Components d’un ordinador

1. Què és la informació ?
2. Els ordinador
2.1. Elements d’un ordinador .
2.1.1. Maquinari o Hardware.
2.1.2Programari o Software.
2.2Capacitats i funcions d’un ordinador .
3. Maquinari
3.1.CPU
3.1.1. Unitat central de procesament .
3.1.2. Microprocessador .
3.1.3. Busos
3.2. Memòria
3.2.1Memòria interna
3.2.1.1. Memòria ROM
3.2.1.2. Memòria RAM
3.2.2. Memòria externa

3.2.2.1. Disc Dur
3.2.2.2. Disquet
3.2.2.3.CD
3.2.2.4.USB
3.3 Perifèrics .
3.3.1.Entrada d’informació .
3.3.1.1. Teclat .
3.3.1.2. Ratolí .
3.3.1.3.Scanner.
3.3.2. Sortida d’informació
3.3.2.1.Monitor
3.3.2.2. Impressora .
3.3.3.Entrada/ Sortida d’informació
3.3.3.1. Memòria externa
3.3.3.2. Mòdem
Programari
4.1. Programari de sistema
4.2. Programari d’aplicació

És la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
També l'estudi dels fonaments teòrics de la informació i la computació i de tècniques pràctiques per a la seva execució i aplicació de sistemes informàtics.
Els sistemes informàtics han de realitzar les següents tres tasques bàsiques:
Entrada: captació de la informació. Procés: tractament de la informació.
Sortida: transmissió de resultats.

Maquinari o Hardware: és el conjunt de les seves parts físiques. Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la CPU que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare.
Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge).

Programari o Software: És el conjunt dels programes de computació, procediments, regles, documentació i dades associades que formen part de les operacions d’un sistema de còmput. És tota la informació processada pels sistemes informàtics: programes i dades. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina els sistemes distribuits.

És una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-los en informació útil. Un ordinador és una col·lecció de circuits integrats i altres components relacionats que pot executar amb exactitud, rapidesa i d'acord amb el indicat per un usuari o automàticament per altre programa, una gran varietat de seqüències o rutines d'instruccions que són ordenades, organitzades i sistematitzades en funció a una àmplia gamma d'aplicacions pràctiques i precisament determinades, procés al qual se li ha denominat amb el nom de programació i al que ho realitza se li crida programador.

Unitat central de processament: És el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades.
Proporcionen les característiques fonamentals de l'ordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb l'emmagatzemament primari i els dispositius d'entrada/sortida.

Microprocessador: És un processado r miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats.
Funcionen segons la cadència que determina un rellotge, un senyal regular ràpid que imposa el ritme de funcionament del circuit i eventualment assegura la sincronització amb altres de components com podria ser la memòria.

Busos: És un sistema digital que transfereix dades entre els components d’un o mes ordinadors.
EI bus representa básicamente una serie de cables mediante los cuales pueden cargarse datos en la memoria y desde allí transportarse a la CPU.

Memòria Interna: Es refereix a part dels components que formen part d'un ordinador. Són dispositius que retenen dades informàtiques durant algun interval de temps. Les memòries d'ordinador proporcionen una de les principals funcions de la computació moderna, la retenció o emmagatzematge d’informacio.

Memòria ROM: És un tipus de memòria electrònica de la qual només se'n pot llegir la informació que du gravada. Per tant, s'exclou la possibilitat d'escriure-hi un altre pic una vegada aquesta hi sigui fixada. Segurament el tipus d'unitat ROM més famós sigui el disc compacte (CD-ROM), tot i que pot prendre les més diverses formes.

Memòria RAM: És un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Actualment es produeixen mitjançant circuits integrats.

Memòria Externa: És el conjunt de dispositius i medis d’emmagatzematge, que conforma el subsistema de me memèria d’un ordinador, junt amb la memòria principal.

Disc Dur : És un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat.
Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència ( en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm).

Disquet: Són un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades.
Els disquets es llegeixen i s'escriuen mitjançant un dispositiu anomenat disquetera (o FDD , de l'anglès Floppy Disk Drive ). En alguns casos és un disc més petit que el CD. La disquetera és el dispositiu o unitat lectora/gravadora de disquets, i ajuda a introduir-lo per guardar la informació.

CD: És un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va se originàriament creat per emmagatzemar audio.
El disc compacte és un sistema digital d'enregistrament, això vol dir que les ones sonores han estat descrites usant una codificació numèrica, que és el que s'enregistra en el disc. L'aparell reproductor crearà el so a partir d'aquesta informació enregistrada en el disc.

USB: És un petit dispositiu de memòria flaix que es pot connectar directament a un port USB. Permet l'emmagatzemament de tota mena de fitxers (imatges, fotos, música, pel·lícules, programes, etc.) i fer-los servir a un ordinador, reproductor de música, de video, etc...
Les memòries USB s’alimenten pel port USB al qual són connectades.

Entrada d’informació: És un conjunt de procediments que eliminen la informació redundant o no desitjada d'un missatge a través de mètodes automatitzats o computats abans de la seva presentació a un usuari humà. El seu objectiu principal és la gestió de la sobrecàrrega d'informació i l'increment de la relació semàntica senyal/soroll. Per construir aquest perfil d’usuari es compara amb algunes de les característiques de referència.

Teclat: És un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és un dels perifèrics d’entrada més importants.

Ratolí: És un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control dades, depenent del programari que maneja en cada moment.
Normalment té dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic diverses accions, depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea on es trobi la puntera.

Scanner: És un dispositiu que explora un espai o una imatge, i els tradueix en senyals elèctrics per al seu processament. També el podem definir com un digitalizador d'imatge, que transforma una imatge analògica en una digital.
Per a digitalitzar una imatge s'ha de transformar primer en senyal elèctric i, posteriorment aquest senyal elèctric s'ha de transformar en senyal digital perquè sigui reconeguda per un ordinador.

Sortida d’informació: Els perifèrics de sortida el monitor , els altaveus o la impressora.
També es considera E/S la memòria secundària, categoria de la que formen part tota una sèrie de dispositius d'emmagatzematge com els disquets, discs durs, CD (disc compacte), DVD, cintes, memòries flaix.

Monitor: És un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra la activitat que du a terme la computadora a la que està conectada.
Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats.

Impressora: És un perifèric de sortida d'un ordinador que permet obtenir una còpia física, generalment en paper o transparències, d'un document d'imatge o de text en format electrònic. Moltes impressores s'usen com a perifèrics locals, connectades directament per un cable d'impressora (por paral·lel) o, en versions més modernes, per un cable USB a l'ordinador que fa de font del document.

Entrada/ Sortida d’informació: La comunicació entre l'ordinador i l'usuari es realitza a través dels dispositius denominats d'entrada-sortida (E/S, I/O).
Tots els programes d'ordinador deixen informació fora de la memòria RAM (volàtil) i amb això es comuniquen amb l'exterior.
A vegades la comunicació es realitza directament amb l'usuari a través del teclat i el terminal TRC.
D'altres, s'utilitzen intermediaris com els dispositius d'emmagatzematge d'informació (discos, disquets...).

Memòria Externa: Fa referència a tots els dispositius i mitjans d'emmagatzematge que no són part de la memòria interna de l'ordinador (RAM i ROM). Són part de la memòria externa els disquets, els discos òptics, els discs durs, els unitats de cinta, els ZIP, etc. La memòria externa no és fonamental per al funcionament d'un ordinador.
Actualment la memòria externa més utilitzada és el disc dur, que permet gran capacitat d’emmagatzematge i ràpida recuèració del contingut.

Mòdem: És un aparell electrònic capaç de convertir una senyal digital de dades en una altra analògica que pugui ser transmesa per un canal dissenyat per a senyals analògiques. Així doncs, les dues principals funcions d'aquest dispositiu són la modulació i demodulació d'un conjunt de dades, d'aquí el seu nom: modulador-demodulador.

Programari de sistema: Proporciona les funcions bàsiques per a la utilització de l'ordinador, i pot ser dividit en sistema operatiu i sistema de suport.
El programari de sistema ajuda a executar el maquinari i el sistema informàtic i proporciona a l'usuari i al programador interfícies adequades d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment.

Programari d’aplicació: És el que fa que l’ordinador coopere amb l’usuari en la realització de feines com gestionar comptabilitat o escriure un text com aquest.
Es pot veure com pot ajudar un ordinador a fer les activitats humanes, ja que la màquina allibera a l’usuari de feines repetitives.
Sols coneixent les necessitats d’informació de les seues aplicacions i com utilitzar el sistema operatiu per aconseguir satisfer estes necessitats.

Components d’un ordinador

by lidys95

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 24

Statistics