• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Diversitat del paisatge d’espanya (1)
 

Diversitat del paisatge d’espanya (1)

on

  • 564 views

 

Statistics

Views

Total Views
564
Views on SlideShare
428
Embed Views
136

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

7 Embeds 136

http://ratonesinformaticos.blogspot.com.es 116
http://ratonesinformaticos.blogspot.com 7
http://ratonesinformaticos.blogspot.mx 4
http://ratonesinformaticos.blogspot.ru 4
http://www.ratonesinformaticos.blogspot.com.es 2
http://ratonesinformaticos.blogspot.com.ar 2
http://ratonesinformaticos.blogspot.cz 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Diversitat del paisatge d’espanya (1) Diversitat del paisatge d’espanya (1) Presentation Transcript

    • Geografia.Alberto ManzanoJordi FerrerLourdes Tronchoni
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya  Diversitat del paisatge natural d’Espanya.  Espanya seca. Mediterrani de litoral. Mediterrani de l’interior.
    • La diversitat del paisatge natural d’EspanyaLa diversitat i riquesa paisatgística és el tret més importantde la natural d’Espanya. De llarg a llarg del territoris’estenen boscos caducifolis, boscos adevesats d’alzines,boscos i prades alpines, estepes, marjals i maresmes…Aquesta varietat el deu a diversos factors com són lasituació de la Península i les Illes Canàries, els sòls, el relleu iel clima. Per aquestes raons Espanya es divideix en tres granàrees, Espanya humida, Espanya àrida i Espanya seca.Nosaltres anem a centrar-se en L’Espanya seca , queocupa la major extensió. La diversitat climàtica i de sòls enun territori tan extens ens permet distingir els següents tipusde paisatge: el mediterrani del litoral i el mediterrani del’interior.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya Espanya La Espanya humida: Humida Cornisa Cantàbrica Paisatge àrid de Múrcia. De Espanya muntanya Àrida PAISATGE I VEGETACIÓ Típic paisatge de muntanya: Pirineus Espanya De les Illes Seca Canàries Paisatge de les Illes Canàries Paisatge sec d’Andausia
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya Sòls Relleu Clima Localització Influència en Contrastat i El paisatge i Proximitat al divers la Extrem vegetacióoccidental continent El clima i la Degut a del africà vegetació Dividit en tres continent àreeseurasiàtic Provoca el domini d’un El domini de la Meseta Espanya Determinat àrida tipus de sòl Espanya Originalitat i seca variació Espanya humida
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya Aquest paisatge ocupa l’àrea de major extensió d’Espanya i podem diferenciar dos tipus de paisatges: El mediterrani del litoral i el mediterrani de l’interior. Paisatge d’Espanya seca d’interior. Paisatge d’Espanya seca del Mediterrani.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya ESTENSIÓ Compren un territori que s’estén pel litoral mediterrani, Extremadura i àmplies zones d’Andalusia. PRECIPITACIONS Són escasses i irregulars amb grans diferències, ja que es diferencien dos zones: Zones de més de 700 mm Zones al voltant de 300 mm
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya SÓLS Marrons Terra Marrons calcaris Rossa meridionals Extremadura i Andalusia oriental Resta del territori Depressions Terres amb escàs humus que al mesclar-se amb argila Terres que són bones per són molt als cultius si es mesclen Terres excel·lents per a fértil. amb l’aigua de les precipitacions l’agricultura.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya BOSCOS Els boscos estan poc desenvolupats, ja que s’adapten a un sòl pobre i a l’escassetat d’aigua. Les formacions vegetals predominants son les perennifòlies (arbres de fulla perennes) L’equilibri en aquestos boscos és fràgil i després de la seua desaparició, no es regenera. Conífera típica de fulla perenne.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya VEGETACIÓ REPRESENTATIVA DELS BOSCOS Alzina Sureres Formació arbustiva (màquia): Arboç, grèvol i bruc Margalló
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya  Es distribueix per una amplia zona que  Les temperatures a l’hivern son compren les depressions fredes i loscil·lació tèrmica es de: elevada. -Duero  Les precipitacions superen en -Tajo pocs llocs els 500mm per -Ebre l’aïllament de la Meseta. -Guadalquivir.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya Marrons meridionals. Marrons calcaris. Rojos mediterranis.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya  En zones on el carrascar a desaparegut, hi han timonedes i espartars, una vegetació adaptada a les baixes temperatures.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya Hipervincle al popplet.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya  En el document trobem descrites les principals característiques ecològiques de quatre de les espècies arbòries més corrent d’Espanya: el faig, el pi blanc, l’alzina i la surera. En el document 2 trobem quatre mapes que mostren les quatre àrees de distribució de les dites espècies. Indiqueu capa mapa de la distribució de cada espècie de les comentades correspon i explica les raons en que fonamenteu la decisió.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya  El faig (Fagus sylvatica) és una espècie arbòria que suporta malament la calor i exigix una gran humitat en l’aire, i li són favorables les boires i les rosades estiuenques. S’adapta tant a sòls calcaris com als silicis.  L’alzina (Quercus ilex) és un arbre que creix lentament i que pot arribar a altures de fins a 20 m. Les seues fulles de color mat són xicotetes i coriàcies, és a dir, amb una espessa cutícula per a evitar l’evaporació per la radiació solar. Té un sistema d’arrels molt potent, per a aprofitar al màxim les escasses precipitacions, des de poc més de 300 mm fins als 2000 mm anuals. Sol trobar-se dominant sobre sòls calcaris encara que també pot desenvolupar- se sobre sòls silicis i margosos.  La surera (Quercus suber), del mateix genere que l’alzina, resulta un poc més exigent en humitat que aquella, i no és estrany que puguen aparèixer juntes en un mateix lloc. És menys resistent a les gelades i a la sequera, i necessita d’entre 600 i 1000 mm anuals i sol situar-se entre les isotermes de 14 i 17º C, i es troba, per tant, en àrees amb hiverns relativament suaus. No la trobarem mai sobre sòls calcaris, preferint clarament els àmbits silicis, és a dir, es troba sobre sòls més àcids.  El pi blanc (Pinus halepensis) és de les quatre espècies presentades la menys exigent en aigua (menys de 250 mm anuals) i el podem trobar sobre tot tipus de sòls, i és dominant sobre els sòls pobres desenvolupats sobre materials calcaris. És l’espècie arbòria dominants sobre les vessants seques de les terres baixes, apareix entre el nivell del mar i els 1.000 m d’altitud, ja que no suporta bé els freds hivernals molt rigorosos.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya A. C. B. D.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya El faig, necessita desenvolupar-se o evolucionar en ambients humits en els que no faça massa fred, ja que no suporta bé l’excés de baixes temperatures. Per aquest motiu, el faig es una espècie característica de l’Espanya humida, on es donen les condicions idònies per que es desenvolupe. L’Espanya humida sestén des de el litoral cantàbric fins el litoral mediterrani de Girona. En quant al sòl, predominen els silicis . Podem afirmar que la gran humitat d’aquesta zona junt a les temperatures suaus faciliten l’existència d’abundants espècies caducifòlies. Finalment, pel que fa al clima, predomina l’oceànic, caracteritzat per hiverns suaus i una escassa amplitud tèrmica.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya La surera és una espècie típica del paisatge mediterrani de litoral. La surera és freqüent en àmplies zones d’Extremadura, la costa atlàntica d’Andalusia i zones costaneres de Catalunya i del País Valencià on predomina el clima templat sec. Aquest clima es característic de la costa mediterrània i de l’interior peninsular i està caracteritzat per una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures en estiu i escasses precipitacions, un ambient perfecte per al desenvolupament d’aquesta espècie perennifòlia.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya L’alzina és un arbre fort que s’adapta a quasi totes les condiciones climàtiques, però que concretament, és una espècie típica del paisatge de l’Espanya Seca. En aquest paisatge, predomina el clima templat sec, que sestén al llarg de la costa mediterrània i l’interior peninsular. Aquest clima està caracteritzat per una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures en estiu i escasses precipitacions al llarg de l’any. En definitiva, és una espècie que podem trobar-la en la majoria de paisatges d’Espanya.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya Aquesta, és la formació boscosa més extensa en l’Espanya Seca, ja que és la que millor s’adapta a les diferencies estacionals de l’interior peninsular i concretament, és pròpia del paisatge mediterrani de l’interior. El pi blanc s’estén pel litoral mediterrani i sobre tot l’interior i els sòls en els que es troba son típics de l’àrea mediterrània: meridionals, calcaris i rossos. És una espècie que es desenvolupa en les zones on predomina el clima mediterrani d’interior, localitzat en les 2 submesetes i la Depressió de l’Ebre.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya  Basant-te en els mateixos fonaments explica les diferències de vegetació que trobarem entre aquest últim sector, l’oriental (Comunitat Valenciana i l’àrea de distribució del faig.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya  El paisatge mediterrani d’interior sestén per una amplia zona que compren les depressions del Duero, Tajo, Ebre i Guadalquivir, i es part del clima de la Comunitat Valenciana, les temperatures son mes fredes en hivern i loscil·lació tèrmica es elevada i les pluges son escasses, en pocs llocs superen els 500mm. però es un clima prou humit per la Comunitat Valenciana, això fa que apareguen arbres com el Faig, i altres tipus de arbres capaços de sobreviure en aquest clima, el Faig es un arbre gran i corpulent que creix en terrenys no massa compactes de clima humit, forma boscos a lestiatge montà, als vessants humits i ombrívols, on shi estanca sovint la boira i els núvols, es fa a les contrades de clima oceànic i humit. Al País Valencià es troben unes de les fagedes més meridionals dEuropa a la Tinença de Benifassà.
    • La diversitat del paisatge natural d’Espanya Humus: Part del sòl formada per la descomposició parcial de matèries orgàniques. Fulla perenne: Fulles que viuen sovint dos o tres anys i cauen gradualment principalment a la primavera en el moment en què són substituïdes per les noves. Regeneració: Acció i efecte de regenerar. Regenerar: Refer, tornar a lestat primer una cosa que havia degenerat. Vegetació climax: fa referència al màxim desenvolupament de una comunitat biològica. Xeròfila: qualitat que tenen algunes plantes per a adaptar-se a condicions extremes. Carrascal: Espècie de pi més utilitzada per a repoblar els boscos mediterranis. Tomillars: matorrals xicotets en els que abunden flors aromàtiques. Pirofit. planta que és afavorida pels incendis