1. “La participació dels infants, joves i famílies”
“Consumeixen o construeixen?”
La Trobada Anual és el moment de l’any en què tot l’equip del Casal ens trobem per treballar un matí sobre alguna idea, línia o metodologia
transversal de l’entitat.
Enguany volem compartir, debatre i generar coneixement sobre com el Casal entenem i promovem la participació dels infants, joves i famílies.
Tenim 30 anys d’experiència, la participació forma part dels valors intrínsecs de la nostra entitat i per això volem visibilitzar com està present
en el dia a dia de totes les activitats i millorar-la.
10 a 10:30
Benvinguda
Rosa Balaguer, Directora General Casal del Infants
Roser Rosell, Presidenta Associació Casal dels Infants
Retorn Trobada anual 2013
“La vida social de l’Escola Garbí” - Jordi Carmona. Director Escola Garbí
10:30 a 11:40 “Projecte d’oci alternatiu VENTEpaká i la participació juvenil” - Daniel Osiàs .Fundació Marianao
“L’Aprenentatge Servei en col·lectius en risc social” - Roser Batlle .Ashoka Emprendedores Sociales
11:45 Torn de Preguntes
12:15 a 12:30 Descans
12:30 a 14:15 Tallers pràctics

2. DOCUMENT DE PARTIDA:
Per què creiem que és important parlar de la participació dels infants i les famílies al Casal?
Al Casal treballem per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc
d’exclusió social i en les comunitats on viuen. Creiem en la justícia social i en la igualtat d’oportunitats i volem aportar el nostre gra
de sorra en la transformació social.
Aquestes dues frases, que resumeixen la missió del Casal, contenen un seguit de conceptes clau que ens condueixen directament a la
necessitat de preguntar-nos sobre la participació dels infants i les famílies en els projectes que duem a terme.
En primer lloc, el Casal neix en el si d’una societat democràtica, en la qual l’ordre social no és inamovible, sinó susceptible de modificar-se
contínuament gràcies a l’acció dels ciutadans. La societat en què vivim ha estat construïda per persones (els nostres pares, avis, besavis) i
continua essent construïda per nosaltres i mantinguda per tots.
Com a entitat hem escollit ser actius en aquest procés de modificació, fent possible el canvi social, per tal que les comunitats ofereixin igualtat
d’oportunitats per a tots els seus membres i disminuir així les situacions d’exclusió.
Aquest canvi el promovem des de diferents àmbits:
 Incidint en les polítiques públiques
 Sensibilitzant i mobilitzant la societat civil
 En la vida quotidiana dels infants i les famílies, des de l’acció dels projectes
I és que en aquesta transformació hi té un paper clau l’existència d’una ciutadania activa que participa i s’implica, que es reconeix protagonista
de la seva pròpia realitat.
La participació en la quotidianitat dels projectes

3. Partim d'una convicció absoluta en la capacitat de qualsevol nen, nena o adult en situació de dificultat, per important que sigui, de
sortir endavant de manera autònoma si rep l'estímul i suport adequat.
Aquest és un principi recollit a l’ideari del Casal i present, ja sigui de forma explícita o implícita, en tots els nostres projectes. L’estímul i suport
de què parlem passa per un procés d’acompanyament en desenvolupament personal i també per construir una relació rica amb el seu entorn.
"la participació és el procés pel qual es comparteixen les decisions que afecten la pròpia vida i la vida de la comunitat en què
s’habita. És el mitjà pel qual es construeix la democràcia, i és un patró que ha de servir per les democràcies”.
Roger Hart, 1992.
Així doncs, la participació és un valor , un dret i per tant una finalitat en ella mateixa, però al mateix temps també un mitjà, ja que permet
treballar amb infants i famílies l’adquisició de certs hàbits, actituds i habilitats claus que contribueixen a la socialització i un desenvolupament
positiu:
 Habilitats socials com saber escoltar, saber expressar sentiments i opinions, saber rebre una crítica, saber elogiar el que esta ben fet
o expressar una queixa de manera constructiva i assertiva, negociar per arribar a acords...
 La reflexió i la construcció de l’autoimatge, ja que es demana als participants que expressin què creuen, què volen, què senten...
D’aquesta manera es treballa el posicionament de cadascú respecte un tema, un dilema, una decisió.
 La confiança en un mateix i l’autoestima: la possibilitat d’elaborar propostes, prendre decisions i resoldre problemes, genera
sentiments positius vers les pròpies capacitats.
 El respecte i la solidaritat, ja que es parteix de la premissa que totes les aportacions tenen el mateix valor i que de fet, és mitjançant el
treball en grup que les activitats assoleixen el seu màxim valor i donen major satisfacció als seus participants.
 La creativitat: el fet que les solucions o activitats no vinguin donades exigeix posar en marxa la imaginació, que es retroalimenta a
partir de les observacions i suggeriments de la resta dels membres del grup, incrementant les possibilitats.
 Coneixement de l’entorn: aprofitar els esdeveniments del barri o la ciutat és una bona oportunitat per generar propostes de
participació que acostin els infants i famílies a la realitat de l’entorn, als seus recursos i als temes més candents.

4. L’única manera d’aprendre aquestes habilitats i actituds és posar-les en pràctica (la participació només s’aprèn participant!), i com més es
practica, més i millors coses s’aconsegueixen.
Treballar la participació des de ben petits fomentarà en els infants i joves la responsabilitat, la proactivitat i l’autonomia, i garantirà que les
activitats que realitzen els engresquen i motiven.
Per on comencem?
El primer pas per impulsar la participació dels infants i les famílies és estar convençuts de fer-ho. Pot semblar evident, però això ens pot
comportar una sèrie de dilemes i fins i tot, de renúncies...
 Cal trencar amb l’enfocament predominant a la nostra societat, que estableix la persona adulta com a centre de referència, amb poder
absolut per establir normes, controlar, gestionar els recursos...
 Hem de renunciar a la visió tecnocràtica, deixar d’erigir-nos com a “experts” i de pensar que només una proposta provinent de l’equip
tècnic/educatiu serà l’adequada per fer front a la realitat que volem transformar.
 Cal estar disposats/des a ser qüestionats, a cedir poder, a construir processos constructius a partir dels errors..
Quina participació?
El concepte participació és entès de maneres molt diferents segons l’àmbit i l’interlocutor. Per poder analitzar fins a quin punt estem promovent
veritables processos de participació, i poder definir cap a on volem anar, ens pot servir l’Escala de la Participació generada per Roger Hart:

5.  Graó 1. Manipulació: els usuaris són utilitzats per realitzar accions que no entenen i que responen totalment a interessos aliens als seus.
Un bon exemple el podem veure-ho en les campanyes polítiques que fan servir a la població portant pancartes, només per rebre a canvi
algun benefici individual.
 Graó 2. Decoració: s'incorpora l’usuari només com un accessori, és a dir, per a "decorar" determinada activitat i enfortir la causa. Un bon
exemple podem trobar en esdeveniments en els que s'utilitza a la població immigrada, o sectors molt pobres per a "lluir" com a beneficiaris
d’un programa, al marge de la seva voluntat real. També es veu molt sovint en algunes publicacions, on persones de diferents orígens són
representants només amb fins decoratius o "folklòrics".
 Graó 3. Participació "simbòlica": aparentment es dóna a les persones oportunitat d’expressar-se però en realitat tenen molt poca
incidència sobre el que diuen i d’expressar realment les seves opinions. Un bon exemple d'aquest tipus de participació es dóna en alguns
"parlaments infantils", on els nens actuen amb un llenguatge i maduresa sorprenents, però perquè han estat "entrenats" íntegrament per
adults.

6. Tots els nivells anteriors els podem considerar "falsa participació", ja que el paper dels usuaris no és conscient ni respon als seus interessos.
No es pot parlar encara de participació!!
 Graó 4: Participació "assignada però informada": els usuaris comprenen les intencions de l’activitat, saben qui ha decidit de fer-los
participar i per què. És, tot i que de manera molt limitada, el primer nivell de participació real. Un exemple podria ser quan des de l’entitat
organitzem un esdeveniment i proposem o assignem a un grup d’infants, joves o famílies perquè s’ocupin d’una tasca en concret. No han
decidit com serà aquesta activitat però la coneixen i estan disposats a col·laborar-hi.
 Graó 5: Participació "amb informació i consulta": És el segon nivell de participació real. Els educadors dissenyen i dirigeixen la
proposta, però informen i consulten a infants, joves o famílies i les seves aportacions són tingudes en compte. Un exemple seria, quan els
educadors decideixen fer una sortida i consulten amb els joves si hi volen anar, on els agradaria anar, quin dia, etc...
 Graó 6: Participació “en idees compartides ": L'acció és pensada i iniciada pels educadors però és completament compartida amb els
destinataris. Això suposa que els infants, joves o famílies s'incorporen a pensar i aportar la seva visió respecte l'acció que es vol fer.
Aquest cas es donaria, si en l'exemple anterior, els educadors a més consultessin i compartissin amb els joves la planificació total de la
sortida i les activitats que s’hi duran a terme.
 Graó 7: Participació "iniciada i dirigida per la pròpia població": L'acció es gesta des dels mateixos usuaris i és duta a terme per ells.
No hi ha relació amb els educadors ni altres agents externs. Un exemple es dóna quan un grup d’infants o joves organitza un campionat de
futbol al seu barri, sense cap consulta amb adults. Sens dubte ells són els protagonistes, però no compten amb l'aportació que podria
brindar l'experiència o domini tècnic dels educadors o altres col·laboradors.
 Graó 8: Participació "iniciada per la mateixa població i compartida amb altres agents": L'acció és pensada per la població, però a
diferència de l'esglaó anterior, és compartida amb els educadors i/o altres agents. Prenent l'exemple anterior, els infants o joves organitzen
el campionat i es coordinen amb els seus pares, els educadors, etc. perquè donin suport a l'esdeveniment. És el nivell superior que preveu
l'anomenada Escala de la Participació.
Com podem fomentar la participació des del nostre projecte?
La participació s’aprèn i millora amb l’adquisició d’habilitats, capacitats i actituds que sovint van lligades al nivell maduratiu de l’infant. Per tant,
cal tenir en compte l’edat de les persones amb qui treballem i les seves característiques concretes a l’hora de decidir quins processos
participatius volem impulsar, i com ho farem.

7. Cal construir de mica en mica espais de participació cada vegada més amplis i complexos, avançant pas a pas i sense precipitar-se, ja que si
els infants són massa petits o no tenen prou recursos per fer front al que els proposem, podem aconseguir l’efecte contrari.
» Pas a pas, segons l’edat
 Per a la petita infància (3-5 anys), el més important és que les activitats els motivin i els engresquin, que progressivament vagin
expressant el que els agrada i el que no, i fent petites tries (racons de joc, contes, etc...). Amb l’assistència continuada a les activitats,
els infants també van interioritzant les rutines, la manera d’organitzar-se en cada activitat, etc...
 Amb els infants de 6 a 8 anys es pot madurar l’aspecte organitzatiu assignant tasques i fent petits equips, i decidint alguns aspectes
bàsics de la normativa. També cal donar més espai per a la definició d’algunes activitats o elements d’aquestes i la seva preparació,
amb el guiatge i impuls adequat per fomentar la creativitat i evitar estereotips.
 Amb els infants de 8 a 12 anys el paper dels infants a l’hora de definir alguns aspectes de la normativa i les activitats que volen
realitzar pren molta més rellevància, i cal potenciar una corresponsabilitat i capacitat d’autoorganització que eviti actituds de consum.
Els educadors vetllen perquè el conjunt de la programació i el desenvolupament de les activitats responguin als objectius
socioeducatius adients a les característiques del grup i cadascun dels infants.
 Adolescents i joves: fem un pas més cap a l’autoorganització, la definició d’un projecte com a grup que respongui als seus interessos i
motivacions, amb activitats que els permeti expressar-se i crear productes propis. Una vegada adquirida aquesta capacitat
d’organització, l’acompanyament educatiu ha d’anar dirigit cap a l’autogestió i el foment de l’associacionisme juvenil, amb una presència
cada vegada menys intensa de l’equip educatiu.
» Pas a pas, segons l’espai de participació
 Individual: establir els pactes d’assistència, construcció conjunta del pla de treball o projecte educatiu individual i la seva valoració,
disposar d’espais de relació amb l’educador per parlar de la situació personal, interessos, fer propostes de reparació de danys o
compromisos de conducta quan s’incompleix la normativa, etc...
 Activitat: proposar activitats per fer al llarg del curs, decidir l’activitat a realitzar en un dia concret, dissenyar l’activitat o ajudar a
preparar-la, realitzar l’avaluació i fer propostes de millora que siguin tingudes en compte, implicar-se en dur a terme aquestes propostes
de millora...

8.  Projecte: conèixer el projecte en què s’està participant, l’organització i rols de l’equip, els recursos de què es disposen, fer propostes en
el sistema organitzatiu o la planificació,
 Entitat: conèixer la realitat de l’entitat i la seva missió, més enllà del propi projecte, fer aportacions en els missatges institucionals per
tal que incorporin la visió dels destinataris dels projectes,
 Comunitat: facilitar als infants i famílies informació adequada sobre els temes d’actualitat que els afecten, conèixer els motius i
objectius de la implicació en activitats de barri, poder decidir de quina manera s’hi volen implicar...