Dossier romànic i gòtic (Activitats)

  • 896 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
896
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
34
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Itinerariromànic i gòtic. Dossier didàctic. 1
  • 2. Itinerari romànic i gòtic.Antecedents: el conjunt episcopal d’Ègara____________ 4L’esclat de l’art romànic__________________________ 5L’arquitectura romànica: Santa Maria iSant Pere de Terrassa___________________________ 6La vida monàstica: la comunitat de Sant Rufd’Avinyó_____________________________________ 9El cicle mural de Sant Tomás Becket_______________ 11L’escultura romànica de Sant Pere_________________ 13L’arribada del gòtic, els retaules___________________ 14 2
  • 3. INTRODUCCIÓ.Aquest dossier didàctic és una proposta de treballper conèixer els trets essencials de l’art romànic i elgòtic, que actualment podem observar al recinte dela Seu d’Ègara. El dossier consta de diversesactivitats que ens portaran a conèixer la revifallaartística que va tenir lloc amb l’arribada de l’artromànic. Primer amb l’edificació de Santa Maria (consagrada l’any 1112) i l’arribada de la comunitatmonàstica de l’orde de Sant Ruf d’Avinyò i, al mateixsegle XII, la construcció de la nau romànica deSanta Pere. El gòtic no va suposar una grantransformació al recinte de Sant Pere. Tanmateix,d’aquest període hem conservat també importantsretaules, que van ser encarregats a prestigiososartistes i artesans de l’època a Catalunya.A partir d’aquest context, el Museu de Terrassaproposa treballar aquest dossier com a einacomplementaria al “quadern didàctic” , on hom hi pottrobar les manifestacions artístiques més rellevantsde l’art romànic i el gòtic a la Seu d’Ègara 3
  • 4. Antecedents: el conjunt episcopal d’Ègara 1. Situa els següents esdeveniments a l’etapa corresponent de la història de la Seu d’Ègara: - Creació del Bisbat d’Egara (any 450). -Creació del Municipium Flavium Egara. - Primers pobladors ibers. -Retaule Sant Abdó i Senén (1460) - Topònim Egosa. -Talla de fusta de la Mare de Déu. - Retaule de Sant Miquel (1450). -Escultura de l’exterior de Sant Pere. - Pintures murals de Thomas Becket. -Construcció de la nau de Sant Pere. - Construcció de l’absis de Santa Maria. -Construcció de l’absis de Sant Pere. -Construcció de la nau i la resta de l’edifici -Retaule de Sant Pere, de Lluís Borrassà. de Santa Maria.s. IV a.C s.II a.C s.IV d.C s. XI s.XIII s.XV ETAPA ETAPA ETAPA EL ROMÀNIC EL GÒTIC IBÈRICA ROMANA ALT MEDIEVAL 2. Completa la frase amb la resposta correcta: “ Amb la creació del Bisbat d’Ègara a partir de l’any 450 de la nostra era, es construí una gran complex episcopal. El componien Santa Maria (la catedral), amb columnes i amb el baptisteri als peus de l’edifici; Sant Miquel ( l’església funerària) i Sant Pere ( l ’església parroquial de tres naus). Actualment, d’aquella època (segles IV-VI) conservem... a) ...integrament l’edifici de Sant Miquel, i els absis de Santa Maria de San Pere, que van reaprofitar-se per a les construccions d’època romànica, i altres elements com la piscina baptismal de la rectoria. b) ...només l’edifici de Sant Miquel. c) ...la totalitat dels tres edificis és a dir, les esglésies de Sant Pere, Santa Maria i Santa Miquel. 4
  • 5. L’esclat de l’art romànicEl terme art romànic s’utilitza per designar...Quins són els tres aspectes històrics que van contribuir a la difusió de l’art romànic?Explica breument cadascun d’ells.Quin va ser el principal camí de peregrinació durant l’Edat Mitjana? 5
  • 6. L’arquitectura romànica: Santa Maria iSant Pere de Terrassa3. Llegeix el text i respon les preguntes següents: ACTA DE CONSAGRACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE TERRASSAL’any mil cent dotze de l’encarnació del Senyor, el dia de les nones de gener, vetllant pel bé de tots, elvenerable Ramón, bisbe de Barcelona, per la gràcia de Déu, i el capítol de canonges que li són encomanatsi que s’esmenten més avall, a més de la nombrosa concurrència de molts altres clergues amb una multituddel poble i de nobles cavallers que s’hi aplegaren, es reuniren per a la consagració de la casa de Déu enhonor de Santa Maria, mare de Déu, al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, al costat de l’esglésiaparroquial de Sant Pere, al mateix lloc on antigament hi havia construïda la seu d’Ègara. El dia de laconsagració confirmaren totes les possessions que l’esmentada església tenia o havia de tenir a qualsevollloc, o sigui, delmes, terres, vinyes i cases amb arbres. Establiren també que l’esmentada església tinguésun cementiri de trenta passes eclesiàstiques tot al voltant, i tot el que hi ha contingut en aquest espai hoposaren sota l’empara de l’església i condemnaren rotundament com a culpable de sacrilegi tot el que entragués quelcom temeràriament , fins que satisfés l’esmena canònicament. A l’esmentat altar forendipositades les relíquies venerables dels sants màrtirs de Saragossa i dels sants màrtirs, Sever, Julià iValentí. El mateix dia, Guillem Guadall i el seu germà Berenguer donaren a l’esmentada església dos olivarsque tenien a Olmells, als mas que es troba davant de la casa de Bernat Belsom, al Valedell. La qual cosa esrealitzà el dia i l’any abans esmentats.A quina data va ser consagrada la nova església romànica de Santa Maria? Quinbisbe va dur a terme la consagració?Qui va assistir a la consagració de l’església?Què es diposità a l’altar de Santa Maria?El text diu que l’església va ser construïda “al mateix lloc on antigament hi haviaconstruïda la seu d’Ègara”. Cita els elements que hem conservat de l’antiga SeuEpiscopal d’Ègara (s.V-VII). 6
  • 7. 4. Omple els espais buits amb el nom dels elements arquitectònics corresponents: 7
  • 8. 5. Relaciona els termes amb la imatge corresponent:Arcs cecsFaixes lombardesCampanarVolta de canóArc de mig puntPlanta de creullatina 8
  • 9. La vida monàstica: la comunitat de Sant Rufd’Avinyó6. Llegeix el text i respon les preguntes següents: DOCUMENT FUNDACIONAL DEL MONESTIR PRIORAL DE SANTA MARIA DE TERRASSARamón, bisbe de Barcelona per elecció divina, a Oleguer, abat de Sant Ruf, als germans d’aquest lloc i alsseus successors per sempre. Si la pau és eterna i Déu i el seu fill volen la pau, cal que estimem la pau i perdamunt de tot ens esmercem a aconseguir-la. Vellant, doncs, per la pau, hem cregut necessària fer conèixera tothom que l’església de Sant Adrià, situada a la ribera oriental del riu Besòs, fou lliurada pel bisbeBertran, de venerable memòria, i pels canonges de la seu de Barcelona a alguns dels nostres germans queservien a Déu en aquell lloc i que vivien segons la regla de Sant Agustí, i fou confirmada per sempre a lacomunitat religiosa per un privilegi del para Urbà de santa memòria. Però en els darrers temps ha semblatals bisbes successors d’aquesta seu i als seus clergues que la línia de comportament d’aquesta esglésiaconstituïa un gran perjudici per a l’església principal, de la qual cosa s’originaren i es promogueren gransdiscòrdies entre ells fins a tal punt que a causa d’això aquest lloc ha hagut de suportar perjudicis per a lareligió i per a les possessions. Sospesant-ho, doncs, jo, Ramón, bisbe de Barcelona pel voler de Déu, donoa Déu i a l’església de Sant Ruf i a l’abat esmentat i als seus successors les esglésies d’Ègara, o sigui, la deSanta Maria i la de Sant Pere, amb els seus cementiris tal com termenegen per tres bandes amb el fonsdels torrents i, per la banda superior, cap a tramuntana, amb trenta passes eclesiàstiques des de l’esglésiade Sant Pere, i tot el que hi ha contingut dintre d’aquest espai, com també l’església de Sant Julià deTerrassa, amb el seu cementiri. Donem , doncs, a les persones i als lloc esmentats aquestes esglésies ambtotes les coses que pertanyen al dret d’aquestes esglésies, o sigui, delmes, les primícies i totes les altrescoses que són o que han d’ésser de llur dret, salvaguardant-hi el respecte i l’obediència canònica a la nostraseu, perquè estableixin a Ègara la vida religiosa canònica tal com havien començat a créixer a Sant Adrià iperquè hi restin per sempre tal com estableixen en altres llocs són tota l’obediència de Sant Ruf. Això fou fetel dia cinquè de les calendas de novembre de l’any mil cent tretze de l’encarnació del senyor.A quina data es va fundar el monestir prioral de Santa Maria de Terrassa? D’onprocedien els monjos que l’integraven? Quina regla seguien?Quins són els motius pels que el bisbe Barcelona va cedir les esglésies de Terrassa ala comunitat de monjos de Sant Ruf d’Avinyó?A més a més de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, què donava el bisbe deBarcelona a la nova comunitat de monjos? 9
  • 10. 7. Encara que no em conservat vestigis arqueològics, és molt possible que al sud del’església de Santa Maria es construís un claustre, espai entorn del qual s’organitzava lavida dels monestirs. Completa la planta següent amb els noms de les diverses estancesque conformaven un monestir, en aquest cas, el de Poblet. A continuació, escriu ladefinició de cadascun dels termes. 7 1. 2. 3. 6 6 1 4.. 10 5.. 5 6. 9 7. 4 4 8 8. Claustre 9. 10. 3 2 Monestir de Poblet1.2.3.4.5.6.7.8. Claustre: era el veritable centre neuràlgic del monestir. Consisteix generalment enquatre galeries tancades en quadrat decorades amb columnes, capitells i voltes. Al centre,a cel obert, s’hi disposa un pati, hort o jardí. Al voltant del claustre s’articulaven els espaison vivien els monjos.9. 10
  • 11. El cicle mural de Sant Thomas Becket.8. A partir de la informació que pots trobar al quadern del museu i la informacióproporcionada per la guia del Museu, completa la següent fitxa artística sobre les pinturesde Thomas Becket.DADES GENERALSNom de l’obra:Autor:Cronologia:Estil: DESCRIPCIÓ ANÀLISI FORMAL •Composició. •Espai. •Figures. •Llum. •Color. INTERPRETACIÓ•Tema i iconografia.•Context històric.•Significació.•Relacions amb altres obres. 11
  • 12. 9. Cada text que hi ha a continuació descriu una de les figures que tens a lallista. Escriu el seu nom a la casella corresponent.Soldats / Thomas Becket / Edward Grim / Crist en Majestat / Àngels / Enric II / Joan deSalisbury.Figura inscrita en la màndorla mística. Crist fa l’acció debeneir dos personatges disposant simètricament un objecte(possiblement un llibre obert) al cap de cadascun d’ells.Va ser martiritzat i assassinat a la catedral de Canterburyper homes fidels a Enric II. El fet, que va tenir lloc el 29 dedesembre de 1170.Volia ser monarca absolut tant del seu regne com del’Església. Com a representant del poder laic, va acusarl’església de malversació de fonsTé enlaire l’espasa amb la qual ha tallat la part superior delcap de sant Tomàs, just per la part que tapava la mitra. Elsegon talla el cap del sant i una part del braç amb el qual eldiaca intentava protegir-lo.Porten l’ànima del Sant al Cel.Diaca de Thomas Becket. Apareix al registre superior de lespintures ( al costat esquerre de Crist).Capellà de Tomas Becket Fou present en la trobada del’arquebisbe amb els cavallers, on fou testimoni queThomas va afrontar la mort sense tenir altra alternativa. Desd’aquell moment, es va dedicar a reivindicar per al seu amicl’aureòla de màrtir i sant. A les pintures, se’l representadipositant el cos del Sant. 12
  • 13. L’escultura romànica de Sant Pere10. Contesta les següents preguntes:A quina data es va construir la nau romànica de Sant Pere? On trobem la decoracióescultòrica?Quins són els temes que es representaven habitualment a l’escultura romànica?Quins motius es van esculpir a Sant Pere?Cita i explica breument les principals característiques de l’escultura romànica.Llegeix el text i contesta les preguntes.Quan una ànima fidel veu la Passió de Jesucrist representada en dibuix, es compungeix;quan mira els suplicis que els sants han suportat aquí a baix i les seves recompenses enl’eternitat, retorna a les pràctiques d’una vida millor; quan té present les joies del cel, lestortures, el foc dels inferns, s’anima d’esperança per les seves bones accions i quedaaterrida per l’aspecte dels seus pecats.Teòfil. Assaig sobre diversos arts. Llibre III. Pròleg. (segle XII)Per quins motius creus que es representaven motius tenebrosos ( dimonis, monstres,tortures) a les portades de les esglésies romàniques? 13
  • 14. L’arribada del gòtic, els retaules11. Col·loca els següents termes a la columna corresponent: • art agrari, feudal i monàstic • art urbà • formació d’una nova orde religiosa, l’orde del císter • sostres construïts amb voltes de canó • Sostres construïts amb voltes de creueria • l’arc ogival • arcs cecs i bandes lombardes • rosasses i vitralls multicolors que cobreixen les obertures • contraforts exteriors que deixen de ser massissos i es converteixen en arcbotants • arc de mig punt • el naturalisme va ser el principal tret que caracteritzà l’escultura • escultura antinaturalista, figures estàtiques i poc expressives • introducció de fons i paisatges a les obres • pintura caracteritzada pel domini de la línia i el dibuix gruixut • temes menys dramàtics i radicals; es representaren moltes marededéus amb el nen ROMÀNIC GÒTIC12. Omple els espais buits amb el nom delselements arquitectònics corresponents: 14
  • 15. 13. Llegeix el text i respon les preguntes.Document 1. Fragment de la Llegenda Aurea.“ Abdó i Senén van morir martiritzats per ordre de Deci. Aquest emperador, després de sotmetresota el seu domini Babilònia i altres províncies, va fer presoners uns quants cristians que va trobaren terres conquerides per ell, i els va portar a Còrdova; allà, després de torturar-los cruelment, elsva fer matar. Abdó i Senén, que eren virreis, es feien càrrec dels cossos i els hi donaven sepultura.Quan Deci estava a punt de tornar a Roma, algú li va fer saber el que feien els virreis.L’emperador, indignat, va manar que fossin arrestats, encadenats i conduïts com a presoners finsa la capital de l’imperi. En arribar a Roma, Deci va reunir el Senat, i en una sessió presidida per ell,va explicar als senadors el delicte comès per Abdó i Senén. El Senat va concedir als acusatsl’opció d’elegir entre adorar el deus, en aquest cas salvarien les seves vides i recuperarien lallibertat, o serien llençats a les feres. Portats davants del ídols, els virreis van manifestar elmenyspreu que aquelles divinitats els inspiraven, escopint sobre les imatges, llavors van serconduïts al circ i col·locats al mig de la pista. Es van deixar anar dos lleons i quatre ossos, però lessis feres, en lloc d’atacar els màrtirs, es van situar al voltant per protegir-los. Deci va manar llavorsque Abdó i Senén fossin degollats. Els botxins, un cop executada l’ordre de l’emperador, van lligarels cossos dels màrtirs pels peus, i els van portar arrossegant-los a un lloc on hi havia una estàtuadedicada al sol i allà els van abandonar. Tres dies més tard un subdiaca anomenat Quirini els vaportar a casa seva on els va enterrar”. Jaume de la Voràgine. Llegenda Aurea. 1. Tria un títol per al text. 2. Quin va ser el motiu de l’execució dels dos Sants? 3. Identifica les següents escenes del retaule: 15
  • 16. 14. Llegeix el text i respon les preguntes..Document 2. Fragment de la Llegenda Àuria sobre Sant Cosme i Sant Damià.“ Cosme i Damià, eren dos germans, nascuts a Egea i fills d’una dona profundament religiosa,anomenada Teodora. Els dos es dedicaven a l’art de la medecina, i ajudats per l’Esperit Sant, vanadquirir una tal habilitat i competència en l’exercici de la seva professió, ja que aconseguien curartotes les malalties, fossin quines fossin, no només de les persones, sinó també dels animals...Lafama dels dos germans havia arribat al procònsul Lisies, que va manar que anessin a buscar-losjuntament amb els seus altres tres germans, i quan els va tenir reunits a la seva presència, els vaordenar que oferissin sacrificis en honors als ídols. Ells s’hi van negar amb fermesa. El procònsulindignat els va fer passar per tot tipus de turments i, finalment a tots cinc germans els va ferapedregar i crucificar i tallar el cap”. Jaume de la Voràgine. Llegenda Aurea. 1. Per què van ser martiritzats Cosme i Damià? 2. Com van ser martiritzats? 3. Explica l’episodi que es representa a la següent escena:15. Llegeix el següents episodis de la vida de Sant Pere, i identifica’ls al retaule:Segons el Nou Testament, Simó Pere, conegut com Sant Pere fou un dels DotzeApòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. Originari deBetsaida, el seu nom era Simó. Estava casat i se nanà a viure a Cafarnaüm, ontreballava com a pescador al Llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va serun dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies.Vocació de Sant Pere: Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó,lanomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a laigua. Eren pescadors. Jesús els diu: --Veniu amb mi i us faré pescadors dhomes. Ells deixaren immediatamentles xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill deZebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les 16
  • 17. xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el vanseguir. (Mateo 4:18-22) Resurrecció de Tabita: A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita. Aquesta donafeia moltes bones obres i almoines. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Comque Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren doshomes a demanar-li que no trigués a anar a Jafa. Pere sen va anar amb ells de seguida.Un cop a Jafa, lacompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, queploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era ambelles. Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap alcadàver, digué: --Tabita, aixecat. Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar. Perelagafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membresdel poble sant i els la va presentar viva. La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creureen el Senyor. Hechos 8:9-24Triomf dels apòstols Pere i Pau davant de Simó el Mag: Simó el mag exhibia els seuspoders a Roma. Un cop, mentre volava davant de l’emperador Claudi per demostrar laseva condició divina, els apòstols Pere i Pau van pregar a Deu que aturés el seu vol. Simóes va aturar i va caure a terra.Sant Pere alliberat de la presó: La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparèixer,Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdiadavant la porta de la presó. 7 Tot duna es va presentar un àngel del Senyor i el calabóssomplí de claror. Làngel va tocar Pere al costat, el desvetllà i li va dir: --Aixecat, depressa! (Fets Apòstols 12,6-19).Quo Vadis: Cansat per les dificultats que troba a Roma, i potser aconsellat pels fidels, perevitar la seva detenció o mort, Pere s’hauria posat en camí per sortir de Roma. En passarper la porta de Sant Sebastià que està a la Via Appia, li hauria sortit a l’encontre Jesús.Pere li pregunta “Quo Vadis Domine” ( on vas Senyor) i Jesús li respon: “ vaig a Romaperquè em tornin a crucificar”. Crucifixió de Sant Pere. Segons els testimonis del primers segles, Pere va morircrucificat en el circ de Neró. La tradició afirma que Pere va demanar ser crucificat de capper avall, per considerar-se indigne de morir com havia mort Jesús. Lliurament de la clau: I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la mevaEsglésia, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus delRegne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a laterra quedarà deslligat al cel.Mateo 16, 18-19: Sant Pere in cathedra” com a primer Papa. En lEvangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no tho han revelat els homes, sinóel meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meuaesglésia. La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols i el títol de primerPapa. 17
  • 18. 16. Observa detingudament el retaule de Sant Miquel i contesta les següents preguntes:Qui va pintar el retaule de San Miquel? A quina data es va realitzar?On es va ubicar el retaule? 18
  • 19. Quins episodis de la vida de Sant Miquel es representen al retaule?Què és va representar al bancal de retaule?Quines diferències d’estil hi ha entre el retaule de San Miquel i les pintures de SantThomas Becket?Quina de les escenes representades il·lustra el següent episodi?Un ric granger buscava un brau que se li havia perdut i el va trobar dins d’una cova ajaguti, per fer-lo sortir, un arquer li va disparar una sageta que es va girar a mig trajecte i se liva clavar a ell mateix. Un bisbe, advertit del fet, va decretar tres dies d’oració davant lacova on se li va aparèixer Sant Miquel i li va demanar que hi construís una església perquèell ja l’havia consagrat. El granger, amb la capa, el bastó i el seu ramat, apareix a dalt a ladreta i, al fons, l’església i el brau. Al centre, l’arquer amb la safata a l’ull i, a l’esquerra, elbisbe amb el seu seguici.a). b). c). 19
  • 20. 20