ordereligiós. La seva jornada s’organitzava en diverses hores: 1. Matines: al matí, en sortir el sol,o durant la nit 2. Laudes: al matí, cap a les set o vuit del matí 3. Prima: primera hora després de sortir el sol, cap a les 6 AM. 4. Terça: tercera hora després de sortir el sol 8 AM 5. Sexta: sisena hora, cap a les 11 AM 6. Nona: novena hora, cap a les 2 PM 7. Vespres: ofici de la tarda, cap a les 5. 8. Completes: pregària que es fa just abans danar a dormir a la nit. El claustre era el veritable centre neuràlgic del monestir. Consisteix generalment enquatre galeries tancades en quadrat decorades amb columnes, capitells i voltes. Al centre,a cel obert, s’hi disposa un pati, hort o jardí. Al voltant del claustre s’articulaven els espaison vivien els monjos: 1. Sala Capitular. 2. Dormitori. 3. Refetor o menjador 7 4. Cuina i dependencies. 5. Calefactori i barberia. 6. Biblioteca 6 6 1 7. Infermeria. 5 10 8. Claustre 9. Lavabo 9 10. Església. 4 4 8 Monestir de Poblet 3 2El monestir romànic tenia les següents dependències:-L’església, on els monjos resaven.-El claustre, que era un pati amb un jardí central al voltant del qual es disposaven totesles altres dependències.-L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.-El refectori, lloc en què els monjos menjaven.-La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.-L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers. 13
  • 14. El cicle mural de Sant Thomas Becket. La pintura va ser l’altre disciplina artística on l’art romànic va assolir una granexpressió. A Santa Maria hem conservat un destacat testimoni de la pintura romànicacatalana; a l’absidiola del braç sud del transsepte, trobem un cicle mural que narra elmartiri i assassinat de l’arquebisbe de Canterbury, Thomas Becket.¿Que en sabem d’aquest episodi? l’arquebisbe de Canterbury, Thomas Becket, va sermartiritzat i assassinat a la catedral de Canterbury per homes fidels al rei d’AnglaterraEnric II. El fet, que va tenir lloc el 29 de desembre de 1170, va ser el desenllaç de lesconstants disputes entre Enric II, que volia ser monarca absolut tant del seu regne com del’Església, i Thomas Becket, que defensava la jerarquia eclesiàstica. Becket vaexcomulgar el rei i els seus fidels, mentre que per altra banda, el rei va acusar l’esglésiade malversació de fons.L’estiu de 1173 Thomas Becket ja havia estat convertit en Sant per Alexandre III, i el seuculte ràpidament és va difondre per tota Europa. Les pintures de l’absidiola de Sant Mariaes divideixen en tres registres: El registre superior està presidit per la figura de Crist en Majestad, , inscrita en la mandorla mística. Crist fa l’acció de beneir dos personatges disposant simètricament un objecte (possiblement un llibre obert) al cap de cadascun dels personatges. A la seva dreta trobem a en Thomas Becket, mentre que a l’esquerra apareix Edward Grim, el seu ajudant. En el registre del mig trobem tres escenes relacionades amb el martiri del sant. A l’esquerra se’ns mostra l’acusació i l’escarniment de l’arquebisbe, que va vestit de cerimònia atès que va ser sorprès a la catedral durant les vespres. Porta casulla, túnica vermella, mitra i bàcul. Tres personatges l’escometen, l’acusen i un d’ells frisa per treure l’espasa. La segona escena és l’assassinat de Tomàs Becket. Al centre l’arquebisbe, darrere seu el diaca que el recull i l’intenta defensar, i dos agressors, un a cada costat del màrtir. Un dels agressors té enlaire l’espasa amb la qual ha tallat la part superior del cap de sant Tomàs, just per la part que tapava la mitra. El segon agressor talla el cap del sant i una part del braç amb el qual el diaca intentava protegir-lo. En la tercera escena, dos personatges deposen sant Tomas en el sepulcre, mentre la seva ànima puja al cel portada per dos àngels. El personatge de la nostra dreta és el mateix que surt a les escenes anteriors i que s’identifica amb el seu diaca Edward Grim. El personatge de la nostra 14 esquerra, amb barba, bé podría ser Joan de Salisbury, capellà de Tomas Becket.
  • 15. Al cicle pictòric de sant Thomas Becket podem observar els trets essencials de la pinturaromànica: a). Predomini de la línia i el dibuix gruixut que emmarca enèrgicament la silueta de les figures i separa cada superfície cromàtica amb un traç negre. b). Color pur, sense barreges o amb dues tonalitats com a màxim.C). Poc domini de la perspectiva. Les figuressón rígides i hieràtiques, es disposen en posiciófrontal i no transmeten la idea de moviment. d). Ús de la tècnica al fresc. El fresc es fa sobre l’arrebossat del mur quan encara està humit. e). Funció pedagògica. En l’època del romànic, en què la majoria de la població era analfabeta, la pintura i l’escultura tenien una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments. En molts casos, les pintures s’utilitzaven per advertir als fidels de les conseqüències dels seus pecats. D’aquí el predomini de temes apocalíptics com el Judici Final. 15
  • 16. L’escultura romànica de Sant Pere L’ escultura va ser la tercera gran manifestació artística de l’art romànic. Durant elssegles XI i XI, l’escultura va ser utilitzada per decorar l’interior i exterior dels edificisreligiosos: capitells, columnes, timpans, arquivoltes, permòdols, carcanyols eren decoratsamb tot tipus de representacions. Encara que habitualment es representaven temesBíblics relacionats amb la vida de Crist ( Anunciació, visitació, epifania o naixement,adoració dels reis, matança dels innocents, fugida a Egipte, baptisme, crucifixió, etc)també si representaven temes profans, com escenes de la vida quotidiana ( joglars, lluitaentre cavallers, els mesos de l’any), i el bestiari medieval ( animals domèstics, fantàstics imonstruosos). L ’escultura que hem conservat a les esglésies és redueix als trenta-cinc permòdols esculpits que romanen a l’exterior de l’edifici de Sant Pere, on es representen caps humans de fisonomia arrodonida. A sobre dels permòdols, la cornisa presenta decoració escultòrica. Tan sols hi podem identificar alguns animals, temes vegetals, algun tipus de planta i éssers fantàstics o personatges grotescos. Són quatre les característiques principals de Permòdol esculpit a l’exterior de Sant Pere. l’escultura romànica: Subordinació a l’espai arquitectònic. Les figures, havien d’adaptar-se a la forma dels timpans, capitells i arquivoltes, fet que obligava a l’escultura a crear posicions acrobàtiques amb unes extremitats molt curtes. Antinaturalisme. Les figures esculpides són rígides, es flexionen i es mouen amb dificultat i no transmeten la idea de moviment. Així mateix, els rostres són inexpressius i els plecs de la roba esquemàtics i lineals. Jerarquia compositiva. Generalment, les figures més importants de l’escena( Crist) presenten majors dimensions que la resta, per tal de destacar la seva jerarquia sobre la Exterior de l’església parroquial de Sant resta de personatges. Pere. Funció. Encara que l’escultura tenia una funció eminentment decorativa, també era una eina pedagògica utilitzada per a adoctrinar als illetrats. Mitjançant l’escultura, l’església feia arribar els seus missatges i advertències a tots aquells que no sabien llegir. Per aquest motiu, sovint es representen dimonis, serps i altres animals monstruosos que adverteixen de les conseqüències del pecat. 16
  • 17. L’arribada del gòtic, els retaules. Des de final del segle XII un esperit nou va recórrer Europa. En contraposició amb elromànic agrari, feudal i monàstic, es desenvolupà el gòtic urbà, que va substituir elmonestir isolat al camp per la catedral ciutadana. Durant l’edat mitjana, l’art romànic vaevolucionar i es va transformar en el nou estil, el gòtic, l’origen del qual se situa al segleXII a França des d’on es va difondre per tot Europa, conservant, no obstant, lesparticularitats de cada regió. Els factors que van contribuir a la difusió del nou estil són:Caracterització de l’estil gòtic. El gòtic va suposar, a tota Europa, una antítesi del que havia significat el romànic finsllavors, i així es va tendir progressivament a la recerca de la naturalitat i a la representacióde l’entorn percebut pels sentits.En general, les possibilitats tècniques vanpermetre construir edificis més alts i més gransque en el romànic. Les petites esglésies ruralsconstruïdes al camp van ser substituïdes perles imponents catedrals. Les característiquesde l’arquitectura d’aquest estil van ser lessegüents:-Sostres construïts amb voltes de creueria, quepermeten l’alleugeriment dels murs.-Arc propi, l’arc apuntat o ogival.-Tendència a la verticalitat ja que s’incremental’alçada dels edificis.-Murs més prims i més alts que permeten fer-himés obertures perquè entri més llum.-Rosasses i vitralls multicolors que cobreixenles obertures.-Contraforts exteriors que deixen de sermassissos i es converteixen en arcbotants. Catedral d’Amiens ( França). 17
  • 18. El gòtic a la Seu d’Ègara. El període gòtic no va suposar una gran transformació al recinte de Sant Pere. De fet,els canvis introduïts per l’art gòtic només són palpables en el camp de la pintura, mural isobre taula, atès que des d’un punt de vista arquitectònic els edificis preexistents no vanpatir cap modificació. En primer lloc, pel que fa a la pintura mural, hem conservat dos excepcional exemples. Santa Maria va mantenir la decoració mural gòtica fins l’any 1937, en què s’arrencaren les pintures que es conservaven. La conca absidal presentava al coronació de la Mare de Déu, mentre que els registres inferiors presentaven diverses escenes: l’Anunciació, la Predicació de Sant Joan Evangelistes, els apòstols davant del cos de la Mare de Déu, la Dormició, l’Assumpció de la Mare de Déu i la Incredulitat de Sant Tomàs. La datació en funció del seu estil lineal ens situa al segle XIII. Pintures murals gòtiques de Santa Maria. Per altra banda, la nau nord de Sant Pere ha conservat restes de pintura mural realitzades probablement a meitat del segle XIV. Pel que fa a la lectura iconogràfica, trobem diferents escenes relacionades amb la Passió de Crist (Crucifixió, Davallament de la Creu), així com un apòstol i Santa Llúcia, flanquejada per dos àngels. Pintures murals gòtiques de Santa Pere 18
  • 19. Retaules. Del període gòtic hem conservat importants retaules, que van ser encarregats a prestigiosos artistes i artesans de l’època a Catalunya. A diferència de la pintura romànica, la pintura gòtica va caracteritzar-se per l’assoliment progressiu de les lleis de la perspectiva i de l’anatomia, i per esforçar-se a mostrar més naturalitat. Les característiques principals de la pintura gòtica varen ser la major naturalitat i expressivitat de les representacions, el predomini dels colors brillants, la introducció de fons i paisatges a les obres i el gust per temes menys dramàtics i radicals que en el romànic .El retaule dels Sants Abdó i Senén.El 27 de desembre de l’any 1458 es decidí la construcciód’un nou retaule per vestir un dels altars de Sant Pere. Elretaule s’encarregà al pintor Jaume Huguet, un delsartistes més prestigiosos del moment. La iconografia delretaule és de doble advocació; el cos principal és dedicatals sants Abdó i Senén, i el bancal als sants metgesCosme i Damià. Al cimacle s’escenifica la crucifixió deCrist, tema habitual en els retaules gòtics. L’espai centralés ocupat per una gran taula central, amb sant Abdó isant Senén vestits de prínceps perses. La taula superior Els Sants Abdó I Senén.lateral, a la dreta de l’espectador, representa laCompareixença dels sants davant de l’emperador Deci.Davant de la negativa d’adorar els Deus pagans queexigia Deci, són condemnats per l’emperador a morir dinsd’un fossat devorats per feres. Abdó i Senén estanagenollats en posició de pregària. La taula superiorlateral, a l’esquerra de l’espectador, representa laDecapitació dels Sants, ordenada per l’emperadordesprés del fracàs del sistema anterior. Un dels Santsacaba decapitat pel seu botxí. La taula inferior clou lahistòria amb una escena posterior a la vida i la mort dels Decapitació dels Sants.sants, concretament el trasllat al segle X de les restesdels seus cossos, dins d’uns barrils, al monestirs d’Arles-sur-Rech. 19
  • 20. La predel·la és protagonitzada pels sants metges Cosme i Damià. La taula central, estàpresidida pels sants titulars, dempeus, beneint amb les mans dretes i subjectant llursatributs mèdics, ofici que desenvolupaven de forma altruista mentre difonien la fecristiana. Aquest fet va provocar la seva persecució i martiri per part de Lísies. La taula del’esquerra plasma la decapitació dels sants, agenollats a terra i acompanyats dels seustres germans, tal com explica la “Llegenda Daurada”. Un botxí s’encarrega de decapitar-los mentre Lísies dirigeix l’operació. La taula de la dreta relata una de les històries méshabituals relacionades amb els miracles dels sants metges, la del trasplantament d’unacama· Els dos metges són assistits durant la intervenció per dos àngels que subjectenl’instrumental. Aquesta història es basa en el fet de la intervenció de la cama gangrenadad’un dels vigilants de la basílica, que en honor de Cosme i Damià, havia aixecat el PapaFèlix. Els metges, sabedors del recent enterrament d’un etíop al cementiri, li seccionenuna cama i la utilitzen per al vigilant. Retaule dels sants Abdó i Senén, de Jaume Huguet, Predel·la. 1460-1461. 20
  • 21. El retaule de Sant Pere. Lluís Borrassà (principis s.XV)El primer edifici que va estrenar nou retaule va ser l’altar major de Sant Pere. La sevaconfecció es va encarregar a Lluís Borrassà, un dels pintors més importants del’anomenat gòtic internacional. El document de contracte del retaule és de l’any 1411.Actualment, el Museu de Terrassa conserva tretze de les taules que conformaven elretaule de Sant Pere; altres dues formen part de col·leccions privades i les quatre restantsestan desaparegudes. A la part més alta del retaule es representa la figura del Salvador,sobre el Calvari; a la seva dreta, els quatre Evangelistes amb els respectius símbols deltetramorf. Al carrers de la dreta, Sant Pere in cathedr” com a primer Papa; Triomf delsapòstols Pere i Pau davant de Simó el Mag i sota, el Quo Vadis i la Crucifixió de SantPere. Als carrers de l’esquerra, Lliurament de la clau i Vocació de Sant Pere, i, al registreinferior, Sant Pere alliberat de la presó i la Resurrecció de Tabita. Retaule major de Sant Pere, de Lluís Borrassà. Segle XV. 21
  • 22. El retaule de l’altar major de Sant Miquel.El retaule major de Sant Miquel és obra delspintors Jaume Cirera i Guillem Talarn, deixeblesdel pintor Bernat Martorell. El retaule fou iniciarper Cirera, i després de la seva mort l’any 1450va ser acabat per Talarn. Les escenes que s’hirepresenten estan relacionades amb Sant Miqueli s’ordenen a l’entorn del Judici Final, representatal pinacle central. La taula central represental’arcàngel pesant les ànimes ( Psicostasi) itriomfant sobre les forces del Mal. A la dreta,l’aparició de l’arcàngel a la muntanya deGarganus, i, a sota, una doble escena: laCelebració d’una missa i àngels salvant ànimes Retaule major de Sant Miquel, de Jaume Cireradel purgatori. Al carrer de l’esquerra, la lluita del i Guillem Talarn, 1450.àngels i els dimonis i, a sota, els àngels davantSant Pere introduint al Paradís les ànimes delsjustos. Al centre de la predel·la s’hi representaescenes de la Passió de Crist: el Descendimentde la Creu i, als costats, la Flagel·lació de Crist ila Resurrecció. El retaule estava ubicat a l’altarmajor de l’església de Sant Miquel.Del període gòtic conservem també una talla defusta policromada de la Mare de Déu, realitzadaa final del segle XIV. Té la mà dreta alçada,potser per a sostenir algun atribut com un llibretancat o la bola del món. Vesteix una túnicacenyida fins als peus, de color vermell, amb collrodó i porta un mantell negre obert, amb plecsabundants i naturals, que recolzava sobre ladesapareguda mà esquerra. Des de la segonameitat del segle XX està ubicada a l’altar deSanta Maria. 22
  • 23. Bibliografia.AINAUD DE LASARTE, Joan, Los templos visigótico-románicos de Terrassa, Madrid,1976. Reedició sota el nom Les Esglésies de Sant Pere, IMCET, Terrrassa, 1990.FERRAN, Domènec, Les esglésies de Sant Pere de Terrassa, Institut Municipal deCultura i Esports, Terrassa, 1990.FERRAN, Domènec, Ecclesiae egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa,Lunwerg, Barcelona, 2009.GUARDIA, Milagros, “Sant Thomas Becket i el programa iconogràfic de les pinturesmurals de Terrassa, Locus Amoenus, nº 4, 1998, pp.37-58.MOLINA, Joan, Jaume Huguet, Historia 16, Madrid, 1992.PUIG I CADAFALCH, Josep, La seu visigòtica d’Ègara, Barcelona, 1936.PUIG I CADAFALCH, Josep, Noves descobertes a la catedral d’Egara, Barcelona, 1948.RIAÑO, J.F., “Iglesias de Sant Miguel, Santa María y Sant Pedro de Terrassa”, Boletín dela Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, XVI, Nº160, Madrid, 1986, pp.312-317.SERRA-RÀFOLS, Josep, “Las excavaciones de Santa María de Ègara”, Terrassa, IX,núm.997, 1947.RUIZ I QUESADA, Francesc, Lluís Borrassà i el seu taller, Tesi doctoral presentada a laUniversitat de Barcelona, 1998.SUREDA I PONS, Joan, Un cert Jaume Huguet: al capvespre d’un somni, Lunwerg,Barcelona, 1994.VENTURA I SOLÉ, Daniel, Jaume Huguet : artista - pintor : Valls, 1414- Barcelona, 1492,gràfiques Muncunills, Valls, desembre de 1984.V.V.A.A. Catalunya romànica, vol.XVIII, El Vallès Occidental. El Vallès Oriental,Barcelona, 1991, pp. 231-267.V.V.A.A. Les Esglésies de Sant Pere: de Seu episcopal a conjunt monumental: II taularodona, Centre d’ Art romànic català (ARCAT), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona,2001.V.V.A.A. La memòria de les Esglésies de Sant Pere, 1850-1950: catàleg de l’exposiciócelebrada del 26 de juny de 2002 al 3 de març de 2003, Museu de Terrassa, 2002.V.V.A.A., L’art gòtic a Catalunya: Pintura, 3 vol, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2005. 23
  • 24. Glossari de Termes.AbsisConstrucció generalment de planta semicircular o poligonal i coberta de volta, situada a lapart posterior d’un temple, en l’interior de la qual sol haver-hi el presbiteri.AparellDisposició dels diferents elements que constitueixen un mur.ArcEstructura arquitectònica corba que cobreix un espai entre dos murs, dos pilars o duescolumnes i descarrega lateralment la pressió vertical sobre els elements de suport en elsquals descansa.Arc apuntatArc format per dos segments de circumferència traçats des de centres situats a la líniad’arrencada i equidistants a la meitat d’aquesta, i que es tallen en la clau formant un anglecurvilini.Arc de mig punt.Arc format per una semicircumferència amb el centre en la línia d’arrencada.ArquivoltaConjunt de motllures esculpides disposades a l’extradós d’un arc seguint-ne la curvatura.Bandes llombardesBandes verticals de pedra llises i sobresortints del mur que, unides pels extrems superiorsmitjançant una arcuació, formen part de la decoració arquitectònica exterior del romànic.BaptisteriEdifici de planta circular o poligonal amb una piscina al mig i cobert de cúpula, annex o aprop d’una església, on s’administrava el baptisme per inmersió.CampanarTorre d’un temple o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.CapçaleraPart d’una església que va des de l’extrem posterior fins al transsepte i on normalment hiha situats els absis.CapitellPart superior d’una columna que corona el fust.CarreuPedra tallada en forma paral·lelepípede rectangular usada en la construcció de mur,pilars, etc.CimboriCos de forma cilíndrica, quadrada o octogonal que descansa sobre els arcs torals i lespetxines i serveix de base a una cúpula. 24
  • 25. ClaustreRecinte format per una galeria coberta, disposada al voltant d’un pati, normalmentquadrat, amb mur a una banda i oberta al pati a l’altra, que serveix de centre i decomunicació a les principals dependències de l’edifici on es troba, generalment, unmonestir o un temple.CobertaPart superior d’un edifici o d’un cos arquitectònic que el protegeix de les inclemències deltemps, especialment de la pluja i la neu.ContrafortPilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a lempenta deterres adossades, duna volta, etcCriptaConstrucció arquitectònica subterrània que serveix de sepultura o d’oratori.NauEspai comprés entre parets, arcades o filades de columnes en un edifici.PermòdolPedra o peça de fusta que surt d’una paret, en la qual és encastada, i que sosté, damuntel seu pla horitzontal, el cap d’un viga, d’un prestatge, etc.PilarElement arquitectònic vertical de suport, de secció poligonal, aïllat i massís,considerablement més alt que ample però de proporcions arbitràries.PinacleElement arquitectònic terminal acabat generalment en punta.Planta basilicalPlanta rectangular de tres o cinc naus separades per columnes o per pilars, la central deles quals té sempre un absis en un extrem, i les altre poden tenir-ne o no.PòrticEspai cobert i recollit, normalment amb arcades sobre columnes, que precedeix l’ingrés aun temple.TimpàEspai semicircular situat entre la llinda d’un portal i l’arc o les arquivoltes.TranssepteNau d’una església perpendicular a la nau principalVoltaEstructura arquitectònica d’obra i de formes corbes que cobreix un espai, forma un sostre,sosté un altre element arquitectònic, etc. 25