Fet per: Toni Quintana i Pol Plana
La comédia romana deriva de la Comedia Nova, es a dir té els seus origens en la
literatura grega (com en la majoría de cos...
- Els personatges són purs arqueotips:
- El vell geniut
- L’esclau astut que enganya i roba diners,
- El noi i la noia,
- ...
-Terenci va ser un dramaturg d’origen nord-
africà, que visqué durant el S.II a.C.
- Va ser esclau d’un senador que li don...
Mentres que Plaute tendia a exagerar les escenes
més còmiques, a fer més caricaturescos els
personatges, a buscar els argu...
- Heautontimoroumenos ("El turmentador de si mateix), al 163. Un pare es castiga amb
durs penes treballant al camp per hav...
- El seu nom real va ser Titus Maccius Plautus, conegut ara com
Plaute No se sap del tot segur la seva data de naixement,
...
- Plaute va ser l’autor que més èxit va tenir entre el públic. Escrivia per a les classes
més baixes, fet que explica el s...
Amphitruo: és l'única comèdia mitològica de Plaute. Narra com Júpiter, per seduir Alcmena, esposa del general
Amfitrió, es...
Menaechmi: és un embolic fundat en els malentesos que donen lloc dos bessons que van viure separats durant
molt de temps i...
L'esclau Pséudolo (esclau) ens presenta als
personatges de la història: Lici, dedicat a la
venda de dones , Senex (pare op...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Comedia llatina

2,406
-1

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,406
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Comedia llatina

  1. 1. Fet per: Toni Quintana i Pol Plana
  2. 2. La comédia romana deriva de la Comedia Nova, es a dir té els seus origens en la literatura grega (com en la majoría de coses) a més de basar-se sobretot en Menandre. - Les dos comédies tenen en comú les situacions carregades d’embolics i confusions, i sempre acaben amb un final feliç. -Podem trobar temes com: - Les trobades familiars (encontres de pares i fills perduts, els quals són reconeguts per una marca o bé un objecte determinat). - També hi han conflictes amorossos (una parella d’enamorats els quals tenen un amor impossible a causa de la no acceptació familiar).
  3. 3. - Els personatges són purs arqueotips: - El vell geniut - L’esclau astut que enganya i roba diners, - El noi i la noia, - El militar cregut, - La prostituta, - L’alcavot que no té escrúpols. - Val a dir que els romans partien d’una obra original grega, peró li afegien característiques personals (contaminatio), allargant o escurçant els diàlegs, o bé afegint o treien personatges de la historia. - Els personatges tenien noms grecs, vestien com a tals, parlaven com a ells, i les situacions es dessarrollaven a una ciutat grega. - Una de ls grans diferencies entre la comédia llatina i la grega, és el fet d’afegir música, cant i mímica. Això fa que les parts cantades i recitades vagin acompanyades d’una melodia.
  4. 4. -Terenci va ser un dramaturg d’origen nord- africà, que visqué durant el S.II a.C. - Va ser esclau d’un senador que li dongué la llibertat de forma molt comprensible. Tot i això, el mateix Terenci morí als 25 o 35 anys a un viatge a Grècia. - Terenci no aconseguí ser tan exitós com ho va ser Plaute, ja que es va aproximar massa a la noblessa i molt poc al poble. - Això es nota en la seva llengua la qual és més elaborada i mostra una gran preocupació moral. -Tot i que Terenci i Plaute tenen una mateixa idea de la comedia nova grega, les diferencies entre les seves obres són notables
  5. 5. Mentres que Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques, a fer més caricaturescos els personatges, a buscar els arguments més moguts, Terenci tendia a suavitzar la comicitat buscant més el somriure que les grans riallades. Per altra banda la influència grega és més accentuada en Terenci, que pertanyia a ell mentre que en Plaute conviu amb la itàlica. Va escriure sis comèdies: -Andria ("La dona de Andros"), estrenada al 166. Un noi de família adinerada està enamorat d’una noia pobra procedent d’Andros. El seu pare vol casar-lo amb la filla d’una família rica, peró el noi no vol. Finalment es descobreix que la noia pobra sense família també procedeix de la família rica. - Hecyra ("La sogra"). La primera estrena, que va ser un sonor fracàs, va tenir lloc al 165. Una noia casada, que el sue marit està a la guerra, se’n va a casa de la seva mare. La obra es dassarolla basicament en un pla de moltes sospites cap a la noia casada.
  6. 6. - Heautontimoroumenos ("El turmentador de si mateix), al 163. Un pare es castiga amb durs penes treballant al camp per haver fet fugir el seu fill, que estava enamorat d’una noia pobra i sense dots, al final el fill torna i es reconcilien i es casa amb la noia . - Eunuchus ("El eunuc"), al 161. Un noi es filtra dins duna casa fen-se passar per un eunu, per tal de veure a la seva estimada, una jove que és l’esclava d’un militar. Més tard es casa amb ella. - Phormio ("Formión"), en el 161. Dos cosins, quan no hi són els pares s’enamoren d’una òrfena i d’una esclava. El paràsit Formió aconsegueix amb els seus delictes, que un dels cosins es cassi amb la òrfena i l’altre compri a la esclava. - Adelphoe ("Els germans"), en el 160. En aquest mateix any té lloc el segon i tercer intent d'estrena de Hecyra, que només en el tercer intent aconsegueix l'èxit. En aquesta obra un pare té dos fills, dels quals un cedeix a adopció al seu propi germà que no té fills. El nou pare, educarà amb gran llibertat a diferència de l’altre fill que ha estat educat de forma molt dura. Es demostra que una educació més permissiva és millor que una estricta.
  7. 7. - El seu nom real va ser Titus Maccius Plautus, conegut ara com Plaute No se sap del tot segur la seva data de naixement, sabem gràcies a Ciceró (Brutus 60) que va nèixer 254 aC a Sàrsina, (Romaña) i que va morir el 184 aC al consulat de Plaute Claudi. - Sent molt jove, es va traslladar a Roma, on va ser soldat i comerciant. La vida de comerciant no va ser bona, ja que es va arruïnar i va haver de treballar en un molí durant un bon temps (alguns experts pensen que amb la frase empènyer la pedra del molí, parlen d’una expressió que feia referència a la pobresa de Plaute) alhora que començava a escriure comèdies com Palliatas adaptades al grec. - El seu èxit va ser molt positiu, fent que pogués sortir de la seva pobre feina en el molí per encomanar-se a escriure més comèdies. - Va guanyar molts diners gràcies a les seves obres, les quals també li van proporcionar molta popularitat. Així va morir, com he dit, envoltat de molta popularitat.
  8. 8. - Plaute va ser l’autor que més èxit va tenir entre el públic. Escrivia per a les classes més baixes, fet que explica el seu èxit. - El seu llenguatge era vigorós i expressiu que pot anar des de l’insult més vulgar a un estil líric i la paròdia de la tragèdia. La seva intenció és fer riure al públic i que s’ho passi bé. Es reconeixen 21 comèdies -Plaute es va inspirar en diversos autors de la comèdia grega, principalment de Menandre. Les obres de Plaute eren menys refinades que les gregues, els personatges eren els mateixos, però: - El jove (adulescens) - El vell (senex) - L’esclau (servus) - La jove (puella) - La mare de la familia (uxor) - El paràsit - El soldat (miles) - El “lenon” (leno) - El banquer (danista) - El cuiner (coquus)
  9. 9. Amphitruo: és l'única comèdia mitològica de Plaute. Narra com Júpiter, per seduir Alcmena, esposa del general Amfitrió, es fa passar per aquest adoptant màgicament els seus trets i acompanyat de Mercuri, disfressat com el seu criat Sosia, generant tota mena de confusions i embolics contra els veritables i burlats personatges que suplanten Asiniria: narra les peripècies del vell Demetrio, marit obtús, que dominat per una dona altiva, tracta de sostreure les vint monedes que li ha reportat la venda d'uns ases, ja que ell vol obsequiar al seu fill, les calaverades encoratja Adularia:Moliere tanca el seu tresor en una marmita en comptes d'un cofre i mentre és ric no dóna el seu permís perquè es realitzi un matrimoni; li roben els diners i amb això dóna el seu permís perquè els joves es puguin casar Baquides: Tracta de dues bessones que les separen, tracten la vida d’una, s’enamora, i finalment . Captivi: representa com malgrat les malifetes de l'esclau Stalagmus, l'ancià Hegión troba i allibera el seu fill Casina: dos esclaus de la mateixa casa persegueixen a aquesta esclava, un en profit del pare, un altre, en pro del fill, encara que la sort afavoreix a l'ancià, finalment aquest serà vençut per l'astúcia de l'esclau Curculio: narra les aventures d'un paràsit, autèntic precedent del murri, un home sense escrúpols d'imaginació fecunda, que viu de la seva astúcia i enginy.
  10. 10. Menaechmi: és un embolic fundat en els malentesos que donen lloc dos bessons que van viure separats durant molt de temps i es tornen a trobar en una ciutat. Miles Gloriosus: farsa o comèdia de caràcter la víctima és un fals heroi i cregut soldat de qui tots es burlen solapadament, començant pel seu criat Palestrión, que havia fet una obertura a la paret per que el seu anterior amo pogués visitar la seva promesa Persa: farsa ordida contra l'avar Dordalus, burlat per un amic que s'havia disfressat de mercader persa Rudens: canvia l'usual escenari urbà per un poble de la platja, on es forja una història d'anagnòrisi o reconeixement. Stichus: refereix la història de dues germanes als que el seu pare retreu ser fidels als seus marits quan aquests les han deixat soles impulsats per la pobresa, ja que han hagut d'emigrar a un altre país. Tornen enriquits i recompensen així virtut
  11. 11. L'esclau Pséudolo (esclau) ens presenta als personatges de la història: Lici, dedicat a la venda de dones , Senex (pare opossitor) , un patrici una mica calb segurament per culpa de la seva dona, Domina (mare opossitora) , que fa honor al seu nom ; El seu fill Eros (noi enamorat) , que serà el ídem d'aquesta història ... Coneixem també a Errònius (vell geniut), que passa la pel.lícula buscant els seus fills, segrestats pels enemics de l'Imperi, i Histèrio, (esclau cap del matrimoni Senex-Domina), destacable per la seva covardia i el seu aire rastrero. La noia enamorada de Eros es diu Filia (noia enamorada) i ha estat venuda a un valent soldat anomenat Milers Goriosus (Soldat fanafarró) . Així doncs hi trobem una gran pervivencia de la comédia romana, a més a més, que golfus de Roma es basa en les obres de Plaute.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×