MÚSICA I CINEMA
TEMA 1  HISTÒRIA DEL CINEMA – LA MÚSICA AL                           MÚ               CINEMA1 – Els inicis del cinema2 – E...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.1 - Els germans LumièreEs considera que el cine va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895...
1 – ELS INICIS DEL CINEMAEl cinema va néixer en plena èpocaindustrial, a finals del segle XIX.Els germans Lumière, que ja ...
1 – ELS INICIS DEL CINEMAEls germans Lumière van preferir una sala de petitesdimensions perquè si l’invent era un fracàs, ...
1 – ELS INICIS DEL CINEMAEl cartell que els germans Lumière van posar al vidre delGran Cafè duia el nom de Cinématographe ...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA                                          Segons la descripció de George                         ...
1 – ELS INICIS DEL CINEMALa resta de pel·lícules tractaven temàtiques familiars, lavida als carrers de Lyon, petites empre...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA                                        Les piràmides                                            ...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.2 – La màgia de George MélièsVa ser la màgia i la imaginació d’un altre home, GeorgeMéliès (Par...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA                                            Méliès va ser el primer inventor                     ...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA                Viatge a la Lluna, 1902                                                          ...
1 – ELS INICIS DEL CINEMAA inicis del segle XX, el cinema ja era pròpiament una indústria.Va passar de ser un invent per d...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.3 – Un cinema més refinat i cartells per llegirCom que les pel·lícules eren mudes, uns cartells...
1 – ELS INICIS DEL CINEMALa casa Pathé (França)                                         Charles PathéA França aquest cinem...
1 – ELS INICIS DEL CINEMACharles Pathé va tenir un important competidor,que també era francès. Es tracta del productorLeon...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.4 - Edwin Stratton Porter: Apareix el concepte de“muntatge”Van ser als EEUU on es va saber treu...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.5 - La guerra de les patents: ThomasAlva EdisonEl cine es va convertir en un gran espectaclepop...
1 – ELS INICIS DEL CINEMAEl conflicte de les patents va afectar negativament alspetits productors independents, que per po...
1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.6 – Itàlia: el cinema com a espectacle.Entre els diversos països on el cine ja era unarealitat,...
2 – EL CINEMA MUT2.1 - Aportacions de David W. GriffithConsiderem David Wark Griffith com un director revolucionarique va ...
2 – EL CINEMA MUTPerò la més important de totes va ser l’establiment del “muntatge”: era un element expressiu fonamental p...
2 – EL CINEMA MUT2.2 - Expressionisme alemany i surrealisme a EspanyaEn aquestes primeres dècades del cine apareixen mésdi...
2 – EL CINEMA MUT2.3 - Els anys daurats del cinema americà: HollywoodEl cinema americà va apostar més pel benefici materia...
2 – EL CINEMA MUT                                  2.4 - El cinema còmic                                  Entre tots els g...
2 – EL CINEMA MUT2.5 - El so abans del sonor: consideracions sobre la música al cine mut1 - Abans del sonor podem dir que ...
2 – EL CINEMA MUT4 - Inicialment, la idea d’acompanyar amb música les pel·lícules no anavadirigida a reforçar l’acció cine...
2 – EL CINEMA MUT6 - Músics i compositors tenien cabudaen el negoci del cinema mut i tambéuna important font d’ingressos.7...
2 – EL CINEMA MUT2.6 - Sincronització entre imatge i so:Alguns experiments havien demostrat queles ones sonores es podien ...
2 – EL CINEMA MUT2.7 - Els precedents del cinema sonor (primers intents):1908: es creen les primeres bandes sonores de la ...
2 – EL CINEMA MUT1926: la Warner Bross estrena a Nova York el film “Don Joan”, amb efectessonors i una partitura sincronit...
2 – EL CINEMA MUT2.8 - Conseqüències de l’aparició del cine sonor:Inconvenients:  El actors i actrius es van veure obligat...
2 – EL CINEMA MUTEl 1908 les pel·lícules es filmaven en hangars de vidre perquè tot just existia la llum elèctrica, amb un...
2 – EL CINEMA MUTAvantatges: Desapareixen els cartells amb es diàlegs intercalats entre els fotogrames.  El 1928 ja s’havi...
2 – EL CINEMA MUT2.9 - Els Rag-times:El Ragtime (temps descompassat) ésun estil de música de ball aparegut alsEstats Units...
2 – EL CINEMA MUTAl Ragtime destaca una melodiasincopada a la mà dreta sobre uncompàs en estil de marxa a la màesquerra.El...
3 – EL CINEMA SONOR                                                             Marlene Dietrich3.1 - Les pel·lícules “eva...
3 – EL CINEMA SONOR3.2 - Cinema d’animació: Walt Disney  A partir del primer curt sonor que va fer Walt Disney(Steamboat W...
3 – EL CINEMA SONORLa Banda Sonora Original (BSO); en anglès OriginalSoundtrack (OST) és el conjunt de paraules, sons imús...
3 – EL CINEMA SONOR3.3 - Els primers aparells que gravaven so                                     Etapes de la història de...
3 – EL CINEMA SONOR                    Cilindre de pues (a partir del 1600)                                    Cinta perfo...
3 – EL CINEMA SONOR 3.4 - Música diegètica i música no diegètica La música diegètica és la que il·lustra una imatge cinema...
3 – EL CINEMA SONOR3.5 – Els premis més importantsEls Òscars de Hollywood són una organització fundada a Hollywood,(Califò...
3 – EL CINEMA SONOREls Premis Goya els concedeix l’Acadèmia de les Arts i les CiènciesCinematogràfiques Espanyola. Es van ...
A la millor banda sonora.                                             3 – EL CINEMA SONOR1986 MILLADOIRO (La mitad del cie...
3 – EL CINEMA SONOREls Premis Gaudi són atorgats per l’Acadèmia del Cinema Català(ACC). L’ACC és una associació sense ànim...
3 – EL CINEMA SONOR 3.6 - El cinema sonor: breu història de la música al cinemaa - Els anys 30  es va passar d’un acompany...
3 – EL CINEMA SONOR  Compositors destacats: Erich Korngold i Max Steiner com a màxims exponents.     Compositors          ...
3 – EL CINEMA SONORb - Els anys 40  no es van produir canvis remarcables en la música respecte la dècada anterior.  el nom...
3 – EL CINEMA SONOR    Compositors                                       Pel·lículesAlfred Newman          La ciutat sense...
3 – EL CINEMA SONOR   Compositors                                         Pel·lículesMiklós Rózsa          El llibre de la...
3 – EL CINEMA SONOR  c - Els anys 50: l’aparició de la televisió                       Influència de la televisió al cinem...
3 – EL CINEMA SONOR   c - Els anys 50: l’aparició de la televisió  molts dels compositors que havien començat atreballar a...
3 – EL CINEMA SONOR  Compositors                                    Pel·lículesElmer Bernstein    Un home llop americà a L...
3 – EL CINEMA SONORHenry Mancini     Esmorzar amb diamants (1961), La pantera rosa (1963), Víctor o                  Victò...
3 – EL CINEMA SONOR d – Les dècades dels anys 60 i 70  la música cinematogràfica, tot i la renovació dels compositors, cau...
3 – EL CINEMA SONORJohn Williams   Tauró (1975), La Guerra de les Galaxies (1977), Trobades a la tercera                fa...
3 – EL CINEMA SONOR e – Els anys 80  a finals dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta la música instrumentalva ...
3 – EL CINEMA SONOR       Compositors                                       Pel·lículesVangelis                        Car...
MÚSICA I CINEMA  Els Musicals
TEMA 2                    ELS MUSICALS1 – El cinema musical2 – Els anys daurats dels musicals3 – La decadència del gènere4...
1 – EL CINEMA MUSICALDefinicióEl cinema musical és un gènere cinematogràfic que es caracteritza pel fet queles pel·lícules...
1 – EL CINEMA MUSICAL Consideracions1 - Inicialment els fragments musicals ques’intercalaven   tenien   com   a    objecti...
1 – EL CINEMA MUSICAL3 - El cine sonor (el fet que els personatges de la pantalla parlessin) va ferque la tècnica (les màq...
2 – ELS ANYS DAURATS DELS MUSICALS a – La dècada dels anys 30El 1929, en plena crisi econòmica als EEUU, la indústria deHo...
2 – ELS ANYS DAURATS DELS MUSICALSMentre, la RKO elevava a la categoria d’estrella a laparella formada per Fred Astaire i ...
2 – ELS ANYS DAURATS DELS MUSICALSb - Els anys 40Als anys 40 va fer aparició Gene Kelly (actor,ballarí, coreògraf, product...
2 – ELS ANYS DAURATS DELS MUSICALSc – L’època daurada dels musicals: els anys 50Als anys 50 el gènere estava tan ben insta...
3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALSa – Els anys 60: la decadència del gènere.Als anys 60, els gustos dels espectadors havien c...
3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALS Cabaret, 1972             b - Els anys 60, 70 i 80: Ralph Burns                          D...
3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALSAlan Parker va rodar tres musicals entre els anys 80 i 90 (Fama 1980, TheCommitment 1991 i ...
3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALSAltres musicals dels anys 80 i 90    Cats, 1980                Flashdance, 1983   Amadeus, ...
3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALS c – Els darrers anys:Durant els darrers 15 anys s’ha produït una certa recuperació dels mu...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Música i cinema

1,160

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,160
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Música i cinema

  1. 1. MÚSICA I CINEMA
  2. 2. TEMA 1 HISTÒRIA DEL CINEMA – LA MÚSICA AL MÚ CINEMA1 – Els inicis del cinema2 – El cinema mut3 – El cinema sonor
  3. 3. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.1 - Els germans LumièreEs considera que el cine va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895.Aquell dia, els germans Lumière van mostrar, en sessió pública, els seus filmsals espectadors del Saló Indi del Gran Cafè dels Caputxins de París.L’aparell amb el qual hovan aconseguir va seranomenat “Cinematògraf”.Havia nascut lacinematografia!.Però l’èxit inicial es va anarapagant pel cansament delpúblic. Les pel·lícules quesempre es veien eren fetessobre moments quotidians,sobre la vida laboral ofamiliar. Primera projecció pública del germans Lumière a París
  4. 4. 1 – ELS INICIS DEL CINEMAEl cinema va néixer en plena èpocaindustrial, a finals del segle XIX.Els germans Lumière, que ja duien algunsanys treballant en aquest tema i havienfilmat més de 100 pel·lícules d’un minutcadascuna, es van decidir a mostrarfinalment el seu invent en públic a París.El van presentar amb por ja que,inicialment, no tenien massa confiança ambles possibilitats artístiques i molt menyseconòmiques de l’invent.Després de moltes negociacions ambdiferents locals parisencs van trobar un localsenzill, decorat a l’estil oriental, el Saló Indidel Gran Cafè del Boulevard dels Auguste Lumière (1862-1954) Louis Lumière (1864-1948)Caputxins de París.
  5. 5. 1 – ELS INICIS DEL CINEMAEls germans Lumière van preferir una sala de petitesdimensions perquè si l’invent era un fracàs, poguéspassar més desapercebut.El dia de la presentació, el 28 de desembre de 1895,és considerat oficialment com el primer dia de lahistòria del cinema.Només hi van anar 35 persones. Potser perquè nos’havia fet massa propaganda de l’esdeveniment i Cinématographe Lumièrepotser també perquè el cartell que havien fet explicantl’esdeveniment no era massa significatiu.
  6. 6. 1 – ELS INICIS DEL CINEMAEl cartell que els germans Lumière van posar al vidre delGran Cafè duia el nom de Cinématographe Lumière il’explicació que donava era la següent: “Aquest aparell inventat pels germans Auguste i Louis Lumière,permet recollir, en series de proves instantànies, tots elsmoviments que, durant cert temps, se succeeixen davantl’objectiu i reproduir a continuació aquests movimentsprojectant, a mida natural, les imatges sobre una pantalla idavant una sala plena de públic”
  7. 7. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA Segons la descripció de George Méliès, que va assistir a la sessió, el públic es mostrà inicialment escèptic, però quan els espectadors van començar a veure moure’s els carruatges pels carrers de Lyon van quedar “amb la boca oberta i sorpresos...” Va córrer la veu i als dies següents la sala estava plena d’espectadors i les cues que esLa sortida de la fàbrica Lumière (1895) formaven al carrer eren impressionants. Algunes de les pel·lícules que es van poder veure van ser La sortida de la fàbrica Lumière (1895) que és considerada com el primer film de la història del cinema.
  8. 8. 1 – ELS INICIS DEL CINEMALa resta de pel·lícules tractaven temàtiques familiars, lavida als carrers de Lyon, petites empreses i tallers, lademolició d’un edifici, etc. De totes, les dues pel·lícules quemés van agradar i més fama van aconseguir van serArribada d’un tren a l’estació de la ciutat (1895) i Elregador regat (1895), considerat com el primer filmd’humor de la història del cinema.La primera pel·lícula que es va rodar a Espanya va serSortida de missa de dotze de l’església del Pilar deZaragoza (1896) per Eduardo Jimeno. Arribada d’un tren a l’estació de la ciutat (1895)
  9. 9. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA Les piràmides Moscou El regador regat Arribada d’un tren a l’estació de la ciutatPel·lícules Sortida de la fàbricaGermans Lumière
  10. 10. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.2 – La màgia de George MélièsVa ser la màgia i la imaginació d’un altre home, GeorgeMéliès (París, 1861-1938), que va salvar el cine d’acabarcom un invent més entre els molts que es feien en aquellaèpoca, de passar sense massa pena ni glòria.Méliès va fer realitat els somnis demoltes persones mostrant-los en lesimatges que es representaven en unapantalla. Finalment, la fantasia podiavolar a través de la llum.Georges Méliès es va entusiasmaramb l’invent dels germans Lumière i laseva visió empresarial li va fer veureque el cinema tenia possibilitats deconvertir-se en un gran espectacle. L’estudi de Méliès
  11. 11. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA Méliès va ser el primer inventor de les ficcions i també del que en diem “ciència-ficció”. “Viatge a la lluna” (1902), “El procés Dreyfus” (1899) i “Viatge a través de lo impossible” (1904) es troben entre les millors mostres de l’inventor dels trucatges cinematogràfics. Per tirar endavant el seu plaViatge a la Lluna (1902) Méliès va comprar el Teatre Robert Houdini de París i el va habilitar amb tots els invents i aparells necessaris per tal de poder realitzar sofisticades posades en escena i sorprendre als parisencs amb els decorats, els projeccions, els vestuaris i les representacions.
  12. 12. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA Viatge a la Lluna, 1902 Méliès treballantMéliès va fer moltes pel·lícules utilitzant trucs enginyosos, algundels quals encara ara és motiu de discussió per endevinar com ho L’home orquestra, 1900va fer. Trucs més utilitzats per Méliès: fer desaparèixer coses o fer que apareguessin altre cop El melomaníac, 1903 la sobreimpressió d’una imatge sobre una altra les dobles exposicions l’ús de maquetes. El diable negre, 1905
  13. 13. 1 – ELS INICIS DEL CINEMAA inicis del segle XX, el cinema ja era pròpiament una indústria.Va passar de ser un invent per divertir a ser una màquina de ferdiners. El cinema s’estén pel món. Segon de Chomón va seguir els passos de Méliès en un film “L’hotel elèctric” (1905) on els trucatges van ser dels millors que es van poder veure en aquella època. L’Hotel elèctric, 1905A Catalunya, Fructuós Gelabert es va convertir en el pare de lacinematografia catalana i espanyola. Va construir un aparellsimilar al dels germans Lumière i va filmar les primeres pel·lícules:Finalment, la fantasia podia volar a través de la llum. i Sortida del’església de Sta. Mª de Sants (1897). També va rodar la primerapel·lícula de ciència ficció de l’estat espanyol: Baralla en un cafè(1897).
  14. 14. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.3 – Un cinema més refinat i cartells per llegirCom que les pel·lícules eren mudes, uns cartells intercalats al mig de lesescenes anaven explicant l’acció o els diàlegs entre els personatges. I, avegades, un pianista donava el toc musical a l’espectacle.Les barraques dels inicis del cinema es van convertir en sales elegants iespaioses on començaven a anar les classes benestants i no solament lesclasses més populars. Per tal d’emplenar de pel·lícules aquestes sales estables, es van començar a fer pel·lícules més cultes per a un públic més burgés i refinat.
  15. 15. 1 – ELS INICIS DEL CINEMALa casa Pathé (França) Charles PathéA França aquest cinema més refinat es coneixia amb elnom de Films d’Art, amb títols basats en obres literàries onactuaven actors famosos del món del teatre.El propietari de l’empresa Sociétè Pathé Frères, CharlesPathé (1863 – 1957) va marcar a França l’inici de laindustrialització del cine.Els films produïts per ell van aconseguir arribar a un bonnivell de qualitat gràcies a la direcció de Ferdinant deZecca, autor de “La Passió” (1902) o “L’assassí del duc deGuisa” (1904).A la casa Pathé hi va debutar també un dels primers granscòmics: Max Linder, que una mica més tard va serl’inspirador de Charles Chaplin. Vive la vie de garçon, 1908 Combat de boxa, Max Linder Max Linder
  16. 16. 1 – ELS INICIS DEL CINEMACharles Pathé va tenir un important competidor,que també era francès. Es tracta del productorLeon Gaumont que va contractar al director depel·lícules Louis Feuillade especialitzat en elgènere de terror. Louis Feuillade Les Vampires, 1915 Els vampirs, 1915 Louis Feuillade
  17. 17. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.4 - Edwin Stratton Porter: Apareix el concepte de“muntatge”Van ser als EEUU on es va saber treure més profit del’invent del cinema. El 1903, amb la cinta “Assalt i robatori altren” Edwin Stratton Porter va inaugurar el cine de l’oest(Western).El nou gènere del Western va ser continuat i popularitzat perThomas Harper Ince, que era un director molt minuciós,sempre treballava amb guió i tenia previstos tots els detalls. Què va passar al carrer 23 de Nova York?, 1901 E.S. Porter Els espectadors comencen a aprendre un nou llenguatge, el llenguatge Què va passar al tunel?, 1903 cinematogràfic: aprenen a relacionar les E.S. Porter imatges entenent que tenen una relació Un matí amb E.S. Porter. de continuïtat. I la base d’aquest nou Resum dels trucs llenguatge és el muntatge.
  18. 18. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.5 - La guerra de les patents: ThomasAlva EdisonEl cine es va convertir en un gran espectaclepopular que superava les barreres socials iidiomàtiques: el factor negoci va entrar enacció.Amb la finalitat de monopolitzar el mercatcinematogràfic i acabar amb els competidors,Thomas Alva Edison va enviar als seusadvocats contra els explotadors dels aparells Thomas Alva Edisoncinematogràfics.Es tracta de “la guerra de les patents”(1897-1906) que, després d’una època de El mag, 1900processos judicials, clausures de sales de Thomas Alva Edisoncinema, confiscació d’aparells projectors itambé moments de violència, va donar la El cafè misteriós, 1901victòria a Edison. Thomas Alva Edison
  19. 19. 1 – ELS INICIS DEL CINEMAEl conflicte de les patents va afectar negativament alspetits productors independents, que per poder fugir del’inventor-negociant (T. A. Edison), se’n van anar cap al’altre costat del país, a Califòrnia. Va ser allí on vanfundar Hollywood i hi van construir les gransproductores que més endavant faran la història del Paramount Studioscinema americà. Culver Studios Universal Studios
  20. 20. 1 – ELS INICIS DEL CINEMA1.6 – Itàlia: el cinema com a espectacle.Entre els diversos països on el cine ja era unarealitat, Itàlia va ser dels més avançats en laconcepció del cinema com a espectacle. I lespel·lícules de grans reconstruccions històriques(gènere històric) van ser el millor sistema peraconseguir atreure al públic. El títol més destacatd’aquesta època va ser “Cabiria”, dirigida perGiovanni Pastrone, el 1913.Recursos utilitzats pel cinema italià: grans i espectaculars escenaris participació de molts extres (fent de romans o decartaginesos) Aquests elements garantien una producció immensa per l’època. Hi havia, doncs, una concepció del cinema que va influir molt alsCabiria, 1913 directors americans deGiovanni Pastrone Hollywood.
  21. 21. 2 – EL CINEMA MUT2.1 - Aportacions de David W. GriffithConsiderem David Wark Griffith com un director revolucionarique va establir definitivament un llenguatge propi pel cinema, unamanera pròpia d’explicar les històries. Va ser a les sevespel·lícules “El naixement d’una nació” (1914) i “Intolerància”(1915) on es van poder veure totes les novetats de Griffith.Principals aportacions: dividia el film en seqüències mostrava accions en paral·lel canviava l’emplaçament i l’angle de la càmera variava els plans utilitzava la tècnica del flash-back o narraciód’un fet ja passat
  22. 22. 2 – EL CINEMA MUTPerò la més important de totes va ser l’establiment del “muntatge”: era un element expressiu fonamental pel cinema ordenava les seqüències i els plans emocionava els espectadors.Les aportacions de Griffth vantenir una gran influència en elsjoves directors que el van succeir,fossin americans o d’altrespaïsos. El naixement d’una nació, 1915 David W. Griffith
  23. 23. 2 – EL CINEMA MUT2.2 - Expressionisme alemany i surrealisme a EspanyaEn aquestes primeres dècades del cine apareixen mésdirectors que s’adonen de que aquest nou mitjà decomunicació de masses també pot servir com a mitjàd’expressió dels sentiments més íntims de l’ésser humà: elsanhels, els desitjos, les angoixes o les fantasies. A Alemanya, l’estil “expressionista” de Robert Weine sorprèn pels productes ambientats en escenaris irreals o futuristes.L’estil “surrealista” busca expressarel subconscient de manera poètica. Aaquest cine d’avantguarda hi vancontribuir: Luís Buñuel i el catalàSalvador Dalí. Un chien andalou, 1928 El gabinet del Dr. Caligari, 1920 L Buñuel – S. Dalí Robert Wiene
  24. 24. 2 – EL CINEMA MUT2.3 - Els anys daurats del cinema americà: HollywoodEl cinema americà va apostar més pel benefici material que per l’estètica o lapoesia visual. Una petita ciutat de l’oest americà, Hollywood, s’havia convertit enpoc temps en el centre cinematogràfic més pròsper dels Estats Units. Gransempreses es van reunir aixecant estudis on, a més de filmar les pel·lícules, esconstruïen els mites i les estrelles.Un hàbil sistema de publicitat creava unaatmosfera de llegenda al voltant dels ídolsdel públic, els actors i les actrius esconverteixen en mites. En son bonsexemples: Mary Pickford o RodolfoValentino. Es tracta de l’Star System,que consisteix en un sistema de Mary Pickfordproducció basat en la popularitat delsactors a través del qual s’aconsegueixenmés beneficis econòmics. Mary Pickford Rodolfo Valentino Rodolfo Valentino Resum d’imatges Resum d’imatges
  25. 25. 2 – EL CINEMA MUT 2.4 - El cinema còmic Entre tots els gèneres cinematogràfics fets a Hollywood, va destacar l’anomenat “slapstick” o cine còmic: els pastissos de nata, les persecucions boges, els cops, les banyistes... Charles Chaplin i Buster Keaton van ser dos pallassos genials que, a la vegada, eren molt crítics amb la societat deshumanitzada. Els seus gags han fet riure a nens i adults de diverses Charles Chaplin generacions de tot el món. De Xarlot es “Temps moderns” (1935) i “El gran dictador” (1940) i de Buster Keaton “El maquinista de la general” (1926).Buster Keaton Temps moderns, 1935 El maquinista de la general, 1936 Charles Chaplin Buster Keaton El gran dictador, 1940 Resum de gags Charles Chaplin Buster Keaton
  26. 26. 2 – EL CINEMA MUT2.5 - El so abans del sonor: consideracions sobre la música al cine mut1 - Abans del sonor podem dir que ja existia el so al cinema.2 - En el cinema mut ja es posava en pràctica la idea d’acompanyar amb músicaen viu les pel·lícules.3 - Per això que en les sales decinema de principis de segle XX hi hahavia un piano, un gramòfon o fins itot una petita banda, orquestra ogrup de cambra. Per exemple, elsgermans Lumière, el 1897, vancontractar un quartet de saxofons peracompanyar les sessionscinematogràfiques al seu local deParís. De totes maneres, tots elsinstruments eren vàlids per serutilitzats al cinema (especialment elpiano i la pianola).
  27. 27. 2 – EL CINEMA MUT4 - Inicialment, la idea d’acompanyar amb música les pel·lícules no anavadirigida a reforçar l’acció cinematogràfica sinó a dissimular el soroll que feienles bobines de les cintes. Més endavant sorgeix la idea d’escollir la música enfunció del que s’està veient.5 - Es comença a utilitzar música delsgrans compositors clàssics conegutspel públic, com Mendelssohn, Beethoveno Chopin, i tot i que encara no ho podemanomenar banda sonora, és un primerpas molt important.Aviat comencem a trobar compositors demolta vàlua, com Camille Saint Saens,que van composar partituresexpressament per acompanyar lesprojeccions de pel·lícules
  28. 28. 2 – EL CINEMA MUT6 - Músics i compositors tenien cabudaen el negoci del cinema mut i tambéuna important font d’ingressos.7 - No únicament la música sinó tambéels sorolls tenien cabuda en el cinemut: alguns exhibidors tenienmàquines especials per produir sonscom ara tempestes, cant d’ocells, etc.8 - Aquests sistemes només erenpossibles, evidentment, a les granssales, a ciutats o llocs on el públic eramés o menys ric i gairebé mai espodien veure o sentir en petits pobles ollocs allunyats.
  29. 29. 2 – EL CINEMA MUT2.6 - Sincronització entre imatge i so:Alguns experiments havien demostrat queles ones sonores es podien convertir enimpulsos elèctrics.En el moment en que es va aconseguirenregistrar al cel·luloide una pista sonoraes va fer possible ajustar el so i la imatge,i per tant, fer cinema sonor.Thomas Alva Edison, un dels inventors delcinematògraf, havia aconseguit enregistrarla veu humana al seu fonògraf el 1877.En el cinema el problema de lasincronització entre imatge i so no es vaaconseguir solucionar fins després de laprimera guerra mundial.
  30. 30. 2 – EL CINEMA MUT2.7 - Els precedents del cinema sonor (primers intents):1908: es creen les primeres bandes sonores de la història: Les van fer elscompositors Camille Saint-Saëns i Mihail Ippolitov-Ivanov per a les pel·lícules“L’assassinat del Duc de Guisa” i “Stenka Razin”, respectivament.L’experiència no va acabat de convèncer i va ser considerat només com un“experiment original”. Als cinemes es va continuar sentint música en directe.1914: es van fer 4 pel·lícules amb bandes sonores específiques. La mésemblemàtica de les quatre fou “Cabiria” que va comptar amb la participaciódel músic compositor J. K. Briel, considerat un dels primers professionals debandes sonores.1915: es fan 10 pel·lícules amb bandes sonores especialment composadesper a elles. J. K. Briel en va fer 4 de les 10 i, de totes, la més destacada vaser “El naixement d’una nació”. A partir d’aquest moment es comencen ageneralitzar les composicions d’aquesta mena, fins al punt que cada estuditenia els seus propis compositors.
  31. 31. 2 – EL CINEMA MUT1926: la Warner Bross estrena a Nova York el film “Don Joan”, amb efectessonors i una partitura sincronitzada seguint el sistema Vitaphone. Els efectessonors sincronitzats que es podien sentir eren el so de les espases quan xoquenen la lluita, les campanades, etc.6 d’octubre de 1927: s’estrena “The JazzSinger” (El cantant de Jazz), dirigida per AlanCroslan, amb música del compositor LouisSilvers, considerat el primer compositor per alcinema, i amb fragments cantats per l’actor AlJolson. El film va fer trontollar tots els plans delmoment del cinema mut.Cap al 1930 el sonor ja era un fet i el cine muthavia desaparegut definitivament. El cine mut havia durat 35 anys. El cantant de Jazz, 1927 El cantant de Jazz, 1927
  32. 32. 2 – EL CINEMA MUT2.8 - Conseqüències de l’aparició del cine sonor:Inconvenients: El actors i actrius es van veure obligats a fer proves de veu i tots van haverd’aprendre a vocalitzar correctament. Molts van haver de plegar perquè tenienuna veu ridícula o que no es corresponia amb la seva aparença física. Algunsexemples els tenim en Charles Caplin i Buster Keaton. Els estudis van haver de fer grans inversions per reconvertir-se en “sonors”. Elstècnics i els cineastes van canviar de manera de treballar i alguns directors vanpensar que es limitaven molt les possibilitats expressives i creatives del cinema. Les càmeres feien massa soroll i es vanhaver de tancar en caixes insonoritzades. Lesfilmacions s’havien de fer en un silenci rigorós.Els micròfons ho captaven tot i l’operador,tancat en una cabina insonoritzada, nos’enterava de res que no pogués veure, fet queretardava el treball i el feia molt poc àgil.
  33. 33. 2 – EL CINEMA MUTEl 1908 les pel·lícules es filmaven en hangars de vidre perquè tot just existia la llum elèctrica, amb una càmeramanipulada per un senyor amb visera tancat en una cabina mentre xiulava una marxa militar que l’ajudava amarcar el ritme de la maneta, intentant seguir una cadència de 16 imatges per segon.
  34. 34. 2 – EL CINEMA MUTAvantatges: Desapareixen els cartells amb es diàlegs intercalats entre els fotogrames. El 1928 ja s’havien solucionat la major part dels problemes tècnics amb elsque havia començat el cinema sonor, es va inventar la “girafa”, el micròfon quees posa a la part alta de l’escena, evitant d’aquesta manera les càmeresinsonoritzades, pesants i aparatoses, que impedien la mobilitat als rodatges.
  35. 35. 2 – EL CINEMA MUT2.9 - Els Rag-times:El Ragtime (temps descompassat) ésun estil de música de ball aparegut alsEstats Units cap a finals del S. XIXubicat en els inicis del jazz. Va ser laprimera música negra que vaaconseguir popularitat i distribució Banjocomercial.És música d’autor destinada a serinterpretada amb unes indicacions moltprecises, està totalment escrita i no hi Pianoha marge per a la improvisació. Tot ique la seva interpretació mésconeguda és al piano o la pianola,també pot ser interpretada per bandeso amb el banjo. Pianola
  36. 36. 2 – EL CINEMA MUTAl Ragtime destaca una melodiasincopada a la mà dreta sobre uncompàs en estil de marxa a la màesquerra.El compositor de rags més famós va serScott Joplin (1868-1917) i entre les sevescomposicions més destacades trobem“Maple Leaf Rag” (1899) i “TheEntertainer” (1902).Altres compositors de rags destacats vanser:James Scott (1885-1938)Joseph Lamb (1887-1960)Charles L. Johnson (1876-1950)Tom Turpin (1873-1922)Ferdinand Morton (1890-1941) Ragtimes, Scott Joplin
  37. 37. 3 – EL CINEMA SONOR Marlene Dietrich3.1 - Les pel·lícules “evasives”:La implantació del sonor va coincidir amb el crack Greta Garboeconòmic de 1929 que va provocar una grandepressió als EEUU. Milers de ciutadans vantrobar en el cinema moments per fugir dels seusproblemes quotidians.Hollywood es va dedicar a produir títols basats enels gèneres fantàstics, la comèdia, el musical o elcinema negre per tal d’oferir productes queajudessin el públic a fugir de la dura realitat.Moltes de les noves estrelles del cinema Humphrey Bogartprocedien del teatre o del musical. Noms com Gary Cooper Errol FlynnMarlene Dietrich, Greta Garbo, Gary Cooper,Clark Gable, Errol Flynn o Humphrey Bogart s’hanconvertit en mites del cinema. Casablanca (1942) Casablanca (1942) Clark Gable
  38. 38. 3 – EL CINEMA SONOR3.2 - Cinema d’animació: Walt Disney A partir del primer curt sonor que va fer Walt Disney(Steamboat Willie de Mickey Mouse) el 1928, va tenirmolt clar que la música sempre jugaria un paperimportant a les seves pel·lícules. Les primeres músiques utilitzades per Disney van sercançons populars i obres clàssiques i després vaincorporar la música pop. El primer gran treball de Disney on se sincronitzavaperfectament la música i la imatge va ser Fantasia(1940). Inicialment, Fantasia va ser un fracàs comercial ino va ser reconeguda fins la seva reposició als anys 80. Steamboat Willie (1928) Fantasia (1940) L’aprenent de bruixot)Temes musicals de Disney
  39. 39. 3 – EL CINEMA SONORLa Banda Sonora Original (BSO); en anglès OriginalSoundtrack (OST) és el conjunt de paraules, sons imúsica que acompanya una pel·lícula.La BSO pot ser de dos tipus: magnètica: una o vàries bandes de gravació magnèticaestan situades al lateral de la tira de pel·lícula. Quanaquestes línies són llegides per un aparell en sincroniaamb la projecció, es generen els sons d’una manerasemblant a les que faria un lector de cintes de cassette. òptica o digital: es tracta de zones de foscor i de llumsituats a cada costat de la cinta del film. Les diferentsintensitats de llum es converteixen en impulsos elèctricscreant el conjunt de la banda sonora. Actualment s’utilitzaja de manera generalitzada el so digital.
  40. 40. 3 – EL CINEMA SONOR3.3 - Els primers aparells que gravaven so Etapes de la història del so gravat: 0/ Els precedents: cilindres de pues i cintes perforades. 1/ 1876 - 1900: etapa de descobriments i experimentació (fonògraf i gramòfon). 2/ 1900 - 1925: realització dels primers enregistraments comercials en sèrie. 3/ 1925 - 1950: aparició del disc de llarga durada o long-play (LP). 4/ 1950 – 1980: perfeccionament dels aparells magnetofònics i invenció de la cassette. 5/ 1980 – actualitat: aparició del sistema digital (discos òptics, reproductors...) i les seves aplicacions a la informàtica.
  41. 41. 3 – EL CINEMA SONOR Cilindre de pues (a partir del 1600) Cinta perforada (Segle XIX) 1877: Fonògraf de Thomas Alva Edison 1887: GramòfonFonògraf - Edison d’Emile BerlinerFonògrafGramòfonGramòfon – La veu de l’amo
  42. 42. 3 – EL CINEMA SONOR 3.4 - Música diegètica i música no diegètica La música diegètica és la que il·lustra una imatge cinematogràfica on es pot veure una font d’emissió de sons (un tocadiscos, una orquestra de ball, un clarinetista...). Aquesta música ha de contenir necessàriament els instruments que apareixen a la imatge. El seu principal objectiu és donar credibilitat a les imatges. La música no diegètica és aquella que no es correspon a les imatges que estem veien en un moment determinat i, per tant, no està subordinada a la presència de cap font sonora a la pantalla. L’objectiu d’aquesta utilització de la música és subratllar el caràcter poètic i/o expressiu de les imatges projectades.Música diegèticaMúsica no diegèticaBarreja música diegètica i no diegètica
  43. 43. 3 – EL CINEMA SONOR3.5 – Els premis més importantsEls Òscars de Hollywood són una organització fundada a Hollywood,(Califòrnia), el 1927 amb el propòsit d’elevar la qualitat cultural i tècnica de lespel·lícules. L’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques té uns5.500 membres procedents dàrees dramàtiques, tècniques i administratives dela indústria cinematogràfica. Els seus membres són escollits entre els quecompleixen certs requisits per cada departament de l’Acadèmia. Tot i que elsprofessionals d’altres països també s’hi poden associar, l’Acadèmia sempre haestat molt vinculada a la indústria cinematogràfica dels Estats Units.
  44. 44. 3 – EL CINEMA SONOREls Premis Goya els concedeix l’Acadèmia de les Arts i les CiènciesCinematogràfiques Espanyola. Es van crear el 1986 amb l’objectiu depromocionar el cinema espanyol a nivell nacional i internacional així com perdefensar els seus professionals i analitzar la situació de la indústria i el propicinema en uns moments d’incertesa respecte al futur.Es donen premis a un total de 13 especialitats diferents: producció, guió,direcció, interpretació, fotografia, direcció artística, disseny de vestuari,maquillatge i perruqueria, música, muntatge, efectes especials, so i direcció deproducció. Actualment l’Acadèmia està formada per 847 membres.
  45. 45. A la millor banda sonora. 3 – EL CINEMA SONOR1986 MILLADOIRO (La mitad del cielo) José Nieto (1942)1987 JOSE NIETO (El bosque animado)1988 CARMELO BERNAOLA (Pasodoble)1989 PACO DE LUCIA (Montoyas y Tarantos)1990 JOSE NIETO (Lo más natural)1991 JOSE NIETO (El rey pasmado)1992 JOSE NIETO (El maestro de esgrima)1993 ALBERTO IGLESIAS (La ardilla roja)1994 JOSE NIETO (La pasión turca) Javier Bardem (1956)1995 BERNARDO BONEZZI (Nadie hablará de nosotras...)1996 ALBERTO IGLESIAS (Tierra)1997 EVA GANCEDO (La buena estrella)1998 ALBERTO IGLESIAS (Los amantes del círculo polar)1999 ALBERTO IGLESIAS (Todo sobre mi madre)2000 JOSE NIETO (Sé quién eres)2001 ALBERTO IGLESIAS (Lucía y el sexo)2002 ALBERTO IGLESIAS (Hable con ella)2003 JAVIER BARDEM (Al sur de Granada)2004 ALEJANDRO AMENÁBAR (Mar adentro)2005 EQUIS ALFONSO (Habana Blues)2006 ALBERTO IGLESIAS (Volver)2007 ROQUE BAÑOS (Las 13 rosas)2008 ROQUE BAÑOS (Los crímenes de Oxford)2009 ALBERTO IGLESIAS (Los abrazos rotos)2010 ALBERTO IGLESIAS (También la lluvia) Alberto Iglesias (1955)
  46. 46. 3 – EL CINEMA SONOREls Premis Gaudi són atorgats per l’Acadèmia del Cinema Català(ACC). L’ACC és una associació sense ànim de lucre creada peraglutinar tot el sector cinematogràfic català.Es va fundar el 2008 i agrupa un total de quaranta-sis professionalsrepresentatius dels diferents àmbits de la indústria del cinema(directors, directors de fotografia, actors, productors, compositors,directors de càsting, guionistes, tècnics, etc.). L’Acadèmia organitzaanualment els Premis Gaudí i es donen premis a 20 especialitatsdiferents (entre elles, 2 dedicades a la música: Millor so i Millormúsica original) Millor música original: 2009 GIULIA I LOS TALLARINI (Vicky Cristina Barcelona) 2010 SANTOS MARTÍNEZ (Trash)
  47. 47. 3 – EL CINEMA SONOR 3.6 - El cinema sonor: breu història de la música al cinemaa - Els anys 30 es va passar d’un acompanyament musical constant durant tota lapel·lícula a una utilització més selectiva, per remarcar certsmoments de la projecció. la música acostumava a posar-se només en aquelles parts en lesque quedava justificada per la presència d’un gramòfon, d’unaorquestra o d’una ràdio (música diegètica). va haver-hi una professionalització en la música del cinema. tots els grans estudis contaven amb departaments musicalscomplerts, amb una plantilla de compositors, d’adaptadors,d’arranjadors, de directors d’orquestra i d´’instrumentistes. inicialment la música s’ajustava a l’acció d’una manera no gaireprecisa. Tot i així, això va canviar l’any 1933 quan Max Steiner vadonar una gran lliçó demostrant el que es podia arribar a fer ambuna música original absolutament sincronitzada amb les imatges. Lapel·lícula fou ni més ni menys que “King Kong”.
  48. 48. 3 – EL CINEMA SONOR Compositors destacats: Erich Korngold i Max Steiner com a màxims exponents. Compositors Pel·lículesErich Korngold El príncep i el captaire (1937), Robin dels boscos (1938)Max Steiner King Kong (1933), Allò que el vent s’endugué (1939), Casablanca (1943) Allò que el vent Casablanca (1943) King Kong (1933) King Kong (2005) s’endugué (1939)
  49. 49. 3 – EL CINEMA SONORb - Els anys 40 no es van produir canvis remarcables en la música respecte la dècada anterior. el nombre de compositors dedicats a escriure música pel cinema va augmentarconsiderablement. els compositors de la dècada anterior continuen treballant però se n’incorporenmolts de nous que provenen de diferents àmbits musicals: Broadway, de les salesde concerts, de l’òpera, de la ràdio, de la música clàssica o d’Europa (fugint delnazisme). de Broadway: Alfred Newman, Herbert Stothart i Roy Webb. També de les sales de concerts d’òpera, de la ràdio o d’Europa: Nino Rota, Dimitri Tiomkin, Miklós Rózsa, Víctor Young i Bernard Herrmann. del món de la música clàssica: Malcolm Arnold o Aaron Copland.
  50. 50. 3 – EL CINEMA SONOR Compositors Pel·lículesAlfred Newman La ciutat sense llei (1935), El diari d’Ana Franck (1959), La conquesta de l’oest (1963),Herbert Stothart L’Illa del tresor (1934), Una nit a l’òpera (1935), El mag d’Oz (1939)Roy Webb La dona pantera (1942), En vaig casar amb una bruixa (1942), Sang a la lluna (1948)Nino Rota Guerra i pau (1956), La dolce vita (1961), El Padrino (1972)Dimitri Tiomkin Estranys en un tren (1951), El vell i la mar (1958), Riu vermell (1948)Alfred Newman Herbert Stothart Roy Webb Nino Rota Dimitri Tiomkin
  51. 51. 3 – EL CINEMA SONOR Compositors Pel·lículesMiklós Rózsa El llibre de la selva (1942), Quo Vadis (1951), Ben-Hur (1959)Víctor Young Pirates del mar Carib (1942), Per qui sonen les campanes (1943), La volta al món en 80 dies (1956).Bernard Herrmann Ciutadà Kane (1951), Les neus del Kilimanjaro (1952), Taxi driver (1956)Malcolm Arnold La barrera del so (1952), El pont sobre el riu Kwai (1957), David Copperfield (1969)Aaron Copland Simfonia de la vida (1940), L’estrella del nord (1943), La hereva (1949) Miklós Rózsa Victor Young Bernard Herrmann Malcolm Arnold Aaron Copland
  52. 52. 3 – EL CINEMA SONOR c - Els anys 50: l’aparició de la televisió Influència de la televisió al cinema la televisió va començar la seva era comercial l’any 1946, any durant el qualexistien 11.000 receptors en funcionament als EEUU i malgrat la “congelació” delnúmero d’emissores decretada pel govern americà entre 1948 i 1952, durant aquestdarrer any el número de receptors havia augmentat fins a 21.200.000. tants aparells de televisió van fer que les taquilles dels cinemes baixessin en picat,i per això l’any 1948 la indústria cinematogràfica va començar a prendre mesurescontra aquella amenaça i va establir un bloqueig de lloguers de pel·lícules a latelevisió amb l’esperança d’aconseguir la seva asfixia. el ràpid desenvolupament de la televisió als Estats Units va fer que el cinemahagués de ser el primer a idear noves armes per lluitar contra aquell espectaclecasolà que li robava els espectadors a passos de gegant. per fer-nos-en una idea, els 4.680 milions d’espectadors de l’any 1947 van reduir-se a 2.478 milions d’espectadors l’any 1956 (una mica menys de la meitat delsespectadors).
  53. 53. 3 – EL CINEMA SONOR c - Els anys 50: l’aparició de la televisió molts dels compositors que havien començat atreballar a la dècada anterior, ara es converteixen enels protagonistes. És el cas d’Alfred Newman i BernardHerrmann. els nous compositors de música de cinema proveniendel món del jazz. En són bons exemples ElmerBernstein, Georges Delerue, Ernest Gold, MauriceJarre i el conegut Henry Mancini. Altres, com JohnBarry i Jerry Goldsmith, van començar treballant a latelevisió abans de passar al cinema. durant la dècada dels cinquanta el món de les bandessonores, juntament amb Hollywood, va començar atrontollar. Els estudis volien melodies i temes fàcils devendre per intentar remuntar la davallada d’espectadorsque havia sofert; temes que moltes vegades no tenienres a veure amb les imatges. Un exemple és “Moon Esmorzar a Tiffany’s (1961)River” de Henry Mancini per a “Esmorzar a Tiffanys” Henri Mancini(1961).
  54. 54. 3 – EL CINEMA SONOR Compositors Pel·lículesElmer Bernstein Un home llop americà a Londres (1981), Bolero (1984), Wild Wild West (1999)Georges Delerue Hisroshima mon amour (1960), Platoon (1984), Una història d’estiu (1988)Ernest Gold Èxode (1960), El món està boig boig boig (1963), La creu de ferro (1977)Maurice Jarre Lawrence d’Aràbia (1960), El Dr. Zivago (1965), El club del poetes morts (1989) Dr. Zivago (1965) Elmer Bernstein Geoarges Delerue Ernest Gold Maurice Jarre
  55. 55. 3 – EL CINEMA SONORHenry Mancini Esmorzar amb diamants (1961), La pantera rosa (1963), Víctor o Victòria (1982)John Barry James Bond contra Goldfinger (1964), Chaplin (1992), La lletra escarlata (1995)Jerry Goldsmith La profecia (1976), El planeta dels simis (1981), Gremlins (1984) La pantera rosa (1963) Henry Mancini James Bond (1964) John Barry Henry Mancini John Barry Jerry Goldsmith Gremlins (1984) Jerry Goldsmith
  56. 56. 3 – EL CINEMA SONOR d – Les dècades dels anys 60 i 70 la música cinematogràfica, tot i la renovació dels compositors, cau en una grancrisi seguint la davallada del cinema a causa de l’acció negativa de l’aparició de latelevisió. l’ Star System, el sistema brillant i infal·lible de Hollywood basat en la famad’actors i actrius, es va anar debilitant poc a poc amb la competència de latelevisió. Els estudis van haver d’invertir molts diners en aparells com elCinemascope o el Cinerama. Això va suposar retallades importants depressupostos, i a un dels sectors on abans aquestes retallades es van manifestaramb més força, va ser al de la música. augmenta la presència de la música pop-rock ijazz a les bandes sonores. Sovint trobem a lespel·lícules cançons innecessàries que col·lapsenel film. només un compositor, John Williams, vaaconseguir posar remei a aquesta situació de crisi.Utilitzava orquestracions revolucionaries que,juntament amb Steven Spielberg, van rescatar lamúsica orquestral completa que havia caigut enun cul de sac.
  57. 57. 3 – EL CINEMA SONORJohn Williams Tauró (1975), La Guerra de les Galaxies (1977), Trobades a la tercera fase (1977), Superman (1978), The Empire Strikes Back (1980), Raiders of the Lost Ark (1981), E.T. L’Extra-Terrestre (1982), Retorn del Jedi (1983), Indiana Jones i el temple maleït (1984), Indiana Jones i al darrera croada (1989), Home Alone (1990), La Llista de Schindler (1993), Jurassic Park (1993), Salveu el soldat Ryan (1998), i el cicle de pel·lícules de Harry Potter (2001, 2002 i 2004). Guerra de les Harry Potter Galàxies La llista de Indiana Jones Schindler John Williams
  58. 58. 3 – EL CINEMA SONOR e – Els anys 80 a finals dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta la música instrumentalva trontollar de nou amb l’arribada del sintetitzador que tot i haver-se inventat jafeia uns anys, va començar a utilitzar-se massivament. els compositors més reconeguts que van fer servir el sintetitzador van serVangelis, Maurice Jarre i Ryuchi Sakamoto. No obstant, les instrumentacions deWilliams no van decaure, cosa que va fer anar a l’alça la música orquestral a laque es van sumar nous compositors com James Horner, Hans Zimmer, JamesNewton Howard i Alan Silvestri.
  59. 59. 3 – EL CINEMA SONOR Compositors Pel·lículesVangelis Carros de foc (1981), La conquesta del paradís (1992), Alexandre Magne (2004)Ryuichi Sakamoto L’últim emperador (1987), El petit Buda (1993), Dona fatal (2002)James Horner Star Trek (1982), Aliens (1986), Troya (2004)Hans Zimmer Gladiator (2000), Els pirates del Carib II (2006), El codi Da Vinci (2006)James Newton Howard Peter Pan (2003), La intèrpret (2005), King Kong (2005)Alan Silvestri El retorn de la mòmia (2001), Polar express (2004), Una nit al museu (2006)Vangelis Ryuichi Sakamoto James Horner Hans Zimmer James Newton Alan Silvestri
  60. 60. MÚSICA I CINEMA Els Musicals
  61. 61. TEMA 2 ELS MUSICALS1 – El cinema musical2 – Els anys daurats dels musicals3 – La decadència del gènere4 – Els millors musicals
  62. 62. 1 – EL CINEMA MUSICALDefinicióEl cinema musical és un gènere cinematogràfic que es caracteritza pel fet queles pel·lícules contenen interrupcions en el seu desenvolupament per donar unbreu ”descans” a través d’un fragment musical cantat o acompanyat d’unacoreografia.
  63. 63. 1 – EL CINEMA MUSICAL Consideracions1 - Inicialment els fragments musicals ques’intercalaven tenien com a objectiuimpressionar els espectadors sensemantenir massa connexió amb l’argument,però més tard, els números musicals vanpassar a formar part integrada en la històriaque s’explica (argument).2 - El musical és un gènere genuïnamentamericà, fins i tot més que el Western. Elsamericans sempre han tingut una especialatracció pels espectacles de tot tipus i,especialment, en el cinema. Les coreografieselaborades i les melodies musicalsinterminables agraden als americans i això ésla base dels musicals.
  64. 64. 1 – EL CINEMA MUSICAL3 - El cine sonor (el fet que els personatges de la pantalla parlessin) va ferque la tècnica (les màquines, els estudis, els tècnics, etc.) evolucionés; almateix temps que s’acabava l’anomenat Star System del cinema mut.Gràcies a tot això va ser possible l’aparició d’un nou gènere: el musical.4 - Les noves tècniques aplicades alcinema van fer possible que lesmelodies dels cantants famososdeixessin les sales elitistes de lesciutats i arribessin a qualsevolpoble, per petit que fos. El cantor deJazz va ser el bateig del gènere, queva fer explotar el sonor i ho va ferper quedar-se.
  65. 65. 2 – ELS ANYS DAURATS DELS MUSICALS a – La dècada dels anys 30El 1929, en plena crisi econòmica als EEUU, la indústria deHollywood va concedir l’Óscar a la Millor Pel·lícula a“Melodies de Broadway”. Això va ser l’inici de la granquantitat de musicals que es van fer als anys 30, moment enel qual els musicals, juntament amb el cinema negre, es vaconvertir en el preferit del públic americà.El director i coreògraf americà Busby Berkeley (1895 –1975) és considerat com el “pare dels musicals” perquè elsva dotar d’un llenguatge cinematogràfic i una estructurapropis, diferent del que es feia a les pel·lícules del moment idiferent també del teatre.S’atribueix a Berkeley els moviments dels ballarins queimitaven els efectes de calidoscopi, feia moure les càmeresper filmar des d’angles poc habituals que sorprenien elpúblic. Són obres seves destacades: El carrer 42 (1933) iWonder Bar (1934). Nedant amb Berkeley Pettin in the park, 1933
  66. 66. 2 – ELS ANYS DAURATS DELS MUSICALSMentre, la RKO elevava a la categoria d’estrella a laparella formada per Fred Astaire i Ginger Rogers, en unasèrie de pel·lícules (L’alegre divorciat 1934, Barret decopa 1935) que els va fer un lloc etern a la història delcine. Fred Astaire Fred Astaire i Ginger Rogers
  67. 67. 2 – ELS ANYS DAURATS DELS MUSICALSb - Els anys 40Als anys 40 va fer aparició Gene Kelly (actor,ballarí, coreògraf, productor i director) i elmusical no va tornar a ser el mateix.Juntament amb Stanley Donen el van dur alpunt més alt a Un dia a Nova York (1940). Ambell els rodatges van sortir a l’exterior i el musicalva arribar a la majoria d’edat. Un dia a Nova York, 1940 Gene Kelly
  68. 68. 2 – ELS ANYS DAURATS DELS MUSICALSc – L’època daurada dels musicals: els anys 50Als anys 50 el gènere estava tan ben instal·lat en el gust del públiccom el drama o el western i passa per la seva millor època amb nomscom Elvis Presley (King Creole 1958, Visca Las Vegas 1964), el trioFrank Sinatra-Bing Crosby-Grace Kelly (Alta societat 1956) i tenintcom a centre altre cop a Gene Kelly (Cantant sota la pluja, 1952), elmusical més conegut de la història del cinema..Un altre dels grans que va fer musicals va ser el director VincenteMinnelli, considerat com el pare dels musicals moderns, a Un americàa París (1951) i Melodies de Broadway (1953). Minnelli era únic en alfusió de comèdia i musical. Pel·lícules King Creole, 1958 Frank Sinatra Elvis Presley Visca Las Vegas, 1964 Alta societat, 1956 Elvis Presley Frank Sinatra Llistat de pel·lícules Melodies de Broadway, 1953 Elvis Presley Director V. Minnelli Un Americà a París, 1951 Cantant sota la pluja, 1952 Gene Kelly Diector V. Minnelli
  69. 69. 3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALSa – Els anys 60: la decadència del gènere.Als anys 60, els gustos dels espectadors havien canviat. Ara agradaven lesproduccions més luxoses, més números musicals, els repartiments amb elsmillors actors i actrius, etc. Això es va fer en moltes ocasions, però no va sersuficient per a que el gènere es mantingués.Malgrat tot, destaquen importants musicals fets en aquests anys com West SideStory (1961) amb música de Leonard Berstein, My Fair Lady (1964) amb músicade Frederick Loewe i Hello Dolly (1969) amb una banda sonora de JerryHerman West side story, 1961 Leonard Bernstein My fair Lady, 1964 Frederick Loewe Hello Dolly, 1969 Jerry Herman
  70. 70. 3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALS Cabaret, 1972 b - Els anys 60, 70 i 80: Ralph Burns Durant les tres dècades següents (anys 60, 70 i 80) el gènere va anar disminuint i va ser arraconat pel gran públic i els grans estudis que només finançaven projectes puntuals .All that Jazz, 1979Ralph Burns Un dels principals musicals d’aquest moment són els delFebre del dissabte nit, director Bob Fosse, considerat el darrer gran geni del1979 musical: Cabaret (1972) i All that Jazz (1979) els dos amb música de Raplh Burns. Altres musicals que van destacar aGrease, 1978 la dècada des anys 70 van serJohn Farrar Febre del dissabte nit (1979) amb música dels Be Gees, Grease (1979) amb una banda sonora de John Farrar i el mític The Rocky Horror Picture Show (1975) que va ser el primer en utilitzar música de rock & roll.The Rocky Horror Picture Show, 1975
  71. 71. 3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALSAlan Parker va rodar tres musicals entre els anys 80 i 90 (Fama 1980, TheCommitment 1991 i Evita 1996), però no ha estat fins que Hollywood ha tornat areconèixer el gènere (Moulin Rouge, Chicago, El fantasma de l’òpera) que elsestudis han tornat a posar sobre la taula diners suficients per produir lespel·lícules. Fama, 1980 The Commitment, 1991 Evita, 1996 Alan Parker Alan Parker Alan Parker
  72. 72. 3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALSAltres musicals dels anys 80 i 90 Cats, 1980 Flashdance, 1983 Amadeus, 1984 Andrew Lloyd Webber Giorgio Moroder Wolfgang Amadeus Mozart
  73. 73. 3 – LA DECADÈNCIA DELS MUSICALS c – Els darrers anys:Durant els darrers 15 anys s’ha produït una certa recuperació dels musicals.Hollywood ha anat produint diversos musicals, alguns han estat adaptacions d’obresteatrals, altres són animacions, altres són filmacions de concerts, etc.No s’han fet un gran número de musicals però, en general, els que s’han fet hantingut un gran ressò: és el cas de Moulin Rouge (2002) o Chicago (2002). Igualment,hi ha una certa tendència a fer pel·lícules sobre els músics clàssics (CopyngBeethoven, 2007) Fantasia 2000 (1999) – Diversos compositors
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×