Monestir Pedralbes de Barcelona
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Monestir Pedralbes de Barcelona

on

  • 118 views

Treball sobre el Monestir de Pedralbes d'Hèctor Acedo de 2n d'ESO del CE Roig Tesàlia

Treball sobre el Monestir de Pedralbes d'Hèctor Acedo de 2n d'ESO del CE Roig Tesàlia

Statistics

Views

Total Views
118
Views on SlideShare
117
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideee.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Monestir Pedralbes de Barcelona Presentation Transcript

  • 1. Hèctor Acedo Elgarista Història 4/4/14 1
  • 2.  Introducció 3  Definició 4  Història 5  Elisenda de Moncada 6-7  Clarisses 8  Parts del monestir 9-14  Conclusió 15  Webgrafia 16 El monestir de Pedralbes Fotografia de J. Domínguez, 1932 2
  • 3. Un dia a classe d’història, el professor Llorenç ens va dir que havíem de fer un treball amb Powerpoint d’edificis o carrers de Barcelona de l’edat Medieval. Jo vaig escollir el monestir de Pedralbes, ja que m’interessava saber-ne més d’aquest, com elsfets que havien passat allà, etc. En començar a fer-lo, no em va ser difícil trobar molta in formació, ja que és un dels monestirs més famosos de Barcelona. Claustre del monestir de Pedralbes Fotografia d'autor desconegut, sense data 3
  • 4.  És un convent de l'orde de les clarisses.  Està situat al barri de Pedralbes de Barcelona.  És un edifici d’estil gòtic.  Des del mes de març del 2012, el Monestir de Pedralbes és un centre patrimonial adscrit a l'Institut de Cultura de Barcelona.  Ha estat testimoni dels principals fets de la història del país, i a vegades n’ha estat un escenari protagonista. Un exemple són les lloses que formen el terra de la planta baixa del claustre, les lloses estan trencades i esquerdades. La causa cal es la guerra del francès (1808-1814), quan les tropes franceses de Napoleó van convertir el monestir en un quarter militar, desprès d’expulsar- hi les monges. Els francesos van omplir el claustre de cavalls i de canons que pesaven una morterada i mitja, malmetent i esquerdant totes les lloses del claustre. Un cop acabada la guerra del francès, en ple segle XIX, el monestir va haver de fer front als processos desamortitzadors de Mendizábal (1836) i de Madoz (1855). Desprès de la primera desamortització, la de Medizábal, les monges van fugir del convent, tement represàlies de les classes popular barcelonines, però van tornar-hi tres anys desprès. La senyora Eulàlia Anzizu ,neboda d’Eusebi Güell i abadessa del monestir cap a finals del segle XIX, va fer servir la dot del seu oncle per reformar i rehabilitar els indrets més mal conservats del monestir. 4
  • 5. A finals de segle XIII Jaume II, rei de la corona d’Aragó, va ordenar la construcció de molts edificis gòtics de Barcelona, el monestir de Pedralbes, la catedral de Barcelona, etc. A l’any 1322 Jaume II va decidir casar-se amb una noia de família noble de Catalunya, la família Moncada (era la família més poderosa i amb més feus de Catalunya, els feus arribaven dels Pirineus fins a l’Ebre). Aquesta família actuava com a consellers del rei. Al segle XIII, és van ajuntar amb la família de Pinós. Fent això van reforçar el pacte de vassallatge, perquè Elisenda es va transforma en reina de Catalunya. Quan el rei Jaume II ja era gran, i Elisenda de Moncada no estava embarassada, i no tenien descendència, Elisenda va pensar que dintre de poc, es quedaria viuda i regnaria un fill que no era seu. Al 1326, li va demanar al rei una concesia reial (un favor), construir un monestir on ella es pogués retirar quan Jaume II morís. El van fer a un lloc que a ella li agradava de Sarrià: Pedra Albes. El van construir en un any, i el rei va morir quan el van acabar. Elisenda es va instal·lar al monestir de Pedralbes durant 37 anys, actuava com abadessa, però ella es va fer construir un palau al costat del monestir, on hi vivia. El monestir de Pedralbes era propietari del feu de Sarrià. Elisenda vivia de les rendes senyorials i del dret de monopoli. Ella va decidir que les monges de Pedralbes fossin de la ordre de les Clarisses. 5
  • 6. La dona escollida per Jaume II després d'enviudar de Maria de Xipre, es creu que va néixer a Aitona, era filla de Pere de Montcada, senyor d’Aitona, i d’Elisenda de Pinós. Pertanyia a una de les famílies més nobles de Catalunya, molt propera a la monarquia, la família Moncada. Elisenda tenia dos germans: Ot, que va ser el padrí del futur Pere el Cerimoniós, i Gastó, el primer bisbe d’Osca i després de Girona. El casament es va fer a Tarragona el dia de Nadal de l’any 1322. El rei va donar a la núvia amb les rendes de Berga, Burriana, Tortosa, Morella, Torroella de Montgrí i Pals i al germà gran amb les poblacions de Seròs i Mequinensa. Ella tenia 30 anys i ell uns 55. Es van instal·lar al palau reial de Barcelona i portaven una vida relativament tranquil·la. Ella intervenia en els afers d’estat donant consell com havien fet altres reines. Va ser partidària del nét de Jaume II, el futur Pere el Cerimoniós, cosa que aquest li agraí sempre. La reina era una dona madura, culta, bella i molt pietosa, cosa que feia que el dia a dia a la cort reial fos cordial, malgrat la rigidesa i la severitat de Jaume II. Ben aviat Elisenda començà a interessar-se per la fundació d’un monestir de l’orde de les clarisses, el monestir de Pedralbes. 6
  • 7. 7 Ot de Moncada Elisenda de Moncada Gastó de Moncada Jaume II Pere el Cerimoniós
  • 8.  La vida de les monges del convent era de clausura, les seves activitats consistien en brodar, pintar, llegir i cantar.  L’Ordre de Santa Clar es va formar el 1212, i el va formar Clara d’Assís al ajuntar-se amb Francisco d’Assís de l’Ordre Dominicana.  Portaven una toga negre i un hàbit marró.  La seva regla era la de Santa Clara. 8
  • 9. Els edificis degut a la ràpida construcció del monestir conserva una gran unitat dels edificis, tot i que es van anar portant a terme obres “menors” en èpoques posteriors. El claustre és de la mateixa època que el monestir. Unes segones reconstruccions, entre el 1415-1419, van ser la sala capitular i el segon pis del claustre.  El convent: al costat del monestir de clarisses es va construir un convent de franciscans pel seu servei, que tot i no dependre de la comunitat femenina, la seva feina era atendre espiritualment a les monges, a més de resar pels fundadors del lloc. El lloc que ocupaven era conegut com “el conventet”. 9
  • 10.  La capella de Sant Miquel: La pintura de la capella de Sant Miquel, oberta al claustre, fou contractada entre l’abadessa Francesca de Saportella i el pintor Ferrer Bassa (1343-1346) i es representen !4 escenes de la Verge Maria i de Jesús. Amb influència italiana, il·lustren escenes de la Passió de Jesús i representacions d’àngels i sants. Epifania i Maiestas Maria Plany sobre Crist mort Les Maries al sepulcre Camí del Calvari Anunciació 10 Ascensió i Pentecosta Calvari i davallament de la creu
  • 11.  El sepulcre d’Elisenda de Montcada: El sepulcre de la fundadora del monestir és doble, és a dir, té una cara que dóna a l’església i una segona que dóna al claustre. Són molt similars, només que l’estàtua de l’església la representa com a reina, mentre que en la cara del claustre es veu vestida de clarissa. L’obra es va acabar el 1364, quan va morir ella. Es troba situat sota un arcsoli, decorat amb figures d’àngels. Sepulcre del canto de l'església Sepulcre del canto del claustre Sepulcres a la galeria del claustre 11
  • 12.  Església: És d'estil gòtic català. Consta d'una nau coverta per una bóveda d'aresta (element arquitectónic bovedad que s’utiliza per cobrir espais quadrangulars), un cor de cantors poligonal i un campanari que ens recorda a la arquitectura cistercens. El seu creuer té tres pisos. Les dues galeries inferiors, de fines columnes, són del s. XIV. La galeria superior, amb columnes octogonals, és posterior. Té set trams de voltes i capelles situades entre els contraforts. Entre els contraforts de les tres primeres voltes hi ha capelles, el quart tram correspon a la porta, que dóna a la plaça del Monestir. Els tres darrers al cor, que en el cinquè tram té dos pisos (el cor baix i el cor alt), però que en els sisè tram i el setè, només té el pis alt. Fins al segle XIX, el cor havia estat separat de la resta de l'església per una paret que pujava gairebé fins a les voltes, i que tenia al mig una finestra enreixada amb una espessa gelosia a través de la qual les monges podien seguir l'ofici, però el 1894 es va enderrocar la paret del cor alt i es va doblar la del cor baix, per tal de suportar el pes de l'orgue que es va instal·lar aproximadament al lloc on hi havia hagut la finestra. A més del cor alt i el cor baix, també hi ha el cor dels frares, situat al mig de l'església i fora de l'àmbit de la clausura, La simplicitat de les línies de l'església, especialment el campanar , acabat en aresta viva, infon una acusada modernitat a l'edifici i que va provocar l'admiració de Le Corbusier en la seva visita de 1928; en un discurs fet llavors al Saló de Cent de l'Ajuntament, digué: "El Monestir de Pedralbes, quina simplicitat més moderna! És el millor que he vist a la vostra terra durant molts anys". 12
  • 13.  El refectori: era on les monges compartien els menjars del dia.  La sala capitular: era la sal on es tractava tot el que tenia a veure amb la regla. Abans de sopar es reunien totes les monges i la abadessa, i no hi havia bot de silenci. 13
  • 14.  Claustre: És d'estil gòtic, té 40 metres de costat i consta de tres pisos. Els dos inferiors són del segle XIV i el tercer és del segle XV. Té la planta quadrada. Les galeries inferiors tenen arcs apuntats sobre columnes del s. XIV. El superior és del s. XV. Al centre hi ha un estanc i una font. Tot el conjunt està envoltat per cuidats jardins transformats en auténtics vergers. A la majoria dels capitells dels claustre que rodeja el jardí interior, en el que es pot veure una font, un pou, un petit estany amb sortidor d'aigua, roses, un xiprer, una palmera i tarongers, hi trobem l'escut heràldic dels Montcada, escut compost per 8 esferes o cercles daurats sobre un fons vermell, i l'escut de Catalunya. La presencia dels escuts situats en el lloc on habitualment s'hi posen motius bíblics o elements simbòlics, fa pensar a algun historiador que aquests escuts tenen un significat religiós, probablement relacionat amb la càbala cristiana i els cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó, tal com era interpretat en els temps de l'Edat Mitjana. 14
  • 15. Fent aquets treball he après moltes coses del monestir de Pedralbes, cosa que ja esperava, i també a utilitzar el millor el Powerpoint. El que més m’ha agradat es saber l'historia del monestir, per exemple, no sabia que l’exèrcit de Napoleó, havia convertit el monestir en un quarter militar. També em va interessar molt poder veure l’estil gòtic català del monestir, en la visita que vam fer amb el col·legi. Espero que t’hagi agradat. Monestir de Pedralbes al 1900 15
  • 16.  www.barcelona.de › ... › Buildings in Barcelona  www.laginesta.com/treballs03/mon-parts%20del%20monestir.html  www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02pedt.htm  www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view...id...  Apunts Llorenç del Feudalisme 16