Menorca Slow 3 er C

874 views
767 views

Published on

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
874
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Menorca Slow 3 er C

  1. 1. Nosaltres els alumnes de 3er ESO C de l’IES Cap de Llevant volem presentar aquesta idea amb la finalitat de plantejar per Menorca un altre tipus de turisme, intentant superar els problemes d’estacionalitat que té el nostre model turístic anomenat de “Sol i Platja”.
  2. 2. MOVIMENT SLOW • Neix a la Plaza España, a Itàlia l’any 1986, promocionat per Carlo Petrini. Pretenen allunyar-se d’una vida estandarditzada, ja que es pot córrer però a la vegada s’ha de poder gaudir dels moments.
  3. 3. Tipus de moviments slow • Slow Food; convertir el menjar en un viatge dels sentits. • Slow Cities; convertir els centre històrics en un passeig tranquil. • Slow Sex: convertir l’amor en una experiència placentera i profunda. • Slow Work; consisteix en relantitzar la jornada laboral. • Slow Schooling; consisteix que els nens tengin una ensenyança més lenta.
  4. 4. SLOW CITIES • Volen defensar la cultura de la bona vida, enfrontar-se al deteriorament del paisatge i a l’estrès de la vida, i mantenir l'equilibri entre modernitat i tradició.
  5. 5. Objectius • Millorar la qualitat de vida dels seus veïns. • Donar l’opció de dur una vida més plena i desaccelerada. • Poder córrer i a la vegada aturar-se i disfrutar. • Protegir els productes frescos, autòctons i locals. • Respectar l’entorn natural.
  6. 6. • Menorca Slow, per tant, és un nou projecte elaborat per nosaltres mateixos, que es basa en els objectius de les Slow Cities, i ens sembla una idea innovadora per introduir a Menorca. • Per estar dintre del Moviment Slow s’han de complir una sèrie de requisits que figuren als estatuts de cada ciutat. Nosaltres hem emprat aquests requisits com a punt de partida per veure quin és el punt de partida de la nostra illa.
  7. 7. 1. Projectes per la promoció i difusió de la recollida selectiva dels residus sòlids urbans i dels residus especials.
  8. 8. Consorci de residus Primer, definirem un poc el consorci de residus: •El Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca, constituït pels vuit municipis de la illa més el Consell Insular, és un organisme en constant evolució. •Inicialment va ser concebut per a gestionar la planta de compostatge de Milà i amb el temps s'ha convertit en una eina sòlida i eficaç de polítiques mediambientals relacionades amb la gestió de residus, l'estalvi energètic i la promoció d'energies netes.
  9. 9. INDEX D’ ACTUACIONS EN MATÈRIA DE RESIDUS RECOLLIDA SELECTIVA • Paper/cartró: 5.598,53 Tn , Vidre: 2.538,79, Envasos lleugers 1.842,34 Tones Matèria orgànica 1.446,03 Tones EVOLUCIÓ RCOLLIDA SELECTIVA • Paper i Cartró: 16,25 % Menys que l’any anterior. • Vidre; 3,35 % Menys que l’any anterior. • Envasos lleugers: 6,22 % Més que l’any anterior. • Matèria Orgànica: 1.446 Tn, 7.731 Tn de Jardineria L’any 2009 s’ha abocat un 18,13% manco que l’any 2008 • En el 2008, 55.192 Tn, i en 2009 45.187. Dades del 2009
  10. 10. Durant la sortida que vam realitzar per Maó el dia 29 d’ Abril va poder observar l’estat del sistema de recollida de fems i el seu impacte visual. •TOTS ELS COLORS DE RECICLATGE: 46 % del total de contenidors que vam veure a son de reciclatge dels quals uns: -60% Estan en estat òptim. És a dir, que passaven desapercebuts entre l’entorn -40% Presenten mancances. Donen una mala imatge.
  11. 11. Aquests contenidors estan en bon estat. És troben a la Avinguda de Anselmo Clavé. Aquests contenidors passen desapercebuts. És troben a la Explanada de Maó.
  12. 12. • CONTENIDORS INTEGRALS: • -Son els 54 % del total de contenidors que vam veure a Maó dels quals uns: • -14% Están en estat óptim. És a dir, que passaben desapercebuts entre l’entorn. • 86% Presenten mancançes. Dónen una mala imatge. • Dels que presenten mancances uns 58% son impresentables.
  13. 13. Aquests contenidors passen desapercebuts, i no donen una mala imatge del entorn. Això no pasa desapercebut i AIXÒ ÉS EL QUE TENIM QUE EVITAR.
  14. 14. 2. Difusió i promoció del compostatge industrial i domèstic.
  15. 15. TRIATGES MENORCA • TRIATGES MENORCA TRIATGES Menorca és la primera empresa totalment menorquina, dedicada a la separació i selecció de tot tipus de materials RCD El terreny de TRIATGES Menorca és de 51.335 metres quadrats al camí de Loreto, Alaior. L'emplaçament ha estat fruit de l'acord assolit entre el Consell Insular de Menorca, l'Ajuntament d'Alaior, el grup ecologista GOB i l'empresa.
  16. 16. • Instal·lacions: • Zona d'accés, amb una caseta de control d'accés i bàscula de pesatge • Tres àmplies zones de recollida de materials inerts • Nau de 2.5000 metres quadrats • Platja de reserva, exterior de transport • Zona exterior de tractament de materials inerts • Zona exterior de tractament de materials de fusta • Urbanització exterior, amb vials de circulació de vehicles i aparcaments • Zona d'aljubs i fosses • Zona de protecció visual i acústica, amb una barrera perimetral vegetal i acústica
  17. 17. Serveis: Des de la posada en marxa de l'activitat, desembre de 2003, TRIATGES Menorca ha tractat un total de 276.050 metres cúbics de residus de la construcció i demolició. Es tracta de la primera planta de Menorca d'aquestes característiques que aporta solucions als residus generats pel sector de la construcció, alhora que contribueix a la recollida selectiva en origen i la reutilització del material en el marc del model de desenvolupament sostenible i la preservació dels recursos naturals que es promou des de la declaració, l'any 1993, de Menorca com a Reserva de la Biosfera.
  18. 18. Compostatge •Les instal·lacions de tractament de residus sòlids urbans de Menorca es concentren a Es Milà i són: •La planta de compostatge Milà II, amb un abocador annex, inaugurada l'any 1995. •Una planta de triatge d'envasos lleugers inaugurada el l'any 2000. •Un abocador de residus inerts (Milà I).
  19. 19. • A partir del tractament dels residus a la planta de compostatge s'obté adob orgànic (compost) i en menor mesura la recuperació d'altres materials com el vidre, plàstic, paper, metalls, etc.
  20. 20. • Segons dades del Consorci de Residus Sòlids, el municipi que més escombraries genera és el de Ciutadella, amb gairebé la tercera part del total de tones que entren a la planta de compostatge, seguit del municipi de Maó, que genera la quarta part de les escombraries que entren a la planta de Milà. Es Migjorn és el municipi amb menor aportació de residus a la planta. Des de 1996 fins 1999 el total de tones de residus sòlids que van entrar a la planta de compostatge va créixer un 9, 7 i 6% respectivament en els períodes 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999.
  21. 21. 3. Existència d’una depuradora d’aigües residuals municipal o consorciada.
  22. 22. DEPURACIÓ I REUTILITZACIÓ • La depuració va prendre importància progressivament des de principis de la dècada de 1990 com a resultat de la preocupació general sobre el problema de la contaminació del medi aquàtic. Actualment a Menorca hi ha 11 depuradores principals, gestionades per l’Institut Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental del Govern Balear (IBAQUA) en funcionament des del 2008.
  23. 23. Tambè existeixen algunes depuradores privades de dimensions reduïdes per al tractament de petits cabals corresponents a hotels o petites indústries. El tractament que se sol realitzar en una EDAR és: • Pretractament. • Tractaments primaris. • Tractaments terciaris.
  24. 24. Edar Ubicació Gestió Q-Anual Abocament efluent Alaior Alaior ABAQUA 535.688 Torrent de Cala en Porter Cala en Porter Cala en Porter ABAQUA 117.590 Emissari Calan en Porter Cala Galdana Serpentona ABAQUA 134.030 Torrent d’Algendar Ciutadella nord Torre del Ram ABAQUA 356.370 Pous d’infiltració + Emissari Ciutadella Nord Ciutadella Sud Rafal Amagat ABAQUA 3.483.710 Emissari Ciutadella Sud (Clot de sa cera) + Reutilització (Son Bou Vell) Mao - Es Es Castell ABAQUA 1.670.106 Emissari Sant Felip + Castell Reutilització (projecte Comunitat Regants Es Castell) Es Mercadal Es Mercadal ABAQUA 317.644 Torrent d'Es Mercadal + Reutilització Es Migjorn Es Migjorn Gran ABAQUA 198.607 Torrent de Son Boter Gran Ferreries Ferreries 352.735 Torrent de Ferreries ABAQUA Sant Climent Sant Climent ABAQUA 22.135 Dipòsit de rec (BSCL) Sant Lluís Biniancolla ABAQUA 557.043 Reutilització (Comunitat d'Usuaris de Punta Prima) + Emissari Biniancollet Binidalí Maó ABQUA 0 Emissari Binidalí
  25. 25. 4. Adopció de sistemes de gestió medioambiental.
  26. 26. RESERVA DE LA BIOSFERA • La UNESCO va declarar Menorca com a reserva de biosfera el 8 d’octubre de 1993, perquè a l’alt grau de compatibilitat aconseguit entre el desenvolupament de les activitats econòmiques, el consum de recursos i la conservació d’un patrimoni i d’un paisatge que ha mantingut, i manté avui, una qualitat excepcional. • Arreu del món hi ha més de 400 reserves de biosfera, on s’experimenta el concepte del desenvolupament sostenible. Són llocs on l’activitat humana es desenvolupa de manera compatible amb la conservació dels recursos naturals i del patrimoni cultural.
  27. 27. • L'any 2001, els vuit municipis de Menorca, amb el suport del Consell Insular de Menorca, van inciar el procés de les Agendes Locals 21, signant els Compromisos d'Aalborg. Durant el 2002 i 2003, diferents empreses consultores van elaborar les auditories i diagnòsis ambientalts de cada municipi, i es van redactar els Plans d'Acció Ambientals Municipals (PAAMs). El 2004, aquests PAAMs van ser aprovats pels respectius Plens Municipals i van ser validats pel Comitè Insular d'Agenda Local 21 i ratificats per la Comissió Balear de Medi Ambient.
  28. 28. ELS 10 COMPROMISOS D’AALBORG • 1. GOVERNABILITAT • 2. GESTIÓ LOCAL CAP A LA SOSTENIBILITAT • 3. BÉNS NATURALS COMUNS • 4. CONSUM I ELECCIÓ D’ ESTILS DE VIDA RESPONSABLES • 5. URBANISME I DISSENY • 6. MILLOR MOBILITAT, MENYS TRÀNSIT • 7. ACCIÓ LOCAL PER A LA SALUT • 8. UNA ECONOMIA LOCAL ACTIVA I SOSTENIBLE • 9. IGUALTAT SOCIAL I JUSTÍCIA • 10. DEL LOCAL AL GLOBAL
  29. 29. Projecte1.1 Dinamització de la participació ciutadana Descripció Tenir en compte la opinió de la ciutadania en la gestió municipal i desenvolupament de projectes, pressupostos i disseny urbanístic, fomentant diversos mecanismes de participació. Indicadors de Reunions o iniciatives Realitzades. seguiment/mètriques Reglament redactat
  30. 30. 5. Projectes per la mobilitat segura i pel trànsit. Projectes per afavorir la mobilitat alternativa.
  31. 31. INICIATIVA PER LA MOBILITAT SEGURA Des de fa dos anys hi ha una certa preocupació des de l’ajuntament PROJECTES COM… cap a la seguretat vial. • Programa “Ciutat Escola”: inclou a les escoles activitats de mobilitat segura per llavors aplicar-ho a la vida quotidiana i social fora de l’escola. • Passar de carrils tradicionals a corredors peatonals cap a diferents col·legis amb els objectius de… FONT: Sortida a Maó a peu el 20 de maig del 2010. Ens informàrem a l’Ajuntament de Maó per Mateu Llabrés.
  32. 32. … Introduir l’iniciativa als al·lots i a les al·lotes d’anar fins als col·legis a peu. Aconseguir que el seu recorregut sigui segur. Eliminar l’estrés que provoquen els vehicles. Augmentar els hàbits saludables de mobilitat.
  33. 33. L’ajuntament de Maó també s’ha preocupat força per eliminar gran part de les barreres arquitectòniques. Sobretot en els pasos de vianants, quasi totes les voreres que hi donen tenen costes per accedir que faciliten el pas als minusvàlids. A MÉS A MÉS… Per accedir a diferents instituts s’han afegit, a gran part de les barriades que hi duen, carrils bici, com a l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella. FONT: Sortida a Maó a peu el 20 de maig del 2010. Ens informàrem a l’Ajuntament de Maó per Mateu Llabrés.
  34. 34. 6. Garantir la supressió de barreres arquitectòniques i accés a la tecnologia en els espais i edificis públics per minusvàlids.
  35. 35. En general l’accés als edificis públics de Maó presenten una escales i una petita costa per a minusvàlids. Exemples: • Al costat de la plaça Miranda hi ha una entrada ben llisa sense dificultats. • Tots els centres esportius tenen escales i costa a la seva entrada. FONT: Sortida a Maó a peu el 20 de maig del 2010.
  36. 36. Però, tot i ser una minoria, altres edificis sols tenen escales i seria recomanable suprimir aquestes barreres arquitectòniques. Exemples: • A l’entrada de la biblioteca pública sols hi ha tres escalons, però això dificulta l’entrada de cotxets o de qualsevol persona amb discapacitat. • A la plaça del mercat, a l'església i a la peixateria. . FONT: Sortida a Maó a peu el 20 de maig del 2010.
  37. 37. 7. Foment i implantació de zones verdes i parcs infantils de qualitat. Alguns exemples a Maó són:
  38. 38. Parc de darrere Sant Josep • El parc té: - Accessos segurs per als nins. - Aparcament per bicis. - Barres per gent gran. És un espai petit i no es pot fer pràctica esportiva. Té un bon estat de conservació però no hi ha fonts.
  39. 39. • És un espai reduït i el terra està adaptat per a nens amb una especie de suro.
  40. 40. • Es pot accedir bé, però ES podrien tenir una Freginal entrada més . • Hi ha espais per totes les edats menys gent gran. • Està ben conservat, té un espai gran i ben distribuït. Però no està adequat per a nins petits. • Té plantes de Menorca.
  41. 41. 8. Pla d’estalvi energètic municipal
  42. 42. • Primer de tot, veurem les tipus d’energia que empra Menorca per a que la gent que vivim en l’illa hi tingui llum sempre que vulgui.
  43. 43. • És l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. Per recollir aquest tipus d'energia s'empren plaques. • Un sistema senzill pot estalviar fins al 95% • El parc solar de Son Salomó és un parc d'energia solar fotovoltaica Situat a la finca de Son Salomó, al nord de Ciutadella de Menorca. La seva producció arriba al 0,9% de tota l'energia que es consumeix a Menorca.
  44. 44. • És l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire. • Per recollir aquest tipus d'energia s'empren parcs eòlics. • El parc Eòlic de Menorca es troba a Milà. La producció del parc eòlic ha sigut de 5.498.432 Kwh, l’1 % consumit a l’illa.
  45. 45. • Es denomina energia tèrmica a l’energia alliberada en forma de calor. Prové dels combustibles: del petroli, del gas i del carbó. • La central d’aquesta energia és pot trobar al port de Maó, que dona energia a tota Menorca. • Aquestes tres tipus d’energia, són les que produeix i empra Menorca.
  46. 46. • És l'energia que ens arriba de Mallorca per un cable gruixat que passa per el fons del mar entre illa i illa. El total de l’energia que ens arriba És de 14,7%
  47. 47. •Informació facilitada per: •Els antecedents del pla d’ estalvi són: •Menorca, reserva de la Biosfera. •1a fase del Pla d’Eficiència Energètica de l’Enllumenat: •S’assoleix l’objectiu proposat d’1 milió de kWh/any d’estalvi energètic, amb una inversió de 180.000 € •Satisfacció generalitzada amb els resultats obtinguts. •Es detecta la necessitat de remodelació de bona part de les instal·lacions existents.
  48. 48. OBJECTIUS • Estalvi energètic: -Millora del rendiment energètic i lumínic. • Reducció de la contaminació lumínica: -Mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de l’ecosistema -Prevenir i corregir els efectes de la resplendor lumínica en el cel nocturn -Minimitzar la intrusió lluminosa a l'entorn domèstic i, per tant, disminuir les seves molèsties i perjudicis. • Millora dels serveis que s’ofereix al ciutadà.
  49. 49. 9. FIBRA ÒPTICA A MENORCA Manel Juan del Consell Insular va ser qui ens va parlar d’aquest tema. La fíbra òptica és un sistema de comunicacions a través de llum. Viatja per un cable amb el mateix gruix d’un cabell. A Menorca la fíbra òptica només la trobam a Ciutadella i Maó, però volen que arribi a tothom ramificant 96 fibres òptiques a escoles, ajuntaments, etc. Formant així una xarxa metropolitana. La fìbra òptica permetrà tenir tota l’escola conectada a la vegada. SERVEIX PER: Proporcionar als col·legis aules virtuals Imatge amb molta qualitat (videoconferències) Accés a biblioteques online com és l’internet...
  50. 50. Per què necesitam la fíbra òptica si ja disposam d’internet? El problema es que de vegades 40 persones volen veure el mateix vídeo i per això necessitem més força, aquesta força només la té la fibra òptica. Menorca està 50 anys per darrera de la mitja Europea i respecte als Japonesos. Referint-nos a la mitja d’Espanya anem 5 anys retardats. Per això el Consell ja vol començar les obres que seran al setembre de 2010 i està previst que finalitzin el juny de 2013.
  51. 51. 10. Valoració de les produccions autòctones
  52. 52. Artesania de Menorca Com definiríem artesania: Producte artesà és aquell que surt de les mans de l’artesà i que no hi ha cap altre d’igual. El Consell Insular va començar al 2000 les actuacions dirigides a protegir-la i promocionar-la. També en l’artesania s’ha de saber diferenciar entre els productes artesans de debó i els que estan produïts a fàbrica.
  53. 53. • Condicions per ser artesà: · Per tenir carta d’artesà ( 2 anys d’ofici) · També pot tenir la carta de Mestre artesà ( 5 anys d’ofici) • A Menorca hi ha nomes 40 artesans amb aquest títols.
  54. 54. • A Menorca hi ha un únic centre artesà , que està a Es Mercadal on es fan fires i exposicions . • Logo de productes 100 % artesanals de Menorca.
  55. 55. 11. Informació turística.
  56. 56. Com criden l’atenció dels turistes els anuncis? A la majoria de tríptics que hem analitzat hi predominen els colors, la lletra, coses típiques de Menorca, llocs de Menorca, i sobretot imatges que criden molt l’atenció. Hem elegit un a l’atzar per a que veieu com funciona:
  57. 57. Títol d’ introducció Del triptis Imatges grans i vistoses Eslògan en castellà i Anglès per a turistes. Logo i títol del Zoo Pág. Web d’informació
  58. 58. 11. Promoció i dinamització del comerç i mercats locals.
  59. 59. WHAT IS DONE TO PROMOTE LOCAL BUSINESS AND LOCAL MARKETS IN MENORCA? • BUY 2 PAY 1 CAMPAIGNS • ALL YEAR DISCOUNTS AND SALES • VOUCHER RIFLES • STOCKS FAIR • PROMOTE OR START LOCAL BUSSINESS ASSOCIATION (Ex ABC Menorca) • SEASONS FAIR (CHRISTMAS, SAINT ANTHONY, BOOK DAY, SUMMER NIGHT MARKETS, ARTS AND CRAFTS FAIR…) • FREE ADVERTISING ON TOWN COUNCIL WEBSITE BUSSINESS DIRECTORY • WEEKLY LOCAL FOOD MARKETS • SHOPPING TRAILS WITH SNACK TASTING • ADVERTS AND POSTERS EVERYWHERE(TV , RADIO, PAPER, INTERNET,...) • LOCAL SHOPPING CARDS • FREE CAR PARK VOUCHERS
  60. 60. • AND OUR IDEAS.... • MENORCAN COOKING COMPETITIONS • CHILDREN GAMES IN STREET • FAMOUS PEOPLE COMING HERE IN SUMMER PROMOTING SHOPPING AREAS • MENORCAN FOOD TASTING TRAILS • SLOW SHOPPING SIGNS SUCH AS….
  61. 61. ILLA MENORCA T-shirts of “POU NOU” Clothes here are sold alone BALEARICA S.A MENORCA Abarcas are made slowly for their perfection S’ARRAVALETA Our souvenirs are transformed in your relics
  62. 62. GIN XORIGUER- ES PORT DE MAÓ Continues to be the best of the best GIN XORIGUER! COINGA- FORMATGE DE MAÓ Observe it, Taste it, Buy it and Enjoy it
  63. 63. Gin Xoriger: Buy two bottles of Gin Xoriguer and you will be invited to visit to the liquor distillery.
  64. 64. Can Bernat: If you buy five or six Menorcan products and you will be invited to a meal in Es Casino.
  65. 65. Pou Nou: If you buy two t-shirts in Pou Nou the third is totally free.
  66. 66. Abarcas Riudavets Menorca: If you buy a pair of rustic shoes you will take the second pair for half of the original price.
  67. 67. Es Fangueti: If you buy two figures of mud in “Es Fangueti” you can create your own figure.
  68. 68. If your feet are tired, then they need some menorcan sandals. If You need slow sex try Son Bou’s huts.
  69. 69. 11. CREACIÓ D’ITINERARIS SLOW
  70. 70. Despres de revisar les diferents propostes d’itinearis i activitats que s’ofereixen als turistes que venen a Menorca, hem vist que manquen itineraris o activitats exclusives per fillets o joves , que es poden dur a terme mentre els pares es relaxen, o participen a altres itineraris més adients per a ells. Nosaltres proposam:
  71. 71. SLOW KIDS ACTIVITY VIDEO OF THE ACTIVITY • Name of the activity: • Booking details: • Optimist in Es Castell. • www.optimist-baleares.net • Place: • Pepoca@terra.es • Es Castell, Cales Fonts. • Timetable: • WHAT WILL YOU DO...? • From 12th May to 24th August. • -If you come here you will have a • In May and June: At weekends from great time and you will sail along the 10:30 a.m to 13:30 p.mç coast. • July and August: Tuesday, Wednesday, • -You will see a lot of coves and you will Friday, Saturday and Sunday. From learn to drive a boat. 16:00 to 18:30. • -You will be able to swim in all the • Meeting point: coves. • 2, Miranda de Cala Fonts Es Castell • -You will do an activity to be familiar • Fare: with the parts of the boat. • May and June: 80€ • -We will have a rest in all the coves with a picnic. • July and August: 150€ • -When the summer finishes we will • Ages: give you a diploma for your • 12 – 18 years. achievement.
  72. 72. ...I aquest és el logo que hem fet. El que sortirà per la part de davant de sa camiseta:
  73. 73. I el que sortirà per la part de darrere:
  74. 74. Propostes de millora: • Suprimir les barreres arquitectòniques als edificis principals i carrers perque tothom es pugui moure per la ciutat. • Integrar més tecnologia a l’accés dels edificis públics com cita el requisit. • Introduir en alguns trams del port de Maó algun ascensor. • Fomentar les energies renovables per a que s’empressin més. • Posar més informació del compostatge domèstic igual que es fomenta el reciclatge i el compostatge industrial. • Tenim bastants depuradores que ens proprocionen un aigua depuarada que hauriem de reutilitzar , per evitar abocaments al mar. • Cuidar més els contenidors del càrrer i posar més contenidors soterrats. • Promocionar més l’artesania podriem tenir un mercat artesà en funcionament gran part de s’any. • Hi hauria que posar més carrils per bicis. • Posar passos elevats a les escoles que no en tenen. • Millora del manteniment dels parcs, l’accés per gent amb discapacitat i la vigilància, aixì com posar més fonts. • Organitzar activitats de lleure per a fillets que venen de vacances .
  75. 75. CONCLUSIÓ
  76. 76. Partint dels requisits de una ciutat slow amb els que hem analitzat Menorca considerem que Menorca podria arribar a ser una Slow Island. I què guanyaria Menorca si fos una illa slow? • Qualitat de vida per als ciutadans al llarg del temps. •Manteniment de les nostres arrels i productes propis. •Major projecció cap a l’exterior atraent un turisme de qualitat que cerca opcions de relax més naturals. •Millora de la sostenibilitat econòmica.
  77. 77. MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ

×