EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

20,680 views
21,114 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
20,680
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13,859
Actions
Shares
0
Downloads
186
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

  1. 1. EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES Unitat 1 Índex general 1 0.-INTRODUCCIÓ 1.-LES GRANS UNITATS DEL RELLEU 2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA 3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA 5.-EL RELLEU DE CATALUNYA 6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA
  2. 2. 0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU
  3. 5. 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
  4. 6. A) ÀFRICA Grans altiplans Sistemes montanyosos S: Drakensberg Centre:Ahaggar Tibesti E: Rift Valley Depressions N: Atles Conca riu Congo Conca riu Níger Accidents costaners Cap Bona Esperança Illa de Madagascar Golf de Guinea P. de Somàlia EL RELLEU
  5. 7. B) ÀSIA Continent més gran Àsia Està unida a Europa = Euràsia Gran extensió -> enorme varietat de sistemes físics i ecològics
  6. 8. Elevada altitud mitjana Accidents costaners (penínsules) Aràbiga Índica Indoxina Corea Kamchatka Unitats del relleu Plana siberiana Plana arábiga Plana Xinesa Plana d’Indoxina Altiplà del Decán Altiplà d’Altai S. d'Àsia central S. de l’Himalaya EL RELLEU
  7. 9. C) AMÈRICA Unitats Gran cadena muntanyenca occidental S. d’Alaska Rocalloses Sierra Madre S. Centroamericana Andes Planes centrals Serralades orientals Apalatxes Meseta brasilera EL RELLEU
  8. 10. D) OCEANIA EL RELLEU És simple -> Unitats Gran Serralada Divisoria Altiplà de Kimberley Desert Victòria Oceania Continent més petit Format per: Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda, i milers d'illes diminutes
  9. 11. E) ANTÀRTIDA EL RELLEU És simple -> Unitats Serralada Transantàrtica Península Antàrtica Antàrtida Situada al pol sud i envoltada pels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic Coverta per una capa de glaç
  10. 12. Muntanyes SERRALADES JOVES : d'època més recent, menys desgastades per l'erosió. Ocupen la major part del Sud del continent i donen lloc a paisatges de formes abruptes La Gran Plana Europea . Ocupa més de la meitat de la superfície continental, de Bèlgica fins als Urals Planes Altres planes . Plana d'Hongria, la del Po i les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir <ul><li>EL RELLEU </li></ul><ul><li>I ELS RIUS </li></ul>MASSISSOS : relleus antics i molt erosionats, de formes arrodonides i de poca altitud, que a penes superen els 2000 m. Muntanyes Grampianes, Serralada Escandinava, Massís Central francès… Pirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans i el Caucas 2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA Grans rius continentals: el Volga, el Don, el Dnièper i el Dnièster Rin, el Sena i el Loira el Roine, el Po, i el Danubi
  11. 13. B) LES COSTES El continent europeu presenta, en conjunt, unes costes de formes molt retallades, Costes Altes On les muntanyes arriben fins al mar, les costes són altes i formen penya-segats (costes de Noruega, Escòcia, el mar Cantàbric i algunes zones del litoral mediterrani). Costes Baixes On les planes arriben fins al mar, s'hi formen costes baixes (Països Baixos, Dinamarca i Alemanya). A les costes baixes d'aigües tranquil·les, els rius hi formen deltes, com els de l'Ebre, el Roine, el Po i el Danubi
  12. 15. Característiques <ul><li>EL RELLEU DE LA PENINSULA IBÈRICA </li></ul>3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA Altitud mitjana elevada . Causes: les nombroses serralades i de que una gran part del territori és format per les terres planes i elevades de la Meseta Situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu . La delimiten el mar Cantàbric, l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus Formes compactes , que originen un litoral rectilíni, amb l'excepció d'alguns trams curts, com al litoral gallec. Principals unitats de relleu Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Monts de Toledo La Meseta castellana, que ocupa la major part de l'interior peninsular i forma una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metres Les muntanyes que envolten la Meseta: muntanyes de Lleó, serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena Serralades perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, serralades Bètiques, Serralades Litorals Catalanes La depressió de l'Ebre i la depressió del Guadalquivir
  13. 16. B) EL RELLEU INSULAR Arxipèlag Balear Comprèn tres illes principals (Mallorca, Menorca i Eivissa), dues illes menors (Formentera i Cabrera) Són una prolongació de les Serralades Bètiques Arxipèlag Canari El formen set illes principals (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma) Són illes volcàniques situdes a l’Oceà Atlàntic
  14. 18. 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA <ul><li>LES COSTES </li></ul>Al litoral espanyol hi dominen les costes altes i rocalloses; els trams baixos i sorrencs més extensos es troben als golfs de Cadis, València i Alacant Les costes de la Península Ibèrica són molt poc retallades, amb un contorn rectilini. Els entrants més profunds són els de les ries gallegues Vessants hidrogràfiques Vessant cantàbric. Rius curts, de corrent fort -les muntanyes on neixen estan situades molt a prop del mar-, cabalosos -les pluges hi són abundants tot l'any-. Els rius principals són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion, el Sella, el Nalón i el Navia. Vessant atlàntic. Son rius llargs que reben nombrosos afluents. En general són rius cabalosos, tot i que pateixen estiatges notables. Els rius principals són: el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir Vessant mediterrani. Excepte l'Ebre, són rius curts, de poc cabal i irregulars -quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar inundacions, però també pateixen forts estiatges -alguns rius arriben a assecar-se-. Els rius principals d'aquest vessant són: l'Ebre i el Xúquer. Altres rius són el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura B) ELS RIUS
  15. 20. Unitats de Relleu de Catalunya 5.-EL RELLEU DE CATALUNYA Serralades Costaneres Catalanes . Formades per dues serralades paral·leles a la costa; la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral . Entre les dues serralades hi ha la Depressió Prelitoral. Els Pirineus . Format per dues serralades paral·leles: els Pirineu Axial i el Prepirineu . Té la màxima amplitud a l’oest i s’aprima cap a l’est fins enfonsar-se al mar. Els rius han excavat valls transversals que han facilitat la comunicació. Depressió Central . Gran depressió de forma triangular que cobreix l’interior del país entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla amb valls amples. Planes Costaneres . Planes arran de costa covertes pels sediments que porten els rius: Plana de l’Empordà, Camp de Tarragona i delta de l’Ebre
  16. 22. 6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA <ul><li>EL LITORAL CATALÀ </li></ul>Costes Altes. Predominen al Nord del litoral Català: Costa Brava Litoral rectilini amb dos accidents costaners importants Cap de Creus al nord Delta de l’Ebre al sud Costes Baixes. Predominen al Centre i Sud del litoral Català, amb platges de sorra fina i aigües poc profundes Els rius catalans els podem diferenciar en tres conques segons el lloc on neixen, les precipitacions que reben, el relleu de les zones que travessen, la seva longitud, etc. Conca de l'Ebre . Part de l'Ebre que passa pel territori català i els seus afluents (Segre). Porten força cabal perquè la majoria neixen als Pirineus, on hi ha pluges i nevades molt abundants. Subministren el 60% de l'aigua que es necessita a Catalunya i són aprofitats per la producció d’energia elèctrica. Conques fluvials internes . Formades per rius que neixen als Pirineus Orientals o a les Serralades Litorals i desemboquen al mar Mediterrani. Els principals són la Muga, el Fluvià, el Ter, el Tordera, el Besòs i el Llobregat. Estiatges intensos per la manca de pluges a l'estiu, i a la tardor greus inundacions a causa de les pluges torrencials B) LA XARXA HIDROGRÀFICA Vessant Atlàntic . L'únic riu del territori català que desemboca a l'oceà Atlàntic és la Garona. Neix al Pirineu aragonès, travessa la Vall d'Aran durant 46 quilòmetres

×