2. Quatre rapinyaires ensinistrades van començar a sobrevolar ahir el recinte de l'abocador del Pla de l'Estany, a Puigpalter (Banyoles), per tal de foragitar els gavians que habitualment s'hi concentren per menjar. L'operació es perllongarà fins a finals de desembre i, depenent dels resultats, l'Ajuntament decidirà si cal seguir fent aquests vols. La iniciativa pretén ser la solució a la proliferació de gavians a Banyoles i, en concret, a l'estany, on solen reunir-se en grans quantitats per beure i defecar. Fins ara s'havia recorregut a sistemes com ara trets d'escopeta i ultrasons, però els ocells només desapareixien unes hores i prou. EL PUNT . CAT Avien aus rapinyaires ensinistrades per foragitar els gavians de Banyoles
9. Troba 11 preposicions i conjuncions al primer paràgraf
10. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 Llegeix aquest text. Després et preguntarem la categoria d’alguns mots.
11. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 meu – determinant possessiu
12. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 i – conjunció copulativa
13. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 malaltia – nom comú
14. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 li – pronom feble
15. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós . Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 malenconiós – adjectiu
16. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida , a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 de seguida – adverbi (locució)
17. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 ell – pronom personal fort
18. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar -me quan estarà bo. És clar que sí. Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 guiar – verb
19. He visitat el meu amic malalt. El meu amic és pastor, i ara roman allitat per causa d’una malaltia que l’afebleix i li adoloreix els ossos. Ja no sap com posar-se, em diu malenconiós. Li dono uns copets al braç, li recomano una mica de paciència i començo, de seguida, a parlar-li dels meravellosos i extraordinaris paratges, petjats solament per les cabres en llibertat, pels quals ell m’ha promès de guiar-me quan estarà bo. És clar que sí . Cal complir les promeses, em diu. Joan PERUCHO, Roses, diables i somriures. Barcelona: Ediciones Destino, 1992 sí – adverbi