El Bosc Encantat

Vet aquí que una vegada, fa molt de temps, els nens i nenes de 2n. de l’escola Beethoven van anar d’excursió al Bosc de l’Àguila. Es deia així perquè deien que un àguila molt i molt gran es menjava la gent que entrava al seu bosc.

Tot just entrar al bosc, una aranya gegantina va enganxar l’Ayman Farricha amb la seva teranyina. La resta de nens i nenes de la classe es van espantar i amb els seus crits van fer que l’aranya el deixés i perseguís el Peixian, fins que se’l va menjar.

Ningú no sabia com ajudar-lo.
En Sydul va dir:
- Hem de buscar un ganivet.
Des de la panxa de l’aranya, el Peixian cridava:
Mateu l’aranya amb una espasa.
Però ningú no sabia on trobar-ne una.
Alguns nens van caure i la Isabella els va ajudar, mentre la Love i l’Steven tiraven pedres a l’aranya.

No sabem com, però l’Aiman El Harrak i el Xinyu van arribar amb dues espases i van matar l’aranya. El Peixian va sortir molt content i els va donar les gràcies.

Després d’aquest ensurt, tots van decidir continuar passejant pel bosc, i anaven cantant la cançó “Napoleó tenia cent soldats”, ...

... quan d’un arbre va caure un esquelet. Tothom va cridar molt, però de seguida van veure que estava rient, i el David li va preguntar qui era.
L’esquelet va dir:
Sóc en Joan, i sóc l’esquelet del bosc.
Només espanto a la gent gran, i a vosaltres us ajudaré si em necessiteu.
Li van donar les gràcies
i van continuar pel bosc
fins que van arribar al
riu.

Dintre de l’aigua estaven jugant un monstre, un cocodril i una serp. La Yesenia va dir: - Aquests no fan por! I la Yaxi fa afegir: -Podem jugar amb ells! Però la Yousra va cridar: -Jo no sé jugar!.

El monstre, el cocodril i la serp van deixar de jugar i van dir: - Per què crideu? Ens heu espantat! Els nens van dir: - Perdó! És que mai no havien vist uns animals i un monstre ser amics i jugar junts. Tots van començar a parlar alhora i es van posar a jugar.

La Love, la Hajar i en Sydul no volien jugar i van anar a explorar ells sols, però es van perdre. Com estaven molt cansats es van quedar adormits i quan es van despertar van començar a cridar perquè estaven veient un fantasma.

El fantasma els va dir: - M’agraden molt les patates. Doneu-me una. La Hajar va dir: - Marxem, marxem, que com no tenim patates és capaç de menjar-nos a nosaltres.

Corrent, corrent, es van trobar amb la Yousra, la Janira i l’Ayman que també estaven corrent. Tots van començar a parlar i al final van endevinar el què deien: uns havien trobat el fantasma de les patates i els altres havien trobat el fantasma de les maduixes. Van començar a riure imaginant-se aquests fantasmes tan estranys.

Quan van parar de riure van anar a buscar els seus amics, i van trobar el Mohamed, la Yesenia, el Peixian i la Yaxi que estaven en un forat de sorra amb un dinosaure que els vigilava. Els van voler ajudar posant-se darrere del dinosaure, però aquest els va veure i amb un cop de cua els va ficar dintre també.

Quan els altres companys es van cansar de jugar al riu amb el monstre, el cocodril i la serp, van anar a trobar-se amb la resta de la classe. Pel camí van topar amb un dinosaure petit i li van preguntar: - Hola! Com et dius? El dinosaure va respondre: - Em dic Dinosaure. On aneu? Van contestar: - A buscar els nostres amics, que no sabem on estan .

En Dinosaure va dir: - Li podem preguntar al meu pare que està allí. Tots van mirar i van veure el cap d’un dinosaure molt gran. Tenien una mica de por, però l’Ali va dir: - Anem a preguntar!.

Estaven caminant tan tranquils, quan en Dinosaure va fer un crit molt fort i es va assenyalar la pota. S’havia clavat una branca molt afilada. El Zakariae i la Mehjabin els van ajudar i li van treure la branca, i van continuar el seu camí.

Quan estaven arribant, la Satinderjit, la Nayerli, la Yanling i en Dinosaure es van amagar perquè volien fer una sorpresa als seus amics.

Els altres van continuar i van veure que els seus companys estaven mig enterrats a la sorra. La Isabella i la Muskan van cridar: - Deixa anar els nostres amics. El dinosaure gran va dir: - No vull. Me’ls penso menjar perquè s’han rigut de mi i em volien fer mal. L’Aiman, el Xinyu i l’Steven van agafar una pedra i la volien tirar quan el dinosaure els va enterrar també.

Llavors va aparèixer el Dinosaure (petit) i va dir al seu pare que no se’ls mengés, perquè eren els seus amics i li havien salvat la pota.

El dinosaure pare el va escoltar i va fer cas. Els va treure a tots del forat.

Quan els va deixar anar, al bosc va sonar una explosió molt forta i van aparèixer estrelles de molts colors, junt amb tots els personatges que havien conegut:

L’aranya, l’esquelet, el cocodril, el monstre, la serp, el fantasma de les patates, el fantasma de les maduixes i els dos dinosaures. També va aparèixer la Lluïsa que els va dir que l’excursió s’havia acabat.

Tots els nens i nenes van pujar a sobre del dinosaure pare i...

Conte contat, aquest conte s’ha acabat. Esperem que us hagi agradat. Love Eseoghene Agbohghidi // Isabella Aguirre // Yousra Ahlal // Zakariae Assidi // Sydul Bari // Steven Carvajal Mohamed-Reda Charkaoui // Yaxi Du // Hajar El Amrani // Aiman El Harrak // Ayman Farricha // Nayerli Guzmán Mehjabin Hannan // Xinyu Yin // Yesenia Morales // David Moreno // Janira Santiago // Satinderjitt Jassal Muskan Singh // Peixian Wang // Yanling Ye // Ali Murtaza Zia Tutora: Lluïsa Mañanas

El Bosc Encantat

by lluisamy on Jan 19, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 94

Statistics

El Bosc Encantat — Presentation Transcript

http://blocs.xtec.cat	91
http://www.slideshare.net	3