Les Noves Avantguardes (Fauvisme, Cubisme, Expressionisme i el Surrealisme)
El Fauvisme (Henri Matisse)
El Fauvisme: Concepte
Moviment artístic sorgit a París durant un període breu (1094-1907)
El seu nom prové del qualificatiu fauves (feres) pel seu estil que el caracteritza
El fauvisme pretenia proclamar la llibertat d’expressió a través de l’utilització subjectiva del color; l’exageració del dibuix i les perspectives forçades.
El color es va fer més independent de l’objecte, de manera que un cavall pot ser ver o un rostre pot ser blau
Henri Matisse (1869-1954) La taula vermella (1908)
La línia verda, Madame Matisse (1905)
El Cubisme (P.R. Picasso)
El Cubisme: Concepte
El cubisme va ser un moviment artístic que va sorgir el 1906 a França.
Es caracteritza per la representació de la realitat a través de la descomposició d’objectes en formes geomètriques
Altres aspectes importants foren: l’aparició dela tercera dimensió (volum) i el cub com a forma geomètrica predominant
Pablo Ruíz Picasso (1881-1975) Les senyoretes del carrer Avinyó (1907)
Els músics (1921)
L’Expressionisme (Ernst Ludwing-Kirchner i Edvard Munch)
L’Expressionisme: Concepte
Moviment artístic que va sorgir a Alemanya a la primeria del S. XX
Es tracta d’un art que pretén commoure l’espectador tot llançant missatges de caràcter emocional
Va reflectir el problemes del seu temps i les engoixes de l’home per mitjà de la força expressiva dels colors, de la textura i de la línia
Ernst L. Kirchner (1880-1938) Jove sota un para-sol japonès (1909)
'Strassenszene' (1913)
Edvard Munch (1863-1944) El crit (1893)
La Madonna (1894)
El Surrealisme (Salvador Dalí)
El Surrealisme: Concepte
- Moviment artístic que va sorgir a França a partir del dadaisme en el primer quart del S.XX.
- Es basa en la recerca de l’irracionalitat i l’inconscient a través del món del somnis, que mostra uns elements il·lògics, el significat dels quals reflecteix els impulsos més amagats de l’ésser humà.
- Va rebre una forta influència del psicoanàlisi de Sigmund Froyd
Salvador Dalí (1904-1989) El gran masturbador (1929)
La persistència de la memòria (1931)
Els Abstractes (Vasili Kandinsky, Joan Miró i el Pop-art)
Vasili Kandinsky (1866-1944) Composició VIII (1923)
Groc, blau i vermell (1925)
Joan Miró (1893-1983) El carnestoltes de l’arlequí (1925)
Constel·lació: despertant a l’alba (1944)
El Pop-Art (Andy Warhol i Roy Lichtenstein)
El Pop-Art: Concepte
- Moviment artístic sorgit a mitjans de la dècada del 1950 al Regne Unit i a finals en EUA. Va ser una mena de reacció contra la pintura abstracta.
- Es caracteritza per la representació de imatges i temes presos del món de la comunicació de masses, però tractats de manera irònica i crítica.
- Sovint són representats retrats de personatges del moment, anuncis publicitaris, vinyetes de còmics i objectes culturalment mundans.
Andy Warhol (1928-1987) Retrats de Marilyn Monroe (1962)
Llauna de sopa Campbell’s ( 1962)
Roy Lichtenstein (1923-1997) Kiss V (1964)
Girl with hair ribbon (1965)
“ Lo más in” (Happening, performance i body art)
L’Art com a experiència
- Durant els últims anys, s’han consolidat noves tendències en les quals l’obra d’art deixa de ser un objecte destinat a ser contemplat i esdevé una experiència artística que vol provocar sensacions i sentiments nous i desvetllar la consciència crítica de l’espectador.
- La creació de happenings consisteix en representacions improvisades a partir d’un petit guió i per part d’un o d’uns quants personatges. Es prioritza l’espontaneïtat i la participació del públic.
- En les performances , l’artista crea situacions teatrals en les quals barreja objectes diversos amb l’expressivitat del propi cos.
- El body art utilitza el cos de l’artista com a suport principal, i el mostra pintat o en situacions extravagants.
Happening
Performance
Body art
Altres Tendències (Hiperralisme i Art pobre)
L’Hiperrealisme (Antonio López)
L’hiperrealisme: Concepte
- És un corrent artístic sorgit a finals dels anys 60 a EUA. Els autors intentaven aconseguir la reproducció manual de fotografies de color.
- Els artistes treballen sobre temes absolutament banals i de la vida quotidiana per fer-nos reflexionar sobre la realitat que ens envolta
Antonio López (1936) Madrid des de Capitán Haya (1988)
La Gran Via (1974)
L’Art Pobre o Povera (Antoni Tàpies)
L’Art pobre: Concepte
- Corrent artístic sorgit a Itàlia a finals dels anys setanta.
- Es caracteritza per l’utilització de materials senzill o “pobres” com pedres, fusta, materials de rebuig, etc en un intent de fugir de la comercialització de l’objecte artístic
Antoni Tàpies (1923) Armari (1973)
Mitjó i petjada (2006)
L'Arquitectura del S.XX-XXI
El Funcionalisme (Le Corbusier i Mies var der Rohe)
El Funcionalisme: Concepte
- Corrent innovador del segle XX que va desenvolupar-se plenament els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial
- Aquest estil es basa en la recreació de les formes geomètriques, pures, senzilles i desproveïdes de la decoració.
- La seva principal preocupació va ser promoure la unió de l’art i la tècnica per concebre l’obra arquitectònica com un element útil alhora que estèticament bell
Le Corbusier (1887-1965) Església de Notre Dame du Haut (1950)
Ville Savoye (1928-1931)
Mies van der Rohe (1886–1969) Casa Farnsworth (1946-1951)
Edifici Seagram (1954-1958)
Organicista o Integradora (Frank Lloyd Wright)
L’Arquitectura Integradora: Concepte
- Paral·lelament al funcionalisme, als Estats Units, es va desenvolupar una arquitectura organicista
- Es basava en la concepció dels edificis com un organisme, la forma dels quals ha d’adequar-se als materials emprats i ha d’integrar-se en el medi natural
Frank Lloyd Wright (1869-1959) Museu Guggenheim d’EUA (1959)
La Casa de la Cascada (1935)
L’Arquitectura Actual
Norman Foster (1935) Torre de Collserola (1992)
Torre Swiss Re (2006)
Frank O. Gehry (1929) La casa danzante (1997)
Museu Guggenheim de Bilbao (1997)
John Utzon (1918-2008) L’Òpera de Sidney (1957-1973)
L’Assamblea de Kuwait (1985)
Arata Isozaki (1931) Palau Sant Jordi (1992)
La casa del hombre (2006)
Àlvaro Siza (1958) Piscines en Leça de Palmeira (1966)
Edifici Schlesisches Tor (1982-1990)
Santiago Calatrava (1951) Pont de l’Alamillo (1992)
Turning Torso (2005)
Oriol Bohigas (1925) Escola Thau (1975)
Casa Meridiana (1965)
Rafael Moneo (1937) L’Auditori (1999)
Palau Kursaal (2006)
L'Escultura del S. XX i XIX
Eduardo Chillida (1924-2002) Elogi a l’horitzó (1985)
Pinta del Vent (1977)
Jorge Oteiza (1908-2003) Fase prèvia de la descomposició d’una esfera (1957)
Caixa metafísica (1956)
Bibliografia
Llibre de ciències socials, història “ Polis 4”. Ed. Vicens Vives
0 comments
Post a comment