1a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques entre els territoris de parla catalana                                ...
parlarem pas aquí de manera més detallada. És el propòsit d’una reflexió més ampla que sobrepassael marc de la nostra comu...
Classe de sisena (11-12 anys):          FRANCÈS                    Recerques comunes                      CATALÀ          ...
Classe de quarta (13-14 anys):         FRANCÈS                 Recerques comunes                 CATALÀ                   ...
II) Dues entrades privilegiades per proposar treballs i progressions comunes:-Un recorregut llatinoromànic (llatí / llengü...
aExemple : Joan-LLuís Mas,      Recursos per a la classe de 2 en català – període: segles XVI - XVIII Enllaços entre els p...
Claustre d’Elna i      Per què els bisbes      Història: l’Església i    Realitzar un                   Idem El bisbat d’E...
Com va evolucionar     Llengües: castellà       Fer un resum, amb            Fénix de Cataluña,  Decadència i             ...
III) Reflexió metalingüística i transferències d’aprenentages (entre bilingüisme i immersió, quinespossibilitats per als p...
Cada pàgina presenta, en quatre colors diferents el mateix text (mes no els mateixos llocs ipersonatges) en francès, occit...
Tornem aquí cap al lèxic:                                                         Pistes pedagògiques d’occità (Gèli Arbou...
-els girs impersonals: Hom diu que // es/se diu que:Comentari en francès: « La formule « hom » inclut le narrateur. La tou...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

07.intervention sanchiz3

667 views
614 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
667
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
35
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

07.intervention sanchiz3

  1. 1. 1a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques entre els territoris de parla catalana Tortosa, 21 i 22 de gener de 2011Eix 3: Tractament integrat de llengua i continguts L’Aprenentatge de la llengua catalana en matèries no lingüístiques, (classes bilingües al Rosselló) Mary Sanchiz, Inspectora d’Acadèmia-Inspectora pedagògica regional encarregada del català Acadèmia de Montpeller (demarcació regional del ministeri francès d’educació)Introducció:En el marc general de l’ensenyament a la Catalunya del Nord, el català és considerat com a llenguaregional (patrimoni cultural de la República francesa). Avui, les possibilitats d’ensenyament podenanalitzar-se segons tres direccions: les classes bilingües (paritat horària entre el francès i el català,80% dels alumnes bilingues són a l’escola pública i el complement essencialment a la Bressola), lainiciació o l’opció Llengua i cultura regional, i un aprenentatge de llengua viva, com les lengüesestrangeres.També s’ha de considerar la situació diglòssica desfavorable al català : en l’ambient rural, el mésfavorable a la llengua, la generació de més de seixanta anys el parla encara de manera espontània acasa, la generació nascuda després de la segona guerra mundial l’entén però no el parla (fins i tot elsfills de refugiats de la Retirada), i la generació de trenta a seixanta anys el parla només si l’ha après al’escola. Ara bé, si l’ha après a l’escola, aquesta generació també l’escriu i el llegeix.L’únic lloc de Perpinyà on es parla encara català pel carrer és el barri Sant-Jaume (el barri de lacomunitat gitana).Avui, són uns 13000 alumnes que fan català a l’escola. Des de deu o quinze anys, la llengua catalanacomença a ser percebuda com a una possibilitat d’integració pels nous residents del departamentdels Pirineus-Orientals (immigració vinguda de les altres regions franceses o de països estrangers) icom a una obertura cultural per a tothom. La ciutat de Perpinyà s’anomena ella mateixa “Perpinyà lacatalana” i les inscripcions en català (noms dels carrers, dels pobles, publicitats...) es multipliquen.Avui doncs, els alumnes que estudien català a l’escola poden parlar la llengua amb la generació delsseus avis i besavis, i la supervivència de la llengua ens sembla completament dependent d’aquestlligam que podrà encara existir una vintena d’anys a condició que la consciència lingüística societal esmantingui o progressi. És el repte que hem de reeixir per permetre als nostres néts de conservar lallengua dels seus avantpassats. I) Convergències entre l’aprenentatge de la llengua catalana i les altres matèries al sistema francèsdeducació:Perquè la consciència lingüística es mantingui o progressi, cal que els programes oficials de l’escolafrancesa tinguin una certa coherència general. Ja que l’escriptura dels programes oficials s’ha fet desde fa pocs anys (A1 : 2007, A2 : 2008, B1 : experimentació al gener 2010) s’han pogut articular elsobjectius, més o menys, amb els programes de la llengua materna (el francès per la majoria) i de lesaltres matèries. D’aquesta manera, els professors de català poden fer tasques accionals, integradesen el marc social, relacionades amb les tasques programades pels altres professors.Tres direccions de treball s’ofereixen llavors: -L’eix de les competències lingüístiques dels alumnes en llur llengua materna: * Per a les classes de primària (de 6 a 10 anys), es tracta de l’aprenentatge concomitant de lalectoescriptura en les dues llengües de l’escola (el francès i el català) i les possibilitats detransferència d’una llengua a l’altra. El mètode que ofereix més interès i resultats és el que es faservir a les classes bilingües que treballen segons l’esquema “un mestre, dues llengües”. No en
  2. 2. parlarem pas aquí de manera més detallada. És el propòsit d’una reflexió més ampla que sobrepassael marc de la nostra comunicació i que d’altres intervinents potser desenvoluparan. * per a les classes del col·legi (d’ 11 a 15 anys), la gramàtica de l’ “enunciació”: ésaproximadament equivalent de la gramàtica dels “discursos” dels programes del 1996 i s’ha deprecisar aquí el sentit del mot “discurs”. No es tracta del sentit del gramàtic Benveniste en els seuscèlebres Recit / discours. No. El sentit definit pels programes de francès és el de “tota pràctica de lallengua escrita, oral o icònica”, sentit molt més ample que el d’en Benveniste i que es declina de lamanera següent: des de les classes primàries (Eines per... (oral i escrit) 4 intencions enonciatives per 4 anys de col.legi Contar Descriure Explicar Argumentar 6 organització del Eines per... Eines per... Eines per... text narratiu (oral i escrit) (oral) (oral) 5 Complexificació organització del Eines per... Eines per... text descriptiu (oral i escrit) (oral) 4 Complexificació Complexificació organització del Eines per... text explicatiu (oral i escrit) 3 Complexificació Complexificació Complexificació organització del text argumentatiu cap a la classe de segona-L’eix de la progressió cronològica:Veritable espina dorsal del programes de francès i de història-geografia (socials), l’eix cronològicpermet una progressió comuna. Per exemple, a la classe de sisena s’estudia l’Antiguitat grecollatina ijudeocristiana amb la Ilíada i l’Odissea, l’Eneida, Les Metamorfosis i la Bíblia. A la classe de cinquena,passem a l’Edat Mitjana amb una novel.la de cavalleria del cicle de Tristan i Isolda o del cicle arturià.Ja podem veure quins lligams es poden fer amb els mites, els contes, la literatura catalana tradicionali la literatura medieval catalana o de llengua d’oc (fin’amor i cavalleria). Igualment per a les classesde quarta (segles XVII i XVIII, la novel.la curta, el gènere epistolar) i de tercera (segles XIX i XX,l’autobiografia, la poesia lírica, els poetes compromesos).-L’eix de les estructures mentals i la construcció de l’imaginari i d’una cultura comuna:Anant i venint entre les estructures mentals i la construcció de l’imaginari, la nostra culturajudeocristiana i grecoromana és hereva de les idees i de la construcció del món que van crear elspobles de l’Antiguitat de l’entorn de la mar Mediterrània. Que es tracti dels mites, de les creences, dela literatura, de les ciències, no podem ocultar la nostra font cultural.Conclusió: Si creuem les competències lingüístiques, la gramàtica de l’enunciació, la progressiócronològica i la construcció de l’imaginari, es pot concebre, per exemple, la progressió proposada enel marc comparatiu editat sobre el portal internet de l’Acadèmia de Montpeller per al català i l’occità(o altres llengües romàniques) (www.ac-montpellier.fr):
  3. 3. Classe de sisena (11-12 anys): FRANCÈS Recerques comunes CATALÀ OCCITÀEls textos fonamentals:Particularment: - La part de la història: Canigó de Jacint Mirèio de Mistral :Homer, La Ilíada i Grècia, Roma, i la part de Verdaguer (Cant VI) l’obertura del poema i laL’Odissea, Ovidi, Les la llegenda. invocació a la Musa;Metamorfosis i la Bíblia. Homer i l’epopeia del paísVirgili, l’Eneida (la fundació provençal.de Roma). - Etimologies des del llatí i Exemple: la fundació de Lou pouèmo dóu Rose de del grec Perpinyà: de la villa Mistral i la mitologia del perpiniana al solc de les riu: «Naïado antico». muralles cavat pel Pare La Bestio dóu Vacarés de Pinya tal com havia fet Joseph d’Arbaud (el temps Ròmul. dels sàtirs i dels mitos de Camarga).Classe de cinquena (12-13 anys): FRANCÈS Recerques comunes CATALÀ OCCITÀL’edat mitjana: L’Edat Mitjana-La Cançó de Rotlan(Rotllà) Lligams amb el patrimoni Les cròniques: Ramon medieval de la vila de Muntaner.-Les novel .les de cavalleria Perpinyà (Catedral Sant- Les novel.les de-La farsa, els contes Joan, palau dels Reis de cavalleria: Tirant lo Mallorca…) Blanc.-El romanç de la Guineu El Llibre de les Bèsties: Ramon Llull…-En oposició, però també L’evolució lingüística : Els Trobadors: L’amor de lonh de Jaufréen complementaritat: la del llatí fins a les llengües Rudelfin’amor. romàniques però també La vida i les cançons de la llengua d’oc comuna a Guillem de Cabestany La lauseta de B.de la literatura i als canvis Ventadorn econòmics i polítics Si ai perdut…: Pons d’Ortafà També l’élogi de la guerra per Bertrand de Born: La coindeta sazosLa descripció: Organització del text El dia de l’ós, Joan-Lluís Lutz d’aicí de M.Miniussi descriptiu, funció de la Lluís descripció. L’engranatge : Joan La Festa de R. Lafont Tocabens. (primera part del text « En Gardonenca »).
  4. 4. Classe de quarta (13-14 anys): FRANCÈS Recerques comunes CATALÀ OCCITÀEl text explicatiu: Organització del text Un home qualsevol : explicatiu i utilitzacions Jordi Carbonell. literàriesLa novel·la (curta o Construcció, gènere… «Faula de l’antiquari i dellarga): la viuda» in Les amnèsies de Déu: Joan-Daniel Bezsonoff.La perspectiva narrativa i Palimpsest textual El gelat rosa: Mercè Jan-l’an-pres, abbé Fabre.el punt de vista: Rodoreda. Un home qualsevol: Jordi La Festa, Robert Lafont Carbonell.Gènere epistolar: Funcions de les cartes, Cartes a Pere : Josep Pla. novel·la epistolarClasse de tercera (14-15 anys): FRANCÈS Recerques comunes CATALÀ OCCITÀL’autobiografia: -Autor = narrador = El quadern gris. Un dietari de Josep Legir de Jasmin (narració personatge. Pacte Pla. autobiogràfica en versos) amb el lector Jan-l’an-pres, abat Fabre: pacte de la narració -Les funcions de la autobiogràfica (el vilà conta citació dins una la seva vida al Senyor que li altra llengua ha demanat)La poesia: totes les Poemes lírics I si em regirés? Renada-Laura Alba, anònimvariacions del Portet, Lo consirier, Comtessa degènere. Suite de Parlavà, Miquel Martí i Pol. Die Ausiàs March , Jacint Verdaguer, Emé lou calabrun d’Aubanel Joan Maragall, Josep Carner, Josep- Lo sòmi, Bellaud de la Sebastià Pons, Josep-Viçens Foix, Bellaudière, Bertrand Larade Joan Amade, Àlex Susanna, Coleta Planas… Poemes satírics Elogi dels diners, Anselm Turmeda. La ciutat dels fòls, Pèire Cardenal Poemes en prosa Jordi-Pere Cerdà, Josep-Sebastià Ma cara de Max Allier Pons, Jep Gouzy, Pere Verdaguer…L’argumentació Els poetes Assaig de càntic en el temple, Escambarlat de Despuech compromesos Salvador Espriu, Entre Sallagosa i Llívia, Jordi-Pere Cerdà, Davant la tomba d’Antonio Machado, Gumersind Gomila. Mary SANCHIZ/Claire TORREILLES (www.ac-montpellier.fr)
  5. 5. II) Dues entrades privilegiades per proposar treballs i progressions comunes:-Un recorregut llatinoromànic (llatí / llengües romàniques): la hipòtesi bàsica és que els alumnes quefan llatí o que coneixen una o dues llengües romàniques poden entendre, al menys a l’escrit, lamajoria de les paraules de totes les altres llengües romàniques (vegeu els treballs de Pierre Escudéde la universitat de Tolosa de Llenguadoc, o els treballs de la universitat de Marsella).Per als alumnes que comencen l’aprenentatge del català al col.legi, és possible de posar en plaça unestudi comparatiu de les diferents llengües romàniques i de les llengües ofertes pel centre. Aquestestudi comparatiu es pot iniciar també més d’hora, amb l’objectiu de plantejar una conscièncialingüística més o menys intuïtiva (recerca INRP en curs), però és al col.legi que es poden compararmés bé els mots i les estructures de la sintaxi amb el llatí i el francès, més, per exemple, el castellà ol’italià.Il.lustrarem el nostre tema de “l’amansiment” simultani de les dues llengües amb un passatge deSaint-Exupéry:- Non, dit le petit prince. Je cherche des amis. -No, digué el petit príncep. Cerqui amics. Què volQu’est-ce que signifie « apprivoiser » ? dir «domesticar» ?- C’est une chose trop oubliée, dit le renard. Ça -És una cosa massa oblidada, digué la guilla. Volsignifie « créer des liens… » dir «crear lligams… »Saint-Exupéry, Le Petit Prince, ch. XXI, GallimardJeunesse, Paris, 2006.Comparació de les traduccions en les 7 llengües romàniques d’una altra frase del Petit Príncep:català El petit Príncep : Heus aquí el meu secret. És molt senzill : només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.espanyol El Principito : He aquí mi secreto. Es muy simple : no se ve bien sino con el corazón. Lo esencial es invisible a los ojos.francès Le petit Prince : Voici mon secret. Il est très simple : on ne voit bien qu’avec le coeur. L’essentiel est invisible pour les yeux.italià Il piccolo Principe : Ecco il mio segreto. È molto semplice : non si vede bene che col cuore. L’essenziale è invisibile agli occhi.occità Lo Princilhon : Aquí lo meu secret. Es plan simple : se vei ben solament amb lo còr. Çò mai essencial es invisible pels uèlhsportuguès O Principezinho : Vou-te contar o tal segredo. É muito simples : só se vê bem com o coração. O essencial é invisível para os olhos.romanès Micul Print : Iatã care-I taina mea. E foarte simplã : limpede nu vezi decît cu inima. Ochii nu pot sã pãtrundã-n miezul lucrurilor. Sous la dir. de Christian Nique, Précis d’occitan et de Catalan, CRDP Montpellier, 2006.Evidentment, molts temes poden donar lloc a recerques compartides entre les llengües romàniques:-Els contes, els mites (l’Odissea), les llegendes (Les construccions del diable (ponts), la fada-promesa(la dona d’aigua), els casaments prohibits (la Ventafocs, Pell d’Ase, Joan de l’ós), les faules (el llop il’anyell), els monstres (dracs)-Els textos més antics: Les homilies d’Organyà (català), Nodicia de kesos (castellà), Cançó de Santa Fé(occità), Juraments d’Estrasburg (francès)-Els herois medievals...-un recorregut d’història-geografia amb documents autèntics de la història i de lespai catalans en elprograma francès (matèries que es poden redactar en català al diploma de fi de tercera - tercerdESO - diploma nacional del Brevet) i al batxillerat general.
  6. 6. aExemple : Joan-LLuís Mas, Recursos per a la classe de 2 en català – període: segles XVI - XVIII Enllaços entre els programes de història-geografia francesos i documents de la cultura catalana: recerca pels documents d’acompanyament dels programes de català, 2010. Tema cultural Suport literari Suport artístic Problemàtica interdisciplinaritat Pistes de tasques Bibliografia o documental accionals i llocs webs Els retaules barrocs “Un évêché entre dels Pirineus- Per què apareix l’art Història: guerres de Visita de la catedral Un évêché entre La Reforma deux mondes, Elne- Orientals, el barroc? religió a França, d’Elna (baldaquí), o deux mondes, Perpignan” baldaquí d’Elna o protestantisme, d’altres monuments, Elne-Perpignan, esglésies amb concili de Trento. guiada pels alumnes. E. Rebardy-Julia, patrimoi barroc: Arts i música : el Ed. Trabucaire, (Argelers, Cotlliure, barroc – El baldaquí 2009. Prada, Fontromeu, de Saint-Germain en ...) Laye. Cròniques del Dietaris de Jeroni Cros Plànols d’Elna i Com era la vida Història: la guerra de Edició d’un opuscle. Rosselló, segles La guerra amb (1597-1638), Pere Perpinyà del segle quotidiana durant Trenta anys a Europa i XVI-XVII, a cura França Pasqual (1594-1644) i XVII, les muralles de les invasions i les la guerra entre França d’Antoni Simon i de l’Església de St. Perpinyà i d’Elna. ocupacions i Espanya. Pep Vila, Curial, Jaume (1623-1640). franceses? 1998. Església Sant-Jaume Tradició: les herbes Les pestes de Perpinyà: Com era la vida remeieres Organitzar un itinerari(1482,1488,1506, idem estàtues, vitralls... quotidiana durant la Processó cap a Sant- cap a Sant Jaume idem 1560,1563, Estàtua de St. pesta? Jaume de Compostel·la passant pels Pirineus- 1588,1631) Sebastià de per allunyar la pesta. Orientals Montescot i Goigs Els vilatges del de Montescot Rosselló que tenen (deslliurat de la Sant Sebastià com a pesta) protector (“Sant Sebastià és més que el Bon déu” !)
  7. 7. Claustre d’Elna i Per què els bisbes Història: l’Església i Realitzar un Idem El bisbat d’Elna idem claustre-cementiri varen traslladar la les metròpolis document video per de Sant-Joan. seua residència (Tarragona, Narbona, presentar el Campo i Un évêché entre d’Elna a Perpinyà? Roma) Santo deux mondes, Art: catedrals d’Elna i Elne-Perpignan, de Perpinyà. E. Rebardy-Julia, Llocs a Elna i als Ed. Trabucaire, voltants, el vocabulari 2009 episcopal. -Rajoles esmaltades Com era Història: la guerra Escriure una auca dels Manuscrit deLa família al segle “La vinya de l’ermita” (col·lecció dels l’agricultura amb França, la pesta, oficis, o d’una l’abat Ciuró (arxiu XVII oficis) rossellonesa al segle la religió. família... departamental ). -Ajuntament d’Arles XVII? Literatura: JS Pons de Tec : retrat del Tradició: els aplecs, senyor Riu (Guerra les ermites, els goigs. Minor) Retrats de J. Rigau: els Ros (de Perpinyà) “Xocolata cada dia” Orfebreria de D’on ve el gust per Història: Comerç amb Realitzar un dinar (o Xocolata cada dia,La gastronomia al segons el dietari de Perpinyà (cafetera) la xocolata ? Amèrica. només una recepta o a taula amb el segle XVIII a Rafael d’Amat, baró Què hi havia a la Tradició: gastronomia el menú d’un dia de baró de Malda, Catalunya de Maldà (“Calaix de taula dels catalans (Eliana Comelada) festa o de cada dia al Joan de Déu sastre”). al segle XVIII? segle XVIII). Domènech, la Magrana, 2004. “Mise en cène, repas sacrés, repas profanes” Hospici d’Illa, 1990.
  8. 8. Com va evolucionar Llengües: castellà Fer un resum, amb Fénix de Cataluña, Decadència i el comerç i la Història: l’economia l’ajuda del professor Narcís Feliu de la recuperació a “Fénix de Cataluña” indústria a catalana al període de castellà, dels punts Penya, 1683. Catalauya Catalunya als segles modern. Lligams més importants Edició facsímil en XVII i XVIII? Catalunya i Amèrica. (difusió internet) castellà i introducció en català, 1983. Història: Nyerros i Escriure una novel·la Serrallonga, el cadells. curta dins el marc bandolerEl bandolerisme “Serrallonga, el Làmines d’època Per què neix el Tradició: cançons històric. llegendari català, bandoler llegendari bandolerisme? populars dels Xavier Roviró, català” bandolers. Farell, 2006; Geografia: Les Guilleries Els convents de Com varen viure la Història: El paper de Redactar un text Anna-Maria Perpinyà: Santa- gent, l’annexió a l’Església catalana al argumentatiu Antigó, 1602- Clara...(arquitectura, França? moment de l’annexió. d’introducció a un una 1676, MP Oudot,El Tractat dels “Anna-Maria Antigó” decoració, retaules...) Tradició: El cos exposició: El Tractat dels Ed. Franciscaines, Pirineus Esplendor i vicissituds incorrupte de la mare Pirineus: cartells per 1997. Antigó. Els goigs. presentar i analitzar L’arquitectura dels construccions i forts de Vauban enderrocaments, posicions estratègiques... Quina va ser la Història: La revolució Escriure altres Veure edició d’uns La revolució Les cahiers de Farandola reacció de la gent francesa. estrofes Cahiers de francesa a doléances. rossellonesa de Cat. del nord a la Tradició: les cançons o/i corrandes doléances o llibre Catalunya del Corrandes revolució francesa? que similar. nord. monarquistes (“Flor celebren/critiquen de lliri blanc...”) l’esdeveniment
  9. 9. III) Reflexió metalingüística i transferències d’aprenentages (entre bilingüisme i immersió, quinespossibilitats per als professors?)L’aprenentatge de la llengua no és doncs el domini exclusiu del professor de llengua catalana. A més,ens sembla que la reflexió metalingüística es fa més naturalment en les matèries no-lingüístiques,atès que s’han de respectar els programes francesos, encara que es puguin pouar exemples locals, iatès que la llei francesa no permet un aprenentatge exclusiu en català (Consell d’estat del 2002). Elsponts i els lligams entre la llengua materna (el francès) i la llengua segona (el català) es fan doncsmés evidents a un alumne obligat a passar contínuament d’una llengua a l’altre. Les àreesprivilegiades d’aquest anar i venir, són:-El lèxic: exemples:-matemàtiques: un triangle scalaire // referència a escala en català-biologia: Bouture – Esqueix / plançó: més explícit en català-arts plàstiques: parchemin / pergamí:etimologia evident: la ciutat de Pergama-història: Majorque/Mallorca (transcripció del fonem «ll»)-geografia: adret/solana (sol = assoleiat)Un exemple original: Ultreia, CRDP Montpeller, 2009 (amb pistes pedagògiques: www.crdp- montpellier.fr/languesregionales).
  10. 10. Cada pàgina presenta, en quatre colors diferents el mateix text (mes no els mateixos llocs ipersonatges) en francès, occità, català i castellà:Accoudé à une table de bois, dans une petite auberge sur la Via Tolosana, Lucas de Saint-Guilhem songeait àAdam et Eve. « Et ils virent qu’ils étaient nus… » disait la Bible.Des hommes nus, il en avait vu maintes fois, lorsqu’il se baignait à la rivière, mais la pudeur lui avait faittourner la tête, et jamais, il n’aurait pensé à les dessiner…« Oh, Maître, à quoi pensez-vous ?- Au paradis perdu, Ceset ! »Acoidat a una taula de fusta, dins una albèrga pichona sus la Via Tolosana, Lucàs de Sant-Guilhèm somiava dAdam e d’Èva,« E vegèron quèran nuses... » disiá la Bíblia. Dòmes nuses, mai dun còp naviá vist a la ribièra, que se banhavan, mas perpudor los aviá pas agachat e jamai auriá pas imaginat de los dessenhar…« Òu, Mèstre, a qué pensatz ?- Al paradís perdut, Ceset ! »Recolzat en una taula de fusta, dins un petit alberg del Camí Català, en Domènec de Girona pensava en Adam i Eva.«I varen veure que eren nus…» deia la Bíblia.Homes nus, n’havia vist més d’una vegada, quan es banyava al riu, però el pudor li havia fet girar el cap, i mai no haguéspensat a dibuixar-los…«Eh, Mestre, en què penseu?-En el paradís perdut, Nin!»Acodado en una mesa de madera, en una posada del Camino Catalán, Domènec de Gerona soñaba con Adán y Eva. “Yvieron que estaban desnudos…” decía la Biblia.Ya había visto muchas veces hombres desnudos, cuando se bañaba en el río, pero el pudor le había hecho volver la cabeza,y nunca habría pensado en dibujarlos…“Oh, maestro, ¿en qué está pensando?- ¡En el paraíso perdido, Nin!”Però es poden experimentar altres possibilitats, per exemple fer parlar cadascú en la seva llengua:Accoudé à une table de bois, dans une petite auberge sur la Via Tolosana, Lucas de Saint-Guilhem songeait àAdam et Eve. « Et ils virent qu’ils étaient nus… » disait la Bible.Des hommes nus, il en avait vu maintes fois, lorsqu’il se baignait à la rivière, mais la pudeur lui avait faittourner la tête, et jamais, il n’aurait pensé à les dessiner…« Òu, Mèstre, a qué pensatz ?- Al paradís perdut, Ceset ! »Acoidat a una taula de fusta, dins una albèrga pichona sus la Via Tolosana, Lucàs de Sant-Guilhèm somiava dAdam e d’Èva,« E vegèron quèran nuses... » disiá la Bíblia. Dòmes nuses, mai dun còp naviá vist a la ribièra, que se banhavan, mas perpudor los aviá pas agachat e jamai auriá pas imaginat de los dessenhar…« Òu, Mèstre, a qué pensatz ?- Al paradís perdut, Ceset ! »Recolzat en una taula de fusta, dins un petit alberg del Camí Català, en Domènec de Girona pensava en Adam i Eva.«I varen veure que eren nus…» deia la Bíblia.Homes nus, n’havia vist més d’una vegada, quan es banyava al riu, però el pudor li havia fet girar el cap, i mai no haguéspensat a dibuixar-los…«Eh, Mestre, en què penseu?-En el paradís perdut, Nin!»Acodado en una mesa de madera, en una posada del Camino Catalán, Domènec de Gerona soñaba con Adán y Eva. “Yvieron que estaban desnudos…” decía la Biblia.Ya había visto muchas veces hombres desnudos, cuando se bañaba en el río, pero el pudor le había hecho volver la cabeza,y nunca habría pensado en dibujarlos…«Eh, Mestre, en què penseu?-En el paradís perdut, Nin!»
  11. 11. Tornem aquí cap al lèxic: Pistes pedagògiques d’occità (Gèli Arbousset)-La gramàtica (Pistes pedagògiques de català: Mary Sanchiz/Lluc Bonet):Exemples:-diferencia entre pensar a + infinitiu / pensar en + substantiu o pronom:Exemple: Recolzat en una taula de fusta, dins un petit alberg del Camí Català, en Domènec de Gironapensava en Adam i Eva.«I varen veure que eren nus…» deia la Bíblia.Homes nus, n’havia vist més d’una vegada, quan es banyava al riu, però el pudor li havia fet girar elcap, i mai no hagués pensat a dibuixar-los…«Eh, Mestre, en què penseu?-En el paradís perdut, Nin!»-l’ús de per (sentit explícit del « pour » francès, a diferenciar de « per » = « par » francès: com perencanteri).Comentari en francès: « Même si l’emploi de « per » et « per a » est encore l’objet de discussions despécialistes, l’oralisation du texte a fait pencher pour l’emploi de « per a » + substantif et de « per »+ infinitif »:Exemple: El jove imatger no li contestà. Es va arronsar d’espatlles i va tornar a pujar a la bastida perpintar una Verge de tota bellesa.Aleshores el Diable donà un tal cop de peu a la bastida que s’esfondrà. Però el pintor, com perencanteri, quedà sospès en l’aire, arrapat al pinzell. I d’ençà d’aquell dia, es diu a Castella que laVerge protegeix els imatgers de tot el mal que els dimonis voldrien fer-los per venjar-se.»
  12. 12. -els girs impersonals: Hom diu que // es/se diu que:Comentari en francès: « La formule « hom » inclut le narrateur. La tournure pronominale exclut lenarrateur. »Exemples: M’han dit que hi havia una obra important a fer per aquí.Es diu a Castella que la Verge protegeix els imatgers.-La norma: Aquí troba també el seu lloc una reflexió a propòsit de les variants dialectals.Conclusió:Els alumnes de les classes bilingües de l’escola pública francesa tenen un nivell A2 a la fí de l’escolaprimària (no solament per parlar català, sinó en totes les competències del marc europeu) i arriben alliceu (quatre anys més tard) amb un nivell B2 equivalent a les prestacions de les classes immersivesdel privat (Bressoles). Mary Sanchiz, 21 de gener de 2010.

×