Catedral De Lleó

1,207
-1

Published on

Historia del arte

Published in: Education, Spiritual
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,207
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catedral De Lleó

  1. 1. Sebastià Roglà Recatalà GHAU4 Món medieval Història de l´art I aula 2 Catedral de Lleó Index 1-Documentació i característiques 2-Introducció 3-Anàlisi 4-Imatges 5-Fonts d'informació -Bibliografia i Webgrafia
  2. 2. DOCUMENTACIÓ I CARACTERÍSTIQUES Documentació Tipus catedral Començament 1258 Consagració 1302 Localització Lleó Estil gòtic Materials pedra i formigó utilitzats Sistema arquitravat i voltat constructiu Vistes Planta 108 x 29
  3. 3. INTRODUCCIÓ És una de les realitzacions més notables del gòtic espanyol. Es va començar a mitjans del S. XIII i a finals del segle ja estava quasi acabada. El traç i les primeres obres s'han atribuït tradicionalment al mestre Enrique. En qualsevol cas va ser projectada per un arquitecte perfectament coneixedor de l'arquitectura gòtica francesa. El més notable de l'edifici és la desmaterialització del mur, substituït, entre finestrals i pilars, per uns estrets forats alancetats. El volum del conjunt s'escalona en funció de la major altura de la nau central, contrarestant les bòvedes d'aquesta mitjançant dobles arcbotants. El seu exterior mostra abundant estatuària del S. XIII en el pòrtic de la façana principal i en les portalades meridionals i una subtil estructura en l'absis. L'interior és de tres naus, amb creuer, trifori i girola amb els murs calats per quasi dos centenars de finestrals, òculs i rosetons amb vidrieres policromades dels segles XIII i XIV i algunes modernes. Del seu contingut destaquen: en la capella major, les restes del retaules que va pintar Nicolàs Francès (1427) i l'arca de les relíquies de Sant Froilà, d'Enrique d'Arfe (1519); en el cor, la silleria amb tallats de Sant Joan de Malinas ((1467) i de Diego Copín D'Holanda (1475), i el rerecor amb relleus d'Esteban Jordán (1585). En les capelles sobresurten el Calvari de Juan de Balmaseda (1524) i els sepulcres, del S. XIII, d'Ordoño I, Rodrigo Álvarez i Martín Rodríguez. Darrere d'un vestíbul amb portalada gòtica i algunes estructures romàniques s'obri el claustre quadrat (S. XIII-S.XIV), completat per Juan de Badajoz (S. XVI), en el que són múltiples els detalls escultòrics en capitells, frisos i lleixes, una altra portalada amb relleus a les portes (1538), restes de pintures murals de Sant Nicolás Francés (1459), els sepulcres gòtics de Martín Fernández i de Pedro Yáñez i les dependències que alberguen el ric arxiu, la sala capitular amb una sumptuosa escala i el museu catedralici, amb el seu gran armari mudèjar, escultures gòtiques, documents i còdex. La planta de Lleó, pel que fa a l'organització de la capçalera, recorda molt de prop a Reims, per la seva hipertròfia. Té tres naus en els peus, un transsepte marcat espacialment i girola. Per a la seu alçat, en canvi, s'ha recorregut a les novetats presents a Amiens, pel que fa al buidatge del trifori que es converteix per això en una nova entrada de llum. Lleó en aquest sentit és la catedral espanyola que sintonitza més amb els pressupostos de l'estructura diàfana francesa, al que contribueixen directament les magnífiques vidrieres conservades en la seva major part. Cal destacar el fet que les seves torres estan aixecades en ambdós extrems de la façana sense que englobin en l'estructura, fet que respon més directament a la tradició anglesa. A més del marc arquitectònic, a Lleó hem de ressaltar la seva excel·lent escultura. Les obres a la catedral van continuar al llarg dels segles XV, XVI i XVII, realitzant importants obres de restauració al XIX i primers anys del XX.
  4. 4. ANÀLISI Història Època Romana Originàriament, sota l'actual ubicació de la catedral, la Legió VII Gemina havia construït termes i altres edificis públics. Recentment s'hi han descobert algunes d'aquestes restes romanes, junt a la façana sud. La Reconquesta Amb la reconquesta cristiana, es convertiren en palau reial. L'any 916 el rei Ordoni II, va vèncer als àrabs en la batalla de Sant Esteve de Gormaz. Com senyal d'agraïment a Déu per la victòria, cedí el seu palau per construir la primera catedral espanyola. Sota l'episcopat de Fruminio II, es transformat l'edifici en lloc sagrat. L'any 924 acull les restes del rei Ordoni II, mort a Zamora. El temple estava custodiat per monjos de l'ordre de Sant Benet, i és molt probable que l'estructura fos similar a la de tants altres existents durant l'època mossàrab lleonesa. Les cròniques ens parlen del pas d'Almansor per aquestes terres a finals del primer mil·lenni, devastant la ciutat i destruint els seus temples. No obstant això, sembla que els danys ocasionats a la catedral degueren de ser immediatament reparats, ja que a l'any 999 hi fou coronat, el rei Alfons V. Després d'una successió de revoltes polítiques i de dures empreses bèl·liques, cap a l'any 1067 l'estat de la Catedral era de molta misèria. Això va moure al rei Ferran I de Castella, qui, després de
  5. 5. traslladar les restes de Sant Isidor a Lleó, «es volcà en favors a la catedral». Amb aquest rei s'inicià una època pacífica, recollint grans triomfs en l'expansió del regne cristià. Era el moment del romànic d'Isidor. Època Romànica Amb l'ajuda de la princesa Urraca, germana del rei, s'inicia la construcció d'una segona catedral, acord amb les aspiracions religioses d'estil romànic. Ocupava la seu episcopal Pelayo II. Encara que en el seu inici era romànica, el seu estil fou fonamentalment gòtic, construïda amb totxo i amb tres naus acabades en àbsides semicirculars, dedicat el central a Santa Maria, com en l'església anterior. Tot i que estigués feta dins de les corrents internacionals, contemplant el que ha sobreviscut, podem veure que tenia el seu caràcter autòcton, emprant encara l'arc de farratge, al menys com a forma decorativa. L'edifici fou consagrat el 10 de novembre de l'any 1073. Aquesta catedral es mantingué dreta fins a finals del segle següent. Quant accedeix al tron l'últim rei de Lleó, Alfons IX, en la ciutat i en el regne hi ha un important canvi social, de creativitat artística i cultural. Època Gòtica La construcció de la tercera catedral s'inicia l'any 1205 i la seva estructura principal finalitza l'any 1301, la torre sud no s'acabaria de construir fins el segle XV. Gran part del solar s'assenta sobre restes romanes del segle II, el que dificultà la bona cimentació dels pilars. La acumulació de humitats i la filtració d'aigües provocà greus inconvenients als mestres. Per altre banda, la majoria dels fonaments de la catedral son de pedra de mala qualitat, de tipus calcari, amb poca resistència front els agents atmosfèrics. A més, la subtilitat del seu estil és un desafiament a la física; els nombrosos suports son summament fràgils, de manera que diversos arquitectes de l'època posaren en dubte que el projecte pogués mantenir-se dret. L'any 1631 s'enfonsa part de la nau central. Juan Naveda, arquitecte de Felip IV de Castella, cobrí el creuer amb una gran cúpula, trencant amb l'estil gòtic. Per Lleó foren desfilant grans arquitectes, com Giacomo de Pavía, mentre els mals seguien agreujant-se. El terratrèmol de Lisboa de l'any 1755 va fer tremolar tot l'edifici, afectant de manera especial als vitralls. L'any 1830 augmentaren els despreniments de pedres, i per salvar-lo, Sánchez Pertejo reforçà als contraforts de tota la façana. IMATGES Portalades
  6. 6. Interior
  7. 7. Vidrieres
  8. 8. FONTS D'INFORMACIÓ -BIBLIOGRAFIA • La enciclopedia del estudiante.Historia del arte. Santillana, Madrid 2005 • Gran enciclopedia Larousse. Editorial Planeta, S.A. Barcelona 1992 -ENLLAÇOS EXTERNS • http://ca.wikipedia.org/wiki • http://es.wikipedia.org • http://www.xtec.cat • http://www.uoc.es • http://www.artehistoria.jcyl.es/

×