Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

  • 12,011 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
12,011
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
32

Actions

Shares
Downloads
122
Comments
0
Likes
2

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES Unitat 1 Índex general 1 0.-INTRODUCCIÓ 1.-LES GRANS UNITATS DEL RELLEU 2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA 3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA 5.-EL RELLEU DE CATALUNYA 6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA
  • 2. 0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU
  • 3.  
  • 4.  
  • 5. 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
  • 6. A) ÀFRICA Grans altiplans Sistemes montanyosos S: Drakensberg Centre:Ahaggar Tibesti E: Rift Valley Depressions N: Atles Conca riu Congo Conca riu Níger Accidents costaners Cap Bona Esperança Illa de Madagascar Golf de Guinea P. de Somàlia EL RELLEU
  • 7. B) ÀSIA Continent més gran Àsia Està unida a Europa = Euràsia Gran extensió -> enorme varietat de sistemes físics i ecològics
  • 8. Elevada altitud mitjana Accidents costaners (penínsules) Aràbiga Índica Indoxina Corea Kamchatka Unitats del relleu Plana siberiana Plana arábiga Plana Xinesa Plana d’Indoxina Altiplà del Decán Altiplà d’Altai S. d'Àsia central S. de l’Himalaya EL RELLEU
  • 9. C) AMÈRICA Unitats Gran cadena muntanyenca occidental S. d’Alaska Rocalloses Sierra Madre S. Centroamericana Andes Planes centrals Serralades orientals Apalatxes Meseta brasilera EL RELLEU
  • 10. D) OCEANIA EL RELLEU És simple -> Unitats Gran Serralada Divisoria Altiplà de Kimberley Desert Victòria Oceania Continent més petit Format per: Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda, i milers d'illes diminutes
  • 11. E) ANTÀRTIDA EL RELLEU És simple -> Unitats Serralada Transantàrtica Península Antàrtica Antàrtida Situada al pol sud i envoltada pels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic Coverta per una capa de glaç
  • 12. Muntanyes SERRALADES JOVES : d'època més recent, menys desgastades per l'erosió. Ocupen la major part del Sud del continent i donen lloc a paisatges de formes abruptes La Gran Plana Europea . Ocupa més de la meitat de la superfície continental, de Bèlgica fins als Urals Planes Altres planes . Plana d'Hongria, la del Po i les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir
    • EL RELLEU
    • I ELS RIUS
    MASSISSOS : relleus antics i molt erosionats, de formes arrodonides i de poca altitud, que a penes superen els 2000 m. Muntanyes Grampianes, Serralada Escandinava, Massís Central francès… Pirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans i el Caucas 2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA Grans rius continentals: el Volga, el Don, el Dnièper i el Dnièster Rin, el Sena i el Loira el Roine, el Po, i el Danubi
  • 13. B) LES COSTES El continent europeu presenta, en conjunt, unes costes de formes molt retallades, Costes Altes On les muntanyes arriben fins al mar, les costes són altes i formen penya-segats (costes de Noruega, Escòcia, el mar Cantàbric i algunes zones del litoral mediterrani). Costes Baixes On les planes arriben fins al mar, s'hi formen costes baixes (Països Baixos, Dinamarca i Alemanya). A les costes baixes d'aigües tranquil·les, els rius hi formen deltes, com els de l'Ebre, el Roine, el Po i el Danubi
  • 14.  
  • 15. Característiques
    • EL RELLEU DE LA PENINSULA IBÈRICA
    3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA Altitud mitjana elevada . Causes: les nombroses serralades i de que una gran part del territori és format per les terres planes i elevades de la Meseta Situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu . La delimiten el mar Cantàbric, l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus Formes compactes , que originen un litoral rectilíni, amb l'excepció d'alguns trams curts, com al litoral gallec. Principals unitats de relleu Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Monts de Toledo La Meseta castellana, que ocupa la major part de l'interior peninsular i forma una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metres Les muntanyes que envolten la Meseta: muntanyes de Lleó, serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena Serralades perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, serralades Bètiques, Serralades Litorals Catalanes La depressió de l'Ebre i la depressió del Guadalquivir
  • 16. B) EL RELLEU INSULAR Arxipèlag Balear Comprèn tres illes principals (Mallorca, Menorca i Eivissa), dues illes menors (Formentera i Cabrera) Són una prolongació de les Serralades Bètiques Arxipèlag Canari El formen set illes principals (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma) Són illes volcàniques situdes a l’Oceà Atlàntic
  • 17.  
  • 18. 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA
    • LES COSTES
    Al litoral espanyol hi dominen les costes altes i rocalloses; els trams baixos i sorrencs més extensos es troben als golfs de Cadis, València i Alacant Les costes de la Península Ibèrica són molt poc retallades, amb un contorn rectilini. Els entrants més profunds són els de les ries gallegues Vessants hidrogràfiques Vessant cantàbric. Rius curts, de corrent fort -les muntanyes on neixen estan situades molt a prop del mar-, cabalosos -les pluges hi són abundants tot l'any-. Els rius principals són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion, el Sella, el Nalón i el Navia. Vessant atlàntic. Son rius llargs que reben nombrosos afluents. En general són rius cabalosos, tot i que pateixen estiatges notables. Els rius principals són: el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir Vessant mediterrani. Excepte l'Ebre, són rius curts, de poc cabal i irregulars -quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar inundacions, però també pateixen forts estiatges -alguns rius arriben a assecar-se-. Els rius principals d'aquest vessant són: l'Ebre i el Xúquer. Altres rius són el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura B) ELS RIUS
  • 19.  
  • 20. Unitats de Relleu de Catalunya 5.-EL RELLEU DE CATALUNYA Serralades Costaneres Catalanes . Formades per dues serralades paral·leles a la costa; la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral . Entre les dues serralades hi ha la Depressió Prelitoral. Els Pirineus . Format per dues serralades paral·leles: els Pirineu Axial i el Prepirineu . Té la màxima amplitud a l’oest i s’aprima cap a l’est fins enfonsar-se al mar. Els rius han excavat valls transversals que han facilitat la comunicació. Depressió Central . Gran depressió de forma triangular que cobreix l’interior del país entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla amb valls amples. Planes Costaneres . Planes arran de costa covertes pels sediments que porten els rius: Plana de l’Empordà, Camp de Tarragona i delta de l’Ebre
  • 21.  
  • 22. 6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA
    • EL LITORAL CATALÀ
    Costes Altes. Predominen al Nord del litoral Català: Costa Brava Litoral rectilini amb dos accidents costaners importants Cap de Creus al nord Delta de l’Ebre al sud Costes Baixes. Predominen al Centre i Sud del litoral Català, amb platges de sorra fina i aigües poc profundes Els rius catalans els podem diferenciar en tres conques segons el lloc on neixen, les precipitacions que reben, el relleu de les zones que travessen, la seva longitud, etc. Conca de l'Ebre . Part de l'Ebre que passa pel territori català i els seus afluents (Segre). Porten força cabal perquè la majoria neixen als Pirineus, on hi ha pluges i nevades molt abundants. Subministren el 60% de l'aigua que es necessita a Catalunya i són aprofitats per la producció d’energia elèctrica. Conques fluvials internes . Formades per rius que neixen als Pirineus Orientals o a les Serralades Litorals i desemboquen al mar Mediterrani. Els principals són la Muga, el Fluvià, el Ter, el Tordera, el Besòs i el Llobregat. Estiatges intensos per la manca de pluges a l'estiu, i a la tardor greus inundacions a causa de les pluges torrencials B) LA XARXA HIDROGRÀFICA Vessant Atlàntic . L'únic riu del territori català que desemboca a l'oceà Atlàntic és la Garona. Neix al Pirineu aragonès, travessa la Vall d'Aran durant 46 quilòmetres
  • 23.