QUEDA’T PRIMAVERA ! Dani Anfruns

M’agrades primavera, quan ets verda…

… i així sé que ets aquí, amb mi… fresca i frondosa!

… i m’agrades perquè puc olorar-te en les roses…

... I puc descobrir-te en l’aire… i en les coses!

… un passeig al capvespre… o de nit!

Recorda’m tot l’any en el poeta que sóc…

… i com em xiules els teus secrets!

… i en l’estiu que et segueix jo et pensaré així: … Com el passat més recent o el futur més llunyÃ

És trist que no et quedis tal qual, amb el teu verd!... Ben verda!

És trist que passin els dies… que siguis lluny!

… que corris la terra, regant altres indrets que no t’han pensat, com jo, en cada estació de l’any…

I a mi… A mi em sembla encara tenir-te… i en les fulles seques et trepitjo… i et ploro l’absència!

El fred tant bèstia que fa… ¿ me l’envies tu d’altres indrets on has estat, sense mi?

Com pots fer-me això?... oblidant les meves paraules… el cant directe dels meus llavis quan et fruïa?

Torna’m! Vine amb mi! Sigues meva!

Digue’m que l’hivern ets Tu, vestida de blanc!

… que ets tu que tornes… lentament!... Com sempre has fet!

… i no canvïis mai, no canvïis mai…, i passa’m de llarg!

M’agrades primavera… blanca , verda, rossa , i quan perds les fulles!!

… m’agrades aquí, m’agrades allà , m’agrades així!