PORTADES.indd 1   11/05/2012 8:33:04
PORTADES.indd 1   11/05/2012 8:33:04
Edita: Ajuntament de Berga i Patronat Municipal de la Patum                 Portada: Cartell premiat en el XXXVIII Concurs...
Sin título-1 2   13/05/2012 15:18:31
PÒRTIC                                       Juli Gendrau i Farguell                                                   Alc...
PROGRAMA DE MA.indd 4   11/05/2012 17:37:39
PROGRAMA DE MA.indd 5   11/05/2012 17:37:45
Gemma Rodríguez i Capella.                                                 Llicenciada en conservació i restauració      R...
traslladades a la Casa de la Patum,          intervencions de restauració són      on queden desades i exposades          ...
de l’exterior, sigui el més idoni.         Aquestes referències esdevenen      Un altre és el de la utilització de        ...
Els desperfectes són un mitjà que               	àliga      ens permet obtenir més informació               	 4 nans vells...
de les peces de teixit més antigues,         És sabut per tots els geganters, no      el procés de les quals s’explica en ...
gegants vells i la                                               Degradació del dit                                       ...
que fan aparèixer, any                                       foc incontrolat, solen      rere any, fissures i             ...
Pel que fa a la pell de l’instrument      musical per excel·lència de la festa,      el tabal, alguns anys s’ha mantin-   ...
MOSTRA DE LA DEGRADACIÓ DE LES COM-      PARSES I DE LES TASQUES DE RESTAURACIÓ                                    14PROGR...
15PROGRAMA DE MA.indd 15        11/05/2012 17:38:28
PROGRAMA DE MA.indd 16   11/05/2012 17:38:32
17PROGRAMA DE MA.indd 17        11/05/2012 17:38:35
PROGRAMA D’ACTES RELIGIOSOS,                                                       Dijous, 7 de juny                      ...
P2012PROGRAMA DACTES.indd 2           11/05/2012 17:36:01
Elisabet Cerdà i Durà.                                                Restauradora titular de teixit del Centre      PROCÉ...
Plecs i arrugues. Aquí ens trobem      amb un deteriorament produït      per l’ús o per les condicions      d’emmagatzemat...
RESTAURACIÓ      Per a la intervenció sobre les      peces, s’han aplicat els criteris que      es regeixen per un treball...
Anàlisi de fibres i de lligaments.                                     posició          fibra          torsió           co...
3. Neteja superficial. Aquest pro-      cés es realitza amb aspiradors de      baixa succió, tant pel dret com pel      re...
5. Neteja dels metalls. Va adreça-      da, sobretot, als elements dels      galons i als de tancament. Es      realitza a...
Consolidació mitjançant pedaç i mitjançant                                                línies de punt de restauració   ...
9. Emmagatzematge i exhibició.      La conservació futura de les peces      depèn de les condicions ambien-      tals en q...
PROCESSOS      ACABATS           Bata de nans nous             abans i després              del tractament                ...
Bata de nans vells                                            després i abans del                                         ...
ANTICS QUATRE BARRIS      Administradors      FEIXINES O CAPDAMUNT         Sr. Ernest Cid i Farrero	      DE LA VILA. FONO...
TÍTOLS DE PATUMAIRE                              Joan Casals i Martín                              Josep Pujols i Clotet  ...
38PROGRAMA DE MA.indd 30        11/05/2012 17:39:17
Sin título-1 3   13/05/2012 15:19:32
PORTADES.indd 1   11/05/2012 8:33:04
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Programa de mà #Patum 2012

2,807 views
2,870 views

Published on

Programa de mà Patum 2012

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,807
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
39
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programa de mà #Patum 2012

  1. 1. PORTADES.indd 1 11/05/2012 8:33:04
  2. 2. PORTADES.indd 1 11/05/2012 8:33:04
  3. 3. Edita: Ajuntament de Berga i Patronat Municipal de la Patum Portada: Cartell premiat en el XXXVIII Concurs de Cartells anunciadors de les festes del Corpus 2012, original amb el lema Seguidors de La Patum, de Xavi González i Morales Accèssit del Concurs de Cartells, original amb el lema Color de Patum, d’Albert València i Garcia Cartell premiat en el XXIII Concurs de Dibuix Infantil de la Patum, anunciador de la Patum Infantil, de Mireia Parramon i Verdú, amb tipografia de Salvador Vinyes i Reig Coordinació: Albert Rumbo i Soler Impressió: Impremta Bonet Fotografies: Josep Pons i Agrupació Fotogràfica Tallers d’Arts i Oficis (fotos dels calendaris cíclics de Patum, 2000-2012). Gemma Rodríguez i Rosa Castilla-La Fotogràfica (restauració compar- seria) i Elisabet Cerdà (restauració de vestits antics) Disseny: TRAMA, projectes museogràfics Textos: Gemma Rodríguez i Capella Elisabet Cerdà i Durà Pòrtic: Juli Gendrau i FarguellSin título-1 1 13/05/2012 15:18:01
  4. 4. Sin título-1 2 13/05/2012 15:18:31
  5. 5. PÒRTIC Juli Gendrau i Farguell Alcalde de Berga Un any més, les flaires primaverals novetat i consuetud; però també porten a la nostra ciutat la incon- procurem que el programa de la fusible olor de Patum; aquest an- Patum resulti una eina útil per tal cestral prodigi que durant cinc dies de donar a conèixer algunes de les és capaç de fer deturar el temps actuacions més destacades que de a l’antiga vila de Berga. La Patum, forma contínua, i moltes vegades la més gran, sentida i viscuda de silenciosa, es van fent des del Pa- les nostres tradicions, tornarà a tronat Municipal de la Patum. complir amb el seu ritual anual: els gegants sortiran a anunciar l’inici Per aquest motiu, al costat de de les festes precedits del tabal; les extraordinàries fotografies de l’àliga aconseguirà fer emmudir l’Agrupació Fotogràfica Tallers la plaça curulla de gent; els nans, d’Arts i Oficis que il·lustren el pro- vells i nous, encaterinaran els més grama, en aquest també hi podeu petits; els turcs i cavallets i els trobar dos textos interessantíssims àngels i les maces reviuran les se- sobre diferents processos de res- ves lluites més seculars; les guites, tauració del patrimoni patumaire: la grossa i la xica, empaitaran tot la comparseria i els vestits antics. aquell que gosi posar-se al seu La restauració de la comparseria davant i desafiar-les, i els plens ens l’explica la Gemma Rodríguez, ens faran posar la pell de gallina llicenciada en Conservació i Res- just abans que el tirabol ens re- cordi que, un any més, tots plegats tauració d’Obres d’Art i restaura- hem estat capaços de repetir el dora titular de les comparses de nostre particular miracle anual. la Patum. Dels prop de cent vestits recuperats pel Patronat l’any 2003 Un miracle forjat al llarg dels i el seu procés de restauració ens segles per totes aquelles perso- en parla l’Elisabet Cerdà, restau- nes que, d’una manera o altra, radora titular de teixit del Centre han fet Patum. Un miracle que no de Documentació i Museu Tèxtil de hagués estat possible sense tota Terrassa, que és qui s’ha ocupat la gent que ens ha precedit i a la de treballar en tots els vestits que qual procurem recordar cada any s’han pogut restaurar fins ara. a través del programa que teniu a les mans. És per això que, des Esperem que gaudiu d’aquest de fa uns quants anys, procurem programa que us oferim i que barrejar-hi modernitat i tradició, tingueu una molt bona Patum. 3PROGRAMA DE MA.indd 3 11/05/2012 17:37:34
  6. 6. PROGRAMA DE MA.indd 4 11/05/2012 17:37:39
  7. 7. PROGRAMA DE MA.indd 5 11/05/2012 17:37:45
  8. 8. Gemma Rodríguez i Capella. Llicenciada en conservació i restauració RESTAURACIÓ DE LES d’obres d’art. Restauradora titular de les comparses de la Patum de Berga. PECES DE LA COMPAR- SERIA DE LA PATUM Diumenge de Corpus. Darrer salt. ballen i salten enmig de la plaça de S’esvaeix de mica en mica l’olor de Sant Pere i dels carrers adjacents pólvora dels darrers fuets cre- plens de gent que les ovacionen, mats. Últimes retrobades de gent però on les empentes i les topa- coneguda a la plaça que recorden des són cada cop més habituals. les emocions viscudes un altre any. Aquestes són dues de les causes Turcs i cavallets, maces i àngels, de degradació més comunes que àliga, nans, gegants, guites i tabal els produeixen diferents danys van desfilant cap a l’interior de i que cal solucionar en poques l’Ajuntament tot deixant enrere una hores. S’hi realitzen diversos tipus altra Patum. d’intervencions que es decideixen segons els resultats de la revisió Però l’activitat continua. feta prèviament, amb la qual es de- Poques hores després de deixar termina l’abast dels desperfectes, les comparses al les característi- consistori, cadas- ques i la tipologia cun dels elements dels materials que les formen és afectats. Els dies revisat detallada- de la festa, com ment per un tèc- que es disposa nic en conservació de poc temps per i restauració, per poder treballar, es tal de valorar realitza una res- l’estat en què es tauració conside- troben després rada d’urgència, d’haver participat en què es tracten a la festa. De la els danys oca- mateixa manera, sionats en cada durant els cinc una de les peces i dies de celebració s’atura la degra- totes les peces dació de manera són examinades provisional per tal minuciosament que puguin tornar per detectar, analitzar i solucionar a actuar en les millors condi- les degradacions que puguin tenir. cions possibles, tot assegurant la Sempre és necessari haver-hi de conservació dels materials que les realitzar diversos processos de constitueixen. restauració, ja que les figures de la Patum hi participen activament, Pocs dies després, acabada la són les autèntiques protagonistes, celebració, les comparses són 6PROGRAMA DE MA.indd 6 11/05/2012 17:37:48
  9. 9. traslladades a la Casa de la Patum, intervencions de restauració són on queden desades i exposades portades a terme per un restau- durant la resta de l’any. En aquest rador professional, que és qui període és quan es porta a terme la té cura de la preservació i per- veritable feina de conservació i res- vivència d’aquest patrimoni. No tauració completa, que finalitza per es pot oblidar, però, la gran feina Pasqua de l’any següent amb les realitzada per les persones que figures totalment preparades per n’han tingut cura al llarg de la fer-nos gaudir d’un altre Corpus. història, ja que és gràcies a elles que han sobreviscut fins als nostres dies. Totes aquestes mans n’han modelat la forma i hi han aplicat els colors, a vegades semblants a l’original i d’altres més propers al gust dels corrents estètics de l’època, però en qualsevol cas, totes aquestes maneres de fer han conferit a les nostres comparses l’aspecte amb què les coneixem i estimem actualment. Per aquest motiu, un dels Les peces de la comparseria de la quatre criteris actuals del procés Patum de Berga són úniques i amb de conservació i restauració de un gran valor històric, epicentres les comparses és el de preservar d’una celebració declarada per la i respectar l’originalitat de cada UNESCO com a Obra Mestra del una sense eliminar, sempre que Patrimoni Oral i Immaterial de la no suposin un perill per a la seva Humanitat. A vegades resulta difícil preservació, els materials apli- parlar-ne únicament com a sim- cats en èpoques anteriors, perquè ples peces, sobretot quan surten formen part de la seva història i de a la plaça i als carrers de la ciutat, l’estètica de cada element. Els al- on semblen tenir vida pròpia. Per tres tres, són els mateixos criteris tant, no només són importants com contemporanis que se segueixen a matèria, tècnica i iconografia, en tota obra d’art. Cada operació sinó com a figures d’un gran valor que es realitza és una manipulació sentimental, emocional i simbòlic directa de la peça i dels materials que s’expandeix molt més enllà de que la formen; és per això que se la ciutat que les acull i que els ha segueix el criteri de la mínima in- sabut donar vida durant segles. tervenció i el màxim respecte, per la qual cosa s’intervé només el que Per aquesta importància i sin- és indispensable perquè l’estat de gularitat, des de l’any 2005, les conservació, tant de l’interior com 7PROGRAMA DE MA.indd 7 11/05/2012 17:37:49
  10. 10. de l’exterior, sigui el més idoni. Aquestes referències esdevenen Un altre és el de la utilització de molt valuoses per poder conèixer materials reversibles i estables al com estan realitzades les figu- pas del temps, és a dir, s’utilitzen res i poder establir la proposta materials totalment compatibles d’intervenció més adequada. amb els de les peces, amb la propietat que si s’han de retirar Les intervencions que s’han rea- posteriorment per algun motiu, es litzat fins ara han permès obtenir pugui fer sense afectar els origi- més informació. S’han estudiat les nals. De la mateixa manera, se diferents capes matèriques que segueix el criteri il·lusionista, en formen algunes de les figures, què els processos que permeten des de l’estructura, el suport, les definir l’acabat de la peça n’imiten capes de preparació, les capes tant la forma, com la textura, com pictòriques, fins a les capes més el color i, únicament, es retoquen superficials. Tots aquests resul- de manera puntual aquelles zones tats han permès ampliar aquests que han estat afectades, sense coneixements amb més dades ocultar la policromia antiga. sobre la seva constitució, realitza- ció i els canvis soferts al llarg de la història. Per portar a terme aquests estu- dis, a vegades és suficient amb els recursos que hi ha al propi taller, però d’altres vegades cal recó- rrer a la utilització de tècniques científiques més precises, com les realitzades l’any 2007 a dues de les peces més antigues de la Patum, l’àliga i el cap de la guita grossa. D’aquestes dues figures es van extreure una sèrie de petites mostres representatives de les A banda d’aquests criteris, una capes de material i van traslladar- part importantíssima del procés de se a l’Escola Politècnica Superior restauració és l’estudi documental d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, i gràfic existent sobre les peces. on es van realitzar tècniques com La part gràfica ens permet tenir la microespectroscòpia d’infraroig uns coneixements més amplis dels (FTIR), la microscòpia electrònica materials utilitzats i de l’evolució de rastreig (SEM-EDS) i la micro- estètica de les obres, mentre que difracció de RX, que van permetre alguns dels documents escrits conèixer la composició química, ens donen informació d’alguns la distribució dels materials i d’aquests materials aplicats. l’aproximació cronològica. 8PROGRAMA DE MA.indd 8 11/05/2012 17:37:51
  11. 11. Els desperfectes són un mitjà que àliga ens permet obtenir més informació 4 nans vells sobre els diferents estrats i el tipus 4 llances de material que els formen i, si 2 gegants vells es creu necessari, s’aprofiten per 2 gegants nous poder prendre mostres representa- 4 nans nous tives per realitzar futures anàlisis científiques. Aquest material es La quantitat i diversitat de tots guarda etiquetat amb les dades de aquests elements, que conferei- l’extracció i la descripció corres- xen a la festa de la Patum una ponent. riquesa patrimonial excepcional, fan que el procés de restauració Durant els dies de celebració de la Patum surten a la plaça i als carrers un total de 77 peces, des de les més grans, com els gegants, fins a les més petites, com els escuts de l’àngel i l‘arcàngel, o els punyals, simitarres i fustes dels turcs i cavallets, sense comptar els vestits i els elements de les estruc- tures, que també cal revisar de la mateixa manera. Són els següents: tabal turcs i cavallets cavallet blanc esdevingui complex i molt labo- cavallet negre riós, precisament per aquest gran cavallet marró clar ventall de tipologies matèriques cavallet marró fosc i perquè tot i ser respectades 4 punyals, 4 simitarres i com a obres d’art, a diferència 4 fustes d’aquestes, s’han d’intervenir de 4 cascs dels turcs i 4 cascs manera que, a més, se’n garanteixi dels cavallets la seva funcionalitat i puguin estar maces i àngels preparades per ser portades. Per 4 maces velles aquesta complexitat, és necessària 4 maces noves la constant col·laboració d’altres 8 carotes especialistes, com els artesans 4 ales de l’àngel, 2 suports, Jordi Camps, pare i fill, i la Maria 1 escut i 1 espasa Àngels Busquets, que és qui té 4 ales de l’arcàngel st. Miquel, cura dels teixits. Puntualment, 2 suports, 1 escut, 1 llança i ha estat necessari comptar amb 1 casc altres museus, com el Centre de guita grossa Documentació i Museu Tèxtil de Te- guita xica rrassa, on es van restaurar algunes 9PROGRAMA DE MA.indd 9 11/05/2012 17:37:52
  12. 12. de les peces de teixit més antigues, És sabut per tots els geganters, no el procés de les quals s’explica en només de la Patum sinó d’arreu, aquest mateix programa. que les parts més susceptibles de les figures que porten són les A continuació es mostra un petit mans i el coll, ja que és el que sub- esbós de les restauracions que es jecta tot el pes del cap i el que rep duen a terme de Patum a Patum. més vibracions quan els gegants deixen de moure’s i retornen al te- Una de les comparses més afecta- rra. Les mans dels nostres quatre des, pel seu volum i pel poc espai gegants tenen senyals de multi- que tenen a la plaça per poder tuds d’intervencions anteriors que actuar, són els quatre cavallets. El han servit per arranjar els diversos cap i la part posterior són les zones desperfectes ocasionats al llarg de que, any rere any, presenten més la història. Les més tractades són desperfectes, pel debilitament del les que queden més a prop de la suport, les descohesions de la gent, és a dir, la mà esquerra dels capa pictòrica, les ratllades i les incrustacions de pintura, que fan necessari un tractament des de les capes més internes fins a les més superficials. Cavallet blanc: detall de la degradació i del procés de fixació i con- solidació de les capes de preparació i de les capes pictòriques 10PROGRAMA DE MA.indd 10 11/05/2012 17:38:02
  13. 13. gegants vells i la Degradació del dit anular de la mà del del gegant nou i gegant vell que ha la mà dreta de la permès analitzar els geganta nova. La estrats i determinar el color i les tècni- mà del gegant ques de la policromia vell, durant la Patum de diu- menge al vespre de l’any passat, es va trencar pel canell, a causa Detall del tren- d’un fort cop, cament de la mà mentre ballava esquerra del gegant vell, on es poden ob- a la plaça; va servar les diferents caure al terra i capes matèriques el dit anular va quedar molt malmès. Sortosament, però no per això, menys interes- els geganters, que van estar al cas, sants, i formen una part molt im- la van recollir abans que les conse- portant de la història de la pròpia qüències fossin majors. obra. Així, doncs, a l’interior de la mà trobem diferents tècniques per Durant el procés de restauració, arranjar els dits, com la col·locació s’ha aprofitat aquest incident d’una fusta d’avellaner, un llistó per fer un estudi dels diferents de pi i també tires de teixit de cotó estrats de matèria que la formen. encolades amb cola de conill. D’aquesta manera s’ha comprovat que, certament, tal com demostren Una de les peces més solemnes i alguns documents, la primera capa majestuoses de la Patum, l’àliga, pictòrica aplicada al gegant vell tot i ser, una de les més antigues era de color clar, semblant al de de Catalunya, es manté en un bon la geganta vella, i va ser quan se estat. No obstant això, hi ha dues li va donar l’aparença d’un cabdill parts que cal revisar especialment: musulmà que se li va aplicar la el coll i la cua. En aquesta última primera capa de pintura de color es poden observar, a simple vista, marró. Aquest primer canvi va alguns canvis de textura que són precedir altres capes de pintura, testimoni de les diferents tècni- concretament tres, de tonalitats ques de consolidació i pictòriques fosques, però ben diferents entre utilitzades en les antigues repa- elles, que tenien com a objectiu racions per tal de solucionar la millorar el seu aspecte. constant problemàtica d’aquesta part. La llargada, l’estilització, Aquest dany ens ha permès poder l’activitat a la plaça i el canvi de les veure els tipus d’intervencions que condicions ambientals d’humitat i es feien servir dècades enrere, amb temperatura de l’exterior respecte criteris ben diferents als actuals, a la sala d’exposició són factors 11PROGRAMA DE MA.indd 11 11/05/2012 17:38:03
  14. 14. que fan aparèixer, any foc incontrolat, solen rere any, fissures i acabar la festa amb esquerdes a la zona desperfectes al cap, de la cua que, alguna sobretot al morro. vegada, quan ha topat Algunes peces de amb alguna persona l’estructura, com els despistada a la plaça, elements metàl·lics i s’han agreujat consi- les costelles de fusta, derablement. Pel que cal anar-les renovant fa al coll, té un movi- pel desgast que s’hi ment radial que, tot i produeix. mantenir l’estructura original que el subjec- Els nans, tant els ta adequadament, cal vells com els nous, controlar-lo periòdi- solen presentar des- cament i, en especial, després de perfectes en les zones més sobre- cada ball a la plaça. sortints, com el nas, les orelles, les celles, les barbetes i els barrets, Sens dubte, les dues figures més com a conseqüència de les topades entremaliades, les guites, cone- entre ells a l’hora de ballar, però gudes i reconegudes per les seves sobretot, i cada vegada més, per la embranzides i representacions del dificultat de moviment quan inten- ten accedir a la plaça i aconseguir fer la rotllana per poder actuar. Per restaurar aquests danys, s’ha d’intervenir consolidant els estrats afectats, fixar els materials despresos i reintegrar les capes de preparació i les pictòriques. Sovint cal una intervenció més exhaus- tiva, que implica el desmuntatge i el tractament dels elements superposats, com els barrets o les perruques. Reintegració pictòrica Procés de consolidació de les capes desadhe- rides a conseqüència dels cops rebuts. 12PROGRAMA DE MA.indd 12 11/05/2012 17:38:05
  15. 15. Pel que fa a la pell de l’instrument musical per excel·lència de la festa, el tabal, alguns anys s’ha mantin- gut la mateixa, però d’altres, com el Corpus del 2010, va haver de ser substituïda tres cops. La pell, com a material orgànic i molt sensible als canvis de temperatura i humi- tat, ha d’estar perfectament tracta- Procés de neteja del Tabal. da i col·locada al tambor metàl·lic per tal que el so del batec de la Pa- Les maces surten tots els dies de tum sigui l’esperat. Cada any se’n Patum, estan en contacte amb les preparen diverses, per si de cas. espurnes enceses i passen per les Les operacions que s’hi realitzen, mans de nombrosos patumaires doncs, giren entorn d’aquest ob- afortunats. Tots aquests factors jectiu, però el so no depèn només fan que s’hi hagin de realitzar de les pells, sinó també del bon operacions, tant en la fusta com condicionament del tambor i de la en el tambor. Les pells pintades resta de components. Igual que les han de ser revisades contínuament altres figures, però potser el tabal pel mateix problema que s’ha de manera més clara, queda expo- exposat amb el tabal, però amb la sat al fum i a la brutícia generada particularitat que aquestes estan per la combustió dels fuets. És pintades i, per aquest motiu, cal per aquest motiu que el procés de controlar els canvis de tempera- neteja d’aquest element és un dels tura i d’humitat per tal que no es més laboriosos. contraguin o es dilatin excessiva- ment i perjudiquin, sensiblement, la pintura. Permeteu-me, abans d’acabar, agrair a totes les patumaires i Eliminació a tots els patumaires que, amb mecànica la seva actitud, respecten, va- de les loren i estimen la festa i totes espumes protectores les seves comparses, la majoria desgastades centenàries, i que transmeten, alhora, tots aquests valors a les persones del seu voltant i a les noves generacions. És només amb aquest respecte i conscienciació que conservarem aquest patrimoni excepcional que ens han deixat els nostres avantpassats. Degradació de l’orella Bona Patum! 13PROGRAMA DE MA.indd 13 11/05/2012 17:38:06
  16. 16. MOSTRA DE LA DEGRADACIÓ DE LES COM- PARSES I DE LES TASQUES DE RESTAURACIÓ 14PROGRAMA DE MA.indd 14 11/05/2012 17:38:16
  17. 17. 15PROGRAMA DE MA.indd 15 11/05/2012 17:38:28
  18. 18. PROGRAMA DE MA.indd 16 11/05/2012 17:38:32
  19. 19. 17PROGRAMA DE MA.indd 17 11/05/2012 17:38:35
  20. 20. PROGRAMA D’ACTES RELIGIOSOS, Dijous, 7 de juny Dissabte, 9 de juny A les 10 del matí, TRADICIONALS I CULTURALS A les 10 del matí, PASSADA amb la Cobla ENGEGADA DE COETS i Ciutat de Berga. Dies 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 de juny de 2012 PASSADA amb la Cobla Pirineu. A les 11 del matí, Festes de l’Antiga a l’església parroquial, Octava de Corpus A les 11 del matí, MISSA MAJOR, cantada per Declarades com a Festa a l’església parroquial de la Coral de l’Escola Municipal Patrimonial d’Interès Nacional Santa Eulàlia, MISSA MAJOR, de Música de Berga i l’Orfeó per la Generalitat de Catalunya i cantada per l’Orfeó Bergue- Diumenge, 10 de juny Berguedà, al final de la qual Obra Mestra del Patrimoni Oral i dà. Al final, s’interpretarà A les 10 del matí, PANTALLA GEGANT l’Himne del sagrat cor, de es repartiran els tradicionals Immaterial de la Humanitat Divendres, 8 de juny ENGEGADA DE COETS i EXPOSICIONS El dijous i el diumenge es mossèn Marià Miró. A les 10 del matí, clavells i panellets. PASSADA amb la Cobla per la Unesco podrà seguir en directe la PASSADA de les comparses Ciutat de Berga. A les 12 del migdia, Sala dexposicions CAU D’ART celebració de la Patum de la Tot seguit, a la plaça de Sant de la PATUM INFANTIL, Pere, PATUM DE LLUÏMENT, amb la Banda de l’Escola a la casa de la ciutat, A les 11 del matí, C/ Ciutat, 25 nit des de la pantalla gegant amb la Cobla Pirineu. Municipal de Música. lliurament de TÍTOLS DE a l’església parroquial, Del 20 de maig al 17 de juny instal·lada a la plaça de Vilado- PATUMAIRE i PATUMAIRE MISSA MAJOR, cantada Exposició: mat. Dissabte, 2 de juny A continuació, a la plaça de A les 11 del matí, D’HONOR i dels premis del per l’Orfeó Berguedà. ELS CARTELLS DE PATUM A les 10 de la nit, Viladomat, SARDANES amb a l’església parroquial, XXXVIII Concurs de Cartells. a la plaça de Sant Pere, la Cobla La Selvatana.** MISSA, cantada per la Coral Tot seguit, a la plaça de Sant Vestíbul de l’Arxiu Comarcal CONCERT DE PATUM. Queraltina del Casal de Gent A 2/4 d’1 del migdia, Pere, PATUM DE LLUÏMENT, del Berguedà PATUM ACCESSIBLE XVè Memorial Ricard Cuadra, A 2/4 de 5 de la tarda, Gran. S’obsequiarà les a la plaça de Sant Joan, amb la Cobla Ciutat de Berga. SARDANES amb la Cobla Pla de l’Alemany, s/n Per tal de facilitar a les perso- a càrrec de la Banda del a la Residència Nostra persones assistents a la Principal de Berga.** De l’1 al 30 de juny nes amb mobilitat reduïda la Memorial i Percussions Senyora de Queralt, missa amb els tradicionals A continuació, a la plaça de de Barcelona.* Exposició: PAISATGES: participació als actes de la Pa- CONCERT amb la Cobla clavells i panellets. Viladomat, SARDANES amb PANORAMES EL·LÍPTICS DE A la 1 del migdia, tum i l’accés a la plaça de Sant La Selvatana. la Cobla Principal de Berga.** a l’església parroquial, PATUM, de Sergi Fernández i Pere, l’Ajuntament instal·larà A les 12 del migdia, A les 6 de la tarda, a la plaça de Sant Pere, CONCERT D’ORGUE I A 2/4 de 5 de la tarda, Bosch. sota la Berruga un empostis- Diumenge, 3 de juny a la plaça de Viladomat, PATUM INFANTIL DE TROMPETA, a càrrec de al Casal de Gent Gran, sat. Aquest espai es reservarà, A 2/4 de 6 de la tarda, Dimecres, 6 de juny SARDANES amb la Cobla LLUÏMENT, amb la Banda de Carles Raya i Oriol Pujol. CONCERT amb la Cobla en primer lloc, a les persones a la plaça de Viladomat, A les 12 del migdia, La Selvatana.** l’Escola Municipal de Música. Principal de Berga. amb mobilitat reduïda reco- 61è CONCURS NACIONAL el tabaler i els quatre gegants, A les 5 de la tarda, ALTRES ACTES neguda amb el certificat de DE COLLES SARDANISTES al so de la Cobla Pirineu, A les 6 de la tarda, Tot seguit, a la casa de la a la Residència Sant A les 6 de la tarda, El dijous i el diumenge de discapacitat corresponent; en amb la Cobla Pirineu.** satisfaran els berguedans i a l’església de les germanes ciutat, repartiment dels Bernabé, CONCERT amb la a la plaça de Viladomat, Corpus al migdia, a la plaça segon lloc, a les persones amb les berguedanes amb la adoratrius, VESPRES premis del XXIII CONCURS Cobla Principal de Berga. SARDANES amb la Cobla Viladomat, es posaran a la altres discapacitats superiors A les 8 del vespre, tradicional PASSADA. SOLEMNES, en honor al DE DIBUIX INFANTIL. Principal de Berga.** venda el CAVA i les PLAQUES al 65% i, per últim, a les per- a la plaça de Viladomat, santíssim sagrament. A 2/4 de 8 del vespre, DE CAVA commemoratives de sones de més de 75 anys. ELS QUATRE FUETS. A les 8 del vespre, A les 5 de la tarda, SALTS DE PATUM amb A 2/4 de 10 de la nit, la Patum, amb dues plaques tabal, maces, guites i gegants A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça de Sant Pere, la Cobla Ciutat de Berga. a la plaça de Sant Pere, diferents del Monument de la vells, acompanyats per la a la plaça de Sant Pere, PATUM INFANTIL Es començaran a la plaça de PATUM COMPLETA, amb la * Organitza: Patum. Cobla Pirineu, sortiran de la PATUM COMPLETA, COMPLETA, amb la Banda de Sant Pere, continuaran per les Cobla Ciutat de Berga. Memorial Ricard Cuadra, sota el Dimarts, 5 de juny plaça de Sant Pere i faran els a càrrec de la Cobla Pirineu. l’Escola Municipal de Música. places de la població i davant patrocini de lAjuntament de Berga. A 2/4 de 7 de la tarda, SALTS corresponents davant dels domicilis dels adminis- Acabada la Patum, Divendres, 1 de juny, En cas de mal temps es farà al al pati de l’escola, PATUM de dels domicilis de les auto- Acabada la Patum, A les 8 del vespre, tradors i les administradores a la plaça de Viladomat, com a les 9 del vespre, Teatre Municipal. la Llar Santa Maria de Queralt, ritats locals. Acabaran amb a la plaça de Viladomat, l’Ajuntament obsequiarà els i acabaran amb TIRABOLS a a cloenda de les festes, al Pavelló de Suècia, amb la Banda de l’Escola TIRABOLS a la plaça de Sant SARDANES amb administradors i les adminis- les places de Sant Joan i SARDANES amb la Cobla ATRI DELS GENTILS entorn ** Col·labora: Municipal de Música. Joan i a la plaça de Sant Pere. la Cobla La Selvatana.** tradores amb un vi d’honor. Sant Pere. Principal de Berga.** a les tradicions populars. Associació Sardanista Cim d’Estela. P2012PROGRAMA DACTES.indd 1 11/05/2012 17:35:48
  21. 21. P2012PROGRAMA DACTES.indd 2 11/05/2012 17:36:01
  22. 22. Elisabet Cerdà i Durà. Restauradora titular de teixit del Centre PROCÉS DE de Documentació i Museu Tèxtil deTerrassa. RESTAURACIÓ DELS VESTITS DE LA PATUM Durant l’any 2004, es va realitzar tacions de diversa procedència. De el pressupost per a la restauració les peces que es van documentar, de diverses peces o conjunt de totes tenen una capa general de peces d’indumentària i barrets. Hi brutícia superficial i integrada a les ha peces de les quals hi ha quatre fibres. A causa d’aquesta brutícia, exemplars i d’altres que només un. les fibres han perdut flexibilitat i Les peces daten des de 1890, la mostren una fragilitat més evident més antiga, fins a 1990. Moltes de en les àrees on la brutícia està les peces formen un conjunt que integrada. componen la indumentària comple- ta d’una comparsa. Com que totes Fotodegradació. Algunes peces les peces tenien característiques i han canviat el color original com estats de conservació similars, se’n a conseqüència de la llum, i altres va fer un informe general i després s’han decolorat per l’acidesa de la un d’individual en què va figurar suor i per l’ús. el pressupost individualitzat de cadascuna i alguna particularitat. Així, l’estat actual de les peces, les intervencions anteriors i algunes de les etapes de tractament de res- tauració es van valorar globalment. L’estat de conservació era majori- tàriament regular, només hi havia tres peces l’estat de les quals podríem dir que era dolent. D’acord Decoloració per sudoració i per la llum en un amb l’estat de conservació es van barret de la geganta nova valorar diferents punts: Biodeterioració. Inclou tant la degradació produïda per l’atac d’insectes com les restes que hi puguem trobar. En les peces de lla- na és on més residus s’han trobat. Brutícia. Amb aquest terme identifiquem tant la pols super- ficial dipositada a la superfície dels teixits com la integrada a les Atac produït per insectes en un mono de fibres, i també les taques i incrus- plens i un capoll en una bata dels nans nous 26PROGRAMA DE MA.indd 18 11/05/2012 17:38:37
  23. 23. Plecs i arrugues. Aquí ens trobem amb un deteriorament produït per l’ús o per les condicions d’emmagatzematge. Talls, estrips i llacunes. Plecs en uns La majoria de peces tenen pantalons de estrips, talls, fils solts i estan cavallet apedaçades. Les passama- neries de totes les peces, que Recosits en una bata de nans nous són majoritàriament metàl·liques, estan descosides. Com que moltes Llacunes i estrips en una bata d’aquestes degradacions han estat de nans nous recosides, és important localitzar- les per retornar la forma original. També es fa sempre un apartat de l’estat de conservació dels elements decoratius. Molts d’aquests elements són els causants de danys estructurals i físics a la peça. Serrell metàl·lic de la capa de l’àngel i tanca amb òxid d’una jaqueta de cavallet Aplicació de pedaços. Molts dels forats i estrips es van consolidar mit- jançant pedaços d’altres teixits. En molts casos Pedaços en una àrea s’ha trobat la peça a la d’una casaca qual correspon el pedaç. del tabaler 27PROGRAMA DE MA.indd 19 11/05/2012 17:38:41
  24. 24. RESTAURACIÓ Per a la intervenció sobre les peces, s’han aplicat els criteris que es regeixen per un treball basat en proves científiques. És per això que el criteri fonamental seguit ha estat la mínima intervenció indispen- sable, respectant al màxim l’obra original. A més, tots els processos són completament reversibles, i no suposen cap perjudici per a l’obra original. Així mateix, s’ha tingut en compte la discernibilitat dels processos realitzats, de manera que en tot moment resulti distingi- ble l’original dels afegits nous. La majoria del tractaments de restau- ració inclouen nou punts. 1. Documentació gràfica i per es- crit. Inclou una descripció detallada de la peça amb les dimensions. 2. Anàlisi de fibres i de lligaments. Abans de procedir amb el tracta- ment s’ha de documentar la peça i fer les anàlisis pertinents per proposar un tractament. Per exem- ple, la presència de fils metàl·lics suposarà un tipus de tractament molt diferent del que es faria si no n’hi hagués. És important saber la fibra de la peça i si el colorant és soluble amb l’aigua. La naturalesa de la fibra ens permetrà saber com pot reaccionar la fibra en tractaments posteriors, com la neteja per im- mersió. La solidesa dels colorants utilitzats en totes les fibres perme- trà un tipus de tractament concret. 28 20PROGRAMA DE MA.indd 20 11/05/2012 17:38:43
  25. 25. Anàlisi de fibres i de lligaments. posició fibra torsió color Restauracions anteriors Taula de les fibres originals i intervencions anteriors que componen la peça. Totes les fibres van ser analitzades microscòpicament (X10). Fotografia a través del microscopi d’una fibra animal Teixit folre de la bata dels nans nous. Viat amb sarja batàvia. 16 passades/cm. 20 fils/cm 29 21PROGRAMA DE MA.indd 21 11/05/2012 17:38:44
  26. 26. 3. Neteja superficial. Aquest pro- cés es realitza amb aspiradors de baixa succió, tant pel dret com pel revers de la peça. La brutícia, les taques i la pols no només deterio- ren l’aspecte de la peça, sinó que acceleren el deteriorament de la fibra a través de la seva acció quí- mica i abrasiva. La neteja, doncs, és la fase de la intervenció dirigida a estabilitzar químicament els teixits. No obstant això, està consi- Neteja mitjançant microaspiració d’un barret derada com un tractament delicat, de nan nou irreversible i que ocasiona estrès. Neteja mitjançant tècniques de microaspiració de bates de nans vells Neteja per im- mersió, utilitzant 4. Neteja per immersió. detergent neutre Només es porta a terme i esponges, d’uns pantalons de si realment ha de contri- balladors de buir a garantir una millor l’àliga i d’una supervivència de l’objecte. jaqueta de turc Si els tests de solubilitat ens ho han permès, tria- rem el tipus de bany: amb sabó de pH neutre, sense sabó (banys d’esbandit), amb segrestadors o agents antirediposiciona- dors, esponjant... 30PROGRAMA DE MA.indd 22 11/05/2012 17:38:49
  27. 27. 5. Neteja dels metalls. Va adreça- da, sobretot, als elements dels galons i als de tancament. Es realitza amb dissolvents. Aquests elements s’han de descosir de la peça prèviament. 6. Correcció de deformacions- assecat. Un cop realitzada una neteja humida o un tractament Neteja amb un hisop humitejat amb una mixta d’humidificació, les peces d’alcohol i acetona per netejar el metall d’un galó s’estenen el més pla possible, i dels punys d’un cosset de l’àngel amb l’ajuda d’assecadors, venti- ladors, vidres i pesos s’asseca la peça, es corregeixen plecs i arru- gues i s’aprofita per alinear els fils solts. Tractament d’humidificació d’un cinturó i una faldilla de sant Miquel mit- jançant humidificació amb ultrasons i vapor fred 7. Tractaments d’humidificació. Es realitzen en peces on no és possible la neteja per immersió, ja sigui perquè els colorants són solubles o per l’estructura de les peces. L’ajuda de la humitat és útil per allisar plecs i arrugues. 31PROGRAMA DE MA.indd 23 11/05/2012 17:38:51
  28. 28. Consolidació mitjançant pedaç i mitjançant línies de punt de restauració 8. Consolidació. Té la funció de restablir, tant com sigui possible, l’equilibri de la fibra i alentir-ne el futur deteriorament. La consolida- ció ha de recuperar la consistència i solidesa de l’objecte tèxtil. Es pot fer mitjançant suports locals (pedaços) o suports totals. Aquests es fixen utilitzant punts de costu- ra específics de restauració. Els suports es tenyeixen utilitzant tints també específics de restauració, tot intentant ajustar-se al màxim al color original. Puny de la màniga dreta del mono de plens abans i després del procés de consolidació Consolidació d’un fragment de galó metàl·lic d’una capa de l’àngelPROGRAMA DE MA.indd 24 11/05/2012 17:38:56
  29. 29. 9. Emmagatzematge i exhibició. La conservació futura de les peces depèn de les condicions ambien- tals en què s’emmagatzema. Per aquest motiu, s’han realitzat uns penjadors a mida de les peces que permeten l’emmagatzematge i l’exhibició. S’han utilitzat penjadors comercials i s’han modificat, ja que s’han folrat amb buata i teixit elàs- tic de cotó. S’ha realitzat un dossier de conservació preventiva perquè es tingui la suficient informació per conservar les peces en les millors condicions. Per als barrets s’ha fet un suport intern que s’ajusta a la forma de la peça perquè hi descansi. La base interna és d’espuma de polietilè folrada amb buata de polièster i cober- ta amb teixit elàstic de cotó. 33PROGRAMA DE MA.indd 25 11/05/2012 17:39:00
  30. 30. PROCESSOS ACABATS Bata de nans nous abans i després del tractament Detall del coll d’una bata de nans nous després i abans del tractament Mono de plens abans i després de la intervenció Barret del gegant vell abans i després del tractament 34 26PROGRAMA DE MA.indd 26 11/05/2012 17:39:06
  31. 31. Bata de nans vells després i abans del tractament Bata de nans vells abans i després del tractament Pantalons de turcs abans i després del tractament 35 27PROGRAMA DE MA.indd 27 11/05/2012 17:39:09
  32. 32. ANTICS QUATRE BARRIS Administradors FEIXINES O CAPDAMUNT Sr. Ernest Cid i Farrero DE LA VILA. FONOLLS Sra. Helena Canyelles i Bustillo SANT PERE Sr. Jordi Sebastián i Latrilla ESCLAFIDORS REBENTATS Sra. Maria Teresa Torner i Company CENTRE O CARRER MAJOR Sr. Jordi Serrano i Periáñez ESCLAFIDORS EMBOTITS Sra. Maria Farràs i Lizan RAVAL Sr. Ricard Gil i Porcel RAVENISSES Sra. Montserrat Sitjes i Macià 36PROGRAMA DE MA.indd 28 11/05/2012 17:39:10
  33. 33. TÍTOLS DE PATUMAIRE Joan Casals i Martín Josep Pujols i Clotet Ramon Sánchez i Vázquez Cristina Urrea i Gómez Gemma Urrea i Gómez Josep Casals i Puig Jordi Castellanos i Garcia Salvador Portabella i Ballester Carlos del Barco i Martínez Joan Gómez i Perarnau Ivan Sánchez i Rodríguez Pere Venturós i Villalba Jaume Ferrer i Ferran Jordi Garcia i Boixader Isabel López de las Huertas i Gutiérrez Victòria Lozano i Miguel Abel Macarrilla i Raja Francesc Manubens i Ruíz Lluís Mas i Pagerols Jasmina Porta i Salas Marta Requena i Vittori Josep Soldevila i Vilarrassa PATUMAIRES D’HONOR Xavier Aranda i Rioja Antoni López de las Huertas i Gutiérrez Jesús Penis i Jiménez Marc López i Santacreu Joan Caballero i Pérez Montserrat Guitó i Pons Sílvia Isach i Vázquez Isaura Méndez i Expósito Anna Serra i Roca 37PROGRAMA DE MA.indd 29 11/05/2012 17:39:13
  34. 34. 38PROGRAMA DE MA.indd 30 11/05/2012 17:39:17
  35. 35. Sin título-1 3 13/05/2012 15:19:32
  36. 36. PORTADES.indd 1 11/05/2012 8:33:04

×