L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA

  • 828 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
828
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5

Actions

Shares
Downloads
28
Comments
0
Likes
2

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA Unitats 11-12 Índex general 0.-INTRODUCCIÓ 1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA 2. – ELS PAISATGES AGRARIS 3. – LA PESCA 4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ 5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS 6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS 7. – EL TURISME
  • 2. 0.- INTRODUCCIÓ ESPANYA està integrada en el grup de països que formen la Unió Europea (UE). La riquesa dEspanya prové bàsicament de les activitats terciàries o de serveis (71% de la renda), una altra part és el resultat de les activitats industrials (27%) i lagricultura hi participa amb una aportació modesta (2%). CATALUNYA manté un paper destacat com a motor de leconomia espanyola i ocupa la primera posició pel que fa a pes econòmic. La crisi financera internacional de 2007 ha repercutit fortament en leconomia catalana: ha frenat lactivitat en quasi tots els sectors i ha incrementat la taxa datur.
  • 3. 1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA Com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i ESPANYA els serveis, ha perdut pes econòmic. Avui dia només representa el 4,2% de la població activa ocupada. Cereals: Meseta Oliveres, vinya i arbres fruiters: Llevant i AGRICULTURA Andalusia Hortalisses d’hivernacle: València, Múrcia i Andalusia Característiques Bestiar Boví: Nord de la Península Bestiar Oví: Meseta, Llevant i Andalusia RAMADERIA Bestiar Porcí: tot el territori Avicultura: tot el territori
  • 4. El sector primari té una participació molt baixa en elCATALUNYA conjunt de leconomia catalana (PIB 1,3%, Població Activa 1,8%) - Petita dimensió de les propietats i lexplotació familiar AGRICULTURA - Alt grau de mecanització amb una agricultura intensiva - Diversitat de conreusCaracterístiques - Representa més del 60% de la producció del sector agrari. - Bestiar porcí: 6,4 milions de caps, RAMADERIA representa la meitat de la producció ramadera - Aviram: Catalunya lidera la producció daviram per al conjunt de lEstat
  • 5. POLÍTICA La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea al 1986 AGRÀRIA va significar que la nostra agricultura entrés dins de la COMUNA (PAC) PAC Concentració agrària Modernització TecnològicaCARACTERÍSTIQUES Preus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícoles Crèdits i subvencions directes Agricultura intensiva
  • 6. 2. – ELS PAISATGES AGRARIS CONTINENTAL O D’INTERIOR ATLÀNTIC PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA MEDITERRANI DE LES ILLES CANÀRIES
  • 7. PAISATGE AGRARI CONTINENTAL O D’INTERIOR Localització: la Meseta Agricultura: extensiva de secà: cereal, vinya i oliveres Ramaderia: tradicionalment dovins, sexplota en règim de semiestabulació Poblament: concentrat
  • 8. PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC Localització: litoral atlàntic de Galícia fins al País Basc Agricultura: secundaria; pastures, farratges, blat de moro i patates Ramaderia: activitat principal; ramaderia bovina, sexplota en règim de semiestabulació Poblament: dispers –caseriu-
  • 9. PAISATGE AGRARI MEDITERRANI Localització: litoral mediterrani i Andalusia Agricultura: oliveres, vinya, arbres fruiters i hortalisses Ramaderia: porcina i avícola estabulada Poblament: predomina el poblament dispers –masia-
  • 10. PAISATGES AGRARIS DE LES ILLES CANÀRIES Localització: illes Canàries Agricultura: hortalisses i productes tropicals –plàtan, pinya, tabac, etc- Ramaderia: irrelevant Poblament: predomina el poblament dispers
  • 11. 3. – LA PESCA Espanya és una de les potències pesqueres més importants de la Unió Europea. Aquest sector té molta importància per totes les ESPANYA activitats que genera: drassanes, indústries conserveres, comercialització, etc. Esgotament dels caladors propis PROBLEMÀTICA Les aigües territorials, que limiten l’acces a d’altres caladors Explotació racional dels recursos marins SOLUCIÓ Aqüicultura: cultius marins
  • 12. LA PESCA EN EL La UNIÓ EUROPEA determina la política pesquera MARC DE LA espanyola mitjançant el Fons Europeo de PescaUNIÓ EUROPEA Sistema de quotes que limita les captures de tots els països membres Ajudes econòmiques per renovar la flota amb vaixells més petits, limitant la seva capacitatCARACTERÍSTIQUES La UE es la que negocia els convenis de pesca amb la resta de països del món Política de mercats oberts, que permet l’entrada de peix d’altres països CONSEQÜÈNCIES La flota pesquera espanyola ha reduït el seu volum i les seves captures
  • 13. La pesca mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de CATALUNYA leconomia catalana perquè els recursos marins no són gaire abundants (1% del total de la població ocupada) Pesca costanera amb vaixells petits equipats amb xarxes Captures: sardina, seitó, lluç, orada, mol·luscos crustacisCARACTERÍSTIQUES Pesca controlada por la UE (mida, quantitat, parada biològica, etc) Laqüicultura és un sector que està en creixement a Catalunya. Destaca, pel volum de la producció, la cria de mol·luscos i orades al litoral del Delta del Ebre
  • 14. 4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ La producció minera pròpia és reduïda i clarament insuficient per cobrir les necessitats de la indústria espanyola, de MINERIA manera que Espanya ha dimportar la immensa majoria de minerals essencials.
  • 15. Espanya és un país deficitari en fonts denergia, el queL’ENERGIA origina una dependència extrema dels mercats exteriors respecte a la disponibilitat i els preus de les fonts d’energia Petroli. Representa més del 50% del consum d’energia, fonamentalment pel transport Gas Natural. Per a la producció de ENERGIES NO electricitat i la calefacció. RENOVABLES Carbó. Per a la producció d’energia elèctrica i la metal·lùrgia Nuclear. Per a la producció d’energia CONSUM elèctrica FINAL D’ENERGIA Solar i eòlica. Fortament subvencionades ENERGIES RENOVABLES per a la producció d’energia elèctrica, representen el 33% d’aquest sector ESPANYA CATALUNYA
  • 16. NUCLEAR La principal font d’energia elèctrica. Les centrals nuclears espanyoles es troben anticuades i se cuestiona el seu futur SOLAR I EÒLICAPRODUCCIÓ D’ENERGIA Espanya ha fet un gran esforç en energiesELÈCTRICA renovables, però aquesta política ha encarit el rebut elèctric HIDRÀULICA Les centrals hidràuliques són importants, particularment a Catalunya, però a l’igual que l’energia eòlica i solar depenen del factor climàtic
  • 17. Ha estat un sector clau de l’economia espanyola,LA CONSTRUCCIÓ primer per al seu desenvolupament i actualment per la gravetat de la crisi econòmica OBRA PÚBLICA. Ha estat un important motor de la construcció gràcies a les inversions de les entitats públiques i les ajudes dels fons estructurals de la Unió Europea CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES. El desenvolupament econòmic, l’augment de la demanda i la facilitat d’aconseguir crèdits hipotecaris van originar una bombolla especulativa, triplicant el preu dels pisos La construcció va arribar a representar més del 12% de la població activa i era el principal sector econòmic
  • 18. LA CONSTRUCCIÓ I La crisi financera que es va iniciar al 2007 ha afectat LA CRISI amb més profunditat a Espanya ja que va fer esclatar ECONÒMICA la bombolla immobiliària Restricció del crèdit hipotecari CAUSES Augment de l’atur Característiques Disminució del preu de la vivenda Disminució dràstica de la construcció d’habitatges CONSEQÜÈNCIES Caiguda dels ingresos dels ajuntaments Crisi Bancària Desnonaments per impagaments
  • 19. 5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS
  • 20. LOCALITAZACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA
  • 21. EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA Al segle XIX va ser la primera regió d’Espanya enREVOLUCIÓINDUSTRIAL iniciar la industrialització, fonamentalment a partir de la indústria tèxtil. A partir del 1950 declivi de la indústria tèxtil i diversificació industrial de l’economia catalana: química,RECONVERSIÓ metall, automoció, alimentació, editorial, etc.INDUSTRIAL Barcelona es consolida com el centre duna extensa àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis, infraestructures i equipaments. A partir del 1970 s’inicia un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afectaPROCÉS DE greument Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen aDESINDUSTRIA- altres llocs del món on els costos de la mà dobra, deLITZACIÓ lenergia o de les matèries primeres són menys elevats (del 43% al 23% de la població ocupada).
  • 22. LA INDÚSTRIA Catalunya continua sent la "fàbrica dEspanya", ja que CATALANA A genera aproximadament el 25% de la producció industrial de L’ACTUALITAT lEstat espanyol. Teixit industrial comparable al daltres grans regions europees, força diversificat i ben estructurat Els sectors més representatius continuen sent el del metall (automòbils, maquinària) el químic, el tèxtil, lelectrònica i lalimentació.CARACTERÍSTIQUES Canvi estructura productiva: del predomini dempreses petites, orientades cap al mercat espanyol, ha deixat pas a una internacionalització amb inversions per part de multinacionals estrangeres. Creació d’indústries lligades a les Tecnologies de la Informació i el Coneixement sector econòmic capdevanter a nivell mundial
  • 23. 6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS COMERÇ ESPANYOL La Unió Europea és el principal mercat per les importacions i les exportacions. Aquest comerç sha vist afavorit per les normes comunitàries, per la moneda comuna, leuro, i per la lliure circulació de mercaderies entre els països de la Unió La balança comercial espanyola té un saldo negatiu, ja que es compren més mercaderies de les que es venen La balança de pagaments espanyola és positiva gràcies fonamentalment als ingressos del turisme i les inversions estrangeres
  • 24. Té una estructura radial amb centre a Madrid, el que XARXA DE dificulta les comunicacions entre les regions perifèriques. TRANSPORTS ESPANYOLA Gràcies a les ajudes de la Unió Europea als darrers anys s’han fet importants inversios per millorar els transports Xarxa de carreteres: és la infraestructura de transport que ha estat objecte de més renovacions i millores. Sestan creant connexions entre les zones amb més activitat econòmica i amb més concentració de població, Xarxa de Ferrocarril: el principal inconvenient és el diferent ample de via respecte a Europa. Actualment es porta a terme la seva modernització amb el Tren d’Alta Velocitat (AVE)CARACTERÍSTIQUES Transport Marítim: Sutilitza per al comerç exterior i el tràfic de passatgers entre la Península i les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Els principals ports són els de Barcelona, Bilbao, Vigo i València. Transport Aeri: element indispensable pel turisme, principal activitat econòmica del país. Als darrers anys s’ha multiplicat el nombre d’aeroports de dubtosa rentabilitat -Castelló, Lleida, Ciudad Real-
  • 25. ELS TRANSPORTS A CATALUNYA Xarxa de carreteres: configuració radial amb el centre a Barcelona, que es vol trencar amb la construcció de l’eix de l’Ebre, l’eix Pirinenc i l’’eix Transversal. Tota l’Area Metropolitana de Barcelona es troba congestionada. Xarxa de Ferrocarrils: bàsicament la mateixa que es va construïr al segle XIX. Les úniques aportacions han estat els Ferrocarrils de la Generalitat a l’Àrea Metropolitana als darrers anys la construcció de les línies del Tren d’Alta Velocitat amb Madrid i la frontera francesa Transport Marítim: els dos únics ports importants pel transport de mercaderies són els de Barcelona (dels més importants d’Europa) i Tarragona (especialitzat en productes químics) Transport Aeri: l’aeroport del Prat és un dels més importants d’Europa per nombre de viatgers. Els aeroports de Lleida, Girona i Reus són subsidiaris del de Barcelona i estan especialitzats en companyies de baix cost
  • 26. 7. – EL TURISME Qualsevol desplaçament superior a 24 hores fora del nostre entorn habitual i per motius de lleure. Aquesta TURISME activitat ha augmentat de forma espectacular a partir de mitjans del segle XX L’augment de les rendes. L’augment dels temps lliure (vacances) CAUSES Les millores en el transport. La liberalització en la circulació de persones. Les noves pautes de comportament. Turisme litoral. Turisme de muntanya: tradicional i hivernal o d’esquí. Turisme cultural. TIPUS Turisme rural. Turisme de salut. Turisme religiós. Turisme de negocis i congressos.
  • 27. Model de vacances massives a uns preus accessibles a causa de lacció dels operadors turístics (tourMODEL TURÍSTIC operators), que aconsegueixen unes tarifes molt baixesESPANYOL per a destinacions situades al litoral mediterrani i a les illes Canàries (Tres S: Sun, Sea, Sex) TURISME Procedència: 75% resta Unió Europea EXTERIOR Destinació: de costa –Catalunya, Canàries, Balears, Pais Valencià, etc- Característiques Dos tipus de turisme Migratori: persones que tornen als seus TURISME INTERIOR pobles d’origen de vacances Lleure: turisme de litoral, rural, de montanya, etc
  • 28. -Catalunya és la principal destinació turística de lEstatMODEL TURÍSTIC i una de les més importants dEuropaCATALÀ -El turisme és una de les fonts de riquesa principals de Catalunya 12% del PIB Procedència: Unió Europea i resta de TURISME DE PLATJA l’Estat Destinació: Costa Brava i Costa Daurada Té lloc principalment a la ciutat de Barcelona, i està vinculat a les fires i TURISME TIPUS DE CIUTAT els congressos, a la presència de seus de grans empreses o als circuits de creuers Es tracta d’un turisme rural, de TURISME DE NATURA muntanya, d’esports d’aventura i de neu